Heu estat en alguna via Verda ? Com són les Vies Verdes ?

Les Vies Verdes són llargs recorreguts aprofitant els traçat per on passava una línia de tren i que fa temps esta en dessús.

Tot el tram de la Via Verda, s’ha adaptat perquè sols hi puguin passar la gent que va amb bicicleta, a cavall i a peu.

Sols cal vigilar els encreuaments que vehicles a motor puguin passar per a anar a masies, granges, camps…

Aquestes vies, tenen la particularitat que sempre van des d’una ciutat a un altra, a Catalunya la distancia és de 15 a 50 kilòmetres de recorregut total, i podem fer –les en qualsevol sentit.

A la llarg del recorregut, tindrem cartells informatius sobre on estem, distancia en km.,

punts d’aigua (Font), punts o encreuaments perillosos, camins alternatius, senyals per anar a llocs destacats, entre altres.

També, trobarem indicacions per poder fer variacions de recorreguts fora de la Via Verda que estem utilitzant, així mateix, podrem deixar o incorporar-nos a la Via Verda en qualsevol punt del seu recorregut si ens és menester.

En Catalunya hi ha 6 Rutes de Vies Verdes, cada una d’elles te un nom propi per distingir-les :

  1. La Ruta del Carrilet I, de Olot a Girona ( 54 km.)
  2. La Ruta del Carrilet II, de Girona a Sant Feliu de Guíxols (40 km.)
  3. La Ruta del Tren Petit, de Palamós a Palafrugell ( 6 km.)
  4. La Ruta del Ferro i del Carbó, de Ripoll a Ogassa ( 15 km.)
  5. La Ruta del Baix Ebre, de Roquetes a El Pinell de Brai ( 26 Km.)
  6. La Ruta de la Terra Alta, de El Pinell de Brai a Arnes ( 23 Km.)
  • En altres Comunitats Espanyoles també en podem trobar-ne

Anar per una Via Verda, ens ofereix tranquil·litat  en el seu recorregut, passarem per diferents espais, com a boscos, camps, rius i torrents, fonts…

Conèixer l’historia dels llocs, com del Tren Petit ,

Anar a prop de masies, ermites, restaurants… on podem fer una parada al camí per fer un àpat.

El mes important, és el respecta que tenim de tindre a la natura i als altres visitants que ens creuem i gaudir en tot el seu recorregut.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Ramon Solé

 

Deixa un comentari