Sant Jaume de Moja d’Olèrdola (Alt Penedès)

Setmana dedicada a Esglésies i ermites

Sant Jaume de Moja situada en la Plaça de l’Església de Moja, municipi d’Olèrdola.

Us passo dades històriques :

  • L’església parroquial de Sant Jaume de Moja fou projectada per Jeroni Granell i Mundet i construïda el segle XIX en un estil neomedieval.
  • La capella del Santíssim és una petita església romànica que data dels segles XI-XII i que comunica amb l’anterior a través d’una porta lateral, encara que té entrada pròpia. (demà us la presentaré)
  • Agustí Ferrer i Pino va pintar l’església el 1927, però la seva obra inicial fou destruïda pel foc el 1936.
  • El 1941 tornà a pintar-la novament, i són aquestes les pintures que es conserven a l’actualitat.

L’església parroquial de Sant Jaume de Moja està situada dintre del nucli urbà de Moja i contribueix a la configuració de la plaça de l’Església.

És un edifici d’una sola nau, amb tres trams i absis semicircular. Les naus són separades amb arcs de mig punt, columnes i capitells d’inspiració bizantina. La façana té arcs cecs, rosassa i porta d’accés d’arc de mig punt i arquivoltes. El campanar és prismàtic. El llenguatge utilitzat és el de l’eclecticisme medievalista.

Dades destacades:

  • Hi ha una pintura policromada disposada en tres panells a les parets de l’absis on es representen les escenes següents: Sant Jordi vestit de cavaller i damunt un cavall, matant el drac, amb la princesa a segon terme; Sant Cugat vestit de romà davant un paisatge d’una ciutat amb les muntanyes de Montserrat al fons; i Sant Jaume vestit de pelegrí davant d’un port amb un gran vaixell.
  • A la volta de l’absis hi ha l’escena del Pantocràtor voltat dels quatre Evangelistes amb els seus respectius símbols i àngels agenollats i volant, en un estil que recorda les pintures romàniques. Figurativisme realista.
  • Sarcòfag format per una caixa paral·lelepípede i tapa prismàtica de base triangulat. Decoracions a base d’arcuacions ogivals entrecreuades. Situat a certa alçada, està aguantat per mènsules esculpides amb carotes, en relleu, esquematitzades i expressionistes, pròpies de l’estilística d’un romànic tardà i arcaic.
  • També hi ha la pica beneitera de Sant Cugat

Sant Jaume de Moja és una església del poble de Moja, al municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Marc de Viladomiu Vell de Gironella (Berguedà)

Setmana dedicada a Esglésies i ermites

Sant Marc de Viladomiu Vell  esta dins de la Colònia de Viladomiu Vell (Gironella).

Us passo la seva història:

  • L’industrial Tomàs Viladomiu i Bertran va iniciar la fundació d’una colònia al lloc anomenat la plana de Sant Marc el 1868, amb l’adquisició de la finca i l’inici de les obres per construir la resclosa i el canal.
  • La fàbrica es va posar en funcionament el 1871.
  • Entre aquesta data i el 1887 va anar construint els dos carrers d’habitatges per als obrers, els serveis necessaris, la Torre de l’Amo, i l’església.
  • Tot i que des del 1877 a la colònia hi havia un oratori, situat en un dels baixos dels carrer de Cal Peu-Curt, l’any 1883 es van començar les obres de construcció de la nova església, que es van encomanar al mestre d’obres Valentí Canudes, de Casserres.
  • L’església es va inaugurar el 1885, i amb categoria de parròquia. Des de llavors i almenys fins al tancament de la fàbrica, la colònia sempre ha tingut un capellà propi.
  • Adossades a l’església, el mateix any, es varen construir les escoles dels nens i de les nenes.

Església de planta basilical de tres naus amb el cor als peus del recinte. Està coberta amb volta de creueria de tres trams.

La nau central és molt més alta que les laterals, il·luminant més a l’edifici, de la mateixa manera que el rosetó de la façana i els finestrals del presbiteri.

A ponent fou bastit el campanar, i a la nau lateral de ponent, el baptisteri.

La façana respon a una tipologia barroca que té com a model la capella de la ciutadella, del segle XVIII, obra d’Alexandre de Retz.

L’interior és també força barroc, combinant daurats a les pilastres de capitells compostos, frontons triangulars i semicirculars, etc.

La façana és força clàssica, amb els carreus perfectament escairats deixats a la vista, entrada d’arc escarser amb un frontó fictici semicircular de pedra vista.

A la part superior hi ha dos òculs i com a remat de l’edifici, formes ondulants còncaves i convexes a manera de frontó. La coberta és a dues aigües de pissarra.

Sant Marc de Viladomiu Vell és l’església de la colònia tèxtil Viladomiu Vell, al municipi de Gironella, inclosa en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Sant Gabriel de Riner (Solsonès)

La Capella de Sant Gabriel esta situada al cim davant del santuari  del Miracle a Riner.

Us passo la seva historia :

  • La capella que fou construïda abans que la del Santuari.
  • Està dedicada actualment a Sant Gabriel.

Petita capella, situada en mig del bosc, dalt del turó de Sant Gabriel. És d’una sola nau i no té absis. El parament és de pedres regulars i rectangulars, col·locades en filades.

A la façana principal hi ha la porta d’arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions; damunt hi ha un petit rosetó. Corona la façana un campanar d’espadanya per una sola campana.

La Capella de Sant Gabriel és una església del municipi de Riner (Solsonès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Eulàlia de Begues (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esglésies, Ermites i Capelles

Santa Eulàlia de Begues està situada en un petit turó del Barri de Santa Eulàlia sobre al carrer Montau de Begues.

Santa Eulàlia és una ermita del segle XV dins del terme municipal de Begues.

Edifici aïllat damunt d’un petit turó, de planta rectangular i cobert a dues vessants de teula àrab.

La façana principal està orientada a sud-est i presenta la porta d’accés, de llindar pla i pedra picada als brancals i llinda.

Hi ha un ull de bou amb motllures, espadanya i campanar. La façana oest té uns grans contraforts i la nord presenta un petit cos afegit.

Hi ha constància documental per primera vegada el 1458. Aquesta ermita té el seu origen amb els eremites que hi havia al Puig de Santa Eulàlia, els segles XV-XVI. La primera referència de l’indret, és de l’any 1522, per una visita pastoral a Sant Cristophori.

El 13 de gener de 1618, el bisbat va donar llicència per reedificar la capella de Santa Eulàlia. Una de les més importants reformes de l’edifici fou feta l’any 1832.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc :Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Mª de Campanya de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Aquesta setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Santa Maria de Campanyà esta situada en la Ctra. de Sant Cugat a Rubí, km 17 municipi de Sant Cugat del Vallès.

Us passo la seva història:

  • El lloc de Campanyà és citat per primer cop al 991 quan el matrimoni format per Sunyer i Studia permuten amb el monestir de Sant Cugat tres peces de terra al terme d’Aqualonga (Valldoreix), una d’elles a Campanyà que limita amb terres del mateix monestir.

És una ermita construïda sobre una capa de roca calcària, de planta rectangular i d’una sola nau.

Hi ha els restes de l’obra primitiva que serveixen d’entrada i de base a la torre campanar que s’alça per sobre de la façana.

La nau és reforçada a l’exterior per tres contraforts a cada costat.

A la façana sud s’hi ha obert dues finestres.

 A l’interior s’hi conserva el retaule de Sant Sebastià del 1562 i una pica baptismal.

Santa Maria de Campanyà és una església del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església vella de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

L’Església vella de Sant Martí esta  en el carrer de Boters, 18. dins del Cementiri Municipal de Cerdanyola del Vallès.

Us passo la seva història:

  • La primera església de Cerdanyola dedicada a Sant Martí de Tours es va edificar al segle XI i es trobava al mig la serra de Collserola, prop de la masia de Can Coll.
  • Durant segle XVI els pagesos de la zona, que vivien principalment en masos establerts a la plana del Vallès, van proposar construir una nova església a la plana, ja que la de Collserola es trobava en mal estat i quedava molt lluny dels masos, pel que es va decidir desmuntar l’església de Collserola per construir l’església Vella de Sant Martí. Es va encarregar l’obra a Pere Pomes, mestre de cases, qui va aprofitar les pedres de l’antiga església romànica per a la construcció.
  • Aquesta església fou edificada el 1594 degut a l’empenta donada al món rural. El poblament de Cerdanyola va córrer vers el pla on es trobaven les terres més fèrtils. Això va fer necessari el trasllat de l’església de Sant Martí a un lloc equidistant de gairebé totes les masies disperses pel terme. Aquest lloc fou establert entre el castell i el torrent dels Gorgs arran del camí de Sant Cugat.
  • El 1795-1799 es van realitzar les obres de la sagristia i de les campanes.
  • Durant la guerra contra França l’edifici va patir molts desperfectes i durant la Guerra Civil espanyola va ser utilitzada com a lloc d’afusellament i enterrament per sectors incontrolats del bàndol republicà.
  • L’església va estar en funcionament fins a principis del segle XX, quan es va deixar el culte al construir-se una nova església parroquial al centre de la vila.
  • El 1946 l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va comprar l’església, i va enderrocar la rectoria per ampliar el cementiri municipal.
  • El 1990 es va trobar a la volta de sota del cor un dels conjunt de pisa i terrissa dels segles XVI i XVII més importants de Catalunya. Algunes de les peces estan exposades al museu Ca n’Ortadó.

L’església vella de Sant Martí és un edifici d’estil gòtic amb influències del renaixement situat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

Viquipèdia

És una església de planta en creu llatina, absis i dues capelles laterals a cada costat. La façana està emmarcada per un frontó amb motllures. La porta d’entrada és d’arc de mig punt i està coronada per un fris i un frontó triangular que es sustenta en columnes.

A un dels costats laterals hi ha el campanar, adossat, de planta octogonal i coronat de cimbori. L’últim pis del campanar està obert i està acabat amb merlets.

El campanar i la nau es van reformar durant el segle XVIII, cobrint l’absis amb un gran retaule barroc i canviant la decoració interior.

Tot i estar documentat des del segle XVII, no s’ha trobat cap tomba anterior al segle XIX. En aquest cementiri s’enterrava a les gran famílies de tradició pagesa de Cerdanyola.

El cementiri té interès artístic, ja que es poden trobar algunes tombes modernistes i neoromàniques

L’Església vella de Sant Martí forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també del patrimoni del Museu de Cerdanyola.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Joan Samora de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Setmana dedicada a les Esglésies i les Ermites

La capella romànica de Sant Joan Samora està situada prop de la carretera B-224, km 21,75, a 1.000 m. damunt un petit turó del municipi de Sant Llorenç d’Hortons.

Us passo la seva història:

  • El temple fou edificat en el segle XII.
  • Aquesta església apareix documentada per primera vegada l’any 1080.
  • En 1304 apareix com a sufragània de la parròquia de Gelida.
  • A partir del segle XV, en canvi, apareix com a capella dependent de Sant Llorenç d’Hortons.

És un edifici d’una sola nau amb una capella afegida a la façana nord. L’absis, semicircular, té una finestra de doble esqueixada. La coberta interior és de volta apuntada sobre arcs torals. La porta d’accés, d’arc de mig punt amb arquivolta i impostes, està situada al mur de migdia. La construcció es completa amb un campanar d’espadanya de dues arcades de mig punt i coberta exterior de teula a dues vessants.

El material emprat en l’obra és la pedra, tallada en carreus regulars a l’absis i irregulars a la resta. Al mur de ponent hi ha restes d’Opus spicatum. Pica baptismal. Té forma troncocònica amb les parets rectes. S’assenta damunt d’un peu afegit posteriorment.

Viquipèdia

La seva decoració consisteix en dos gruixuts bordons immediats a la boca i un altre junt a la base que emmarquen un espai decorat amb motius geomètrics. Sota dels bordons superiors hi ha una sanefa repussada en dent de serra, amb les puntes dirigides a terra. Sortint del bordó inferior hi ha una altra sanefa formada per un seguit de triangles molt allargats amb un rombe a cada una de les seves puntes.

Capella de Sant Joan Samora és una obra del municipi de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues dels Hostalets de Pierola (Anoia)

Setmana dedicada a les Esglésies i les Ermites

Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues esta en el camí de Collbató a Piera dels Hostalets de Pierola.

Capella molt enrunada, de planta rectangular, no hi ha restes d’absis i tan sols queden la façana i un tram de paret. A la façana hi ha dues portes, una d’arc de mig punt i dovelles.

Sembla que va ser utilitzada per usos no religiosos com ho demostra l’existència d’un cup a l’interior i les restes d’una ampliació o pis sobrealçat on s’hi observa maó i un cos adossat en el seu costat esquerre.

 A l’interior hi ha restes de motllures ornamentals.

També tenia un campanar d’espadanya fet amb maó.

El 1033 existia l’ermita de Sant Cristòfol i Sant Martí situada en un turó sobre Can Cardús als límits del terme de Pierola i Masquefa.

Aquesta va ser traslladada i edificada de nou el 1374 en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues en l’antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola.

El 1767 hi ha un permís del Vicari General per beneir la capella bastament obrada.

L’ermita fou saquejada i incendiada pels francesos durant la guerra del Francès i actualment està enrunada.

Sant Cristòfol és una ermita al terme municipal dels Hostalets de Pierola (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pere de Lavern de Subirats (Alt Penedès)

Sant Pere de Lavern és una església d’estil neoromànic de la Parròquia de Lavern, al terme municipal de Subirats , a prop de l’estació de RENFE de Lavern.

Us passo la seva història:

  • L’església és d’origen romànic però va ser refeta totalment als anys vint del segle XX, en estil neoromànic, aprofitant en part les pedres antigues (algunes d’elles amb marques i dibuixos dels picapedrers.
  • Tot i que l’església actual és neoromànica, construïda entre els anys 1915 i 1916, ocupa el mateix emplaçament que l’església antiga, esmentada possiblement l’any 917, quan Ermenard i Udalard van cedir un alou als monjos de Sant Cugat, prop de l’Anoia, al riu de Bitlles, dins el terme del castell de Subirats.
  • La primera menció segura de l’església és de l’any 1053, en el testament sacramental de Mir Lloc Sanç.
  • També Guitard, en el seu testament, de l’any 1130, llega un morabatí a Sant Pere de Lavern per a celebrar misses. Consta també en el testament de Guillem Dalmau, l’existència d’un altar dedicat a Sant Martí dins l’església.
  • El testament fou jurat per Berenguer i Guinabal sobre aquest altar l’any 1134.
  • Al llarg dels segles XII i XIII la parròquia surt esmentada en diverses donacions, fins i tot els anys 1279 i 1280, l’església va contribuir a les croades amb 40 i 38 sous respectivament.
  • L’església antiga, la romànica, SXII i SXIII fou totalment destruïda, però per algunes fotografies conservades dels anys deu del segle XX, sabem que era un edifici ple d’afegits, amb un imponent campanar d’espadanya de dos pisos i dues obertures per pis que havia modificat enormement la seva primitiva estructura romànica. Tenia dues campanes molt boniques i valuoses a les que s’accedia per una escala exterior. L’entrada de l’antiga esglesia estava precedida per un porxo. Just despés de l’entrada hi havia un altar i a ma dreta l’altar major encarat a l’est. A banda i banda del presbiteri hi havia dos altars, el de la Misericòrdia i el de Santa Llúcia al costat de l’epístola i el de la Puríssima i el del Roser al cosat de l’evangeli. Al mig de la nau hi havia quatre columnes. També hi havia un cor.
  • Explicava l’Avi Josep Capellades, de Cal Melitón, al poble de Lavern, que l’antiga església estava molt malmesa i que la gent de llavors temien que els caigués a sobre.
  • Durant tres anys van fer missa a la rectoria. Conta en Josep que, quan la van començar a enderrocar i contra tot pronòstic, no hi havia manera de fer-la caure i que va costar molt. També ens explicava que, per fer l’absis, com que els paletes locals no en sabien fer, van haver de llogar paletes francesos per fer-lo.
  • La primera pedra del nou temple es posà el 15 de maig de 1915 i es beneí el nou temple just un any després, el 15 de maig de 1916. Foren els padrins i mecenes del temple el Comte de Lavern, Pere Guerau Maristany i Oliver i la seva dona, Josepa Valls d’Olivella. Molts veïns de Lavern també hi vancolaborar amb almoïnes i donatius.
  • Els primers anys d’aquest església encara es conservaven peces d’art de l’antiga església romànica: Un altar major barroc amb un sagrari esplèndit, un tabernacle barroc de vuit columnes parellades, l’altar del roser renaixentista, amb plafons policromats i amb imatge, dos candelers barrocs, una bacina de plata esgrafiada de la Verge del Roser, amb peu exagonal, nimbe coral i roses de plata, bacines i finalment una casulla vermella amb florejats blancs.
  • Aquests tresors foren robats o cremats durant la Guerra Civil Espanyola, junt amb part de l’arxiu. L’església fou incendiada i va caure la teulada. La campana també fou estimbada.
  • Algunes dates importants de la restauració foren: 19-03-1941 Estrena de la campana, 30-10-1941 Sant Crist, 30-04-1942 Sant Pere, de la mà de Josep Mª Camps i Arnau, el 6-12-1944 es consagrà el nou altar major, el 15-10-1955 s’inaugurà l’altar de la puríssima, el 21-07-1957 l’alter i la imarge del sagrat cor de Jesús i el desembre del 1958 Joan Parés pintà un fresc, al baptisteri, sobre el babtisme de Jesús.
  • L’Agost de 1984 un llamp va fer caure part del campanar i la teulada.
  • Les obres de reconstrucció s’allargaren fins al 29 de juny de 1987.
  • Finalment el 1994 es feu la darrera intervenció consistent en l’enrajolat de tota la planta, la instal•lació de calefacció per aire, millores en la megafonia i enllumenat i l’habilitació de la pica baptismal.
  • L’església Parroquial de Sant Pere de Lavern va ser escenari de l’últim ball pla del Penedès l’any 1935 i també fou escenari de l’antic ball de les garlandes, citat per Joan Amades en el seu conegut costumari.

És una església de planta de creu llatina d’una sola nau amb dues capelles laterials i un absis semicircular. Fa 23 metres de llarg per 9 d’ample i 22 metres al creuer. Té un ample cor i sobre aquest una rosassa de 2’30 metres que data del 1956. La coberta és de dues vessants amb teula àrab. El portal és adovellat. El campanar es troba a l’esquerra de la façana principal, té obertures per les campanes i coronament de merlets esglaonats. La rectoria, enderrocada el 1995, fou substituïda per un nou convent de monges Clarísses, avui en dia tancat, Aquesta rectoria era una edificació mig abandonada, adossada al temple i que conservava molts elements decoratius antics, tals com una torre de guaita i finestrals de pedra tallada.

A l’interior de la primera capella lateral, a l’esquerra del portal d’entrada a l’edifici, es conserva una pica baptismal de pedra calcària, romànica, la més gran de la comarca, datada al segle XI (vegeu fitxes associades) Té la vora superior externa de contorn rodó, amb triple motllura còncava i convexa i mènsules sense decorar. També conserva una inscripció exterior gairebé il·legible “Fecit gleopa”

Cal destacar les pintures dels laterals de l’interior de l’església, es tracta de quatre grans murals, dos a cada banda, i un cinquè a l’absis, realitzats l’any 1951 per J. Busquets i F. Vidal i Gomà. Els temes representats són diversos episodis de la vida de Sant Pere i de Jesucrist, destacant el mural de l’absis, on es representa Sant Pere com a “pescador d’homes”, ja que apareix en una petita embarcació de pesca llençant xarxes a la mar “pescant” persones.

A l’entrada de l’església hi havia les restes de l’antiga creu de terme, de la qual es podia observar els graons i la singular columna. Denia N. Font i Saqué, a l’antiga revista: Tradició Catalana, va escriure que la creu de terme que hi havia a l’entrada de l’església, tenia gravats quatre cercles que representaven aquest antic ball de les garlandes. Actualment aquesta creu no es troba. Tampoc el seu peu ni la columna. Comenta el mossèn de la parròquia que el varen destrossar els operaris en fer el nou camí al cementiri, a principis del 2000.

Sant Pere de Lavern es una obra protegida com a bé cultural d’interès local obra de l’arquitecte Enric Sagnier.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de la Santa Creu de la Plana de Santa Maria d’Oló (Moianès)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

L’Ermita de la Santa Creu de la Plana està situada a prop i a llevant del petit nucli de Sant Joan d’Oló, al sud-oest de Santa Maria d’Oló.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta església apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d’Oló.
  • I el 1166 es documenta una sagrera de Santa Creu que ha de correspondre’s amb aquesta església.
  • El 1175 Pere d’Oló i la seva muller Dolça, senyors del terme, li feren un primer llegat piadós en el seu testament.
  • Segons dades de l’arxiu de Sant Joan d’Oló apareix documentada el 1413 i 1512.
  • Al construir-se la nova parroquial de Sant Joan d’Oló a la Plana, entre el 1629-39, l’església de la santa Creu s’anà eclipsant en estar la parroquial tan a prop.
  • El 1936 fou profanada i quedà sense culte.
  • Al llarg dels segles ha sofert poques modificacions.
  • Actualment està sense culte, es fa servir de paller i el seu estat de conservació és bo.
  • Santa Creu de la Plana és una església romànica del segle XI pertanyent al poble disseminat de Sant Joan d’Oló, del terme municipal de Santa Maria d’Oló, al Moianès.

Es tracta d’una petita església romànica, senzilla però molt ben conservada. D’una sola nau amb absis a llevant, correspon a un temple ja del segle XII, sense ornamentació a l’exterior.

Té un senzill campanar d’espadanya damunt de la façana de ponent.

La porta, adovellada, és també a la façana oest. Al mur de migdia hi ha una finestra romànica de doble esqueixada. L’església sofrí modificacions al llarg de l’edat moderna, però ha arribat fins als nostres dies en perfecte estat.

Església d’una sola nau coberta amb volta de canó, rematada amb un absis semicircular a sol ixent cobert amb volta de quart d’esfera. Al entre de l’absis hi ha una finestra, ara tapiada, de doble esqueixada.

 L’accés a l’església es fa pel cantó de ponent on hi ha una porta adovellada. En aquest mateix mur de ponent s’alça un campanar d’espadanya.

El mur que tanca la nau a l’est sobresurt més que la teulada, a doble vessant, i l’absis. Al cim d’aquest mur hi ha una creu que és un dels pocs elements decoratius de l’edifici.

Al segle XVII o a principis del XVIII l’església fou transformada. Es recobrí d’argamassa, es tapà la finestra absidal i es reforçà amb un contrafort situat a l’extrem sud.

Jordi Continjoch i Boada / Generalitat de Catalunya

L’interior de l’església actualment està enguixat.

Jordi Continjoch i Boada / Generalitat de Catalunya

L’Ermita de la Santa Creu de la Plana està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero