Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Iscle i Santa Victòria està en la Plaça de l’Església de Rajadell.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Situada dins l’antic terme del Castell de Rajadell, fou parròquia des dels seus orígens i és documentada el 1154.
  • Però l’obra romànica fou modificada a partir del segle XIII i començaments del XVI.
  • A finals del s. XVI es construïa la capella del Roser.
  • Al s. XVII les obres acabaren amb la construcció del campanar i el cor nou.
  • El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678.
  • Les obres s’acabaren definitivament l’any 1682.
  • A començament del segle XX (1901) es refeia la porta i avui, gràcies al treball encomiable del seu rector, s’està restaurant notablement el seu interior.
  • El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678. En aquest document s’especifiquen les mides, alçada, nombre de finestrals, tipus de pedra, etc.

Es tracta d’una construcció religiosa: Església d’una sola nau orientada a llevant i coberta amb un arc apuntat d’estructura i tradició gòtica. S’obren dues capelles laterals a manera de transsepte, gairebé a la meitat de la nau amb cobertes de creueria quatripartides.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El cor, als peus de la nau és rectangular i porta a la clau de creuera la data 1680 i la inscripció “Francesc Massana i Jaume Puig”.

El campanar és de planta quadrada i alçat als peus de l’església, al mur de ponent i al costat de la porta d’accés.

Es comunica amb l’església a través d’una porta i des del cor. És rematat per quatre finestres d’arc de mig punt per les campanes, a les que s’arriba a través d’unes escales.

Hi ha dues petites finestres a la part de la plaça, la inferior decorada amb el tema de la crucifixió i a data de 1679. Per a la construcció s’aprofità la pedra de la mateixa església.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

La Capella del Roser és oberta a manera de transsepte al lateral de l’única nau de l’església parroquial. És una capella quadrada coberta amb volta de creueria quadripartida amb la clau assenyalada. S’entra a través d’un arc de mig punt.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

En construir el campanar es feu una capella nova, entre la del Roser i aquest, dedicada al Sant Crist. Davant de la del Roser fou construïda la de Sant Iscle.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

La nau única és coberta amb una volta lleugerament apuntada que recorda les construccions pròpies dels segles medievals. Els carreus són regulars, grans i col·locats a contrapunt.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau és rematada per un presbiteri absis, cobert avui amb volta apuntada però refeta amb maó. El mur de tancament, igual que tot el presbiteri, sembla una obra posterior, ja que l’aparell és desordenat i irregular.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau és il·luminada per un petit òcul obert a la façana. Als peus s’hi construí el cor, al segle XVII.


Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell és l’església parroquial de Rajadell (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2-6.jpg

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Sant Esteve de Vinyoles d’Orís (Osona)

L’església de Sant Esteve de Vinyoles a principis del segle XX

L’església de Sant Esteve de Vinyoles està en la Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, d’Orís.

L’església de Sant Esteve de Vinyoles a principis del segle XX

Us passo la seva historia :

  • El castell d’Orís, apareix documentat des de l’any 914.
  • El lloc de Vinyoles, des de l’any 901 en un document de venda al monestir de Sant Benet de Bages d’una vinya situada al castell d’Orís, a la vila de «Vingolas».
  • L’església apareix citada l’any 957, quan Ferruç i la seva muller Doda vengueren a Unifred, fill del fundador del monestir esmentat, diversos béns.
  • La funció parroquial no es documenta fins al 1060.
  • El temple primitiu fou renovat i entorn el 1106 es consagrà la nova església que tenia a més de l’absis central, dedicat a Sant Esteva, dos altars laterals sota les advocacions de santa Maria i sant Jaume.
  • Els anys 1619 i 1685 es construïren sengles capelles laterals.
  • El 1892, Josep Galzeran erigí una rotonda com a capella del Santíssim.
  • L’any 1936, fou aterrat un campanar de torre que s’erigia sobre el mur de ponent, obra segurament del segle xvii que devia ésser construït quan fou canviada la porta primitiva d’entrada al lloc actual, al mateix temps que era modificat el cimbori on hi hauria el campanar primitiu. El creixement urbà va fer necessària la creació d’un nou temple.
  • L’any 1955 el nou edifici va ser beneït i va assumir les funcions parroquials, quedant aquesta església abandonada.
  • Després l’església romànica va ser motiu de restauració pels Amics de Verdaguer, en record a l’exercici del ministeri sacerdotal que Mossèn Cinto Verdaguer dugué a terme entre els anys 1871 i 1874 en aquesta parròquia.
Fotografia : Lluis Capdevila / Col-lectiu Obaga

Edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un presbiteri curt, marcat per un parell de fornícules de planta rectangular que s’obren a banda i banda al mur. La nau és coberta per una volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que la divideixen en tres trams. El tram més proper a l’absis és cobert amb volta de canó de mig punt situada transversalment que té en la seva base quatre trompes i dos arcs que l’escurcen, en una solució que sembla pensada per fer una cúpula sobre trompes però que mai s’arribà a fer i fou substituïda per la volta que s’ha conservat fins avui.

La porta s’obre a la façana de ponent, és un arc de mig punt adovellat; a sobre s’obre un òcul, que, juntament amb les finestres de doble esqueixada situades a l’absis i a la nau i un petit òcul obert en el tram de la volta transversal, constitueixen la il·luminació del temple. La teulada és a doble vessant i, on es troba l’arc transversal, hi ha un cos prismàtic perpendicular a la nau. L’edifici és llis, llevat de l’absis que apareix ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes, dividit per dues lesenes en dues sèries de nou arcs i una central de sis.

L’aparell de la restauració de 1976 és de petits carreus irregulars, simplement escairats, agafats amb argamassa (i morter de ciment pòrtland), disposats en filades uniformes i irregulars. L’església pot ser inclosa en un grup molt heterogeni d’edificis bastits entre el segle X i el segle XII, com Sant Climent de Peralta, Sant Miquel d’Olèrdola o Sant Feliu de la Garriga.

L’església de Sant Esteve de Vinyoles està inventariada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Dora Salvador

Sant Salvador de Concabella de Plans de Sió (Segarra)

Sant Salvador de Concabella és una església  situada en la Plaça de l’església en el nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra).

Us passo la seva historia:

  • Els orígens de Sant Salvador s’han de buscar a la primera meitat del segle XI.
  • L’any 1051 hi ha consignat un llegat de dues unces a l’obra.
  • La construcció actual no pot situar-se abans de la segona meitat del segle XIII, donada la seva vinculació a l’estil arquitectònic de l’escola lleidatana.
  • La història de l’església es troba estretament relacionada amb la canònica de Santa Maria de Solsona, a la qual es troba subjecta des de la primera meitat del segle XII (l’any 1151 apareix en una butlla d’Eugeni III adreçada a Solsona).
  • En l’acte de consagració del 1098 estava subjecta a Santa Maria de Guissona.
Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una petita església situada al mig del nucli, d’una sola nau amb capçalera absidal.

La porta d’accés s’obra al mur sud, on es troba la façana principal coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls.

Els murs estan fets amb carreus de pedra regulars, de tipus mitjà. A uns dos metres sota la teulada hi ha una petita imposta, que sobresurt de les parets al voltant de tota l’església, excepte la paret de ponent que és completament llisa.

Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

L’absis, completament llis excepte la presència de l’anomenada imposta, és visible solament en una quarta part, ja que la resta està oculta per la presència de la rectoria a la dreta i la sagristia a l’esquerra, costat on apareix un altre cos de l’edifici, que es pot considerar com el braç esquerre del creuer, afegit a l’estructura primitiva de l’església, amb la presència d’una finestra gòtica, i uns contraforts gruixuts.

Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

L’element artístic més important és la seva portalada, formada per un cos arquitectònic que sobresurt de l’edifici.

Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

En la part superior està protegida per un guardapols motllurat sostingut per vuit mènsules sòbriament decorades i molt erosionades.

La portalada consta de tres arquivoltes en degradació sostingudes per tres columnes amb els seus capitells ornamentals i tot el conjunt descansa sobre un basament de planta quadrangular, entre els quals es troben els tres esglaons d’entrada. Les columnes són exemptes, amb fust monolític i llis, per damunt de les quals apareixen els capitells, en forma de piràmide invertida, decorats amb motius vegetals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

De damunt dels capitells apareixen tres arquivoltes amb les motllures també decorades. Forta influència de l’escola de Lleida.

Finalment, destacar la presència a un dels murs laterals de la rectoria, edifici del segle XVI-XVII, d’una placa de marbre en forma de creu amb una inscripció de la Santa Missió: “Si vols entrar en la vida guarda els manaments St. Mateu 1951-1964”.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Sant Salvador de Concabella és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Sant Salvador de Puig-alder de les Planes d’Hostoles (La Garrotxa)

Sant Salvador de Puig-alder està situat en un turó de les Planes d’Hostoles.

Us passo la seva historia:

  • Antigament en aquest mateix lloc s’alçava el Castell de Puig-alder, del qual en tingueren l’alta sobirania els comtes de Besalú.
  • Bernat Tallaferro, comte de Besalú, llegà el castell al seu testament, l’any 1020, al seu fill i successor Guillem.
  • Als documents antics és anomenat Adcder, Podio-alder i Puigalder.
  • El Castell estarà unit a la casa Hostoles fins a Miró III, que el donà en testament (1212) a la seva filla Dulcia.
  • Aquesta, per enllaços familiars, el llegarà a Berenguer (1141) i a Pere (1142).
  • Després el castell passà a mans de la família Palafolls (Ramon, 1259-1260; Pere, 1266-1277).
  • L’any 1281, Ermessendis de Cartellà, senyora del castell d’Hostoles.
  • L’ermita el 1984 ha estat objecte d’una acurada restauració, en el decurs de la qual es trobà una talla romànica de la verge, a la qual es va donar el nom de “Mare del Salvador”.

L’església està ubicada dalt d’un turó i edificada damunt d’una roca.

És d’una sola nau, amb absis semicircular orientat a sud-est i porta dovellada protegida per un ampli porxo a dues aigües sostingut per bigues de fusta.

En aquest porxo hi ha la cisterna-pou.

El campanar és d’espadanya d’un sol ull.

La nau té la coberta de voltes d’aresta enguixades i conserva el cor.

Vista des de l’ermita

L’ermita és una continuació de la capella de l’antic castell de Puig-Alder.

Aquesta antiga capella està documentada el 1184 com “Sanctum Salvatorem de Pugadder”.

Tot el conjunt, església i castell, era d’origen romànic. L’aparença actual correspon a les successives remodelacions efectuades al llarg de la baixa edat mitjana i l’edat moderna, en què es va ampliar la capella.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 10.jpg

Actualment la imatge es troba al Museu d’art de Girona, i a l’interior de la capella n’hi ha una còpia.

Porta en dot, juntament amb el d’Hostoles i el de Rocacorba, pel seu casament amb Bernat Hug de Serrallonga, Baró de Cabrenç.

Vista des de l’ermita

El castell va passar a la corona fins que el rei Joan II el cedí a Puigalder retornaren a la corona. Francesc de Verntallat.

Vista des de l’ermita

El castell fou destruït a causa dels terratrèmols, i actualment només hi ha restes de murs a la muntanya de Sant Salvador.

Per a mes informació del castell us passo aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Puig-alder

Vista des de l’ermita.

Sant Salvador de Puig-alder és un monument del municipi de les Planes d’Hostoles inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Església de Sant Sadurní de Montmajor

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites i Santuaris.

L’Església de Sant Sadurní està en el camí del cementeri o la carretera de Montmajor al Pujol de Planès, a la part alta del nucli.

Us passo la seva història:

  • El 1907 el rector Climent Camp va sol•licitar al Bisbat de Solsona poder viure fora de la rectora de Sant Sadurní del Castell de Montmajor perquè estava en molt mal estat de conservació i va demanar construir una nova rectoria. Això, juntament amb el fet que els veïns del nou nucli de Montmajor situat a la zona dels Plans volien disposar d’un temple més proper, va fer que es demanés de fer una església nova.
  • El 1911 la nova rectoria ja estava construïda al peu de la costa i s’hi va començar a construir el nou temple seguint el projecte dels arquitectes Casimir i Esteve Sala i Codinet aprofitant les pedres de l’antiga església del castell.
  • El 17 de setembre de 1922 el bisbe de Solsona Valentí Comellas va inaugurar la nova església.
  • El seu campanar, que es va començar a construir posteriorment, es va culminar el 1950.
  • També s’hi va traslladar el cementiri de la parròquia.
  • Entre el 1911 i el 1922 es van celebrar misses en una sala de la rectoria que servia com a oratori.

Sant Sadurní de Montmajor té una sola nau i capelles laterals. El seu presbiteri està situat a la banda septentrional i forma un absis poligonal amb les capelles. La façana està situada a migdia i té una porta d’arc apuntat i una rosassa amb quatre lòbuls.

Té un campanar amb la forma d’una torre amb la planta quadrada adossada a la banda occidental i a l’est de l’església hi ha la rectoria. Una volta d’aresta cobreix la nau interior.

Dins l’església hi ha els retaules barrocs de Sant Esteve del Pujol de Planès (el major de Sant Esteve i el lateral del Roser), la imatge de la Dolorosa que estava a al retaule major de l’antiga església del Sant Sadurní del Castell de Montmajor i una imatge de Sant Llop de la mateixa església. És una església eclèctica que té uns mòduls neogòtics medievalistes.

L’església de Sant Sadurní de Montmajor és l’església principal del nucli de Montmajor, al Berguedà. Està catalogada com a patrimoni des del 1982 amb el número IPAC 3420. No està protegida i està en un bon estat de conservació.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Sant Vicens de Castellet

Setmana dedicada a les Esglésies

L’Església de Sant Vicenç de Castellet està en el carrer del Montseny amb cantonada amb carrer de Pedraforca de Sant Vicenç de Castellet.

Es tracta d’una església de caràcter neogòtic d’una sola nau situada dins el nucli de la vila.

Presenta un campanar torre adossat a la mateixa església i a l’altre costat té un cos annex.

La façana principal és molt senzilla, destaquen tres finestres apuntades a cada banda, i una portalada amb un timpà que acaba en un arc conopial imitant l’art gòtic.

La resta de finestres del temple cultual també presenten el mateix arc.

Als murs laterals hi ha un seguit d’ òculs sense decoració.

L’interior de l’església presenta arcades laterals que s’obren a les capelles.

Per a més dades podeu consultar:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/02/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de.html

Església de Sant Vicenç de Castellet és una obra del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Maria del Vilar de Castellbell i el Vilar

Setmana dedicada a les esglésies

L’Església de Santa Maria del Vilar està situada en l’antic poble del Vilar, en la seva part antiga, pertany al municipi de Castellbell i el Vilar.

Maria Alba Oliveras Rubiralta / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • El lloc del Vilar és documentat des del 1294.
  • Mentre que l’església és esmentada el 1047 i el 1057 amb el nom de Santa Mª de Castellbell.
  • El 1294 amb el nom de St. Mª del Vilario de Castellbell.
  • Es creu que almenys al segle XIII degué tenir categoria de parròquia.
  • El 1685, malgrat que el rector encara vivia al Vilar, l’església era només surgagània.
  • El 1859 fou feta definitivament parròquia.
  • El 1793 fou ampliada, així com el 1888.
  • Cap al 1910 s’hi edificà un campanar.

És una església d’una única nau amb quatre capelles laterals per banda.

Està coberta amb volta de totxo, reforçada per cinc arcs faixons que es recolzen sobre quatre pilastres, que per altra part han definit les capelles esmentades.

A la part superior del mur de la nau hi ha 10 finestres tapiades.

L’únic punt de llum és un ull de bou situat a la façana d’accés.

Sota les finestres hi ha una motllura de guix que recorre tota la nau.

Completen la decoració sis motllures adossades al sostre, un retaule de marbre darrere l’altar, una sèrie d’escultures situades en els capelles i la pintura de temàtica floral-sanefistica de les parets de l’església.

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

Al costat oest hi ha la capella fonda i a l’oposat la sagristia i un original campanar obrat en part amb totxo.

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

La porta presenta un arc escarser. L’aparell és força irregular.

Santa Maria del Vilar és l’església del poble del Vilar, al municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Sentmenat

Setmana dedicada a les Esglésies

Fotografia: Mª Àngels Garcia-Carpintero

L’Església  parroquial està situada en la Plaça de Sant Menna  en Sentmenat.

Us passo la seva historia:

  • La dedicació a Sant Menna la confirmen pergamins dels anys 972-992 que consignen la forma llatinitzada “Sancti Miniatti”, de la qual deriva el nom de la vila.
  • L’església actual està separada del lloc on hi havia estat l’antiga per una placeta i va ser bastida l’any 1744,
  • L’absis no va ser edificat fins a la primera meitat del segle XX.
  • Dins l’església, hi ha una pica baptismal gòtica procedent possiblement de l’església anterior.
  • La dedicació del temple va tenir lloc el dia 11 de febrer de 1745.
B R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un edifici d’època moderna. A tocar del temple actual de Sant Menna hi ha l’antic campanar romànic de l’antiga església, avui desapareguda. Hom ha constatat la presència d’un temple primigeni anterior al temple que acompanyava el campanar actual.

És una església de planta basilical, que manté la seva tipologia estructural quant a les distribucions actuals, amb la nau central més ampla i alta que les laterals.

El seu frontis de murs estucats està bastant deteriorat i les diferents reformes, han afectat l’entrada principal i la part superior.

L’aspecte dels laterals deixa entreveure, en el mur de la planta superior (nau central) uns contraforts i unes obertures intercalades que descansen en l’inici de la teulada, a un sol aiguavés i que cobreix la nau lateral.

Pràcticament podria semblar una arquitectura cega, degut a les poques entrades de llum que en general, té actualment el conjunt arquitectònic.

R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

La teulada que cobreix la nau central és a dos aiguavessos. El frontis està coronat per un petit campanar d’espadanya.

Jordi Contijoch Boada -2004 / Generalitat de Catalunya

Tant l’església actual com el campanar estan catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Eulalia del Papiol

L’església de Santa Eulalia està en la zona del nucli antic de la vila, concretament de l’anomenada plaça de l’Església de Papiol.

Us passo la seva historia:

  • L’església actual fou inaugurada el 1950 al solar d’una església anterior.
  • Les primeres obres de l’església parroquial daten del segle XIV.
  • L’ermita de la Salut va deixar de ser la parròquia del terme del castell de Papiol quan Jaume II, atesa la demanada de Galzeran del Papiol, senyor del lloc i del castell, va autoritzar el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s’havia format vora el castell.
  • El trasllat s’ha d’entendre en el sentit que, els intents de consolidació del poblament al lloc començaven a reeixir i que ja hi devia haver un incipient nucli agrupat entorn el castell. Com a conseqüència, el Santuari de la Salut va perdre la condició de parròquia.
  • D’aquesta església, ja reconstruïda durant la segona meitat del s. XVI, i destruïda durant la Guerra Civil es conserven uns contractes entre els obrers de la parròquia i el mestre d’obres Bernat Bos de Vilafranca (1565).
  • El 1751 s’hi va produir una forta reforma i el temple fou ampliat i s’hi va construir el campanar quadrat.
  • L’ampliació va ser per la part de ponent i s’obria una porta al lloc on hi havia hagut l’altar major, passant aquest a ocupar el pany de paret situada al davant, construint-se el cor adossat a la paret de la façana.
  • L’any 1936 l’església va ser enderrocada a cop de pic i pala. Les dimensions d’aquesta església eren de 20 metres de llarg, 6 m d’ample central (als quals cal afegir 6 m més que corresponen als 3 de fondària de cada una de les capelles laterals menys la primera entrant a mà dreta que té 4 m i mig.
  • L’any 1944 es comença la nova església, la qual fou inaugurada l’any 1950.  És obra de Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos i el constructor va ser Joan Bou. Es van construir uns pous fins a tocar la roca, que es van omplir de formigó armat i el campanar es va col•locar al costat de la façana principal, on estava anteriorment a la reforma de 1751.

L’edifici és de tres naus. Les laterals són més aviat estretes i estan capçades per absidioles poligonals. La central, en canvi, és d’absis semicircular.

La separació entre els tres elements ve donada per pilastres amb capitells ornamentats per decoració vegetal i animal.

La façana principal té la porta resolta en arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells.

L’arcuació més exterior de les arcuacions cegues que conformen la portalada, està ornamentada amb motius florals, mentre que la línia d’imposta està decorada amb filigranes i motius animals.

Joana Marlès i Alemany / Generalitat de Catalunya

El campanar és de planta quadrada amb obertures i ornaments iguals als de l’església i coberta a quatre vessants amb teula àrab.

Destaca el rellotge situat just al pis inferior al de les campanes.

Santa Eulàlia del Papiol és l’església parroquial del Papiol i és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Campintero

Campanar de Sant Menna de Sentmenat

Setmana dedicada al Municipi de Sentmenat

El Campanar de Sant Menna esta situat en el Pg. de l’Església de Sentmenat.

És el que queda de l’antiga església parroquial romànica de Sentmenat.

El campanar de Sant Menna és romànic de planta quadrada datat al segle xii, encara en ús. Té dos pisos i presenta murs d’aparell de carreus. Al primer pis, la finestra és d’arc de mig punt i al segon, les finestres són geminades i la teulada amb quatre aiguavessos. Està restaurat i, antigament, la creu que el coronava era de pedra però en l’actualitat, hi ha una de ferro.

El campanar de l’antiga església de Sant Menna, és l’únic testimoni de la desapareguda església antiga que es va esfondrar al segle XVIII (1745). La tipologia del campanar permet situar la seva construcció cap a finals del segle xi o principis del segle xii. Sembla que l’obra va ser construïda sobre l’absis d’un edifici preromànic (segles IX-X).

El campanar conservat es fonamenta sobre l’antic absis de l’església paleocristiana datada al segle V.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es r.-brunet-1983.jpg
R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

Aquest temple, format per una sola nau de planta rectangular pavimentat amb opus signinum, un absis també rectangular i amb una aula annexa, és rar entre els tipus peninsulars paleocristians, però similar al de presó de Sant Vicent, Sainte-Geneviève (Saint-Dennis, París, França) o Tiffeltassine (Algèria), presentava també presbiteri.

A més també es documentà arqueològicament l’ús de l’antiga església com a necròpoli detectant-s’hi una vintena d’inhumacions tant d’adults com d’infants. Als encontorns també s’hi detectà la presència d’inhumacions i restes de diverses sitges terreny excavat parcialment.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé