Església de Sant Vicens de Castellet

Setmana dedicada a les Esglésies

L’Església de Sant Vicenç de Castellet està en el carrer del Montseny amb cantonada amb carrer de Pedraforca de Sant Vicenç de Castellet.

Es tracta d’una església de caràcter neogòtic d’una sola nau situada dins el nucli de la vila.

Presenta un campanar torre adossat a la mateixa església i a l’altre costat té un cos annex.

La façana principal és molt senzilla, destaquen tres finestres apuntades a cada banda, i una portalada amb un timpà que acaba en un arc conopial imitant l’art gòtic.

La resta de finestres del temple cultual també presenten el mateix arc.

Als murs laterals hi ha un seguit d’ òculs sense decoració.

L’interior de l’església presenta arcades laterals que s’obren a les capelles.

Per a més dades podeu consultar:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/02/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de.html

Església de Sant Vicenç de Castellet és una obra del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Maria del Vilar de Castellbell i el Vilar

Setmana dedicada a les esglésies

L’Església de Santa Maria del Vilar està situada en l’antic poble del Vilar, en la seva part antiga, pertany al municipi de Castellbell i el Vilar.

Maria Alba Oliveras Rubiralta / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • El lloc del Vilar és documentat des del 1294.
  • Mentre que l’església és esmentada el 1047 i el 1057 amb el nom de Santa Mª de Castellbell.
  • El 1294 amb el nom de St. Mª del Vilario de Castellbell.
  • Es creu que almenys al segle XIII degué tenir categoria de parròquia.
  • El 1685, malgrat que el rector encara vivia al Vilar, l’església era només surgagània.
  • El 1859 fou feta definitivament parròquia.
  • El 1793 fou ampliada, així com el 1888.
  • Cap al 1910 s’hi edificà un campanar.

És una església d’una única nau amb quatre capelles laterals per banda.

Està coberta amb volta de totxo, reforçada per cinc arcs faixons que es recolzen sobre quatre pilastres, que per altra part han definit les capelles esmentades.

A la part superior del mur de la nau hi ha 10 finestres tapiades.

L’únic punt de llum és un ull de bou situat a la façana d’accés.

Sota les finestres hi ha una motllura de guix que recorre tota la nau.

Completen la decoració sis motllures adossades al sostre, un retaule de marbre darrere l’altar, una sèrie d’escultures situades en els capelles i la pintura de temàtica floral-sanefistica de les parets de l’església.

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

Al costat oest hi ha la capella fonda i a l’oposat la sagristia i un original campanar obrat en part amb totxo.

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

La porta presenta un arc escarser. L’aparell és força irregular.

Santa Maria del Vilar és l’església del poble del Vilar, al municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Sentmenat

Setmana dedicada a les Esglésies

Fotografia: Mª Àngels Garcia-Carpintero

L’Església  parroquial està situada en la Plaça de Sant Menna  en Sentmenat.

Us passo la seva historia:

  • La dedicació a Sant Menna la confirmen pergamins dels anys 972-992 que consignen la forma llatinitzada “Sancti Miniatti”, de la qual deriva el nom de la vila.
  • L’església actual està separada del lloc on hi havia estat l’antiga per una placeta i va ser bastida l’any 1744,
  • L’absis no va ser edificat fins a la primera meitat del segle XX.
  • Dins l’església, hi ha una pica baptismal gòtica procedent possiblement de l’església anterior.
  • La dedicació del temple va tenir lloc el dia 11 de febrer de 1745.
B R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un edifici d’època moderna. A tocar del temple actual de Sant Menna hi ha l’antic campanar romànic de l’antiga església, avui desapareguda. Hom ha constatat la presència d’un temple primigeni anterior al temple que acompanyava el campanar actual.

És una església de planta basilical, que manté la seva tipologia estructural quant a les distribucions actuals, amb la nau central més ampla i alta que les laterals.

El seu frontis de murs estucats està bastant deteriorat i les diferents reformes, han afectat l’entrada principal i la part superior.

L’aspecte dels laterals deixa entreveure, en el mur de la planta superior (nau central) uns contraforts i unes obertures intercalades que descansen en l’inici de la teulada, a un sol aiguavés i que cobreix la nau lateral.

Pràcticament podria semblar una arquitectura cega, degut a les poques entrades de llum que en general, té actualment el conjunt arquitectònic.

R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

La teulada que cobreix la nau central és a dos aiguavessos. El frontis està coronat per un petit campanar d’espadanya.

Jordi Contijoch Boada -2004 / Generalitat de Catalunya

Tant l’església actual com el campanar estan catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Eulalia del Papiol

L’església de Santa Eulalia està en la zona del nucli antic de la vila, concretament de l’anomenada plaça de l’Església de Papiol.

Us passo la seva historia:

  • L’església actual fou inaugurada el 1950 al solar d’una església anterior.
  • Les primeres obres de l’església parroquial daten del segle XIV.
  • L’ermita de la Salut va deixar de ser la parròquia del terme del castell de Papiol quan Jaume II, atesa la demanada de Galzeran del Papiol, senyor del lloc i del castell, va autoritzar el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s’havia format vora el castell.
  • El trasllat s’ha d’entendre en el sentit que, els intents de consolidació del poblament al lloc començaven a reeixir i que ja hi devia haver un incipient nucli agrupat entorn el castell. Com a conseqüència, el Santuari de la Salut va perdre la condició de parròquia.
  • D’aquesta església, ja reconstruïda durant la segona meitat del s. XVI, i destruïda durant la Guerra Civil es conserven uns contractes entre els obrers de la parròquia i el mestre d’obres Bernat Bos de Vilafranca (1565).
  • El 1751 s’hi va produir una forta reforma i el temple fou ampliat i s’hi va construir el campanar quadrat.
  • L’ampliació va ser per la part de ponent i s’obria una porta al lloc on hi havia hagut l’altar major, passant aquest a ocupar el pany de paret situada al davant, construint-se el cor adossat a la paret de la façana.
  • L’any 1936 l’església va ser enderrocada a cop de pic i pala. Les dimensions d’aquesta església eren de 20 metres de llarg, 6 m d’ample central (als quals cal afegir 6 m més que corresponen als 3 de fondària de cada una de les capelles laterals menys la primera entrant a mà dreta que té 4 m i mig.
  • L’any 1944 es comença la nova església, la qual fou inaugurada l’any 1950.  És obra de Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos i el constructor va ser Joan Bou. Es van construir uns pous fins a tocar la roca, que es van omplir de formigó armat i el campanar es va col•locar al costat de la façana principal, on estava anteriorment a la reforma de 1751.

L’edifici és de tres naus. Les laterals són més aviat estretes i estan capçades per absidioles poligonals. La central, en canvi, és d’absis semicircular.

La separació entre els tres elements ve donada per pilastres amb capitells ornamentats per decoració vegetal i animal.

La façana principal té la porta resolta en arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells.

L’arcuació més exterior de les arcuacions cegues que conformen la portalada, està ornamentada amb motius florals, mentre que la línia d’imposta està decorada amb filigranes i motius animals.

Joana Marlès i Alemany / Generalitat de Catalunya

El campanar és de planta quadrada amb obertures i ornaments iguals als de l’església i coberta a quatre vessants amb teula àrab.

Destaca el rellotge situat just al pis inferior al de les campanes.

Santa Eulàlia del Papiol és l’església parroquial del Papiol i és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Campintero

Campanar de Sant Menna de Sentmenat

Setmana dedicada al Municipi de Sentmenat

El Campanar de Sant Menna esta situat en el Pg. de l’Església de Sentmenat.

És el que queda de l’antiga església parroquial romànica de Sentmenat.

El campanar de Sant Menna és romànic de planta quadrada datat al segle xii, encara en ús. Té dos pisos i presenta murs d’aparell de carreus. Al primer pis, la finestra és d’arc de mig punt i al segon, les finestres són geminades i la teulada amb quatre aiguavessos. Està restaurat i, antigament, la creu que el coronava era de pedra però en l’actualitat, hi ha una de ferro.

El campanar de l’antiga església de Sant Menna, és l’únic testimoni de la desapareguda església antiga que es va esfondrar al segle XVIII (1745). La tipologia del campanar permet situar la seva construcció cap a finals del segle xi o principis del segle xii. Sembla que l’obra va ser construïda sobre l’absis d’un edifici preromànic (segles IX-X).

El campanar conservat es fonamenta sobre l’antic absis de l’església paleocristiana datada al segle V.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es r.-brunet-1983.jpg
R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

Aquest temple, format per una sola nau de planta rectangular pavimentat amb opus signinum, un absis també rectangular i amb una aula annexa, és rar entre els tipus peninsulars paleocristians, però similar al de presó de Sant Vicent, Sainte-Geneviève (Saint-Dennis, París, França) o Tiffeltassine (Algèria), presentava també presbiteri.

A més també es documentà arqueològicament l’ús de l’antiga església com a necròpoli detectant-s’hi una vintena d’inhumacions tant d’adults com d’infants. Als encontorns també s’hi detectà la presència d’inhumacions i restes de diverses sitges terreny excavat parcialment.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé                                 

Sant Feliu de Monistrol de Calders

Sant Feliu de Monistrol de Calders, o Sant Feliu de Monistrol, esta en La Sagrera.

Us passo dades de la seva historia:

  • Església documentada des del 1105, tot i que sembla més antiga.
  • Aquesta església va ser molt reformada a mitjans del segle XVIII, en afegir-hi capelles laterals, modificant-se totalment l’estructura original de l’edifici.
  • Als voltants del 1780, segons una dovella d’una obertura, s’hi afegeix un esvelt campanar.
  • A la façana de migdia hi ha un rellotge de sol, amb la data de 1640.
  • L’església actual conserva la part exterior de l’absis romànic, però la planta actual és del segle VXIII, construïda en una arquitectura d’influència barroca, sobretot la façana i el campanar.
  • L’absis, però, podria procedir d’una torre medieval.

Està situada a l’esquerra de la riera de Sant Joan, en el petit barri de la Sagrera, a migdia del sector principal del poble.

És molt a prop i a llevant de l’antiga església de Sant Joan Baptista de Monistrol de Calders.

Església parroquial de Monistrol, situada dins el nucli de Monistrol. Portal d’entrada a la façana de ponent, de forma rectangular i adovellat, amb elements decoratius barrocs.

Roser Serra i Coma 1982 / Generalitat de Catalunya

A la mateixa façana de ponent, petita capelleta amb la imatge del sant, i rosassa circular.

Interior de tres naus, dividides mitjançant pilars de pedra i arcs de mig punt. Coberta de volta de mig punt, amb pedra tosca, arrebossada posteriorment.

Campanar adossat sobre la nau dreta, amb influències barroques.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Adossat al Sud-Est de l’església hi ha la rectoria.

Rectoria

Sant Feliu de Monistrol de Calders, o Sant Feliu de Monistrol, és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Sant Salvador de Polinyà

L’Església de Sant Salvador està situada en la Plaça de l’Església, a la part alta de la població de Polinyà.

Us passo la seva historia :

  • L’església de Sant Salvador és citada com església parroquial de Polinyà des del segle XI.
  • La seva consagració va tenir lloc l’any 1122.
  • Va seguir amb les seves funcions com a tal fins a l’any 1792 quan va passar a dependre de l’església de construcció nova, perdent la categoria de parròquia.
  • L’església actual va ser inaugurada l’any 1792 quan deixa de tenir culte la primitiva església romànica.

L’actual església parroquial és una edificació del segle XVIII, adossada al mur de tramuntana de l’antic temple romànic que actua com a pòrtic d’entrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4164_01.jpg

El temple primitiu consta d’un absis semicircular del segle XI amb decoració d’arcuacions entre lesenes i el campanar de torre amb la base de la mateixa època.

La nau coberta amb volta de canó i la resta del campanar corresponen a una obra del segle XII. Està documentada des del segle xi, període al qual correspondrien l’absis semicircular, on hi havia pintures murals.

L’entrada al temple actual es fa per una porta d’arc rodó de mig punt adovellat que es podria interpretar com l’entrada lateral de l’antiga església. En aquesta façana hom hi veu, també, la presència de contraforts. El campanar de planta quadrada corresponent a l’antiga església romànica, situat a la banda septentrional.

Les pintures murals de Sant Salvador de Polinyà són un important conjunt de pintures murals realitzades a aquesta l’església. Van ser descobertes durant unes obres realitzades durant la segona dècada del segle XX.

Al Museu Diocesà de Barcelona es conserven les pintures murals del segle XII de les quals se n’ha fet una reproducció a Sant Salvador. El 1930 Joan Prats i Tomàs va finançar l’arrancament i el transport per a dipositar finalment les pintures al Museu Diocesà de Barcelona, a canvi de l’extracció d’un fragment per a la seva col·lecció privada. Amb la mort de Joan Prats, el fragment passà a completar les pintures al Museu Diocesà.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2_01.jpg

Sant Salvador de Polinyà és una església del municipi de Polinyà (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia Carpintero

Església de Sant Pere d’Abrera

L’església de Sant Pere esta situada en el carrer de l’Església, 9 d’Abrera.

Us passo la seva historia:

  • La parròquia de Sant Pere d’Abrera, dins del terme del castell de Voltrera, és esmentada el 1100, quan Guillem Ramon, senyor de la baronia de Castellbell, llegà cinc mancusos per a la seva dedicació.
  • L’església fou restaurada entre els anys 1956 i 1959 per la Diputació de Barcelona.
  • En aquesta restauració es va afegir el tercer pis del campanar.

Església d’una nau coberta amb volta de canó amb un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada com a únics focus d’il·luminació del recinte.

Exteriorment l’absis central està decorat amb arquets cecs i bandes llombardes i les teules són de pissarra.

A la zona del creuer, cobert amb volta d’aresta, s’aixeca una torre campanar de tres pisos, el primer amb una finestra de mig punt per costat i els altres dos finestres geminades.

 El parament del mur està fet a base de pedres irregulars sense treballar disposades en filades.

La porta d’entrada està en un dels laterals; es tracta d’una arc de mig punt amb una sanefa de dents de serra a les arquivoltes i petites columnes adossades, una a cada banda.

Els capitells tenen escultura rudimentària.

Sant Pere d’Abrera és una església romànica dins del municipi d’Abrera (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Wiquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Miquel del Mont d’Olot

Sant Miquel del Mont està situat en el cim de la serra de Sant Miquel del Mont (Garrotxa).

Sant Miquel del Mont és una serra entre els municipis de la Vall de Bianya, Olot i Riudaura, a la comarca catalana de la Garrotxa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-02-05_09-50-59-2.jpg

Al cim, amb una cota de 792,6 metres, s’hi troba l’església romànica de Sant Miquel del Mont i un vèrtex geodèsic (referència 296087001 de l’ICGC).

Us passo dades xde la seva historia:

  • El mateix nom de Sant Miquel pot indicar que abans hi havia un oratori dedicat al déu Mercuri.
  • L’església fou consagrada l’any 958 pel bisbe de Girona Arnulf.
  • La primitiva edificació fou substituïda per l’actual fàbrica.
  •  En data indeterminada va perdre la categoria de parròquia i es convertí en sufragània de Santa Margarida de Bianya.
  • A mitjan segle VXI hi ha una referència documental de l’enderroc del campanar vell.
  • El temple fou restaurat el 1933.

És un edifici d’una sola nau rectangular amb absis semicircular mirant a llevant.

La coberta és a dues vessants, tret de l’absis que és a una vessant, i feta de teula àrab. L’aparell és de carreus ben escairats.

El portal d’entrada compta amb tres arcs de mig punt en gradació, timpà i llinda. Es conserven dos àbacs però no les columnes de les que, suposadament, formaven part.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-02-05_09-50-51.jpg

A la part dreta del portal hi ha una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada.

El perímetre exterior del temple és resseguit per un fris que es desenvolupa per la part superior dels murs, sustentats per petites mènsules.

 Al mur exterior de l’absis es pot veure un sòcol bisellat més ample que la resta de la conca absidal. A la façana de ponent es troba el campanar, d’espadanya i doble obertura.

A l’interior una cornisa indica el punt d’arrencada de la volta, que és lleugerament apuntada a la nau central i de mig cercle a l’absis.

Als murs i a l’absis existeixen mènsules decorades amb elements ornamentals, malauradament en molt dolentes condicions. A la cornisa hi ha un tipus de decoració figurativa amb la representació d’una figura humana.Aquests relleus presenten una certa similitud amb els relleus de l’interior de l’església de Sant Vicenç a el Sallent i amb els capitells de Santa Maria de Porqueres.

Sota l’església hi ha vestigis d’una torre de guaita possiblement romana de 5,5 m x 5,5 m de costat i 0,7 m de gruix, amb un recinte exterior de 14,5 m a 17,5 m. La seva alçada devia ser de tres a cinc metres.

Us passo un itinerari per poder fer arribar fins Sant Miquel del Mont :

https://www.itinerannia.net/es/itinerarios/sant-miquel-del-mont-el-mirador-de-la-vall-de-bianya-ruta-5-vall-dels-sentits/

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Església Parroquial de Sant Cristòfor de Terrassa

L’Església Parroquial de Sant Cristòfor esta situada en la Plaça de Ca n’Anglada, 31de Terrassa.

L’Església va ser aixecada el 1956 i acabada en 1965.

El sant titular prové de l’ermita de Sant Cristòfor, del segle XI, ubicada al costat de la masia de Ca n’Anglada, que dóna nom al barri, un s’ubica la parròquia. 

Consta d’una àmplia nau rectangular; té cor i una gran cripta, l’arquitecte va ser el terrassenc Joan Baca Reixac.

Cal destaca el Campanar, te planta gairebé quadrada, està coronat per una minsa cornisa i un terrat amb barana metàl-lica,

damunt del qual s’aixeca una torrella quadrada coberta per una teulada piramidal recoberta amb peces de ceràmica vidriada de color verd fosc

Des del seu principi és una parròquia amb molta activitat.

Com la processó de Setmana Santa, de la qual es conserven alguns passos a la cripta, amb “manolas y saetas”.

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé