Església de Sant Mateu de Bages (Bages)

L’església de Sant Mateu està situada en la Plaça de l’església de Sant Mateu de Bages.

Us passo la seva historia:

  • De l’església no en consta cap notícia anterior al segle X, però de les restes que n’han quedat del primitiu temple es demostra la seva existència en aquest període.
  • L’any 983 es consagrà l’església a Sant Llorenç, moment en què el campanar ja hi figura.
  • L’església consta com a donació del comte de la Cerdanya, Oliba Cabreta, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
  • És l’any 1078 quan apareix documentat per primera vegada quan se li fan uns llegats.
  • Al segle XIII passa a ser parròquia.
  • En el 1359 tenia 37 focs.
  • L’any 1936 durant la Guerra Civil espanyola, tot el que hi havia a l’interior de l’església va ser destruït.

Sant Mateu de Bages és l’església parroquial que domina la vila del mateix nom a la comarca del Bages. En la seva majoria és de principis del segle XIX en què es va reconstruir i ampliar per ser massa petita i estar en molt mal estat.

L’edifici és de planta rectangular, sense creuer, adossada a una casa a la part posterior. Presenta una nau central amb altars laterals.

La façana és molt simple: un portal alçat que s’accedeix per una petita escalinata, i un òcul a sobre, coronat per una inscripció gòtica.

La coberta és a dues aigües. Just sobre l’altar hi ha un cos sobresortint que ressalta aquesta part en l’exterior. Destaca com a element important, el seu campanar de torre quadrada situat al lateral esquerra -al mig- i que data del segle X. L’interior és senzill i relativament ben conservat.

El campanar de la torre, preromànic de torre quadrada està constituït per tres pisos i amb finestres amb els característics arcs de ferradura a quatre cares, els quals contenien uns capitells corintis rústics -avui localitzats al Museu Comarcal de Manresa es conserven quatre capitells d’aquest campanar del segle x d’estil corinti.

El campanar es tracta d’un prisma de 2,97 m de costat x 15,80 m d’alçada, les parets internes del qual s’aprimen per mitjà d’un graó als 5,10 metres de terra.

Destaca per esser de construcció irregular, de pedres escairades a cop de martell en filades d’alçada desigual, units amb morter de calç, sorra i pinyolenc. És originari de l’any 983, i conserva totes les seves parts menys la coberta.

L’església de Sant Mateu és una església romànica inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i protegida com bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Maria d’Artés (Bages)

L’església parroquial de Santa Maria d’Artés, està situada en la Plaça de l’església d’Artés.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • A finals dels s. XIX la vila d’Artés va conèixer una forta implantació de la indústria tèxtil que suposà un espectacular creixement del poble.
  • Alhora que es construeixen el nou ajuntament i els escoles s’iniciava també l’obra de la nova església segons plànols de Claudi Duran i Ventosa fets l’any 1892.
  • L’església fou dissenyada com un gran edifici d’inspiració romànica amb decoració noucentista i eclèctica. També es va projectar la construcció d’un segon campanar, però es va descartar la idea, segurament, per falta de pressupost.
  • El nou edifici fou consagrat el 14 de setembre de 1912, el mateix any en què fou enderrocada l’antiga parroquial romànica d’Artés.
  • Tota l’església és obra de Cl. Duran llevat del campanar que és de l’arquitecte Josep Coll i Vilaclara.

Construcció religiosa: església neoromànica amb elements noucentistes formada per tres naus cobertes amb volta de canó i decoració amb elements plàstics i arquitectònics propis del romànic: arcuacions, columnes, arcs de mig punt, etc.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

La façana reprodueix tres portalades de mig punt que s’obren a un pòrtic; al mig de la façana tres finestrals d’arc de mig punt i un seguit d’arcuacions formen el cos central flanquejat per un campanar a tramuntana i per un cos rectangular a migdia.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Situada a l’altar major de l’església i d’estil neoclàssic de 1947 trobem la figura de la Verge en L’Ascensió feta per Pontí en talla policromada de fusta.

No s’ha de confondre amb Església romànica de Santa Maria d’Artés.

Església romànica de Santa Maria d’Artés

Santa Maria d’Artés és l’església parroquial d’Artés (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Rercull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Sant Joan d’Avinyó (Bages)

L’Església parroquial de Sant Joan està en la plaça Major d’Avinyo.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Joan, situada dins l’antic terme del castell d’Avinyó, fou sempre parròquia; des del 932 és mencionada documentalment sota l’advocació de Sant Andreu i la primera església fou construïda per iniciativa del comte Sunyer de Barcelona.
  • A partir del segle XI l’església és advocada ja a Sant Joan i a Santa Maria.
  • Sabem que l’any 1232 fou construïda i novament consagrada una església a Avinyó, amb el nom de Sant Joan.
  • A partir del segle XVII l’església romànica comença a modificar-se: baptisteri, campanar, sagristia i capelles.
  • Al segle XIX el conjunt romànic gairebé va desaparèixer en unificar-se externament el conjunt de les dependències que l’envolten i al construir-se la nova façana.

Sant Joan és una església romànica modificada a la vila d’Avinyó protegida com a bé cultural d’interès local. De la part romànica solament en resta part dels murs de la nau. A l’esquema romànic inicial li foren afegides unes capelles laterals i la façana moderna.

Per tal de retornar-li la fisonomia romànica en el segle XX se li referen de nou els tres absis que es van decorar amb un fris d’arcuacions llombardes i amb finestres de doble esqueixada. Tot l’interior de l’edifici fou enguixat en les successives modificacions dels segles XVII i XIX.

L’església és un edifici de tres naus (amb la porta actual orientada a ponent) separades per pilars rectangulars que sostenen les voltes de creueria. Tot l’interior és arrebossat.

En un costat s’aixeca el campanar de forma quadrangular amb obertures d’arc de mig punt per les campanes.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Eugènia de Berga (Osona)

L’Església de Santa Eugènia està en la Plaça Major de Santa Eugènia de Berga.

Us passo la seva amplia història:

  • L’església de Santa Eugènia es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc de la vila de Berga. Comença a aparèixer documentada a partir de l’any 917; les seves funcions parroquials s’esmenten ja l’any 976. L’any 1058 apareix ja esmentada amb el nom complet de Santa Eugènia de Berga.
  • L’església, a més d’estar dedicada a Santa Eugènia, també ho era a Santa Cecília, tal com és documentat l’any 974, mentre que el 1374 els altars del temple eren dedicats també a Santa Maria i Sant Jaume en un mateix altar, que són les advocacions que apareixen el 1173, quan l’església fou consagrada de nou.
  • L’església fou reconstruïda entorn de l’any 1050 i consagrada pel bisbe Oliba o pel successor Guillem de Balsareny segons el pot de relíquies segellat amb l’anell de Bernat Tallaferro, que va heretar el bisbe Oliba, descobert l’any 1970.
  • Vers l’any 1144 l’església de Santa Eugènia fou cedida a la canònica vigatana, i es feren importants obres de reforma com la construcció d’un cimbori-campanar, i un portal esculpit amb capitells i arcuacions, així com una torreta a la banda sud-est.
  • El 1173 l’església fou consagrada de nou.
  • Al llarg dels segles xvi i xvii es van afegir capelles als laterals de la nau, i el 1859 una gran capella del Santíssim. Totes aquestes capelles foren suprimides en la restauració efectuada entre 1955 i 1975 per la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs.
  • El portal es degué construir a mitjans del segle xii quan s’efectuà la reforma de la façana del temple. Per aquest motiu, l’església de la qual tenim notícies des del segle X i que fou renovada al segle xi, el 1173 es va tornar a consagrar. L’acte fou oficiat pel Bisbe de Vic, Pere Redorta, i pel Bisbe de Tortosa i Abat de Sant Joan de les Abadesses, Ponç Monells. Aleshores foren dedicats els tres absis a Santa Eugènia, Santa Cecília i Sant Jaume.
  • L’historiador vigatà E. Junyent, en un article sobre l’església, senyala la semblança d’aquest portal amb el de la primitiva façana de la Catedral de Vic i dona la hipòtesi que fos obrada pels mateixos artistes.
  • El cloquer es degué erigir a mitjans del Segle XII quan s’efectuà la reforma de la façana del temple i la torrella d’angle del mateix indret.
  • Aquest campanar damunt d’un cimbori, és únic en la comarca i presenta una gran bellesa arquitectònica.

Edifici d’una nau i tres absis oberts al transsepte, amb cimbori sobre el creuer. La nau és coberta amb volta de canó. L’interior ha estat totalment restaurat, i mostra la pedra nua. Les finestres de la nau central són totes recents. Al segle XIII es va construir un campanar de tres pisos sobre el cimbori, així com la façana de ponent, amb pedra ben tallada, un cor sobre la porta d’entrada i una torrella a la part esquerra de la façana, des d’on es puja a la teulada i al campanar.

Tant la nau com el transsepte estan coberts per volta de canó; al punt d’intersecció de la nau amb el transsepte s’hi aixeca una cúpula o cimbori sobre trompes, que fa de suport del campanar. El cimbori és de planta octogonal i acaba amb un fris de finestres cegues.

El campanar és robust, de tres pisos: l’inferior conté dues finestres simples, d’arc de mig punt, força separades; la segona planta té una finestra trífora partida per dues columnes. La coberta és piramidal, força aplanada, de lloses i a quatre vessants, i acaba amb un pinacle amb creu i penell.

La façana, acabada amb un pinacle triangular, està feta amb el mateix tipus de pedra que el campanar; ambdues varen ser fetes al segle XII. Al costat hi ha una petita torre que acaba en una finestra biforada i és coberta en forma piramidal, reformada cap al 1970. La resta de la façana és totalment llisa, llevat de l’òcul i de la portalada. La decoració de les arquivoltes és de temes florals i entre llaços i la dels quatre capitells són ornamentacions vegetals i animals. Tota l’escultura revela una clara influència de l’escola ripollesa.

Roger Vonent Arnau / Generalitat de Catalunya

Els murs laterals de la nau, amb dues finestres d’arc de mig punt per banda, es varen refer en gran part durant les obres de restauració, perquè s’havien perforat amb grans arcs per donar accés a les dues capelles de l’època barroca que s’havien edificat a cada banda. També el gran fris de finestretes cegues entre grans lesenes i la cornisa que corona els murs laterals de la nau. Els braços de la nau, en canvi, es mantenen en la disposició original.

Els absis no tenen decoració externa i són llisos, amb una finestra de doble esqueixada al centre. El de la part meridional es va refer sobre les bases del que s’havia destruït en construir la sagristia que hi havia en aquest lloc des del segle XVIII.

Torrents i Buixó, Carme -1986 / Generalitat de Catalunya

La part superior del cimbori, ornat amb un fris de finestretes cegues, les arcuacions de tipus llombard del campanar i, des de la restauració, el fris que orna els murs laterals de la nau central, són fets amb pedra rogenca que ressalta sobre el to grisenc de l’edifici. Durant la restauració dels anys 1960 s’hi va adossar una capella de planta hexagonal, amb funcions de parròquia (que ara ja no té).

El portal és un element moble adovellat amb expandit. A l’extradós de l’arc hi ha una inscripció damunt d’unes ovelles. A l’intradós de fora cap a dins, hi ha cinc arcuacions damunt impostes amb entre llaços. L’externa presenta forma de fulles palminervades, la segona descansa damunts dels capitells; l’esquerre amb formes vegetals i decoracions antropomorfes, i el dret amb formes vegetals i amb dues aus encarades (una de les quals té el cap mutilat).

L’arcuació és decorada amb entre llaços de soga. La tercera, la decoració és mixta amb formes vegetals i geomètriques. La quarta, també descansa sobre els capitells; l’esquerre decorat amb formes vegetals i figures antropomorfes, el dret segueix el mateix però els rostres són barbats. L’arcuació presenta aus entrellaçades amb fulles de parra. La cinquena i última descansa sobre imposta amb decoracions vegetals i, tant el pilar com l’arcuació, presenten estries amb decoracions de pics incisos. La pedra és de color grogós, excepte la de l’extradós. La rosassa de la façana presenta sis lobus units per columnetes amb els capitells decorats. L’estat de conservació és força bo.

L’Església de Santa Eugènia de Berga és una església del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Iscle i Santa Victòria està en la Plaça de l’Església de Rajadell.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Situada dins l’antic terme del Castell de Rajadell, fou parròquia des dels seus orígens i és documentada el 1154.
  • Però l’obra romànica fou modificada a partir del segle XIII i començaments del XVI.
  • A finals del s. XVI es construïa la capella del Roser.
  • Al s. XVII les obres acabaren amb la construcció del campanar i el cor nou.
  • El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678.
  • Les obres s’acabaren definitivament l’any 1682.
  • A començament del segle XX (1901) es refeia la porta i avui, gràcies al treball encomiable del seu rector, s’està restaurant notablement el seu interior.
  • El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678. En aquest document s’especifiquen les mides, alçada, nombre de finestrals, tipus de pedra, etc.

Es tracta d’una construcció religiosa: Església d’una sola nau orientada a llevant i coberta amb un arc apuntat d’estructura i tradició gòtica. S’obren dues capelles laterals a manera de transsepte, gairebé a la meitat de la nau amb cobertes de creueria quatripartides.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El cor, als peus de la nau és rectangular i porta a la clau de creuera la data 1680 i la inscripció “Francesc Massana i Jaume Puig”.

El campanar és de planta quadrada i alçat als peus de l’església, al mur de ponent i al costat de la porta d’accés.

Es comunica amb l’església a través d’una porta i des del cor. És rematat per quatre finestres d’arc de mig punt per les campanes, a les que s’arriba a través d’unes escales.

Hi ha dues petites finestres a la part de la plaça, la inferior decorada amb el tema de la crucifixió i a data de 1679. Per a la construcció s’aprofità la pedra de la mateixa església.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

La Capella del Roser és oberta a manera de transsepte al lateral de l’única nau de l’església parroquial. És una capella quadrada coberta amb volta de creueria quadripartida amb la clau assenyalada. S’entra a través d’un arc de mig punt.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

En construir el campanar es feu una capella nova, entre la del Roser i aquest, dedicada al Sant Crist. Davant de la del Roser fou construïda la de Sant Iscle.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

La nau única és coberta amb una volta lleugerament apuntada que recorda les construccions pròpies dels segles medievals. Els carreus són regulars, grans i col·locats a contrapunt.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau és rematada per un presbiteri absis, cobert avui amb volta apuntada però refeta amb maó. El mur de tancament, igual que tot el presbiteri, sembla una obra posterior, ja que l’aparell és desordenat i irregular.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau és il·luminada per un petit òcul obert a la façana. Als peus s’hi construí el cor, al segle XVII.


Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell és l’església parroquial de Rajadell (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2-6.jpg

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Sant Esteve de Vinyoles d’Orís (Osona)

L’església de Sant Esteve de Vinyoles a principis del segle XX

L’església de Sant Esteve de Vinyoles està en la Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, d’Orís.

L’església de Sant Esteve de Vinyoles a principis del segle XX

Us passo la seva historia :

  • El castell d’Orís, apareix documentat des de l’any 914.
  • El lloc de Vinyoles, des de l’any 901 en un document de venda al monestir de Sant Benet de Bages d’una vinya situada al castell d’Orís, a la vila de «Vingolas».
  • L’església apareix citada l’any 957, quan Ferruç i la seva muller Doda vengueren a Unifred, fill del fundador del monestir esmentat, diversos béns.
  • La funció parroquial no es documenta fins al 1060.
  • El temple primitiu fou renovat i entorn el 1106 es consagrà la nova església que tenia a més de l’absis central, dedicat a Sant Esteva, dos altars laterals sota les advocacions de santa Maria i sant Jaume.
  • Els anys 1619 i 1685 es construïren sengles capelles laterals.
  • El 1892, Josep Galzeran erigí una rotonda com a capella del Santíssim.
  • L’any 1936, fou aterrat un campanar de torre que s’erigia sobre el mur de ponent, obra segurament del segle xvii que devia ésser construït quan fou canviada la porta primitiva d’entrada al lloc actual, al mateix temps que era modificat el cimbori on hi hauria el campanar primitiu. El creixement urbà va fer necessària la creació d’un nou temple.
  • L’any 1955 el nou edifici va ser beneït i va assumir les funcions parroquials, quedant aquesta església abandonada.
  • Després l’església romànica va ser motiu de restauració pels Amics de Verdaguer, en record a l’exercici del ministeri sacerdotal que Mossèn Cinto Verdaguer dugué a terme entre els anys 1871 i 1874 en aquesta parròquia.
Fotografia : Lluis Capdevila / Col-lectiu Obaga

Edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un presbiteri curt, marcat per un parell de fornícules de planta rectangular que s’obren a banda i banda al mur. La nau és coberta per una volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que la divideixen en tres trams. El tram més proper a l’absis és cobert amb volta de canó de mig punt situada transversalment que té en la seva base quatre trompes i dos arcs que l’escurcen, en una solució que sembla pensada per fer una cúpula sobre trompes però que mai s’arribà a fer i fou substituïda per la volta que s’ha conservat fins avui.

La porta s’obre a la façana de ponent, és un arc de mig punt adovellat; a sobre s’obre un òcul, que, juntament amb les finestres de doble esqueixada situades a l’absis i a la nau i un petit òcul obert en el tram de la volta transversal, constitueixen la il·luminació del temple. La teulada és a doble vessant i, on es troba l’arc transversal, hi ha un cos prismàtic perpendicular a la nau. L’edifici és llis, llevat de l’absis que apareix ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes, dividit per dues lesenes en dues sèries de nou arcs i una central de sis.

L’aparell de la restauració de 1976 és de petits carreus irregulars, simplement escairats, agafats amb argamassa (i morter de ciment pòrtland), disposats en filades uniformes i irregulars. L’església pot ser inclosa en un grup molt heterogeni d’edificis bastits entre el segle X i el segle XII, com Sant Climent de Peralta, Sant Miquel d’Olèrdola o Sant Feliu de la Garriga.

L’església de Sant Esteve de Vinyoles està inventariada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Dora Salvador

Sant Salvador de Concabella de Plans de Sió (Segarra)

Sant Salvador de Concabella és una església  situada en la Plaça de l’església en el nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra).

Us passo la seva historia:

  • Els orígens de Sant Salvador s’han de buscar a la primera meitat del segle XI.
  • L’any 1051 hi ha consignat un llegat de dues unces a l’obra.
  • La construcció actual no pot situar-se abans de la segona meitat del segle XIII, donada la seva vinculació a l’estil arquitectònic de l’escola lleidatana.
  • La història de l’església es troba estretament relacionada amb la canònica de Santa Maria de Solsona, a la qual es troba subjecta des de la primera meitat del segle XII (l’any 1151 apareix en una butlla d’Eugeni III adreçada a Solsona).
  • En l’acte de consagració del 1098 estava subjecta a Santa Maria de Guissona.
Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una petita església situada al mig del nucli, d’una sola nau amb capçalera absidal.

La porta d’accés s’obra al mur sud, on es troba la façana principal coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls.

Els murs estan fets amb carreus de pedra regulars, de tipus mitjà. A uns dos metres sota la teulada hi ha una petita imposta, que sobresurt de les parets al voltant de tota l’església, excepte la paret de ponent que és completament llisa.

Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

L’absis, completament llis excepte la presència de l’anomenada imposta, és visible solament en una quarta part, ja que la resta està oculta per la presència de la rectoria a la dreta i la sagristia a l’esquerra, costat on apareix un altre cos de l’edifici, que es pot considerar com el braç esquerre del creuer, afegit a l’estructura primitiva de l’església, amb la presència d’una finestra gòtica, i uns contraforts gruixuts.

Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

L’element artístic més important és la seva portalada, formada per un cos arquitectònic que sobresurt de l’edifici.

Laiqa Pipó Pique – 2006 / Generalitat de Catalunya

En la part superior està protegida per un guardapols motllurat sostingut per vuit mènsules sòbriament decorades i molt erosionades.

La portalada consta de tres arquivoltes en degradació sostingudes per tres columnes amb els seus capitells ornamentals i tot el conjunt descansa sobre un basament de planta quadrangular, entre els quals es troben els tres esglaons d’entrada. Les columnes són exemptes, amb fust monolític i llis, per damunt de les quals apareixen els capitells, en forma de piràmide invertida, decorats amb motius vegetals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

De damunt dels capitells apareixen tres arquivoltes amb les motllures també decorades. Forta influència de l’escola de Lleida.

Finalment, destacar la presència a un dels murs laterals de la rectoria, edifici del segle XVI-XVII, d’una placa de marbre en forma de creu amb una inscripció de la Santa Missió: “Si vols entrar en la vida guarda els manaments St. Mateu 1951-1964”.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Sant Salvador de Concabella és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Sant Salvador de Puig-alder de les Planes d’Hostoles (La Garrotxa)

Sant Salvador de Puig-alder està situat en un turó de les Planes d’Hostoles.

Us passo la seva historia:

  • Antigament en aquest mateix lloc s’alçava el Castell de Puig-alder, del qual en tingueren l’alta sobirania els comtes de Besalú.
  • Bernat Tallaferro, comte de Besalú, llegà el castell al seu testament, l’any 1020, al seu fill i successor Guillem.
  • Als documents antics és anomenat Adcder, Podio-alder i Puigalder.
  • El Castell estarà unit a la casa Hostoles fins a Miró III, que el donà en testament (1212) a la seva filla Dulcia.
  • Aquesta, per enllaços familiars, el llegarà a Berenguer (1141) i a Pere (1142).
  • Després el castell passà a mans de la família Palafolls (Ramon, 1259-1260; Pere, 1266-1277).
  • L’any 1281, Ermessendis de Cartellà, senyora del castell d’Hostoles.
  • L’ermita el 1984 ha estat objecte d’una acurada restauració, en el decurs de la qual es trobà una talla romànica de la verge, a la qual es va donar el nom de “Mare del Salvador”.

L’església està ubicada dalt d’un turó i edificada damunt d’una roca.

És d’una sola nau, amb absis semicircular orientat a sud-est i porta dovellada protegida per un ampli porxo a dues aigües sostingut per bigues de fusta.

En aquest porxo hi ha la cisterna-pou.

El campanar és d’espadanya d’un sol ull.

La nau té la coberta de voltes d’aresta enguixades i conserva el cor.

Vista des de l’ermita

L’ermita és una continuació de la capella de l’antic castell de Puig-Alder.

Aquesta antiga capella està documentada el 1184 com “Sanctum Salvatorem de Pugadder”.

Tot el conjunt, església i castell, era d’origen romànic. L’aparença actual correspon a les successives remodelacions efectuades al llarg de la baixa edat mitjana i l’edat moderna, en què es va ampliar la capella.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 10.jpg

Actualment la imatge es troba al Museu d’art de Girona, i a l’interior de la capella n’hi ha una còpia.

Porta en dot, juntament amb el d’Hostoles i el de Rocacorba, pel seu casament amb Bernat Hug de Serrallonga, Baró de Cabrenç.

Vista des de l’ermita

El castell va passar a la corona fins que el rei Joan II el cedí a Puigalder retornaren a la corona. Francesc de Verntallat.

Vista des de l’ermita

El castell fou destruït a causa dels terratrèmols, i actualment només hi ha restes de murs a la muntanya de Sant Salvador.

Per a mes informació del castell us passo aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Puig-alder

Vista des de l’ermita.

Sant Salvador de Puig-alder és un monument del municipi de les Planes d’Hostoles inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Església de Sant Sadurní de Montmajor

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites i Santuaris.

L’Església de Sant Sadurní està en el camí del cementeri o la carretera de Montmajor al Pujol de Planès, a la part alta del nucli.

Us passo la seva història:

  • El 1907 el rector Climent Camp va sol•licitar al Bisbat de Solsona poder viure fora de la rectora de Sant Sadurní del Castell de Montmajor perquè estava en molt mal estat de conservació i va demanar construir una nova rectoria. Això, juntament amb el fet que els veïns del nou nucli de Montmajor situat a la zona dels Plans volien disposar d’un temple més proper, va fer que es demanés de fer una església nova.
  • El 1911 la nova rectoria ja estava construïda al peu de la costa i s’hi va començar a construir el nou temple seguint el projecte dels arquitectes Casimir i Esteve Sala i Codinet aprofitant les pedres de l’antiga església del castell.
  • El 17 de setembre de 1922 el bisbe de Solsona Valentí Comellas va inaugurar la nova església.
  • El seu campanar, que es va començar a construir posteriorment, es va culminar el 1950.
  • També s’hi va traslladar el cementiri de la parròquia.
  • Entre el 1911 i el 1922 es van celebrar misses en una sala de la rectoria que servia com a oratori.

Sant Sadurní de Montmajor té una sola nau i capelles laterals. El seu presbiteri està situat a la banda septentrional i forma un absis poligonal amb les capelles. La façana està situada a migdia i té una porta d’arc apuntat i una rosassa amb quatre lòbuls.

Té un campanar amb la forma d’una torre amb la planta quadrada adossada a la banda occidental i a l’est de l’església hi ha la rectoria. Una volta d’aresta cobreix la nau interior.

Dins l’església hi ha els retaules barrocs de Sant Esteve del Pujol de Planès (el major de Sant Esteve i el lateral del Roser), la imatge de la Dolorosa que estava a al retaule major de l’antiga església del Sant Sadurní del Castell de Montmajor i una imatge de Sant Llop de la mateixa església. És una església eclèctica que té uns mòduls neogòtics medievalistes.

L’església de Sant Sadurní de Montmajor és l’església principal del nucli de Montmajor, al Berguedà. Està catalogada com a patrimoni des del 1982 amb el número IPAC 3420. No està protegida i està en un bon estat de conservació.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Sant Vicens de Castellet

Setmana dedicada a les Esglésies

L’Església de Sant Vicenç de Castellet està en el carrer del Montseny amb cantonada amb carrer de Pedraforca de Sant Vicenç de Castellet.

Es tracta d’una església de caràcter neogòtic d’una sola nau situada dins el nucli de la vila.

Presenta un campanar torre adossat a la mateixa església i a l’altre costat té un cos annex.

La façana principal és molt senzilla, destaquen tres finestres apuntades a cada banda, i una portalada amb un timpà que acaba en un arc conopial imitant l’art gòtic.

La resta de finestres del temple cultual també presenten el mateix arc.

Als murs laterals hi ha un seguit d’ òculs sense decoració.

L’interior de l’església presenta arcades laterals que s’obren a les capelles.

Per a més dades podeu consultar:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/02/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de.html

Església de Sant Vicenç de Castellet és una obra del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé