Capella dels Sants Metges de Lloret de Mar

La Capella dels Sants Metges està de l’Hospital Vell, 16 de Lloret de Mar.

Us passo detall de la seva historia :

  • La capella pertanyia al primer hospital de la vila, situat prop de la plaça del Carme, l’anomenat Hospital de beneficència.
  • A mitjan segle XV, el paborde representant de la Catedral de Girona a Lloret, Narcís Oliveres, comença el projecte de crear un hospital que es va fundar el 1445.
  • El 1870 es construí un nou hospital més gran i modern.
  • L’edifici antic es va vendre però la capella passà a les monges del Cor de Maria, instal•lades en un edifici colindant.
  • Amb la inauguració del nou hospital, aquesta capella annexa va ser posada a la venda per l’Ajuntament.
  • La va adquirir, el 21 de juny de 1881, el canonge Dr. Narcís Domènech i Parés, per cedir-la a la parròquia.
  • L’any 1912 va ser restaurada, per iniciativa del canonge Dr. Agustí Vilà i sota la direcció artística de l’arquitecte lloretenc Bonaventura Conill i Montobbio. En les obres de restauració, es van incorporar a la capella les actuals voltes de creueria de rajola, típiques del Modernisme català.
  • Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la capella va patir desperfectes. La majoria d’elements de l’interior es cremaren el 1936.
  • Gràcies a la devoció dels lloretencs pels Sants Metges –Cosme i Damià–, va ser reconstruïda després de la guerra.
  • Més endavant, es van encarregar de la seva conservació particulars i entitats com el Xino-Xano (que van dotar-la d’una nova campana anomenada Marina).
  • Els darrers anys, la Confraria de Sant Elm (patró de navegants i mariners) ha tingut cura de la conservació i manteniment de la capella.
  • La capella ha estat renovada, tant a l’interior com a l’exterior, amb un aire mariner, i la confraria l’ha adoptat com a seu social.
  • Sense abandonar el seu ús religiós, se li està donant també un ús cultural per a concerts, exposicions, conferències…entre altres

Es tracta d’una capella d’una sola nau, la qual consta d’un portal, d’accés, d’arc de mig punt; un ull de bou de grans dimensions i campanar d’espadanya d’un sol ull, equipat amb una campana i coronat per una gran creu. Sota la campana es poden llegir les grans inicials fusionades en un sol pla de “M V”.

Aquest portal, equipat amb muntants de dimensions mitjanes, però això si, ben treballats i escairats els quals tenen com a matèria primera la pedra, concretament el granit, sobresurt especialment per dos factors: per una banda, pel sumptuós tractament a que s’ha sotmès la porta, la qual està treballada en un repujat de fusta.

Concretament en la part esquerra superior, podem observar un relleu molt atractiu constituït per garlandes i motius florals. Mentre que per l’altra, al costat esquerre del portal trobem una inscripció molt interessant, gravada sobre una placa de ceràmica, la qual fa al·lusió a les obres de restauració que es van dur a terme en la capella.

La façana està emmarcada a ambdós costats per dues pilastres – una per banda-, les quals descansen sobre un basament i que estan coronades per sengles capitells, els quals s’ajunten constituint una cornisa sobre la qual trobem les inicials anteriorment citades de “M V”. Posteriorment les pilastres es prolonguen en un segon estrat i estan coronades amb uns petits pinacles de tall vegetal i floral. Però la cosa no acaba aquí, ja que els capitells tornen a ser prolongats fins al punt d’esdevenir la motllura externa del campanar d’espadanya.

Tot aquest entramat no és de pedra sinó tot el contrari, ja que simplement està arrebossat i pintat.

Us passo informació sobre la Fira dels Sants Metges :

https://www.lloret.cat/seccions/festes-tradicions/identitat-i-tradicions/fira-dels-sants-metges

La Capella dels Sants Metges , forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Ermita o Capella de Santa Maria del Bon Viatge de Sant Joan Despí

L’Ermita o Capella de Santa Maria del Bon Viatge està situada a la plaça de l’Ermita davant mateix de l’església de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí.

Us passo breument la seva historia :

  • Segons documentació de l’arxiu diocesà, en aquesta capella s’hi venerava la Verge des del 1262.
  • Els vianants que passaven per Sant Joan Despí s’hi aturaven per demanar a la Verge un bon viatge.
  • L’ermita fou malmesa per les guerres i les successives inundacions i en anar aixecant el nivell del vial s’ha anat enfonsant el nivell del sòl de la capella respecte al carrer i per tant s’han hagut d’instal•lar uns esglaons a fi d’accedir-hi sense dificultat.
  • Va fer també d’allotjament,

És un edifici religiós de planta rectangular i coberta amb embigat sobre arc diafragmàtic. Està recolzada en contraforts, presenta obertures circulars i està rematada per un campanar d’espadanya.

Pràcticament resta tancada tot l’any i s’obre per Nadal per allotjar-hi l’exposició de pessebres.

La Capella de Santa Maria del Bon Viatge, està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Sant Ponç de Corbera de Cervelló

Sant Ponç de Corbera és una església romànica erigida al segle XI en estil romànic llombard dins del terme municipal de Cervelló.

Es troba dins del terme municipal de Cervelló, però la proximitat amb Corbera de Llobregat ha propiciat que des del segle XIV la denominació de l’església sigui “de Corbera”, i que finalment esdevingués sufragània de les parròquies de Corbera de Llobregat.

  • Les primeres notícies del monestir daten del 1068, en què ja posseïa alguns dominis alodials.
  • Existeixen dues teories pel que fa als fundadors del monestir. La teoria més antiga defensa que l’església devia ser erigida pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, entre els anys 1025 i 1050, mentre que noves troballes documentals farien pensar que va ser erigida pel llinatge dels Cervelló, ja que el monestir era conegut com a Sant Ponç de Cervelló als seus inicis, i no és fins a finals del segle XIII quan es passa a denominar Sant Ponç de Corbera.
  • El 1096 ja és documentada la comunitat benedictina, subjecta a Cluny com a priorat, que abans del 1104 passà a dependre de Sant Pere de Casserres, filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya.
  • Des del segle XIV no tingué pràcticament comunitat: només el prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats.
  • Al segle XV fou regit per priors comanditaris.
  • El 1590 les seves rendes s’uniren al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, radicat primer a Lleida.
  • Després a Sant Pau del Camp de Barcelona, d’on es considerà filial fins a l’exclaustració del 1835.
  • L’església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43.
  • I de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.

No hi ha documentació referent a l’edifici com a residu de l’antic cenobi anomenat Can Cases, si bé el portal de la façana sud dóna peu a aquest supòsit.

La família Casas, actual propietària de la casa, ho és d’ençà 8-10 generacions i van viure aquí fins als anys 1980.

Sant Ponç de Corbera és de planta basilical amb transepte, un absis central i dues absidioles, el campanar és de dues plantes.

Conserva petits fragments de pintura mural, podrien ser originaris.

Sant Ponç de Corbera  és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de Dades : Viquipedia, Ajuntament de Cervelló i Altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

Antiga església de Santa Maria de Puigcerdà

L’antiga església de Santa Maria, està situada en la Plaça de Santa Maria a Puigcerdà.

L’església de Santa Maria de Puigcerdà va ser l’antiga parròquia de la vila, de la qual les úniques restes conservades són el campanar, ascendible des de finals del s. XX, i una portalada, traslladada a l’església de Sant Domènec.

Us passo detall de la seva historia :

  • Sembla que l’inici de la construcció del temple és el març de 1178, i l’11 d’octubre del mateix any el papa Alexandre III va concedir-ne al bisbe Arnau la possessió.
  • Va començar sent un edifici romànic ampliat i reformat a finals del XIII en estil gòtic.
  • Les reformes més important s’hi feren durant els segles XIV i XVIII, en l’últim cas a causa d’un incendi documentat, l’1 de juny de 1785, que afectà l’altar major, el presbiteri, les sagristies, l’arxiu i l’orgue; és a dir, la totalitat de l’església.
  • Tristament l’any 1936 va ser enderrocat per la CNT-FAI durant la guerra civil espanyola.

L’antiga església de Santa Maria era formada per tres naus i un atri campanar als peus. L’edifici va ser ampliat i remodelat des de l’inici, en un procés que esdevé força complex. Les naus laterals, fetes amb volta de creueria, tenien diverses capelles entre els contraforts, catorze a finals del segle XIX.

Del conjunt era destacable la portalada d’entrada de ponent, del segle XIV, que actuava com a atri, feta amb marbre vermell d’Isòvol i en què hi havia diverses làpides a terra.

L’entrada comunicava amb el cor i la nau central. S’hi observen arquivoltes ogivals, amb motllures pentagonals i rodones, que se sostenen sobre deu columnes rodones culminades amb capitells, decorats amb motius vegetals, com dues pinyes. A la dreta encara és visible el baix relleu d’un traginer.

La porta de migdia, feta amb el mateix tipus de pedra que l’anterior, tenia uns esglaons que baixaven a l’alçada de l’actual campanar, ja que la plaça actual es construí sobrepujada amb les runes de l’església. Constava de cinc arquivoltes ogivals de motllura rodona amb cinc columnes, del mateix estil, i els capitells estaven decorats amb caps de gatons.

Una de les arquivoltes es restaurà i es va reinstal·lar a l’església de Sant Domènec de Puigcerdà, al costat de la porta principal, que dóna pas al baptisteri.

El campanar era quadrat i ample, amb un acabament de plom l’arranjament del qual va causar un incendi el 6 de juliol de 1650, amb què es van fondre campanes i rellotge. La coberta era coronada amb un motiu daurat. L’accés era una escala de cargol de granit i s’hi conserven les obertures originals i ogivals a banda i banda. A les altres dues bandes i hi ha dues rosasses de granit.

Al tram superior, que és més llarg i fou construït durant les reformes del XVIII, el campanar passa a ser octogonal i només apareixen carreus als angles del polígon. El coronament és del XIX.

En l’actualitat és l’oficina Municipal de Turisme de Puigcerdà.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Puigcerdà, Viquipèdia i altres

Adaptació al text i recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

 

Ermita de Santa Maria de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

L’Ermita de Santa Maria de Bellvitge, està en el carrer de l’Ermita de Bellvitge, 6, dins del Parc del mateix nom a  L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva història :

  • L’Ermita de Santa Maria de Bellvitge, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, està documentada per primera vegada al segle XIII (1279)
  • Des de les hores apareix documentada repetidament en segles posteriors.
  • Per causa de lloc on està situada, sovint ha necessitat reparacions, en el 1493, 1571, 1718 i el 1958, ja que el lloc s’inundava quan el Llobregat creixia.
  • L’any 1640 va ser saquejada per l’exèrcit del comte-duc d’Olivares en la guerra dels Segadors.
  • El 1718 es va reedificar.
  • L’any 1959 es va fer una restauració que va substituir la casa adossada on vivia l’ermità, per un porxo.
  • L’actual construcció està quatre o cinc metres per damunt del fonaments de l’antiga, els murs de la qual es van documentar en unes excavacions realitzades el 1979-1981.

Actualment l’Ermita de Bellvitge és una construcció de nau única i capçalera quadrada, amb una torre campanar no gaire alta al sud-est, també quadrada, dotada de finestres amb arcs apuntats en el pis superior.

La coberta de tot el conjunt té dues vessants, menys al campanar, que té un coronament piramidal cobert a quatre vessants.

Predomina la maçoneria vista barrejada amb totxo, la qual devia tenir a sobre un arrebossat que ara hi manca.

En alguns punts, com ara certs llocs de la façana de tramuntana o la part baixa de l’angle nord-oest, s’observa un aparell de carreus, però semblen reaprofitats.

L’aparell del campanar, també de carreus però més petits, sí que sembla original.

Sota l’estructura de l’edifici actual, es conserven els murs de l’edifici romànic de l’antiga església. No es tracta de la fonamentació medieval, sinó del parament de l’antiga construcció.

S’ha descobert una necròpoli d’inhumació dividida en dos moments cronològics. Existeixen tres tombes, que tenien un aixovar consistent en olles de ceràmica oxidada de l’alta edat mitjana.

Santa Maria de Bellvitge és una ermita de l’Hospitalet de Llobregat protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de l’Hospitalet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Antiga Església de Sant Pere de Pierola d’Els Hostalets de Pierola

L’església de Sant Pere de Pierola està situada al Turó a la riera de Pierola d’Els Hostalets de Pierola (Anoia). És l’antiga església parroquial, arruïnada, del municipi dels Hostalets de Pierola .

Fotografia : Fons de la Generalitat de Catalunya

Us passo un breu detall de la seva historia :

  • Es coneix l’existència d’una petita església romànica des del 1060 en ser llegat un alou a la parròquia de Sant Pere de Pierola.
  • L’església de Sant Pere està documentada des de l’any 1071
  • L’edifici s’alçava sobre la riera de Pierola, situat dalt d’un turó que en sofrir l’acció erosiva de les aigües, amb el pas dels anys amenaçava l’enrunament de la petita església.
  • L’antic edifici romànic va ser substituït per un nou temple barroc, edificat l’any 1750.
  • A mitjans del segle XVIII es comencen les obres de refer les parets.
  • Les obres s’acabaren a mitjans del segle XIX.
  • Va fer funcions d’església parroquial fins l’any 1868.

És una església edificada damunt les restes d’una capella romànica i edificada en direcció perpendicular a la primitiva. Típica església rural que incorpora la rectoria, el cementiri.

L’església té una nau central amb quatre capelles laterals, entre els contraforts, la volta és de canó i amaga una coberta a dues vessants que té diferents alçades amb obertures.

Destaca el campanar de paret de maó i cobert de teulada a quatre vessants edificat damunt les restes de l’antic campanar original de parets de pedra.

La façana principal té aspecte de masia, ja que l’antiga rectoria engloba l’entra de l’església. Hi ha un rellotge de sol amb la data inscrita de 1828. El conjunt de l’església i casa annex, actualment es troba en estat ruïnós i amb perill d’enfonsament.

Sant Pere de Pierola és una església dels Hostalets de Pierola inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

  • Aquesta setmana la dedicarem a Esglésies, ermites i santuaris.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes

L’Església de Sant Vicenç està situada en la Plaça de l’Església a Vallromanes

Us passo una breu part de la seva historia :

  • L’arxiu diocesà dóna notícies que l’any 1303 ja existia aquesta parròquia, encara que dedicada a Sant Bartomeu.
  • Des de la primitiva estructura del segle XIV, l’església ha patit diverses transformacions.
  • Coneixem les del segle xvi (1629-1630),
  • les del segle xviii (1765-1802)
  • les del segle xx (1908 i les posteriors a la Guerra Civil).
  • L’únic que resta de l’original del segle XIV és la torre del campanar i l’absis contigu.
  • El recull de notes històriques de l’any 1929 detallen cadascuna de les reformes que constaven a l’arxiu parroquial des dels seus orígens.
  • Tant el campanar com l’absis, són les restes del que fou construït al segle XIV.
  • L’absis romànic, que actualment coincideix amb la capella lateral dreta, havia estat l’antic presbiteri.
  • Possiblement la part superior del campanar tampoc pertany a la fàbrica original.

Descripció de l’Església parroquial de Sant Vicenç :

L’estil és romànic rural i auster, sense cap mena d’element decoratiu.

La portada d’accés és formada per un arc de mig punt i mínimament esqueixada. Sobre ella hi ha un finestral apuntat d’estil “revival” del gòtic del segle xx.

La teulada és de dos aiguavessos. A la dreta de la façana hi ha el campanar d’un sol col del segle XIV.

L’església és d’una sola nau amb un absis semicircular al cap de l’església i petites capelles laterals.

La  part interior és tota arrebossada excepte l’antic presbiteri del segle XIV, una columna i el peu de la torre del campanar.

La imatge de Sant Vicenç és en una petita fornícula instal·lada a l’absis, que a la vegada és decorat amb la Coronació de la Verge, sense cap mena d’interès ni valor pictòric.

El campanar, és d’un sol cos de base rectangular, i els seus murs de carreus bastant ben escairats. A mitjana alçada té quatre finestres quadrades (una a cada cara de la torre), i quatre espais oberts, d’arc de mig punt, destinats a les campanes.

La torre és coronada per uns merlets de pedra d’estil català.

L’absis semicircular és adossat lateralment a la torre. Una part d’aquest queda emportat dins d’una capella de la nova església, podent veure per tant des de la part exterior només tres quarts del mateix.

El material emprat és de les mateixes característiques que el del campanar. Darrera hi ha un petit  cementeri .

L’Església de Sant Vicenç de Vallromanes és una obra del municipi de Vallromanes inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vallromanes

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església parroquial de Santa Maria de Castelldefels

L’Església parroquial de Santa Maria, està situada en la plaça  de l’Església de Castelldefels.

Antiga església al costat del Castell

Us passo l’historia de l’Esglèsia :

  • Antigament l’església estava adossada al Castell, amb la compra del Castell de Fels per part de la família Girona, l’antiga parròquia va perdre la seva funció.
  • Per aquest motiu, el nou amo del Castell, Manuel Girona,  va sufragar la construcció de la nova església, iniciada el 1903 per Enric Sagnier.
  • I consagrada el 19 de setembre de 1909 pel bisbe Laguarda.
  • Fou incendiada a l’inici de la Guerra Civil, en l’any 1936
  • Durant la guerra va fer funcions de mercat públic.
  • El 1948 s’inicia la seva reconstrucció, sota la direcció de l’arquitecte Nil Tusquets.

És una església de tres naus separades per pilars, amb un absis semicircular i una petita capella, també semicircular, dedicada a baptisteri, als peus de la nau esquerra.

El més significatiu de l’estructura és l’alçat de la nau central, amb una coberta a dues aigües sostinguda per unes especials encavallades de fusta, de disseny trilobat. La façana, de línies neoromàniques, va perdre el campanar, que ha estat substituït per una obra nova, de ferro, en contrast. A l’interior hi ha pintures de Serrasanta.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://lavoz.cat/2009/01/santa-maria-de-castelldefels-100-anos-de-historia/

L’Església parroquial de Santa Maria de Castelldefels està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipédia i Ajuntament de Castelldefels

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Església parroquial de Sant Vicenç de Mollet del Vallès

L’Església parroquial de Sant Vicenç, està en la Plaça de l’església, 10 i  el carrer d’Espanya de Mollet del Vallès.

Breu dades històriques :

  • Església gòtica, construïda l’any 1498.
  • L’antiga Església havia estat decorat el 1530 amb uns retaules de l’escultor i tallista renaixentista Martí Diez de Liatsasolo.
  • Va ser destruïda el 1936 a l’inici de la Guerra Civil.
  • Només resta el campanar.
  • L’edifici fou bastit després de la guerra i es cobriren els panys de paret, segons el projecte de Francesc Folguera, de rajols vermells. L’interior és decorat de pintures de Jaume Busquets i Mollera, Francesc Vidal i Gomà, Joan Abelló i Prat i amb escultures de Manel Martí i Cabré i de Francesc Juventeny.

L’actual Església, l’edifici és de tipus basilical. És un edifici de tres naus. La central, molt ampla, està sostinguda per arcs de mig punt.

El campanar és de torre quadrada, amb un cos superior de finestrals d’arc de mig punt on hi ha les campanes i coronat per uns rellotges.

Per a mes dades, podeu consultar a :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6130

L’Església parroquial de Mollet del Vallès està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades recollides de Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé