Església de Sant Salvador de Polinyà

L’Església de Sant Salvador està situada en la Plaça de l’Església, a la part alta de la població de Polinyà.

Us passo la seva historia :

  • L’església de Sant Salvador és citada com església parroquial de Polinyà des del segle XI.
  • La seva consagració va tenir lloc l’any 1122.
  • Va seguir amb les seves funcions com a tal fins a l’any 1792 quan va passar a dependre de l’església de construcció nova, perdent la categoria de parròquia.
  • L’església actual va ser inaugurada l’any 1792 quan deixa de tenir culte la primitiva església romànica.

L’actual església parroquial és una edificació del segle XVIII, adossada al mur de tramuntana de l’antic temple romànic que actua com a pòrtic d’entrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4164_01.jpg

El temple primitiu consta d’un absis semicircular del segle XI amb decoració d’arcuacions entre lesenes i el campanar de torre amb la base de la mateixa època.

La nau coberta amb volta de canó i la resta del campanar corresponen a una obra del segle XII. Està documentada des del segle xi, període al qual correspondrien l’absis semicircular, on hi havia pintures murals.

L’entrada al temple actual es fa per una porta d’arc rodó de mig punt adovellat que es podria interpretar com l’entrada lateral de l’antiga església. En aquesta façana hom hi veu, també, la presència de contraforts. El campanar de planta quadrada corresponent a l’antiga església romànica, situat a la banda septentrional.

Les pintures murals de Sant Salvador de Polinyà són un important conjunt de pintures murals realitzades a aquesta l’església. Van ser descobertes durant unes obres realitzades durant la segona dècada del segle XX.

Al Museu Diocesà de Barcelona es conserven les pintures murals del segle XII de les quals se n’ha fet una reproducció a Sant Salvador. El 1930 Joan Prats i Tomàs va finançar l’arrancament i el transport per a dipositar finalment les pintures al Museu Diocesà de Barcelona, a canvi de l’extracció d’un fragment per a la seva col·lecció privada. Amb la mort de Joan Prats, el fragment passà a completar les pintures al Museu Diocesà.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2_01.jpg

Sant Salvador de Polinyà és una església del municipi de Polinyà (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia Carpintero

Església de Sant Pere d’Abrera

L’església de Sant Pere esta situada en el carrer de l’Església, 9 d’Abrera.

Us passo la seva historia:

  • La parròquia de Sant Pere d’Abrera, dins del terme del castell de Voltrera, és esmentada el 1100, quan Guillem Ramon, senyor de la baronia de Castellbell, llegà cinc mancusos per a la seva dedicació.
  • L’església fou restaurada entre els anys 1956 i 1959 per la Diputació de Barcelona.
  • En aquesta restauració es va afegir el tercer pis del campanar.

Església d’una nau coberta amb volta de canó amb un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada com a únics focus d’il·luminació del recinte.

Exteriorment l’absis central està decorat amb arquets cecs i bandes llombardes i les teules són de pissarra.

A la zona del creuer, cobert amb volta d’aresta, s’aixeca una torre campanar de tres pisos, el primer amb una finestra de mig punt per costat i els altres dos finestres geminades.

 El parament del mur està fet a base de pedres irregulars sense treballar disposades en filades.

La porta d’entrada està en un dels laterals; es tracta d’una arc de mig punt amb una sanefa de dents de serra a les arquivoltes i petites columnes adossades, una a cada banda.

Els capitells tenen escultura rudimentària.

Sant Pere d’Abrera és una església romànica dins del municipi d’Abrera (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Wiquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Miquel del Mont d’Olot

Sant Miquel del Mont està situat en el cim de la serra de Sant Miquel del Mont (Garrotxa).

Sant Miquel del Mont és una serra entre els municipis de la Vall de Bianya, Olot i Riudaura, a la comarca catalana de la Garrotxa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-02-05_09-50-59-2.jpg

Al cim, amb una cota de 792,6 metres, s’hi troba l’església romànica de Sant Miquel del Mont i un vèrtex geodèsic (referència 296087001 de l’ICGC).

Us passo dades xde la seva historia:

  • El mateix nom de Sant Miquel pot indicar que abans hi havia un oratori dedicat al déu Mercuri.
  • L’església fou consagrada l’any 958 pel bisbe de Girona Arnulf.
  • La primitiva edificació fou substituïda per l’actual fàbrica.
  •  En data indeterminada va perdre la categoria de parròquia i es convertí en sufragània de Santa Margarida de Bianya.
  • A mitjan segle VXI hi ha una referència documental de l’enderroc del campanar vell.
  • El temple fou restaurat el 1933.

És un edifici d’una sola nau rectangular amb absis semicircular mirant a llevant.

La coberta és a dues vessants, tret de l’absis que és a una vessant, i feta de teula àrab. L’aparell és de carreus ben escairats.

El portal d’entrada compta amb tres arcs de mig punt en gradació, timpà i llinda. Es conserven dos àbacs però no les columnes de les que, suposadament, formaven part.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-02-05_09-50-51.jpg

A la part dreta del portal hi ha una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada.

El perímetre exterior del temple és resseguit per un fris que es desenvolupa per la part superior dels murs, sustentats per petites mènsules.

 Al mur exterior de l’absis es pot veure un sòcol bisellat més ample que la resta de la conca absidal. A la façana de ponent es troba el campanar, d’espadanya i doble obertura.

A l’interior una cornisa indica el punt d’arrencada de la volta, que és lleugerament apuntada a la nau central i de mig cercle a l’absis.

Als murs i a l’absis existeixen mènsules decorades amb elements ornamentals, malauradament en molt dolentes condicions. A la cornisa hi ha un tipus de decoració figurativa amb la representació d’una figura humana.Aquests relleus presenten una certa similitud amb els relleus de l’interior de l’església de Sant Vicenç a el Sallent i amb els capitells de Santa Maria de Porqueres.

Sota l’església hi ha vestigis d’una torre de guaita possiblement romana de 5,5 m x 5,5 m de costat i 0,7 m de gruix, amb un recinte exterior de 14,5 m a 17,5 m. La seva alçada devia ser de tres a cinc metres.

Us passo un itinerari per poder fer arribar fins Sant Miquel del Mont :

https://www.itinerannia.net/es/itinerarios/sant-miquel-del-mont-el-mirador-de-la-vall-de-bianya-ruta-5-vall-dels-sentits/

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Església Parroquial de Sant Cristòfor de Terrassa

L’Església Parroquial de Sant Cristòfor esta situada en la Plaça de Ca n’Anglada, 31de Terrassa.

L’Església va ser aixecada el 1956 i acabada en 1965.

El sant titular prové de l’ermita de Sant Cristòfor, del segle XI, ubicada al costat de la masia de Ca n’Anglada, que dóna nom al barri, un s’ubica la parròquia. 

Consta d’una àmplia nau rectangular; té cor i una gran cripta, l’arquitecte va ser el terrassenc Joan Baca Reixac.

Cal destaca el Campanar, te planta gairebé quadrada, està coronat per una minsa cornisa i un terrat amb barana metàl-lica,

damunt del qual s’aixeca una torrella quadrada coberta per una teulada piramidal recoberta amb peces de ceràmica vidriada de color verd fosc

Des del seu principi és una parròquia amb molta activitat.

Com la processó de Setmana Santa, de la qual es conserven alguns passos a la cripta, amb “manolas y saetas”.

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Esteve d’Olzinelles de Sant Celoni

Sant Esteve d’Olzinelles està en la Vall d’Olzinelles, al municipi de Sant Celoni.

Montserrat Viader i Crous 1982 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Documentada des del 1083. es desconeix la data de construcció però guarda encara alguns dels elements romànics de l’època,
  • L’actual és quasi tota de la reconstrucció de 1786. Al costat hi ha la rectoria de Sant Esteve d’Olzinelles.
  • L’any 1977 s’hi fundà una petita comunitat de monges cistercenques procedents del monestir francès de Boulou. Aquesta comunitat s’extingí l’any 1982.

És de paredat, arrebossada i emblanquinada. A la portada hi ha una porta rectangular, amb motllura de petites dimensions.

Al damunt hi ha una cornisa i un arc ressaltat, formant un frontó, decorat amb una creu senzilla en el centre. Hi ha un ull de bou amb la data de 1786 a sota.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

El campanar presenta espadanya, amb dos arcs de mig punt. L’interior té una sola nau, amb volta de mig punt i tres trams. Sembla que el segle XVIII es va reformar. Té un absis circular.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Varis i Arxiu Rasola

Església de Sant Pere de Rubí

Església de Sant Pere està situada en la Plaça del Doctor Guardiet, 4-5 de Rubí.

Gemma Estrada i Pinell 1980 / Generalitat de Catalunya

Us passo detalls de la seva historia :

  • L’actual temple de Sant Pere de Rubí és l’ampliació del temple preromànic construït amb tota probabilitat el segle X, al mateix temps que el castell d’origen aràbic.
  • El primer document que ens parla de l’església és de l’any 986 i fa referència a una venda de terres i cases situades en el terreny d’Aqualonga.
  • Un altre document de l’any 996 menciona a l’església en una qüestió sobre les aigües de la riera i el torrent de Xercavins, promoguda per l’abat Ot de Sant Cugat.
  • S’observa una petita finestra geminada amb capitell trapezoïdal i columna de marbre, que és d’una primitiva església preromànica anterior a la del segle XI.
  • L’any 1927 es va restaurar el temple.
  • El 20 de juliol de 1936 un escamot d’incontrolats va cremar l’església i molts objectes religiosos van ser destruïts pel foc. Durant la guerra civil, les campanes foren foses per fer material bèl-lic i el temple fou utilitzat com a magatzem del sindicat agrícola.

La Parròquia de Sant Pere encapçala l’Arxiprestat de Rubí i Sant Feliu, on també hi trobem les parròquies de Santa Maria, Sant Pau, Sant Josep Obrer i Sant Feliu.

El campanar i el finestral de ponent conserven encara elements de l’antic temple preromànic.

La portada és de finals del segle XII i està formada per diverses arquivoltes i un capitell per banda de tema floral que es repeteix en el fris del costat. El campanar també és del segle XII i segueix el mateix estil llombard d’arcuacions.

Al segle XV es va fer la continuació de la nau romànica, desapareixent l’antic absis romànic i construint-ne una nau presbiteri. 

El 1577 es va construir la primera capella a la dreta, junt al campanar.

A principis del s. XVII el consell municipal va encarregar als escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, que eren de Moià, fer un retaule per a l’església, les peces del qual que resten es poden veure a la Capella del Santíssim, un cop restaurades.

A la Guerra del Francès, concretament el 1809, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s’emportaren nombrosos objectes de valor.

El 1884, degut al creixement de la població, es va eixamplar l’església i es va construir el creuer, l’absis, la galeria de circumval·lació i la sagristia. Ho va fer l’arquitecte Antoni Casademunt.

El 29 de febrer del 1939 s’hi fa la primera missa després de romandre tancada al culte 30 mesos. L’edifici va sent reconstruït de mica en mica després de la guerra. També es restableixen les festes i cerimònies religioses.

Es restauraren els altars. Rafael Solanic va esculpir la imatge i el retaule de Sant Pere que podem veure en l’actualitat, a més d’altres elements artístics de les diferents capelles.

L’any 1986 es va celebrar el mil·lenari de l’església i es van estrenar uns Goigs escrits per mn. Pere Ribot.

L’última intervenció arquitectònica ha estat, als anys 90, l’escapçament dels merlets del campanar.

Jordi Contijoch Biada 1997 / Generalitat de Catalunya

L’Església de Sant Pere és una església del municipi de Rubí protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Sant Feliu de Barruera de la vall de Boí

Aquesta setmana està dedicada a les Esglésies

Sant Feliu de Barruera està situada a llevant del nucli del poble de Barruera, fora del sector històric del poble, a la partida de les Gavarreres. La carretera actual els separa.

Bob Masters / Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • Les escriptures dels s.XI-XII on s’esmenten les poblacions de la vall de Boí no fan mai referència a l’organització per parròquies sinó que ho fa per viles, fet que no és gens habitual durant aquest període a la Catalunya Vella. Això, juntament amb el fet que les esglésies en la majoria dels casos estiguin segregades a sectors extrems dels pobles, indica que la implantació de temples no va tenir una incidència massa destacada. I que possiblement les esglesies serien posteriors a la formació dels nuclis de poblament, l’origen dels quals es desconeix.
  • L’estructuració parroquial doncs, no era encara prou sòlida en els s.XI-XII.
  • Malgrat això l’església de Sant Feliu és esmentada des del segle XI, en documents del monestir de Lavaix.
  • Documents dels anys 1072 i 1103, per exemple, documenten de diverses maneres (dotacions, sobretot) l’església de Sant Feliu, però sempre de forma indirecta.
  • No és fins al segle XIV que se’n tenen notícies directes segures. L’última part de l’edat mitjana i tot al llarg de l’Edat Moderna, Sant Feliu de Barruera apareix de forma regular en tota mena de documents. En aquesta documentació es troben constants referències al sistema de co-rectors que regia a la vall de Boí. Es tractava d’uns capellans que havien de ser fills de la vall, i que obtenien el càrrec del bisbe a través de la presentació feta pels regidors i homes destacats dels pobles de la vall.
  • La història constructiva del temple de Sant Feliu és molt complexa i difícil de desgranar, atesa la variació del programa originari i la seva continuació amb un projecte completament diferent que alhora ha sofert considerables modificacions.
  • Cap a la dècada de 1970 l’edifici va ser objecte d’una restauració per part de la Dirección General de Bellas Artes, que va produir nombroses alteracions a la fàbrica, sense deixar-ne cap registre. Raó per la qual a hores d’ara resulta força complicada l’anàlisi completa de la seva evolució.
  • És contemporània de les altres esglésies de l’entorn . Pertany al grup d’esglésies romàniques de la Vall de Boí declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’ any 2000.
  • El 2007 es va dur a terme la restauració arquitectònica i l’ accessibilitat interior del campanar.
  • Les darreres intervencions es van dur a terme dins del programa “Romànic Obert”: excavació arqueològica el 2011 i el 2013 es van realitzar obres d’ estintolament d’ elements estructurals i eliminació d’ humitats i infiltracions d’ aigua de les cobertes i dels encontorns.

Té una sola nau, està capçat per un absis central semicircular amb decoració exterior d’arcuacions i lesenes. A la banda de migdia sobresurt un braç en forma de transepte carrat, a llevant del qual s’obre una absidiola semicircular, obra del s.XII, de carreus molt regulars i una franja decorativa llisa a manera ràfec. El transepte està cobert amb volta de canó i la nau amb volta peraltada amb arcs torals sostinguts per mènsules. La coberta està sobre aixecada respecte del seu nivell original formant un sostre mort. Al costat nord de la capçalera hi havia un cos de planta quadrada que feia les funcions de sagristia i que va ser enderrocat durant la restauració de la dècada de 1970, com també ho fou una capella lateral entre el transepte i campanar.

Corbella i García, Josep Maria; Salvadó, Joan 1982 / Generalitat de Catalunya

Afegides al mur nord hi ha dues capelles de planta quadrada que comuniquen amb la nau per sengles arcs de mig punt. Ambdós recintes estan coberts amb volta de canó perpendicular a la nau. El campanar situat a l’angle sud-oest de l’edifici és una torre de planta quadrada. Té finestrals de mig punt a les dues plantes superiors. La teulada a quatre vessants descansa sobre una estructura piramidal de fusta. A la façana de ponent hi ha el portal amb arc adovellat de mig punt, resseguit per motllures i guardapols (segle XIII-XIV).

Un porxo amb coberta de dues vessants protegeix aquest portal. Els paraments interiors estan repicats a la part de la capçalera, a la part de la nau, però estan arrebossats des d’on arrenca la volta fins baix. El paviment és de còdols formant figures geomètriques a l’absis i capella lateral nord, la resta de l’ església manté empostissat de fusta. El cor és un entresolat de fusta situat al tram inferior de la nau.

Jordi Contijocb Boada / Generalitat de Catalunya

La porta oberta a la façana de ponent, té davant seu un porxo que l’aixopluga. El porxo s’obre al sud i a l’oest mitjançant arcs de mig punt, i queda tancat al nord, on donava accés a un petit mausoleu, una làpida recorda que era de Casa Pubill. La porta, amb arc de mig punt, està ressaltada per dos nervis extradossats amb una motllura que fa de guardapols. Aquesta mena de portes es donen sobretot en època gòtica, i podria ser fruit d’una remodelació del s.XVI.

Maria Angels García-Carpintero

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies: Varis autors

Església parroquial de Santa Maria Assumpta de Santa Pau

Església parroquial esta situada en la Plaça Major de Santa Pau.

Us passo la seva historia:

  • Per estudiar la històriá d’aquest edifici cal partir de dos fets.
  • El primer, és el testament del baró Hug Ademar I, redactat l’any 1391, que preveu la construcció d’una nova església dins el reducte fortificat.
  • El segon, serien els cataclismes sísmics de 1427-1428, amb el parcial enderrocament de Santa Maria dels Arcs -fins aleshores parròquia- que portaria a sol•licitar oficialment el trasllat de la parròquia.
  • No fou l’hereu de Hug Ademar I qui compliria la clàusula testamentaria sinó Galceran, el fill menor.
  • Així, a finals del segle XV , es començaren les obres continuades posteriorment.
  • Es va seguir l’estil gòtic encara que tota la part última de l’església es devia decantar cap al barroc.

El temple és d’una sola nau, amb quatre capelles laterals i una sagristia. Amb voltes d’aresta rematades amb unes claus molt boniques i interessants per la datació cronològica de l’edifici. Adossada al costat esquerre dels peus de la nau, s’aixeca l’esvelta torre del campanar. Antigament va tenir un retaule barroc i l’actual, que intenta ser gòtic, està molt lluny d’aquell pel qual el baró arribà a pagar deu mil sous.

Portalada afegida amb posterioritat (1929), neogòtica. Flanquejant la porta hi ha dos pilars quadrats, decorats per la part davantera i acabats amb decoració típicament gòtica. La porta té un arc ogival acabat amb una creu. Sobre aquesta porta hi ha unes decoracions vegetals molt riques.

Situades a l’acabament dels nervis de la volta. Són esculturades en forma de lleons, un personatge grotesc semblant a un putti i d’altres tapades per l’actual retaule del segle xx.  A les capelles de la Mare de Déu del Roser i a la de Sant Isidre també hi ha mènsules molt interessants amb la data d’edificació esculpida (1934, 1594) i els escuts de la família Oms.

Torre-campanar construcció de planta quadrada que denota l’època d’edificació (cap el 1400). Està rematada per un coronament de merlets. Les cantonades són obrades amb carreus alternats. El conjunt demostra un caire defensiu.

Hi ha una pica baptismal situada a la capella lateral (segona, esquerra). És de grans dimensions; té la forma de copa, amb vuit cares; en una d’elles hom hi pot llegir la data: MDCXII. Té unes senzilles decoracions que semblen simbolitzar fulles estilitzades. En l’actualitat encara està en ús.

Al seu interior conserva la Verge de Sant Martí Vell, gòtica, de marbre; la talla barroca de la Verge del Carme, procedent d’un retaule de Santa Llúcia de Treinteres i la imatge d’una Mare de Déu, procedent de Santa Maria dels Arcs.

L’Església parroquial de Santa Pau és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església de Santa Maria de Vallvidrera de Barcelona

Avui us presento dos articles sobre Esglésies a Collserola

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

Santa Maria de Vallvidrera és una església que es troba al barri de Vallvidrera (Barcelona), concretament a la carretera de l’Església, número 93.

Us passo la seva història :

  • L’església està documentada des del 987, quan un tal Muç o Moció mor en tornar del captiveri que va patir amb la ràtzia d’Almansor al 985, deixa, entre altres legats, una vinya a “Sancta Maria qui est sita in Valle Vitraria”, el testament es jurat a l’altar de Santa Maria en Sant Joan de Valle Vitraria, l’església, probablement amb tres advocacions com era habitual, pertanyia llavors a Sant Cebrià d’Aquallonga (actual Valldoreix).
  • El temple actual es construí el 1540-87 pel mestre de cases i constructor occità, Lleonard Bosch (va viure a Vilafranca del Penedès i a Barcelona).
  • Essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l’arquitectura catalana de tot el segle XVI.
  • És de nau única i absis poligonal.
  • El campanar de planta quadrada flanqueja el temple.

Església construïda a mitjan segle XVI de tradició gòtica.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

El temple està situat a Vallvidrera envoltat d’una zona boscosa del parc de Collserola.

Església Santa Maria de Vallvidrera

S’hi accedeix a través d’un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra i una font natural (ara seca).

Font

L’església és d’una sola nau, d’absis poligonal amb un campanar de planta quadrada flanquejant el temple.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

La façana principal es troba sense massa ornamentació amb la pedra arrebossada: sobre la porta trobem una fornícula amb una creu i un petit rosetó amb un vitrall.

Església Santa Maria de Vallvidrera

L’interior és igualment auster, amb voltes de creueria a la part principal i voltes apuntades a l’espai lateral.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

Santa Maria de Vallvidrera és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. Tocant a l’església hi ha un mas que també està inventariat.

Recull de dades : Wiquipèdia i Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Església del Sant Àngel Custodi de Barcelona

Avui com cada diumenge us presento dos articles

L’església del Sant Àngel Custodi, esta situada en el carrer Vilardell, 52-54 amb el carrer de Sant Roc 29, en el barri d’Hostafrancs de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • En aquest mateix lloc es va construir una primera església, quan van iniciar-se els treballs en l’any 1855.
  • En l’any 1857 va quedar enllestida
  • Va ser un projecte segons de Narcís Josep M. Bladó.
  • Anys mes tard es va veure que les reduïdes dimensions del temple no podien acollir a la gent que inava, van provocar el seu enderrocament i la construcció d’un nou edifici, encarregat a l’arquitecte Adrià Casademunt, l’any 1884.
  • Les obres no es van dur a terme fins als anys 1891 a 1896.
  • Un incendi en l’any 1936 va destruir una destacada talla gòtica de l’Àngel Custodi, del segle XIV, que presidia l’altar major.
  • Acabada la Guerra va ser substituïda per una reproducció moderna.

L’església és d’un estil neogòtic, en primer lloc es va construir la capella del Santíssim, un cos aïllat, amb cúpula, amb entrada pel carrer Vilardell i connectada a l’absis de l’església. L’absis és semicircular amb girola.

Consta de tres naus, separades per arcs ogivals sobre columnes cilíndriques amb grans capitells que recorden l’estil jònic.

El frontis és fet amb carreus de pedra, formant com una  torre flanquejada per dues torretes octogonals i coronada amb el campanar, on hi ha el rellotge i les campanes. Cal dir, que el campanar no s’acabà de construir fins l’any 1921.

Les dues portes, la del frontis i la lateral són d’arc ogival.

L’església del Sant Àngel Custodi, actualment acull activitats litúrgiques i culturals.

 

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé