Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Monestir de Sant Cugat del Vallès – 2ª Part #

El Monestir de Sant Cugat, conté elements preromànics, gòtics i renaixentistes, cal destacar el seu gran Claustre.

Construït entre els segles IX i XIV, a l’església hi trobarem la clàssica planta basilical de tres naus i tres absis, que s’assenten sobre les restes d’un castrum romà.

El temple es caracteritza per la sobrietat del romànic en la falta de decoració i la poca llum, i la grandiositat del gòtic gràcies al cimbori del segle XIII: una construcció de vuit cares amb grans finestres.

La prosperitat del segle XII va propiciar la construcció del primer pis del claustre, format per llargues galeries amb arcs de mig punt que descansen sobre parelles de columnes i diversos pilars, amb 144 capitells.

En un costat del Monestir , podem veure la gran font – cisterna, que ja em dedicat en el seu dia un article al Blog : Fonts naturals, aigua, muntanya i mes.

Per últim, cal destacar  el que roman avui en dia de les seves antiquíssimes muralles.

Per mes amplia informació, podeu consultar a :

https://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo16cuga.htm

i a :

https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-sant-pere-d-octavia-de-l-antic-monestir-benedicti-de-sant-cugat-del-valles/155/l_ca

Article de Totsantcugat sobre la restauració del rellotge del Campanar del Monestir :

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/cultura/l-ajuntament-restaura-el-rellotge-del-campanar-del-monestir_169933102.html

L’edifici Monestir de Sant Cugat del Vallès, va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1931 i forma part del Museu de Sant Cugat.

 

Dades : Ajuntament de Sant Cugat, Monestirs i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies

Església parroquial de Santa Teresa de L’Infant Jesús de Barcelona

L’Església parroquial de Santa Teresa de L’Infant Jesús, està situada en la Via Augusta, 68-72 i amb cantonada els carrers de Sant Marc i de Benet Mercadé en Barcelona.

Us passo la seva breu historia :

  • Va ser projectada el 1932.
  • Les obres s’aturaren el 1936, per la Guerra Civil, quan les parets tenien quatre metres l’alçada.
  • En 1939, una vegada acabada la guerra, es van reprendre els treballs de construcció.
  • I van finalitzar el 1940.
  • Fins a finals dels anys seixanta es van fer obres complementàries i construcció de la casa rectoral.

Es tracta d’una església de tres naus i rectoria adossada.

La façana principal, que afronta a la Via Augusta, està recoberta totalment de carreus de gres bicolor.

Un gran campanar, que s’aixeca en el mateix pla que la façana, i el portal d’entrada actuen com a eix de composició. En aquesta composició són evidents les referències a l’arquitectura escandinava. La portalada està formada per un gran arc de mig punt amb arquivoltes, flanquejada per sengles ulls de bou on els vitralls i els remats perimetrals reprodueixen la forma de creu grega.

Per sobre, la façana es va esgraonant, estretint-se cada cop més fins esser coronada per l’esvelt campanar, atorgant al conjunt compositiu una forma amb tendència piramidal. Sobre la portalada un gran finestral resolt amb arc de mig punt i arquivoltes perimetrals fa les funcions de rosetó.

El campanar pròpiament dit presenta en aquesta façana cinc estretes obertures disposades a diferents nivells, fet que proporciona verticalitat al conjunt. Al damunt s’hi troba una obertura en forma de creu grega i sota un rellotge d’agulles molt simple.

L’absis és semicircular però la façana absidal queda oculta a l’interior de l’illa de cases. La teulada, a dos nivells, és a doble vessant, de teula àrab.

La rectoria, adossada a la dreta de la façana principal de l’església, fent cantonada amb el carrer Sant Marc, està construïda amb el mateix material. Les seves petites obertures, resoltes amb arc de mig punt, atorguen a aquest edifici reminiscències neoromàniques.

L’Església de Santa Teresa del Nen Jesús està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades tretes de : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església parroquial de Sant Joan de Montgat

L’Església parroquial de Sant Joan està situada en el carrer de l’Església, 66 a Montgat.

Us passo dades sobre la seva historia que es coneix :

  • L’església parroquial es va començar a construir l’any 1816 en uns terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina de Ca n’Alzina.
  • Les obres van restar parades 40 anys.
  • Es van reiniciar l’any 1855.
  • Dos anys més tard, el rector de Tiana, Mn. Magí Marquet, beneí el temple.
  • La parròquia de Montgat, segregada de la de Tiana, no es va constituir com a tal fins al 1867.
  • L’any 1900 es va substituir l’antic campanar d’espadanya per l’actual torre.
  • Inicialment la parròquia va ser dedicada a Santa Maria però poc després, els veïns i el vicari es van reunir i van decidir que el patró fos Sant Joan.
  • El 1917, se li afegí una vidriera de colors.
  • Tristament, el 19 de juliol de 1936 l’església va ser profanada, els altars i imatges foren destruïts així com l’arxiu parroquial, la rectoria saquejada i les campanes enderrocades.

L’Església parroquial de Sant Joan, és d’una sola nau coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L’edifici salva el fort desnivell existent entre la part frontal i la part posterior d’aquest, per això té una façana molt allargada, efecte que s’accentua pel campanar, molt proper a la façana, i que té una gran alçada. Els murs laterals i el posterior estan realitzats amb maçoneria vista sense cap mena de revestiment.

   

La façana principal, arrebossada i pintada, està dividida en dues parts separades per una senzilla motllura. A la planta baixa s’obre la porta d’arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells classicistes. L’arc té una decoració dentada i a banda i banda s’obre una finestra d’arc de mig punt. A la part superior hi ha una gran rosassa. La façana està rematada per unes arcuacions cegues aguantades per pilastres amb capitells esculpits, similars als de la porta principal.

El campanar és una alta torre quadrangular amb els angles esbiaixats. A la part superior hi ha una obertura d’arc de mig punt a cada cara per les campanes i per sobre, separat per una motllura, té una rellotge a dues de les cares. El terrat està decorat amb uns merlets escalonats i aguanta una estructura de ferro amb dues campanes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://santjoanbaptistademontgat.blogspot.com/2011/11/historia-de-la-parroquia.html

L’església de Sant Joan de Montgat és una església parroquial del municipi de Montgat (Maresme) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Magdalena d’Esplugues de Llobregat

L’Església de Santa Magdalena està situada en la Plaça de Pere Miquel, ( Barri antic) d’Esplugues de Llobregat.

És un edifici d’una nau amb capelles laterals construïdes entre els contraforts.

A la façana s’obre una rosassa de vidres acolorits.

Porta amb llinda i un timpà de mig punt.

Al costat esquerre s’alça el campanar, quadrat, amb quatre finestrals de mig punt, amb l’esfera del rellotge davant i un cimal de ferro per sostenir les campanes.

Us passo la seva antiga historia :

  • Està emplaçada en els alous que foren antigament propietat del Monestir de Sant Pere de les Puelles.
  • La trobem ja documentada al segle XI amb el nom de Capella de Santa Magdalena.
  • Al segle XVI fou engrandida, alçant-se el campanar i la nova rectoria.
  • Reconstruïda diverses vegades, no hi ha restes de les antigues construccions.
  • L’església actual està emplaçada al mateix lloc que les altres dues.
  • Fou refeta entre el 1863 i 1869.
  • Va ser cremada el 1936, durant la Guerra Civil.
  • Tornada a reconstruir l’any 1939, les obres de decoració interior. L’obra és tota de maçoneria.
  • I la nova rectoria s’allarguen fins al 1945.

L’església de Santa Magdalena és un temple parroquial d’Esplugues de Llobregat, està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església de Santa Eugènia de Nerellà

L’Església de Santa Eugènia de Nerellà és una església romànica del segle XII que es troba a l’entitat de població de Santa Eugènia de Nerellà que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Cerdanya.

Us passo la seva història :

  • El lloc de Nerellà s’esmenta a l’Acta de consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell l’any 839.
  • Surt citada com església per primer cop el 1003 com a Sancta Eugenia qui est in Neriniano.
  • Va ser edificada al segle xii sobre l’anterior església preromànica.
  • Posteriorment fou totalment reformada entre els segles XV i XVIII quedant només íntegre de la construcció romànica el campanar de torre de tres pisos, que es troba perillosament inclinat. A les reformes s’enderrocà l’absis, situant al seu lloc la porta d’entrada a l’església i quedant el presbiteri al cantó oest.
  • L’última restauració de l’any 2002 es va descobrir, buidades en el mur corresponent al que fou presbiteri una absidiola a cada banda.

Las característiques de l’Església,  és d’una nau dividida en tres trams, amb presbiteri quadrat i tres capelles laterals. La nau és coberta amb volta de llunetes i les capelles amb volta d’aresta. Als peus de la nau hi ha un cor enlairat, al qual s’accedeix per una escala buidada en el mur lateral.

Es va aixecar una cúpula barroca al mig de la nau que, al llarg del temps, ha perjudicat l’estructura de l’església. Les parets romàniques no han pogut suportar les pressions i la torre campanar s’ha anat inclinant lentament (1,4 m de la vertical). A la façana destaca només un òcul a la part superior, i una porta d’arc de mig punt, dovellada, amb la data 1784, que és quan devia fer-se la darrera intervenció. La nau està apuntalada amb encavallades de fusta i a la torre campanar també hi ha uns forts tirants de subjecció.

De la construcció romànica original només es conserva el campanar,  original és de torre de planta quadrada de 3,40 m de costat amb quatre nivells, el de la base llis amb una petita espitllera, el segon és de tres arcs cecs d’estil llombard i les cantoneres sobresortides com a pilastres, el tercer cos està format amb un gran arc cec i una finestra d’espitllera continuant les cantoneres igual que al segon nivell, l’últim pis presenta a cada cara un finestral d’arc de mig punt d’1,50 x 1,90 m. i cobert a dos vessants

.

La seva singularitat és que està fortament inclinat cap a sud-est amb 1,20 m de desplom per una alçada de 18,50 m. Per aquesta característica se’l coneix com la torre de Pisa de la Cerdanya.

Com que Olià i Nas no tenen església, la gent d’aquests pobles depenen de l’església de Santa Eugènia on també hi tenen el seu cementiri.

Fou declarada monument historicoartístic nacional l’any 1984, destacant el fet que constitueix l’únic campanar de torre romànic conservat a la Cerdanya.

 

Recull de dades : Ajuntament i Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església parroquial Sant Jaume de Sant Pol de Mar

L’Església parroquial Sant Jaume, està situada en el carrer Abat Deàs, 47, de Sant Pol de Mar

.

L’actual Església de Sant Jaume fou construïda sobre una petita capella que hi havia al lloc, també sota l’advocació de Sant Jaume.

A la zona oest del conjunt parroquial actual hi ha una característica Torre de defensa de planta circular edificada al segle XV per ordre de Bertran d’Armendaris, a redós de la qual es va bastir posteriorment l’església l’any 1590 en estil gòtic tardà.

Aquesta Torre es conserva en tota la seva alçada, i fa 10 m d’alçada i el mur fa un gruix de 2 m. Té porta dovellada d’arc de mig punt, i presenta vestigis d’elements defensius: espitlleres i troneres.

És coneguda com la Torre Forta.

Va ser reutilitzada posteriorment com a campanar, afegint un cos quadrat a la part superior, amb les campanes a la part de dalt.

A l’interior de l’església hi ha un petit tresor artístic format per una custòdia d’argent, una talla de la Mare de Déu del Roser del segle XVII i un grup escultòric de La Pietat de l’escultor barroc sevillà Juan Martínez Montañés (1568-1649), 

i també cal destacar, del presbiteri la pintura mural de J.M. Aragonès, amb escenes de la vida de sant Jaume.

L’Església, no disposa de cap rellotge com és habitual en molts dels campanars d’arreu. La coneguda expressió, “Sant Pol quina hora és?”, fa perfecta justícia a la calma que es viu en aquest poble del Maresme.

L’horari de les misses és el següent:

  • El dissabte: a les 18:30h
  • El diumenge: a les 9:30h i a les 12h.
  • Entre setmana no n’hi ha misses

L’Església parroquial Sant Jaume de Sant Pol de Mar està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Llinars del Vallès

L‘Església de Llinars del Vallès, està situada en el carrer  de l’Església. Està dedicada a Santa Maria, és també coneguda com a Santa Maria del Prat.

És una església d’època barroca construïda sobre l’original d’estil romànic amb una nau amb absis poligonal.

Consta d’una nau, amb quatre crugies i grans contraforts, capçada per un absis poligonal, i amb sis capelles laterals, que ja havien ampliat l’església romànica el 1534.

L’espai central i el presbiteri són coberts amb volta de creueria, mentre que les ales laterals mostren creueria simple i volta de llunetes.

L’espai interior és arrebossat i pintat, i una cornisa de gust neoclàssic ressegueix l’edifici a l’altura dels vèrtexs inferiors dels arcs.

A l’exterior, la façana mostra un perfil de coronament sinuós, amb un pòrtic d’accés d’arc de mig punt de construcció moderna.

Us passo el que es coneix de la seva història :

  • L’església original era d’estil romànic, documentada l’any 1040 quan gràcies el bisbe de Barcelona Guisalbert va fer donació de la parròquia a la seu de Barcelona.
  • L’edifici actual es va començar l’any 1680 seguint un estil gòtic decadent, conservant alguna resta de l’anterior, com algunes traces a la base del campanar i en les finestres d’un dels pisos, amagades per altres construccions posteriors que l’envolten.
  • També es conserven dues claus de volta, amb les imatges de la Puríssima i de Sant Joan apòstol, i una làpida de Gerald de Bosch datada el 1304.
  • Un paralització de les obres de reconstrucció les va retardar al llarg del segle XVIII fins a acabar entre 1774 i 1781, data que hi figura a la portada.
  • Actualment es conserven algunes peces d’orfebreria, tot i que algunes van desaparèixer a la guerra del 1936.

L‘Església de Llinars del Vallès, depèn del Bisbat de Terrassa.

 

Recull de dades : Ajuntament de Llinars del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat

La Catedral de Sant Llorenç, la façana principal dona a la plaça de la Vila i una sortida lateral al carrer de Pi i Margall, 4 de Sant Feliu de Llobregat, és dedicat al Sant Llorenç.

El dia 11 de juny de 1939 es va posar la primera pedra de l’actual edifici . Amb un estil neomedieval amb ressonàncies bizantines, la catedral de Sant Feliu té 45m de llarg, 32m d’ample i 26 d’alt i consta de tres naus, amb transsepte, absis semicircular amb dues absidioles i cimbori poligonal sobre el creuer.

La coberta de la nau central és un traginat pla de cassetons de fusta ornamentats.

Com a curiositat, es pot mencionar que l’edifici no es va fer de pedra sinó amb blocs formats amb ciment i sorra del Llobregat que els feligresos es van encarregar de portar amb carro des del riu.

Amb una ornamentació interior molt curada : vitralls, esgrafiats, daurats al sostre, murals pintats en les capelles i un artístic mosaic en tota l’extensió del paviment.

La façana, de la plaça de la Vila, té una finestra triforada amb gelosies i capitells d’inspiració medieval. Sota, el portal de mig punt, amb arquivoltes i timpà.

Se’n destaca sobretot el portal de mig punt amb arquivoltes i timpà esculpits, i el gran finestral triforat, amb gelosies i arcs de mig punt sobre columnes. Al costat de la façana s’alça el campanar.

La façana lateral al carrer Pi i Margall també té una portalada neoromànica que s’obre al creu.

Us passo la historia fins els nostres temps :

  • Els inicis de la devoció a sant Llorenç, apareixen en un testament de l’any 1277, en disposar que el cos fos sepultat en una capella de Sant Feliu, sota l’advocació de sant Llorenç.
  • El 19 de març de 1524 és aprovada la fundació de l’església parroquial, ja que fins aleshores el terme d’aquesta població havia estat dividit entre les parròquies de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.
  • El 1862 l’església va ser objecte d’una important reforma d’ampliació.
  • Aquesta església fou destruïda el juliol de 1936, amb l’inici de la guerra civil espanyola, i només en va quedar el campanar i una marededéu gòtica, trobada al subsòl l’any 1941, i part d’un retaule o potser d’una portalada, dels segles XVII-XVII.
  • El dia 11 de juny de 1939 es va posar la primera pedra de l’actual edifici i a partir de 1940, essent rector Mn. Lluís Brugaroles i sota la direcció de l’arquitecte Josep Ros, es van iniciar les obres de construcció de la nova església parroquial de Sant Llorenç.
  • El 22 de juny de 1941 es va beneir l’actual capella del Santíssim.
  • Finalment, el 26 de maig de 1946 el bisbe de Barcelona Gregori Modrego va presidir-ne la dedicació. La vigília es van beneir les campanes.
  • L’acabament de l’obra es va fer l’any 1955, amb les capelles de la Mare de Déu de Montserrat i del Sagrat cor.
  • El 15 de juny de l’any 2004 una butlla del papa Joan Pau II decretava l’escissió de 9 arxiprestats de l’Arxidiòcesi de Barcelona per a crear el nou bisbat de Sant Feliu, amb seu a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. La mateixa butlla va elevar al rang de catedral la que fins aquell moment era l’església parroquial de Sant Llorenç a Sant Feliu de Llobregat.
  • El 26 de maig de 2005 el bisbe de Sant Feliu Agustí Cortès en va beneir la càtedra convertint-se així en la catedral més jove de Catalunya.

Si no coneixeu aquesta Catedral, us invito a fer un passeig per Sant Feliu de Llobregat per admirar el seu interior i la torre-campanar.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Ermita de la Mare de Déu del Remei de Caldes de Montbui

L’Ermita de la Mare de Déu del Remei, està situada en el passeig del Remei de Caldes de Montbui,

i front del restaurant.

Restaurant

Es una església d’una nau amb un transsepte poc marcat, cúpula al creuer i absis semicircular.

A la façana principal es pot veure la porta d’entrada que està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l’entaulament que té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes, amb decoració escultòrica, i per sobre un timpà triangular buit.

La porta té la inscripció “AVE MARIA_ 1548 _GRACIA PLENA”.

Per sobre hi ha una petita rosassa de forma polilobulada i el coronament de la façana té una forma escalona per acabar en un arc rebaixat. 

A la dreta de la façana s’aixeca el campanar, de planta quadrangular amb una finestra apuntada a cada cara per ubicar les campanes.

La cúpula exteriorment té un tambor cilíndric; la part superior és una línia recta que es trenca regularment per una forma triangular que correspon a les finestres que s’obren en el tambor;

aquestes són d’arc apuntat i estan fetes amb maó, a l’igual que la cornisa que ressegueix el tambor, mentre que la resta és de pedra. del tambor sobresurt la cúpula que té forma apuntada.

Us faig un breu comentari de l’historia d’aquesta Ermita :

  • Al lloc on s’aixeca l’ermita actual s’han trobat abundants vestigis d’època romana.
  • El 3 de juliol de 1548, es porta a terme la construcció de la capella, i es va fer gràcies a la donació d’un tros de terra per a l’edificació que feu en Joan de Planas Cassanyes Ferrer.
  • I posteriorment, una donació feta per Anna Setmenat i Doms, a l’any 1553, va fer possible edificar la casa de l’ermità.
  • El 1577 hom demana permís al bisbe per canviar el portal vell.
  • El portal però, porta la data 1548.
  • L’obra primera va ser dirigida pel primer ermità, fra Nicolau.
  • El 1736, la capella tenia tres altars.
  • La imatge que s’hi venerava, de terra cuita, es perdé en el segle XIX.
  • L’any 1893 s’iniciaren importants reformes en el santuari.
  • Des d’aquella data i fins al 1935 s’hi van fer millores.
  • Va ser incendiada l’any 1936.

Per a mes dades, consulteu a :

http://www.cataloniasacra.cat/llocs/santuari-de-la-mare-de-deu-del-remei/653/l_ca

En aquest edifici, trobem dos rellotges de sol.

La Mare de Déu del Remei , que està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé