Ermita de Santa Maria de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

L’Ermita de Santa Maria de Bellvitge, està en el carrer de l’Ermita de Bellvitge, 6, dins del Parc del mateix nom a  L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva història :

  • L’Ermita de Santa Maria de Bellvitge, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, està documentada per primera vegada al segle XIII (1279)
  • Des de les hores apareix documentada repetidament en segles posteriors.
  • Per causa de lloc on està situada, sovint ha necessitat reparacions, en el 1493, 1571, 1718 i el 1958, ja que el lloc s’inundava quan el Llobregat creixia.
  • L’any 1640 va ser saquejada per l’exèrcit del comte-duc d’Olivares en la guerra dels Segadors.
  • El 1718 es va reedificar.
  • L’any 1959 es va fer una restauració que va substituir la casa adossada on vivia l’ermità, per un porxo.
  • L’actual construcció està quatre o cinc metres per damunt del fonaments de l’antiga, els murs de la qual es van documentar en unes excavacions realitzades el 1979-1981.

Actualment l’Ermita de Bellvitge és una construcció de nau única i capçalera quadrada, amb una torre campanar no gaire alta al sud-est, també quadrada, dotada de finestres amb arcs apuntats en el pis superior.

La coberta de tot el conjunt té dues vessants, menys al campanar, que té un coronament piramidal cobert a quatre vessants.

Predomina la maçoneria vista barrejada amb totxo, la qual devia tenir a sobre un arrebossat que ara hi manca.

En alguns punts, com ara certs llocs de la façana de tramuntana o la part baixa de l’angle nord-oest, s’observa un aparell de carreus, però semblen reaprofitats.

L’aparell del campanar, també de carreus però més petits, sí que sembla original.

Sota l’estructura de l’edifici actual, es conserven els murs de l’edifici romànic de l’antiga església. No es tracta de la fonamentació medieval, sinó del parament de l’antiga construcció.

S’ha descobert una necròpoli d’inhumació dividida en dos moments cronològics. Existeixen tres tombes, que tenien un aixovar consistent en olles de ceràmica oxidada de l’alta edat mitjana.

Santa Maria de Bellvitge és una ermita de l’Hospitalet de Llobregat protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de l’Hospitalet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

Antiga Església de Sant Pere de Pierola d’Els Hostalets de Pierola

L’església de Sant Pere de Pierola està situada al Turó a la riera de Pierola d’Els Hostalets de Pierola (Anoia). És l’antiga església parroquial, arruïnada, del municipi dels Hostalets de Pierola .

Fotografia : Fons de la Generalitat de Catalunya

Us passo un breu detall de la seva historia :

  • Es coneix l’existència d’una petita església romànica des del 1060 en ser llegat un alou a la parròquia de Sant Pere de Pierola.
  • L’església de Sant Pere està documentada des de l’any 1071
  • L’edifici s’alçava sobre la riera de Pierola, situat dalt d’un turó que en sofrir l’acció erosiva de les aigües, amb el pas dels anys amenaçava l’enrunament de la petita església.
  • L’antic edifici romànic va ser substituït per un nou temple barroc, edificat l’any 1750.
  • A mitjans del segle XVIII es comencen les obres de refer les parets.
  • Les obres s’acabaren a mitjans del segle XIX.
  • Va fer funcions d’església parroquial fins l’any 1868.

És una església edificada damunt les restes d’una capella romànica i edificada en direcció perpendicular a la primitiva. Típica església rural que incorpora la rectoria, el cementiri.

L’església té una nau central amb quatre capelles laterals, entre els contraforts, la volta és de canó i amaga una coberta a dues vessants que té diferents alçades amb obertures.

Destaca el campanar de paret de maó i cobert de teulada a quatre vessants edificat damunt les restes de l’antic campanar original de parets de pedra.

La façana principal té aspecte de masia, ja que l’antiga rectoria engloba l’entra de l’església. Hi ha un rellotge de sol amb la data inscrita de 1828. El conjunt de l’església i casa annex, actualment es troba en estat ruïnós i amb perill d’enfonsament.

Sant Pere de Pierola és una església dels Hostalets de Pierola inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

  • Aquesta setmana la dedicarem a Esglésies, ermites i santuaris.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes

L’Església de Sant Vicenç està situada en la Plaça de l’Església a Vallromanes

Us passo una breu part de la seva historia :

  • L’arxiu diocesà dóna notícies que l’any 1303 ja existia aquesta parròquia, encara que dedicada a Sant Bartomeu.
  • Des de la primitiva estructura del segle XIV, l’església ha patit diverses transformacions.
  • Coneixem les del segle xvi (1629-1630),
  • les del segle xviii (1765-1802)
  • les del segle xx (1908 i les posteriors a la Guerra Civil).
  • L’únic que resta de l’original del segle XIV és la torre del campanar i l’absis contigu.
  • El recull de notes històriques de l’any 1929 detallen cadascuna de les reformes que constaven a l’arxiu parroquial des dels seus orígens.
  • Tant el campanar com l’absis, són les restes del que fou construït al segle XIV.
  • L’absis romànic, que actualment coincideix amb la capella lateral dreta, havia estat l’antic presbiteri.
  • Possiblement la part superior del campanar tampoc pertany a la fàbrica original.

Descripció de l’Església parroquial de Sant Vicenç :

L’estil és romànic rural i auster, sense cap mena d’element decoratiu.

La portada d’accés és formada per un arc de mig punt i mínimament esqueixada. Sobre ella hi ha un finestral apuntat d’estil “revival” del gòtic del segle xx.

La teulada és de dos aiguavessos. A la dreta de la façana hi ha el campanar d’un sol col del segle XIV.

L’església és d’una sola nau amb un absis semicircular al cap de l’església i petites capelles laterals.

La  part interior és tota arrebossada excepte l’antic presbiteri del segle XIV, una columna i el peu de la torre del campanar.

La imatge de Sant Vicenç és en una petita fornícula instal·lada a l’absis, que a la vegada és decorat amb la Coronació de la Verge, sense cap mena d’interès ni valor pictòric.

El campanar, és d’un sol cos de base rectangular, i els seus murs de carreus bastant ben escairats. A mitjana alçada té quatre finestres quadrades (una a cada cara de la torre), i quatre espais oberts, d’arc de mig punt, destinats a les campanes.

La torre és coronada per uns merlets de pedra d’estil català.

L’absis semicircular és adossat lateralment a la torre. Una part d’aquest queda emportat dins d’una capella de la nova església, podent veure per tant des de la part exterior només tres quarts del mateix.

El material emprat és de les mateixes característiques que el del campanar. Darrera hi ha un petit  cementeri .

L’Església de Sant Vicenç de Vallromanes és una obra del municipi de Vallromanes inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vallromanes

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església parroquial de Santa Maria de Castelldefels

L’Església parroquial de Santa Maria, està situada en la plaça  de l’Església de Castelldefels.

Antiga església al costat del Castell

Us passo l’historia de l’Esglèsia :

  • Antigament l’església estava adossada al Castell, amb la compra del Castell de Fels per part de la família Girona, l’antiga parròquia va perdre la seva funció.
  • Per aquest motiu, el nou amo del Castell, Manuel Girona,  va sufragar la construcció de la nova església, iniciada el 1903 per Enric Sagnier.
  • I consagrada el 19 de setembre de 1909 pel bisbe Laguarda.
  • Fou incendiada a l’inici de la Guerra Civil, en l’any 1936
  • Durant la guerra va fer funcions de mercat públic.
  • El 1948 s’inicia la seva reconstrucció, sota la direcció de l’arquitecte Nil Tusquets.

És una església de tres naus separades per pilars, amb un absis semicircular i una petita capella, també semicircular, dedicada a baptisteri, als peus de la nau esquerra.

El més significatiu de l’estructura és l’alçat de la nau central, amb una coberta a dues aigües sostinguda per unes especials encavallades de fusta, de disseny trilobat. La façana, de línies neoromàniques, va perdre el campanar, que ha estat substituït per una obra nova, de ferro, en contrast. A l’interior hi ha pintures de Serrasanta.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://lavoz.cat/2009/01/santa-maria-de-castelldefels-100-anos-de-historia/

L’Església parroquial de Santa Maria de Castelldefels està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipédia i Ajuntament de Castelldefels

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Església parroquial de Sant Vicenç de Mollet del Vallès

L’Església parroquial de Sant Vicenç, està en la Plaça de l’església, 10 i  el carrer d’Espanya de Mollet del Vallès.

Breu dades històriques :

  • Església gòtica, construïda l’any 1498.
  • L’antiga Església havia estat decorat el 1530 amb uns retaules de l’escultor i tallista renaixentista Martí Diez de Liatsasolo.
  • Va ser destruïda el 1936 a l’inici de la Guerra Civil.
  • Només resta el campanar.
  • L’edifici fou bastit després de la guerra i es cobriren els panys de paret, segons el projecte de Francesc Folguera, de rajols vermells. L’interior és decorat de pintures de Jaume Busquets i Mollera, Francesc Vidal i Gomà, Joan Abelló i Prat i amb escultures de Manel Martí i Cabré i de Francesc Juventeny.

L’actual Església, l’edifici és de tipus basilical. És un edifici de tres naus. La central, molt ampla, està sostinguda per arcs de mig punt.

El campanar és de torre quadrada, amb un cos superior de finestrals d’arc de mig punt on hi ha les campanes i coronat per uns rellotges.

Per a mes dades, podeu consultar a :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6130

L’Església parroquial de Mollet del Vallès està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades recollides de Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monestir de Sant Cugat del Vallès – 2ª Part #

El Monestir de Sant Cugat, conté elements preromànics, gòtics i renaixentistes, cal destacar el seu gran Claustre.

Construït entre els segles IX i XIV, a l’església hi trobarem la clàssica planta basilical de tres naus i tres absis, que s’assenten sobre les restes d’un castrum romà.

El temple es caracteritza per la sobrietat del romànic en la falta de decoració i la poca llum, i la grandiositat del gòtic gràcies al cimbori del segle XIII: una construcció de vuit cares amb grans finestres.

La prosperitat del segle XII va propiciar la construcció del primer pis del claustre, format per llargues galeries amb arcs de mig punt que descansen sobre parelles de columnes i diversos pilars, amb 144 capitells.

En un costat del Monestir , podem veure la gran font – cisterna, que ja em dedicat en el seu dia un article al Blog : Fonts naturals, aigua, muntanya i mes.

Per últim, cal destacar  el que roman avui en dia de les seves antiquíssimes muralles.

Per mes amplia informació, podeu consultar a :

https://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo16cuga.htm

i a :

https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-sant-pere-d-octavia-de-l-antic-monestir-benedicti-de-sant-cugat-del-valles/155/l_ca

Article de Totsantcugat sobre la restauració del rellotge del Campanar del Monestir :

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/cultura/l-ajuntament-restaura-el-rellotge-del-campanar-del-monestir_169933102.html

L’edifici Monestir de Sant Cugat del Vallès, va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1931 i forma part del Museu de Sant Cugat.

 

Dades : Ajuntament de Sant Cugat, Monestirs i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies

Església parroquial de Santa Teresa de L’Infant Jesús de Barcelona

L’Església parroquial de Santa Teresa de L’Infant Jesús, està situada en la Via Augusta, 68-72 i amb cantonada els carrers de Sant Marc i de Benet Mercadé en Barcelona.

Us passo la seva breu historia :

  • Va ser projectada el 1932.
  • Les obres s’aturaren el 1936, per la Guerra Civil, quan les parets tenien quatre metres l’alçada.
  • En 1939, una vegada acabada la guerra, es van reprendre els treballs de construcció.
  • I van finalitzar el 1940.
  • Fins a finals dels anys seixanta es van fer obres complementàries i construcció de la casa rectoral.

Es tracta d’una església de tres naus i rectoria adossada.

La façana principal, que afronta a la Via Augusta, està recoberta totalment de carreus de gres bicolor.

Un gran campanar, que s’aixeca en el mateix pla que la façana, i el portal d’entrada actuen com a eix de composició. En aquesta composició són evidents les referències a l’arquitectura escandinava. La portalada està formada per un gran arc de mig punt amb arquivoltes, flanquejada per sengles ulls de bou on els vitralls i els remats perimetrals reprodueixen la forma de creu grega.

Per sobre, la façana es va esgraonant, estretint-se cada cop més fins esser coronada per l’esvelt campanar, atorgant al conjunt compositiu una forma amb tendència piramidal. Sobre la portalada un gran finestral resolt amb arc de mig punt i arquivoltes perimetrals fa les funcions de rosetó.

El campanar pròpiament dit presenta en aquesta façana cinc estretes obertures disposades a diferents nivells, fet que proporciona verticalitat al conjunt. Al damunt s’hi troba una obertura en forma de creu grega i sota un rellotge d’agulles molt simple.

L’absis és semicircular però la façana absidal queda oculta a l’interior de l’illa de cases. La teulada, a dos nivells, és a doble vessant, de teula àrab.

La rectoria, adossada a la dreta de la façana principal de l’església, fent cantonada amb el carrer Sant Marc, està construïda amb el mateix material. Les seves petites obertures, resoltes amb arc de mig punt, atorguen a aquest edifici reminiscències neoromàniques.

L’Església de Santa Teresa del Nen Jesús està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades tretes de : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església parroquial de Sant Joan de Montgat

L’Església parroquial de Sant Joan està situada en el carrer de l’Església, 66 a Montgat.

Us passo dades sobre la seva historia que es coneix :

  • L’església parroquial es va començar a construir l’any 1816 en uns terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina de Ca n’Alzina.
  • Les obres van restar parades 40 anys.
  • Es van reiniciar l’any 1855.
  • Dos anys més tard, el rector de Tiana, Mn. Magí Marquet, beneí el temple.
  • La parròquia de Montgat, segregada de la de Tiana, no es va constituir com a tal fins al 1867.
  • L’any 1900 es va substituir l’antic campanar d’espadanya per l’actual torre.
  • Inicialment la parròquia va ser dedicada a Santa Maria però poc després, els veïns i el vicari es van reunir i van decidir que el patró fos Sant Joan.
  • El 1917, se li afegí una vidriera de colors.
  • Tristament, el 19 de juliol de 1936 l’església va ser profanada, els altars i imatges foren destruïts així com l’arxiu parroquial, la rectoria saquejada i les campanes enderrocades.

L’Església parroquial de Sant Joan, és d’una sola nau coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L’edifici salva el fort desnivell existent entre la part frontal i la part posterior d’aquest, per això té una façana molt allargada, efecte que s’accentua pel campanar, molt proper a la façana, i que té una gran alçada. Els murs laterals i el posterior estan realitzats amb maçoneria vista sense cap mena de revestiment.

   

La façana principal, arrebossada i pintada, està dividida en dues parts separades per una senzilla motllura. A la planta baixa s’obre la porta d’arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells classicistes. L’arc té una decoració dentada i a banda i banda s’obre una finestra d’arc de mig punt. A la part superior hi ha una gran rosassa. La façana està rematada per unes arcuacions cegues aguantades per pilastres amb capitells esculpits, similars als de la porta principal.

El campanar és una alta torre quadrangular amb els angles esbiaixats. A la part superior hi ha una obertura d’arc de mig punt a cada cara per les campanes i per sobre, separat per una motllura, té una rellotge a dues de les cares. El terrat està decorat amb uns merlets escalonats i aguanta una estructura de ferro amb dues campanes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://santjoanbaptistademontgat.blogspot.com/2011/11/historia-de-la-parroquia.html

L’església de Sant Joan de Montgat és una església parroquial del municipi de Montgat (Maresme) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Magdalena d’Esplugues de Llobregat

L’Església de Santa Magdalena està situada en la Plaça de Pere Miquel, ( Barri antic) d’Esplugues de Llobregat.

És un edifici d’una nau amb capelles laterals construïdes entre els contraforts.

A la façana s’obre una rosassa de vidres acolorits.

Porta amb llinda i un timpà de mig punt.

Al costat esquerre s’alça el campanar, quadrat, amb quatre finestrals de mig punt, amb l’esfera del rellotge davant i un cimal de ferro per sostenir les campanes.

Us passo la seva antiga historia :

  • Està emplaçada en els alous que foren antigament propietat del Monestir de Sant Pere de les Puelles.
  • La trobem ja documentada al segle XI amb el nom de Capella de Santa Magdalena.
  • Al segle XVI fou engrandida, alçant-se el campanar i la nova rectoria.
  • Reconstruïda diverses vegades, no hi ha restes de les antigues construccions.
  • L’església actual està emplaçada al mateix lloc que les altres dues.
  • Fou refeta entre el 1863 i 1869.
  • Va ser cremada el 1936, durant la Guerra Civil.
  • Tornada a reconstruir l’any 1939, les obres de decoració interior. L’obra és tota de maçoneria.
  • I la nova rectoria s’allarguen fins al 1945.

L’església de Santa Magdalena és un temple parroquial d’Esplugues de Llobregat, està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé