Ermita de la Santa Creu de la Plana de Santa Maria d’Oló (Moianès)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

L’Ermita de la Santa Creu de la Plana està situada a prop i a llevant del petit nucli de Sant Joan d’Oló, al sud-oest de Santa Maria d’Oló.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta església apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d’Oló.
  • I el 1166 es documenta una sagrera de Santa Creu que ha de correspondre’s amb aquesta església.
  • El 1175 Pere d’Oló i la seva muller Dolça, senyors del terme, li feren un primer llegat piadós en el seu testament.
  • Segons dades de l’arxiu de Sant Joan d’Oló apareix documentada el 1413 i 1512.
  • Al construir-se la nova parroquial de Sant Joan d’Oló a la Plana, entre el 1629-39, l’església de la santa Creu s’anà eclipsant en estar la parroquial tan a prop.
  • El 1936 fou profanada i quedà sense culte.
  • Al llarg dels segles ha sofert poques modificacions.
  • Actualment està sense culte, es fa servir de paller i el seu estat de conservació és bo.
  • Santa Creu de la Plana és una església romànica del segle XI pertanyent al poble disseminat de Sant Joan d’Oló, del terme municipal de Santa Maria d’Oló, al Moianès.

Es tracta d’una petita església romànica, senzilla però molt ben conservada. D’una sola nau amb absis a llevant, correspon a un temple ja del segle XII, sense ornamentació a l’exterior.

Té un senzill campanar d’espadanya damunt de la façana de ponent.

La porta, adovellada, és també a la façana oest. Al mur de migdia hi ha una finestra romànica de doble esqueixada. L’església sofrí modificacions al llarg de l’edat moderna, però ha arribat fins als nostres dies en perfecte estat.

Església d’una sola nau coberta amb volta de canó, rematada amb un absis semicircular a sol ixent cobert amb volta de quart d’esfera. Al entre de l’absis hi ha una finestra, ara tapiada, de doble esqueixada.

 L’accés a l’església es fa pel cantó de ponent on hi ha una porta adovellada. En aquest mateix mur de ponent s’alça un campanar d’espadanya.

El mur que tanca la nau a l’est sobresurt més que la teulada, a doble vessant, i l’absis. Al cim d’aquest mur hi ha una creu que és un dels pocs elements decoratius de l’edifici.

Al segle XVII o a principis del XVIII l’església fou transformada. Es recobrí d’argamassa, es tapà la finestra absidal i es reforçà amb un contrafort situat a l’extrem sud.

Jordi Continjoch i Boada / Generalitat de Catalunya

L’interior de l’església actualment està enguixat.

Jordi Continjoch i Boada / Generalitat de Catalunya

L’Ermita de la Santa Creu de la Plana està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Vicenç de Fals de Fonollosa (Bages)

Setmana dedicada a les Esglésies de Catalunya

Sant Vicenç de Fals esta a dins de les restes del Castell en Fonollosa.

Us passo la seva història:

  • Dins el recinte del Castell de Fals, fou des de la seva construcció l’església parroquial de Fals.
  • A causa del seu mal estat, cap als anys 90 el servei parroquial es va traslladar de lloc a un temple nou al raval de Fals.
  • Cada gener s’hi celebra la festa d’hivern de Fals en honor de Sant Vicenç, donat que el temple està dedicat a Sant Vicenç d’Osca.
  • L’església és documentada el 1016.
  • Des de l’any 1220 és documentat l’altar de St. Nicolau.
  • L’edifici data del segle XVII (1647) segons consta en la inscripció de la façana “TEMPLUM HOC REEDIFFICATU FUIT ANNO DOMINI 1647”, conserva elements gòtics.
  • Fou ampliada a finals del segle XIX, segle en què es va construir el cementiri.

És un temple parroquial d’una sola nau, amb capelles laterals, sagristia i campanar al mur de tramuntana;

aquest és de planta quadrada amb quatre obertures per les campanes.

L’església no té absis i té la porta d’entrada al mur de migdia que compta amb la data gravada del 1656.

Al mateix mur, una mica més a llevant, s’obre una altra porta d’accés que devia ser tapiada poc després de fer-se i sobre la qual es llegeix la data de 1647.

Al costat de la capella de la banda nord s’alça el campanar.

Forma un conjunt amb la rectoria veïna.

S’hi distingeixen quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs amb sengles peanyes, que al seu dia – abans de la crema del 1936 – suportaren retaules i altars.

També cal esmentar el paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra, mentre que el de la nau central és de cairons.

A escassos metres a llevant de l’església es situa el cementiri.

Sant Vicenç de Fals és una església del municipi de Fonollosa (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Vilafortuny de Cambrils (Baix Camp)

El Castell de Vilafortuny esta situat en l’Avimguda  de Vilafortuny de Cambrils.

Us passo una amplia documentació histórica:

  • L’any 1152 Vilafortuny surt esmentat per primera vegada en la carta de població de Cambrils, on s’esmenta que s’havia adjudicat a Guillem de Fortuny, i és citat de nou com a límit amb Cambrils al 1178.
  • El 1154 Guillem Fortuny declarava que només reconeixia com a senyor el comte de Barcelona, i que no obeiria a cap dels altres senyors.
  • El 1194 l’església de Vilafortuny ja donava servei a la població.
  • El gener de 1220 els seus propietaris, Bernat de Benaiges i la seva muller Maria, van decidir entrar en la vida monàstica, ell a Santes Creus i ella a Vallbona de les monges, i cadascun va aportar al respectiu monestir 1.000 sous damunt del Castell de Vilafortuny, i van fer altres donacions a l’arquebisbe de Tarragona.
  • El 1292 el rei Jaume II permutà tots els drets i delmes que hi tenia a Vialfortuny amb l’arquebisbe a canvi d’altres drets damunt de Mont-roig i Alcover.
  • El desembre de 1391 l’arquebisbe Ènnec de Vallterra comprà al rei tots els drets que aquell tenia sobre Vilafortuny.
  • El 1341 el senyor de Vilafortuny era Arnau Roger de Pallars, i va ser previngut per l’arquebisbe perquè estigués preparat per a la guerra de Castella.
  • L’any 1376, davant de Vilafortuny, les tropes reals van derrotar les de l’arquebisbe i la ciutat de Tarragona.
  • El 1378 hi havia 17 llars. Vilafortuny, constava com a feu de Joan d’Olzinelles i formava part de la Comuna del Camp de Tarragona.
  • El 1391 l’arquebisbe adquireix tots els drets que sobre Vilafortuny tenia el rei.
  • El 1413 Vilafortuny tenia només 4 llars, 1 a 1497, 7 a 1515 i 3 el 1553.
  • El lloc es despoblava i el 1442, el seu nou senyor feudal, Galceran Desprats, va obtenir del consell tarragoní franquícies per a tothom que anés a repoblar el lloc.
  • Pirates i corsaris van atacar i assetjar la costa, sobretot Salou, Vila-seca i altres indrets durant els segles XV i XVI i finalment al juliol de 1582 set galions sarraïns desembarquen a Vialfortuny i aquest cop destruïxen el castell.
  • La població va declinar arran els atacs de pirates i de les febres palúdiques.
  • El 1763 es trobava deshabitat. Fou comprat pel comerciant reusenc Salvador de March, que el rehabilità.
  • A la primera meitat del segle XIX tenia 40 habitants i va ser incorporat al terme de Cambrils.
  • Després de l’època senyorial, quan el castell va passar a mans privades, va ser propietat dels descendents de Salvador de March, Joaquim de Miró i de March i Ferran de Miró i d’Ortaffà, i després de la família Castellarnau de Tarragona i, després, va passar a mans de la marquesa de la Mesa de Asta. En aquesta època el castell tenia premsa d’oli i de vi, celler, mina d’aigua amb la seva bassa, uns grans corrals de porcs i pastures per a vedells i vaques. A més, el castell disposava d’una capella on se celebrava missa quan venien els amos o quan hi havia colònies.
  • Durant la Guerra Civil, l’edifici fou assaltat per milicians republicans i, posteriorment, s’hi instal•laren les Brigades Internacionals. Els soldats van construir trinxeres de fusta amb espitlleres per canons al pinar de Vilafortuny per tal de defensar la costa. Mentrestant els pagesos dels masos del voltant havien cavat els seus propis refugis sota els masos o sota un garrofer. Curiosament el castell de Vilafortuny no va ser mai bombardejat durant la guerra. Poc abans que el bàndol franquista ocupés la comarca, les tropes que s’allotjaven al castell de Vilafortuny van fugir cap al nord.
  • El dia 15 de gener de 1939, els nacionals ocupaven el Camp de Tarragona, i un petit grup de militars es va arribar al castell per anunciar el canvi de règim.
  • Amb el boom turístic l’edifici fou comprat pel grup Curt, una empresa del grup Rumasa, que hi feu una rehabilitació.
  • Després d’una fase de semiabandonament, el castell fou comprat per un particular l’any 2000, la família Aparici. Ha sofert nombroses modificacions, recentment ha estat restaurat pel seu propietari actual, de la mà del restaurador Paco López Villegas, conservant la torre mestra i el pont d’accés al recinte emmurallat d’origen medieval.
  • Recentment, al 2019, s’ha descobert que el castell està edificat sobre la part més elevada d’una petita ciutat de la tribu ibèrica dels Cossetans. Una part de les restes ha de ser encara investigada arqueologicament. Els primers indicis apunten l’existència d’una població protegida per muralles, que hauria estat possiblement afectada durant la segona guerra púnica.

El castell de Vilafortuny, situat al veïnat de Vilafortuny al terme municipal de Cambrils,

és un edifici de caràcter defensiu i militar del qual els orígens es remunten al segle XII.

S’hi han trobat diverses restes dels Cossetans que van habitar la contrada on actualment hi ha el castell.

Era el nucli senyorial d’una antiga població que hi va créixer al voltant format per diversos masos.

El castell està situat dins el nucli de la vila del principi del segle XII, que pertanyia a la senyoria de Guillem de Fortuny.

Amb el pas del temps ha estat molt restaurat i s’han conservat pocs elements de l’època medieval.

És de base rectangular amb dues plantes, té un pati interior amb una petita capella amb campanar d’espadanya.

El teulat és de dues vessants.

Les façanes, recobertes de ciment, foren repicades pels actuals propietaris i ara s’observa la pedra original de l’edifici.

Presenta dos cossos annexes i una torre de planta quadrada coronada amb merlets.

Hi ha finestres amb llindes d’època medieval, amb arabescs i arcs conopials.

El castell està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Santa Maria de Folgueroles (Osona)

L’església parroquial de Santa Maria es troba al centre de la població, a la plaça Major de Folgueroles.

Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • Fou bastida a mitjans de segle xi (1060).
  • Al segle XIII s’hi afegí un atri que més tard s’ajuntà a la nau. En època barroca es bastí la façana de ponent al mateix temps que s’aixecà la volta i el campanar d’espadanya, d’unes dimensions poc freqüents.
  • Es va perdre també el retaule d’altar obrat vers 1735 per S. Pujol.
  • Fins a l’any 1884, la part davantera fou ocupada pel fossar que després passà a ocupar la part esquerra i posterior de l’església, i ja al segle XX se suprimí del tot.
  • Fins a la guerra del 1936 gaudia d’uns sarcòfags d’estil gòtic adossats a la façana, sota uns arcosolis. Durant aquesta guerra es va destruir també la portalada, ja que l’església es va convertir en garatge.
  • Anys més tard es va reconstruir sense respectar la tipologia ni el color de la pedra de la resta de l’edifici. Aquestes obres foren dirigides per C. Pallàs, arquitecte de la Diputació.

El temple actual és de nau única capçada per un absis semicircular. Originalment sembla que comptava amb tres absis, dos dels quals van ser enderrocats al segle XVII i substituïts per la sagristia i una capella lateral.

Jordi Contioch Boada / Generalitat de Catalunya

L’absis que ha perviscut presenta decoració d’arcuacions entre lesenes i tres finestres de doble esqueixada, amb la particularitat que la central se sobreposa a la lesena. Al mur de migjorn es conserva un tram de les arcuacions que devien recórrer les dues naus. La nau és coberta amb volta de canó i l’absis amb volta de quart d’esfera.

Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Tot l’interior ha estat repicat deixant la pedra vista i posant en relleu els elements romànics originals (finestres cegades, portes, etc). Al segle XVIII s’incorporà l’atri a la nau, afegit al segle xiii a ponent, i es dissenyà l’actual façana barroca coronada pel campanar d’espadanya.

La portalada original romànica de migjorn va ser traslladada a la façana de ponent emmarcada en un cos sobresortint formant una espècie de templet. es tracta d’una portalada d’arcs en degradació de mig punt amb arquivoltes sostingudes per dues columnes per banda amb capitells decorats amb motius vegetals i figuratius. En la reconstrucció es va invertir la ubicació interior i exterior dels capitells.

Jordi Contioch Boada / Generalitat de Catalunya

En el Museu Episcopal de Vic es conserven uns fragments de pintures murals d’estil gòtic incipient, que representen l’escena del Calvari. Estan datades a finals de segle XIII.

A l’exterior, hi ha també un relleu inacabat de Manolo Hugué al timpà de l’arc paredat de l’atri del mur de migjorn, col·locat en commemoració del centenari del naixement de Jacint Verdaguer.

Santa Maria de Folgueroles és una església de Folgueroles (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Jaume de Viladòrdila de Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

La Capella de Sant Jaume de Viladòrdila està al costat de la masia de mas Ferrer, dins del Polígon industrial de Can Masferrer de Montornès del Vallès.

Rosa M. Andres i Blanch -1983 / Generalitat de Catalunya

Capella de planta rectangular amb una sola nau i capçal pla. Les parets estan arrebossades i pintades d’un color vermellós.

La coberta és a dues vessants i el campanar d’espadanya s’erigeix sobre la façana.

Rosa M. Andres i Blanch -1983 / Generalitat de Catalunya

La porta d’entrada està coberta amb un arc pla sobre el qual hi ha un guardapols en forma d’arc conopial que s’allarga pels costats dels brancals i on s’observen sengles figures.

Rosa M. Andres i Blanch -1983 / Generalitat de Catalunya

A la de l’esquerra és reconeix una cara barbuda amb vestit d’estil renaixentista, mentre que la de la dreta està en molt mal estat. Als brancals i a la línia d’impostes hi ha dues cares d’àngel que miren a l’interior.

Rosa M. Andres i Blanch -1983 / Generalitat de Catalunya

D’aquí arrenquen unes columnetes que descansen sobre bases senzilles. A l’espai que deixa el guardapols conopial es pot observar un Sant Jaume rabassut.

Sobre la porta principal hi ha una finestra en forma d’òcul el·líptic.

De l’interior de la capella destaca una pica d’aigua beneïda que està encastada a la paret. Sobre l’atri hi ha una petita estructura de cor a la qual s’accedeix per una escala lateral.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autors de la fitxa :KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès / Inventari Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Mateu de Bages (Bages)

L’església de Sant Mateu està situada en la Plaça de l’església de Sant Mateu de Bages.

Us passo la seva historia:

  • De l’església no en consta cap notícia anterior al segle X, però de les restes que n’han quedat del primitiu temple es demostra la seva existència en aquest període.
  • L’any 983 es consagrà l’església a Sant Llorenç, moment en què el campanar ja hi figura.
  • L’església consta com a donació del comte de la Cerdanya, Oliba Cabreta, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
  • És l’any 1078 quan apareix documentat per primera vegada quan se li fan uns llegats.
  • Al segle XIII passa a ser parròquia.
  • En el 1359 tenia 37 focs.
  • L’any 1936 durant la Guerra Civil espanyola, tot el que hi havia a l’interior de l’església va ser destruït.

Sant Mateu de Bages és l’església parroquial que domina la vila del mateix nom a la comarca del Bages. En la seva majoria és de principis del segle XIX en què es va reconstruir i ampliar per ser massa petita i estar en molt mal estat.

L’edifici és de planta rectangular, sense creuer, adossada a una casa a la part posterior. Presenta una nau central amb altars laterals.

La façana és molt simple: un portal alçat que s’accedeix per una petita escalinata, i un òcul a sobre, coronat per una inscripció gòtica.

La coberta és a dues aigües. Just sobre l’altar hi ha un cos sobresortint que ressalta aquesta part en l’exterior. Destaca com a element important, el seu campanar de torre quadrada situat al lateral esquerra -al mig- i que data del segle X. L’interior és senzill i relativament ben conservat.

El campanar de la torre, preromànic de torre quadrada està constituït per tres pisos i amb finestres amb els característics arcs de ferradura a quatre cares, els quals contenien uns capitells corintis rústics -avui localitzats al Museu Comarcal de Manresa es conserven quatre capitells d’aquest campanar del segle x d’estil corinti.

El campanar es tracta d’un prisma de 2,97 m de costat x 15,80 m d’alçada, les parets internes del qual s’aprimen per mitjà d’un graó als 5,10 metres de terra.

Destaca per esser de construcció irregular, de pedres escairades a cop de martell en filades d’alçada desigual, units amb morter de calç, sorra i pinyolenc. És originari de l’any 983, i conserva totes les seves parts menys la coberta.

L’església de Sant Mateu és una església romànica inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i protegida com bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Maria d’Artés (Bages)

L’església parroquial de Santa Maria d’Artés, està situada en la Plaça de l’església d’Artés.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • A finals dels s. XIX la vila d’Artés va conèixer una forta implantació de la indústria tèxtil que suposà un espectacular creixement del poble.
  • Alhora que es construeixen el nou ajuntament i els escoles s’iniciava també l’obra de la nova església segons plànols de Claudi Duran i Ventosa fets l’any 1892.
  • L’església fou dissenyada com un gran edifici d’inspiració romànica amb decoració noucentista i eclèctica. També es va projectar la construcció d’un segon campanar, però es va descartar la idea, segurament, per falta de pressupost.
  • El nou edifici fou consagrat el 14 de setembre de 1912, el mateix any en què fou enderrocada l’antiga parroquial romànica d’Artés.
  • Tota l’església és obra de Cl. Duran llevat del campanar que és de l’arquitecte Josep Coll i Vilaclara.

Construcció religiosa: església neoromànica amb elements noucentistes formada per tres naus cobertes amb volta de canó i decoració amb elements plàstics i arquitectònics propis del romànic: arcuacions, columnes, arcs de mig punt, etc.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

La façana reprodueix tres portalades de mig punt que s’obren a un pòrtic; al mig de la façana tres finestrals d’arc de mig punt i un seguit d’arcuacions formen el cos central flanquejat per un campanar a tramuntana i per un cos rectangular a migdia.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Situada a l’altar major de l’església i d’estil neoclàssic de 1947 trobem la figura de la Verge en L’Ascensió feta per Pontí en talla policromada de fusta.

No s’ha de confondre amb Església romànica de Santa Maria d’Artés.

Església romànica de Santa Maria d’Artés

Santa Maria d’Artés és l’església parroquial d’Artés (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Rercull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Sant Joan d’Avinyó (Bages)

L’Església parroquial de Sant Joan està en la plaça Major d’Avinyo.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Joan, situada dins l’antic terme del castell d’Avinyó, fou sempre parròquia; des del 932 és mencionada documentalment sota l’advocació de Sant Andreu i la primera església fou construïda per iniciativa del comte Sunyer de Barcelona.
  • A partir del segle XI l’església és advocada ja a Sant Joan i a Santa Maria.
  • Sabem que l’any 1232 fou construïda i novament consagrada una església a Avinyó, amb el nom de Sant Joan.
  • A partir del segle XVII l’església romànica comença a modificar-se: baptisteri, campanar, sagristia i capelles.
  • Al segle XIX el conjunt romànic gairebé va desaparèixer en unificar-se externament el conjunt de les dependències que l’envolten i al construir-se la nova façana.

Sant Joan és una església romànica modificada a la vila d’Avinyó protegida com a bé cultural d’interès local. De la part romànica solament en resta part dels murs de la nau. A l’esquema romànic inicial li foren afegides unes capelles laterals i la façana moderna.

Per tal de retornar-li la fisonomia romànica en el segle XX se li referen de nou els tres absis que es van decorar amb un fris d’arcuacions llombardes i amb finestres de doble esqueixada. Tot l’interior de l’edifici fou enguixat en les successives modificacions dels segles XVII i XIX.

L’església és un edifici de tres naus (amb la porta actual orientada a ponent) separades per pilars rectangulars que sostenen les voltes de creueria. Tot l’interior és arrebossat.

En un costat s’aixeca el campanar de forma quadrangular amb obertures d’arc de mig punt per les campanes.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Eugènia de Berga (Osona)

L’Església de Santa Eugènia està en la Plaça Major de Santa Eugènia de Berga.

Us passo la seva amplia història:

  • L’església de Santa Eugènia es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc de la vila de Berga. Comença a aparèixer documentada a partir de l’any 917; les seves funcions parroquials s’esmenten ja l’any 976. L’any 1058 apareix ja esmentada amb el nom complet de Santa Eugènia de Berga.
  • L’església, a més d’estar dedicada a Santa Eugènia, també ho era a Santa Cecília, tal com és documentat l’any 974, mentre que el 1374 els altars del temple eren dedicats també a Santa Maria i Sant Jaume en un mateix altar, que són les advocacions que apareixen el 1173, quan l’església fou consagrada de nou.
  • L’església fou reconstruïda entorn de l’any 1050 i consagrada pel bisbe Oliba o pel successor Guillem de Balsareny segons el pot de relíquies segellat amb l’anell de Bernat Tallaferro, que va heretar el bisbe Oliba, descobert l’any 1970.
  • Vers l’any 1144 l’església de Santa Eugènia fou cedida a la canònica vigatana, i es feren importants obres de reforma com la construcció d’un cimbori-campanar, i un portal esculpit amb capitells i arcuacions, així com una torreta a la banda sud-est.
  • El 1173 l’església fou consagrada de nou.
  • Al llarg dels segles xvi i xvii es van afegir capelles als laterals de la nau, i el 1859 una gran capella del Santíssim. Totes aquestes capelles foren suprimides en la restauració efectuada entre 1955 i 1975 per la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs.
  • El portal es degué construir a mitjans del segle xii quan s’efectuà la reforma de la façana del temple. Per aquest motiu, l’església de la qual tenim notícies des del segle X i que fou renovada al segle xi, el 1173 es va tornar a consagrar. L’acte fou oficiat pel Bisbe de Vic, Pere Redorta, i pel Bisbe de Tortosa i Abat de Sant Joan de les Abadesses, Ponç Monells. Aleshores foren dedicats els tres absis a Santa Eugènia, Santa Cecília i Sant Jaume.
  • L’historiador vigatà E. Junyent, en un article sobre l’església, senyala la semblança d’aquest portal amb el de la primitiva façana de la Catedral de Vic i dona la hipòtesi que fos obrada pels mateixos artistes.
  • El cloquer es degué erigir a mitjans del Segle XII quan s’efectuà la reforma de la façana del temple i la torrella d’angle del mateix indret.
  • Aquest campanar damunt d’un cimbori, és únic en la comarca i presenta una gran bellesa arquitectònica.

Edifici d’una nau i tres absis oberts al transsepte, amb cimbori sobre el creuer. La nau és coberta amb volta de canó. L’interior ha estat totalment restaurat, i mostra la pedra nua. Les finestres de la nau central són totes recents. Al segle XIII es va construir un campanar de tres pisos sobre el cimbori, així com la façana de ponent, amb pedra ben tallada, un cor sobre la porta d’entrada i una torrella a la part esquerra de la façana, des d’on es puja a la teulada i al campanar.

Tant la nau com el transsepte estan coberts per volta de canó; al punt d’intersecció de la nau amb el transsepte s’hi aixeca una cúpula o cimbori sobre trompes, que fa de suport del campanar. El cimbori és de planta octogonal i acaba amb un fris de finestres cegues.

El campanar és robust, de tres pisos: l’inferior conté dues finestres simples, d’arc de mig punt, força separades; la segona planta té una finestra trífora partida per dues columnes. La coberta és piramidal, força aplanada, de lloses i a quatre vessants, i acaba amb un pinacle amb creu i penell.

La façana, acabada amb un pinacle triangular, està feta amb el mateix tipus de pedra que el campanar; ambdues varen ser fetes al segle XII. Al costat hi ha una petita torre que acaba en una finestra biforada i és coberta en forma piramidal, reformada cap al 1970. La resta de la façana és totalment llisa, llevat de l’òcul i de la portalada. La decoració de les arquivoltes és de temes florals i entre llaços i la dels quatre capitells són ornamentacions vegetals i animals. Tota l’escultura revela una clara influència de l’escola ripollesa.

Roger Vonent Arnau / Generalitat de Catalunya

Els murs laterals de la nau, amb dues finestres d’arc de mig punt per banda, es varen refer en gran part durant les obres de restauració, perquè s’havien perforat amb grans arcs per donar accés a les dues capelles de l’època barroca que s’havien edificat a cada banda. També el gran fris de finestretes cegues entre grans lesenes i la cornisa que corona els murs laterals de la nau. Els braços de la nau, en canvi, es mantenen en la disposició original.

Els absis no tenen decoració externa i són llisos, amb una finestra de doble esqueixada al centre. El de la part meridional es va refer sobre les bases del que s’havia destruït en construir la sagristia que hi havia en aquest lloc des del segle XVIII.

Torrents i Buixó, Carme -1986 / Generalitat de Catalunya

La part superior del cimbori, ornat amb un fris de finestretes cegues, les arcuacions de tipus llombard del campanar i, des de la restauració, el fris que orna els murs laterals de la nau central, són fets amb pedra rogenca que ressalta sobre el to grisenc de l’edifici. Durant la restauració dels anys 1960 s’hi va adossar una capella de planta hexagonal, amb funcions de parròquia (que ara ja no té).

El portal és un element moble adovellat amb expandit. A l’extradós de l’arc hi ha una inscripció damunt d’unes ovelles. A l’intradós de fora cap a dins, hi ha cinc arcuacions damunt impostes amb entre llaços. L’externa presenta forma de fulles palminervades, la segona descansa damunts dels capitells; l’esquerre amb formes vegetals i decoracions antropomorfes, i el dret amb formes vegetals i amb dues aus encarades (una de les quals té el cap mutilat).

L’arcuació és decorada amb entre llaços de soga. La tercera, la decoració és mixta amb formes vegetals i geomètriques. La quarta, també descansa sobre els capitells; l’esquerre decorat amb formes vegetals i figures antropomorfes, el dret segueix el mateix però els rostres són barbats. L’arcuació presenta aus entrellaçades amb fulles de parra. La cinquena i última descansa sobre imposta amb decoracions vegetals i, tant el pilar com l’arcuació, presenten estries amb decoracions de pics incisos. La pedra és de color grogós, excepte la de l’extradós. La rosassa de la façana presenta sis lobus units per columnetes amb els capitells decorats. L’estat de conservació és força bo.

L’Església de Santa Eugènia de Berga és una església del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Iscle i Santa Victòria està en la Plaça de l’Església de Rajadell.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Situada dins l’antic terme del Castell de Rajadell, fou parròquia des dels seus orígens i és documentada el 1154.
  • Però l’obra romànica fou modificada a partir del segle XIII i començaments del XVI.
  • A finals del s. XVI es construïa la capella del Roser.
  • Al s. XVII les obres acabaren amb la construcció del campanar i el cor nou.
  • El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678.
  • Les obres s’acabaren definitivament l’any 1682.
  • A començament del segle XX (1901) es refeia la porta i avui, gràcies al treball encomiable del seu rector, s’està restaurant notablement el seu interior.
  • El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678. En aquest document s’especifiquen les mides, alçada, nombre de finestrals, tipus de pedra, etc.

Es tracta d’una construcció religiosa: Església d’una sola nau orientada a llevant i coberta amb un arc apuntat d’estructura i tradició gòtica. S’obren dues capelles laterals a manera de transsepte, gairebé a la meitat de la nau amb cobertes de creueria quatripartides.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El cor, als peus de la nau és rectangular i porta a la clau de creuera la data 1680 i la inscripció “Francesc Massana i Jaume Puig”.

El campanar és de planta quadrada i alçat als peus de l’església, al mur de ponent i al costat de la porta d’accés.

Es comunica amb l’església a través d’una porta i des del cor. És rematat per quatre finestres d’arc de mig punt per les campanes, a les que s’arriba a través d’unes escales.

Hi ha dues petites finestres a la part de la plaça, la inferior decorada amb el tema de la crucifixió i a data de 1679. Per a la construcció s’aprofità la pedra de la mateixa església.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

La Capella del Roser és oberta a manera de transsepte al lateral de l’única nau de l’església parroquial. És una capella quadrada coberta amb volta de creueria quadripartida amb la clau assenyalada. S’entra a través d’un arc de mig punt.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

En construir el campanar es feu una capella nova, entre la del Roser i aquest, dedicada al Sant Crist. Davant de la del Roser fou construïda la de Sant Iscle.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

La nau única és coberta amb una volta lleugerament apuntada que recorda les construccions pròpies dels segles medievals. Els carreus són regulars, grans i col·locats a contrapunt.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau és rematada per un presbiteri absis, cobert avui amb volta apuntada però refeta amb maó. El mur de tancament, igual que tot el presbiteri, sembla una obra posterior, ja que l’aparell és desordenat i irregular.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau és il·luminada per un petit òcul obert a la façana. Als peus s’hi construí el cor, al segle XVII.


Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell és l’església parroquial de Rajadell (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2-6.jpg

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero