L’Antiga Fabrica de can Manyer de Vilassar de Dalt, ara és una Biblioteca

L’Antiga Fabrica de can Manyer  està situada en la Plaça Miquel Martí Pol, 6  de Vilassar de Dalt.

La seva arquitectura és característica d’un recinte industrial de finals del s. XIX,

amb gran espais, suportats per columnes de ferro i amb terres de paviment hidràulic.

Us passo mes dades de la seva historia :

Podeu consultar mes dades a l’enllaç que us adjunto, del Museu de Vilassar de Dalt : http://www.museuarxiu.snailand.com/joomla/index.php/coneix-patrimoni/pindoles-d-historia/40-patrimoni/immoble/75-can-manyer

La Biblioteca can Manyer ocupa la nau més moderna i rehabilitada de tot el conjunt industrial de can Manyer, un dels últims exemples del passat industrial tèxtil de Vilassar.

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt , Biblioteca can Manyer i Museu.

 

 

 

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Can Bonhivern de Vilassar de Dalt

L’Antiga masia de Can Bonhivern, està situada en la Baixada Font de la Teula, 6-9, dins del nucli urbà de Vilassar de Dalt.

Us passo les ressenyes històriques d’aquesta masia :

  • Masia documentada des del 1229, era amb el nom de can Malhivern.
  • Durant els segles, va anar canviant d ‘amos i de nom, com Can Blanch, Can Mogues, Can Bonhivern.
  • El segle XV va ser propietat de la família Blanch.
  • A començaments del s. XVI la pubilla del mas Bonhivern es casà amb Jame Blanch.
  • Després , segle XVII dels Vives.
  • També dels Barnadas  en el segle XIX.

L’Antiga masia de Can Bonhivern , conserva el portal de punt rodó amb grans dovelles i dues finestres gòtiques d’arc conopial amb lobulacions.

Cal dir que la tercera finestra va ser afegida més modernament.

La finestra al damunt del portal presenta impostes esculpides amb uns rostres.

 

 

Recull de dades : Museu Vilassar de Dalt i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

És Prohibit fer foc !… És Prohibit fer foc !…És Prohibit fer foc ! …

És Prohibit fer foc, però no sols axó…, cal extremar la vigilància en llocs que acumulin:  escombraries , abocadors, deixalleries, fames, pallers …

Es important a arribar les altes temperatures com en aquests últims dies, tenir i disposar de manegues, aigua abundant per fer una prevenció en cas que s’aproximés un incendi Forestal, en masies i cases situades en el bosc o properes a ell.

Cal tindre els camps llaurats, si arriba el foc, es mes lent el seu avançament i és pot fer front millor.

Urbanitzacions, càmpings, també cal estar en alerta, qualsevol punt calent pot derivar a un incendi.

I recordeu, si veieu un incendi o que us sembla que pot ser-ho, aviseu immediatament a les autoritats locals i /o 112.

En poc temps pot ser molt greu i de gran extensió i proporcions, com està passant a Tarragona.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Harmonia de l’Hospitalet de Llobregat

L’Harmonia està situada en la Plaça de Josep Bordonau, 6. L’Hospitalet de Llobregat.

L’Harmonia és un gran casal de planta quadrangular amb teulada a quatre vessants.

Us passo la seva història :

  • L’edifici anomenat l’Harmonia, al barri del Centre de l’Hospitalet, pertanyia a l’heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l’hospital de la Torre Blanca dins de la parròquia de Provençana.
  • Aquesta heretat, des del segle XIV, era dels Oliver, una de les famílies tradicionals més importants de l’Hospitalet.
  • Al seu voltant de l’hospital es formà un petit nucli que el segle XV s’anomenava la Pobla de l’Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria l’Hospitalet.
  • De fet, l’edifici anomenat l’Harmonia es va construir el 1595, possiblement en el lloc on havia estat la Torre Blanca.
  • Aquest nom li ve donat perquè des del 1866 fins als anys 30 del segle XX, va aixoplugar una societat anomenada així.

La façana principal  de L’Harmonia, marca la jerarquia de les tres plantes a l’interior, pròpia de les cases senyorials renaixentistes.

A la planta baixa s’obre una gran porta d’arc de mig punt adovellat, al centre, i una finestra quadrangular per banda.  I al primer pis, seguint l’eix de les obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres; la del centre és doble i té decoració escultòrica a la llinda.

Totes aquestes obertures estan emmarcades per un grans carreus de pedra. a les golfes hi ha una galeria de petita arcs de mig punt, fets de maó i amb el contorn motllurat. El parament de l’edifici és de carreus petits, mal tallats, excepte els angles que són carreus de grans dimensions.

L’Harmonia , és l’espai d’Arts del Museu de l’Hospitalet, i cal destacar del seu contingut :

  • Retaules renaixentistes i barrocs.
  • Així com restes arquitectòniques i escultòriques de l’antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida.

L’Harmonia és un casal renaixentista de l’Hospitalet de Llobregat , declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Edifici de Can Font de Lloret de Mar

L’Edifici de Can Font, està situat en el carrer de Sant Carles, 16 de Lloret de Mar.

Aquest edifici senyorial de Can Font, també és coneguda per  els noms de Cal Conde o Can Piuet.

Us passo la seva historia :

  • Va ser construït durant l’any 1877 pel mestre d’obres lloretenc Fèlix Torras i Mataró per encàrrec de Nicolau Font i Maig.
  • L’any 1940 la casa senyorial és venuda per Nicolau Cabañas i Llovet a l’industrial tèxtil sabadellenc Ferran Comadran i Torres.
  • L’Ajuntament de Lloret va adquirir l’immoble l’any 1981 donat que constituïa un edifici digne, que valia la pena conservar com a prototipus d’una classe de cases senyorials

Es composa de soterrani, baixos, dues plantes pis i golfes. La distribució de l’edificació gira al voltant de l’escala, situada en el centre i que serveix de nexe d’unió de les dependències de cada planta.

La façana és d’estil neoclàssic predominant en l’època de la seva construcció.

La forma romboïdal del solar queda reflectida en totes les dependències, si bé a l’escala és on s’aprecia més clarament, degut a l’amplitud del seu ull central i a la bona il·luminació de la qual gaudeix.

La decoració interior de la casa destaca pel ric treball d’artesania fent ús d’esgrafiats, frescos i guix en sostres i parets; mosaics de paviments i ceràmics; ferro artístic en baranes i cancell; fusta i emplomats en vitralls… tot sota un estil modernista unitari.

L’edifici destaca des d’un punt de vista artístic i arquitectònic pels següents elements estructurals:

  • La caixa d’escala i escala interior amb barrots de caoba
  • El vestíbul i el rebedor
  • Els paviments de mosaics policroms
  • La cambra de bany complerta amb un delicat enrajolat amb motius modernistes

En el remat central de la part superior, hi figura un anagrama amb una N i una F, les inicials del primer propietari.

Per a mes informació podeu accedir a Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Font_(Lloret_de_Mar)

I també a :

http://patrimoni.lloret.cat/ca/moll-museu-obert-de-lloret/casa-museu-can-font

Visites concertades:

Cal reserva prèvia al Museu del Mar, al tel. 972 36 44 54, o bé al web patrimoni.lloret.cat.

Can Font és un edifici del municipi de Lloret de Mar, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lloret de Mar i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona

El Monestir de Santa Maria de Valldonzella, esta situat entre el carrer Cister, 39-45 , la plaça de Calvó, 3, el carrer Claravall, 1-3, el carrer Jesús i Maria, 18-30 i el carrer de Vista Bella, 16-20 de Barcelona.

Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges de l’Orde del Cister.

Valldonzella ha estat, a través dels segles, una comunitat itinerant, perquè una sèrie de circumstàncies han fet que les monges haguessin de traslladar-se diverses vegades d’un lloc a un altre.

Us passo la seva llarga historia :

  • La comunitat es constituí a Santa Creu d’Olorde, el 4 de novembre de l’any1237, per la donació que féu el bisbe de Barcelona de l’església de la Santa Creu d’Olorde a una comunitat de monges que seguís la Regla de Sant Benet.
  • Ja formada la comunitat cistercenca, l’any1259, els conflictes bèl·lics del rei Jaume I amb els nobles catalans obligaran a les monges a refugiar-se a Barcelona i, quan pogueren tornar al monestir, el bisbe Arnau de Gurb, perquè visquessin més protegides, no volgué que residissin més en un despoblat.
  • Aleshores fou construït, fora de les muralles de la ciutat, un monestir nou prop de la Creu Coberta, gràcies a l’auxili dels fidels als quals el bisbe concedí indulgències si ajudaven a la comunitat.
  • La situació del monestir i l’observança monàstica de la comunitat van fer que, al s.XIV, els reis i la cort, en entrar o sortir de Barcelona, s’hostatgessin sovint a Valldonzella.
  • Fins i tot fou a Valldonzella on el 1410, va morir el rei Martí l’Humà.
  • Al s.XVII, aquest monestir fou destruït en la Guerra dels Segadors.
  • Al s.XVII, les monges anaren a residir al Priorat de Natzaret, a l’interior de la ciutat, prop del portal de sant Antoni de la muralla.
  • Aquest altre monestir fou cremat durant la Setmana Tràgica de 1909 i les monges foren acollides caritativament per la família Manuel Valls i Martí a la Torre dels Pardals, a la Sagrera.
  • Després d’aquest fet, l’abadessa Esperança Roca i Roca, aconsellada pel director espiritual de la comunitat, el futur bisbe Torras i Bages, emprengué la construcció del nou monestir, l’actual.
  • L’any 1913, la comunitat pogué habitar ja el monestir nou, bé que l’església no pogué ser acabada i consagrada fins al 1922.

L’actual edifici va ser obra de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, en l’estil més modern de l’època, actualment anomenat “modernisme català”.

És un estil amb reminiscències de l’art medieval.

Cal destacar, especialment l’església, la bastida, així com tota la resta del Monestir,  que estan formats amb maons vistos, la qual cosa dóna a l’exterior un cert aire “mudéjar”.

L’església és d’intenció general goticista però imaginativa, per exemple:

  • En els finestrals amb vitralls .
  • Els reforços ornamentals dels arcs dels creuer .
  • Té una estructura i una mecànica perfectament gòtiques, com el creuer i la nau central.

En conjunt, presenta una gran força arquitectònica i decorativa.

Us passo la seva Web, que crec està molt elaborada :

http://www.valldonzella.cat/

Per a mes dades podeu consultar a l’enllaç de Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Valldonzella

I de Monestir de Catalunya, us passo mes informació :

https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02vall.htm

Us puc dir que sols mirar el gran edifici, dona una gran tranquil·litat espiritual i com si haguéssim retrocedit uns segles en rere…

 

 

Recull de dades : Monestir de Valldonzella, Viquipedia, Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Joan de Martorell

La Capella de Sant Joan està en el carrer de Pere Puig, 61de Martorell.

Us passo la seva historia :

  • L’hospital de Martorell va ser fundat per Guilleuma de Castellvell el 1205.
  • La seva capella de St. Joan és citada per primer cop el 1313, bé que devia existir de molt abans.
  • A l’entrada trobem una arcada gòtica que podria datar-se del 1370.
  • El 1414 es diu que és situada al Raval de la vila
  • El 1715 que està enrunada per la guerra.
  • Les reformes que s’observen a la capella -d’incorporació com a mena de vestíbul d’un dels trams de la sala de l’Hospital-, la construcció d’un portal amb llinda i rebranques, són posteriors a aquesta darrera data i possiblement del segle XVIII.
  • El coronament de la façana, amb l’òcul pseudogòtic és encara posterior, de la fi del segle XIX.
  • L’hospital va ser enderrocat l’any 1987.

Es tracta d’una capella rectangular d’una sola nau. En l’estat actual té quatre trams i fa 19m de llargada (l’interior). No obstant, el tram de migdia, orientada de nord a sud, fent de vestíbul, s’aparta de la regularitat i mides dels altres trams, els quals són separats per arcs torals, el primer rodó i el segon lleugerament apuntat. El darrer, corresponent a l’últim tram, ja és apuntat.

La volta de la nau és de canó. Al mur de ponent del darrer tram s’observa una gran arcada gòtica -restant tapiada- ben apuntada, que ens fa deduir que devia formar part de la sala de l’hospital, la qual era situada ran de la capella, però transversalment respecte a aquesta. Abans, encara es podien veure, arrenglades amb el carrer, dues belles arcades de mig punt, de pedra, a l’altra banda de la casa mitgera que hi ha al costat de la capella.

La paret de ponent d’aquesta casa, tenia una arcada gòtica tapiada als seus baixos, similar a la paret oest de la capella i parellada aquesta. Això permet d’inferir que la sala de l’hospital, amb arcades de diafragma, devia tenir almenys 4 trams. Abans del seu enderroc es van enumerar els carreus que conformaven susdites arcades.

La Capella de Sant Joan de Martorell és una obra del municipi de Martorell  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Martorell.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Montcada i Reixac, cases d’estiueig i aigua amb historia

Podeu trobar l’historia de les cases d’estiueig explicada gràcies a uns cartells que l’Ajuntament apropa a la gent de la vila i els que no ho son, i que jo us reprodueixo i amb fotografies de primers de segle XX :

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació : Ramon Solé

 

Un submarí que es diu “Barcelona” a la ciutat de Barcelona

El  submarí que es diu “Barcelona”, està situat en la Ronda de Dalt casi al front de CosmoCaixa, a Barcelona.

Durant l’any 1986 el Ministeri de Defensa Espanyol, va cedir  un vell submarí d’assalt en desús, el SA-51, que mai va participar en cap guerra, el Museu de la Ciència, actualment CosmoCaixa.

En un primer moment es va instal·lar als jardins del museu de la Ciència, anys mes tard en el lloc actual.

Aquest Submarí va ser fabricat per l’empresa nacional Bazan de Cartagena.

Us passo un enllaç d’un Blog que explica molt detalladament aquest Submarí :

https://envisitadecortesia.com/2018/06/09/el-submarino-de-bolsillo-barcelona/

De l’Ajuntament us passo l’enllaç on podreu veure altres submarins a Barcelona ciutat :

https://www.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/els-submarins-de-barcelona

 

Dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i altres fonts

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de can Cortes de Palau-solità i Plegamans

La Masia de can Cortes, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-solità i Plegamans .

Us passo la seva historia i detalls d’aquesta bonica Masia ,

La Masia és del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada.

És de tipus basilical, amb el cos central més alt que els laterals.

Té tres pisos: planta baixa, primer pis i golfes.

A la planta baixa hi veiem dos portals d’arc rodó de mig punt dovellats.

Al primer pis, finestres rectangulars de diferents mides i treballs als emmarcaments.

Golfes sota teulat amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit.

La coberta és de teules àrabs de diferents nivells, que comencen a dos aigües en el cos central més alt i continuen en els laterals.

Anteriorment havia tingut una portalada emmarcada, envoltant el pati davanter de la masia.

La remodelació es va realitzar entre els anys 1990 i 1992 mitjançant una Escola Taller amb l’aportació del Fons Social Europeu.

La Masia de can Cortes de Palau-solità i Plegamans , és la seu de :

Biblioteca municipal, exposicions, auditori, venda d’entrades, informació d’activitats culturals, espais per a entitats.

Serveis Tècnics de Cultura i Esports, Centre de Normalització Lingüística.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Palau-solità i Plegamans  i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé