Església Santa Maria de Martorelles

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l´Església, 2 de Santa Maria de Martorelles.

Santa Maria de Martorelles, antigament  és deia “Martorelles de Dalt”.

Us passo l’historia d’aquesta important església :

  • De l’existència de Santa Maria de Martorelles, són de l’any 992, que és esmentada com a Martorelles de Dalt.
  • El 1105, el bisbe de Barcelona Berenguer Bernat, va consagrar l’església parroquial del poble, la qual cosa significà que l’anterior terme va ser renovat.
  • Més tard, el 1161, el bisbe Guillem de Torroja dóna la parròquia, amb els seus alous, béns i la sagrera, a la Canònica de Barcelona.
  • Al Segle XVIII, el territori del municipi de Martorelles, els dos actuals municipis, va abraçar el mateix territori que la parròquia de Santa Maria de Martorelles, però en augmentar cada cop més la població de Martorelles de Baix s’hi trasllada la capitalitat.
  • Segles més tard, el 1927, Martorelles de Dalt es segrega de Martorelles de Baix i forma un municipi propi, recuperant el nom de Santa Maria de Martorelles, que és també el de la parròquia.

El 1005, el poble ja va ser format al voltant de l’església parroquial, situada dins el terme del castell de Castellruf.

L’església de Santa Maria de Martorelles ja es va documentar com a parròquia en aquesta època.

També hi ha notícies d’una capella situada vora de Can Sunyer i dedicada a Sant Martí, restaurada el segle XVIII i enderrocada cap al 1920.

L’església de Santa Maria de Martorelles, pertany al Bisbat de Terrassa.

Us detallo l’enllaç, que dona una explicació molt mes amplia de l’església :

https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/262022/349214

Si no coneixeu aquest petit poble, us recomano que el visiteu, cadereu meravellats com encara avui, i tat a prop de Barcelona, Granollers, Mollet, entre altres, es conserva com un verdader poble de muntanya, un recó per ser visitat i anar a veure les nombroses fonts naturals.

També, en el costat drets de l’entrada principal a l’església,

h

i ha una antiga masia, i observareu un gran roc i unes rajoles que explicant la seva existència.

.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, Viquipédia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

La Torre del Governador d’Alella

La Torre del Governador esta situada en l’avinguda de Jaume Rius i Fabra amb carrer de Greny, amb el i camí de Martorelles, 2 d’Alella.

Us passo dades històriques d’aquest gran edifici :

  • Primitivament hi havia el Mas Torrella, del segle XIV.
  • Va ser propietat d’Enric de Cardona i d’Erill, governador general de Catalunya cap a la fi del segle XVI.
  • Després va pertànyer als comtes de Santa Coloma en el segle  XVIII.
  • Durant dècades successives van ser varis els propietaris.
  • En el 1890 va passar a mans d’Antoni Borrell Folch, polític i financer.
  • A la mort de Borrell en 1910, per voluntat testamentària, la hisenda va ser destinada a l’ensenyament.
  • Al final va ser regentat per les Escoles Pies fins l’any 2001.

De fet és un conjunt d’edificacions de tipus civil, encara que van ser propietat dels Escolapis,  està format per moltes dependències, entre les quals sovint no hi ha relacions d’estil.

Una de les característiques del conjunt és el seu fort eclecticisme: des d’una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neó àrab; columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura,

L’ús de maó compaginada amb l’ús e la pedra i les teulades planes amb els pinacles; i escultures clàssiques que conviuen amb fanals modernistes.

El conjunt està voltat d’un ampli jardí que també participa de les característiques generals,

com al costat dels xiprers retallats a l’estil francès, hi ha palmeres.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://lescasesdalella.cat/casa/4203/la-torre-del-governador/historia

I també a :

https://criticartt.blogspot.com/2015/11/casa-del-governador-can-borrell-o-can.html

El destí d’aquesta finca  després d’aquest últims anys encara no s’ha resolt, es va dir que seria un gran hotel de luxe i altres opcions… ha passat a mans de la gestió i propietat de varis bancs.

La Torre del Governador és un edifici del municipi d’Alella, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Refugi antiaeri de Parets del Vallès

El Refugi antiaeri esta situat en l’Avda. Catalunya, 201 de Parets del Vallès, és un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil Espanyola .

Aquest Refugi, està  just davant l’escola municipal Lluís Piquer, va ser construït l’any 1938 en terrenys de la masia Can Pau Moragues, en les feixes de la casa i va ser construït per la gent del poble, era una gran sala circular amb volta de maons que disposava de 3 entrades amb un passadís a cadascuna d’elles,  era el més gran de Parets.

Aquest refugi estava comunicat amb un de més petit que hi havia a uns 100 metres, en terrenys de Can Corder. Un altre refugi es va construir en terrenys de la masia Can Serra a l’altura de l’actual carrer Empordà.

El refugi va ser construït pel veïnat de Parets del Vallès, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya local i va servir per a protegir als paretans dels possibles bombardejos que en aquells moments afectaven el Baix Vallès, especialment de les bombes caigudes a les ciutats veïnes de Mollet del Vallès i Granollers.

Les obres es van iniciar l’abril de 1938 i es van acabar a finals de setembre del mateix any, les despeses ocasionades per a la seva construcció es van sufragar principalment amb donatius de la gent del poble. En total es varen recaptar 15.617 pessetes i l’ajuntament va aportar 5.230,90 pessetes en total el refugi va costar 20.937,90 pessetes.

L’any 2011 l’ajuntament va decidir reconstruir el refugi, ja que es trobava en bon estat, però per interessos urbanístics es va decidir d’enfonsar i només deixar per a la memòria una de les tres entrades, que va ser rehabilitada i adequada com a monument de la guerra civil.

El refugi antiaeri de Parets és una obra inclosa en el Pla especial de Protecció de Patrimoni i Catàleg de Parets del 2011.

 

Recull de dades : Ajuntament de Parets del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers

L’Antiga Fàbrica de Roca Umbert, està ubicada en el carrer d’Enric Prat de la Riba, 77, de Granollers.

És una antiga fàbrica tèxtil de la ciutat de Granollers i ocupa una superfície de 20.000 m².

Us passo la seva historia :

  • Josep Umbert i Ventura (1844-1917) va fundar la Fàbrica Roca Umbert l’any 1871 a Sant Feliu de Codines,
  • Coneix un creixement molt ràpid, el que la portà l’any 1904 a traslladar-se a Granollers, a l’actual Fàbrica de les Arts.
  • L’any 1917 mor Josep Umbert, però els seus familiars segueixen la seva tasca i la fàbrica segueix endavant, amb centres productius a Granollers, Sant Feliu de Codines, Monistrol de Montserrat, Ripollet i magatzems i oficines a Barcelona.
  • La seva principal producció eren les pisanes, teixits de fil o cotó amb tafetà de diversos colors utilitzat per la confecció de roba per vestits de dona i nens.
  • El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, l’empresa és decomissada pels obrers i és rebatejada amb el nom d’Espartacus.
  • El gener de 1939 sofrí una greu destrucció a causa d’un incendi provocat.
  • Acabada la Guerra Civil va ser recuperada pels seus antics propietaris.
  • A la dècada dels anys 1950 es va construir la Tèrmica, un espai que permetia l’autonomia de subministrament elèctric per tal d’evitar les parades de producció a causa dels talls elèctrics constants. En aquest període es fabriquen gran quantitat de teixits i l’empresa es modernitza.
  • El 1971 es tanquen les naus de Sant Feliu de Codines i els seus propietaris s’acullen al Plan de Reestructuración Textil.
  • L’any 1976 s’inicia el trasllat de la fàbrica de Granollers a La Batllòria (Sant Celoni), on es construeix un nou edifici de 9.000 m²
  • L’any 1978 s’acomiaden 450 persones dins del pla de reestructuració de l’empresa.
  • Finalment, la Fàbrica Roca Umbert tanca les seves portes l’any 1991
  • l’Ajuntament de Granollers va adquirir les instal·lacions de la fàbrica l’any el 1993.

L’any 2002 l’Ajuntament de Granollers rehabilita una de les naus de la fàbrica per instal·lar-hi una escola-taller, el Centre Tecnològic i Universitari

Així, la fàbrica inicia el procés per convertir-se en un gran espai cultural per la ciutat que queda reflectit l’any 2003 amb l’aprovació del Pla d’Usos del projecte Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

Posteriorment s’inaugura la Biblioteca Roca Umbert i s’hi instal·la «la Troca», el Centre de Cultura Popular i Tradicional de Granollers.

S’hi van instal·lar una cinquantena d’empreses culturals i audiovisuals, a més d’entitats d’imatgeria festiva, artistes plàstics, músics, com a, entre molts d’altres, el Taller Sarandaca d’imatgeria festiva.

Actualment, segueix creixen tant d’espais, com d’activitats cada vegada mes assídues, s’està pintant amb motius diversos algunes fatxades de les naus de la fabrica.

Molt concorreguda per la gent de Granollers i rodalies, de totes les edats.

Va ser un gran encert que l’Ajuntament disposes d’un gran espai per la gent i endegues activitats de divers ordre a L’Antiga Fàbrica de Roca Umbert.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Troballes arqueològiques de l’època medieval a Parets del Vallès

Entre 2010 i 2012 es van fer els treballs de reurbanització del carrer Major, emmarcats en el Pla de millora del Barri Antic, van posar al descobert una troballa arqueològica de l’època medieval a Parets del Vallès.

Segons els arqueòlegs que hi van treballar, es tracta d’un mur d’entre 60 i 70 cm d’amplada que formaria part de l’entramat urbà de Parets del Vallès de l’època medieval i que podria datar dels segles XI o XII. Les restes es troben a l’alçada de l’edifici de la Casa de la Vila.

D’altra banda, entre el carrer Major i Barcelona, es va trobar una sitja per emmagatzemar aliments, també de l’època medieval, que podria formar part del mateix conjunt.

El control arqueològic preventiu previ a la remodelació de les escales del carrer Raval, situades a la zona necropolar de Parets, va deixar al descobert noves troballes arqueològiques.

En aquest cas, es tracta de tres esquelets humans, que estan incomplets,

i de tres sitges d’emmagatzematge.

Podeu llegir aquesta  informació amb mes detall, a la Web de l’Ajuntament de Parets del Vallès :

https://www.parets.cat/actualitat/noticies/2012/02/23/noves-troballes-arqueologiques-al-barri-antic-de-parets

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Parets del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Riera de l’Hospitalet de Llobregat

Can Riera està en el carrer del Xipreret, 99-103 de  L’Hospitalet de Llobregat .

No es té altres referències que la seva construcció al segle XVII. És una masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis i té la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.

La porta principal és d’arc de mig punt adovellada i al primer pis s’obren tres finestres amb la llinda i els brancals formats per carreus de pedra i l’ampit motllurat.

A la banda de ponent, hi ha un cos adossat amb coberta a una aigua; aquí també s’obre una finestra de característiques similars a les del cos principal.

Té un pati amb emparrat davant la porta i un antic safareig de tipus masia, fet d’obra sota un cobert, a la part esquerra del pati, recollia l’aigua que era utilitzada per regar l’hort i per rentar-hi la roba.

Can Riera va ser restaurada entre 2010 i  2011 i va passar a ser  El Museu d’Història de l’Hospitalet , i ocupa un dels espais de Can Riera.

Can Riera és una antiga masia de l’Hospitalet de Llobregat, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Hotel Suís de Sabadell

L’Antic Hotel Suís està situat al carrer Indústria, 57 de Sabadell.

Us passo uns detalls de la seva historia :

  • L’Hotel Suís va ser dissenyat i construït per l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell entre 1902 i 1903.
  • Es troba situat davant l’antiga estació de trens i és un dels edificis modernistes més significatius de Sabadell.

És un edifici cantoner que presenta planta baixa i dos pisos.

La façana és de llenguatge modernista i combina el maó vist, els esgrafiats amb motius florals, la pedra treballada i les ceràmiques i ferro forjat.

Al xamfrà hi ha una gran balconada que es recolza sobre una pilastra. Cal destacar també el ferro forjat dels balcons i de l’entrada.

L’entrada és precedida per un pòrtic que suporta la balconada principal, amb força voladís,  i amb un cancell separat del carrer per una reixa.

L’edifici no s’utilitza com a hotel des de fa temps, és d’una empresa privada que te la seva seu i gestió.

L’Hotel Suís és una obra modernista de Sabadell  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont Nou de la Bisbal d’Empordà

El 1 de novembre de 2018, us vaig fer un article sobre al Pont Vell de la Bisbal d’Empordà.

Avui el dedicaré, el Pont Nou, que de fet també es força antic.

A mitjan del segle XIX, en el moment de l’obertura de la carretera de Girona a Palamós, que travessa la població de la Bisbal d’Empordà, es bastí el Pont Nou.

La història diu que el Pont Nou fou d’obligada construcció en augmentar l’amplada dels camins moderns per donar cabuda als automòbils i al Tren Petit, el qual feia un recorregut des de Palamós fins a Girona.

Un tren molt emblemàtic a la població, que fa més de cinquanta anys va deixar de funcionar, concretament el març de 1956.

L’areny del riu Daró, els divendres s’abarrotava de carros i tartanes dels pagesos que venien al mercat setmanal.

 

 

Text : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies Actuals : Joaquima Pellicer Solà

Recull de Postals antigues : Ramon Solé i Joaquima Pellicer Solà

 

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès està situat a la Plaça Francesc Layret, s/n, de Cerdanyola del Vallès.

L’edifici  va ser projectat per  Eduard Balcells en la seva etapa noucentista durant  l’any 1920. Durant 1945-47 es fan obres a l’edifici de l’Ajuntament  i s’hi afegeix un nou cos rectangular decorat amb plafons de ceràmica.

La façana principal és d’inspiració barroca, amb coronament mixtilini i un porxo a l’entrada que fa de balcó del pis de sobre i que es el principal, les finestres i l’escut estan envoltats amb esgrafiats, afegits durant els anys quaranta.

La història urbana de Cerdanyola s’inicia amb el segle XIX. El 1828 va començar-se a formar el nucli urbà. Dos camins que creuaven el terme i l’arribada del ferrocarril, l’any 1855, van determinar el seu desenvolupament inicial en dos barris, el de Dalt (1828) i el de Baix (1845). Al llarg del camí de Sant Cugat es van construir les primeres sis cases de Cerdanyola, i a la banda de l’antic camí de Barcelona a Terrassa va florir el barri de Baix. El ferrocarril hi va portar els primers estiuejants i les primeres indústries.

A començaments del segle XX, es van unificar el barri de Dalt i el de Baix. En el seu punt d’unió van aixecar-se la nova església de Sant Martí i la casa consistorial.  Però la guerra civil espanyola (1936-1939) i la postguerra van ser temps de penúria i repressió. No va ser fins als anys cinquanta que l’economia i la societat civil es van començar a recuperar.

Per a mes dades podeu consultar a la Web de l’Ajuntament, en l’apartat de l’historia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de Mataró

   

La Creu de terme està situada en el Camí Ral – la Rambla de Mataró i davant el carrer de Sant Agustí.

La Creu de terme, se la coneix com La Creu d’en Ramis.

Veiem la seva historia :

  • La Creu de terme, pel seu estil es pot datar al segle XVI.
  • Probablement la seva construcció es refereix a un acord del Consell de la Vila de l’any 1562 pel qual hom resol de fer “la creu enderrocada que està a prop de la casa d’en Ramis, la qual s’hagué de fer del modo que esta la creu de Badalona”.
  • L’any 1803 fou enretirada del seu lloc primitiu i més tard hi fou adossada una font que només deixava sobresortir la part superior de la creu.
  • Ha estat objecte de múltiples intervencions, entre les quals destaca la restauració feta per Josep Puig i Cadafalch l’any 1892.
  • La creu va ser destruïda l’any 1936 i es pot veure parcialment reconstruïda al Museu de Mataró.
  • Al seu emplaçament original, a la plaça de Santa Anna, podem veure una reproducció que se’n va fer l’any 1942.

La creu porta la imatge del Sant Crist a l’anvers i de la Mare de déu al revers. Rodegen la base els apòstols al nus.

A la base de la creu hi ha una inscripció que resa :

“Construida en el siglo XVI. Destruida en 1936. Reconstruida en Santa Misión en 1941”.

La Creu de terme d’en Ramis està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró i Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé