Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2018… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, uns bons i altres no tant…avui fem un recull de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2018, i on ha sortit un article cada dia de l’any, amb :

  • Edificis prop de la Mar
  • Hotels i Hostals
  • Jardins
  • Esglésies i convents
  • Castells
  • Escorxadors
  • Cases a prop de la Mar
  • Creus de Terme
  • Ajuntaments
  • Masies
  • Ermites
  • Cases del Modernisme
  • I molt mes…

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors del Blog, un Bon Any 2019 .

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de Sant Josep o La Boqueria de Barcelona

El Mercat de Sant Josep o La Boqueria, està situat en La Rambla, 91 de Barcelona.

El Mercat de Sant Josep o La Boqueria,  té una superfície total de 6089 m2 de la que 2583 m2 son d’usos comercials, bàsicament alimentaris, i de restauració.

Us passo referencies històriques d’aquest mercat emblemàtic :

  • Les primeres referències històriques al Mercat de la Boqueria, que son del segle XII, ens el presenten com un mercat ambulant dedicat a la comercialització de queviures.
  • Des de 1217 hi ha documentada la presència de taules de venda de carn i d’altres productes de pagès prop del actual Pla de la Boqueria, a la porta del portal que portava aquest nom.
  • Però les taules de carn i d’altres productes convivien amb dificultats amb els altres usos més senyorials de La Rambla i per això en diverses ocasions és va plantejar el seu trasllat.
  • L’any 1470 s’hi va instal·lar també un mercat de porcs al mes de desembre.
  • Al 1777 es demoleix el portal de la Boqueria i les carnisseries es traslladen fins el costat de l’hort del convent de Sant Josep, també a La Rambla, iniciant un llarg peregrinatge per diferents punts – no massa allunyats entre ells – del passeig o els seus voltants.
  • L’any 1835 es va destruir el convent de Sant Josep i en el seu lloc es va començar a construir una plaça porticada semblant a la plaça Reial. La Plaça del Treball estava cridada a ser la plaça més gran de Barcelona però, quan tot estava preparat per començar les obres, es va instal·lar de manera provisional el mercat en el solar.
  • La provisionalitat es va convertir en l’emplaçament actual del mercat quan l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1836, va projectar la construcció del mercat.
  • Va ser el Marquès de Campo Sagrado, capità general de Catalunya, qui el 1836, va posar fil a l’agulla en la reglamentació del fins aleshores mercat ambulant, en una zona que, en quedar alliberada del convent, s’havia convertit en una gran plaça.
  • El projecte que es va començar a executar el 19 de març de 1840.
  • Aquell mateix any es va inaugurar i durant anys va seguir tenint petites millores com la il·luminació per gas en 1871.
  • O la peixateria en el emplaçament que té ara en el centre de l’edifici en l’any 1911.
  • Al 1913 es va instal·lar l’arc modernista de l’arquitecte A. De Falguera a l’accés principal.
  • al 1914 es va inaugurar la coberta metàl·lica construïda per La Maquinista Terrestre i Marítima i a partir de llavors es va començar a millorar i modernitzar els serveis.
  • La darrera reforma va ser inaugurada l’any 2001.

Barcelona, mostra amb orgull el més antic i més complet mercat d’alimentació, oferint-nos verdura, carn, peix i milers de productes més en parades de gran encant i presentació imaginativa

.

El Mercat de Sant Josep o La Boqueria és tot un espai de vida, història i arquitectura de valor inqüestionable.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Boqueria

Actualment la Boqueria és un punt de visita obligada per barcelonins i visitants estrangers.

Aquest mercat és la metàfora de la vida de Barcelona, un riu humà que fa els plaers d’aquells a qui els agrada contemplar i menjar be.

 

Recull de dades : Web de l’Ajuntament de Barcelona, Amics del Boqueria, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Llibre del Torrent del Llibre de Cardedeu

La Masia de Can Llibre o Can Llibre del Torrent del Llibre, està situada en el carrer Maternitat d’Elna 15 de Cardedeu.

Can Llibre apareix dissenyada en el plànol de Cardedeu de 1777 amb el nom de Can Llibre del Pla, que fa referència al Torrent del Pla que travessa la zona (avui Torrent del Llibre).

Masia de mitjana proporció amb el capcer descentrat i coberta a dos vessants. Portal dovellat, d’onze dovelles amb un escut a la dovella clau amb l’anagrama “J.H.C.” i la data de “1680”.

A la façana hi ha cinc finestres de llinda plana amb el marc de pedra granítica.  Davant de la masia hi ha un pou molt antic. Actualment és un destacat Restaurant de Cardedeu.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.buscorestaurantes.com/restaurante/Masia-Can-Llibre-Restaurant-101298-0

Can Llibre del Torrent del Llibre és una masia inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Dades recollides : Viquipedia i de Ramon Solé

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa Batlló de Barcelona

La Casa Batlló està situada al Passeig de Gràcia, 43 de Barcelona.

Es pensa que en aquest punt hi havia existit anteriorment una masia perquè al soterrani es va trobar una cova feta servir com a fresquera i que Gaudí va voler conservar en la gran remodelació que va portar a terme durant 1904 a 1907.

La Casa Batlló és el resultat de la reforma total d’una antiga casa convencional construïda per encàrrec de Lluís Sala Sánchez l’any 1875 per l’arquitecte Emili Sala i Cortés, el mateix que va construir la casa d’Emília Adrià, just al costat, a la cantonada amb el carrer d’Aragó i que, amb modificacions, encara es conserva.

De fet, era un edifici sense característiques especials dins de l’eclecticisme tradicional de finals del segle XIX.

L’any 1900 la finca va ser adquirida per Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni.

El projecte de reforma va ser encarregat per Josep Batlló i la seva esposa Amàlia Godó Belaunzarán, que varen presentar la sol•licitud de llicència el 7 de novembre de 1904.

L’encàrrec inicial era enderrocar l’edifici i fer-ne un de nou; tanmateix, Gaudí va convèncer Batlló de mantenir-lo i fer una transformació reformant només la façana.

Finalment la intervenció, però, va anar força més enllà, ja que va suposar una important reorganització dels espais, amb més ventilació i il·luminació natural, dos pisos afegits i la remodelació de les golfes i el terrat.

Aquesta transformació va fer passar dels 21 metres d’alçada i 3.100 m² a l’ocupació actual amb un total de 4.300 m² amb 450 m² de superfície per planta, una alçada de 32 metres i 14,5 metres d’amplada.

La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l’arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració dels arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver per la realització de la façana, amb els artesans de la forja els Germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i Josep Pelegrí realitzador dels vitralls.

L’edifici està obert al públic i cada any rep mes 600.000 visites.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Batll%C3%B3

casa Batlló en reconstrucció

O també, per conèixer la seva historia,  directament a Casa Batlló, que us passo l’enllaç :

https://www.casabatllo.es/ca/antoni-gaudi/casa-batllo/historia/

Faig una reflexió: molta gent que ve a visitar Barcelona i molts altres llocs de Catalunya, un dels punts que tenen marcat com a molt destacada la seva visita es la casa Batlló…, espero que els Catalans hagueu anat alguna vegada a visitar-ho per dintre del edifici… !

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Amatller de Barcelona

La Casa Amatller, està situada en el Passeig de Gràcia, 41de Barcelona.

La Casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.  Actualment, acull les oficines de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.

Us passo un recull de la seva historia :

  • L’any 1898, l’industrial xocolater Antoni Amatller i Costa va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s’hi.
  • L’industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l’aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dona accés a l’habitatge principal, tot i que l’immoble havia de ser habitat per diverses famílies.
  • El conjunt escultòric va ser realitzat principalment per Eusebi Arnau, tot i que també hi col•laborà Alfons Juyol, els treballs de serralleria van ser obra d’Esteve Andorrà i Farràs.
  • L’any 1941, al pis principal que havia ocupat la família Amatller, l’arquitecte i historiador de l’art Josep Gudiol i Ricart fundà l’Institut Amatller d’Art Hispànic, que encara perdura.

Mirem detalladament com es aquest edifici tant peculiar :

La Casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dos vessants que queda darrera el tester esglaonat, recobert de ceràmica policroma.

El nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (de la primera a la quarta planta) és recoberta d’esgrafiats característics de l’arquitectura catalana.

La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l’esquerra (una de les quals servia d’accés als carruatges), i una a la dreta, d’entrada a la joiera Bagués, oberta a l’indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoïdal amb capitells florals.

El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamentat. A l’esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la casa Martí, de caràcter flamíger.

L’interior d’aquest pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l’estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar-ne, a més, part del mobiliari. Cal destacar també el mosaic de terra, de tipus romà, d’elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets, i les vidrieres.

S’accedeix en aquest pis per una escala independent, que arrenca d’un pati -a l’estil dels patis gòtics catalans- situat a la dreta del vestíbul d’entrada. Al fons d’aquest pati hi ha l’escala d’accés als altres pisos i l’ascensor.

La segona planta té un balcó d’arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades al centre. La tercera planta està resolta amb una galeria d’arcs rebaixats similar a la de la planta baixa. Les obertures de les dues plantes més altes són d’arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.

La decoració escultòrica és obra d’Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, així com també els interiors de la planta noble, amb una notable llar de foc. A la façana destaca Sant Jordi i el drac.

En destaca també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar.

La Casa Amatller és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’Article de demà, estarà dedicat a la Casa Batlló de Barcelona.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Creu de Terme del Masnou

entrada al Cementiri

La Creu del Terme, està situada dins del Cementiri , en l’Avinguda de Joan XXIII, 100, el Masnou.

La Creu de Terme del Masnou és d’estil gòtic feta de pedra de base i fust octogonal a l’interior del cementiri municipal del Masnou. La forma octogonal emfasitza el significat de l’octògon com símbol d’espiritualitat que rememora el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. La Creu fa uns tres metres d’alçada i consta de tres parts diferenciades, totes elles amb contingut simbòlic , la base, el fust i la pròpia creu. La major part de la decoració es concentra al cos superior.

A la base hi ha la inscripció “Anno Christi MD” (any de Crist 1500) i està decorada amb una motllura a la part superior. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l’entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s’han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix “Als fills del Masnou morts fora de la pàtria”. En una altra “L’Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998”. Finalment, a la tercera, s’hi llegeix “A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939”.

A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques distribuïdes al voltant del fust, que representen vuit sants no identificats.

La creu que corona la peça, decorada amb profusió de formes vegetals d’estil gòtic, consta de dos relleus disposats a cadascuna de les cares. A una d’elles hi apareix la imatge de Crist crucificat amb una calavera amb dues tíbies als seus peus que representa el crani d’Adam. A la banda oposada, hi ha la figura esculpida de la Mare de Déu amb el nen Jesús.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Viatjar a : Sant Bertran de Comenge de França

Sant Bertran de Comenge, en occità: Sent Bertran de Comenge, en francés : Saint-Bertrand-de-Comminge,  és un municipi del departament francès de l’Alta Garona, a la regió de Migdia-Pirineus.

Ciutat situada al peu dels Pirineus, a Comenge, a 18 km al sud-oest de Sant Gaudens.

És una ciutat de la frontera, en el departament dels Alts Pirineus.

Està situada a 515 m sobre el nivell del mar, en un aflorament rocós, Sant Bertran de Comenge està en condicions de veure el pic de Cagire, el pic de Gar, el mont Sacon, i contempla la conca de la Garona.

La  xarxa viària actual son derivades de les antigues vies romanes en aquesta zona i que facilitant l’acces a Espanya.

Sant Bertran de Comenge està molt a prop del Pirineu, per la qual cosa el seu clima és bastant rigorós.

Per mes informació podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Saint-Bertrand-de-Comminges

Cal destacar la seva Catedral, podeu consultar a :

https://www.monestirs.cat/monst/annex/fran/migdp/cbert.htm

Us suggereixo anar-hi, podeu aprofitar ara que son festes !

 

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Xammar de Baix de l’Ametlla del Vallès

Can Xammar de Baix, l’entrada principal està en el carrer de la Mare de Déu de Puig-graciós, 4, de l’Ametlla del Vallès.

Can Xammar de Baix, era conegut com a “Mas Magí”, actualment com a Casal o casal de la Visitació.

Us passo la seva historia :

  • Fou realitzada per Antoni Xammar el 1649.El seu origen com a mas és, però, molt anterior, encara que no se sap la data. Sabem que el seu origen es deu a l’establiment d’un fill de la casa Pairal Xammar de Dalt, avui coneguda com a Can Millet, que devia heretar part dels béns per la banda de llevant de la gran finca i que constituí així el Mas Can Xammar de Baix, que arribà a tenir més importància que l’original de Dalt.
  • Als segles XVI i XVII foren molts els masos de la Baronia i en general de tot el Vallès que foren reconstruïts amb una gran esplendidesa.
  • A l’Ametlla hi ha un altre exemple remarcable, el Mas Draper (1574).
  • És també coneguda com a “Mas Magí” perquè un dels hereus es deia Magí Xammar.
  • A finals del segle XIX, el seu propietari va ser Josep Xammar, alcalde de l’Ametlla del Vallès el 1864.
  • A partir d’aquell moment, com totes les propietat agrícoles dedicades a la vinya, el seu rendiment va començar a minvar i el 1925, la seva propietària, Dolors de Xammar i Gili, la va haver de vendre a l’obra social de Nostra Senyora de la Visitació, que la va dedicar a llar de gent necessitada.
  • Avui és també, casa de colònies.

Can Xammar de Baix, és un gran edifici de planta rectangular compost de planta baixa i dos pisos, cobert a quatre vessants. Té quatre façanes planes de paredat arrebossat.

Té també gran quantitat d’obertures, totes elles amb marcs plans de carreus. A les cantoneres trobem també carreus.

A la façana principal hi ha una porta adovellada de mig punt de grans carreus; al damunt hi ha encastat l’escut de la casa Xammar amb una inscripció.

L’edifici ha estat poc reformat. Té un cos afegit a la part darrera amb arcades. L’antic celler ha estat transformat en capella i el pati emmurallat, amb el gran portal d’entrada, en un gran jardí obert.

Can Xammar de Baix, és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Complement fotogràfic : Postals Antigues

Bones festes de Nadal per a tots i totes.

Església de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès

 

L’Església de Sant Genís, esta situada en la plaça de l’Església de L’Ametlla del Vallés.

Us passo un resum de la seva llarga historia :

  • A l’inici del segle Xè Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Gifré el Pilós i de Guinidilda, comandava la senyoria de L’Ametlla.
  • L’any 906 va fou present en un Sínode celebrat a Barcelona presidit per l’Arquebisbe Arnust de   Emma a través dels seus representants demanà a favor seu la confirmació de l’església de Sant Genís, situada a la població de L’Ametlla (aleshores anomenada Amigdala).
  • És, però, l’any 932 quan neix oficialment la parròquia. El bisbe Teodoric consagra solemnement l’església i la dedica al màrtir Sant Genís de Roma.
  • Durant el segle XIIè quan es va remodelar i ampliar el temple primitiu que fou de bell nou consagrat per l’arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer  l’any 1123.  D’aquella primitiva església romànica només en queda un pany de mur, situat a la cara sud de l’edifici actual, amb dues finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt.
  • Al 1679 per iniciativa del rector mossèn Joan Sanmartí començà la construcció del nou temple que s’edificà sobre l’antiga església.
  • Al costat sud-est de la façana s’aixecà una torre quadricular com a campanar, obres que duraran fins l’any 1692, per bé que més endavant se n’incrementà l’alçada. De la mateixa  època és la Rectoria, adossada a la cara posterior  del temple parroquial.
  • Al juliol de 1936, temps de revoltes i de crema d’esglésies, una hàbil maniobra de l’Ajuntament evità que el temple fos incendiat per part d’un escamot revolucionari foraster, al·legant que ja s’havia destinat l’edifici al Sindicat Agrícola de Rabassaires. Malgrat tot, van destrossar les imatges i els ornaments de l’església. També van derruir l’altar major amb el seu valuós retaule, una veritable escultura artística d’estil neoclàssic.
  • Acabada la Guerra Civil es féu una reforma exterior i interior del   Es va transformar l’escalinata modernista d’entrada al temple i es modificà l’estructura del campanar.
  • A la portada dues pilastres sostenen un arquitrau.  El fris  és decorat  amb motius florals i una cornisa senzilla. El cos superior  té una fornacina coronada amb una bola que encabeix les escultures de Sant Genís de Roma i de Sant Genís d’Arlès. Més amunt hi ha un ull de bou que proporciona il·luminació al cor.
  • Al 1943 es decorà l’absis amb unes magnífiques pintures murals, amb les imatges sobreposades dels Patrons de la Parròquia: Sant Genís de Roma i Sant Genís d’Arlès.

Per a mes dades sobre l’Església Parroquial de Sant Genís, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_de_l%27Ametlla

i a :

http://santgenis.org/

La Rectoria, està situada darrera de l’església.

L’Església de Sant Genís de l’Ametlla està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de l’Historia : Blog de la Parròquia de Sant Genís

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Masia, d’Hotel a Restaurant a l’Ametlla del Vallès

La Masia està situada en l’avinguda de Torregasa, 77 de l’Ametlla del Vallès.

A principis del segle XX, la Masia estava a l’entrada del poble,  a una certa distancia del nucli que ara considerem com la part antiga de l’Ametlla del Vallès.

La seva construcció es d’un l’estil clàssic català de l’època.

Penseu que l’Ametlla del Vallès era un petit poble, amb pocs habitant, el seu creixement es va deure al construir cases Modernistes i a les hores carrers, a finals del segle passat, podem veure que cases senyorials, xalets, urbanitzacions han fet de l’Ametlla del Vallès una població gran i en molts casos segona residencia.

La Masia en el seu principi comercial, es va dedicar a ser un Hotel, un hotel per atendre als Barcelonins que anaven a passar unes setmanes de tranquil·litat a la muntanya.

Amb el pas dels anys, va derivar a ser un important i destacat Restaurant, que encara avui en dia és pot gaudir.

La Masia ofereix una qualitat amb la cuina mediterrània molt destacable.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé