Sant Marçal de Puig-reig (Berguedà)

Setmana dedicada a Esglésies i ermites

Sant Marçal de Puig-reig esta situada a prop de la ctra.de Puig-reig a Casserres, passat km 5; 50 m pertany a Puig-reig.

KODAK Digital Still Camera

Us passo la seva història:

• La informació sobre l’església de Sant Marçal és totalment nul•la. Totes les afirmacions són hipòtesis encara no confirmades.
• Correspondria a un dels límits del territori termenat de l’antic castell de Puig-Reig, la seva possible relació amb la Pesta Negra del 1348…
• L’única notícia segura correspon a la seva datació arquitectònica de finals del segle XI o inicis del segle XII.
• L’única notícia trobada sobre l’església correspon a un document sense data (Cartulari de Poblet, 300) citat per M. de Riquer a Guillem de Berguedà. I. Pp.282. Abadia de Poblet, 1971.
• El trobador Guillem de Berguedà decidint anar de peregrinació a Sant Jaume de Compostela fa un seguit de donacions: “…Et illi donant michi sacrarium Sancti Marcialis et mansum de Irena de Prad…” (segle XII).

L’església correspon a un exemplar del primer romànic modificat, possiblement del segle XI.

Consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i coronada per un absis a llevant.

L’absis és la part més interessant del conjunt, que encara conserva, en les seves parts altes, part de l’antiga decoració d’arcuacions cegues i bandes llombardes pròpies de l’arquitectura del primer romànic.

Els murs de l’església haurien de tenir la mateixa ornamentació però ha desaparegut.

Al centre de l’absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt adovellat.

Als murs laterals de l’església hi ha esvelts contraforts.

a porta original, al mur de migjorn fou tapiada i substituïda per una de nova, amb porxo, a ponent.

L’aparell és desigual i col·locat en fileres.

Sant Marçal de Puig-reig és una església del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Martí (Vell) de Puig – reig (Berguedà)

Aquesta setmana dedicada a les Esglésies, Capelles i Ermites

Sant Martí (Vell) és una església d’estil romànic del segle XII situada a pocs metres de l’actual església parroquial, a la part alta del poble i prop del castell de Puig-reig.

Us passo la seva historia:

• La primera església de Sant Martí fou edificada dins del recinte del castell termenat de Puig-reig, en un pla inferior.
• Fou consagrada al gener del 907 pel bisbe d’Urgell, Nantigis i a precs dels habitants del lloc.
• Fou construïda sota el patrocini de Guifré el Pilós, dins la seva obra de repoblació a la comarca del Berguedà i finalitzada pel seu fill, Miró el Jove.
• L’acta de consagració especifica que l’església pagaria el cànon anual de 6 modis de blat, 6 sous d’argent i un moltó.
• Un document del 974 fa referència a la comunitat “domus” de Sant Martí de Puig-reig, possiblement molt reduïda i pobre que no va tenir cap transcendència.
• L’església actual és del segle XII, erigida possiblement per la família vescomtal del Berguedà.
• L’any 1187, el trobador Guillem de Berguedà cedí l’església i tot el terme del castell als Templers. Quan aquesta orde fou abolida, l’església passà als Hospitalers.
• Des del segle XV, un vicari perpetu de l’orde tenia cura de l’església.
• De la primera església del segle X no es conserva res llevat d’un seguit de tombes antropomorfes excavades a la roca del mur de migjorn, que resten tapades i perdudes per l’enquitranament del camí que porta al cementiri municipal del poble. Aquest conjunt de tombes, força nombrós conservava un esquelet i seguia la tipologia usual de les tombes del segle X, conegudes amb el nom genèric d’Olerdolanes.
• L’església fou restaurada l’any 1954 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Camil Pallàs.

El Portal és una de les parts més interessants de l’església romànica de Sant Martí de Puig-reig. Situada al mur de ponent és una peça simple però força elegant.

Consta d’un conjunt de tres arcs de mig punt adovellats i en degradació, coronats per una senzilla arquivolta escarada que descansa sobre una imposta simple, a manera de motllura.

Sota la imposta hi ha dos grups de capitells, a banda i banda, que sostenen columnes de fust relativament curt.

Els capitells presenten temes molt elementals i molt esmolats, tres dels quals han perdut gairebé tota la seva decoració.

En línies generals tots els capitells tenen una decoració geomètrica: dos pisos superposats de losanges.

Per damunt de les impostes surt un nervi que ressegueix el semicercle de l’arcada.

La rectoria està situada al costat mateix de l’església romànica de Sant Martí i de l’antic cementiri, fou la casa dels priors de l’Orde de l’Hospital que eren senyors jurisdiccionals del terme Castell de Puig-reig des dels primers anys del segle XIV.

És un gran casal del segle XVII que reprodueix l’esquema d’una gran masia, coberta a dues vessants, i amb el carener perpendicular a la façana, oberta a tramuntana. Els murs són fets amb carreus força regulars i sense polir, col·locats a filades i a trencajunts. Les obertures, finestres amb llindes de pedra, s’obren en tots els murs de l’edifici.

Al segle XVIII fou ampliada amb l’annexió d’un cos rectangular adossat al mur de ponent i cobert amb la teulada, que va ampliar-se mantenint la coberta a dues vessants. Al segle XX fou reformat tot l’espai interior i els soterranis, on es varen fer els pisos per al rector i els vicaris. En aquesta època també es varen obrir noves finestres i balcons, sobretot al mur de ponent.

Sant Martí (Vell) és un monument del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Valentí vell de Cabanyes (Alt Penedès)

Aquesta setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Sant Valentí vell esta situat al costat del cementeri de Cabanyes del Penedès.

Us passo la seva historia :

• Fou comanda de l’orde de l’Hospital, i una de les primeres cases de l’orde a Catalunya.
• Tingué Comanadors propis del 1162 al 1798.
• L’hospital de Sant Valentí del terme del Castell d’Olèrdola ja existia l’any 1135.
• La importància creixent de Vilafranca del Penedès féu desplaçar aviat els comanadors i també s’hi traslladaren l’hospital i la preceptoria; aleshores la casa de Les Cabanyes restà com a simple propietat.”

L’església de Sant Valentí de les Cabanyes és una edificació d’origen romànic,

i assentada sobre les restes d’una vil·la romana

Antiga església parroquial d’una nau amb capelles afegides i amb sagristia.

Amb l’absis llis i semicircular.

El campanar d’espadanya de ponent és refet en la part superior.

La porta de la façana de migdia té arc de mig punt i imposta motllurada.

Recull de dades: Viquipèdia i altres

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Sixt de Miralplà de Vic (Osona)

Sant Sixt de Miralplà és una capella situada al nord-oest de la ciutat de Vic, un camí hi porte des de la Carretera C-154, km 1 de Vic.

Us passo la seva història:

• Està documentada l’any 1100, a la demarcació de Fontcoberta.
• Més tard va estar sota la protecció de Sant Tomàs de Riudeperes i de la família Fontcoberta.
• Inicialment d’estil romànic, posteriorment s’ha reformat en diverses ocasions.

Es tracta d’una petita capella de planta rectangular amb contraforts laterals, coberta amb volta de canó, així com un absis semicircular. Aquest absis va ser sobrealçat més tard, i és decorat amb un fris.

La portalada d’accés és d’arc de mig punt. Per sobre d’aquesta s’hi troba una obertura en forma de creu llatina. L’aparell constructiu és de pedra i té teulada de teula àrab a doble vessant.

Posteriorment es va construir la torre campanar de planta quadrada, adossada al mur sud. Amb la seua construcció es va aprofitar la planta inferior per a situar la sagristia.

 A la part superior té obertures d’arc de mig punt i està rematat amb merlets esglaonats.

Sant Sixt de Miralplà està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de terme de Castelldefels (Baix Llobregat)

La Creu de terme està situada entre el Pg. de Can Vinyes  i el Pg. de la Creu, en la  urbanització de  Bellamar de Castelldefels.

És una creu de terme, actualment escapçada. Només conserva la magolla, el fust i la base de suport a la qual se li atribueix un possible origen romànic.

La creu pròpiament dita no s’ha conservat i tampoc es té referència de com deuria ser.

El fust és hexagonal i la magolla, també de perfil sisavat, està esculpida amb baixos relleus, ara molt deteriorats i de difícil identificació.

No se sap el seu emplaçament original, però l’any 1932 ja estava en el lloc actual.

També és coneguda com la Creu de can Vinyals.

Santi Barjau / Generalitat de Catalunya

Per a més informació podeu accedir a :

https://castelldefelshistoria.blogspot.com/2018/03/la-creu-del-terme-cruz-del-termino-de.html

La Creu de terme és una obra del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Antolí de Monistrol de Montserrat (Bages)

Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles

Sant Antolí esta a prop de la Urbanització Monistrol de Montserrat i damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat en una zona boscosa de Monistrol de Montserrat.

Us passo la seva historia:

• L’església de Sant Antolí, situada dins l’antic terme de Monistrol de Montserrat, era una de les moltes ermites que sorgiren prop del Monestir de Montserrat i en els camins d’accés.
• És esmentada el 1282, però sembla que s’hauria modificat posteriorment, possiblement en època del prior Vilaregut (el seu escut corona la porta), que va tenir aquest títol entre 1334 i 1350, conservant el primitiu esquema.
• Sembla que l’edifici fou modificat de nou al segle XV conservant l’esquema romànic primitiu.

Construcció religiosa formada per una capella d’una sola nau coberta originalment amb volta de canó apuntada (avui està totalment ensorrada, i rematada per un presbiteri rectangular a llevant.

Rosa Serra – 1985 /Generalitat de Catalunya

La façana s’obre a ponent i presenta una porta amb arc de mig punt adovellat rematat per una cornisa i amb una finestra d’arc de mig punt monolítica.

Rosa Serra – 1985 /Generalitat de Catalunya

La façana està coronada per un campanar d’espadanya.

Sant Antolí de Monistrol de Montserrat és una església gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Llorenç Dosmunts de Rupit i Pruit (Osona)

L’Ermita de Sant Llorens Dosmunts esta en el carrer de Vic-Olot de la C-153 Km 27’5 – en Mas de les Viles de Rupit i Pruit.

Us passo la seva historia:

• Edifici romànic del segle XII, malgrat que els primers documents conservats daten del segle XIII.
• L’absis sembla que fou mutilat i substituït per una capçalera rectangular al segle XVII i, segons les dades constructives del portal de la sagristia, aquesta fou erigida al segle XVIII.
• Fou parròquia independent fins al segle XIV, quan fou unida a Sant Andreu del Pruit.
• Al 1553 constava dels masos següents: Bac, Torrentó, Vilas, Comajoan i Vilaferrer. Aquests masos encara serven fervor a la parròquia i, per torns, es cuiden de l’agençament de la capella, en la qual se celebra missa només una vegada l’any per Sant Llorenç, el 10 d’agost.
• La capella conserva una pica baptismal per immersió.
• L’antic retaule dedicat a Sant Llorenç es troba al Museu Episcopal de Vic (taula romànica del segle XII).
• Alguns historiadors han llançat la hipòtesi que les característiques de la capella recorden les dels temples visigòtics, per la proximitat de mas Viles (probablement vila romana) i per ésser construïda vora el camí. Així mantenen la tesi de que fos edificada sobre una construcció visigòtica i més remotament sobre un assentament romà.
• De totes maneres no es té cap notícia històrica que permeti fer tal afirmació.

C. Torrents – 1983 / Generalitat de Catalunya

És una capella de nau única, sense absis i orientada de llevant a ponent, amb una capella lateral a la part esquerra i la sagristia a la dreta. La façana, situada a ponent, té un portal adovellat, amb un escut a la dovella central i amb una finestra de doble esqueixada al damunt. El frontispici és coronat per un campanar d’espadanya, de dos ulls d’arc semicircular i una campana. A migdia s’hi obre una finestra d’arc de mig punt. Interiorment és coberta amb volta de canó i enguixada.

El portal que mena a la sagristia du la data de 1742. A l’altar hi ha un retaule dedicat a Sant Llorenç que no és l’original perquè aquest és romànic i es troba al Museu Episcopal de Vic.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Construïda en pedra, amb carreus petits i ben carejats.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

L’envolta l’antic cementiri que serva els difunts de l’antiga parròquia.

C. Torrents – 1983 / Generalitat de Catalunya

Destaca la campana situada a l’ull esquerre del campanar. Prop de la boca hi ha incisions i sanefes florals, al centre hi ha la figura de Sant Llorenç vestit amb túnica i portant la palma de màrtir al braç dret i les graelles, símbol del seu martiri, a l’esquerre, al damunt hi ha una altra sanefa floral. A la part posterior hi ha les senyes del fundidor, i altres inscripcions.

C. Torrents – 1983 / Generalitat de Catalunya

La pica baptismal per a immersió, està situada als peus de l’església, a l’angle Sud Oest i aferrada al sòl de la nau. És d’època romànica. Aproximadament amida un metre de diàmetre per 1,20 metres d’alçada.

C. Torrents – 1983 / Generalitat de Catalunya

Està rodejada per un bordó que es veu trencat per una ranura amb un clau al centre. És de pedra picada a partir d’un gran dau buidat i arrodonit.

Sant Llorenç Dosmunts és una església romànica de Rupit i Pruit inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Església de Sant Martí de Torroella de Sant Joan de Vilatorrada

Mes dedicat a Esglésies, ermites capelles i monestir

Sant Martí de Torroella, està saituat a prop de ctra. de Manresa-Solsona, km 6,8 cal seguir una pista a mà dreta, dins del municipi de Sant Joan de Vilatorrada.

Us passo lac seva història:

• Situada a l’antic terme medieval de Manresa, l’església de Sant Martí de Torroella està documentada des de l’any 1022 quan els Comtes de Barcelona varen vendre al monestir de Sant Benet de Bages l’alou i l’església de Sant Martí de Torroella.
• L’any 1077 era parroquia.
• El 1154 havia perdut ja aquesta categoria encara que seguia vinculada al monestir bagenc.
• L’any 1685 depenia ja de la Seu de Manresa
• Al segle XIX fou transformada sensiblement.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

L’església de Sant Martí de Torroella conserva elements romànics dins la nova obra que és del segle XIX, i que modificà totalment l’edifici romànic anterior.

Conserva l’absis, semicircular i llis, i una part del mur de tramuntana i del de ponent, on hi ha una finestra amb doble esqueixada i arquivolta.

L’edifici del segle XIX es construí en sentit transversal al romànic i és de dimensions molt més grans.

L’Església de Sant Martí de Torroella és una església del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Vicenç de Sant Castellbell i el Vilar

Mes dedicat a les Esglésies, Ermites, Capelles i Santuaris

L’Església de Sant Vicenç està situada en l’antic terme del castell de Castellbell, sota el cingle que envolta el castell.

Us passo la seva historia:

• El lloc de Castellbell és documentat des del 924.
• L’església no surt documentada fins abans del 1154, en què figura com a parròquia; ara bé, solament apareix el nom del lloc (Castel Bel) i no l’advocació, de forma que no es pot saber si la referència parroquial correspon a aquesta església o a Santa Maria del Vilar.
• En estudis posteriors s’ha pogut determinar amb certesa que l’església parroquial era de la Santa Maria de Castellbell, avui anomenada del Vilar, i no la de Sant Vicenç.
• La base d’aquesta afirmació es troba en la visita pastoral que el bisbe Galzaeran Sacosta realitzà l’any 1331 a la parròquia de S.Mª de Castellbell.
• No obstant, el 1685 les funcions parroquials s’havien traslladat a S.Vicenç, encara que el rector seguia vivint a la rectoria del Vilar, convertida en sufragània.
• Fou el 1958 que S.Mª del Vilar fou elevada novament a parròquia.

És una església d’una sola nau que té a cada costat un adossat d’època posterior.

El cos central és molt més ample i alt que els laterals i s’hauria de situar molt al final del romànic.

La porta té forma rectangular i és adovellada.

En la façana principal s’obren dos ulls de bou. Al cantó de migdia s’alça el campanar, de torre, i porta la data de 1792. La teulada és de doble vessant i feta de teules.

Els carreus del cos central estan força ben col·locats i estan disposats en filades; els dels laterals, en canvi, estan disposats més irregularment.

Presenta l’estructura típica de les esglésies barroques: nau central ampla, un corredor estret al costat esquerre i capelles (dues en concret) al cantó dret. Està coberta amb volta de canó reforçada amb 4 arcs torals que es recolzen en unes petites mènsules a la paret.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El presbiteri està lleugerament enlairat, precedit per tres graons. En conjunt l’església és força fosca.

Sant Vicenç de Castellbell és una església de Castellbell i el Vilar (Bages) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Maria Alba Oliveras i Rubiralta – 1987 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Santa Maria de Cervelló

Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles i ermites.

Santa Maria de Cervelló o del Socors és una església situada sota les ruïnes del castell de Cervelló, al sud del nucli antic del poble, al Baix Llobregat.

Us passo la seva historia:

• Aquesta església estava inicialment sota l’advocació de la Santa Creu i amb Sant Esteve de titular i un altre altar dedicat a Sant Dalmau.
• El 904, per donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès ja s’esmenta aquesta església. Quan Ènnec Bonfill, (fundador del llinatge dels Cervelló) va comprar el castell del mateix nom, situat sobre aquesta església, a la casa comtal de Barcelona, va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l’església, tot i que Sant Cugat encara hi mantingué certs drets, cosa que va provocar diferències entre la baronia de Cervelló i el monestir.
• Com a resultat d’algun pacte, l’església va passar a finals del segle XI a ser plena propietat dels Cervelló i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervelló.
• La nova consagració del temple el 1230, segurament motivada per les obres que es van haver de fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I. Aquestes obres no van afectar la fàbrica romànica que encara es conserva com la batalla de Jaume I contra el castell de Cervelló el 1223 a partir d’uns fets que hi van intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Aleshores ja tenia funcions parroquials.
• L’any 1587 es van portar a terme una ampliació del temple realitzada pel mestre d’obres i constructor occità, Lleonard Bosc, de Castelldefels. Les modificacions d’estil gòtic tardà consta d’un portal renaixentista amb marc rectangular, dues columnes toscanes sobre pedestals adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles adossats als tres angles. A l’interior del frontó hi ha la imatge del Pare Etern -que duu al cap el triangle, simbol de la Trinitat- beneint amb la dreta i aguantant amb l’esquerra la bola – simbol de l’univers i una creu-, escultura que no es va realitzar per aquest portal ja que és afegida; a mitja alçada, un òcul. Un cor amb volta de creueria i una clau de volta -amb la imatge del pare etern-. Dues capelles laterals amb volta de creueria, una amb les clau de volta amb la imatge de sant Antoni Abat i l’altra dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquestes capelles foren construïdes damunt els dos absis que, segons estudis de Puig i Cadafalch, apuntava que podien ser tres en origen, disposats en forma de creuer.
• El campanar -que ja no existeix- estava damunt del cimbori, va ser bastit de planta quadrada (damunt d’unes restes d’un altre campanar anterior?) i una teulada a quatre vents amb rajoles de ceràmica vidriades.

• Amb el creixement dels habitants a les masies, al s. XVIII hi va haver una nova ampliació d’estil barroc, obrint dues capelles més als laterals i amb decoració de pintures barroques. Una de les noves capelles va ser dedicada a santa Maria de Cervelló -que havia estat beatificada el 1692-.
• L’altra capella va ser dedicada al sant Crist, les obres van ser costejades pel propietari Font de la masia de can Castany.
• El 1872 s’anà abandonant l’església a causa dels problemes que tenien els habitants ja que molts vivien al nou poble que s’anà construint al redòs de la carretera de Carlos III, a finals del s. XVIII. La gent tenien problemes per anar a l’antiga església (no hi havia cap pont per travessar la riera, el temple quedava a més d’1 km costa amunt, entre d’altres factors) i van presentar les seves queixes al bisbe de Barcelona.
• Altres raons foren les baralles que tenien els parroquians per tenir assegurat el seient a les hores dels oficis.
• Des de 1872 fins al 1879 es va improvisar una església al poble, però a partir de 1879 el rector va comprar una antiga sala de ball, que no es feia servir, i la va transformar en església interina. Es van transportar tot els paraments de l’antiga església romànica (altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles, roba, documentació, llibres, etc. Després d’un intent de construir un nou temple (es van encarregar els plànols a l’arquitecte Josep Oriol Mestres que no van reixir per problemes polítics i econòmics) no va ser fins al 1896 que es va començar la construcció d’una nova església com a parròquia de sant Esteve de Cervelló, de l’arquitecte Antoni Maria Gallissà.
• Cal destacar que a l’entorn del temple hi havia el cementiri parroquial -traslladat al poble l’any 1901- però en queda restes d’on hi havien uns níxols i un espai cementirial antic amb tombes antropomorfes alt medievals, i unes coves que podien per utilitat eremítica.

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

• Les tombes antropomorfes van ser estudiades l’any 1980 per l’equip Bolós-Padilla  i un altre estudi general.
•  L’antiga rectoria estava als peus del temple i es va vendre l’any 1880 per tal de fer un nou temple al poble que havia crescut a la nova carretera del s. XVIII. La rectoria fou comprada per l’autor dramaturg en Frederic Soler “Pitarra” “” i la masia duu el nom de Mas Pitarra.
• L’antic temple romànic es va tancar al culte fins que es va procedir a la seva restauració (després dels estudis realitzats per Josep Puig i Cadafalch) per la Mancomunitat de Catalunya amb l’arquitecte Jeroni Martorell i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l’advocació de santa Maria de Cervelló o dels Socors.
• Sota la direcció de la Diputació de Barcelona es van fer obres de restauració i consolidació els anys 1944-1946 / 1956-1957 / 1962-1971 / 1978-1980)
• La gran rehabilitació i restauració de l’església va ser duta a terme per l’entitat Segle Nou que, a partir de 1992, va començar a realitzar el projecte per la consolidació del magnífic edifici del s. XI.
• Es va encarregar el projecte a l’arquitecte Joan-Albert Adell. Les obres es van realitzar l’any 1998.

Es tracta d’un edifici romànic, amb modificacions.

El temple del segle XI construït en romànic llombard.

Consta d’una nau coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals de mig punt i capçada per un absis semicircular allargat per un tram curt obert per un arc presbiteral de mig punt.

D’una única nau encapçalada per un absis semicircular, amb tres nínxols amb finestres.

El primer tram de la nau és ocupat per un cimbori octagonal damunt trompes i semiesfèric al damunt.

Exteriorment aquest cimbori -molt bell i excepcional per la seva alçària- hi tenia al damunt un campanar, del s. XVI, avui inexistent (des que el 1968 es va enderrocar en unes obres de restauració).

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

Als laterals es troben les dues capelles laterals a manera de transsepte afegides al segle XVI,

que també alteren l’edifici exteriorment.

Santa Maria de Cervelló o del Socors és una obra protegida com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipedia

Adaoptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero