Ermita de Sant Jaume de Rifà de Sant Antoni de Vilamajor

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, està a prop de la urbanització les Pungoles i al costat de la pista que porta a la urbanització de l’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Vila Rifà està documentat des del 941.
  • Pel 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
  • Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins al 1357.
  • L’edifici actual és del segle XIII, finals del romànic.
  • El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l’interior.
  • Esta al costat de la masia i del conjunt de la granja de can Cames.
  • Actualment, està habilitada pel culte.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Sant Jaume de Rifà és una ermita d’estil romànic situada al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

És una petita construcció d’una sola nau, amb arcs i volta apuntats, pertanyent al romànic avançat. L’absis, circular, té una finestra espitllerada.

Té adossada la casa de l’ermità amb una espadanya a la partió.

Pel que fa a la façana destaquen: la porta amb set dovelles, un rellotge de sol, i un pedrís des de la porta de l’absis.

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies ; Ramon Solé

Església de Sant Sadurní de Montornès del Vallès

L’Església de Sant Sadurní esta situada a un costat de Camí antic de Martorelles i amb  Plaça de Joaquim Mir de Montornès del Vallès.

Temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrat probablement al segle X, però documentat des de l’any 1162.

La capella del Santíssim de Montornès és molt antiga, existeixen documents de l’any 1302 que ja en parlen.

L’any 1572 va ser objecte d’una reconstrucció general que respectà l’absis romànic original, que encara es conserva avui.

Durant segles, l’església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada.

Però de la fàbrica romànica només en queda l’absis, la resta de l’església fou restaurada en els segles XVI i XVII, com consta en les visites pastorals.

Sembla que el campanar també fou restaurat en la primera dècada del segle XVI. Potser la finestra oberta en l’antic absis romànic i en la que es llegeix 16 JHS 90, s’obrí en alguna de les seves restauracions.

Formen el conjunt de la façana: un portada quadrada amb dues finestres al seu damunt i una a cada costat, totes elles apuntades.

La teulada és de dues vessants, amb petites creus de pedra.

El campanar, de planta quadrada, a tres nivells i gàrgoles a les cantonades del tram alt, és d’aquesta època,

l’inferior és de paredat mentre que els altres són de carreus.

En la part superior s’hi troben tres arcs apuntats destinats a acollir les campanes i a cada vèrtexs d’aquest hi ha una gàrgola tot representant el tetramorf.

L’església és d’una sola nau, de volta apuntada i amb tres trams, és de fàbrica moderna. És capçada per un absis amb cinc bandes verticals per la seva part exterior i sense finestres, excepte una datada de l’any 1690 i decorat amb alguns motius geomètrics i una cara coronada en la seva part superior.

El magnífic retaule tardo-renaixentista que contenia, esculpit per Antoni Comes entre 1619 i 1620, va ser destruït en la crema del juliol de 1936. El retaule actual de l’altar major, realitzat en temps de postguerra, va ser restaurat l’any 2000.

Sant Sadurní és una església protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montornès del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Martí de Centelles

L’Església de la Mare de Déu dels Àngels  esta situada al final del carrer de l’església i per darrera el carrer dels pins tot tocant al bosc.

El 1952 s’inaugura l’Església de Nostra Senyora dels Àngels en el sector de l’Oller, on es feien en aquella època xalets en el sector de l’Oller i pròxim a la masia.

Va ser projectada per l’arquitecte Agustí Duran Reynals, que també va projectar una casa en forma de masia adossada a l’església, utilitzable com a Rectoria i com a Casa de Colònies.

Aquesta relativament moderna església,

te la característica de imitar l’estil arquitectònic del romànic i el neoclàssic.

Un campanar d’espadanya amb dues campanes a la part superior de la teulada i coronat per una petita i senzilla creu.

Cal destacar en la porta principal d’un porxo construït amb una estructura de pedra i una coberta amb bigues de fusta, que la fa mes rústica.

Us passo la informació de naciodigital amb data 09/01/2007, on s’explicava el  robatori d’art sacre a l’església dels Àngels de Sant Martí de Centelles :

https://www.naciodigital.cat/osona/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=1679

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Martí de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Andreu de Samalús del municipi de Cànoves i Samalús

L’Església de Sant Andreu està situada en la plaça de  l’Església, en Samalús del municipi de  Cànoves i Samalús.

Està situada en el petit nucli de Samalús, al costat de migdia de la carretera BP-5107, a migdia del Castell d’en Bori, a ponent de la capella de la Mare de Déu de la Salut.

Us passo detall de la seva historia :

  • Se suposa que fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d’una esglesiola primitiva.
  • La parròquia de Sant Andreu de Samalús es cita per primera vegada l’any 1060, formant part d’un feu que el bisbe de Barcelona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills.
  • El document en el qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis de la Marca, confirmaven que la parròquia pertanyia al noble Mir Geribert i que formava part del feu comtal del castell de Montbui.
  • Un any més tard, un altre document tornava a parlar de Samalús.
  • L’any 1218 apareix esmentada en una donació.
  • Als segles XVI i XVII es van fer importants ampliacions com la construcció de les capelles
  • El 1580, tal i com demostra una inscripció a la façana principal de l’església, es va obrir o modificar la porta d’entrada.

És una església d’una sola nau amb absis rodó i capelles laterals.

Està coberta per volta de canó seguit i encapçalada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera.

A la banda de l’esquerra té dues capelles cobertes amb voltes ogivals i en les claus de volta es representa la Verge del Roser i Sant Francesc Xavier.

A la dreta hi ha una capella que se situa sota el campanar.

Té una portada rectangular i al seu damunt una fornícula d’arc conopial i una finestra d’ull de bou.

A l’absis hi ha tres finestres de doble esqueixada, centrades exteriorment entre bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram.

L’absis va ser sobrealçat amb un aparell més regular, on es van obrir cinc espitlleres.

Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central.

El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles.

Cal mencionar a Ramon Garriga (Vic, 1876 — Samalús, 1968) va ser ordenat sacerdot el 1901. El 1915, després de passar per la parròquia de Cerdanyola del Vallès, decidí retirar-se a Samalús.

Des de llavors fou conegut com l’Ermità de Samalús. Vivia en una casa prop de la parròquia, el mas Cuní, per on passaren al llarg dels anys amics poetes que amb els seus textos han fixat el record del personatge, el seu tarannà ben peculiar.

Els podem llegir per l’entorn de l’església romànica documentada al segle XI, que conserva íntegre l’absis primitiu, juntament amb dos poemes seus fondament preocupats per la transcendència espiritual.

L’Església de Sant Andreu de Samalús, es una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a : Endrets, Viquipèdia, Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Restes de l’antiga Església de Santa Eulàlia de Mèrida de les Franqueses del Vallès

Les restes de l’Església de Santa Eulàlia de Mèrida estan en un costat de la carretera de les Franqueses del Vallès  a Cànoves, en el  km. 40 (Corro d’avall)

Corresponent a l’antiga Església romànica del s.XI dedicada a  Santa Eulàlia de Mèrida.

Sols queden, el fris i les columnes de la porta datades en1579 de l’església romànica de Santa Eulàlia del s.XI.

Per les seves rodalies i ha restes del que seria el terra.

Poques mes dades disposem sobre aquesta Església de Santa Eulàlia de Mèrida

A un nivell mes baix del jardí on estan situades les restes, hi ha com una columna,

no sabem si te relació o no.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Sant Julià de Lliçà d’Amunt

L’Església de Sant Julià de Lliçà d’Amunt, està situada en el carrer de Costa de Can Puig, s/n. punt elevat sobre la població de Lliça d’Amunt.

Aquesta església s’esmenta com a tal l’any 1014 i fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059.

És d’origen romànic, comprovable no solament per ésser citada en documents sinó per les restes clares de romànic, fins i tot, es podria dir,

de preromànic per les finestres de l’absis decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X.

En un principi, segurament era més petita que ara, una sola nau de dos trams i l’absis, tant sols.

Al primers del segle XV, es va fer una primera reforma consistent a dotar-la de dues naus laterals.

Durant  segle següent es va fer una nova ampliació clarament renaixentista, sobretot visible en la porta, se li va afegir un tram als peus, aleshores devia desaparèixer la portalada romànica, i el campanar.

Un segle més tard es va ampliar pel cantó de migdia, i finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia.

Us passo la seva historia :

  • La parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt s’esmenta com a tal l’any 1014
  • Fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059.
  • Inicialment, depenia del vescomte de Barcelona, després va passar a dependre del bisbe de Barcelona.
  • A mitjan segle XII, la cedí al monestir de Sant Miquel del Fai.
  • Va exercir el dret de presentació fins al segle XVIII.

 

Front de L’Església de Sant Julià, disposa d’un jardí molt agradable d’estar.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall

Sant Cristòfol de Lliçà és una església al municipi de Lliçà de Vall, situada a la confluència dels carrers de passeig de l’església i avinguda dels Pins.

Edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts, és cobert amb volta de creueria amb claus esculturades.

El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment.

La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l’arquitrau amb motius rectangulars.

El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu.

La pica baptismal presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl·lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il·legible.

Us passo la seva historia :

  • Existia un edifici romànic del qual es tenia constància documental des de l’any 1113.
  • A la visita pastoral del 1421 es deia que la capçalera amenaçava ruïna.
  • L’any 1594, el vicari general de Barcelona va donar permís per enderrocar l’edifici.
  • Aquest es va acabar de construir entre els anys 1666-1669.
  • Va ser reformat l’any 1756.
  • Després de la Guerra Civil només van quedar els murs, es va fer l’edifici actual.

La seu de la Rectoria està en un dels costats de l’església.

Sant Cristòfol de Lliçà de Vall  està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

L’Església de Santa Maria de Montmeló

Santa Maria de Montmeló és una església de Montmeló, situada en el carrer de Santa Maria d’aquesta població.

Es tracta d’un edifici religiós d’una sola nau amb capelles laterals  i un absis quadrat que l’encapçala. Pilastres amb capitells compostos sostenen la volta de canó. Els trets bàsics de l’interior responen a l’estil neoclàssic i es troba totalment arrebossat. Als peus de l’església fins ara descrita, i situada transversalment, s’hi troba l’església romànica. A l’esquerra de la façana hi ha un campanar de base quadrada.

La façana resta inacabada per la seva part superior i està formada per una porta adovellada d’arc de mig punt, una sèrie d’arcuacions cegues de tipus llombard, de mig punt, i una finestra central atrompetada i també de mig punt. El material utilitzat és la pedra excepte en les arcuacions restaurades.

Veiem una mica de la seva historia :

  • L’any 975, hi ha referències d’aquesta església.
  • I se la vincula al monestir de Sant Pere de les Puel•les.
  • Malgrat que la primitiva església és fonamentalment medieval, del segle X al XVI,
  • L’església ha estat ampliada en èpoques succesives i gran part de l’església actual és del segle XIX
  • A l’absis de l’antiga construcció romànica hi ha les pintures romàniques que es descobriren durant la restauració de 1968.
  • Es representen el Pantocràtor, els Mags i l’Anunciació, són del segle XII.
  • Sobre l’absis hi ha pintures dels segles XIII i XIV que representen uns àngels.

L’església de Santa Maria, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé