Castell de Samalús a Cànoves I Samalús

El castell de Samalús, també conegut com a Castell d’en Bori o Casa Bòria, és un edifici dins del municipi de Cànoves i Samalús. En un principi era una antiga Masia, es desconeix la història de l’antic mas Bori, propietat de la família Puig de Carcer des del segle XIX.

A principis del segle XX, l’antic mas es va transformar en un castell de gust medieval, fruit dels historicistes de l’època. Del mas només es conserva algun tros de mur i dues finestres del segle XVI.

El castell està situat prop del nucli de Samalús, de planta rectangular, consta de tres pisos, el darrer coronat amb merlets, matacans i gàrgoles.

A la façana de pedra destaca el cos central amb portal d’arc apuntat, al seu damunt tres finestres neogòtiques separades per fines columnes i a la part superior una finestra trilobulada flanquejada per dues torres adossades al mur i cobertes de pissarra. A dreta i esquerra del cos central presenta unes obertures disposades simètricament, les del primer pis d’arc conopial.

A l’esquerra de l’edifici s’alça una gran torre rodona.

El Castell de Samalús, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Anuncis

Torre de Cal Moliner de Castelldefels

La Torre de Cal Moliner és un edifici del municipi de Castelldefels  situat en el carrer  Major, 43 fa cantonada amb el carrer de Juan de la Cierva.

És una Torre de planta quadrada, formava part del recinte exterior del Castell de la vila, va ser construït dins del segle XVI.

Cal dir que a mitjana altura encara hi és visible una finestra trífora, feta amb la típica pedra rogenca local, igual que la resta d’obertures i les cantonades tot de pedra vermella. Està coronada per una cornisa de pedra, afegida a finals del segle XIX o principis del XX.

El nom es el mateix de la masia que havia al seu costat, cal Moliner conegut  també, per l’Hostal Gran, can Jubany o can Ramon del Molí.

Actualment està adossat a un edifici modern i l’accés es fa pel primer pis, les finestres i la porta estan tapiades per evitar incidents.

La Torre de Cal Moliner, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades i Documentació : Ajuntament de Castelldefels

Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de la Roca del Vallès

El Castell de la Roca està situat al municipi de la Roca del Vallès, al cim d’un turó des d’on domina la vall del riu Mogent i el pas de l’antiga via de tradició romana que travessava el Vallès, i a un costat de la població.

A principis del segle XX, estava en molt males condicions. L’edifici es de planta trapezoïdal. No conservava el mur de la banda de migdia que es va aixecar en la reconstrucció. Torre cilíndrica oberta pel darrere, feta d’obra i de filades de maó, aquesta formava part d’un edifici més antic.

A ponent hi ha la torre de l’homenatge de planta rectangular, formant un talús molt inclinat, té un pis més d’alçada.

En aquesta zona es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el seu mur està coronat per merlets.

A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dos cares que fan angle el “rediente” que trenca la línia del mur.

Les sales estan decorades per grans finestrals on hi ha el blasó dels Torrelles esculpit.

Us passo detall de la seva llarga història :

  • Les primeres referències que tenim sobre la Roca són del segle X.
  • No és documentat El Castell , fins al s. XI quan n’era propietari Arnau Mir, l’any 1023.
  • Posteriorment passà a Guillem de Muntanyola a qui succeïren els seus fills Renard i Bernard Guillem, els quals tingueren el castell com a feudataris de Berenguer Ramon de Montcada (1084).
  • El tenien per meitat i en disposaven mig any cadascun.
  • El segle XII la propietat passà per casament al llinatge dels Bell-lloc.
  • Guilleuma de Bell-lloc el cedí al seu espòs amb la condició que el vengués i destinés els guanys a sufragis per la seva ànima, les ànimes dels pares i la del mateix espòs, Guillem de Montclús.
  • El 1283 pertanyia a Ramon de Cabrera qui el 1287 el vengué a Pere Marquès, notari Reial.
  • Durant el s. XIV veiem moviments successius de la propietat de la fortalesa entre monarquia i noblesa. El 1336, Francesc Marquès presta homenatge al rei pel castell de la Roca.
  • Uns anys més tard, Marquès compra la jurisdicció omnímoda al rei i poc després, compra al rei Pere III el mer i mixt imperi i les jurisdiccions alta, baixa i criminal. Segons el fogatge de l’època, s’hi comptaven 205 focs.
  • El 1374, els vassalls aconsegueixen incorporar-se de nou a la corona.
  • Així, vuit anys més tard, el rei torna a vendre la jurisdicció a Francesc Marquès que, com que no paga al rei les anualitats que l’hi devia, la perd a favor de Pere Rovira , axó passa a l’any 1392.
  • Des de 1405 pertanyia a Ramon de Torrelles i de Blanes, el qual va retre homenatge al rei Martí l’Humà com a feudatari seu pel Castell de la Roca.
  • La propietat del castell romangué a mans de la família Torrelles fins al començament del s. XVIII que passà a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona.
  • Després de diversos propietaris, el 1949 l’adquirí Antoni Rivière i Manén que el 1952, restaurà el Castell que es trobava en estat ruïnós.

Hi ha moltes llegendes i histories relatives al Castell de la Roca, que popularment i des de fa segles passaven d’avis a nets…

El Castell de la Roca està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Roca i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Cornellà de Llobregat

El Castell de Cornellà, és conegut popularment com el Castell del Borni, situat el centre de la vila, en el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer s/n, de Cornellà de Llobregat.

Aquest castell és un dels edificis emblemàtics de la ciutat de Cornellà de Llobregat, documentat des de 1204, tot i que probablement hi havia hagut un edifici més antic al mateix indret.

Està situat estratègicament a dalt d’un petit turó des del qual s’albira el delta del Llobregat i el tram final d’aquest riu, de Sant Boi a l’altra ribera.

És un gran casal d’estil gòtic, situat a l’actual barri Centre de Cornellà, construït i reformat en diverses èpoques.

El castell és de planta quadrada, entorn d’un pati central, amb una torre a cada extrem. És construït amb pedra natural, a la base i a les torres, i terra pastada (tàpia), a la resta.

Us passo informació sobre la seva historia :

  • Documentat els anys 1067 i 1204.
  • La primera data segura del castell és de l’any 1308, quan pertanyia a Berenguer de Mallol. En aquesta data el castell tenia una capella dedicada a Sant Antoni.
  • Segons l’historiador Bonaventura Pedemonte, el 1467 el castell fou confiscat a Joan de Ribes i cedit a Manaud del Guerri, partidari de Renat d’Anjou i capità seu al Llobregat. Sembla que fou en aquesta època que el castell sofrí danys per mor de la guerra civil catalana i que fou parcialment restaurat a finals del segle XV.
  • Durant les centúries posteriors, el castell va pertànyer a diferents cases nobles catalanes, fins que l’any 1889 fou la seu del recent creat marquès de Cornellà, títol que recaigué en el jurista i polític Melcior Ferrer i de Bruguera.
  • En la documentació dels segles XI – XII hi consta una torre defensiva “in locum Cornelianus”, sense especificar la ubicació precisa. L’estructura que es conserva actualment té el seu origen a finals del segle XIII i principis del XIV, com a centre d’una àmplia propietat, de la que els primers titulars van ser possiblement la família Cornellà, anomenada també Castellvell.
  • L’any 1992 el castell va ser adquirit per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i tot seguit van començar les obres de rehabilitació i recuperació de l’edifici, acabades l’any 2000.
  • Des del 5 de maig del 2000, acabada la reconstrucció del castell, la primera i segona planta de l’edifici acullen l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà. A la planta baixa s’hi pot visitar la sala d’exposicions, mentre que el pati és utilitzat per a diverses activitats: concerts, conferències, presentacions públiques, entre altres.

Us adjunto informació  de la Web de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat :

http://www.cornella.cat/ca/CastellDeCornella.asp

El Castell de Cornellà està declarat com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Wikipedia i Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Adaptació al text i fotografies : Ramon Solé

Torre de Guaita del Castell de Castelldefels

Aquesta Torre de Guaita,  es considerada  del Segle XIII, està situada davant de l’actual portal d’accés al recinte del Castell de Fels, del qual formava part del seu sistema defensiu.

Ara forma part d’una rotonda per reduir la velocitat pels cotxes en aquesta zona, concretament està en la plaça del Castell, al final de l’avinguda Manuel Girona.

És de planta circular i perfil lleugerament troncocònic, no es conserva la part superior de la Torre.

A Castelldefels hi ha fins a 11 antigues Torres de Guaita, que us aniré presentant en diferents articles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Martí Xic, a Santa Cecilia de Voltregà

    L’Ermita de Sant Martí Xic

és coneguda popularment així per les seves reduïdes  dimensions, però el seu nom és Sant Martí de Voltregà o del Castell, situada en un collet  a 854 m alt., sota les ruïnes del castell de Voltregà.

Des de a prop de Santa Cecilia de Voltregà, trobareu la indicació del PR. que hi porta, l’agafeu i després d’una forta pujada arribeu a dalt l’Ermita.

Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al segle XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà.

Te una petita nau de planta rectangular amb un absis. L’any 1985 fou restaurada gràcies a l’esforç del col·lectiu Amics de Sant Martí Xic, la parròquia, l’Ajuntament de Masies de Voltregà i el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

Podem gaudir de les fabuloses vistes des de  Sant Martí Xic, és com un “ Mirador” natural de la comarca d’Osona, amb les muntanyes blanques al fons del Pirineu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Una antiga Presó, la de Mataró

Aquesta  Presó de Mataró, està situada en el carrer de la Muralla de la Presó, tocant la Riera, fou construïda per l’arquitecte de Collbató Elies Rogent durant l’any 1851.

No era un edifici per tenir a reclusos durant llargues estades sinó que era per retenir-los en vistes a judici o per ser traslladats en un període curt de temps a d’ altres presons on complirien condemna.

Obres importants d’aquest arquitecte de l’època foren l’edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona  entre 1863-70 i va portar a terme, la restauració del Monestir de Ripoll durant els anys1886-93.

En el cas de la Presó de Mataró, l’arquitecte Elies Rogent, segueix els canons de les construccions medievals de caràcter civil, pròpies de la Mediterrània occidental, a la Baixa Edat Mitjana.

De fet, l’aspecte de la Presó és d’un casal fortificat, a mig camí entre un palau i un Castell.

L’estructura semicircular de la part posterior de la Presó es reflecteix al pati, i no disposa de finestres, totes estant en la part de davant i vent enreixades i es feta de maó vist.

L’edifici va deixar de funcionar com a presó l’any 1967.

L’antiga Presó de Mataró és un edifici protegit com a bé cultural d’interès nacional del municipi de Mataró.

Podeu veure mes fotografies a :

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2722

I un reportatge del seu possible futur :

http://www.mataro.cat/portal/contingut/noticia/2017/03/13306_nota_usos_preso.html

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

                                    US DESITJO BONES FESTES,  A TOTS i TOTES !!!