Castell de Vilassar de Dalt

El Castell de Vilassar de Dalt, està en el carrer Àngel Guimerà, 39, de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva llarga història :

  • Els orígens del castell es remuntin al segle X, quan ja existia un nucli originari format per una torre de guaita i un recinte emmurallat al voltant.
  • L’any 1146, Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell.
  • El 1171, Pere de Sant Vicenç pactà amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomanà els feus de la torre de Vilassar.
  • L’any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, el cedeix juntament amb el castell de Burriac al seu fill Guillem.
  • El 1273, Guillem comprà el dret sobre la castlania a Guillem de Tagamanent.
  • L’any 1322 els castells de Sant Vicenç i Vilassar van passar a Berengueró de Sant Vicenç qui morí sense successió masculina, probablement degut a la pesta negra. Al quedar la família Sant Vicenç sense descendència, i per a satisfer el gran nombre de creditors, els castells de Vilassar i Burriac van ser venuts al burgès i escrivà de ració barceloní Pere des Bosc l’any 1352 per 190.000 sous.
  • Pere des Bosc racionalitzà la gestió i administració de les seves jurisdiccions. Capbrevà els seus dominis (1358-60) i establí els termes amb els castell de Dosrius i el de Mataró, procés que originà conflictes amb els senyors de Premià i de la Roca.
  • Al segle XV va ser integrat a les possessions reials per Alfons el Magnànim, sobre l’any 1419 tot i que els des Bosc van seguir ocupant-lo durant els segles XVI i XVII.
  • L’any 1704, quan s’extingí la família des Bosc, per enllaços matrimonials passà als Oms, als Copons (marquesos de Moià de la Torre) i als Sarriera, que encara en mantenen la propietat.
  • L’entrada de les tropes borbòniques en l’any 1713, el saqueig de la divisió napoleònica del general Lechi en l’any 1809 i la darrera carlinada en1874.
  • L’any 1931 va ser declarat monument historicoartístic.
  • L’any 1956 acaben les obres de reforma i restauració empreses pels propietaris.

El Castell en un principi ja constava d’una gran torre de l’homenatge cilíndrica i un recinte que coincidia quasi totalment amb l’actual.

A finals del segle XIII s’hi afegí una torre quadrada gòtica al costat dret de la portalada.

A partir del segle XIV evoluciona cap al concepte de palau residencial patint un seguit de reformes radicals. A finals del segle XV es decorà la façana. Les finestres gòtiques són del segle XV.

El procés de deteriorament comença el segle XVII; s’hi introduïren un seguit d’afegits que foren eliminats en la restauració del segle XX.

El castell és de planta irregular concentrada. Consta de dos recintes articulats al voltant de dos patis.

S’entra al primer àmbit per un pont d’obra que salva un vall ample i fondo. Al costat dret del pati hi ha les sales antigament destinades a taller i al costat esquerre la capella dedicada a la Santíssima Trinitat i a la Concepció de Maria  i la cuina.

El retaule és obra del pintor barceloní Joan Arnau.La segona portalada s’obre a un pati interior que inclou la torre rodona, cilíndrica, de cinc pisos i un mur de més de 2 m de gruix que conté encastada l’escala de cargol. La torre és probablement del segle XI.

El quadrilàter determinat pel perímetre de d’edifici i aquest pati interior dóna lloc a tres crugies als costats E, S i W mentre que al N només hi cap un estret camí de ronda a l’alçada dels merlets. El primer pis de la crugia de ponent era destinat a magatzem de blat, cuina i font mentre que al costat de llevant s’obria l’ala noble.

Actualment acull l’arxiu històric dels marquesos de Barberà amb més de 8000 pergamins, centenars de lligalls en paper, 300 llibres i 70 manuscrits, i és un dels arxius privats medievals més importants del nostre país.

També si fan grans casaments, espectacles i altres activitats. No te accés lliure.

El Castell, l’any 1986 fou declarat bé d’interès cultural per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé.

Torre del Castell de Malgrat de Mar

La Torre del Castell de Malgrat de Mar, esta situada en un turó dins del Parc  del Castell, des d’on s’observa una meravellosa panoràmica de tot el municipi.

Es pot accedir per medi d’un ascensor inclinat  que uneix el carrer de Passada amb el Parc del Castell i al barri del mateix nom.

   

Salva un desnivell de 25 metres, amb capacitat per a 25 persones, i una durada de poc mes de 1 minut.

 

Us passo l’historia  de La Torre del Castell :

  • Segons es diu, aquesta torre està lligada a la del castell de Palafolls, del qual depenia aquesta força situada a primera línia del mar.
  • És una torre de guaita, que data del segle XIV (any 1285, segons el Libre de feyts d’armes de Catalunya, atribuït inicialment a Bernat Boades, 1370-1444) i que probablement estava rodejada d’altres recintes construïts per defensar el nou nucli de Vilanova de Palafolls.
  • Per la proximitat al camí ral, pot ser que es veiés afectada per la Guerra dels Remences (segle XV).
  • Probablement serví al segle XVI de torre de guaita contra pirates i al segle XVII funcionava com a bateria de costa.
  • L’any 1668 s’esmenta un canó (potser l’únic que hi havia) a la força de Malgrat.
  • Durant un atac dels francesos el 22 de juliol de 1696 se sap, que el castell patí greus destrosses.
  • En una carta de l’any 1836, el comandant d’armes de Malgrat parla d’un atac a la fortalesa per part dels carlins el 16 de novembre a la nit i, posteriorment, d’un altre el dia 6 de desembre.
  • L’espai va continuar com a lloc estratègic els segles següents i durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) s’hi establí una bateria de costa i un niu de metralladores.

L’última actuació que s’ha realitzat al conjunt es va produir l’any 2002, amb motiu de la remodelació del parc del Castell, quan es va reformar la torre i s’hi van realitzar treballs de consolidació, millora i accessibilitat.

Vista de Malgrat de Mar, des del Parc del Castell

La Torre del Castell és l’únic Bé Cultural d’Interès Nacional catalogat a Malgrat de Mar.

Per a mes dades, us poso aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_del_Castell_(Malgrat_de_Mar)

Es tot un conjunt que val molt la pena ser visitat.

 

Recull de dades : Ajuntament de Malgrat de Mar i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

 

Santa Maria de Barberà de Barberà del Vallès, La Romànica

L’església de Santa Maria de Barberà es troba al barri de la Sagrera, al final del carrer de Sant Oleguer, a un lateral de la Ronda de Santa Maria i al marge dret del riu Ripoll,

aïllada d’altres edificacions, al seu costat es va crear la Plaça del Mil·lenari, és a Barberà del Vallès.

Us passo la seva història :

  • El 1006, s’esmenten unes esglésies de Barberà.
  • Una de les quals devia ser la que precedí l’actual església romànica de Santa Maria, que fou construïda la segona meitat del segle XI, en el 1067 i en el 1074 hi ha notícia de deixes per a l’obra de l’església.
  • El 1143 devia ser parròquia, ja que n’era sufragània la del castell.
  • El mateix any passà a jurisdicció de l’orde del Temple.
  • L’any 1919, Mn. Manuel Trens, director del Museu Diocesà de Barcelona, i Mn. Josep M. Esteve, rector de Santa Maria, posaren a descobert les pintures que recobreixen els absis.
  • Després de la Guerra Civil tant les pintures com l’església foren restaurades amb l’ajut del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.

És una construcció romànica de planta de creu llatina amb una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i tres absis orientats a llevant coberts amb volta de quart d’esfera.

Els murs són de carreus de pedra bicolors ben escairats i d’una mida mitjana. Tenen com a únic element decoratiu les bandes llombardes i els arquets cecs al sector de la capçalera.

Sobre el braç nord del transsepte s’aixeca el campanar de base rectangular dividit en dos cossos, l’inferior està ornamentat amb arcs cecs i bandes llombardes, sense cap obertura i rematat amb un fris de dents de serra.

El cos superior té espitlleres a mitjana alçada i finestres dobles al capdamunt, està rematat amb una teulada piramidal.

La porta d’accés, situada al mur de ponent, és un doble arc de petites dovelles. Podria no ser la portada original.

Descobertes el 1919 darrere d’un retaule que cobria tot l’absis central, a l’interior es conserven una de les millors mostres de pintura mural del romànic català in situ. Totes elles datades del segle XII, atribuïdes al mestre de Cardona.

A l’absis central hi ha un Pantocràtor; al del nord trobem un cicle de la troballa i l’exaltació de la Santa Creu. A l’absis sud s’hi representa la vida dels sants Pere i Pau. El programa es completa amb escenes bíbliques i altres motius vegetals.

És un dels pocs exemples on els tres absis conserven prou elements com per fer-nos una idea del que fou en època del romànic la iconografia de la capçalera d’un edifici religiós.

Es poden veure diferents representacions, presidides a l’absis central, a la seva part superior, per una Maiestas Domini amb els símbols dels quatre evangelistes, passant després als registres de l’Anunciació, la Visitació i la Nativitat del Senyor. En les absidioles es poden veure, entre altres, el martiri de sant Pere i sant Pau, i l’emperador Constantí.

Aquesta església, popularment se la coneix com La Romànica.

A un lateral hi ha un cementeri,

en l’altre costat el mirador del riu Ripoll.

Us passo l’enllaç de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, on trobareu una explicació i un retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà :

http://www.bdv.cat/guiaactivitats/recursos/recursos/retallable_per_penjar_a_la_guia_pdf.pdf

Santa Maria de Barberà és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia , Ajuntament de Barberà del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell – Cartoixa de Vallparadís de Terrassa

El Castell – Cartoixa de Vallparadís és una antiga edificació de Terrassa, situada vora el torrent de Vallparadís, s’hi accedeix pel parc de Vallparadís i pel carrer Salmerón.

Des de 1959 és la secció principal de les sis que actualment conformen el Museu de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • El primer esment d’una fortificació vora el torrent de Vallparadís es troba en un document del 1110, quan Berenguer de Sanlà i la seva dona Ermessendis compren al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, unes terres per construir-hi la seva residència senyorial.
  • El castell de Vallparadís, doncs, pertanyerà a aquesta família, que van adoptar el cognom de Terrassa, fins al 1344, en què Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa, cedeix el castell a monjos cartoixans d’Escaladei i de la seva filial de Sant Pol de Mar
  • La seva nova funció de monestir van introduir reformes importants, com la creació del claustre a l’antic pati d’armes, la sala capitular i la capella.
  • Com a cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís subsistirà fins al 1413, en què la comunitat es trasllada a Tiana, a la nova cartoixa de Montalegre.
  • Aquell any passa a mans dels carmelitans de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i, més endavant, és adquirida per Jofre de Sentmenat el 1432.
  • Els Sentmenat van ser els senyors de la quadra de Vallparadís fins al 1830, en què aquest territori va passar sota la jurisdicció del municipi de Terrassa.
  • L’antic castell, aleshores esdevingut una gran masia, encara va ser adquirit, el 1852, per la família Maurí.
  • El 1944 fou declarat monument històric.
  • El 1947 els Maurí el van cedir a l’Ajuntament de la ciutat, que, després d’una intensa i fantasiosa campanya de restauració i reconstrucció duta a terme per l’arquitecte Alexandre Ferrant,
  • El any 1959, es va decidir instal·lar el Museu de Terrassa.

El Castell actual, que conserva poques restes de l’original, voltat d’un fossat i amb una gran torre central,  és de planta rectangular, de murs amb espitlleres i amb quatre torres quadrades als angles i tres bestorres al mig dels costats nord, est i sud.

Les transformacions arquitectòniques per adequar-lo a les funcions com a cartoixa encara es conserven.

Hi destaca el claustre, de dos pisos  l’inferior d’obertures bastant irregulars, i el superior més uniforme, d’arcs apuntats i capitells geomètrics sense decorar, amb l’antiga sala capitular al costat est, coberta amb volta de creueria.

L’antiga església del Monestir és la sala anomenada avui el Tinellet, de coberta plana aguantada per quatre arcs apuntats diafragmàtics.

Us passo un enllaç amb mes dades sobre el Castell – Cartoixa :

https://www.terrassa.cat/castell-cartoixa-vallparadis

En relació al Museu Municipal d’Art, alberga l’exposició permanent i disposa d’una sala d’exposicions on s’exhibeixen les col·leccions del seu fons, formades per peces arqueològiques i artístiques provinents de la ciutat, del terme municipal i de la comarca, que procedeixen de la col·lecció de l’antiga Biblioteca Museu Soler i Palet, creada el 1928 per l’advocat i historiador Josep Soler i Palet i situada al centre de Terrassa.

També conserva la col·lecció d’aparells de ràdio d’Eudald Aymerich, que va cedir-la a la ciutat el 1974, entre altres objectes.

El Castell i el seu fossat estan protegits pel Catàleg de Monuments Historicoartístics de Catalunya i classificats com a Béns Culturals d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia, i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Can Feu de Sabadell

El Castell de Can Feu és una mansió senyorial del segle XIX situada al barri de Can Feu de Sabadell, al Vallès Occidental.

Es va aixecar aprofitant les restes d’una antiga masia, la masia en qüestió podria ser la Masia Sobarber, la qual ja està documentada el 1055,

també, es coneixia amb el nom de Casa Cremada a causa d’un incendi.

Us passo la historia del Castell de Can Feu :

  • Aquesta hisenda que s’estenia pels termes de Jonqueres i Sant Julià d’Altura va ser adquirida i rehabilitada per la família Feu durant el segle XV.
  • Més endavant, la masia va canviar d’amo, passant a mans de la família Olzina, la qual havia esdevingut noble l’1 de febrer de 1513 de mans del rei Ferran II.
  • El primer document conegut que relaciona aquesta família amb la finca data de finals del segle XVIII.
  • L’obra constructiva del conjunt arquitectònic en la forma actual, inclosa la torre, s’inicià l’any 1816 i no va finalitzar fins a començaments del segle XX.
  • Aquest castell deu la seva construcció a una juguesca entre tres cosins, Josep Nicolau d’Olzina, Ignasi de Puig i el marquès de Montsolís.
  • L’any 1937 el Castell de Can Feu va esdevenir residència d’estudiants de l’Institut Obrer d’Ensenyament, creat a Sabadell el 10 de març de 1937.
  • La titularitat última de la finca era de la societat MAS DURAN SA de Sant Quirze del Vallès.
  • L’any 2012 l’Ajuntament va aprovar la creació d’un parc de 6 hectàrees al voltant del castell, on antigament s’ubicava el bosc de Can Feu, completament talat.
  • Des de 2018 és propietat de l’Ajuntament de Sabadell.

Per ha mes informació històrica,  podeu consultar a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/el-castell-de-can-feu-1882/

El maig del 2017 l’Ajuntament de Sabadell va anunciar que expropiaria el Castell.

L’Ajuntament executaria una expropiació de mutu acord i es signarà un conveni, que deixarà sense efecte l’anterior.

Finalment, el conveni signat el 2018 va establir que s’expropiava el Castell i la zona verda que l’envolta, amb la condició que estigués lliure de càrregues i d’ocupants.

El preu de l’expropiació fou de 24.798,07 euros, xifra que l’antic propietari devia a l’Ajuntament per l’impagament d’impostos endarrerits.

Actualment ja s’han iniciat els treballs d’ habilitar una zona verda al seu voltant un cop acabades les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Esperem que en poc temps també es faci la restauració de l’edifici i es  doni un bon ús del Castell de can Feu de Sabadell.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Camprubí de Cornellà de Llobregat

Casa Camprubí  és situada en la ctra. de Sant Joan Despí i dins del Parc de la Infanta de  Cornellà de Llobregat.

Us passo la seva història :

  • La casa va ser construïda l’any 1927 per l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert a petició de la família Camprubí, coneguts cultivadors de roses de jardí.
  • La casa continua rodejada de camps de flors dins el parc del Canal de la Infanta.
  • Està inclosa al Pla Parcial Fatjó de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat per protegir l’edifici i el seu entorn immediat.

És una casa unifamiliar de tipus burgès formada per tres cossos cúbics juxtaposats a diferents alçades de manera gradual i un cos cilíndric més petit adossat al cos principal.

Les cobertes són de teula romana formant teulades a quatre vessants i les finestres es disposen de forma asimètrica.

L’estil és propi de la seva cronologia, tot cercant els volums rectilinis i quadrangulars contrastats en dimensions, dins un noucentisme no exempt d’historicismes, com el neomedievalisme, i imitant els volums d’un castell medieval, amb l’esmentada torre semicilíndrica a la torre quadrangular més alta.

En la decoració exterior destaca la ceràmica esmaltada i trencadís.

També són elements destacables les baranes típiques de Jujol a base de barres torçades i els esgrafiats amb motius florals i camperols.

Casa Camprubí  es troba inclosa dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Maria de Castelldefels

L’Església parroquial de Santa Maria, està situada en la plaça  de l’Església de Castelldefels.

Antiga església al costat del Castell

Us passo l’historia de l’Esglèsia :

  • Antigament l’església estava adossada al Castell, amb la compra del Castell de Fels per part de la família Girona, l’antiga parròquia va perdre la seva funció.
  • Per aquest motiu, el nou amo del Castell, Manuel Girona,  va sufragar la construcció de la nova església, iniciada el 1903 per Enric Sagnier.
  • I consagrada el 19 de setembre de 1909 pel bisbe Laguarda.
  • Fou incendiada a l’inici de la Guerra Civil, en l’any 1936
  • Durant la guerra va fer funcions de mercat públic.
  • El 1948 s’inicia la seva reconstrucció, sota la direcció de l’arquitecte Nil Tusquets.

És una església de tres naus separades per pilars, amb un absis semicircular i una petita capella, també semicircular, dedicada a baptisteri, als peus de la nau esquerra.

El més significatiu de l’estructura és l’alçat de la nau central, amb una coberta a dues aigües sostinguda per unes especials encavallades de fusta, de disseny trilobat. La façana, de línies neoromàniques, va perdre el campanar, que ha estat substituït per una obra nova, de ferro, en contrast. A l’interior hi ha pintures de Serrasanta.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://lavoz.cat/2009/01/santa-maria-de-castelldefels-100-anos-de-historia/

L’Església parroquial de Santa Maria de Castelldefels està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipédia i Ajuntament de Castelldefels

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Grau de Caldes de Malavella

L’Ermita de Sant Grau està ubicada al centre urbà de la població, capdamunt del turó del mateix nom i just al costat de les termes romanes, concretament  en el carrer de St. Grau a Caldes de Malavella.

Al mateix turó hi podria haver hagut el castell de caldes esmentat a documents del S.XI. i que el 3 d’octubre se’n celebra la festa.

L’origen de la capella no es coneix, però podria haver format part del castell de Caldes tant per la seva localització, vora les termes on es basteix el castell com també per la configuració del seu mur posterior, de pedra en paredat de filada i espitllera.

És de planta és rectangular, amb una nau i dues capelles petites, dedicades a Sant Grau Abat i a Nostra Senyora del Remei. La porta principal està formada per un arc rebaixat de pedra. La façana és en paredat rústic arrebossat. La porta és en arc rebaixat de pedra, i a banda i banda unes finestretes en arc de mig punt. Mirant des de fora, des de cada finestra es veu la imatge d’un dels sants als que està dedicada la capella. Sobre la porta hi ha un ull de bou. Asimètricament a la porta un petit campanar de paret. La façana posterior té un paredat de filada amb vuit espitlleres.

Com diem, poc es sap d’aqusta Ermita, us passo breument la seva història :

  • Les notícies documentals més antigues de l’ermita són de la baixa edat mitjana.
  • Segons una visita pastoral del segle XVI, les inhumacions localitzades a l’entorn de l’ermita van haver de traslladar-se al voltant de l’església de Sant Esteve perquè l’aigua termal que transcorre pel subsòl de l’ermita les malmetia.
  • Al segle XIV es documenta un nou trasllat a l’església parroquial, aquesta vegada de l’altar, a causa de l’estat ruïnós en què es trobava l’ermita.

No fa massa es va pintar la façana principal, personalment el color no m’agrada.

És una obra que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Castell de Samalús a Cànoves I Samalús

El castell de Samalús, també conegut com a Castell d’en Bori o Casa Bòria, és un edifici dins del municipi de Cànoves i Samalús. En un principi era una antiga Masia, es desconeix la història de l’antic mas Bori, propietat de la família Puig de Carcer des del segle XIX.

A principis del segle XX, l’antic mas es va transformar en un castell de gust medieval, fruit dels historicistes de l’època. Del mas només es conserva algun tros de mur i dues finestres del segle XVI.

El castell està situat prop del nucli de Samalús, de planta rectangular, consta de tres pisos, el darrer coronat amb merlets, matacans i gàrgoles.

A la façana de pedra destaca el cos central amb portal d’arc apuntat, al seu damunt tres finestres neogòtiques separades per fines columnes i a la part superior una finestra trilobulada flanquejada per dues torres adossades al mur i cobertes de pissarra. A dreta i esquerra del cos central presenta unes obertures disposades simètricament, les del primer pis d’arc conopial.

A l’esquerra de l’edifici s’alça una gran torre rodona.

El Castell de Samalús, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Torre de Cal Moliner de Castelldefels

La Torre de Cal Moliner és un edifici del municipi de Castelldefels  situat en el carrer  Major, 43 fa cantonada amb el carrer de Juan de la Cierva.

És una Torre de planta quadrada, formava part del recinte exterior del Castell de la vila, va ser construït dins del segle XVI.

Cal dir que a mitjana altura encara hi és visible una finestra trífora, feta amb la típica pedra rogenca local, igual que la resta d’obertures i les cantonades tot de pedra vermella. Està coronada per una cornisa de pedra, afegida a finals del segle XIX o principis del XX.

El nom es el mateix de la masia que havia al seu costat, cal Moliner conegut  també, per l’Hostal Gran, can Jubany o can Ramon del Molí.

Actualment està adossat a un edifici modern i l’accés es fa pel primer pis, les finestres i la porta estan tapiades per evitar incidents.

La Torre de Cal Moliner, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades i Documentació : Ajuntament de Castelldefels

Text i Fotografies : Ramon Solé