Castell de Creixell (Tarragonès)

El Castell  està situat en el carrer de l’Església de Creixell.

Us passo la seva història:

  • El 1173 tenim notícia documentada del terme Creixell quan Ponç de Rajadell i la seva muller venen el castell de Montornès a la comunitat de Santes Creus delimitant-lo «ab oriente in termine de Crexello».
  • Probablement, la construcció del castell data del 1190 quan el bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, concedeix la Carta de Població a la vila de Creixell.
  • A partir de 1277, la senyoria de Creixell pertanyia al prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d’Osona.
  • L’any 1358 consten 28 focs a «Crexell».
  • El 1572 se secularitza el priorat de Casserres i els seus béns van a passar al Col·legi de Jesuïtes de Betlem de Barcelona.
  • L’any 1767 i degut a l’expulsió del jesuïtes, la vila i castell passà a mans de la corona, i després Salvador de Marc de Reus que regí la senyoria de Creixell fins a l’abolició dels drets senyorials al segle XIX..
  • Avui en dia és de propietat privada i es troba en bon estat.

El Castell de Creixell, al Tarragonès, és un castell de forma poligonal (nou cares) situat a la part més alta del poble, encimbellat damunt d’un talús prominent. Les parts més antigues del castell daten de finals del segle XI, encara que la major part del que podem veure és posterior al segle XVI.

El talús de pedra està datat de finals del segle XI al segle XII. La resta, construïda en obra de maçoneria, ha anat evolucionant del del segle XIV al XIX.

Té planta poligonal, tres nivells d’alçada amb talussos exteriors i pati interior descobert. El portal d’entrada és adovellat amb arc de mig punt, les finestres de llinda recta i coronat amb merlets grans.

Edificies del costat del Castell

Hi romanen la presó del s. XIV i el celler del segle XVI. L’estructura militar, força evident encara avui dia, ve dels segles XVI i XVII, quan degut als freqüents atacs pirates calia defensar-se dels saquejos dels corsaris i es va reforçar el sistema defensiu integrat pel castell i la muralla.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Joan Baptista de Clarà de Torredembarra (Tarragonès)

L’Església de Clarà esta dins del nucli antic de Clarà, en el carrer de la Indústria i front el Castell de Clarà del municipi de Torredembarra.

Us passo la seva història:

  • Documentada des del segle XIII
  • Els orígens cal situar-los el 19 de març de 1057, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la comtessa consort Almodis van efectuar la donació d’una quadra de terra erma anomenada Clarà dins del terme del Castell de Tamarit, amb l’obligació de conrear la terra i de “construir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa”, l’actual Cal Xecu.
  • Reformada i/o modificada durant els segles XIV, XVI i XVII i finalment, al segle XIX.

Es troba a la zona nord-est del municipi de Torredembarra.

A Clarà s’hi han conservat les poques restes del castell de Clarà, una torre amb una volta que permet l’accés a un recinte i les restes d’un matacà, estan integrades amb l’edificació coneguda com el casal de Cal Xeco.

Te un campanar d’espadanya de dos ulls.

Sobre la porta duu la data de 1842.

La façana lateral de migdia conserva l’adovellat de punt rodó d’una porta antiga.

La festa major és al gener, per Sant Sebastià màrtir.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Castell de Clarà de Torredembarra (Tarragonès)

El Castell de Clarà esta dins del nucli antic de Clarà, en el carrer de la Indústria del municipi de Torredembarra.

Us passo la seva història:

  • Es una Fortalesa documentada el 1227.
  • Tot el nucli de Clarà formava una espècie de caseriu, amb la seva església, i és el nucli més antic que es coneix de la primitiva Torredembarra.

Del vell castell només es conserven alguns vells elements molt adulterats i integrats en un edifici modern,

amb l’edificació coneguda com el casal de Cal Xeco.

El Castell de Clarà és una antiga masia medieval fortificada, amb pati al qual s’accedeix per un arc de mig punt,

Ramon Aloguin /Generalitat de Catalunya

sota una torre amb matacà que actualment està força restaurada i que possiblement pertany al nucli primitiu del segle XIV.

La casa té finestres amb llindes i arcs conopials.

La construcció és la típica de maçoneria i carreus.

El Castell de Clarà és un edifici de Torredembarra (Tarragonès) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Edifici proper al Castell

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Andreu de Moià(Moianès)

Sant Andreu del Castell de Clarà està situada al cim del turó de Sant Andreu, a 200 m al migdia del castell.

Us passo la seva història:

  • La primera citació d’aquesta església és feta en un pergamí de l’any 1275 en el qual se cita com a sufragània de Moià.
  • En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences.
  • Fou restaurada a principis del segle XIX després del saqueig i profanació realitzats pels francesos.
  • La renovació va anar a càrrec del notari Joaquim Otzel i Coromines, hereu del veí mas Coromines
Pere Català Roca – 1962 / Generaalitat de Catalunya

La capella és d’una sola nau i coberta a dues aigües. La façana està encarada a ponent.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Presenta l’accés a través d’una porta d’arc de mig punt. Va ser construïda directament sobre la pedra, sense fonaments. Al mur de migdia destaquen dos voluminosos contraforts de pedra.

Un cos afegit del segle XIX (1870) guarda la tomba de la família Coromines.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A la façana hi ha una inscripció que fa referència a la destrucció soferta l’any 1808. Des de la capella es pot contemplar una panoràmica amb Moià als peus i Castellterçol a l’horitzó.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Santa Andreu de Clarà és la capella del Castell de Clarà, al terme municipal de Moià (Moianès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de Terme de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

La Creu de Terme esta a la dreta de la carretera que puja al Castell de Sant Martí Sarroca.

Imma Mestres, Josep Font i Àlex Asensió – 2006 / Generalitat de Catalunya

Història:

  • Aquesta creu, moderna, substitueix una altra creu de ferro que estava situada prop el castell i que va ser destruïda durant la guerra civil.
  • La base de suport de pedra motllurada probablement és un element aprofitat procedent d’una altra construcció.

Creu de planxa de ferro que resta encastada dins una base de pedra. La creu, pròpiament dita, és molt senzilla, del tipus llatí, amb els braços rectes acabats en punta de fletxa i els angles de la creuera remarcats amb expansions punxegudes que configuren un quadrat central. La superfície de la planxa és llisa. El braç inferior, a través d’un eix vertical cilíndric, s’encasta dins la base de suport la qual descansa damunt una socalada, de pedra, de tres graons.

La base de suport és un volum profusament decorat treballat amb relleus de cargolades fulles d’acant que surten de la part inferior i s’enfilen per la superfície per acabar en un tram estriat remat per un coronament de sanefa de formes vegetals esquemàtiques. Els acants s’agrupen de dos en dos i, entre cada parella, es disposen rostres grotescs de personatges masculins, adults, amb els ulls i la boca oberts.T MARTÍ.

La Creu de Terme de Sant Martí Sarroca és una creu de terme del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Torres de Fals o Castell de Fals de Fonollosa (Bages)

Les Torres de Fals están en el petit poble de Fals del municipi de Fonollosa.

Us passo la seva historia:​

  • El castell de Fals era la clau que obria i tancava el pas del camí ral de Barcelona a Cardona, és per això que els senyors del castell de Cardona en tingueren sempre el domini que degué ser en alou ja que no apareix cap jurament de fidelitat fet als comtes de Barcelona.
  • Les primeres mencions de la seva existència són de l’any 995 amb diverses denominacions, com la de Falcas, Falchs i Falcs. N’eren feudataris o castlans la família cognomenada Fals.
  • EI 1021 apareix esmentat un feudatari que es diu Bonfill de Fals, nomenat marmessor pel vescomte Bermon de Cardona, a qui jura fidelitat. En diversos documents posteriors s’esmenten els senyors de Falcs i com la possessió passà a diverses mans, per testament, dins la família.
  • Els anys 1123 i 1143 és citat en sengles documents Arnau Bernat de Falcs.
  • El 1176 trobem Ponç de Falcs, un fill homònim i l’hereva d’aquest, Elissèn de Falcs, documentada el 1221. El 1275, s’esmenta un cavaller Guillem de Falcs.
  • Durant els segles immediats, el castell continuava formant part de la senyoria dels Cardona i és en aquesta època, cap al final de l’edat mitjana que probablement s’edificà la segona torre.
  • El castell queda vinculat el 1314 al vescomtat que Ramon Folc VI de Cardona organitzà amb el conjunt del seu patrimoni i en formà part com a propietat vescomtal, després comtal i finalment ducal fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
  • La notícia que en proporciona “l’Àlbum Meravella” diu: “Són notables en el caseriu de Fals, comprès dins el de Fonollosa, les cèlebres torres, de les quals no se sap l’època fixa de llur construcció, per bé que es té notícia que en el segle XV (1434) foren cedides pel senyor de Fals, duc de Cardona, a un tal Francesc Sala. Se suposen de l’època de les lluites dels alarbs”. Galobardas diu que “El castell de Fals o de Falchs era la clau que obria i tancava el pas del camí ral de Barcelona a Cardona; i, per això, els senyors del Castell de Cardona tenien sempre el domini de dit castell de Fals”.
  • Del 1042 hi ha menció de l’església de Sant Vincenç “de castro Falcs” (Fals continua tenint la mateixa dedicació parroquial).
  • El “castrum de Falchs”, en la vegueria de Bages, fou un de tants indrets que el 1375 constituïren el nou comtat de Cardona.
  • Un precedent del topònim pot trobar-se en el nom personal de “Falcucio”: “Enego, quem alio nomine vocant Falcucio” és personatge del 966. La signatura de “Bonefilio Falchos” se’ns documenta el 1021; “Bonefilio de Castro de Falcos”, el 1026, apareix amb relació amb els Cardona. La vescomtessa Egúncia -línia cardonina- el 1039 dona al monestir de Sant Pere de Casserres “infra terminus de falcos ipsa sals que est ante predictum Castrum cum diversis domibus que ibi sunt”. El castell romangué en el domini de la casa de Cardona, estant-hi vinculat, fins a l’extinció dels senyorius. A la torre que queda rodejada per un mur amb espitlleres se li atorga una cronologia del segle XV.

És un castell medieval del qual resten dues torres cilíndriques, la més antiga del segle xi adossada a l’església i la rectoria, i una altra dels segles XIII-XVI situada a migjorn.

La més antiga té una alçària d’uns 19,50 m i està formada per pedres grosses i poc treballades a la base i més petites a la part superior.

L’altra torre fa uns 17 metres d’alçada, però els blocs de pedra que la conformen estan ben treballats i disposats en fileres horitzontals. La part sud d’aquesta torre està protegida per un mur amb espitlleres de base atalussada de construcció moderna.

De l’antic castell altmedieval, només es conserva la torre romànica, de començament del S. XI, situada dalt d’un turó. Té una planta circular, un mica deformada sobretot a la base.

L’alçada total és de 19,5 m, i el diàmetre exterior, de 9 m. La torre es fonamenta a la roca. Els blocs de pedra utilitzats a la base són molt grossos, irregulars i molt poc treballats.

Queden units amb un morter de calç força blanquinós, perquè conté molta calç. Al mur exterior encara s’observen pegats de l’arrebossat que els cobria.

La forma de les pedres de la base i la seva distribució són un indici que permet suposar que la torre es va aixecar en un moment de perill. Més amunt, les pedres són més petites, sobretot a partir dels 5 m, i no estan gaire treballades.

Al cim de la torre hi ha filades amb carreus més regulars i ben tallats. Això fa pensar que, amb força probabilitat, aquestes filades es van afegir posteriorment. La porta original s’obre a uns 8 m per damunt del nivell de la roca, orientada al nord-oest.

Cal remarcar, però, que ha sofert moltes transformacions. L’arc de la porta, que sembla força primitiu, s’ha construït amb lloses verticals i forma gairebé un angle obtús.

Sota l’arc hi ha una llinda de pedra, que podria haver estat afegida amb posterioritat o, potser, ja formava part de l’obra original. Els muntants estan força alterats i ni tan sols són iguals. A l’interior de la torre hi ha dues falses cúpules. Per damunt seu, hi deuria haver un o dos pisos més.

La segona torre, a migjorn de la primera, és una construcció cilíndrica, d’estructura molt simple, d’una alçada de 17,2 m a partir d’un pla circular, que ve donat per un diàmetre extern de 9 m i un gruix a les parets de 247 cm que es manté constant a tot el llarg de la torre. Està dividica en tres nivells d’idèntiques proporcions, uns baixos i dos pisos capçats per un terrat.

La torre s’aparella amb blocs de pedra treballats i ben engaltats disposats en filades horitzontals distribuïdes a trencajunt. Molt grans a la base (39 x 107 cm) i gradualment menors cap a la part alta. A mitjana altura hi ha un seguit de forats quadrats i dues mènsules. En els blocs de pedra que la componen encara poden observar-se algunes marques de picapedrers. Aquesta, és una obra de finals del segle XIII i principis del XIV. Està envoltada per un mur, segurament d’època més moderna, ja que està equipat amb unes espitlleres, dissenyades per l’ús d’armes de foc.

Les Torres de Fals és el conjunt monumental constituït per les restes de l’antic castell de Fals, situat al poble de Fals en el municipi de Fonollosa (Bages), és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fotografies en Blanc i Negre : Pere Català i Roca – 1962 /Generalitat de Catalunya

Altre Fotografies Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

Castell i ermita de Voltrera d’Abrera ( Baix Llobregat)

El Castell de Voltrera  està en la Urbanització de can Vilalta d’Abrera.

Situat el Castell a dalt d’un turó on es pot observar una gran vista del Baix Llobregat.

Us passo la seva història:

  • Aquest castell va pertànyer a la baronia de Castellví de Rosanes.
  • El terme de Voltrera és esmentat des del 996.
  • Però el castell no és documentat fins al 1027; llavors n’era el senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví.
  • En fer testament el 1058 Ramon Guillem deixà el castell al seu fill Arbert.
  • Després fou senyor del castell Pere de Voltrera, fill de Guillem Ramon I de Castellví que l’hi havia deixat en el seu testament el 1110, tot consignant-hi que volia que fos clergue.
  • A la generació següent, el castell revertí de nou al llinatge troncal, ja que el senyor de Castellví, Guillem Ramon III, en testar el 1176 el deixà al seu fill Gombau. El llinatge posseïdor de la baronia s’esgota per línia masculina i passa per matrimoni als Montcada.
  • Des del segle XVI s’anomena castell de Vilalba.
  • Acabada la guerra de Successió els senyors que hi havien viscut per motius de seguretat, abandonen el castell per viure a la casa Vilalba, al peu d’aquest.

El castell de Voltrera d’Abrera són unes restes de murs, encara notables, amb la capella romànica de Sant Pere molt a prop, també en ruïnes.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Aquesta és la part més antiga del castell, datada vers el segle XI.

DGPC- 1983 / Generalitat de Catalunya

La resta ha estat molt modificada i reconstruïda en època moderna, quan n’eren senyors els Despalau i Amat.

Jordi Continjoch Boada / Generalitat de Catalunya

La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades,

Jordi Continjoch Boada / Generalitat de Catalunya

amb les parets bastides amb petits còdols i reble a les parts baixes i tàpia a les altes.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

La capella és a la banda occidental, fora del recinte però adossada a aquest, fent muralla.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

És una petita construcció característica del primer romànic.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Té una nau amb un absis semicircular i en els murs laterals, molt a prop de l’absis, hi ha excavades a la paret dues absidioles.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Al parament exterior té ornamentació llombarda però només a la façana de tramuntana.

Tocant a la capella hi ha un arc de pas força colgat que podria ser del segle XVI.

Des de fa un temps es realitzant obres de restauració importants.

El Castell de Voltrera és un edifici del municipi d’Abrera. És una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Altres

Castell de Puig de la Creu de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

El Puig de la Creu és una muntanya de 668 metres a cavall dels municipis de Castellar del Vallès i de Sentmenat, a la comarca del Vallès Occidental.

A la part més alta del puig hi ha l’església romànica de Santa Maria del Puig de la Creu i el Castell.

El conjunt  va ser restaurada i transformada modernament.

Dades històriques : La Fortificació i l’Església documentada el 1130.

Es de propietat privada, no és accessible lliurament.

El Castell i l’Església està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Jaume Sesoliveres de Piera (Anoia)

L’Església de Sant Jaume està situada en Sant Jaume Sesoliveres de Piera.

Us passo la seva historia:

  • El document més antic que fa referència a l’església es remunta a l’any 1063, quan Udalard II, vescomte de Barcelona, va fer una permuta sobre els castells de Piera i de Castellet pel de Pierola.
  • En el terme del castell de Piera hi havia les esglésies de Sant Jaume, Santa Maria, Sant Cristòfol i la Santa Creu.
  • L’any 1070 i 1184, en els actes de consagració de Santa Maria de Piera, se cita l’església de Sant Jaume, que en va ser sufragània fins que modernament es declarà església parroquial del nucli de població que s’havia creat al seu voltant, i es va convertir en sufragània de Sant Nicolau de Freixe.
  • En l’any 1569 el pintor Jaume Huguet hi va realitzar el retaule del Roser.
  • Posteriorment el 1580 el retaule i la imatge de Sant Jaume.
  • El 1577 el frare Miquel de la Puente va fundar una confraria que fins al segle XIX va celebrar la processó del Roser.

Sant Jaume Sesoliveres és una església romànica construïda el segle XI en una entitat de població del municipi de Piera que rep el mateix nom que el temple, Sant Jaume Sesoliveres.

Les primeres reformes de les que hi ha constància es varen realitzar al segle XVI, a la sagristia i al cor.

Posteriorment, es van realitzar obres a l’altar de Sant Sebastià (1669), del Sant Crist (1687) i de Sant Antoni de Pàdua (1689).

Durant el segle XVIII es va construir el campanar de planta quadrada, que es complementa amb un carilló.

L’església és de planta rectangular, i l’interior està enguixat de manera que queden ocults els arcs torals de la volta de canó.

La porta d’accés, situada a la façana oest, està formada per dos arcs de mig punt, que en l’extradós formen una arquivolta.

La coberta de l’edifici és de teula àrab.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Ângels Garcia Carpintero

El Castell de Fontanet o Castell de Piera a Piera (Anoia)

El Castell de Fontanet o de Piera està situat sobre un petit turó, per de munt del carrer de Salvador Claramunt,

o, podem arribar-nos per la plaça de l’Església de Piera.

Us passo la seva historia:

  • Es tenen dades de la seva existència des de l’any 955, com a castell de Fontanet.
  • El castell, en ple procés d’assentament de la toponímia, era conegut al segle XI encara com de Fontanet (Fontanetum) però la pròpia documentació afirma que ja es coneix també amb un altre nom, el de Piera (Apiarie).
  • Primer estigué dins l’àmbit dels vescomtes de Barcelona, per passar al segle XI al comtes reis de Barcelona, situació que va mantenir fins el 1380, exceptuant un petit període (1285-1291) que fou domini de Poblet.
  • El 1380 el rei Pere III el va vendre al comte de Cardona.
  • El 1431 de nou el rei Alfons IV el va adquirir per vendre’l seguidament a Pedralbes, que el va posseir fins a l’eliminació dels sistema feudal.

El 1916 el seu besnét, el baró Ramon de Viala i Ayguavives, hi va fer una profunda intervenció d’estil neomedieval consistent a reconstruir la torre de l’homenatge i tota la muralla de tancament;

es van obrir nous finestrals i també es van aixecar una masoveria merletada i una cotxera neogòtica, intervenció que pretenia reproduir l’esplendor medieval del castell-palau.

La porta d’accés adovellada és un dels testimonis del castell original.

L’edifici està format per un sol cos amb una torre adossada culminada per merlets, envoltat per una muralla també emmerletada, en recerca d’aquest cert regust medieval.

L’any 1941 va ser adquirit per Justo Oliveras Llopart.

En l’actualitat segueix sent propietat dels seus descendents, que l’habiten i el conserven.

Per a mes dades, us adjunto un enllaç :

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Piera

Recull de dades: Ajuntament de Piera i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero