Conjunt de cases del carrer Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

El conjunt de cases del carrer Reixach està en el carrer de Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

• La Colònia Güell, està tota ella projectada i construïda entre els anys 1890, data en què es va posar la primera pedra de la fàbrica de filats i teixits de cotó.
• El 1917 es deturà provisionalment la construcció de l’església i per causa de la mort d’A. Gaudí l’any següent ja no es continuà.
• Els conjunts de casetes per a treballadors estan datats entre els anys 1908 i 1914 en la seva majoria, encara que no consta la data exacta en cap d’ells.
• El projecte urbanístic és atribuït al col•laborador de Gaudí, F. Berenguer i Mestre.

Es tracta d’un conjunt de cases, de l’1 al 5 amb un aire decididament arabitzant, moda de la que no s’escapà pràcticament cap arquitecte de principis de segle i que fou una conseqüència de l’Exposició Internacional. Tres cases netament diferents, malgrat la unitat d’estil.

Totes elles de planta baixa i un pis, de factura de maó arrebossat amb les ornamentacions i les baranes del terrat de maó vist. Cal destacar la sensació de relleu aconseguida en les sanefes que emmarquen les obertures i els límits de la casa nº 5 i que es repeteix en la barana superior que tant en aquesta casa com en la seva veïna passa a complementar la seva funcionalitat amb una clara intenció decorativa.

Dins d’aquest carrer hi han altres cases, però son més modernes.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

El Conjunt del carrer Reixach és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del carrer Xipreret, nucli antic de l’Hospitalet de Llobregat

El carrer Xipreret és configura l’antic nucli de l’Hospitalet, i és on es concentra gran part de la història medieval i moderna de l’Hospitalet

i escenari d’alguns importants episodis històrics com el Conveni de l’Hospitalet de 1713.

L’origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles.

Més tard, és on es forma l’antic nucli de l’Hospitalet; en detriment de l’assentament de Provençana.

L’edifici de l’Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat.

També és el lloc d’on es pren el nom del municipi, a l’entorn a Torre Blanca (actualment l’Harmonia), ja esmentada al segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l’hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana.

 Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s’anomenava la Pobla de l’Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria l’Hospitalet.

A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d’expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants.

Un aspecte destacat d’aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.

A la part més septentrional hi trobem la masia de Can Riera, ara convertida en oficines del Museu.

I a la part més meridional, el carrer Major.

Destaquen la Casa Espanya, Ca n’Oliver, l’Harmonia o Ca la Vidala; a més de les cases dels números 28-30-32, 41-43-45, 47-57 i 87-95.

A l’alçada del carrer Barcelona s’hi ha afegit la torre de defensa del segle XVI, la Talaia, provinent d’un antic casal enderrocat.

L’antiguitat del carrer, la seva continuïtat històrica, l’aglomeració d’edificis històrics, les característiques urbanístiques i la bona preservació, en fan un punt clau per a la història de l’Hospitalet.

Es tracta d’un referent paisatgístic, històric i arquitectònic de les arrels del nucli antic de l’Hospitalet.

Actualment té només protecció parcial, amb 27 elements protegits a títol individual, però no com a conjunt.

Recull de dades : Blog d’Esquerra Republicana de l’Hospitalet

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de les cases Carrer Molinés de L’Hospitalet de Llobregat

Avui us destaquem el conjunt de les cases de carrer de Molinés de l’Hospitalet de Llobregat.

Es tracta d’unes casetes unifamiliars, entre mitgeres, en origen només de planta baixa, aixecades a partir d’un mateix projecte datat pels volts 1928.

Algunes casetes tenen cossos afegits amb posterioritat.

Estan enretirades respecte d’alineació del carrer i tenen jardí al davant.

Les tanques tenen uns pilars d’obra on es recolza la reixa de forja.

Les quatre casetes són idèntiques i disposen del mateix programa decoratiu: respiralls ovalats, rajoles vidriades als ampits de les finestres i a la tanca.

les restes de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida claus de volta, capitells, gàrgoles, làpides,… És la part de darrere del Museu, de la Casa España.

La casa número 32 ha conegut la remunta d’un pis que ha trencat l’harmonia del conjunt.

El carrer Molinés del barri Centre de l’Hospitalet de Llobregat està protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del carrer Sant Joan de l’Hospitalet de Llobregat

Agrupació de cases entre mitgeres del carrer de Sant Joan, que s’estén en un únic tram entre la riera de la Creu i el carrer de l’Església. A la banda oposada, esquena amb esquena amb les cases del carrer de Santa Bàrbara. El conjunt es composa per sis cases unifamiliars de planta i pis, orientades al nord, la majoria amb teulada a un vessant.

La que ha patit més transformacions és la del número 3, però les dels números 7, 9 i 11 mantenen el que seria la fisonomia primigènia.

Totes les cases són construïdes en filera i segueixen una mateixa estructura amb una sola porta d’accés, petites finestres i, en algun cas, balcó. La característica més important d’aquest conjunt és que s’ha mantingut pràcticament intacte des del moment de la seva urbanització unitària de principis del segle XIX.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultura – Diputació de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del carrer Santa Barbera de l’Hospitalet de Llobregat – 2ª Part #

El carrer de Santa Bàrbara és un carrer del barri Centre de l’Hospitalet de Llobregat. El conjunt de cases entre els números 3 i 19 està protegit com a bé cultural d’interès local, totes alineades en el mateix costat.

Com a complement a la 1ª Part, us passo mes fotografies :

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del carrer Santa Bàrbara de l’Hospitalet de Llobregat. 1ª Part

El conjunt de cases està situat en el carrer de Santa Bàrbara, entre el 3 i el 19 de L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva historia:

• És un conjunt del segle XIX fet per a solucionar d’una manera planificada les noves necessitats d’habitatge d’una ciutat que començava a rebre l’impuls de la transformació industrial.
• Les cases s’han mantingut pràcticament intactes des de la seva urbanització i és gairebé l’últim reducte que es conserva de l’ambient de poble rural de l’Hospitalet.

Gaspar Coll i Rusell – 1983 / Generalitat de Catalunya

El carrer Santa Bàrbara s’estén entre la riera de la Creu i el carrer de l’Església. Al costat nord del carrer hi ha un conjunt de 9 cases unifamiliars entre mitgeres, de formes unitàries.

Gaspar Coll i Rusell – 1983 / Generalitat de Catalunya

Consten de planta baixa i un pis amb la teulada a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. A la part de darrere tenien un hort i un pou, que actualment han desaparegut o s’han convertit en garatges.

Gaspar Coll i Rusell – 1983 / Generalitat de Catalunya

 A la façana de cada casa hi ha una sola porta d’accés, petites finestres allindanades i algun balcó.

Totes tenen una gran xemeneia de sortida de fums, col·locada sobre l’espai que correspon a la cuina.

Viquipèdia

El carrer de Santa Bàrbara  el seu conjunt de cases entre els números 3 i 19 està protegit com a bé cultural d’interès local de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sanchez – Miguel

Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2020… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, uns bons i altres no tant…avui fem un recull de com ha sigut en aquest Blog aquest any 2020, on han sortit un o més articles cada dia de l’any, amb :

Esglésies

Balnearis

Convents

Monestirs

Castells

Cases destacades i modernistes

Ponts

Creus de Terme

Ajuntaments

Masies

Ermites i Capelles

Mercats

Antigues industries

I molt mes …

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors del Blog, un Bon Any 2021.

Text : Ramon Solé

Fotografies gràcies a Fidel Rodríguez, Ramon Badia i Celia Peix, Dora Salvador, Oriol-Ramon Solé, Maria Àngels García-Carpintero i Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 4ª Part #

Avui us presento dos articles

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 15 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, cases senzilles, xalets … d’arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : No indico la ubicació perquè són en edificis privats.

Portes que ja no s’obren …

Avui us presento dos articles

A Ciutats i Pobles, sempre podeu trobar algunes portes antigues o molt antigues, que ja no s’obren… però hi són presents.

Son aquelles portes de cases, masies, entrades a conreus o qualsevol lloc que ja no te utilitat o, inclús, esta abandonat el lloc o habitatge.

Avui us he fet una selecció de portes que he anat trobant amb aquestes característiques a la llarg d’un any, algunes ven curioses :

Si mireu be, segur que en veure a prop de vosaltres, unes portes que ja no s’obren…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Conjunt de cases obreres de Cal Maurí de Terrassa

El conjunt de cases obreres de Cal Maurí, estan situades al Passeig, 4-42  amb cantonada al carrer de Sant Cristòfol de Terrassa .

Us passo la seva historia :

• El conjunt, conegut també com les Cases d’en Maurí o les Cases Galí, vídua de Maurí, va ser bastit pel mestre d’obres Jacint Matalonga.
• L’any 1859 es va concedir la llicència d’obres per aixecar aquests habitatges seriats.
• La construcció dels quals es va perllongar fins al 1873.
• Aquests rengles de cases barates es van aixecar per allotjar-hi els obrers de les fàbriques dels Maurí, família de terratinents que va donar nom al barri de la Maurina, on hi tenien la casa pairal originària, Can Marsans.
• La família va donar dos alcaldes a la ciutat: Pau Maurí i Dolcet (1803) i Josep Oriol Maurí i Suris (1815-1817, 1824 i 1841); aquest darrer va construir la seva residència al número 7 del Passeig.
• La Casa Maurí, actualment desapareguda, es va edificar el 1818 i amb el pas del temps es va anar ampliant i renovant fins a esdevenir una mansió senyorial de tres plantes.
• Tota la part situada entre el Passeig pròpiament dit (l’actual passeig del Comte d’Ègara) i els carrers del Passeig i de Sant Cristòfol era propietat de la família, i és en aquests terrenys on es van construir les cases obreres.
• Els Maurí, d’altra banda, van comprar el castell de Vallparadís el 1852 als Sentmenat.
• El 1857, un altre membre de la família, Josep Oriol Maurí i Puig, va promoure la construcció del Vapor Gran en el seu temps el complex fabril més important de la ciutat.
• El 1947 Josep Oriol Maurí i Poal el va cedir a l’Ajuntament.

Es tracta d’un conjunt unitari de cases unifamiliars entre mitgeres, situades en dos grups perpendiculars, als carrers del Passeig i de Sant Cristòfol. Bastides en petites parcel·les de planta rectangular, consten de planta i pis, i tenen la coberta de teula d’un sol vessant, comuna a cadascun dels dos grups.

Les façanes, idèntiques, mostren una composició molt senzilla, amb porta d’accés a la planta baixa d’arc rebaixat a la banda esquerra, i una finestra allindada a la dreta. Al pis hi ha un balcó damunt del portal, amb barana de ferro senzilla, i una finestra al costat dret.

Les cases obreres de Cal Maurí són un conjunt d’edificis del centre de Terrassa , protegits com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé