Conjunt de cases obreres de Cal Maurí de Terrassa

El conjunt de cases obreres de Cal Maurí, estan situades al Passeig, 4-42  amb cantonada al carrer de Sant Cristòfol de Terrassa .

Us passo la seva historia :

  • El conjunt, conegut també com les Cases d’en Maurí o les Cases Galí, vídua de Maurí, va ser bastit pel mestre d’obres Jacint Matalonga.
  • L’any 1859 es va concedir la llicència d’obres per aixecar aquests habitatges seriats.
  • La construcció dels quals es va perllongar fins al 1873.
  • Aquests rengles de cases barates es van aixecar per allotjar-hi els obrers de les fàbriques dels Maurí, família de terratinents que va donar nom al barri de la Maurina, on hi tenien la casa pairal originària, Can Marsans.
  • La família va donar dos alcaldes a la ciutat: Pau Maurí i Dolcet (1803) i Josep Oriol Maurí i Suris (1815-1817, 1824 i 1841); aquest darrer va construir la seva residència al número 7 del Passeig.
  • La Casa Maurí, actualment desapareguda, es va edificar el 1818 i amb el pas del temps es va anar ampliant i renovant fins a esdevenir una mansió senyorial de tres plantes.
  • Tota la part situada entre el Passeig pròpiament dit (l’actual passeig del Comte d’Ègara) i els carrers del Passeig i de Sant Cristòfol era propietat de la família, i és en aquests terrenys on es van construir les cases obreres.
  • Els Maurí, d’altra banda, van comprar el castell de Vallparadís el 1852 als Sentmenat.
  • El 1857, un altre membre de la família, Josep Oriol Maurí i Puig, va promoure la construcció del Vapor Gran en el seu temps el complex fabril més important de la ciutat.
  • El 1947 Josep Oriol Maurí i Poal el va cedir a l’Ajuntament.

Es tracta d’un conjunt unitari de cases unifamiliars entre mitgeres, situades en dos grups perpendiculars, als carrers del Passeig i de Sant Cristòfol. Bastides en petites parcel·les de planta rectangular, consten de planta i pis, i tenen la coberta de teula d’un sol vessant, comuna a cadascun dels dos grups.

Les façanes, idèntiques, mostren una composició molt senzilla, amb porta d’accés a la planta baixa d’arc rebaixat a la banda esquerra, i una finestra allindada a la dreta. Al pis hi ha un balcó damunt del portal, amb barana de ferro senzilla, i una finestra al costat dret.

Les cases obreres de Cal Maurí són un conjunt d’edificis del centre de Terrassa , protegits com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 3ª Part #

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 22 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, cases … d’arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa,  i algunes d’avui són molt senzilles :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : No s’indica ubicació perquè són en edificis privats.

Torres i Cases senyorials : Can Torras d’Alella

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

Can Torras esta situada en el carrer de Ferrer i Guàrdia, 9-11 d’Alella. És un conjunt situat al límit del terme municipal amb el Masnou, als voltants del barri de Can Sors, al sud del torrent de Rials.

Us passo dades de la seva historia :

  • A la llarg de la seva historia se l’ha conegut tant com Torres o Torra o Torras.
  • Aquesta finca, ja com a propietat de la família Torres està documentada a Alella des del segle XV.
  • Va ser adquirida per Joaquim Rovira l’any 1863.
  • Després va passar a la família Clavell.
  • Posteriorment a la Fundació Sant Francesc d’Assis, que la va transformar en una residència d’ancians.
  • Actualment es un Centro Sociosanitari.

Es tracta d’un complex destinat a assistència sanitària constituït per una sèrie de construccions de nova planta que giren entorn de l’edificació principal, un edifici d’estil neoclàssic, de planta rectangular i una alçada de planta baixa i dues plantes pis. Destaca pel seu cos central -de planta quadrada i major alçada- amb una coberta a quatre aigües sobre la qual s’aixeca, al punt central, una torre amb mirador ben visible des de l’entorn de la riera.

La torre té petites finestres d’arc de mig punt i es remata amb una barana calada i un parallamps suportat per elements metàl•lics de formes arquejades. A banda i banda del volum central trobem cossos de planta baixa, pis i terrat. La façana principal, orientada a migdia, és simètrica i està ordenada verticalment en cinc eixos de composició. En destaca el porxo central amb terrassa que sobresurt i protegeix la porta d’accés, d’arc rebaixat.

La planta pis està formada per balconeres -les laterals són d’arc de mig punt- amb barana calada. Sobre les finestres de les golfes, una cornisa decorada amb modillons remata les façanes i dóna unitat al conjunt. La façana posterior és similar a la principal, amb el mateix cos amb porxo amb terrassa, però amb una agrupació de tres balconeres d’arc de mig punt a la planta pis.

Les façanes laterals estan formades per grans finestrals d’arc de mig punt a la planta pis, tot i que el costat de llevant ha estat mossegat per un cos de vidre i perfilaria metàl•lica amb una passera coberta que comunica amb l’edifici annex del costat, en tots els casos utilitzant els mateixos materials actuals. Totes les façanes, tret d’aquest element en qüestió, estan decorades amb un estuc que forma franges horitzontals i amb petites cornises que separen les diferents plantes. De l’exterior, els jardins han quedat reduïts a la mínima expressió, ofegats pels diferents volums que conformen el complex. Destaca el pati del davant i alguns trams de tanques i murs. El gust neoclàssic, característic de finals del segle XIX, es reforça amb l’ús de balustrades, hídries, arcades i, especialment, amb la decoració escultòrica del jardí.

Us passo mes informació sobre aquesta Torre de can Torras :

http://lescasesdalella.cat/casa/4226/can-torras/historia

Can Torras és una obra eclèctica d’Alella protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament d’Alella i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases Barates de Mataró

En moltes ciutats podem trobar carrers que es destacant pels seus edificis, com en el cas de la ciutat de Mataró. Us presento dos carrers paral·lels i no massa llargs, però que es destacant per les seves cases i jardins de cada una d’elles.

Les Cases Barates  estan situades  principalment en el carrer Francesc Moragas, no obstant,  en el carrer Maluquer i Viladot  son similars, estan entre el carrer de Goya i carrer de Benet i Serra de Mataró.

Us passo la seva historia :

  • El conjunt anomenat Grup Goya de 33 habitatges unifamiliars aparellats i en filera que es van acollir a la tercera “Ley de casas baratas” de l’any 1923.
  • Inaugurat l’any 1926 i finançat per la caixa d’estalvis de Mataró

Edificacions de planta baixa i pis amb pati frontal i posterior; es tracta d’un conjunt amb tipologia de ciutat jardí.

Destaca la verticalitat acusada de les obertures de la planta baixa que es compon de porta d’accés i tribuna pentagonal damunt la qual se situa la balustrada del balcó.

Un frontó triangular corona els edificis. La tanca dels jardins combina el sòcol de pedra amb els pilars de totxo i la reixa metàl-lica.

Les Cases Barates del carrer Moragas és una obra de Mataró protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mataró

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2019… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, uns bons i altres no tant…avui fem un recull de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2018,

i on ha sortit un article cada dia de l’any, amb :

Esglésies

 Convents

 Castells

Cases destacades i modernistes

 Ponts

Creus de Terme

Ajuntaments

Masies

 Ermites i Capelles

 Recopilació de Postals antigues diversos temes

 Mercats

 Establiments de mes de 100 anys

 Antigues industries

 I molt mes …

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors del Blog, un Bon Any 2020.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Cases de la Papallona, de Barcelona i de Granollers

La Casa de la Papallona de Barcelona :

La Casa de la Papallona  està situada en el carrer Llançà 20  de Barcelona, conegut aquest edifici com Can Fajol.

La casa propietat de Salvio Fajol,  va ser construïda entre 1911 i 1929 per l’arquitecte Josep Graner Prat. Es tracta d’una molt bona reproducció ceràmica d’aquest animal amb diverses vetes policromes fetes amb trencadís i amb les antenes metàl·liques que coronen l’edifici.

La Casa de la Papallona de Granollers :

La Casa de la Papallona, està situada en el carrer Enric Prat de la Riba núm. 8, de Granollers.

L’autor és desconegut, és  més estilitzada i que és de pedra, sense trencadís i també coronada per les antenes.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rodalies de l’església de Montornès del Vallès

Vista de Montornes a principis xdel Segle XX

Com veiem en la fotografia de principis del segle passat, Montornès el seu nucli com a poble era petit, i amb cases i masies disseminades pel municipi i per les rodalies de l’església.

Avui en dia, ha crescut molt i s’ha edificat cases, habitatges, blocs de pisos, urbanitzacions per les rodalies..,

per tant, s’ha convertit amb una població gran.

No obstant, avui he volgut que féssim un cop d’ull a les casetes , moltes antigues, que hi ha en els carrers propers a l’església.

Cases “velles” o “belles “, unifamiliars,  algunes arranjades, amb accessos per carrers estrets…,

i si us deixem anar per ells, gaudirem del silenci com si fórem per un petit poble de principis del segle XX…

Us recomano, com ja us he comentat moltes vegades, visitar la part antiga dels pobles, viles i ciutats, sentireu el seu silenci i amb un benestar entre emocional i sensorial…

Seguirem coneixent en altres pobles i ciutats aquest racons, tant motivadors !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Montcada i Reixac, cases d’estiueig i aigua amb historia

Podeu trobar l’historia de les cases d’estiueig explicada gràcies a uns cartells que l’Ajuntament apropa a la gent de la vila i els que no ho son, i que jo us reprodueixo i amb fotografies de primers de segle XX :

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació : Ramon Solé

 

Sant Pol de Mar, carrers i cases amb historia

Avui viatgem a Sant Pol de Mar, per visitar uns carrers i cases amb historia :

Ara us toca a vosaltres en anar, descobrir-ho i gaudir… d’aquest bonic poble de la costa que es Sant Pol de Mar.

 

 

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2018… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, uns bons i altres no tant…avui fem un recull de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2018, i on ha sortit un article cada dia de l’any, amb :

  • Edificis prop de la Mar
  • Hotels i Hostals
  • Jardins
  • Esglésies i convents
  • Castells
  • Escorxadors
  • Cases a prop de la Mar
  • Creus de Terme
  • Ajuntaments
  • Masies
  • Ermites
  • Cases del Modernisme
  • I molt mes…

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors del Blog, un Bon Any 2019 .

 Text i Fotografies : Ramon Solé