El conjunt de cases del carrer Pin i Soler de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, són la majoria típiques construccions del començament del segle XX,
seguin la mateixa línia de construcció de la Colònia.
Són edificis unifamiliars, amb planta baixa i primers pis, disposant alguns de patí a fora a peu de carrer i altres situats al darrera.
Cal destacar del conjunt de casesdel carrer Aranyó, principalment els números 23 -31, situats en la Colònia Güell en Santa Coloma de Cervelló.
Van ser construïts entre els anys, 1888 al 1910.
Conjunt de cases de gran senzillesa, amb un petit jardí a la part davantera, tancat per un muret baix d’obra i eixida a la banda posterior.
Són edificis de planta baixa, pis i golfes, amb porta (amb una petita marquesina) i finestra a la planta baixa i balcó i finestra al primer pis.
Aquest conjunt d’edificis estan fets de maó vist col·locat de costat i a trencajunts, sense definir relleus.
La diferent disposició i orientació del maó en llocs concrets és el que ressalta els elements de l’edifici. Això és especialment visible a les obertures, on els maons estan disposats de forma vertical.
També destaca la sanefa en voladís que hi ha sota el ràfec i, per sota, uns característics respiralls rectangulars.
De tota manera, l’element més singular és l’escala suspesa de la casa núm. 23, a la cantonada amb el carrer Barrau.
L’escala recorda una torre medieval, i es projecta cap a l’exterior en semicercle tot descrivint unes falses arcades cegues.
Aquest conjunt de cases esta situat en el carrer Ebre, 29 – 49 de l’Hospitalet de Llobregat.
Van ser construïdes durant el segle XX.
El conjunt de casetes situades en filera al carrer Ebre, alineades i aixecades del nivell del sòl per salvar el desnivell que feia el terreny
disposen d’uns esglaons.
Són de planta única, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.
La composició es repeteix en cada habitatge, amb la porta d’entrada i una finestra lateral, mantenint la uniformitat ornamental només trencada amb petits detalls.
Al davant hi ha una filera d’arbres plantats en el mateix moment i podats que completen el conjunt.
A les rodalies també podem veure alguns petits terrenys conreats.
Actualment es construeixen grans blocs de pisos front seu.
Front mateix hi ha la Associació de veïns de Sant Josep.
Esperem que aquest conjunt antic de casetes, perduri moltes més dècades !!!
Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
El conjunt de cases del carrer Barrau de la Colònia Güell, està en el carrer de Barrau de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.
Us passo la seva història:
Foren cases per a treballadors construïdes en els primers quinze anys del segle XX amb motiu del trasllat de la fàbrica de teixits de cotó del Senyor Güell, des de la barriada de Sants a Barcelona als terrenys de la seva finca, “Can Soler de la Torre” a Santa Coloma de Cervelló.
El motiu d’aquest trasllat i la consegüent construcció de la colònia fabril era, segons es va argumentar en el seu moment, el de descongestionar la ciutat i millorar les condicions sanitàries de la vida dels seus treballadors.
Es tracta d’un conjunt remarcable només pel contrast amb la resta d’edificacions de la colònia per l’austeritat de la seva imatge.
És bo per a veure clarament l’estructura externa dels conjunts d’habitatges del projecte Güell, de planta baixa i un pis, amb un petit jardí al davant tancat per un petit mur de 40-50cm d’alçada.
DGPC / Generalitat de Catalunya
Presenta coberta de teula àrab sense ràfec.
En aquest cas s’ha arrebossat totalment la façana.
L’únic tret que trenca la uniformitat del conjunt és el fet que hi ha cases amb balcons i d’altres només amb finestres.
Es desconeix la raó d’aquesta diferència, així com que dos dels integrants del conjunt (nº42) llueixin finestres i portes amb arc rebaixat.
El Conjunt de cases del carrer Barrau és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló
Text : Ramon Solé Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
El conjunt de cases del carrer Reixach està en el carrer de Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.
Us passo la seva historia:
La Colònia Güell, està tota ella projectada i construïda entre els anys 1890, data en què es va posar la primera pedra de la fàbrica de filats i teixits de cotó.
El 1917 es deturà provisionalment la construcció de l’església i per causa de la mort d’A. Gaudí l’any següent ja no es continuà.
Els conjunts de casetes per a treballadors estan datats entre els anys 1908 i 1914 en la seva majoria, encara que no consta la data exacta en cap d’ells.
El projecte urbanístic és atribuït al col•laborador de Gaudí, F. Berenguer i Mestre.
Es tracta d’un conjunt de cases, de l’1 al 5 amb un aire decididament arabitzant, moda de la que no s’escapà pràcticament cap arquitecte de principis de segle i que fou una conseqüència de l’Exposició Internacional. Tres cases netament diferents, malgrat la unitat d’estil.
Totes elles de planta baixa i un pis, de factura de maó arrebossat amb les ornamentacions i les baranes del terrat de maó vist. Cal destacar la sensació de relleu aconseguida en les sanefes que emmarquen les obertures i els límits de la casa nº 5 i que es repeteix en la barana superior que tant en aquesta casa com en la seva veïna passa a complementar la seva funcionalitat amb una clara intenció decorativa.
Dins d’aquest carrer hi han altres cases, però son més modernes.
Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya
El Conjunt del carrer Reixach és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló
Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
El carrer Xipreret és configura l’antic nucli de l’Hospitalet, i és on es concentra gran part de la història medieval i moderna de l’Hospitalet
i escenari d’alguns importants episodis històrics com el Conveni de l’Hospitalet de 1713.
L’origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles.
Més tard, és on es forma l’antic nucli de l’Hospitalet; en detriment de l’assentament de Provençana.
L’edifici de l’Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat.
També és el lloc d’on es pren el nom del municipi, a l’entorn a Torre Blanca (actualment l’Harmonia), ja esmentada al segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l’hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana.
Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s’anomenava la Pobla de l’Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria l’Hospitalet.
A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d’expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants.
Un aspecte destacat d’aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.
A la part més septentrional hi trobem la masia de Can Riera, ara convertida en oficines del Museu.
I a la part més meridional, el carrer Major.
Destaquen la Casa Espanya, Ca n’Oliver, l’Harmonia o Ca la Vidala; a més de les cases dels números 28-30-32, 41-43-45, 47-57 i 87-95.
A l’alçada del carrer Barcelona s’hi ha afegit la torre de defensa del segle XVI, la Talaia, provinent d’un antic casal enderrocat.
L’antiguitat del carrer, la seva continuïtat històrica, l’aglomeració d’edificis històrics, les característiques urbanístiques i la bona preservació, en fan un punt clau per a la història de l’Hospitalet.
Es tracta d’un referent paisatgístic, històric i arquitectònic de les arrels del nucli antic de l’Hospitalet.
Actualment té només protecció parcial, amb 27 elements protegits a títol individual, però no com a conjunt.
Recull de dades : Blog d’Esquerra Republicana de l’Hospitalet
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Avui us destaquem el conjunt de les cases de carrer de Molinés de l’Hospitalet de Llobregat.
Es tracta d’unes casetes unifamiliars, entre mitgeres, en origen només de planta baixa, aixecades a partir d’un mateix projecte datat pels volts 1928.
Algunes casetes tenen cossos afegits amb posterioritat.
Estan enretirades respecte d’alineació del carrer i tenen jardí al davant.
Les tanques tenen uns pilars d’obra on es recolza la reixa de forja.
Les quatre casetes són idèntiques i disposen del mateix programa decoratiu: respiralls ovalats, rajoles vidriades als ampits de les finestres i a la tanca.
les restes de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida claus de volta, capitells, gàrgoles, làpides,… És la part de darrere del Museu, de la Casa España.
La casa número 32 ha conegut la remunta d’un pis que ha trencat l’harmonia del conjunt.
El carrer Molinés del barri Centre de l’Hospitalet de Llobregat està protegit com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Agrupació de cases entre mitgeres del carrer de Sant Joan, que s’estén en un únic tram entre la riera de la Creu i el carrer de l’Església. A la banda oposada, esquena amb esquena amb les cases del carrer de Santa Bàrbara. El conjunt es composa per sis cases unifamiliars de planta i pis, orientades al nord, la majoria amb teulada a un vessant.
La que ha patit més transformacions és la del número 3, però les dels números 7, 9 i 11 mantenen el que seria la fisonomia primigènia.
Totes les cases són construïdes en filera i segueixen una mateixa estructura amb una sola porta d’accés, petites finestres i, en algun cas, balcó. La característica més important d’aquest conjunt és que s’ha mantingut pràcticament intacte des del moment de la seva urbanització unitària de principis del segle XIX.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultura – Diputació de Barcelona
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
El carrer de Santa Bàrbara és un carrer del barri Centre de l’Hospitalet de Llobregat. El conjunt de cases entre els números 3 i 19 està protegit com a bé cultural d’interès local, totes alineades en el mateix costat.
Com a complement a la 1ª Part, us passo mes fotografies :
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
El conjunt de cases està situat en el carrer de Santa Bàrbara, entre el 3 i el 19 de L’Hospitalet de Llobregat.
Us passo la seva historia:
És un conjunt del segle XIX fet per a solucionar d’una manera planificada les noves necessitats d’habitatge d’una ciutat que començava a rebre l’impuls de la transformació industrial.
Les cases s’han mantingut pràcticament intactes des de la seva urbanització i és gairebé l’últim reducte que es conserva de l’ambient de poble rural de l’Hospitalet.
Gaspar Coll i Rusell – 1983 / Generalitat de Catalunya
El carrer Santa Bàrbara s’estén entre la riera de la Creu i el carrer de l’Església. Al costat nord del carrer hi ha un conjunt de 9 cases unifamiliars entre mitgeres, de formes unitàries.
Gaspar Coll i Rusell – 1983 / Generalitat de Catalunya
Consten de planta baixa i un pis amb la teulada a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. A la part de darrere tenien un hort i un pou, que actualment han desaparegut o s’han convertit en garatges.
Gaspar Coll i Rusell – 1983 / Generalitat de Catalunya
A la façana de cada casa hi ha una sola porta d’accés, petites finestres allindanades i algun balcó.
Totes tenen una gran xemeneia de sortida de fums, col·locada sobre l’espai que correspon a la cuina.
Viquipèdia
El carrer de Santa Bàrbara el seu conjunt de cases entre els números 3 i 19 està protegit com a bé cultural d’interès local de l’Hospitalet de Llobregat.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sanchez – Miguel
