Masia de Can Boada del Pi de Terrassa

La masia de Can Boada del Pi, està situada en l’avinguda de Can Boada del Pi de Terrassa.

Us passo la seva llarga historia :

  • La primera menció documental del mas Boada apareix el 2 de desembre de 1237, quan Ramon de Solà i Bernat d’Argelaguet, batlles del rei a Terrassa, concedeixen a Pere de Boada i la seva família la meitat d’honor de Boada.
  • Aquest domini reial és el mas Boada, segons un document posterior datat el 2 de juliol de 1239.
  • Al 1673 hi visqué Francesc Boada, pare franciscà que tingué una activitat destacada i que és autor d’importants libres d’espiritualitat.
  • L’any 1772 la vídua d’un posterior Francesc Boada i l’hereu, Miquel Boada Perer, van fer inventari dels béns. La denominació del mas ja és Boada del Pi.
  • Miquel, fill hereu d’un altre Francesc Boada posterior, es va endeutar molt, sobretot amb la família d’industrials tèxtils dels Galí, que més endavant van construir el Vapor Galí. Varen anar arrossegant deutes i, finalment, el 1824 Can Boada ja era propietat de l’industrial terrassenc Francesc Galí i Galí.
  • Quan aquest va morir, el mas va passar al seu germà Pau Galí i Galí, que es convertí en el primer productor de vi escumós català.
  • Mort aquest, els seus hereus venen la propietat,
  • El 1865 ja pertanyia a l’industrial tèxtil Salvador Ballber Ferrer.
  • A finals de segle va passar a la néta, Dolors Ballber Casals, casada amb el fabricant Miquel Marcet i Poal.
  • Can Boada passà finalment a la família de Can Carbonell per herència de la filla Marcet, que s’havia casat amb l’hereu Carbonell.
  • El 1998, és el de taller, garatge i espai de magatzem de l’empresa constructora Copcisa.

De la masia de Can Boada del Pi , l’element més interessant de la masia és la façana principal, perpendicular al carener, amb portal adovellat.

Just per sobre del portal hi ha una finestra amb llinda i brancals de pedra. La cornisa del capcer presenta un curiós acabament molt senzill de línia abarrocada. La finestra de damunt del portal és gòtica i està flanquejada per columnetes amb capitells esculpits i brancals motllurats.

Presenta algunes construccions adossades, auxiliars, i està closa per un mur que forma un pati al davant, per on s’hi accedeix.

La masia dóna nom al barri actual de Can Boada, al nord-oest de la ciutat de Terrassa.

Can Boada del Pi és una masia al municipi de Terrassa protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Montcada i Reixac

L’edifici de l’Ajuntament de Montcada i Reixac està situat en el carrer Major, 32 de Montcada i Reixac.

Us passo la seva historia :

  • En el 1788 era una casa de postes.
  • Els orígens d’aquest ajuntament podrien trobar-se a partir d’una visita d’un delegat especial del governador civil de Barcelona, quan aquest va connotar la manca d’un edifici per a la Casa Consistorial amb habitatge per al secretari i d’una escola amb habitatge per al mestre.
  • D’aquesta vivència es va produir l’intent de pressupost de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano (16 de maig del 1856) per a bastir la nova Casa de la Vila.
  • L’autor de les baranes de finestres i balcons fou el forjador local Miquel Arenes (as) i Comadrany.
  • La seva esposa sembla que l’ajudava quant als dibuixos, perquè era molt bona dibuixant.

És un edifici recuperat d’una antiga casa de postes, segons fons documentals properes. Presenta una façana remodelada on es mostren una sèrie d’elements recuperats d’èpoques anteriors dins d’un aplec de variats historicismes. La façana és de distribució totalment harmònica dels seus elements d’obertura i decoració, tant a la planta baixa com al pis.

A la planta baixa la porta d’entrada és d’arc rodó de mig punt, que a la vegada es troba ressaltat per una motllura a l’estil de la fàbrica de maó amb una de les arquivoltes dentades. A l’espai del timpà de la porta hi ha una reixa de forja artística, on al bell mig es troba l’escut de Montcada. A cada costat de la porta hi ha dues finestres rectangulars amb barana de ferro forjat i motllura onejant a la part superior emmarcant l’espai en forma de cortina.

Al pis, i seguint l’eix de la porta d’entrada, hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus de barana que a la planta baixa i decoració a la part superior però de mides més petites.

A sobre hi ha la representació de l’escut de Montcada emprat com a segell entre els anys 1837 a 1940.

A cada costat hi ha una balconada de dues obertures de forma rectangular, barana del tipus ja explicat i emmarcament superior dins la incidència de l’arc conopial. La façana corona en una fina motllura de cornisa ornamentada en dents de serra i de forma ondulada en sobresortit al centre.

L’ajuntament de Montcada i Reixac és un edifici de Montcada i Reixac inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Cristòfol de Premià de Mar

L’Església de Sant Cristòfol, està situada en la Plaça de l’Ajuntament, amb cantonada del carrer de la Rectoria i en la part de darrera en el carrer del Segle de Premià de Mar.

Us passo la seva història :

  • L’església de Sant Cristòfol es remunta a 1798, quan el gremi de mariners en va posar la primera pedra.
  • La seva benedicció és de 1820 i depenia de la parròquia de Sant Pere de Premià (Premià de Dalt).
  • L’any 1841 s’esdevingué la segregació eclesiástica.
  • Cinc anys més tard que la divisió municipal.
  • A l’inici de la Guerra Civil espanyola (juliol de 1936) un foc provocat la va destruir.

La portalada barroca amb motius marins i costumistes és un dels seus elements més rellevants, juntament amb la imatge de granit del patró dins d’una fornícula.

Es va reconstruir acabada la guerra civil, de la mà dels arquitectes Artur Puig Riera, que en va fer els plànols a partir de l’edifici anterior conservant la planta de creu llatina amb tres naus i creuer,

I de Lluís Bonet Garí, autor de la torre del campanar i que aprofità unes columnes salomòniques barroques provinents d’una església de Navarra per construir el baldaquí de l’altar major,

tal com la podem veure avui en dia.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Premià de Mar i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ateneu de Martorell

L’Ateneu esta situat en el carrer d’en Gomis, 10 de Martorell.

Us passo la seva historia :

  • Al febrer de 1930 es va inaugurar el cafè i la terrassa.
  • L’escola primària començà a funcionar el curs 1931-1932. Als vespres s’hi feien classes per adults. Hi havia una gran activitat cultural i d’oci: teatre, concerts, conferències, etc…
  • Al final de la Guerra Civil, el 23 de gener de 1939, l’ona expansiva de la voladura del pont d’Anoia destruí la sala d’espectacles i causarà greus danys al conjunt de l’edifici.
  • L’any 1952 es recupera l’entitat
  • L’any 1953 l’arquitecte municipal Armand Mas Tulla presentà un projecte de rehabilitació tan ambiciós que no es va poder dur a terme. Finalment, es van treure les runes de l’edifici, es van consolidar les estructures afectades i es van habilitar uns espais per poder reunir-se.
  • L’any 1955 l’Ateneu de Martorell es reintegrava al teixit associatiu de la vila.
  • Als 1960 hi va haver en funcionament una sala de cinema.
  • En l’època de la transició cap a la democràcia, el 1977
  • I fins a 1990 l’entitat evitarà decantar-se cap a un partit polític concret.
  • L’any 2000 es detecten greus patologies en l’edifici.
  • I el mes de març de 2001 s’esfondrà la teulada.
  • Actualment és propietat municipal

Es tracta d’un edifici amb façana d’estil noucentista de 1930, obra de l’arquitecte Josep Ros i Ros, destinat a centre social de l’entitat Ateneu de Martorell, fundat l’any 1929. L’edifici es compon de semisoterranis, d’un altell, de planta baixa o principal i d’un amfiteatre cinema. Els materials predominants són el maó i l’estuc.

L’Ateneu és una obra del municipi de Martorell protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Francesc Macià, l’Escola del Poble de Vilassar de Dalt

L’Escola Francesc Macià , esta ubicada en el carrer Pius XII, 26, de Vilassar de Dalt.

Us passo detall històric d’aquesta Escola :

 Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951) va ser l’autor de l’escola Francesc Macià de Vilassar de Dalt, de la que ens diu la descripció tècnica; edifici civil destinat a grup escolar amb planta de creu formada per dos cossos col-locats perpendiculars entre ells.

Consten de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües, amb el carener paral-lel a la façana i una coberta a dues aigües en el cos perpendicular.

Destaquen les grans obertures en la façana que recorren la planta baixa i el pis, les dues portes amb trencaaigües al damunt i els ulls de bou de les golfes.

Els paraments són arrebossat, llisos i pintats de groc. Els angles estan reforçats amb carreus de granit i la teulada acaba amb un ràfec fet de diverses filades de maons.

A la façana occidental s’hi adossa un cos amb una escala exterior, amb la barana d’obra rematada amb ceràmica.

Francesc Macià, l’Escola del Poble de Vilassar de Dalt

 

 

Recull de dades : Relats en Català i Ajuntament de Vilassar de Dalt

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Lleïr de Sant Antoni de Vilamajor

L’ermita de Sant Lleïr esta situada en l’antic camí ral que unia les poblacions de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor; hi ha algun cartell que indica com anar-hi; és pot anar pel carrer de l’Era del Delme.

Us passo la seva historia :

  • El 1303 Bertran de Montrodon va fer erigir una primera capella en la qual establí un benefici.
  • Aquesta família tingué l’ermita fins a la mort de la darrera comtessa de Llívia, a principis de segle XX, després d’aquest fet la parròquia rescatà els drets i la restaurà.
  • L’actual edifici és del segle XVI, possiblement del 1508 segons indiquen les visites pastorals.

Té adossada la vella casa de l’ermità, avui en dia habilitada com a casa de segona residencia, per tant es privada.

A la partió d’ambdues construccions s’aixeca una espadanya, gairebé quadrada.

La planta és quadrangular, la càrrega dels murs està suportada per set contraforts exteriors.

A la façana hi ha una porta allindada, i sobre ella un escut episcopal del 1588.

La teulada, molt gruixuda, és a dues vessants.

Sota del carener, encara a la façana, hi ha un ull de bou.

Davant l’ermita es poden veure una creu de ferro muntada sobre un gran bloc de pedra rodona des d’on es beneïa el terme.

Us passo un enllaç de la Web de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, on podreu tindre mes dades sobre l’ermita :

https://www.santantonidevilamajor.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/ermita-de-sant-lleir.html

I també, a  :

http://vilamajor.blogspot.com/2011/02/sant-lleir-vinculacions-familiars.html

Sant Lleïr és una ermita  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, Viquipèdia.

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Centre de Cultura Vilassarenc “La Massa” de Vilassar de Dalt

El Centre de Cultura Vilassarenc, està en el carrer Mestra Viladrosa, 56, de Vilassar de Dalt.

Us passo detall de la seva historia :

  • L’Associació «La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc» és una entitat cultural, sense afany de lucre ni caràcter polític, que té el seu origen històric en la «Societat del Teatre de Vilassar», entitat creada l’any 1880.
  • L’any 1986 adquireix personalitat jurídica pròpia amb la denominació de «Centre Vilassarenc».
  • L’any 2009, per tal de formalitzar «La Massa», nom amb el qual el centre sempre ha estat conegut popularment.

És un edifici de planta i pis, amb llarga balconada que té una barana notable, la façana es caracteritza pels seus esgrafiats rogencs.

 

 

Recull de dades : Centre de Cultura Vilassarenc i Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Cal Doctor de Vilassar de Dalt

La masia de Cal Doctor està situada en el carrer Mare de Deu del Carme 48, de Vilassar de Dalt. La Masia està a prop de la Riera d’en Salvet que sembla que correspon a l’antic Mas Morell, edificat dins dels terrenys del domini del Castell a la segona meitat del segle XVI.

Al segle XVIII, s’hi instal·len la família dels Campins, que durant anys exerciren de metges a Vilassar. És per aquest motiu que ha quedat com a Cal Doctor.

Destaquen els rellotges de sol a la façana de migdia i a la de ponent.

Us passo imatge de la masia de l’arxiu del museu de Vilassar de Dalt :

http://www.museuarxiu.snailand.com/joomla/index.php/coneix-patrimoni/pindoles-d-historia/47-patrimoni/fons-fotografic/91-fotografia

En l’actualitat la masia es una casa per allotjar-se amb totes les necessitats cobertes.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llocs d’interès de Premia de Mar

Avui us he seleccionat quatre Llocs d’Interès de Premia de Mar :

La Riera de Premia de Mar :

Els carrers de la part antiga de la població :

Els carrers estrets, antigament les cases on vivien els pescadors i en general de planta baixa i primers pis.

I els primers Xalets del municipi,

de principis del segle XX.

Els Primers Murcians :

El Camí del Mig :

Hi ha d’altres llocs destacables, la majoria ja us els he presentat en altres articles. I properament us presentare l’Esglèsia de Premia de Mar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell del Rubinat de Figaró

El Castell del Rubinat , està en un costat el riu Congost i per l’altre, la pista que va a Montmany.

El Castell es va construir a finals del segle XIX,

com a Torre d’estiueig per la família Rubinat.

Es coneguda amb els noms: casa dels Rubinat, o castell de Rubinat i o castell del Figaró.

No hi ha que confondre amb el Castell de Montmany, situat a dalt a la muntanya i darrera del club de Tennis.

Cal dir que el Castell del Rubinat, és totalment una finca particular que no te accés el públic.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé