Llocs d’interès de Premia de Mar

Avui us he seleccionat quatre Llocs d’Interès de Premia de Mar :

La Riera de Premia de Mar :

Els carrers de la part antiga de la població :

Els carrers estrets, antigament les cases on vivien els pescadors i en general de planta baixa i primers pis.

I els primers Xalets del municipi,

de principis del segle XX.

Els Primers Murcians :

El Camí del Mig :

Hi ha d’altres llocs destacables, la majoria ja us els he presentat en altres articles. I properament us presentare l’Esglèsia de Premia de Mar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de La Unió de Teià

L’edifici de La Unió, està situat al Passeig de la Riera, amb el carrer Berenguer Raudors, 1-3 de Teià; es va construir l’any 1869 i era conegut com el Cafè de Dalt.

Va ser adquirit pel “Montepio de la Unión Teyanense”, una entitat social que organitzava activitats teatrals, ball, corals, durant l’any 1912. Després de la Guerra Civil va ser propietat de la Falange, fins l’any 1963 en què va ser adquirida per l’Ajuntament.

L’edifici té planta rectangular amb teulada a dues aigües. les façanes s’obren amb finestres i balcons de mig punt envoltats d’una senzilla motllura.

Actualment és la seu de la Casa municipal de Cultura coneguda com “La Unió” de Teià.

Us passo un article elpuntavui, que fa referencia que disposa del fons Batllori :

http://www.elpuntavui.cat/article/-/19-cultura/153898-teia-trasllada-el-fons-batllori-i-unifica-tots-els-espais-culturals-a-ledifici-municipal-de-la-unio.html

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Església de Sant Pere de Pierola d’Els Hostalets de Pierola

L’església de Sant Pere de Pierola està situada al Turó a la riera de Pierola d’Els Hostalets de Pierola (Anoia). És l’antiga església parroquial, arruïnada, del municipi dels Hostalets de Pierola .

Fotografia : Fons de la Generalitat de Catalunya

Us passo un breu detall de la seva historia :

  • Es coneix l’existència d’una petita església romànica des del 1060 en ser llegat un alou a la parròquia de Sant Pere de Pierola.
  • L’església de Sant Pere està documentada des de l’any 1071
  • L’edifici s’alçava sobre la riera de Pierola, situat dalt d’un turó que en sofrir l’acció erosiva de les aigües, amb el pas dels anys amenaçava l’enrunament de la petita església.
  • L’antic edifici romànic va ser substituït per un nou temple barroc, edificat l’any 1750.
  • A mitjans del segle XVIII es comencen les obres de refer les parets.
  • Les obres s’acabaren a mitjans del segle XIX.
  • Va fer funcions d’església parroquial fins l’any 1868.

És una església edificada damunt les restes d’una capella romànica i edificada en direcció perpendicular a la primitiva. Típica església rural que incorpora la rectoria, el cementiri.

L’església té una nau central amb quatre capelles laterals, entre els contraforts, la volta és de canó i amaga una coberta a dues vessants que té diferents alçades amb obertures.

Destaca el campanar de paret de maó i cobert de teulada a quatre vessants edificat damunt les restes de l’antic campanar original de parets de pedra.

La façana principal té aspecte de masia, ja que l’antiga rectoria engloba l’entra de l’església. Hi ha un rellotge de sol amb la data inscrita de 1828. El conjunt de l’església i casa annex, actualment es troba en estat ruïnós i amb perill d’enfonsament.

Sant Pere de Pierola és una església dels Hostalets de Pierola inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

  • Aquesta setmana la dedicarem a Esglésies, ermites i santuaris.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

El Tramvia de Mataró, tot un record

El Tramvia està com a monument i record, situat en la rotonda de Granollers a Mataró. El vehicle número 3, va ser el més conegut per la gent de Mataró, li deien “ La Treseta”.

El Tramvia va estrenar-se el mes de maig de 1928. El seu recorregut  era de Mataró a Argentona i viceversa. Us pot  semblar poc tros de línia, avui amb Bus, ho fem ràpidament, segons la circulació que hi hagi.

El creixement de Mataró no va ser fins els anys 60 i 80, per tant, el tramvia passava per vora de camps i travessava la riera per un pont fins a Argentona.

Informació des de l’Ajuntament de Mataró sobre l’arranjament del tramvia numero 3 :

http://www.mataro.cat/portal/contingut/noticia/2010/05/9251_visita_tramvia.html

I us passo la cançó del Tramvia de Mataró de la Trinca :

https://www.kumbaworld.com/kw_canco.php?idcanco=765

Així mateix, hi ha un altra tramvia en la Plaça Nova de Argentona. I un tercer, en el Museo del Ferrocarril de Catalunya.

Us passo l’Historia del tramvia a reu d’Espanya i principalment a Catalunya :

http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0147337.xml

El Tramvia de Mataró, tot un record !

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Viaducte de Vallcarca de Barcelona

El Viaducte de Vallcarca està situat entre l’Avinguda de la República Argentina, la plaça  Mons  i el carrer de  Gomis, 2 de Barcelona.

barri de Vallcarca a principis del segle XX

El Viaducte de Vallcarca és un Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l’antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de l’Hospital Militar, per així va agafar el nom de Vallcarca; l’Avinguda passa  entre els turons del Coll i del Putxet.

No hi ha el Viaducta

El 25 d’agost del 1908, es va fer l’acte inaugural de les obres amb la col·locació de la primera pedra en el que l’alcalde de Barcelona, Albert Bastardes, va pronunciar un discurs on presentava el projecte del viaducte i destacava la dificultat de la seva realització.

És la principal via d’accés, des del 1923, al barri del Coll per la plaça de Mons i l’avinguda Argentina, tant per trànsit rodat com per a vianants.

El Viaducte de Vallcarca segons el projecte de Miquel Pascual havia de fer-se de ferro, però el 1917, moment en el qual les obres encara estaven en una fase inicial, es va canviar el ferro pel formigó armat, tècnica que estava començant a utilitzar-se feia poc a Catalunya.

Per a l’època era una obra d’enginyeria bastant avançada ja que l’estructura es va fer de formigó armat amb ferro, tècnica que permetia poder cimentar una obra de complexitat assentada a les lleres d’una riera.

Els elements de suport estan recoberts de pedra i maó vist formant uns balcons semicirculars a la part superior, a manera de mirador.

A l’espai entre els murs mitgers hi ha decoracions en relleu que representen l’escut de Catalunya i de Sant Jordi flanquejat per uns lleons alats;

per sobre la barana decorada amb cassetons geomètrics hi ha també uns pinacles.

El Viaducte de Vallcarca està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals Antigues

 

Torreblanca de Sant Cugat del Vallès

La masia de Torreblanca està situada en l’Av. Pla del Vinyet  amb  Pg. Lluís Domènech i Montaner de  Sant Cugat del Vallès. És una masia tradicional de notables dimensions, de planta rectangular, té planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües. Destaca el portal rodó amb dovelles de pedra. Hi ha un cos central afegit posteriorment.

Anys en rere estava als afores de la ciutat, però actualment es troba en un entorn urbanitzat prop del camí de Can Borrell. Sembla que el nom de Torreblanca va sorgir en contraposició de la masia veïna amb el nom de la Torre Negra.

Aquesta masia va ser una de les mes importants de Sant Cugat per l’extensió de les seves terres on es conreaven bàsicament cereals; per la riera s’hi cultivava horta, a la resta de terres estaven dedicades a la vinya. Tenia estables per a deu o dotze cavalls; adossada a la casa pairal hi havia la casa dels masovers i també tenia una petita ermita al davant que no s’ha conservat.

Va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, poc després abandonada fins als anys 90 i en mans dels okupes, fins que l’Ajuntament els va desallotjar.

Uns anys més tard, l’Ajuntament la va rehabilitar com a equipament públic i actualment és la seu del Casal de Joves de Torreblanca, un espai on s’organitzen cursos i tallers. També disposa de sales d’estudi, bucs d’assaig i un centre d’assessorament per als joves de 14 anys en endavant.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qnem6308.pdf.pdf

Torreblanca és un edifici de propietat municipal de  Sant Cugat del Vallès que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé