Can Coll de Vilassar de Dalt

Vilassar de dalt te moltes cases antigues, avui voldria destacar la de Can Coll, que esta situada en la cantonada del carrer Sant Antoni amb el carrer Sant Genís de Vilassar de Dalt. Va ser construïda en el segle  XVII – XVIII i reformada en XIX.

Es tracta d’una casa formada per quatre cossos adossats de diferents alçades. Les seves façanes no estan a la mateixa línia però formen un conjunt unitari. Els tres cossos principals estan coberts amb teulades de dos vessants i carener paral·lel a la façana; el cos lateral dret, té baixos, galeria porxada amb arcs de mig punt, i un sol vessant.

Malgrat la construccions dels cossos no són coetànies, presenten un caràcter bastant homogeni: totes les finestres tenen fets la llinda, els brancals i els ampits amb carreus de pedra, igual que els angles de l’edifici.

Conserva el portal rodó adovellat. Tot el conjunt està arrebossat i esgrafiat, amb sanefes sota la cornisa i resseguint la línia dels carreus.

Al mur exterior que dóna al carrer hi ha una tribuna o galeria amb arcs de mig punt de factura posterior i quatre arquets a les golfes.

Can Coll està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia i IPA. de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Can Buxó de Ripollet

Can Buxó, està en el carrer  Padró, 1 de Ripollet . Es la mansió mes gran de Ripollet.

Us passo la seva historia :

  • No se sap si la persona responsable de la construcció de la casa pertanyia a la família Llobateres, però el fet és que aquesta família és la primera de la qual es té notícia com a propietaris de d’immoble, justament en
  • Mes tard, un document que els reconeix com a venedors d’aquesta propietat a un tal Miquel Puig.
  • Després de restar durant tres generacions a mans dels Puig
  • Va ser adquirit el 1712 per un prohom de Barcelona anomenat Joan Buxó, qui lluitaria com a capità a la guerra de Flandes.
  • Durant molts anys, l’immoble va estar cuidat per masovers, mentre la família propietària residia prop de la Plaça Reial barcelonina.
  • Els descendents d’en Joan Buxó, que més tard ja residirien a la casa, van conformar un llinatge amb un paper destacat en la història local.
  • Ripollet va tenir durant el segle XIX diversos batlles de la família Buxó.
  • Al seu darrera hi va haver el molí homònim o molí hidràulic, del qual se n’ha conservat nomé la xemeneia.

Construcció constituïda per tres cossos ben diferenciats. A mà dreta hi ha una torre de planta quadrada que surt de la línia de la façana i confereix un aspecte fortificat a l’edifici; consta de planta baixa, primer pis i golfes. L’obertura del pis és un balcó de finestra rectangular amb pedres d’emmarcament i motllurades a d’intradós.

Al registre de les golfes hi ha una galeria oberta de tres arcs de mig punt sobre pilastres amb motllures a la línia d’imposta. La coberta és de teula àrab a quatre vessants i voladís amb decoració de teules i cairons.

El cos central i principal manté la mateixa compartimentació. La planta baixa té dos portals d’arc de mig punt, el de la dreta, amb reixa de ferro i dovelles, és l’actual oratori. Aquest oratori està datat del 1946 i la reixa de ferro forjat i molt ornamentat es pot deduir que sigui de la mateixa època. El cos de la reixa és rectangular i està format per dues fulles. Cada una consta de quatre barres verticals en tirabuixó que acaben a l’extrem superior cargolats en espiral. Horitzontalment té un registre inferior i un altre que divideix la porta en dues meitats iguals.

A l’interior presenta una decoració d’elements ovalats. La part superior de la reixa té un acabament amb combinació de línies rectes per acabar en un element semicircular central. Tot el conjunt es troba ressaltat per l’emmarcament d’una gran porta d’arc rodó de mig punt dovellat.

Al primer pis hi ha dos balcons rectangulars amb pedres als marcs i motllures a d’intradós. Els dos presenten baranes de ferro, però el de la dreta està més decorat amb formes en tirabuixó i boles. Al nivell de les golfes, finestres hi ha demés petites.

Situat a l’esquerra es troba un cos més baix de tres balcons al nivell del primer pis i portals d’arc escarser. Les cobertes són de teula àrabs amb ràfec en voladís i decoració de teules i cairons. Parament arrebossat amb dibuix de carreus, dessota còdols. Existeixen les restes d’un rellotge de sol.

Can Buxó és un edifici catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Francesc Macià, l’Escola del Poble de Vilassar de Dalt

L’Escola Francesc Macià , esta ubicada en el carrer Pius XII, 26, de Vilassar de Dalt.

Us passo detall històric d’aquesta Escola :

 Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951) va ser l’autor de l’escola Francesc Macià de Vilassar de Dalt, de la que ens diu la descripció tècnica; edifici civil destinat a grup escolar amb planta de creu formada per dos cossos col-locats perpendiculars entre ells.

Consten de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües, amb el carener paral-lel a la façana i una coberta a dues aigües en el cos perpendicular.

Destaquen les grans obertures en la façana que recorren la planta baixa i el pis, les dues portes amb trencaaigües al damunt i els ulls de bou de les golfes.

Els paraments són arrebossat, llisos i pintats de groc. Els angles estan reforçats amb carreus de granit i la teulada acaba amb un ràfec fet de diverses filades de maons.

A la façana occidental s’hi adossa un cos amb una escala exterior, amb la barana d’obra rematada amb ceràmica.

Francesc Macià, l’Escola del Poble de Vilassar de Dalt

 

 

Recull de dades : Relats en Català i Ajuntament de Vilassar de Dalt

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Escola Assís de Premià de Mar

L’Escola Assís esta situada en el carrer de la Plaça, 35 de Premià de Mar.

L’Escola Assís va ser construïda l’any 1905 per la Congregació de les Germanes Caputxines amb la finalitat d’oferir al poble de Premiá de Mar,  un centre educatiu d’inspiració cristiana, després d’haver estat des de 1888 a Can Giralt, una casa del carrer de Sant Cristòfol

i es va traslladar a un edifici de nova planta al carrer de la Plaça, aleshores carrer del Cementiri.

L’edifici reprodueix les característiques pròpies de l’obra de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch i, si bé no en podem confirmar l’autoria, podem afirmar que és d’inequívoc estil modernista. No obstant, segons l’Ajuntament,  no s’ha trobat encara cap document que acrediti que ell fora l’autor.

L’escola Assís destaca per l’abundància de maó vist, que contrasta amb l’estucat blanc de la façana.

El maó s’utilitza en la decoració de les finestres, en els angles de les façanes, en la paret de l’última planta i en la coronació de l’edifici.

Les obertures de les golfes formen arcs apuntats directes, mentre que les del primer pis i la planta baixa els formen de manera esglaonada.

 

 

Recull de dades, gràcies a la informació de l’Ajuntament de Premia de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Harmonia de l’Hospitalet de Llobregat

L’Harmonia està situada en la Plaça de Josep Bordonau, 6. L’Hospitalet de Llobregat.

L’Harmonia és un gran casal de planta quadrangular amb teulada a quatre vessants.

Us passo la seva història :

  • L’edifici anomenat l’Harmonia, al barri del Centre de l’Hospitalet, pertanyia a l’heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l’hospital de la Torre Blanca dins de la parròquia de Provençana.
  • Aquesta heretat, des del segle XIV, era dels Oliver, una de les famílies tradicionals més importants de l’Hospitalet.
  • Al seu voltant de l’hospital es formà un petit nucli que el segle XV s’anomenava la Pobla de l’Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria l’Hospitalet.
  • De fet, l’edifici anomenat l’Harmonia es va construir el 1595, possiblement en el lloc on havia estat la Torre Blanca.
  • Aquest nom li ve donat perquè des del 1866 fins als anys 30 del segle XX, va aixoplugar una societat anomenada així.

La façana principal  de L’Harmonia, marca la jerarquia de les tres plantes a l’interior, pròpia de les cases senyorials renaixentistes.

A la planta baixa s’obre una gran porta d’arc de mig punt adovellat, al centre, i una finestra quadrangular per banda.  I al primer pis, seguint l’eix de les obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres; la del centre és doble i té decoració escultòrica a la llinda.

Totes aquestes obertures estan emmarcades per un grans carreus de pedra. a les golfes hi ha una galeria de petita arcs de mig punt, fets de maó i amb el contorn motllurat. El parament de l’edifici és de carreus petits, mal tallats, excepte els angles que són carreus de grans dimensions.

L’Harmonia , és l’espai d’Arts del Museu de l’Hospitalet, i cal destacar del seu contingut :

  • Retaules renaixentistes i barrocs.
  • Així com restes arquitectòniques i escultòriques de l’antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida.

L’Harmonia és un casal renaixentista de l’Hospitalet de Llobregat , declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Edifici de Can Font de Lloret de Mar

L’Edifici de Can Font, està situat en el carrer de Sant Carles, 16 de Lloret de Mar.

Aquest edifici senyorial de Can Font, també és coneguda per  els noms de Cal Conde o Can Piuet.

Us passo la seva historia :

  • Va ser construït durant l’any 1877 pel mestre d’obres lloretenc Fèlix Torras i Mataró per encàrrec de Nicolau Font i Maig.
  • L’any 1940 la casa senyorial és venuda per Nicolau Cabañas i Llovet a l’industrial tèxtil sabadellenc Ferran Comadran i Torres.
  • L’Ajuntament de Lloret va adquirir l’immoble l’any 1981 donat que constituïa un edifici digne, que valia la pena conservar com a prototipus d’una classe de cases senyorials

Es composa de soterrani, baixos, dues plantes pis i golfes. La distribució de l’edificació gira al voltant de l’escala, situada en el centre i que serveix de nexe d’unió de les dependències de cada planta.

La façana és d’estil neoclàssic predominant en l’època de la seva construcció.

La forma romboïdal del solar queda reflectida en totes les dependències, si bé a l’escala és on s’aprecia més clarament, degut a l’amplitud del seu ull central i a la bona il·luminació de la qual gaudeix.

La decoració interior de la casa destaca pel ric treball d’artesania fent ús d’esgrafiats, frescos i guix en sostres i parets; mosaics de paviments i ceràmics; ferro artístic en baranes i cancell; fusta i emplomats en vitralls… tot sota un estil modernista unitari.

L’edifici destaca des d’un punt de vista artístic i arquitectònic pels següents elements estructurals:

  • La caixa d’escala i escala interior amb barrots de caoba
  • El vestíbul i el rebedor
  • Els paviments de mosaics policroms
  • La cambra de bany complerta amb un delicat enrajolat amb motius modernistes

En el remat central de la part superior, hi figura un anagrama amb una N i una F, les inicials del primer propietari.

Per a mes informació podeu accedir a Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Font_(Lloret_de_Mar)

I també a :

http://patrimoni.lloret.cat/ca/moll-museu-obert-de-lloret/casa-museu-can-font

Visites concertades:

Cal reserva prèvia al Museu del Mar, al tel. 972 36 44 54, o bé al web patrimoni.lloret.cat.

Can Font és un edifici del municipi de Lloret de Mar, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lloret de Mar i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cal Pastor de Santa Maria de Palautordera

Cal Pastor, està situada en la Ctra. Nova de Sant Esteve de Santa Maria de Palautordera.

També és coneguda per Mas Andreu.

Us passo la seva historia :

  • Casa possiblement existent des del segle IX.
  • Apareix en el fogatge de 1553.
  • La família Andreu visqué a la casa dels segles XIV fins al XIX.
  • L’any 1900 la família Ribas adquirí la casa.
  • Segons evidències trobades en reformar la casa, aquesta ha estat incendiada com a mínim dues vegades.
  • L’interior es va reformar el 1990.

La masia de cal Pastor,  al ser molt antiga que ha patit diverses ampliacions. Està orientada cap a l’est. La coberta és a dues vessants. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta annexes adossats a la dreta de la façana.

El conjunt està tancat per un portal.

La porta principal és dovellada. Algunes portes tenen arcs motllurats. A sobre seu hi ha una finestra de pedra d’arc pla decorada a sobre i a sota per replanells motllurats al seu interior hi ha un festejador.

A l’interior de l’edifici hi ha un celler i rebost, una escala de pedra i es pot apreciar, també, una porta pel forn de pa.

Cal Pastor o Mas Andreu,  està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa del Marquès de la Manguera de El Masnou

La casa del Marquès de la Manguera, està situada en el Pg. Prat de la Riba, 16 en El Masnou.

La casa del Marquès de la Manguera, també se l’anomena Casa Sensat-Pagès o Villa Rosa.

Us passo referencies de la seva historia :

  • Els primers propietaris de la casa foren Jaume Sensat i Sanjuan i la seva muller Rosa Pagès i Orta. Jaume Sensat i Sanjuan procedia d’una família marinera i va comandar el seu propi vaixell durant una dècada fins que s’instal•là a Buenos Aires on va fer la seva fortuna com a agent de borsa.
  • A les darreries del segle XIX, un cop casat amb Rosa Pagès i Orta, va tornar al Masnou i van comprar i remodelar la casa com casa d’estiueig. La reforma es van encarregar al mestre d’obres Pere Andreu. Els elements àrabs van ser proposats pel mateix Jaume Sensat i Sanjuan, que havia viscut dos anys a Egipte.
  • A començament del segle XX la casa era coneguda com a Villa Rosa, tant pel nom de la propietària com pel color exterior de la casa.
  • L’edifici també era conegut popularment com la casa del Marquès de la Manguera, pel costum de Jaume Sensat i Sanjuan de regar cada dia davant de casa amb una manguera (manega).

Només vinculat a un altre edifici per la banda dreta, el que permet veure tres dels seus murs. Està formada per una planta baixa, dos pisos, golfes i terrat.

Exteriorment tot l’interès recau en l’ornamentació, que podria ser considerada completament eclèctica, amb detalls àrabs, com els arcs de ferradura de l’entrada o els arcs lobulats del primer pis, i elements gòtics o medievals com és el cas dels arcs del tercer pis o les petites obertures circulars mostrejades de les golfes.

A l’angle esquerre de la façana destaca la tribuna mirador amb cúpula que fa cantonada, amb els arcs lobulats i la coberta d’escames ceràmiques. El seu interior és més modernista que eclèctic.

La casa va ser cedida al municipi l’any 1975 i restaurada el 1988 per convertir-la en la Casa de Cultura, amb sales d’exposició i l’Oficina de Turisme.

La Casa del Marquès de la Manguera és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cal Bruguera de Viladecans

Cal Bruguera, esta  en el carrer de la  Muntanya, 7-9, de  Viladecans , en la part antiga de la població.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres format per tres cossos amb planta baixa, pis i golfes (cos central) o terrat (cossos laterals).

La planta baixa disposa de dues portes d’arc rebaixat i dues finestres. El primer pis té balcó al centre, coronat per l’escut de la família, una finestra a cada banda i dues finestres geminades als cossos laterals. Totes les finestres són protegides per arcs guardapols de motllures i sostinguts per petites mènsules decorades. Les finestres geminades, són estructurades per arc de secció semicilíndrica sostingut per columnes amb capitells esculpits. Sota l’ampit d’aquestes finestres hi ha un sòcol decorat amb relleus vegetals.

El cos central, en la façana hi ha la data 1898; al mig mateix, una parella de finestres d’arc de mig punt que il·luminen les golfes. La cornisa és de fusta amb els caps de biga visibles. El cossos laterals, amb terrat a la catalana, són coronats per una barana cega.

Cal Bruguera és una obra del municipi de Viladecans  i que esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Masia de Can Maragall de Cornellà de Llobregat

La masia de Can Maragall, està situada en la Carretera d’Esplugues, 45  amb Gral. Prim de Cornellà de Llobregat.

Esta documentada des del 1276, l’edifici actual és del segle XVIII, fou originalment la casa pairal de la família del poeta Joan Maragall, al municipi de Cornellà de Llobregat, el qual hi estiuejà sovint.

La masia de Can Maragall  es de tres cossos de tipologia basilical, corresponent al tipus II-2 de Danés i Torras. El cos central comprèn tres naus estructurals d’una mateixa alçada i simètriques.

També simètrics són els cossos laterals, organitzats com dues naus laterals de dos pisos, essent el superior una galeria. La masia no tenia golfes ni graner, havent estat habitatge tot l’espai de la casa.

La coberta és de teulada a dues vessants al cos central i a una sola aigua als laterals. L’estil és clarament popular i es poden distingir estilemes barrocs propis de l’època, els muntants de les finestres amb pedres grans ben tallades i que estan disposades amb alternança vertical i horitzontal.

Posteriorment s’utilitzà com a oficines de l’empresa DADYA S.A., en l’actualitat una vegada fetes obres de consolidació, s’està a l’espera de quin us tindrà.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé