Casa del Marquès de la Manguera de El Masnou

La casa del Marquès de la Manguera, està situada en el Pg. Prat de la Riba, 16 en El Masnou.

La casa del Marquès de la Manguera, també se l’anomena Casa Sensat-Pagès o Villa Rosa.

Us passo referencies de la seva historia :

  • Els primers propietaris de la casa foren Jaume Sensat i Sanjuan i la seva muller Rosa Pagès i Orta. Jaume Sensat i Sanjuan procedia d’una família marinera i va comandar el seu propi vaixell durant una dècada fins que s’instal•là a Buenos Aires on va fer la seva fortuna com a agent de borsa.
  • A les darreries del segle XIX, un cop casat amb Rosa Pagès i Orta, va tornar al Masnou i van comprar i remodelar la casa com casa d’estiueig. La reforma es van encarregar al mestre d’obres Pere Andreu. Els elements àrabs van ser proposats pel mateix Jaume Sensat i Sanjuan, que havia viscut dos anys a Egipte.
  • A començament del segle XX la casa era coneguda com a Villa Rosa, tant pel nom de la propietària com pel color exterior de la casa.
  • L’edifici també era conegut popularment com la casa del Marquès de la Manguera, pel costum de Jaume Sensat i Sanjuan de regar cada dia davant de casa amb una manguera (manega).

Només vinculat a un altre edifici per la banda dreta, el que permet veure tres dels seus murs. Està formada per una planta baixa, dos pisos, golfes i terrat.

Exteriorment tot l’interès recau en l’ornamentació, que podria ser considerada completament eclèctica, amb detalls àrabs, com els arcs de ferradura de l’entrada o els arcs lobulats del primer pis, i elements gòtics o medievals com és el cas dels arcs del tercer pis o les petites obertures circulars mostrejades de les golfes.

A l’angle esquerre de la façana destaca la tribuna mirador amb cúpula que fa cantonada, amb els arcs lobulats i la coberta d’escames ceràmiques. El seu interior és més modernista que eclèctic.

La casa va ser cedida al municipi l’any 1975 i restaurada el 1988 per convertir-la en la Casa de Cultura, amb sales d’exposició i l’Oficina de Turisme.

La Casa del Marquès de la Manguera és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Cal Bruguera de Viladecans

Cal Bruguera, esta  en el carrer de la  Muntanya, 7-9, de  Viladecans , en la part antiga de la població.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres format per tres cossos amb planta baixa, pis i golfes (cos central) o terrat (cossos laterals).

La planta baixa disposa de dues portes d’arc rebaixat i dues finestres. El primer pis té balcó al centre, coronat per l’escut de la família, una finestra a cada banda i dues finestres geminades als cossos laterals. Totes les finestres són protegides per arcs guardapols de motllures i sostinguts per petites mènsules decorades. Les finestres geminades, són estructurades per arc de secció semicilíndrica sostingut per columnes amb capitells esculpits. Sota l’ampit d’aquestes finestres hi ha un sòcol decorat amb relleus vegetals.

El cos central, en la façana hi ha la data 1898; al mig mateix, una parella de finestres d’arc de mig punt que il·luminen les golfes. La cornisa és de fusta amb els caps de biga visibles. El cossos laterals, amb terrat a la catalana, són coronats per una barana cega.

Cal Bruguera és una obra del municipi de Viladecans  i que esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Masia de Can Maragall de Cornellà de Llobregat

La masia de Can Maragall, està situada en la Carretera d’Esplugues, 45  amb Gral. Prim de Cornellà de Llobregat.

Esta documentada des del 1276, l’edifici actual és del segle XVIII, fou originalment la casa pairal de la família del poeta Joan Maragall, al municipi de Cornellà de Llobregat, el qual hi estiuejà sovint.

La masia de Can Maragall  es de tres cossos de tipologia basilical, corresponent al tipus II-2 de Danés i Torras. El cos central comprèn tres naus estructurals d’una mateixa alçada i simètriques.

També simètrics són els cossos laterals, organitzats com dues naus laterals de dos pisos, essent el superior una galeria. La masia no tenia golfes ni graner, havent estat habitatge tot l’espai de la casa.

La coberta és de teulada a dues vessants al cos central i a una sola aigua als laterals. L’estil és clarament popular i es poden distingir estilemes barrocs propis de l’època, els muntants de les finestres amb pedres grans ben tallades i que estan disposades amb alternança vertical i horitzontal.

Posteriorment s’utilitzà com a oficines de l’empresa DADYA S.A., en l’actualitat una vegada fetes obres de consolidació, s’està a l’espera de quin us tindrà.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Cortada, de masia a casa senyorial d’Esplugues de Llobregat

La masia de Can Cortada esta situada en la Plaça  de Pare Pere Miquel, 1-3 d’Esplugues de Llobregat

És una casa pairal emplaçada damunt d’un pla i orientada a migdia, consta de planta baixa, pis i golfes.

Destaca l’extraordinària longitud de la façana. La façana principal està formada per dues entrades adovellades, i per set balcons setcentistes amb barana de ferro forjat, la qual es recolza sobre cinc volutes, essent el seu paviment de ceràmica vidriada.

Les golfes s’obren a l’exterior per una galeria de dotze arc de mig punt i dos més a major distància. A la part posterior hi ha un altre accés, alçat del nivell del sòl, amb escala de barana de ferro forjat.

Veiem les dades històriques mes importants de la seva historia :

  • Es creu que es va edificar el segle
  • Hi ha constància que durant el segle XVI va ser propietat de Jeroni Matheu.
  • L’any 1630, Antoni Matheu, hereu d’aquest mas, va vendre la propietat a Jaume Cortada, Baró de Maldà i des de les aleshores fou coneguda com a Can Cortada.
  • El 1768 es reformà aquesta casa perdent el seu aspecte primitiu donant-li l’aspecte actual, per ordre de Rafael d’Amat i de Cortada, IV Baró de Maldà.
  • L’any 1939 moriria la baronessa de Maldà, passant la finca al seu fill, Joaquim de Villalonga, comte de Sant Miquel de Castellà.
  • Un any després, aquest restaurà el seu interior esdevenint una gran mansió senyorial.

Can Cortada d’Esplugues de Llobregat, esta protegida com a bé cultural d’interès local.

Nota : A Barcelona hi ha també una antiga masia del mateix nom, can Cortada, avui és un destacat restaurant, i que ja vàrem dedicar un article.

 

 Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia.

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

 

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

L’ Ajuntament de Cornellà de Llobregat, està situat en la Plaça de l’Església.

Es tracta d’un edifici de caràcter noucentista de tres plantes i golfes. Els seus volums cúbics i la profusió d’obertures rectangulars responen a uns criteris funcionalistes, però la intenció d’imitar els palauets renaixentistes, al remarcar la planta noble amb balconada i al predominar una visió exterior de tres pisos assenyalats per falses cornises horitzontals, donen a la construcció un caràcter historicista propi del noucentisme.

Elements com els ulls de bou, o com les mitges pilastres dòriques que divideixen algunes finestres confirmen l’estil.

Les arcades neoromàniques del primer pis compliquen l’historicisme, distorsionant les formes.

Cal buscar la seva raó de ser en una falsa coherència estètica amb els trams de mur i les columnes amb capitell aprofitats d’època medieval a la planta baixa.

Us passo l’història de l’Ajuntament :

L’Ajuntament s’alça al lloc on anteriorment hi havia la Casa del Comú, construïda presumiblement a mitjans del segle XIX quan es va urbanitzar i va prendre cos el Centre.

El 1928, al subsòl s’hi varen descobrir vestigis d’una vil·la romana (hom especula sobre si es tracta de la “Cornelianus”, que dóna nom a la ciutat) i ben a prop els fonaments i les restes de l’església paleocristiana i de la preromànica que hi va edificar el bisbe Vives de Barcelona.

El nou Ajuntament es construí amb la inclusió a la seva façana i porta principal de les columnes i capitells d’aquesta antiga església així com el parament preromànic, ben visible.

L’Ajuntament de Cornellà de Llobregat  està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Informació i text, extreta de Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Can Cadena de Sant Martí de Provençals a Barcelona

De La masia de Can Cadena, es te informació de la seva existència des del segle XVIII, va formar part del nucli antic de la Verneda.

Ja des del segle XVI aquest nucli o poble que no formava part de Barcelona, estava format per la parròquia de Sant Martí de Provençals, la rectoria, l’hostal, i unes diverses masies escampades pel terme municipal, que és dedicaven sobre tot a l’agricultura i el bestia, cal dir que les rodalies eren camps regats per el rec comtal.

La Bassa de rec

Tres son les masies d’aquelles èpoques que encara s’hi conserven: Ca l’Arnó ( ja vaig fer un article fa poques setmanes), Can Planes i Can Cadena.

Un racó

La masia de Can Cadena, la podeu trobar en el carrer Agricultura, 303 , cantonada el  carrer Menorca, 27 a Barcelona. Està declarada per l’Ajuntament de Barcelona, com a bé cultural d’interès local.

can Cadena per darrera

L’any 1991 fou restaurada i l’any 1995 es va inaugurar el Centre Experimental d’Agricultura Biològica de Can Cadena. Des de l’any 2004 en el seu lateral hi ha un hort urbà amb 26 parcel•les de 32 m2 cadascuna, on s’hi fan tota mena d’activitats d’educació ambiental. També, compta amb una petita granja amb ovelles, cabres, ànecs, oques, gallines i conills, on pot ser visitat per escolars.

Horts de Can Cadena

La masia de Can Cadena, es de construcció senzilla d’estil rural català, composta de planta baixa, un pis i golfes. Segons sembla, en els seus començaments, mes que una masia, era el lloc o estable on guardaven els carros i el bestiar dels carreters que sojornaven a l’hostal que hi havia al costat de la rectoria, donat que era un punt de pas per anar a Barcelona o a altres poblacions o pobles, en el pas dels anys va ser habitada.

Rellotge de Sol

El manteniment i la cura de la granja es du a terme amb la col·laboració de diversos col·lectius i entitats del barri i el suport de Parcs i Jardins de l’Ajuntament.

 

Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé