Rectoria de l’església parroquial del Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

La Rectoria esta en la Plaça del Pintor Grau Sala del Prat de Llobregat.

Us passo la seva historia:

• L’antiga església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, construïda el segle XVI.
• Fou incendiada amb l’Església  l’any 1936.
• Al 1948 s’inaugurà la nova parròquia i fou llavors quan es condicionà per a despatx rectoral la part posterior de l’edifici que ocupa i que està davant per davant de la porta lateral, que dona a la cripta.

Habitatge construït a principis del segle XX amb un voluntari aire popular i una marcada tendència historicista, visible en les obertures amb arc de mig punt i les finestres geminades.

Presenta una alçada de dos pisos, sense golfes. A la part de davant, té un terrat amb balustres de pedra artificial al nivell del primer i un altre terrat, aquest sense ornamentació, a la part posterior, que és la que s’ha dedicat a despatx parroquial.

El cos central està coronat per una teulada de teula a doble vessant, amb un ràfec estret. Una franja de pedra artificial llisa remarca les obertures i separa els dos pisos.

La Rectoria és una obra del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia cal Ramon de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)

La masia cal Ramon esta situada en el carrer de Sant Roc, 12, prop de l’església de Santa Coloma de Cervelló.

Dades històriques del mas:

• Es una masia molt antiga concretament és d’origen medieval
• En aquells temps s’anomenava mas Pasteller.
• La família Pasteller estan documentats a Santa Coloma des de 1303.
• Hi ha documentació que en el segle XVI hi trobem vivint la família Mas, que hi continuaran fins a mitjan segle XVIII.
• Ja més modernament , s’hi succeiran les families Busquets i els Ventura.

La masia és un edifici de planta basilical, amb planta baixa, pis i golfes, amb pati al davant. A la planta pis hi ha tres finestres. La finestra central té els brancals i la llinda de pedra amb un escut esculpit i gravada la data de “1632” i el cognom Mas.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cal Rei de Sant Joan Despí (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a edificis de Sant Joan Despí

Cal Rei està situat en el Camí del Mig, disseminat 12, de Sant Joan Despí.

Mas de planta rectangular. Format per tres cossos, el central més elevat i el que té la porta principal d’accés. Rellotge de sol quadrat a la façana. Obertures rectangulars. Té dos edificis annexos. Es troba envoltat de pati i cerca, mig d’obra mig de ferro. Les terres de conreu són distribuïdes al voltant esquerre de la casa.

Antigament anomenada “Cal Tomaset “ agafar el nom del antic amo 1850 Tomas Escales Canonge de Barcelona nascut a Oliana, posteriorment va agafar el nom de Cal Rei perquè es diu que a la casa hi havia algú que semblava al rei de l’època.

La casa va tenir sempre masovers i amos, aquest “sistema feudal” va acabar al 1980 quant els últims amos la família Dexeus van vendre la mateixa a la família masovera Cardona Ribas.

Fotografia Viquipèdia

Es una casa feta amb moltes variacions, devia començar sent una casa petita i es van anar afegint cossos i variacions d’alçades en algunes estances com per exemple les golfes.

Disposa de rellotge de sol orientat al sud-oest i comença a marcar sobre les 12 fins que s’amaga el sol.

Era terra de secà fins que  el 1820  el Canal de la Infanta va convertir tota la terra de la casa en regadiu, aquesta aigua es distribueix mitjançant canalitzacions secundaries. S’utilitzava per regar i per rentar la roba els dos safaretjos, un per rentar i un per esbaldir.

Fotografia Viquipèdia

La casa disposa de pou (actualment no s’aprofita l’aigua) tot aquest conjunt de cases del despoblat el tenen ja que degut a la proximitat del riu, a uns 12m trobaven aigua.

El pati es una antiga era, per treballar el blat, també té celler amb el cup per trepitjar el raïm que es conreava a les planes d’aquí sant Joan Despí, a l’interior te una escala catalana que esta catalogada.

Va ser restaurada al 2000 íntegrament seguint criteris de conservació de punts originals a respectar.

La casa a partir dels anys 80 fins al 2000 va tenir diferents usos, com també:

• Projecto Home.
• Escola el Brot.
• Filmació de serie de tv3 : AKELARRE amb Manel Barceló.
• Filmació de pel·lícula de cinema  per part de Ventura Pons “Puta Misèria 1989.

Can Rei és una masia del municipi de Sant Joan Despí (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Riera de Sant Mateu de Premià de Dalt (Maresme)

La masia de can Riera es troba als voltants de l’ermita de Sant Mateu del Bosc de Premià de Dalt.

Masia formada per una planta baixa, un pis i golfes. Està coberta per una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Possiblement es tracti de la reforma d’una antiga masia.

En el conjunt destaca la façana, que conserva un portal rodó dovellat situat asimètricament i, molt especialment el seu coronament, que combina les línies corbes còncaves i convexes i està rematat amb gerros de ceràmica, que donen al conjunt un aire típicament barroc.

La gran quantitat d’obertures de la façana destaca per l’emmarcament blanc.

El primer pis conserva la decoració barroca, especialment a l’arrambador del menjador, realitzat amb rajoles de ceràmica decorades. Hi ha un rellotge de sol sobre la façana. Tot l’edifici i els annexes queden envoltats per un mur de tancament amb dos portals.

Actualment disposa d’unes àmplies instal·lacions hípiques.

Can Riera de Sant Mateu és una masia barroca de Premià de Dalt protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Rectoria Vella i Cementiri de Santa Maria de Merles (Berguedà)

La Rectoria Vella esta a 50 metres de la carretera BV-4406, punt quilomètric 13’400. A l’altra costat de la carretera hi ha l’església de Santa Maria de Merles.

Historia:

• La rectoria Vella es troba documentada al segle XVI, en el fogatge de 1553.
• L’edifici actual fou construït entre els segles XVI o XVII
• Destacant les ampliacions i reformes al llarg dels segle XVIII.

Es una masia de mitjanes dimensions, està formada per dos volums adossats entre si, estant dedicats a l’habitatge de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures al voltant.

Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.

En la llinda d’una porta es pot veure la data de 1752 junt amb l’anagrama IHS.

A poca distancia hi ha el Cementiri de Santa Maria de Merles.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Duran de Sant Pere de Ribes (Garraf)

Setmana dedicada a cases destacades d’un municipi

Can Duran esta en la Plaça de l’ Església, 3 amb carrer Dr. Puig, 8 de Sant Pere de Ribes.

Us passo dades de la seva història:

• L’edifici de Can Duran fou construït entorn de 1920.
• Actualment ha perdut la seva funció original de primera residència.

Can Duran és un edifici aïllat, envoltat de jardí, que se situa entre la plaça de l’Església i els carrers Eduard Maristany i Doctor Puig. Té planta baixa, pis golfes i coberta de teulada a quatre vessants.

La façana principal que dona a la plaça de l’Església mostra una estructura simètrica respecte a un eix central; un porxo sostingut per columnes dobles dona accés a la porta principal i serveix de base a la terrassa superior envoltada per una barana de balustres. La façana posterior presenta una distribució similar però no té porxo, que si apareix, en canvi, a la façana que dona al carrer E. Maristany.

Totes les obertures de planta i pis són rectangulars. Una línia d’imposta perimetral assenyala el pas a les golfes, que mostren obertures circulars, amb excepció de la que centra la façana principal que és rombal. També en aquest eix central, el ràfec sobresortint de maó que corona l’edifici és trencat per un cos esglaonat elevat on se situa una imatge del Sagrat Cor en rajola.

Can Duran és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Rimundet de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

La masia de Can Rimundet  s’arriba per la ctra. BV-2249, km 5,5, a prop de Sant Joan Samora de Sant Llorenç d’Hortons.

Us passo la seva historia:

• Cal esmentar l’existència al despatx de la casa d’un quadre amb un plànol de la finca fet el 21 de juliol del 1882 per Ramon Quera i Torras, mestres d’obres i agrimensor, molt detallat i amb una aquarel•la de la fesomia de la casa aleshores.
• Per altra banda, als arxius parroquials i municipals de Gelida s’hi troben sovint càrrecs públics que havien ostentat membres d’aquesta família.

Gran masia amb 111 hectàrees de terreny, amb tres masoveries, de planta rectangular, a dues vessants, de planta, pis i golfes, amb dos patis emmurallats i gran galeria porticada amb baranes de terracota a la façana principal i lateral.

Distribució a partir d’una entrada amb una placa de marbre: “Esta casa de campo fué renobada por orden de D. Juan Bonastre i Jané en el año 1881”, grandiosos cellers amb arcades i pilars de maó -obra molt possible del 1881, i una escala que condueix a l’antiga residència de l’amo, on cal remarcar-hi: un foc a terra amb escons, taula, clemàstecs forjats interessants i una graciosa xemeneia exterior, l’actual despatx amb una antiga capelleta policromada sense sant, portes d’armari de talla, pergamins emmarcats, i un rellotge de caixa amb la marca “José Anfruns -Barcelona”, amb la caixa restaurada darrerament destruint les seves pintures antigues.

Abundor d’edificis annexos al cos principal de la masia:

• Els habitatges dels masovers, amb façana unitària, coronada per petits esglaonaments, un baluard amb dues portes i un xiprer centenari de soca esponerosa un angle dels cups, i dos rellotges de sol, un de matí i l’altre de tarda.

A prop de la masia, hi ha el Salt d’aigua de can Rimundet.

Can Rimundet és una masia del municipi de Sant Llorenç d’Hortons, a la comarca catalana de la l’Alt Penedès. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cal Delfí Mas de Gelida (Alt Penedès)

Cal Delfí Mas està situat en el carrer d’Àngel Guimerà, 3-5 de Gelida.

Casa de situació privilegiada de dues plantes, celler, golfes i jardí.

Està formada per dos cossos rectangulars units amb teulades de pissarra a quatre vents. l’interior que s’obre a partir d’un porxo que sustenta una galeria, es divideix a partir d’uns escala central, i és d’una gran lluminositat i elegància.

Cal Delfí Mas és una obra noucentista de Gelida (Alt Penedès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa Panama Canal en el Bruc (Anoia)

La Casa Panama Canal esta en el carrer del Bruc del Mig, 2  El Bruc.

Casa de planta baixa, pis i golfes. Al primer pis s’obra una galeria coberta a la façana lateral coberta per un terrat i formada per pilastres que sostenen una llinda de mosaic de tema floral. La galeria baixa fins a la planta obrint-se cap a un pati. A la façana principal, simple i simètrica s’hi destaca un gran balcó i tres faixes verticals d’estucat imitant pedra que s’estenen de la planta baixa fins al primer pis. A sobre de les llindes de cada balcó s’adorna amb esgrafiats de tema floral. Les golfes tenen unes finestres molt petites.

La Casa Panama Canal és una obra del Bruc (Anoia) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Vikipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell Vell de la Manresana de Sant Ramon (Segarra)

El castell de la Manresana és un edifici al cim del turó al vessant del qual s’assenta el poble de la Manresana, que actualment és una entitat de població del poble de Sant Ramon.

El topònim de la Manresana podria fer creure en la pertinença d’aquest castell al comtat de Manresa però sembla indubtable que formà part de la xarxa castellera del comtat de Berga.

 Us passo la seva història:

• Les primeres referències conegudes del castell es troben en dues convinences establertes l’any 1066 entre Eribau de Llobera, fill d’Amaltrud (germana del bisbe i vescomte Eribau d’Urgell), i el castlà Ramon, fill d’Oruça. Els Llobera, senyors del veí castell de Portell, senyorejaven també el terme, en un primer moment sota l’alt domini dels comtes de Cerdanya.
• Aquest alt domini es documenta entre l’any 1072 i el 1095, en que el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera prestà jurament de fidelitat al comte Guillem I de Cerdanya pel castell de la Manresana, que devia tenir infeudat juntament amb altres castells.
• Es coneixen alguns dels castlans del terme durant el segle XII, com Guerau de Manresana, que el 1183 signà el testament de Berenguer d’Alta-riba. Ben probablement aquest territori fou ocupat abans pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell que el degué cedir al de Cerdanya.
• Durant aquest període de conquesta de terres lleidatanes als musulmans, es construïren diverses torres manresanes com és el cas de les de Linyola (davant Balaguer), Juneda, Vallferosa i la Manresana (Prats de Rei) entre d’altres. Aquest castell de la Manresana no esdevingué solament una torre si no que prengué estructura castellera.
• Entre finals del segle XII i principis del XIII probablement el monestir de Poblet degué tenir algun tipus de senyoriu sobre aquest castell segons referències documentals. Amb tot, la plena jurisdicció del castell pertanyia als comtes-reis.
• El castell passà dels Llobera als Ribelles abans de mitjan segle XIII i, finalment, el 1247, els Messina el compraren a Arnau i Bernat de Ribelles.
• En el fogatjament del 1365-1370 figura l’assentament de la Manresana dins la vegueria de Cervera i en possessió del noble Bertran (o Bernat) de Meçina (també Messino i Messina).
• El 1379, Elionor de Messina es casà amb Hug de Copons senyor del Llor.
• Durant la guerra de la Generalitat contra Joan II regia la senyoria de la Manresana Hug de Copons i Calders qui casà (1462) amb Beneta de Gualbes i de Casanova i prengué partit contrari al monarca; aquest acabà confiscant-li els béns incloent castell, poble i terme de la Manresana i en la capitulació de Barcelona de l’octubre de 1472 consta el lliurament del “castell i lloc de la Manresana” a Joan de Cardona (conegut també com el Bastard de Cardona), fet ratificat per Ferran II el Catòlic el 1479.
• Les següents evidències documentals les trobem en el segle XVI com a possessió dels Copons (Carles de Copons senyor de la Manresana).
• L’any 1767el rei Carles III d’Espanya concedí el títol de marquès de la Manresana a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana, el qual també era vescomte de Mont-ros.
• L’any 1867 Ramon de Sarriera de Copons i de Pinós era el cinquè marquès de la Manresana i successor de la casa de Copons, constant documentalment que el senyoriu d’aquest terme no era reversible a la corona i era de clara propietat particular.
• Els Copons senyorejaren el castell fins a l’abolició de les senyories jurisdiccionals, a començament del segle XIX.

Les restes del castell estan força modificades per afegitons realitzats el segle XVIII si bé la construcció és bàsicament de l’època i estil del gòtic tardà. És una edificació de planta rectangular on hi destaca, a la banda nord, una torre de planta octogonal.

Està realitzada amb carreus regulars de mitjanes dimensions a la part inferior de la façana sud i paredat a la resta dels murs, coberta a dues aigües i estructurada amb planta baixa, dues plantes superiors i golfes.

Les restes que poden pertànyer al moment més antic de la fortalesa, no abans del segle XIII, es troben a la part inferior: Una sèrie d’arcs apuntats fets amb dovelles ben caironades, dos els trobem al mur oest i un altre més gran al mur septentrional. Aquests arcs formen part del gruix del mur i corresponien a les cambres que hi devia haver a la planta baixa de l’edifici.

Unes restes de volta de guix i rajola feta al segle XVIII i parets de maçoneria arrebossada cobreixen i dificulten l’observació de l’estructura original. No es descarta trobar, en el futur, estructures corresponents al moment del seu origen, al segle XI.

El Castell Vell de la Manresana és un monument declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text del Blog : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero