Masia de mas Duran de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articles

L’antiga masia de Mas Duran, està al mig de la Rambla Lluís Companys, l’Av. camí del Mas,  el carrer Mercè Rodoreda i el carrer Vallcorba de Sant Quirze del Vallès.

Us passo alguna dades històrica :

  • Està documentada des de 1641 en els fogatges.
  • Disposava d’una gran extensió de terres de conreu.
  • En la finca disposava de molta aigua en el seu aqüífer, tenia dues fonts molt importants, la font de la Taula Rodona, i la font del Canó, per les contrades se les coneixia com Les fonts de les Morisques.
  • Amb el anys es va parcel·lar les terres es va fer malbé tota la zona agrícola i arbres , deixant-la completament plana amb l’abocament de terres, de manera que l’aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la de la font del Canó va ser tapada amb les terres abocades.

En la part frontal, podem destacar l’entrada, es d’adovellada i mig punt.

Les 3 finestres del primer pis, estan semi tapiades.

Amb 4 petites finestres a les golfes.

Cal destacar, que al costat de l’entrada, sembla que hi ha un pou.

S’ha refet el rellotge de sol.

Mas Duran fa de punt de separació del barri vell amb un nou barri que porta el seu nom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Ca n’Anglada de Terrassa

La masia de Ca n’Anglada, esta situada en el carrer de la Mare de Déu del Mar, 49, de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La masia de Ca n’Anglada, antigament coneguda com la masia de Sant Cristòfol, per la capella homònima vora la qual es va construir, té l’origen vers el segle XV.
  • El conjunt format per la capella i la masia ha donat nom al barri de Ca n’Anglada, desenvolupat des dels anys quaranta del segle XX.
  • El 1933 ja es van començar a aixecar unes quantes cases vora el mas.
  • A començament dels anys cinquanta els camps de conreu de la masia es comencen a vendre com a solars per aixecar-hi cases per als immigrants que arriben a Terrassa a buscar feina, moltes de les quals foren d’autoconstrucció.
  • El 1962, arran de la riuada que va fer desbordar la riera de les Arenes, que limita el barri per la banda est, la masia és cedida a les Germanes de l’Assumpció, que s’hi instal-len per donar-hi serveis d’assistència social.
  • Actualment la masia és un equipament municipal.

Aquesta antiga masia durant els anys i sobre tot en el segle XX, ha anat experimentant diverses obres de remodelació i ampliació.

Està constituïda per un cos principal i diverses dependències annexes.

L’edifici és de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula, a dos vessants.

La façana d’accés, situada a migdia, té a la planta baixa la porta d’entrada, d’arc de mig punt, dos balcons amb ampit al primer pis i nou obertures de punt rodó a les golfes.

Cal destacar-ne la finestra gòtica situada a la façana de llevant, amb llinda lobulada i brancals amb capitells decorats amb relleus.

Ca n’Anglada és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Montllor de Terrassa

La masia de can Montllor , esta situada molt a prop de la Ctra. C-1415a de Terrassa a Castellar, km 18,8, a 150 m. prop del paratge i barri de la Grípia de Terrassa .

Aquesta antiga i reformada masia, ja existia en el segle XII i era conegut com el Mas Isarn.

Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants.

La façana principal, de composició simètrica i clàssica, és perpendicular al carener i està orientada a migdia.

Planta baixa amb portal d’accés cobert per un atri d’entrada, que a la vegada fa de suport del balcó del primer pis mitjançant columnes de maó.

Al primer pis s’obren balcons d’idèntiques proporcions. A les golfes s’obren tres finestres centrades i dues laterals segons el ritme vertical de forats.

Tota la façana està delimitada per línies d’imposta i lesenes verticals que mostren els tres cossos estructurals de l’edifici.

Tractament de la façana amb relleus de maó vist a totes les obertures, motllures de ciment amb línies d’imposta i lesenes, i la resta estucat de color clar. Hi ha altres dependències afegides al costat.

Actualment esta en un estat d’abandó al haber-se tancat com a Restaurant fa uns quant anys.

Us passo l’enllaç del Blog de Joaquim Verdaguer de Terrassa on podeu consultar i veureu mes dades de molt d’interès sobre aquest Mas de can Montllor :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/10/masia-de-can-montllor.html

Can Montllor és una masia que esta protegida com a bé cultural d’interès local de Terrassa.

 

Recull de dades : Viquipèdia i del blog de Joaquim Verdaguer de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : Can Balcells d’Alella

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

Can Balcells  esta en el carrer de Charles Rivel, 6-8 i situada en plena urbanització de la Creu de Pedra d’Alella.

És va construir a mitjans del segle XIX , edifici d’estil neoclàssic; era coneguda com Vil·la Fargell, també popularment amb el nom de la Casa Xina.

Fotografia ; Generalitat de Catalunya – abans de ser restaurada

L’edifici consta de planta gairebé quadrada, si bé s’allarga cap a llevant amb el porxo amb terrassa adossat en aquest costat. Té una alçada de planta baixa, pis i golfes, amb la crugia central més elevada amb coberta a quatre aigües -les crugies laterals tenen coberta a tres vessants-. La façana principal, orientada a migdia, està estructurada verticalment en eixos de composició on s’agrupen les obertures, i horitzontalment en cornises que separen les diferents plantes.

Cal destacar les balconeres de la planta pis, amb un balcó en posició central amb una barana de ferro i dos parells de mènsules de pedra a la part inferior. La façana lateral de llevant és similar a la principal, amb tres eixos verticals amb les corresponents balconeres que surten al porxo i a la terrassa superior respectivament.

La part més representativa del conjunt és la zona de les golfes. Els cossos laterals tenen unes petites obertures geminades, centrades als corresponents eixos de composició, que queden amagades per ràfec caracteritzat per la successió de tirants de puntals de fusta que sostenen el vol de la coberta. Aquesta mena de barbacana crea una zona d’ombra que recorre les façanes donant una imatge d’unitat trencada pel cos central que en sobresurt.

Fotografia : Generalitat de Catalunya – abans de ser restaurada

Hi trobem tres finestres agrupades de proporcions verticals a la zona de les golfes de la façana principal que es reprodueix a la façana posterior, i està rematat per una cornisa emmotllurada amb elements decoratius vegetals.

Actualment es un Hotel confortable i un Restaurant amb cuina molt destacable i selecta.

Can Balcells és un edifici d’Alella protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Torre Gelabert de Cornellà de Llobregat

Fotografia : Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

La Torre Gelabert esta en la  Plaça dels Enamorats, 8 de Cornellà de Llobregat.

Construïda en 1920, és noucentisme, es tracta d’una casa unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teulada a dues vessants perpendiculars a la façana i coronada per una torre mirador coberta amb teulada a quatre vessants. L’estructura s’inspira amb la masia tradicional catalana, però cercant un aire senyorial dins d’un historicisme típic del moviment noucentista. Es cerquen les simetries en la distribució dels vanos i s’utilitzen línies clàssiques senzilles concretades en arquets de mig punt a les golfes i al mirador, i també amb una triple arcada de mig punt al pòrtic de l’entrada, arcades que descansen en unes preteses impostes dòriques fetes de maó. La part central de la façana està decorada amb esgrafiats de motius vegetals que emmarquen una imatge de terracota d’una Mare de Déu neoromànica.

Torre Gelabert és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La casa del seu costat,  de la Plaça dels Enamorats 6, també es una casa Noucentista de principis del segle XX .

 

Recull de dades : Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Generalitat de Catalunya

Casa Roviralta de Barcelona

Casa Roviralta  esta situada en l’Avinguda del  Tibidabo, 31, amb carrer de Teodor Roviralta, 8-10 i carrer de Roman Macaya, 1-5 al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver,
  • Originàriament era una masia que durant anys va ser ocupada pels frares dominics, motiu pel qual també es coneix com a “Frares Blancs”.
  • Al 1903 la casa va ser adquirida per Teodor Roviralta, i Joan Rubió i Bellvere va ser l’encarregat de portar a terme la reforma de la casa, que va durar fins al 1913.
  • L’any 1914 va guanyar el primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.
  • Actualment és la seu d’un restaurant; tot i que els espais han perdut la seva funció original i avui funcionen como a menjadors, encara conserven els seus elements més destacats com la fusteria i les xemeneies.

L’edifici forma part del nucli inicial de cases que des de 1899 van anar construint-se en la nova urbanització de la ciutat-jardí del Tibidabo promoguda per Salvador Andreu i la Societat Anònima el Tibidabo.

La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, situat al número 31 de l’avinguda del Tibidabo, al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona. Prèviament la casa era una masia on s’havia establert una comunitat de frares dominics, d’on li ve el seu nom popular del Frare Blanc.

El 1903 va ésser adquirida per l’indià Teodor Roviralta, que va encarregar a Rubió i Bellver convertir-la en una torre residencial.

Primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.

La restauració va durar deu anys, fins al 1913. Hom va conservar l’estructura original de la masia però en va canviar totalment l’aspecte exterior: les finestres i portes, així com la façana, van rebre un aspecte molt del gust modernista, i se li va afegir una tribuna, una galeria, les golfes i una capella. El contrast entre el blanc de les parets i el maó i la ceràmica de les obertures li dóna un aire molt harmoniós i personal.

Actualment és la seu d’un restaurant, la qual cosa permet visitar-ne l’interior, on predomina la decoració en consonància amb els elements modernistes que també s’observen a l’exterior.

La Casa Roviralta és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Rovellat o casa Golferichs de Cardedeu

Casa Rovellat o casa Golferichs  està situada al carrer de l’Hospital, 26 amb el carrer Pere Mercader de  Cardedeu.

Us passo la seva història :

  • Va ser encarregada per Carme Golferichs Losada, vídua de Masó i germana de Macari Golferichs i Losada, enginyer, dibuixant i col·leccionista, promotor de la casa Golferichs de Barcelona.
  • Raspall ja havia fet unes reformes a l’habitatge habitual de Carme Golferichs a Barcelona, el 1904.
  • A la mort de Carme Golferichs, la casa va passar a la seva filla Rita Masó Golferichs, vídua de Rovellat, d’on pren el nom pel qual és coneguda actualment.
  • La casa Rovellat, també coneguda com a «casa Golferichs» o «casa Masó» va ser construïda cap al 1908 per encàrrec de Carme Golferichs Losada vídua de Masó com a casa d’estiueig.
  • Va ser un dels primers encàrrecs de Joaquim Raspall a Cardedeu i pertany al període modernista de la seva obra.
  • Va ser reformada el 1917, també per Raspall.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dues crugies perpendiculars a la façana. Consta de planta, dos pisos i golfes, a la part central, sota una coberta a dues vessants fet de teula aràbiga sobre llates de fusta i solera de rajola. L’estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola. Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L’escala interior està feta amb volta de maó de pla.

La façana principal està arrebossada i composta segons quatre eixos a la planta baixa, que es redueixen a dos al primer pis, amb l’entrada desplaçada. Està coronada per una barana que enllaça amb els ornaments de les finestres de la segona planta. Destaca el treball de ferro forjat a coup de fouet, tant a les reixes de les finestres com a la barana de la balconada.

La planta baixa està distribuïda en vestíbul, biblioteca, menjador-sala i cuina. A les plantes superiors hi ha dormitoris. Es conserven els banys de l’època. De l’interior cal destacar el conjunt de vidrieres amb vitralls emplomats de finestres i portes, amb dibuixos de motius geomètrics i florals, compostos simètricament, així com la varietat dels paviments de mosaic hidràulic.

També es conserven mobles, llums i elements decoratius modernistes, alguns d’ells dissenyats per Joaquim Raspall.

Casa Rovellat o casa Golferichs, és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Deu de Sabadell

Can Deu és una masia del rodal de Sabadell, situada  al carrer de la Prada, s/n,  al nord-est del terme municipal, al capdavall del bosc de Can Deu.

Dóna nom al barri de Can Deu de Sabadell, que hi ha just a tocar.

Us passo un enllaç sobre la creació del Barri a partir de la masia de can Deu, publicat el 6 de maig de 2018 en isabadell.cat i escrit per Antonio Santamaria periodista i escriptor:

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/construccion-can-deu/

Us passo la seva historia :

  • Antigament aquesta propietat es coneixia per mas Sallent, documentat des de la primeria del segle XI.
  • El mas Sallent va tenir un període d’expansió entre els segles XIV i XVI.
  • Però al començament del XVI aquesta bonança s’estroncà. La mort prematura dels hereus per causa de la pesta va deixar la casa en una situació crítica. Hi quedà només una filla, Isabel, que es casà amb Jaume Deu, de Sant Feliu de Codines.
  • El 1637 la propietat ja apareix amb el nom de Can Deu.
  • La filla del matrimoni, Isabel Deu i Sallent, l’any 1673 hagué de vendre el mas i el molí d’en Sallent a Josep de Ferrer i Vinyals de la Torre, noble barceloní, “oïdor” de la Reial Audiència de Catalunya.
  • El fill d’aquest, Manuel de Ferrer i Sitges, amplià la propietat, tot i que pel fet de ser austriacista va veure segrestats els seus béns per ordre del rei borbó Felip V de Castella.
  • L’any 1776 Can Deu era venut en encant públic per voluntat de la propietària, Mariana de Ferrer.
  • La compradora fou Anna Maria Derrer per 22.500 lliures catalanes. En mans de la nova propietària i dels seus descendents, els Amat –ascendents de Fèlix Amat de Palou– i els Mornau, es va construir un molí –el molí d’en Mornau–, s’amplià la casa i augmentaren els establiments de rabassa morta de vinya.
  • Comprada el 1964 per la Caixa de Sabadell, la masia és avui propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.

Durant anys va albergar un Museu d’Eines del Camp, reconvertit l’any 2000 en Museu de la Vida al Camp, que inclou una exposició d’eines dedicades al conreu del blat, de la vinya i de l’olivera i estances moblades i amb els estris de la vida quotidiana del món rural tradicional.

La masia avui també allotja el Centre d’Activitats Ambientals i té una finca de 86 ha, majoritàriament de bosc, que funciona com a parc periurbà.

Tots tres equipaments configuren l’Espai Natura Fundació Sabadell 1859.

Molí de vent

El casal molt reformat, està orientat a migdia, respon a una de les formes típiques de masia vallesana, amb teulada a dues vessants i porta adovellada. Construït amb tàpia i pedra, té baixos, pis i golfes, amb tres cossos a cada planta. A la part del darrere hi ha adossat, a manera d’ampliació, un cos modern que li dóna més profunditat.

El 1969, la Caixa d’Estalvis de Sabadell la va renovar i modificar força. Hi situà, per exemple, pedres amb inscripcions a les finestres, les quals no són originàries de la casa, sinó del Solà de Sant Esteve, masia de Santa Maria d’Oló.

Us passo informació per fer una visita guiada :

http://www.fundaciosabadell.cat/espai-natura/visita-can-deu-dinar-pages/

 

Recull de dades :  Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Casa Borràs de Cardedeu

La casa Borràs esta situada en la carretera de Cànoves, 22  amb cantonada carrer Lluís Llibre i carrer de Cervantes de Cardedeu .

Als anys trenta del segle passat,  hi ha una gran activitat constructiva a la vila de Cardedeu;  Manuel Joaquim Raspall i Mayol, és l’encarregat de fer la majoria d’obres que es basteixen en aquesta època a la part nord de la vila de Cardedeu.

Per encàrrec d’Amadeo Borràs Font, un industrial procedent de Mataró, Raspall va portar a terme la casa Borràs.

Can Borras és la casa situada en la part inferior central

Casa Borràs és una casa de tipologia ciutat-jardí alineada a dos carrers amb planta baixa i golfes acabades amb torre octogonal.

La façana és simètrica amb capcer triangular truncat, seguint un estil barroc. El materials són: sòcol de pedra irregular i revestiments exteriors de pedra de color rosa i ceràmica verd-groc travessant les finestres.

La tanca del jardí és feta en obra i reixat. Els elements decoratius són representatius del noucentisme el qual pertany l’última etapa de Raspall.

Casa Borràs és una casa a la vila de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Coll de Cerdanyola del Vallès

La masia de can Coll està ubicada en la carretera  BV-1415 de Cerdanyola a Horta, en el  Km.2 de Cerdanyola del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • Abans de1495 era coneguda com a Manso Portell, però en aquest any un fogatge ja parla d’una persona amb el cognom Coll com a propietari.
  • Al llarg dels segles posteriors, la masia creix i s’amplia diverses vegades, fins a la construcció de la capella adossada a la casa el 1845.
  • Al llarg del temps se li va afegir tot un seguit de cossos i dependències agrícoles ordenades al voltant d’un gran pati i, al segle XIX, la capella.
  • A l’exterior hi ha l’era, font i una bassa.
  • Tot i el pes de les activitats forestals, el conreu de la vinya i la producció de vi van ser les activitats agrícoles més importants que s’hi desenvolupaven.
  • La família Coll va ser molt influent a Cerdanyola.
  • Va ser adquirida l’any 1928, quasi en estat de ruïna, per Joan Serra Sian, que hi va fer grans obres i la va convertir en una explotació agrícola moderna.
  • El 1987, la finca és adquirida per la Corporació Metropolitana de Barcelona.
  • Un any després, es rehabilita una part de la masia i s’inaugura el Centre d’Educació Ambiental Can Coll.
  • Ha sigut reformada en diverses ocasions, la darrera el 1992.
  • Avui, a més de centre d’educació ambiental del Parc Natural de la Serra de Collserola, que acull escolars d’educació infantil, primària i grups d’Eso i Batxillerat, funciona també com a centre d’informació i acollida del Parc els diumenges.

Can Coll, és formada per un conjunt d’edificis de diverses èpoques i estils. L’edifici principal té planta baixa, un pis i golfes, amb coberta de teula a quatre vessants.

La façana principal, a migdia, és formada per dos cossos unificats d’estructura simètrica i dues construccions laterals afegides. El cos esquerre presenta una gran porta d’accés adovellada d’arc de mig punt; la resta d’obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra a la planta i al pis, i d’arc escarser a les golfes. El cos dret té la porta d’arc escarser, i la resta d’obertures són de la mateixa tipologia que les de la banda esquerra.

A la part davantera hi ha un altre edifici de maó, unit a la construcció principal per una tanca que delimita un gran pati. Aquest segon edifici s’obre al paisatge de Collserola mitjançant una gran terrassa amb columnes salomòniques de maó.

Algunes de les activitats que es desenvolupen són:

  • visites a la masia
  • exposició ‘L’home i el medi a Collserola’
  • audiovisuals
  • itineraris senyalitzats
  • visites guiades a la granja
  • observacions d’aus

Un lloc per passar-hi tot un matí amb la família i amics.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, can Coll i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé