L’església parroquial Sant Joan de Viladecans

L’església parroquial Sant Joan, està situada en el carrer de Sant Joan, 16 de Viladecans.

Us passo un resum de la seva historia:

  • Les obres d’edificació de la que fou la primera parròquia a Viladecans, començaren el 8 de setembre de 1728.
  • En l’any 1738 fou acabada i beneïda, estava situada en el mateix lloc que l’actual.
  • Curiosament, aquesta església va dependre de la parròquia de Sant Climent fins l’any 1746.
  • Durant la guerra civil, en 1936 va ser completament destruïda.
  • S’edificà de nou segons projecte de Josep Puig Jané una vegada acabada la guerra.
  • El 8 de setembre de 1945 es consagrà el nou temple.
  • La rectoria i els locals parroquials van ser edificats entre els anys 1948 i 1950.
  • La façana, projectada per Joan Amat, no s’enllestí fins l’any 1956.

L’església parroquial Sant Joan, es tracta d’un edifici de planta basilical de tres naus i absis quadrat cobert per volta de canó. La façana principal presenta una estructura neoclàssica, amb pòrtic d’arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric, amb capitells historiats, i precedit d’un tram d’escales. Al damunt s’obre un òcul circular i a dalt hi ha un frontó triangular, amb relleus que representen el baptisme de Crist, coronat per una creu. L’exterior de l’església és ornat amb esgrafiats.

A l’interior, la separació de les naus s’aconsegueix mitjançant arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric de maó. La nau central és més ampla i alta, s’il·lumina per finestres laterals i es cobreix per un enteixinat de fusta pla amb cassetons ornats. Tot l’interior de l’església és pintat per motius florals i religiosos damunt un fons veig. L’absis, quadrat i cobert amb volta de canó, conserva un entaulament classicitzant.

El campanar, de planta quadrada, és situat a la dreta de l’absis. Al costat de l’església hi ha l’edifici de la rectoria, del mateix estil.

L’església parroquial de Sant Joan, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Viladecans i de Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Cinema Esbarjo de Cardedeu

El Cinema Esbarjo està situat en el carrer Lluís Llibre, núm. 27 de Cardedeu , part adossat a la Rectoria per l’oest.

La façana és obra de l’arquitecte Joaquim Raspall. Es va inaugurar l’any 1933 i des d’aleshores s’hi ha anat alternant teatre i cinema. És propietat de la parròquia.

Des de 2008 i a partir d’una iniciativa ciutadana es va crear un conveni entre la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Cardedeu i l’empresa dels cinemes Verdi per fer-hi projeccions a l’estil dels d’aquests cinemes de Barcelona.

Cos de platea i cos d’escenari sobre aixecat, tots dos de planta rectangular i amb cobertes a dues vessants. El cos lateral està alineat al carrer i està compost per una coberta plana i la planta rectangular. El cos davanter té una menor alçada amb la coberta plana i la planta rectangular. Estructura de la nau de platea formada amb encavallades i corretges de fusta sota coberta de fibrociment a dues vessants. Façana principal composta en dos plans paral·lels a diferent alçada. Les pilastres del parament més alt es coronen amb quadre hídries en forma d’estrella de set puntes. El timpà del parament més baix acull el relleu d’una orla que emmarca la figura d’un Sagrat Cor de Jesús.

Veiem la seva historia :

  • El 29 de gener de 1933, el rector de Cardedeu, mossèn Lluís Puig va distribuir per la vila un fulletó demanant als habitants del poble la col·laboració per a la construcció d’un “Esbarjo infantil per instruir, recreant el vostres fills, educant-los i moralitzant-los”.
  • Anteriorment l’arquitecte Raspall havia redactat un projecte l’abril de 1932 anomenat “Cobertizo para Patronato Católico” el qual contemplava exclusivament el que és actualment la nau de la sala de platea sense l’atri d’entrada i el cos de serveis triangular, actualment alineat al carrer de Cervantes.
  • Aquest projecte va servir per demanar la llicència d’obres el 25 de setembre de 1933, es va construir immediatament i després d’encarregar les obres al constructor Adolf Agustí.
  • El nou equipament va ser inaugurat el maig de 1934 com a cinema infantil i més tard com a teatre.
  • Durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser utilitzat com a escola pública, ja que va ser confiscat.
  • El 1975 fou restaurat i condicionat interiorment per a cinema i teatre.

Las Activitats que organitza son :

– Programació de cinema municipal en V.O.S.

– Altres activitats vinculades al cinema

– Activitats escolars

– Espai d’assaig de grups amateurs locals

– Festival de cinema de fantàstic i de terror organitzat per      l’Associació Cultural El Cardot

Pocs Cinemes han sobreviscut en pobles i poblacions no massa grans… a les noves tecnologies actuals en aquestes últimes dècades.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de Cardedeu

La Rectoria esta en el  carrer Lluís Llibre, 25 amb cantonada amb la crta. de Cànoves  a Cardedeu.

La Rectoria es un edifici senzill, per ho antic i amb historia :

  • En el plànol de Cardedeu del 1777 s’ubica fora del que era el nucli urbà en aquell moment.
  • És possible que fos una masia abans de convertir-se en rectoria, però al segle XVIII ja tenia aquest ús.
  • Com d’altres edificis religiosos, va ser confiscada per l’Ajuntament de Cardedeu a l’inici de la Guerra Civil (1936-1939).
  • El novembre de 1936 va ser seu del POUM i el març de 1937 la va ocupar la Creu Roja.
  • Aquestes ocupacions van fer malbé l’edifici en general i el mobiliari en particular.
  • Quan es va acabar la guerra, la Rectoria va ser restituïda a la parròquia i ha mantingut el seu ús fins avui.

La Rectoria, està situada fora del recinte antic de la vila i a un carrer entre mig de l’Església, es una antiga casa de pagès.

Consta de planta baixa, pis i golfa, està coberta a dues vessants amb teula àrab. La façana plana és asimètrica, amb el portal d’arc de mig punt dovellat de grans dovelles.

Al primer pis hi ha un balcó de llinda plana; presenta altres tipus de finestres, una d’elles a la planta baixa, imitant el portal de mig punt dovellat.

A la part nord hi ha una finestra molt vella, amb motllures d’estil gòtic.

La Rectoria està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Teresa de L’Infant Jesús de Barcelona

L’Església parroquial de Santa Teresa de L’Infant Jesús, està situada en la Via Augusta, 68-72 i amb cantonada els carrers de Sant Marc i de Benet Mercadé en Barcelona.

Us passo la seva breu historia :

  • Va ser projectada el 1932.
  • Les obres s’aturaren el 1936, per la Guerra Civil, quan les parets tenien quatre metres l’alçada.
  • En 1939, una vegada acabada la guerra, es van reprendre els treballs de construcció.
  • I van finalitzar el 1940.
  • Fins a finals dels anys seixanta es van fer obres complementàries i construcció de la casa rectoral.

Es tracta d’una església de tres naus i rectoria adossada.

La façana principal, que afronta a la Via Augusta, està recoberta totalment de carreus de gres bicolor.

Un gran campanar, que s’aixeca en el mateix pla que la façana, i el portal d’entrada actuen com a eix de composició. En aquesta composició són evidents les referències a l’arquitectura escandinava. La portalada està formada per un gran arc de mig punt amb arquivoltes, flanquejada per sengles ulls de bou on els vitralls i els remats perimetrals reprodueixen la forma de creu grega.

Per sobre, la façana es va esgraonant, estretint-se cada cop més fins esser coronada per l’esvelt campanar, atorgant al conjunt compositiu una forma amb tendència piramidal. Sobre la portalada un gran finestral resolt amb arc de mig punt i arquivoltes perimetrals fa les funcions de rosetó.

El campanar pròpiament dit presenta en aquesta façana cinc estretes obertures disposades a diferents nivells, fet que proporciona verticalitat al conjunt. Al damunt s’hi troba una obertura en forma de creu grega i sota un rellotge d’agulles molt simple.

L’absis és semicircular però la façana absidal queda oculta a l’interior de l’illa de cases. La teulada, a dos nivells, és a doble vessant, de teula àrab.

La rectoria, adossada a la dreta de la façana principal de l’església, fent cantonada amb el carrer Sant Marc, està construïda amb el mateix material. Les seves petites obertures, resoltes amb arc de mig punt, atorguen a aquest edifici reminiscències neoromàniques.

L’Església de Santa Teresa del Nen Jesús està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades tretes de : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Ermita de Sant Llorenç de Vilardell de Sant Celoni

Sant Llorenç de Vilardell és una església al municipi de Sant Celoni, esta situada en la Urbanització Boscos Montnegre, 224, de Sant Celoni.

Sant Llorenç de Vilardell, surt ja esmentada des del 1041, que estigué unida a la d’Olzinelles des del segle XV. El decret d’aquesta unió no es troba. Malgrat aquesta unió, les dues esglésies estaven en molt mal estat, de tal manera que el rector només podia viure a la rectoria d’Olzinelles.

Se sap que en el 1637 continuava unida a Olzinelles essent la parròquia principal, i Vilardell la sufragània. A causa del seu mal estat hi ha hagut reformes, així que es troben elements dels segles XII i XIII i altres dels segles XV i XVI.

Edifici religiós, de paredat. La cornisa de la dreta, a la part de migjorn, al costat del cementiri, probablement formava part de la primitiva portada romànica (segle XII-XIII).

La portada és senzilla, quadrada, sense decoració. Al damunt, hi ha una fornícula amb una petita imatge, moderna de Sant Llorenç. El pòrtic és senzill, amb teulada de dues vessants, que es recolza sobre tres matxons.

Té un campanar d’espadanya amb dos buits per a les campanes. La part de baix és probablement romànica. L’interior té tres trams i el presbiteri, amb volta de mig canó un xic apuntada. Entre el segon i tercer tram hi ha un gran arc de mig punt. Té una pila baptismal senzilla, vuitavada del segle XVI.

Fotografia Generalitat de Catalunya Inventari del Patrimoni B_01

En la dècada passada havien aparegut diverses esquerdes que amenaçaven la seva integritat, i l’ajuntament de Sant Celoni va dur a terme un projecte de restauració que va culminar el febrer de l’any 2011.

Fotografia Generalitat de Catalunya Inventari del Patrimoni A_01

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sant Celoni

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de l’antiga església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat

La Rectoria de Santa Maria de Cornellà de Llobregat, es troba al passatge Mossèn Jaume Rafanell, darrera l’església de Santa Maria, que neix com a masia i ja se la coneix al segle XVI.

Al llarg del segle XVII es fan obres i s’instal·la la rectoria de l’Esglèsia.

L’edifici actual és fruit dels afegits i no té una tipologia definida.

En la Rectoria, actualment hi ha dependències Municipals.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Església de Sant Cristòfol de la Castanya de El Brull

Sant Cristòfol de la Castanya és una església romànica del Brull (Osona). Situada al vessant sud del Puig Ventós del massís del Montseny, on es troba la petita església de Sant Cristòfol de la Castanya formant conjunt amb la rectoria adossada.

Hi ha un rellotge de sol a mitja altura del campanar.

Hi ha un petit cementeri a prop.

Us passo la breu historia d’aquesta antiga església :

  • Per varies documentacions Es tenen notícies de l’existencia d’aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050.
  • El 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull.
  • Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l’Arxiu Episcopal de Vic.

Curiosament La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí.

Per a mes informació, podeu consultar en aquest enllaç corresponent a la Diputació de Barcelona i que dona una molt bona informació de l’Església de Sant Cristòfol de la Castanya :

http://www.diba.cat/documents/429042/66872462/35_Esglesia+de+Sant+Cristofol+de+la+Castanya_El+Brull.pdf/59c0e330-32fd-48c8-a6b8-88f26c503f80

L’Església de Sant Cristòfol de la Castanya està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez