Casa de la Vila o Ajuntament Nou de Santa Coloma de Gramenet

La Casa de la Vila o Ajuntament Nou està situada, en la plaça de la Vila, a Santa Coloma de Gramenet.

Us passo dades de la seva historia :

  • Amb la seva corresponent urbanització, sorgeix a les darreries del segle XIX en els terrenys de la desapareguda masia de Can Pascali.
  • El primer nucli d’edificis, conegut com a Casa de la Vila o Ajuntament Nou, data de l’any 1886 i constava de les dependències del govern municipal, juntament amb el jutjat-presó, una escola i unes quantes cases.
  • El 1915 es va urbanitzar la plaça pública.
  • Un any més tard, el 1916, es va construir el campanar.
  • A finals dels anys 80 del segle XX es duu a terme l’última transformació de la plaça, on destaquen la cascada, la marquesina metàl·lica i les dues torres de llum.

Quant a l’Ajuntament, el seu aspecte actual es deu a les reformes entre els anys 1943 i 1982, les quals han modificat considerablement la fesomia original.

L’edifici, de planta i pis, presenta una façana sòbria, decorada només amb el joc d’arcades del portal i del balcó, i amb una balustrada amb cornisa. Remata la façana el rellotge del campanar, sota el qual descansa un baix relleu de l’escut del municipi.

En la seva part de darrera de l’edifici, on es forma una placeta, hi ha uns cartells de diferents països amb els Drets Humans.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet , Viquipédia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

Església de Sant Andreu de Samalús del municipi de Cànoves i Samalús

L’Església de Sant Andreu està situada en la plaça de  l’Església, en Samalús del municipi de  Cànoves i Samalús.

Està situada en el petit nucli de Samalús, al costat de migdia de la carretera BP-5107, a migdia del Castell d’en Bori, a ponent de la capella de la Mare de Déu de la Salut.

Us passo detall de la seva historia :

  • Se suposa que fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d’una esglesiola primitiva.
  • La parròquia de Sant Andreu de Samalús es cita per primera vegada l’any 1060, formant part d’un feu que el bisbe de Barcelona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills.
  • El document en el qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis de la Marca, confirmaven que la parròquia pertanyia al noble Mir Geribert i que formava part del feu comtal del castell de Montbui.
  • Un any més tard, un altre document tornava a parlar de Samalús.
  • L’any 1218 apareix esmentada en una donació.
  • Als segles XVI i XVII es van fer importants ampliacions com la construcció de les capelles
  • El 1580, tal i com demostra una inscripció a la façana principal de l’església, es va obrir o modificar la porta d’entrada.

És una església d’una sola nau amb absis rodó i capelles laterals.

Està coberta per volta de canó seguit i encapçalada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera.

A la banda de l’esquerra té dues capelles cobertes amb voltes ogivals i en les claus de volta es representa la Verge del Roser i Sant Francesc Xavier.

A la dreta hi ha una capella que se situa sota el campanar.

Té una portada rectangular i al seu damunt una fornícula d’arc conopial i una finestra d’ull de bou.

A l’absis hi ha tres finestres de doble esqueixada, centrades exteriorment entre bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram.

L’absis va ser sobrealçat amb un aparell més regular, on es van obrir cinc espitlleres.

Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central.

El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles.

Cal mencionar a Ramon Garriga (Vic, 1876 — Samalús, 1968) va ser ordenat sacerdot el 1901. El 1915, després de passar per la parròquia de Cerdanyola del Vallès, decidí retirar-se a Samalús.

Des de llavors fou conegut com l’Ermità de Samalús. Vivia en una casa prop de la parròquia, el mas Cuní, per on passaren al llarg dels anys amics poetes que amb els seus textos han fixat el record del personatge, el seu tarannà ben peculiar.

Els podem llegir per l’entorn de l’església romànica documentada al segle XI, que conserva íntegre l’absis primitiu, juntament amb dos poemes seus fondament preocupats per la transcendència espiritual.

L’Església de Sant Andreu de Samalús, es una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a : Endrets, Viquipèdia, Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Cristòfor del Regomir de Barcelona

La Capella de Sant Cristòfor, està situada en el carrer de Regomir, 7 – 9, a Ciutat Vella de Barcelona.

Aquesta  Capella dedicada a Sant Cristòfor a ser construïda l’any 1503 en el lloc on des de temps immemorial s’havia donat culte a Sant Cristòfor.

Segons el llegendari barceloní, cada 10 de juliol al migdia sant Cristòfor arribava a la ciutat amb una barca i amb el nen Jesús a l’espatlla pujava per la Rambla; en arribar al capdamunt, desapareixia.

Els qui tenien la sort de veure’l gaudien de bona ventura tot l’any i s’asseguraven de no tenir una mort violenta.

La tradició de la celebració de la festivitat al carrer de Regomir de la Ciutat Vella ve de lluny. Antigament els veïns engalanaven els balcons i les finestres de les cases i s’hi feia una fira on es podien comprar panellets beneïts, avellanes tendres, xiulets de vidre i ventalls.

Segons una tradició barcelonina del segle XIX, els promesos regalaven ventalls a les promeses i elles els lliuraven un xiulet, amb la qual cosa durant la festa sempre hi havia molt de xivarri. Aquesta fira es va fer fins al 1906, quan els conductors, que adopten el sant com a patró, comencen a ocupar l’espai amb els vehicles que porten a beneir.

Al segle XXI es celebra al davant la capella de Sant Cristòfor del carrer de Regomir de Barcelona. Des de finals del segle XX, un grup d’afeccionats als cotxes clàssics i d’època aprofiten la diada de Sant Cristòfor per mostrar els seus vehicles a la plaça de Sant Jaume. Després els porten a beneir a la capella i a fer un tomb pels carrers més cèntrics de la Ciutat Vella.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Historia i Llegendes de Sant Cristòfor, Viquipedia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia can Masdéu de Barcelona

La Masia can  Masdéu, està situada a la carretera Alta de Roquetes al costat de l’antic camí de Sant Iscle propietat del l’Hospital de Sant Pau.

Us passo dades de la seva historia :

  • Can Masdéu és una masia documentada des de l’edat mitjana construïda sobre una antiga domus romana, algunes de quines restes encara es conserven.
  • El nom pel qual es coneix correspon al del propietari que tingué durant la segona meitat del segle XVII, Enric Masdéu i Farrera.
  • L’aspecte que presenta avui dia és fruït d’una reforma important que es va fer sobre l’antiga masia al segle XIX.
  • A principis del XX va ser adjudicada por subhasta al Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, que la utilitzar com residencia para leprosos.

A la façana de gregal hi ha esgrafiats amb verges cristianes com motiu principal.  Davant d’aquesta façana hi ha una antiga bassa que està molt ben conservada.

La masia te la Font de Sant Llatzer i la seva gran bassa i mines d’aigua pel torrent i una gran extensió d’horts, antigament de vinyes.

Com tantes altres masies de la vall de Barcelona, prop del camí de Sant Iscle, camí important en l’època medieval molt transitat per accedir al que ara és coneix com el Vallès Occidental.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/06/can-masdeu-i-lhospital-de-sant-llatzer.html

Va ser Okupada durant l’any 2001,  però el jutje va concedir la gracia que si portavent una feina positiva per la societat i el barri , és podien quedar a Masdéu, i així ha sigut ja fa mes de 17 anys que es porten a terme moltes activitats i uns horts ven cuidats de la gent i per la gent del barri, sobre tot gent que ho necessita.

Per a mes dades podeu consulta al Blog La Vall de Masdéu :

https://www.canmasdeu.net/la-nostra-historia/

Per últim us passo l’enllaç d’un interessant reportatge sobre la masia de Masdéu :

https://www.elcritic.cat/blogs/sostrecritic/2018/05/29/can-masdeu-de-locupacio-al-projecte-de-vida/

Si no coneixeu Masdéu, podeu fer un passeig o excursió des de Barcelona, esta ven a prop.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia, altres i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de L’Esplai de Santa María de Palautordera

L’Edifici de l’Esplai està situat en el carrer Dr. Robert, 1, de Santa Maria de Palautordera; el trobareu en un costat de l’Ajuntament, i davant de les antigues Escoles.

Us passo dades sobre la seva historia :

  • L’any 1923 era l’Edifici del Cercle Autonomista Republicà, amb activitats recreatives, tals com teatre, cinema o ball.
  • L’Edifici va ser construït sota la influència del noucentisme, que prengué el nom de l’entitat.
  • Després de la Guerra Civil, l’any 1939, era el Cafè España.
  • A partir de 1977 “La Caixa” se’n va fer càrrec i va restaurar l’edifici per acollir la casa de cultura i en L’Esplai per a la gent gran.

Es tracta d’un edifici aïllat de planta rectangular i coberta a dues vessants sobre encavallades i bigues de fusta. Els murs i els pilars són fets de maó i estan pintats de blanc. La façana principal té les obertures d’arc de mig punt, un portal flanquejat per dues finestres i al damunt hi ha un buit tripartit d’arc de mig punt, un portal flanquejat per dues finestres i al damunt hi ha un buit tripartit també d’arc de mig punt. El central és més alt. A la façana lateral nord hi ha dos portals més que donaven accés a l’antiga biblioteca i guarderia municipal.

Al costat hi ha un petit edifici annex de dues plantes -havia estat l’antiga biblioteca– amb la mateixa estructura. L’edifici del Centre Autonomista, juntament amb les antigues escoles i l’ajuntament són representatius de l’arquitectura del primer terç del segle XX.

L’Esplai és una obra noucentista de Santa Maria de Palautordera protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic pont ferroviari, a Les Franqueses del Vallés

Aquest antic pont ferroviari s’ha volgut conservar  com a record i a la vegada, com a pas peatonal sobre la riera de Carbonell,

esta situat al costat del carrer del migdia de Corró d’Avall en Les Franqueses del Vallès.

És del ramal de la Línia de Barcelona a Puigcerdà, i que unia les estacions de Les Franqueses del Vallés amb Granollers Centre, a l’altura de Les Franqueses del Vallés.

Una placa en un lateral de la estructura metal-lica del pont, encara es pot llegir “ LA  MAQUINISTA  terrestre y marítima Barcelona 1930”.

Actualment, tot aquest tram, s’ha convertit en una zona per passejar i prendrà el sol,

amb jardí en els costats amb plantes , arbres i algun seient.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Torre del Palau de Terrassa

La Torre del Palau està situada en la Plaça de la Torre del Castell-Palau, de Terrassa.

Està situada darrere la plaça Vella (des d’on tot just se’n veu el coronament), entre el carrer Cremat i el dels Gavatxons. Com que quedava amagada de la vista, el 1991 es van enderrocar les cases del darrere i es va obrir una plaça de nova creació, l’anomenada plaça de la Torre del Castell-Palau, des de la qual s’hi pot accedir.

En aquesta mateixa plaça, a la planta baixa de la casa d’Antoni Josep Torrella i Maurí, es troba el Centre d’Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa.

I un tram del Mur de la Vila del Palau adossada a una finca.

La Torre del Palau és l’únic vestigi del castell palau de Terrassa, que en el moment de màxima puixança va estendre els seus dominis des del Llobregat fins al Ripoll i des de Sant Cugat del Vallès fins al pla de Bages. Pere de Fizes i Pere Francesc de Montanyans en foren castlans en diferents èpoques.

La torre mestra, que fou presó fins ben entrat el segle XIX, fou l’única estructura que restà dreta quan el 1891 l’últim propietari del castell decidí enderrocar el que quedava de l’edifici. Documentada per primer cop l’any 1016, fou cedida al municipi el 1994.

És una edificació romànica de forma cilíndrica, construïda amb còdols de riera i carreus de pedra, de planta circular, de 26,70 m d’alçada i un diàmetre de 7,5 m a la base. Es divideix en diferents nivells; l’inferior, mig soterrat, està cobert per una volta de pedra i comunica amb la primera planta, subdividida per un forjat de fusta, des d’on arrenca una escala de cargol que enllaça amb els dos nivells superiors, coberts amb volta de rajola.

El coronament, del final del segle XIX, obra de Lluís Muncunill, consisteix en un fris de merlets de maó damunt una cornisa per sota de la qual hi ha una sèrie d’arcuacions cegues. L’accés originari és a uns 7 m de la base i actualment s’hi puja per una escala metàl·lica moderna; de la porta romànica només se’n conserva un arc de mig punt adovellat. La torre presenta un parell d’obertures, de les quals destaca el finestral gòtic a l’alçada de la primera planta, afegit cap al segle XVI.

Per a mes detalls, us passo la Web de l’Ajuntament de Terrassa :

https://www.terrassa.cat/edifici-tp

 

Dades recollides : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

L’Enrajolada, Casa Museu Santacana de Martorell

  • Avui us presento dos articles !

L’Enrajolada, és una Casa Museu, sent un dels museus més antics del país, situat en el carrer Francesc Santacana, 15 amb carrer de  l’Aigua, 1de Martorell.

Us passo detall de la seva historia :

  • Aquest Museu va ser fundat l’any 1876, en un edifici anterior, per Francesc Santacana i Company .
  • Ampliat el 1916 pel seu nét.
  • L’edifici és bastit amb elements arquitectònics procedents de diversos edificis barcelonins enderrocat en les reformes urbanes del s. XIX, o provinents d’edificis antics martorellencs.
  • En el seu fons hi ha una valuosa col•lecció de rajoles catalanes, valencianes i hispano-àrab.
  • El 1967 la Diputació incorporà el fons museístic la col•lecció Faraudo.

Està ubicat en una antiga casa particular de quatre plantes i jardí que va pertànyer a la família Santacana fins als anys seixanta, quan va ser adquirida per la Diputació de Barcelona. L’edifici va ser reformat entre 1965 i 1969 per adaptar-lo al nou projecte museogràfic i instal·lar-hi part de la col·lecció de rajoles i altres ceràmiques del militar i erudit Lluís Faraudo i de Saint-Germain.

Edifici de planta rectangular, planta baixa, dos pisos i coberta de teula àrab. Façana a oest. D’obra vista, finestres geminades en grups de tres: dos cossos, capitells ornats (tota de diferent temàtica), porta de quarterons ferrada i merlets coronant l’edifici.

La façana a Sud presenta una composició ornamental molt acurada: llinda i muntans de portes i finestres, amb aplacat de pedra artificial i relleus; escuts, filigrana; galeria coberta amb gran quantitat de peces de mosaic a les parets.

Els fons són molt variats i de procedència ben diversa:

  • Consta de rajoles dels segles XIV a XX, peces de ceràmica, elements arquitectònics i escultòrics d’antigues edificacions, pintura del segle XIX, mobiliari i elements decoratius.
  • A més, conté materials arqueològics que provenen de les excavacions realitzades pel mateix Francesc Santacana a Martorell i la seva rodalia.
  • Els 120 elements arquitectònics procedeixen d’una vintena d’edificis, molts de Barcelona.

La ceràmica, i en especial les rajoles, constitueixen el gruix de l’exposició permanent. Hi ha rajoles de diferents èpoques, procedències i tipus, des de les rajoles gòtiques de paviment catalanes i valencianes fins a composicions modernes de Josep Guardiola o Josep Aragay.

A més de les rajoles, hi ha un conjunt important d’atuells ceràmics d’època medieval i moderna.

Per mes informació i imatges podeu consultar a :

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2813-cat-casa_museu_santacana_lenrajolada_a_martorell.htm

L’Enrajolada forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

L’Enrajolada, Casa Museu Santacana  està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia, Ajuntament de Martorell i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui, diada de Sant Jordi !

  • Avui diada de Sant Jordi, us he preparat dos articles

El culte a Sant Jordi es va estendre ràpidament per tot l’Orient i es va fixar la data de celebració el 23 d’abril. El fet que la data escaigués a la primavera i el significat del seu nom, va fer que Sant Jordi fos el protector de les collites.

Palau de la Generalitat

Us passo la seva historia :

  • A Catalunya es remunta el seu culte al segle X. A l’any 1022, l’abat Oliva va erigir un altar a Ripoll en honor seu.
  • L’extensió del culte a Sant Jordi arreu d’Europa es va produir a partir del segle XI amb les Creuades, doncs el sant era invocat pels guerrers en la seva lluita contra els musulmans per recuperar Terra Santa.
  • El fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers es deu a l’ajut que va donar el sant al Rei Pere I a l’any 1094, quan aquest va guanyar una batalla contra els sarraïns després que hagués invocat al sant. Com a mostra d’agraïment el va anomenar patró de la cavalleria i també de la noblesa catalana.
  • A partir del segle XIII, els reis catalans van mostrar-li gran devoció.
  • A l’any 1202, Pere el Catòlic va autoritzar la creació de l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama, que venerava Sant Jordi i lluïen la seva bandera a Catalunya i Europa.
  • Al segle XV ja es celebrava la festa de Sant Jordi al Palau de la Generalitat coincidint amb la fira de les roses que es feia al pati.
  • Sant Jordi és patró de Catalunya des de principis del segle XIX.
  • Jordi significa pagès, en grec.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_de_Sant_Jordi

i a :

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/sant-jordi-explicat-estrangers_260238_102.html

Us passo imatges de Sant Jordi, en fonts, rajoles, estàtues, d ‘arreu de Catalunya.

Tossa de Mar

Vilassar de Dalt

La Llegenda

Font de Sant Jordi de Sant Celoni

Font de Sant Jordi de Sant Celoni

 

 

Recull de dades gràcies a Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Grans pintades en edificis i murs – 1ª Part

Us presento imatges de grans pintades en edificis i murs. Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada que a la vista no seria de bon veure.

Sols us indicaré el nom del municipi on corresponent, donat que son en edifici i murs en general privats :

Badalona

Barberà del Vallès

Barcelona

Barcelona – La Guineueta

Cardedeu

Granollers

Mataró

Sols cal dir que estan molt dissenyats i pintats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé