Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Mas Teixonera de les Doedes d’Arenys de Mar

El Mas Teixonera de les Doedes, està situat a l’entrada principal del Parc Municipal de Nostra Senyora de Lourdes, d’Arenys de Mar.

Es va construir,  la segona meitat del segle XVI, coberta a dues vessants i estructura general de masia,

amb porta d’entrada dovellada i finestra superior d’estil gòtic d’arc conopial.

Consta de planta baixa i pis, no es una masia molt gran.

La Masia Teixonera de les Doedes a la llarg de la seva historia, ha estat transformada en diverses ocasions.

El seu estat de conservació és bo, donat que actualment es un Restaurant destacat d’Arenys de Mar

.

El Mas Teixonera de les Doedes, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Palau del Lloctinent de Barcelona

El Palau del Lloctinent esta en la Plaça del Rei a Barcelona.

Afegit al Palau Reial Major, és de l’any 1549, construït per Antoni Carbonell per encàrrec de la Generalitat.

És de planta rectangular, amb quatre plantes més els baixos, d’estil gòtic tardà amb elements renaixentistes i un gran pati central.

A la planta baixa té quatre grans arcs carpanells sobre pilars que sostenen una galeria de tipus toscà amb arcs de mig punt; l’escala cap al pis superior està disposada com als palaus italians.

És la seu de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó, única des de l’any 1836 fins a 1994 i seu institucional des de llavors.

També en forma part l’anomenat Mirador del Rei Martí, torre amb cinc pisos de galeries edificada el 1555, situada entre el Palau del Lloctinent i el Tinell.

Es té documentació del nom de Palau Reial Major per primera vegada l’any 1116,i fou anomenat així per diferenciar-lo del Palau Reial menor, que s’aixecava vora la plaça de Sant Miquel, darrere la Casa de la Ciutat, i fou enderrocat el 1847.

Podeu consultar mes dades i veure fotografies d’alta qualitat del Palau del Lloctinent a :

https://lespedresdebarcelona.blogspot.com/2016/03/el-palau-del-lloctinent.html

Podeu fer la visita segons horaris establerts.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Armet

L’arquitecte i urbanista Ferran Romeu i Ribot, en el 1889 – 99, va projectar i construir una casa per a un estiuejant barceloní, Manuel Armet donant el nom de can Armet. Mes tard, va ser coneguda com Can Massana, ja que aquesta família la va adquirir, ocupa una parcel·la, esta situada en l’ Avinguda de Gracia, 30 de Sant Cugat del Vallès.

La casa de Can Armet, està construïda amb maó d’obra vista, però té una rica decoració a totes les façanes. Hi ressalten la ceràmica vidriada decorada en gran part amb elements gòtics.

La casa, orientada al migdia, té tres pisos i s’hi accedeix a través d’un extens pati.

Destaca la balconera del primer pis i un dintell gòtic que sembla una rèplica del finestral de la masia de Can Bell.

Del conjunt  de l’edifici destaquen  la torratxa que s’aixeca a la part esquerra de l’edifici, coronada per teulades estintolades de color blau i per una agulla de trencadís.

Un altra singularitat és el pou i el molí de vent que hi ha al jardí, també s’hi va fer un dipòsit d’aigua al costat, elevat sobre pilars de totxo vist.

La tanca està formada per arcs invertits amb un remat de majòliques i aparellat de totxos singular.

Can Armet, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu : capelletes i imatges, finestres, façanes a Mataró

Amb la vida que tenim, acostumem anar de pressa d’un costat al altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no és mira per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida…

Avui contemplem la ciutat de Mataró, per la part antiga d’aquesta població, on encara podem veure :

Antigues imatges en les façanes i a una certa altura de l’edifici, algunes, en un costat o d’amunt de la porta d’entrada.

En altres petits escuts, molt antics i en algun cas, donant la data de la construcció de la casa.

Alguna xemeneia d’estructura molt curiosa.

Finestres la “Xafardera”, per mirar i no ser vist des de fora, son fetes de fusta o son metàl·liques.

La xafardera, és original del segle XVIII

Façanes amb finestres amb detalls gòtics o altres elements destacables, com per exemple :

can Parere

can Sisternes

can Llorer

can Milan

I aneu amb cura, amb un pont que hi ha al mig del carrer,

no us distragueu que podeu donar-vos de cap…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé