Església Major de Santa Coloma de Gramenet

Església Major està situada en la plaça de l’església de Santa Coloma de Gramenet.

Us passo la seva història :

  • Es va erigir gràcies a la donació de la família Gordi, que va posar el terreny i els diners necessaris per a la seva construcció.
  • El temple es va construir entre 1912 i 1915, obra de l’arquitecte Francesc d’Assís Berenguer i Mestres, col•laborador d’Antoni Gaudí, amb qui va treballar durant 27 anys.
  • El 26 de maig de 1912 es va col•locar la primera pedra, i va oficiar l’acte Mn. Marcel•lí Gordi, oncle del que seria primer rector, Mn. Jaume Gordi i Vallès,colomenc i prior de la casa de convalescència de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau,
  • Inaugurada el setembre de 1915 amb motiu de la Festa Major de la vila, quan es va acabar de construir, l’església va ser anomenada «la catedral» per les seves enormes dimensions en comparació a la mida que tenia la vila i el minso nombre de fidels.
  • La seva ubicació tampoc va convèncer els habitants de la localitat, però, tanmateix, el creixement exponencial que va tenir Santa Coloma al segle XX va fer que ben aviat l’església quedés integrada en el seu teixit urbà.
  • Iniciada la guerra civil, el juliol de 1936 el temple va ser saquejat i incendiat, però va restar dempeus i va ser utilitzat com a dipòsit de material de guerra.
  • La casa rectoral va ser destruïda en el seu interior i l’arxiu parroquial va ser destruït en la seva totalitat.
  • Després de la contesa, el 1939, Mn. Josep Rovira, que ja era rector el 1936, i els successius rectors, van iniciar les obres de reconstrucció i restauració del temple i de la casa rectoral, a càrrec de l’arquitecte Josep Alemany.

És una església que es basa en els elements formals del gòtic de manera no literal.

És, de fet, un dels darrers edificis d’estil neogòtic construïts a Catalunya.

Aquesta tipologia constructiva és visible a la porta, el gran finestral i la torre del campanar.

Arquitectònicament, consta d’una sola nau amb planta de creu llatina, flanquejada de capelles als laterals i un absis heptagonal.

La façana principal expressa amb gran potència la verticalitat que domina el conjunt de la construcció, reforçada amb el portal amb arquivoltes; sobre l’ogiva de la portalada hi ha un gran finestral vidriat.

i a sobre seu l’element més característic del temple: la torre del campanar octogonal, amb pilars i gablets, coronat amb una agulla cònica i amb merlets en punta

i a dalt de tot una creu.

La torre destaca per les seves qualitats plàstiques i per la seva imatge a nivell urbà.

Els elements decoratius són clarament historicistes, que havia estat en voga les dècades anteriors.

L’Església de Santa Coloma, més coneguda com a Església Major, és  bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Viquipèdia i Arquebisbat de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Torre del Palau de Terrassa

La Torre del Palau està situada en la Plaça de la Torre del Castell-Palau, de Terrassa.

Està situada darrere la plaça Vella (des d’on tot just se’n veu el coronament), entre el carrer Cremat i el dels Gavatxons. Com que quedava amagada de la vista, el 1991 es van enderrocar les cases del darrere i es va obrir una plaça de nova creació, l’anomenada plaça de la Torre del Castell-Palau, des de la qual s’hi pot accedir.

En aquesta mateixa plaça, a la planta baixa de la casa d’Antoni Josep Torrella i Maurí, es troba el Centre d’Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa.

I un tram del Mur de la Vila del Palau adossada a una finca.

La Torre del Palau és l’únic vestigi del castell palau de Terrassa, que en el moment de màxima puixança va estendre els seus dominis des del Llobregat fins al Ripoll i des de Sant Cugat del Vallès fins al pla de Bages. Pere de Fizes i Pere Francesc de Montanyans en foren castlans en diferents èpoques.

La torre mestra, que fou presó fins ben entrat el segle XIX, fou l’única estructura que restà dreta quan el 1891 l’últim propietari del castell decidí enderrocar el que quedava de l’edifici. Documentada per primer cop l’any 1016, fou cedida al municipi el 1994.

És una edificació romànica de forma cilíndrica, construïda amb còdols de riera i carreus de pedra, de planta circular, de 26,70 m d’alçada i un diàmetre de 7,5 m a la base. Es divideix en diferents nivells; l’inferior, mig soterrat, està cobert per una volta de pedra i comunica amb la primera planta, subdividida per un forjat de fusta, des d’on arrenca una escala de cargol que enllaça amb els dos nivells superiors, coberts amb volta de rajola.

El coronament, del final del segle XIX, obra de Lluís Muncunill, consisteix en un fris de merlets de maó damunt una cornisa per sota de la qual hi ha una sèrie d’arcuacions cegues. L’accés originari és a uns 7 m de la base i actualment s’hi puja per una escala metàl·lica moderna; de la porta romànica només se’n conserva un arc de mig punt adovellat. La torre presenta un parell d’obertures, de les quals destaca el finestral gòtic a l’alçada de la primera planta, afegit cap al segle XVI.

Per a mes detalls, us passo la Web de l’Ajuntament de Terrassa :

https://www.terrassa.cat/edifici-tp

 

Dades recollides : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu de Sabadell

L’Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu està situada en la Plaça Sant Roc, s/n, front de l’Ajuntament de Sabadell.

L’església de Sant Fèlix, oficialment de Sant Feliu, és l’església arxiprestal de Sabadell. Es just al mateix indret on, al segle XV, hi havia hagut la capella de Sant Salvador d’Arraona.

Durant el segle XX, la capella es va enderrocar i se’n va erigir una de més gran, on es poguessin traslladar els altars de la capella de Sant Feliu d’Arraona actual capella de Sant Nicolau.

cartell

Us passo detall de l’historia d’aquest església :

  • Sobre la capella romànica de Sant Salvador (segle XI) es construeix una nova església (1403-1420) de la que destacava un portal de mig punt.
  • D’aquest temple, que es va consagrar l’any 1488, només en queda actualment l’absis amb els quatre finestrals que donen al carrer de l’Església i que allotja l’anomenada capella del Santíssim.
  • El 1578 es construeix la sagristia al costat de l’absis gòtic. El primer pis d’aquesta féu l’ofici de Casa dels Comú.
  • Entre 1615 i 1623 es feren diverses ampliacions, entre elles l’agregació de quatre noves capelles.
  • El campanar de l’església és d’estil barroc, va ser construït entre els anys 1738 i 1742, segons un projecte de l’arquitecte Joan Garrido.
  • De 1751 a 1775 es fan noves construccions, que gairebé fant una església de nova planta, amb un portal d’estil renaixentista.
  • Aquest temple fou cremat el 1909, després fou acabat d’enderrocar, respectant l’absis gòtic.
  • Enric Sagnier fou el responsable de la construcció d’arcs de reforç de la capella del Roser l’any 1910. Jeroni Martorell participà també, en dates semblants en les obres de reconstrucció.

L’actual església és d’estil gòtic acadèmic. Està formada per tres naus. La nau central mesura 11 metres i les laterals 4,5 metres.

S’ha conservat l’absis gòtic de l’any 1420, amb el seu finestral apuntat, la sagristia del 1578, amb les seves obertures i l’enreixat de l’època i el campanar barroc del 1724, de base octogonal, format per tres cossos de pedra un de terra cuita.

Al passadís central hi ha enterrat l’escriptor i eclesiàstic Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 1841 – 1916).

El campanar barroc de l’església, és de planta octogonal a partir de la base. Està situat en un dels angles de la façana.

Té quatre cossos; els tres primers obrats en pedra, amb un ull de bou al segon i amb fornícules el tercer. El quart és pujat en obra de terra cuita.

És acabat amb un pis protegit amb barana alçada amb obra construïda a propòsit, d’una alçària d’1,6 metres.

A dalt de la solera s’aixeca la torre de ferro, del 1856, ambles campanes de les hores i dels quarts, i l’àngel que assenyala d’on ve el vent. A les fornícules del tercer pis hi havia unes escultures de P. Moixí, avui desaparegudes. A la part de migdia, hi ha una làpida amb la data d’inici de les obres.

Us passo mes dades a facebook.com:

https://www.facebook.com/parroquia.santfeliusabadell

Us passo informació mes detallada sobre el Campanar de Sant Felix :

http://ca.sabadell.cat/Descobreix/p/campanarfelix_cat.asp

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme del Masnou

entrada al Cementiri

La Creu del Terme, està situada dins del Cementiri , en l’Avinguda de Joan XXIII, 100, el Masnou.

La Creu de Terme del Masnou és d’estil gòtic feta de pedra de base i fust octogonal a l’interior del cementiri municipal del Masnou. La forma octogonal emfasitza el significat de l’octògon com símbol d’espiritualitat que rememora el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. La Creu fa uns tres metres d’alçada i consta de tres parts diferenciades, totes elles amb contingut simbòlic , la base, el fust i la pròpia creu. La major part de la decoració es concentra al cos superior.

A la base hi ha la inscripció “Anno Christi MD” (any de Crist 1500) i està decorada amb una motllura a la part superior. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l’entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s’han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix “Als fills del Masnou morts fora de la pàtria”. En una altra “L’Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998”. Finalment, a la tercera, s’hi llegeix “A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939”.

A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques distribuïdes al voltant del fust, que representen vuit sants no identificats.

La creu que corona la peça, decorada amb profusió de formes vegetals d’estil gòtic, consta de dos relleus disposats a cadascuna de les cares. A una d’elles hi apareix la imatge de Crist crucificat amb una calavera amb dues tíbies als seus peus que representa el crani d’Adam. A la banda oposada, hi ha la figura esculpida de la Mare de Déu amb el nen Jesús.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Can Llaurador, de masia a Biblioteca a Teia

Can Llaurador es una antiga masia del segle XVI, on el costat de la casa trobem una creu de terme gòtica, situada en l’avinguda  J. Roca Suárez-Llanos, 40 de Teià

Masia que teia una gran extensió de terreny i camps per conrear.

Veiem la seva historia :

  • En el fogatge del 1515 hi consta que hi vivia Joan Llauradó,
  • En el següent, del 1533, Francesc Llauradó, que va ser batlle de Teià.
  • A principi del segle XIX hi va viure Josep Botey, àlies Llauradó, que pertanyia a la família de Lluís Botey.
  • Ben a prop de la part de darrere de la casa hi ha una creu de terme la construcció de la qual –segons s’explica en un goig de mossèn Santiago Casanovas– podria estar relacionada amb l’epidèmia de pesta del 1589 que va flagel·lar el poble i que podia haver començat en aquesta casa.

La Biblioteca de Can Llaurador depèn de l’Ajuntament de Teià, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona i forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Ofereix un fons documental de 12.000 llibres, 1000 DVDs, 43 audiollibres, 1250 CD musicals,  80 títols de revistes i 6 diaris subscrits, 16 recursos d’informació d’accés en línia subscrits així com un fons local sobre el municipi.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teia i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mas Teixonera de les Doedes d’Arenys de Mar

El Mas Teixonera de les Doedes, està situat a l’entrada principal del Parc Municipal de Nostra Senyora de Lourdes, d’Arenys de Mar.

Es va construir,  la segona meitat del segle XVI, coberta a dues vessants i estructura general de masia,

amb porta d’entrada dovellada i finestra superior d’estil gòtic d’arc conopial.

Consta de planta baixa i pis, no es una masia molt gran.

La Masia Teixonera de les Doedes a la llarg de la seva historia, ha estat transformada en diverses ocasions.

El seu estat de conservació és bo, donat que actualment es un Restaurant destacat d’Arenys de Mar

.

El Mas Teixonera de les Doedes, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Palau del Lloctinent de Barcelona

El Palau del Lloctinent esta en la Plaça del Rei a Barcelona.

Afegit al Palau Reial Major, és de l’any 1549, construït per Antoni Carbonell per encàrrec de la Generalitat.

És de planta rectangular, amb quatre plantes més els baixos, d’estil gòtic tardà amb elements renaixentistes i un gran pati central.

A la planta baixa té quatre grans arcs carpanells sobre pilars que sostenen una galeria de tipus toscà amb arcs de mig punt; l’escala cap al pis superior està disposada com als palaus italians.

És la seu de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó, única des de l’any 1836 fins a 1994 i seu institucional des de llavors.

També en forma part l’anomenat Mirador del Rei Martí, torre amb cinc pisos de galeries edificada el 1555, situada entre el Palau del Lloctinent i el Tinell.

Es té documentació del nom de Palau Reial Major per primera vegada l’any 1116,i fou anomenat així per diferenciar-lo del Palau Reial menor, que s’aixecava vora la plaça de Sant Miquel, darrere la Casa de la Ciutat, i fou enderrocat el 1847.

Podeu consultar mes dades i veure fotografies d’alta qualitat del Palau del Lloctinent a :

https://lespedresdebarcelona.blogspot.com/2016/03/el-palau-del-lloctinent.html

Podeu fer la visita segons horaris establerts.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Armet

L’arquitecte i urbanista Ferran Romeu i Ribot, en el 1889 – 99, va projectar i construir una casa per a un estiuejant barceloní, Manuel Armet donant el nom de can Armet. Mes tard, va ser coneguda com Can Massana, ja que aquesta família la va adquirir, ocupa una parcel·la, esta situada en l’ Avinguda de Gracia, 30 de Sant Cugat del Vallès.

La casa de Can Armet, està construïda amb maó d’obra vista, però té una rica decoració a totes les façanes. Hi ressalten la ceràmica vidriada decorada en gran part amb elements gòtics.

La casa, orientada al migdia, té tres pisos i s’hi accedeix a través d’un extens pati.

Destaca la balconera del primer pis i un dintell gòtic que sembla una rèplica del finestral de la masia de Can Bell.

Del conjunt  de l’edifici destaquen  la torratxa que s’aixeca a la part esquerra de l’edifici, coronada per teulades estintolades de color blau i per una agulla de trencadís.

Un altra singularitat és el pou i el molí de vent que hi ha al jardí, també s’hi va fer un dipòsit d’aigua al costat, elevat sobre pilars de totxo vist.

La tanca està formada per arcs invertits amb un remat de majòliques i aparellat de totxos singular.

Can Armet, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu : capelletes i imatges, finestres, façanes a Mataró

Amb la vida que tenim, acostumem anar de pressa d’un costat al altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no és mira per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida…

Avui contemplem la ciutat de Mataró, per la part antiga d’aquesta població, on encara podem veure :

Antigues imatges en les façanes i a una certa altura de l’edifici, algunes, en un costat o d’amunt de la porta d’entrada.

En altres petits escuts, molt antics i en algun cas, donant la data de la construcció de la casa.

Alguna xemeneia d’estructura molt curiosa.

Finestres la “Xafardera”, per mirar i no ser vist des de fora, son fetes de fusta o son metàl·liques.

La xafardera, és original del segle XVIII

Façanes amb finestres amb detalls gòtics o altres elements destacables, com per exemple :

can Parere

can Sisternes

can Llorer

can Milan

I aneu amb cura, amb un pont que hi ha al mig del carrer,

no us distragueu que podeu donar-vos de cap…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé