Casino del Centre de l’Hospitalet de Llobregat

El Casino del Centre està en el carrer d’Enric Prat de la Riba, 337-339 de l’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva historia :

  • Va ser edificat el 1874, com diu la data que es pot llegir a una llosa que hi ha a sobre de la porta principal.
  • Va ser fundada pels pagesos benestants de l’Hospitalet com una entitat cultural i d’esbarjo.
  • El 1920 es bastí un envelat, per a la Festa Major, al pati del Casino i dins era on se celebraren uns Jocs Florals als qui fou guardonat Josep Carner.

És un edifici amb coberta a quatre vessants que consta de planta baixa, un pis i terrat. A la planta baixa s’obren cinc obertures, la del centre més ample, les dos següents una mica més estretes i les dels extrems encara més estretes. Totes són d’arc rebaixat i estan emmarcades per unes motllures decoratives. Als extrems del primer pis, l’arrebossat fa la forma de carreus.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Una cornisa motllurada separa la planta baixa del primer pis. En la planta noble s’obren tres portes allindanades que donen pas a tres balcons; les obertures estan decorades amb un frontó semicircular. En aquest pis hi ha quatre pilastres d’ordre jònic que aguanten un fris amb tríglifs i mètopes.

Per sobre hi ha el mur que fa de barana del terrat, amb la part central sobrealçada, emmarcada per pilastres, i amb l’emblema del casino pintat al centre. Al costat esquerre hi ha una petita ampliació que trenca la simetria de la façana.

A l’interior hi ha un cafè i unes sales de teatre. A l’exterior, davant la façana principal hi ha un petit pati.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

El Casino del Centre és una entitat cultural de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). L’edifici de la seu està protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Sant Vicenç de Falgons

Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons del municipi de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l’Estany.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres notícies del lloc daten del 947.
  • L’església surt esmentada en les butlles d’Urbà II en 1096.
  • I tambe, Alexandre III en 1175.
  • L’any 1363 consta en una visita pastoral, que l’església es trobava amb deficiències importants a les cobertes.
  • Hi havia dos altars, un de Sant Miquel i l’altre dedicat Santa Maria.

Està situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d’un gran casal.

Es tracta d’un temple romànic format per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobre alçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A l’interior, la nau és coberta amb volta de canó apuntada construïda amb plec de llibre i l’absis presenta quart de volta.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A banda i banda de la nau s’hi afegiren capelles de planta quadrada i al segle XVIII el campanar de secció quadrada i teulada de dues vessants.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

 A la banda oest hi havia una porta dovellada d’arc de mig punt, que en la restauració fou incorporada a la banda sud, amb un porxo de protecció.

Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dadews : Viquipèdia

Adaltació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Can Casas de l’Hospitalet de Llobregat

L’edifici de can Casas està situat en el carrer Major, 54 a prop del carrer de Sant Roc de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Us passo la seva historia:

  • L’edifici és de l’any 1904 promogut per Macari Golferichs.
  • En origen era de planta baixa i un pis però en una remodelació posterior es va afegir la segona planta.

És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant que té el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa s’obren dues grans portes d’arc de mig punt fetes en maó; el parament d’aquest pis està arrebossat i imita carreus de pedra.

Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una franja de ceràmica amb diferents motius i que fa servir els colors blau, groc, verd i blanc; aquesta mateixa franja es repeteix en la separació entre el primer i el segon pis.

Al primer pis es troben dues finestres dobles fetes amb arcs escalonats i en l’espai que queda enmig dels dos arcs de cada finestra hi ha una placa de ceràmica, a més a més, una motllura llisa emmarca cada finestra. En aquest pis el parament és de maó vist. El segon pis és igual al primer.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Entre les finestres del primer pis hi ha una imatge en ceràmica de la Verge de Montserrat.

Can Casas, antiga casa Macari Golferichs està protegida com a bé cultural d’interès local.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies :  Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del carrer Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

El conjunt de cases del carrer Reixach està en el carrer de Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • La Colònia Güell, està tota ella projectada i construïda entre els anys 1890, data en què es va posar la primera pedra de la fàbrica de filats i teixits de cotó.
  • El 1917 es deturà provisionalment la construcció de l’església i per causa de la mort d’A. Gaudí l’any següent ja no es continuà.
  • Els conjunts de casetes per a treballadors estan datats entre els anys 1908 i 1914 en la seva majoria, encara que no consta la data exacta en cap d’ells.
  • El projecte urbanístic és atribuït al col•laborador de Gaudí, F. Berenguer i Mestre.

Es tracta d’un conjunt de cases, de l’1 al 5 amb un aire decididament arabitzant, moda de la que no s’escapà pràcticament cap arquitecte de principis de segle i que fou una conseqüència de l’Exposició Internacional. Tres cases netament diferents, malgrat la unitat d’estil.

Totes elles de planta baixa i un pis, de factura de maó arrebossat amb les ornamentacions i les baranes del terrat de maó vist. Cal destacar la sensació de relleu aconseguida en les sanefes que emmarquen les obertures i els límits de la casa nº 5 i que es repeteix en la barana superior que tant en aquesta casa com en la seva veïna passa a complementar la seva funcionalitat amb una clara intenció decorativa.

Dins d’aquest carrer hi han altres cases, però son més modernes.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

El Conjunt del carrer Reixach és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Masia de can Trabal de l’Hospitalet de Llobregat

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-1.png

La masia de can Trabal està situada Camí de la Cadena, 1 de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

És una masia basilical de tres cossos, el central més alt que els laterals. Té teulada a una vessant en els cossos laterals i a dues en el cos central, amb el carener paral·lel a la façana.

La masia, a la part central, consta de planta baixa, pis noble i golfes, i els laterals tenen planta baixa i pis.

Gaspar Coll i Rosell 1986 /Generalitat de Catalunya

La porta principal és adovellada i les finestres tenen els muntants i llindes de pedra ben escairada. Les golfes tenen una galeria amb quatre arcs de mig punt.

Al nivell del pis noble hi ha un rellotge de sol amb la data “1769” inscrita. L’interior de la planta es conserva bàsicament com d’origen, ressaltant l’embigat de fusta.

Correspon a la darrera zona agrícola que queda a l’Hospitalet de Llobregat.

Can Trabal és una masia protegida com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Sant Esteve d’Olzinelles de Sant Celoni

Sant Esteve d’Olzinelles està en la Vall d’Olzinelles, al municipi de Sant Celoni.

Montserrat Viader i Crous 1982 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Documentada des del 1083. es desconeix la data de construcció però guarda encara alguns dels elements romànics de l’època,
  • L’actual és quasi tota de la reconstrucció de 1786. Al costat hi ha la rectoria de Sant Esteve d’Olzinelles.
  • L’any 1977 s’hi fundà una petita comunitat de monges cistercenques procedents del monestir francès de Boulou. Aquesta comunitat s’extingí l’any 1982.

És de paredat, arrebossada i emblanquinada. A la portada hi ha una porta rectangular, amb motllura de petites dimensions.

Al damunt hi ha una cornisa i un arc ressaltat, formant un frontó, decorat amb una creu senzilla en el centre. Hi ha un ull de bou amb la data de 1786 a sota.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

El campanar presenta espadanya, amb dos arcs de mig punt. L’interior té una sola nau, amb volta de mig punt i tres trams. Sembla que el segle XVIII es va reformar. Té un absis circular.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Varis i Arxiu Rasola

Capalleta – Oratori de la Verge de Montserrat de Bellaterra

Aquesta Capalleta – Oratori de la Verge de Montserrat esta en el carrer del camí de la Font de la Bonaigua,

just on fa el carrer una lleugera corba i situada a ma dreta junt a un mur o paret.

És molt senzilla, a dins de la capelleta hi ha la Verge amb el nen Jesús, i 4 escolanets,

A sota la data de restauració coincidint amb el dia de la Mare de Deu.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Biblioteca Joaquim Folguera de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló

La Biblioteca Joaquim Folguera està en el carrer d’Aranyó, 12-14, de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva Història:

  • Les seves dades històriques són les de qualsevol altre edifici de la Colònia, construït al mateix temps (entre 1898 i 1917).
  • Posteriorment, el poeta Joaquim Folguera hi donà nom i la biblioteca conté la major part de la seva obra poètica.
  • En el 1987 ja pertanyia a la Diputació de Barcelona.

La Biblioteca de la Colònia també respecta les característiques de tot el projecte quant a l’harmonia de materials i estructures externes. És per això que respecta l’alçada mitjana dels edificis de tota la resta del projecte i la façana, quant a materials i proporcions, que s’escau totalment dins del modernisme industrial.

Gaspar Coll i Rosell -1987 / Generalitat de Catalunya

De maó vist i arrebossat, ostenta unes proporcions marcadament horitzontals, compensades per la distribució de les obertures i unes franges verticals de maó vist que fraccionen rítmicament tota la façana principal. Té un ample ràfec de teula àrab i una sanefa de maó vist al capdamunt que equilibra el sòcol del mateix material, característica aquesta que es contempla pràcticament en tots els edificis de la Colònia.

La porta d’entrada està situada a l’extrem esquerre de la façana, mentre al dret i part posterior hi ha un jardí amb arbres.

La Biblioteca Joaquim Folguera és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Viquipedia

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Google

L’escultura de l’Hospitalet ciutat pubilla de la Sardana

El Monument a la Sardana està en la Plaça de l’Ajuntament ,cruïlla amb el carrer del Baró de Maldà de l’Hospitalet de Llobregat.

Gaspar Coll i Rosell 1985 / Generalitat de Catalunya

L’escultura de 1966, està formada per diferents blocs superposats. El bloc principal és de forma trapezoïdal invertida, de ciment i grava i recobert amb plaques de marbre.

Gaspar Coll i Rosell 1985 / Generalitat de Catalunya

Era la setena ciutat d’un cicle que havia començat l’any 1960.

Gaspar Coll i Rosell 1985 / Generalitat de Catalunya

Aquesta escultura s’erigí amb motiu de la proclamació de l’Hospitalet com a Ciutat Pubilla de la Sardana. Més endavant s’hi anaren afegint diverses plaques commemoratives.

El Monument a la Sardana és una escultura pública de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies: Ramon Solé

Torre del telègraf òptic de Vilassar de Mar

La Torre del telègraf òptic està situada en el carrer del Doctor Masriera, 16 de Vilassar de Mar.

Us passo la seva historia:

  • La Torre del telègraf òptic de Vilassar també és coneguda per la Torre de la Farinera.
  • Aquesta torre pertanyia al ramal de Barcelona a la Jonquera que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona. Aquest ramal va entrar en funcionament a partir de 1850. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l’interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
  • La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d’un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d’aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d’un punt a l’altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d’unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d’elles.
  • Mentre que a països com França o Anglaterra ja s’havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s’inicia la construcció fins al 1844, moment que en alguns països ja s’havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d’una línia implicava la instal•lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
  • A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d’una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa – Vic – Girona.
  • Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l’inici de l’abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.
  • Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil.
  • Al 1862, s’oficialitza l’abandonament de les torres militars. D’aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
  • El 1891 coincidint amb l’obertura del carrer, es va voler enderrocar i va ser escapçada.
  • Finalment l’Ajuntament va parar l’enderroc i la va adquirir l’any 1894 per a ús municipal com a dipòsit d’aigua a l’interior i font a la façana. A prop d’aquesta torre es troba una altra de planta circular anomenada Torre de Can Nadal que probablement va servir de telègraf òptic militar.
Torre de can Nadal

Senzilla i massissa construcció de mitjans del segle XIX, dins un estil neoclàssic primitiu, de parets atalussades de feixuga planta baixa sobre la qual s’alça una nau acabada en un clàssic frontó amb un ull de bou per a ventilació.

Fotografia : Viquipedia

Aquesta antiga torre de telegrafia està ubicada al carrer Doctor Masriera de Vilassar de Mar, a 10 m d’altitud, entre altres edificis. Tot i que ha estat modificada, de la torre de telegrafia original es conserven les dues plantes inferiors, la planta baixa i el primer pis. De planta quadrada i base atalussada, segueix el model estàndard de telegrafia òptica civil de Mathé, amb sòcol a la planta baixa i divisòria entre la planta baixa i el primer pis. Per sobre de la cornisa hi ha una coberta a dues aigües afegida amb un frontó amb un òcul al centre.

Ricard Ballo / Generalitat de Catalunya

Aquesta torre del ramal de la línia civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior desapareguda de Montgat, a 10,5 km de distància. Aquesta última torre de Montgat desapareguda tenia com a torre anterior la del Castell de Montjuïc de Barcelona, situada a 14,5 km. Per l’altra banda, la torre posterior corresponia a la de Caldetes, també desapareguda, a 13,7 km. Aquesta última torre desapareguda de Caldetes tenia com a torre posterior la de la Patona, a Calella, situada a 10,3 km de distància.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es dscn6262_01.jpg

Actualment a la planta baixa hi ha una estació transformadora, en el seu moment es va obrir una porta i disposa d’una font a la planta baixa a tocar de carrer.

La Torre del telègraf òptic de Vilassar o Torre de la Farinera és una construcció de Vilassar de Mar (Maresme) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia de Rondaller

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vilassar de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola