Església parroquial de Santa Maria de Barbera del Vallès

Els propers dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església parroquial de Santa Maria de Barbera del Vallès, no hi ha que confondre amb Església romànica de Santa Maria,

coneguda per “La Romanica”, també en Barbera del Vallès.

L’Església parroquial de Santa Maria esta situada en l’Avinguda Generalitat, 79 de Barbera del Vallès.

Poc hi ha que dir d’aquest temple, va ser construït en 1951.

Es d’un estil neorrenacentista.

Com que l’església romànica esta en un extrem del municipi i allunyada del centre, es va decidir la seva construcció a prop de l’Ajuntament.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Maria de Martorell

Els propers sis dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església parroquial de Santa Maria està ubicada en la plaça  de l’Església de Martorell.

Us passo la seva història :

  • L’església parroquial de Santa Maria de Martorell és documentada l’any 1033.
  • El primitiu edifici romànic va ser substituït per una nova església, d’estil gòtic-renaixentista, al segle XVI.
  • Va ser destruïda a l’inici de la Guerra Civil durant l’any 1936.
  • L’església actual fou construïda entre 1941 i 1944.
  • El projecte original de l’arquitectura no fou respectat plenament i un bona part de l’edifici resta per acabar.
  • La part baixa del mur nord és on es conserven les restes més nombroses de les edificacions anteriors.
  • L’altar actual fou consagrat el 5 de març de 1944.
  • La façana renaixentista del segle XVI, va set conservada al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell, després de la Guerra Civil, va retornar al seu lloc d’origen l’any 1992.

La nova església va ser obra de l’arquitecte Francesc Folguera, que era ajudant de Gaudí a les obres de la Sagrada Família.

L’edifici actual és construït amb pedra i maó, aprofitant part de les estructures de l’església anterior però sense respectar la construcció original.

Té una entrada frontal i una de lateral; el seu interior és de tres naus, separades per columnes de maó.

Solament te capelles lateral al cantó nord.

El campanar va ser reconstruït el 1992, coincidint amb el quatre-cents aniversari de l’església.

L’Església parroquial de Martorell és una obra del municipi de Martorell inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per saber mes d’aquesta església, podeu consultar a :

http://amartorell.com/html/public/portal?showContent=SECCIONS&content=74293

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martell, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat .

Us passo la seva historia :

  • En el lloc on es trobava una finca agrícola al segle II, va ser on s’edificà al segle VI una primitiva església paleocristiana.
  • La actual és la tercera que, en la història de la ciutat de Cornellà, es construeix en el mateix lloc.
  • La primera d’elles era en construcció al segle XI, entre 1065 i 1095, anys en què hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà.
  • Als segles XV i XVI s’hi obriren diverses capelles laterals.
  • Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí una nova església al mateix lloc de l’anterior que és la fou destruïda el 1936.
  • Fotografia de l’antiga església abans de la Guerra Civil

  • L’actual, doncs, es va encarregar el 1939 a l’arquitecte E. Mora i Guasch, que la va construir al mateix lloc, però capiculada.
  • La reconstrucció va començar el 1940, data en què es va col•locar la primera pedra, que va ser beneïda el 1948.
  • L’antiga rectoria, que s’ha conservat i que, en principi estava al davant, és l’Arxiu Municipal.

Amb relació a l’actual església, el material principal amb el que es va construir l’església  va ser de maó vist i amb teulades de teula.

L’edifici actual està format per una sola nau amb transsepte, un absis poligonal amb capelles per als costats.

El campanar és octogonal a la part superior, ja que comença amb una planta quadrada.

La façana està formada per una rosassa amb vitralls, envoltada amb dues torres als costats, de planta quadrada, amb finestres allargades, igual que al campanar.

L’estil és d’un monumentalisme de postguerra de caràcter força retrògrad, cercant formes neoromàniques.

En un costat  de l’església, hi ha un jardí amb un bonic sortidor d’aigua.

L’Església de Santa Maria és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Seu Ègara, esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa

El conjunt de les Esglésies de Sant Pere es troba al bell mig del parc de Vallparadís, sobre el turó on hi ha l’antic nucli de Sant Pere de Terrassa.

Fou la seu del Bisbat d’Egara des del segle V. Aquí se celebrà el Concili del mateix nom l’any 615.

Un pont del segle XVII, comunica el recinte amb la vila medieval i el centre històric de la ciutat.

Els temples de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, que originalment configuraven la “catedral” paleocristiana d’Ègara, responen a múltiples etapes constructives que han deixat la seva empremta en forma de varietat d’estils –des del tardo romà fins al gòtic- i disciplines artístiques. Es tracta, doncs, d’un conjunt monumental únic a Catalunya.

La primera construcció és un conjunt paleocristià que exerceix com a seu del bisbat d’Ègara i del que encara hi ha vestigis als temples de Santa Maria i Sant Miquel.

El fet que hi hagi tres esglésies ha estat interpretat històricament com una “còpia” del model bizantí de l’antiguitat –dues esglésies i un baptisteri- però després de les darreres excavacions (2000-2007) els estudiosos pensen que l’església de Sant Miquel no funcionava com a baptisteri, sinó que tenia un ús funerari.

Per tant, ens trobem davant d’una catedral paleocristiana, organitzada com una ciutat en miniatura amb diversos temples i dependències.

La segona etapa constructiva l’hem de situar als segles IX i X, després de la conquesta cristiana del territori dominat pels musulmans. Per tant, l’estil és preromànic; d’aquesta època en queden moltes mostres a les esglésies que, finalment, es van donar per acabades en una tercera i definitiva etapa, ja romànica (s. XI-XII).

Són testimoni de la seu episcopal del bisbat d’Ègara, constituït cap a l’any 450. Sobre una basílica paleocristiana es va construir l’antiga Catedral d’Ègara. Quan el bisbat va desaparèixer al segle VIII, el conjunt va anar perdent poder i l’antiga catedral va ser reconstruïda amb unes dimensions molt menors, ja de factura romànica.

L’espai és actualment ocupat per l’església de Santa Maria, del segle XII, on s’hi va instal·lar una canònica augustiniana provinent de l’abadia de Sant Ruf d’Avinyó, a França, que hi romandria fins al 1592.

Pel que fa a l’església de Sant Pere, parròquia de Terrassa, va perdre la condició parroquial l’any 1601, quan el priorat i la parroquialitat van ser traslladats al Sant Esperit de Terrassa, tot i que la va recuperar al segle XIX.

Al primer terç del segle XX les tres esglésies van ser objecte d’estudi i restauració per part de Josep Puig i Cadafalch, que també va fer excavacions a Santa Maria i Sant Miquel.

El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere i el patrimoni arqueològic i artístic que contenen constitueixen un element excepcional del patrimoni històric i artístic català, ja que abasta un període ininterromput que va des de l’època ibèrica fins a l’actualitat. Són considerades el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l’art romànic català.

Durant els primers anys del segle XXI van ser objecte d’una important reordenació museogràfica, inaugurada l’octubre del 2009. Actualment formen part del Museu de Terrassa.

Per molt mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sies_de_Sant_Pere_de_Terrassa

El conjunt de les Esglésies de Sant Pere fou declarat monument nacional en el 1931 i bé d’interès historicoartístic el 1985.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Maria de Barberà de Barberà del Vallès, La Romànica

L’església de Santa Maria de Barberà es troba al barri de la Sagrera, al final del carrer de Sant Oleguer, a un lateral de la Ronda de Santa Maria i al marge dret del riu Ripoll,

aïllada d’altres edificacions, al seu costat es va crear la Plaça del Mil·lenari, és a Barberà del Vallès.

Us passo la seva història :

  • El 1006, s’esmenten unes esglésies de Barberà.
  • Una de les quals devia ser la que precedí l’actual església romànica de Santa Maria, que fou construïda la segona meitat del segle XI, en el 1067 i en el 1074 hi ha notícia de deixes per a l’obra de l’església.
  • El 1143 devia ser parròquia, ja que n’era sufragània la del castell.
  • El mateix any passà a jurisdicció de l’orde del Temple.
  • L’any 1919, Mn. Manuel Trens, director del Museu Diocesà de Barcelona, i Mn. Josep M. Esteve, rector de Santa Maria, posaren a descobert les pintures que recobreixen els absis.
  • Després de la Guerra Civil tant les pintures com l’església foren restaurades amb l’ajut del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.

És una construcció romànica de planta de creu llatina amb una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i tres absis orientats a llevant coberts amb volta de quart d’esfera.

Els murs són de carreus de pedra bicolors ben escairats i d’una mida mitjana. Tenen com a únic element decoratiu les bandes llombardes i els arquets cecs al sector de la capçalera.

Sobre el braç nord del transsepte s’aixeca el campanar de base rectangular dividit en dos cossos, l’inferior està ornamentat amb arcs cecs i bandes llombardes, sense cap obertura i rematat amb un fris de dents de serra.

El cos superior té espitlleres a mitjana alçada i finestres dobles al capdamunt, està rematat amb una teulada piramidal.

La porta d’accés, situada al mur de ponent, és un doble arc de petites dovelles. Podria no ser la portada original.

Descobertes el 1919 darrere d’un retaule que cobria tot l’absis central, a l’interior es conserven una de les millors mostres de pintura mural del romànic català in situ. Totes elles datades del segle XII, atribuïdes al mestre de Cardona.

A l’absis central hi ha un Pantocràtor; al del nord trobem un cicle de la troballa i l’exaltació de la Santa Creu. A l’absis sud s’hi representa la vida dels sants Pere i Pau. El programa es completa amb escenes bíbliques i altres motius vegetals.

És un dels pocs exemples on els tres absis conserven prou elements com per fer-nos una idea del que fou en època del romànic la iconografia de la capçalera d’un edifici religiós.

Es poden veure diferents representacions, presidides a l’absis central, a la seva part superior, per una Maiestas Domini amb els símbols dels quatre evangelistes, passant després als registres de l’Anunciació, la Visitació i la Nativitat del Senyor. En les absidioles es poden veure, entre altres, el martiri de sant Pere i sant Pau, i l’emperador Constantí.

Aquesta església, popularment se la coneix com La Romànica.

A un lateral hi ha un cementeri,

en l’altre costat el mirador del riu Ripoll.

Us passo l’enllaç de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, on trobareu una explicació i un retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà :

http://www.bdv.cat/guiaactivitats/recursos/recursos/retallable_per_penjar_a_la_guia_pdf.pdf

Santa Maria de Barberà és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia , Ajuntament de Barberà del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monestir de Santa Maria de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus està situat dins del poble de Santes Creus i que pertany al municipi de d’Aiguamúrcia.

Us passo punts de la seva historia :

  • Va ser fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial.
  • Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou van ser mecenes del monestir i van escollir ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major.
  • L’església, va ser oberta al culte el 1225, es un exemple de la transició del romànic al gòtic.
  • El claustre de l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de Santes Creus, construït entre el anys 1313 i 1336.

Tot i oferir sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster.

Contrasta amb l’esplendor del claustre, del segle XIV, el primer d’estil gòtic de la Corona d’Aragó.

Un estudi i restauració dels panteons reials, el 2010, van permetre descobrir les restes de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, els únics reis de la Corona d’Aragó les restes dels quals han pervingut intactes.

El Monestir està dins de la Ruta del Cister, i actualment no té vida monàstica.

Podeu visitar també, el Museu del Monestir de Santes Creus, on es conserva un conjunt de peces procedents de diversos indrets del cenobi i del claustre romànic.

Per a més informació us passo l’enllaç de la enciclopèdia catalana, on esta molt detallada la seva historia :

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0059700.xml

Del poble de Santes Creus, cal destacar  diversos llocs d’interès relacionats amb l’edifici monàstic :

El pont de pedra fet construir el 1549 per l’abat Jaume Valls, la creu de terme gòtica del segle XIV,

la petita església barroca de Santa Llúcia de mitjan segle XVIII i l’antic celler cooperatiu modernista.

El Monestir de Santes Creus, va ser declarat monument nacional  durant l’any1921.

 

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

Historia del Monestir de Santa Maria de Poblet

El Monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany i de l’Espluga de Francolí.

Us passo la seva llarga historia :

Ramon Berenguer IV va fer una donació de terres al monestir cistercenc de Fontfreda, a Occitània.

Aquests van enviar dotze monjos, que van fundar el monestir a Poblet el 1151 consagrant-lo a Santa Maria.

El principi era un petit monestir, que es va anar incrementant amb altres donacions del propi Ramon Berenguer IV i de nobles i senyors,

arribant a ser Poblet un dels grans propietaris del país amb unes possessions que abastaven des de pastures del Pre-Pirineu fins al nord del País Valencià.

Alfons el Cast i Jaume I van ser dels primers que van ser enterrats a Poblet.

Pere III el Ceremoniós, elegí el monestir com a Panteó Reial de la Corona Catalano-Aragonesa, per a ell i la seva descendència.

En poc temps, Poblet va ser important  a nivell de cultura de la zona, amb una biblioteca que encara conté avui llibres i manuscrits, tan significatius com el manuscrit més antic conservat de la Crònica de Jaume I el Conqueridor, fet copiar per l’abat Copons al segle

XIV.

L’esplendor del monestir es va apagar momentàniament al segle XIX, quan la Desamortització de Mendizabal va obligar als monjos a abandonar Poblet, venent-se les seves terres en pública subhasta i patint una greu espoliació.

A partir d’aquí, s’inicia una important degradació que va malmetre d’una forma significativa els edificis del Monestir, arribant a un nivell de destrucció tan gran que el monestir era quasi un conjunt de ruïnes.

Durant l’any 1930 es va crear un Patronat que vetllaria per la restauració i posterior conservació del Monestir.

A l’any 1940 Poblet torna a tenir comunitat monàstica.

Si violeu mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Poblet

També us detallo, la Web oficial del Monestir de Poble :

http://www.poblet.cat/index.php?&&&&Y2E%3D

Poblet és declarat Monument Nacional l’any 1921.

El Monestir de Poblet va ser reconegut per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.

 

 

Text adaptat : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona

El Monestir de Santa Maria de Valldonzella, esta situat entre el carrer Cister, 39-45 , la plaça de Calvó, 3, el carrer Claravall, 1-3, el carrer Jesús i Maria, 18-30 i el carrer de Vista Bella, 16-20 de Barcelona.

Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges de l’Orde del Cister.

Valldonzella ha estat, a través dels segles, una comunitat itinerant, perquè una sèrie de circumstàncies han fet que les monges haguessin de traslladar-se diverses vegades d’un lloc a un altre.

Us passo la seva llarga historia :

  • La comunitat es constituí a Santa Creu d’Olorde, el 4 de novembre de l’any1237, per la donació que féu el bisbe de Barcelona de l’església de la Santa Creu d’Olorde a una comunitat de monges que seguís la Regla de Sant Benet.
  • Ja formada la comunitat cistercenca, l’any1259, els conflictes bèl·lics del rei Jaume I amb els nobles catalans obligaran a les monges a refugiar-se a Barcelona i, quan pogueren tornar al monestir, el bisbe Arnau de Gurb, perquè visquessin més protegides, no volgué que residissin més en un despoblat.
  • Aleshores fou construït, fora de les muralles de la ciutat, un monestir nou prop de la Creu Coberta, gràcies a l’auxili dels fidels als quals el bisbe concedí indulgències si ajudaven a la comunitat.
  • La situació del monestir i l’observança monàstica de la comunitat van fer que, al s.XIV, els reis i la cort, en entrar o sortir de Barcelona, s’hostatgessin sovint a Valldonzella.
  • Fins i tot fou a Valldonzella on el 1410, va morir el rei Martí l’Humà.
  • Al s.XVII, aquest monestir fou destruït en la Guerra dels Segadors.
  • Al s.XVII, les monges anaren a residir al Priorat de Natzaret, a l’interior de la ciutat, prop del portal de sant Antoni de la muralla.
  • Aquest altre monestir fou cremat durant la Setmana Tràgica de 1909 i les monges foren acollides caritativament per la família Manuel Valls i Martí a la Torre dels Pardals, a la Sagrera.
  • Després d’aquest fet, l’abadessa Esperança Roca i Roca, aconsellada pel director espiritual de la comunitat, el futur bisbe Torras i Bages, emprengué la construcció del nou monestir, l’actual.
  • L’any 1913, la comunitat pogué habitar ja el monestir nou, bé que l’església no pogué ser acabada i consagrada fins al 1922.

L’actual edifici va ser obra de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, en l’estil més modern de l’època, actualment anomenat “modernisme català”.

És un estil amb reminiscències de l’art medieval.

Cal destacar, especialment l’església, la bastida, així com tota la resta del Monestir,  que estan formats amb maons vistos, la qual cosa dóna a l’exterior un cert aire “mudéjar”.

L’església és d’intenció general goticista però imaginativa, per exemple:

  • En els finestrals amb vitralls .
  • Els reforços ornamentals dels arcs dels creuer .
  • Té una estructura i una mecànica perfectament gòtiques, com el creuer i la nau central.

En conjunt, presenta una gran força arquitectònica i decorativa.

Us passo la seva Web, que crec està molt elaborada :

http://www.valldonzella.cat/

Per a mes dades podeu consultar a l’enllaç de Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Valldonzella

I de Monestir de Catalunya, us passo mes informació :

https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02vall.htm

Us puc dir que sols mirar el gran edifici, dona una gran tranquil·litat espiritual i com si haguéssim retrocedit uns segles en rere…

 

 

Recull de dades : Monestir de Valldonzella, Viquipedia, Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic monestir de Santa Maria de Lluçà

Santa Maria de Lluçà està situada al terme de Lluçà, als peus del Castell, voltada per masies, conreus, boscos i pastures que recorden el recent passat autàrquic de les cases de pagès.

Us passo la seva historia :

  • Fundada en l’antiga parròquia de Santa Maria de Lluçà (905), pels senyors del castell,
  • Fou el primer prior Pere de Sagàs (1168-1185).
  • Al gran moment d’esplendor de final del segle XIII, segueix la decadència del segle XIV i especialment del XV.
  • El 1592 va ser secularitzada com totes les canòniques regulars.
  • En una època incerta entre el 1581 i el 1661 hom construí el campanar, de planta quadrada i de tres pisos, d’estil barroc.
  • Al segle XVII, es va refer la façana de l’església reaprofitant la porta.
  • La ferramenta romànica, datada entre 1170 i 1300.
  • Des de mitjan segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de Vic.

L’antic monestir de Santa Maria de Lluçà,  és un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s’obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte.

La capella de migdia acaba amb un petit absis semicircular, mentre que a la de tramuntana l’absis va ser substituït per la capella del Santíssim del segle XVIII. La volta de canó apuntat, fou refeta després dels terratrèmols del segle XV.

Als peus de la nau hi ha el cor sobre un arc rebaixat, sota el qual el 1954 van ser descobertes les pintures murals del segle XIV que es poden contemplar en el petit museu annex.

A migdia de la nau hi ha el petit claustre, de planta irregular, els capitells del qual estan estretament relacionats amb els de Ripoll. La iconografia dels capitells és de motius zoomòrfics i vegetals, només hi ha un capitell amb una imatge antropomòrfica.

Al subsòl rocós sobre el qual s’assenta Santa Maria de Lluçà han aparegut gran nombre de tombes antropomòrfiques que es poden datar de principis del segle X.

Conserva una pica baptismal romànica procedent de l’església de Salcelles.

La Mare de Déu de l’altar major és una rèplica recent de la romànica, desapareguda l’any 1936. Al Museu Episcopal de Vic es conserva el frontal i laterals d’altar i una creu de fusta policromada del segle XIII dels que en podem veure les rèpliques in situ.

Santa Maria de Lluçà és una obra de Lluçà  declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lluça i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez

Capella de Santa Maria del Socós de Centelles

 

La Capella de Santa Maria del Socós, està situada en el carrer de la Mare de Déu del Socós, 32, de Centelles.

Us passo dades de la seva  historia :

  • Va ser construïda entre el 1536 i 1539.
  • Ha patit molts desperfectes a l’assalt dels partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria el 28 de febrer de 1714.
  • Restaurada l’any 1983 i el 1989 .

Es una Capella de petites dimensions, de planta rectangular i petit absis, amb tres austeres columnes a banda i banda.

En la façana principal hi ha un portal amb columnes rectangulars estriades molt deteriorades, i a sobre, un frontó de forma triangular sustentat per una llinda.

El pis superior és acabat per un campanaret a la part central.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé