L’església de Santa Maria de Sants està situada a la plaça de Bonet i Muixí nº 5, al barri de Sants de Barcelona.
Us passo la seva historia:
La primera referència històrica coneguda és de l’any 780.
El segle XII l’església tenia drets de propietat sobre camps a la zona actual on és el barri de Sants.
És en el segle XII quan s’esmenta l’existència d’una església d’estil romànic.
L’any 1161 els terrenys esmentats passaren al domini del Monestir de Santes Creus.
L’any 1828 es va començar l’enderrocament de l’edifici romànic després de construir una nova església al seu costat, ara d’estil neoclàssic. El nou edifici fou realitzat per l’arquitecte Francesc Renart i Arús qui l’havia començat juntament amb el seu pare Josep Renart i Closes, uns anys abans.
L’estructura era similar a la que es pot observar actualment, si bé comptava amb una torre campanar d’uns setanta metres, considerat el més alt fora muralles, fins que es va construir la Sagrada Família.
Durant la guerra civil espanyola l’església va ser destruïda totalment, llevat del campanar que es va mantenir en peu.
L’any 1940 es va encarregar la seva reconstrucció a Raimon Duran i Reynals qui la va finalitzar el 1952.
Al llarg de la seva història han existit tres edificis diferents: una església romànica, una de neoclàssica construïda el segle XIX i l’actual que es va construir després de la destrucció de l’anterior durant la guerra civil espanyola.
És un temple cristià d’estil neoclàssic que data de 1828.
Havia estat la parròquia municipal de Santa Maria de Sants quan encara el municipi no s’havia incorporat al de Barcelona.
El 2022, s’hi inaugurà, a la Capella de la Immaculada, un columbari: les primeres cendres que s’hi van dipositar foren les de la cantant santsenca Núria Feliu.
Santa Maria de Montfar és una església situada al carrer de baix del poble de Montfar, al municipi de Ribera d’Ondara.
Us passo la seva història:
Històricament fou una sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbasí, a l’actual comarca de l’Anoia.
Es tracta d’un edifici de planta rectangular, d’una sola nau coberta per dos trams de voltes de creueria i capçada, a llevant, per un absis semicircular, que actualment resta tapat per un envà, al qual s’obren tres nínxols.
La porta d’accés s’obre al costat esquerre de la façana sud, a partir d’un doble arc restaurat recentment. Un campanar d’espadanya de dos ulls se situa sobre la volta absidal.
Al seu interior trobem un cor situat a l’extrem de ponent de la nau i obertura de nínxols per altars als murs laterals. Destaquem el fet que tant l’exterior com l’interior d’aquesta església presenten notables remodelacions que afecten a la seva primitiva estructura, desdibuixant la seva imatge.
Els paraments interiors han estat també restaurats recentment, presenten una capa de guix policromada de colors blau i ocre i per les seves façanes exteriors utilitzen l’aparell format pel típic carreuó segarrenc, amb presència d’esquerdes en els seus murs. La teulada està disposada a doble vessant. Al seu costat hi ha el petit cementeri.
Santa Maria de Montfar és una església del poble de Montfar, al municipi de Ribera d’Ondara (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Talamanca és una església romànica situada en la plaça de l’església del municipi de Talamanca.
Us passo la seva historia:
Amb anterioritat hi havia una construcció més antiga, esmentada ja al segle XI.
L’edifici actual és de finals del segle XII.
Fou consagrat cap al 1183, perquè en aquest any es documenta una donació de cent sous per la dedicació del temple.
Al segle XVIII es feren ampliacions, de forma que l’església passà a tenir una nau a tenir-ne tres, tot i que les laterals són més curtes. S’afegiren aleshores les capelles del Roser, Sant Joan i Sant Isidre.
Pel que fa a la portalada, la comparació del capitell de l’esquerra amb alguns dels del claustre de l’Estany permeten confirmar la datació dins l’últim quart del segle XII que pot coincidir perfectament amb la de 1183, any de la consagració del temple.
En Berenguer de Talamanca pertanyia a la família dels Cavallers de Talamanca documentats des del s. XII.
Morí el 1325 i la seva dona Blanca li feu construir una tomba a l’interior de l’església
És un edifici romànic de finals del segle XII. La seva planta originàriament era d’una única nau de creu llatina. S’amplià amb dues capelles de forma que l’església prengué un pla basilical de tres naus. Un absis semicircular tanca pel cantó oriental la construcció.
La nau principal és coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera i ornamentat amb arcuacions cegues i finestral de triple arcada.
L’aparell és obrat a base de carreus ben tallats i col·locats en filades. Als cantons de l’edifici hi ha contraforts que contribueixen a donar solidesa a l’església.
El campanar és de tipus torre, tot i que originàriament era d’espadanya. La decoració exterior és molt simple: cal destacar la portalada, amb els capitells decorats amb motius vegetals, i l’absis. La portalada és senzilla, sòbria i elegant.
Estructura en doble arc de mig punt dovellat en degradació. Cal destacar a l’intradós dels arcs una arquivolta treballada amb entrellaçats de vímet que es recolza sobre unes columnes llises amb basaments i capitells de temàtica vegetal.
Sobre els capitells hi ha una imposta ornamentada també amb fulles. el capitell de la dreta presenta dos nivells de fulles i volutes que es cargolen cap a l’exterior, el capitell de l’esquerra, malgrat tenir el mateix tema, no presenta la mateixa flexibilitat que l’anterior.
Les fulles del primer pis no es corben cap a l’exterior i les del segon pis ho fan molt tènuement.
A l’interior, destaca la coberta de volta de mig punt reforçada amb dos arcs torals de la nau central. El sepulcre de Berenguer de Talamanca està situat dins un arcosoli al creuer del temple.
Cal diferenciar dues parts: el vas on hi ha les despulles i la tapa. El primer presenta en la part frontal sis escuts gòtics penjats per la corretja, amb els símbols de la família excepte en el del mig on hi ha una inscripció funerària.
A la tapa de doble vessant, trobem l’estàtua jacent del finat. Recolza el cap sobre un coixí i els peus sobre un petit animal. Porta una túnica fina a mitja cama i la cota de malla lleugerament més curta.
Té els braços creuats sobre l’estómac i aquests embolcallen l’espasa de cavaller amb l’escut al pom. Només queda al descobert una cara ovalada d’ulls tancats, en actitud d’etern repòs.
Santa Maria de Talamanca és una església romànica del municipi de Talamanca (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria d’Hostalric és l’església parroquial de Santa Maria està ubicada a la part alta del nucli antic d’Hostalric, just sota el castell en el carrer de Verge dels Socors, 15 – Pati de l’Església d’Hostalric.
Us passo dades de la seva història:
Si bé l’edifici actual és del segle xv, la primera notícia d’una església dedicada a la Mare de Déu en aquest lloc data de l’any 1280.
Durant la guerra de Successió (principis del segle XVIII) la capella de la Mare de Déu dels Socors que hi havia al peu del castell fou destruïda. Per això la imatge de la Verge fou traslladada a l’església parroquial.
El 1854 es va substituir l’altar per un de nou.
La Mare de Déu dels Socors és la patrona i titular de l’església parroquial d’Hostalric i en són copatrons sant Roc i sant Joan.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Hostalric va tenir un important paper donant suport a l’entrada de queviures a la Girona assetjada i destorbant el pas a les tropes enemigues gràcies a la seva situació estratègica en una zona de pas. Per això als francesos els convenia prendre la vila. El primer atac va arribar el 7 de novembre del 1809 i només trobaren resistència a la Torre dels Frares i a l’església on un grup de gent s’hi havia fet fort. Molts habitants van haver de fugir, ja que els francesos van cremar el poble. D’altres es van poder refugiar al castell. Aquest estigué assetjat des del 13 de gener fins al mes de maig del 1810.
L’església té una única nau de planta rectangular (cal dir, però, que el primer tram de la nau, al lateral esquerre, la capella lateral sobresurt del mur exterior nord), coberta per cinc voltes de creueria que tenen les respectives claus de volta, i que estan separades per arcs faixons que reforcen a la vegada la volta.
Als laterals es troben obertes quatre capelles a cada costat, amb els arcs formers de mig punt, i totes amb volta de creueria amb la respectiva clau de volta, excepte la capella del Santíssim (la segona al costat dret, que compta amb un cos adossat a l’església que la fa molt més gran); i la primera capella lateral dreta que trobem quan entrem a l’església. A la capçalera, poligonal, trobem unes escales que condueixen al cambril on hi ha la figura de la Mare de Déu. Sobre el primer tram de la nau hi ha un cor.
Externament, de la façana en destaca la part conservada de la porta d’entrada barroca. La porta d’entrada, té carreus de pedra als brancals i dovelles disposades a “montacavall”. Coronant la porta, una estructura típica barroca: Al centre, una fornícula amb una petxina a la volta de quart d’esfera, on hi ha ubicada una imatge de la Verge Maria amb el Nen, protegida per un vidre.
L’arc de la fornícula és de mig punt, i la petxina de la volta de quart d’esfera dona com a resultat un arc de mig punt fistonat còncau. La fornícula està flanquejada per dues pilastres encoixinades amb capitells motllurats, que sostenen un entaulament que a la vegada sosté un frontó, coronat per tres elements esfèrics. Les columnes es troben flanquejades a la vegada, per una aleta a cada costat. A cada una de les volutes de l’aleta, a la part inferior, un element de gerreria, i a la part superior elements esfèrics.
Sobre la porta d’entrada, un ull de bou, i sobre aquest, a l’extrem de la façana, dues petites finestres quadrangulars. L’església queda reforçada pels contraforts laterals i de la capçalera. Els murs són de maçoneria. La teulada de l’edifici és a doble vessant, desaiguada als laterals. El campanar, lleugerament avançat respecte a la façana de l’església, és de planta quadrangular. Tota la construcció és de maçoneria i la part superior està arrebossada i pintada. A la part superior trobem dues finestres en arc escarser a cada costat. Al tram no arrebossat de la torre del campanar, trobem obertures al costat sud.
Santa Maria d’Hostalric és una església del municipi d’Hostalric (Selva) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Rocafort esta en la Plaça de l’Església de Rocafort.
Us passo la seva historia:
Les primeres notícies de l’església la situen dins l’antic terme de Néspola, al lloc anomenat de Palau Aveza i com a sufragània de la de Sant Martí de Mura.
L’església fou una fundació comtal, i era dels senyors del castell fins que aquesta passà a Sant Benet de Bages.
El 993 el comte Ramon Borrell ven a Riculf la parròquia de Sant Martí de Néspola i les esglésies sufragànies de Sta. Maria de Palatio Avaicie i la de Sant Abundi.
L’any següent, el 994, el mateix comte ven l’església de Sta. Mª de Palar Aveiza als senyors de Rocafort.
L’any 1022 ja s’esmenta com a parròquia de “Santa Maria de Palacio de Aveza”, categoria que encara avui conserva.
L’edifici fou reformat al llarg dels segles, de manera que ha perdut gairebé totalment els trets de l’antiga construcció.
L’estat de conservació és molt bo, gràcies a les darreres obres de restauració.
El sarcòfag de Pere de Sitjar és obra de Berenguer Ferrer, picapedrer i escultor de Manresa. Li encarregà Guillemona, vídua de Pere.
Hi ha documentats diversos pagaments com les deu lliures barcelonines rebudes el 16 d’agost de 1354 o les cent lliures que l’escultor declara haver rebut de la vídua “a compliment i solució del preu del sarcòfag”.
El 18 de juliol de 1356, mossèn Bernat Mateu, rector de Rocafort autoritza el trasllat de les despulles de Pere de Sitjar des del cementiri al nou sarcòfag, emplaçat dins l’església de Sant Vicenç del castell.
Uns cent anys després fou traslladat a l’església parroquial de Sant Maria.
Durant la Guerra Civil es portà a la Cova de Manresa per evitar la seva destrucció.
Retornà a l’església un cop acabat el conflicte.
Es tracta d’una església de finals de l’època gòtica, que fou edificada sobre les restes d’un temple romànic, tot canviant-li l’orientació est-oest per la nord-sud.
Consta d’una única nau amb transsepte i un absis poligonal a tramuntana.
En els segles XVI i XVII li afegiren pel cantó de llevant dues capelles.
La nau està coberta amb volta de canó lleugerament apuntada.
La porta, al mur de migdia, és de mig punt i adovellada. En aquesta façana s’obren dos ulls de bou i una molt petita finestra.
Al cantó de tramuntana adossat a l’absis s’alça un campanar de torre.
Els carreus, de mides diferents, estan força disposats en filades.
El sarcòfag de Pere de Sitjar reposa en una fornícula gòtica sobre dues mènsules antropomòrfiques.
La de l’esquerra presenta, en la seva part inferior, un llibre obert amb la següent inscripció: “Aquest document és de l’honrat en P. De Cigiag, senyor de Roquefort, a qui perdó Deu. Amen. Di(guem) Pater Nostrer”.
En aquesta mateixa mènsula hi figura l’escut del casal de Rocafort.
En la part frontal del sepulcre hi ha sis personatges en relleu, el mateix difunt i tres dones flanquejats per la Mare de Déu davant qui preguen agenollats i un sant, segurament Sant Vicenç que té la funció de presentar-los a Maria. Damunt la tapa del sarcòfag es troba la figura jacent del difunt, que fou l’últim senyor laic de Rocafort.
Vesteix indumentària militar, porta espasa i punyal i recolza els peus en un lleó.
Santa Maria de Rocafort és una obra del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Cornet és una església romànica de Cornet, al municipi de Sallent.
Es troba en un pla proper a la carretera de Balsareny a Avinyó, al costat d’un mas.
Us passo la seva historia:
La diferencia d’aparell (absis, capçalera i portada de bons carreus, i resta de la nau de carreuons petits) fan pensar en una església del segle XI.
El segle XII fou ampliada per la capçalera.
De la capella sud emergeix el campanar de1621
Hi ha una capella lateral moderna de1635, que al mur oposat només és una arcada oberta al mur.
Es tracta d’una construcció d’una sola nau, lleugerament trapezoïdal, que s’estreny vers l’absis semicircular, el qual és precedit d’un ampli espai presbiteral.
A banda i banda de la nau s’obren dues capelles a manera de la nau. L’església és coberta amb volta de canó apuntada i l’absis, amb volta de quart d’esfera.
Exteriorment l’absis és decorat amb una cornisa motllurada amb botons
i un fris amb motius geomètric sota el ràfec de la teulada.
Al centre s’obre una finestra de doble esqueixada ornada amb una arquivolta amb traceria sustentada per dues columnes amb capitells que presenten figures d’ocells, a l’exterior.
L’esquema es repeteix per la part interna de la finestra, tot i que varien els motius iconogràfics.
La portalada d’accés que es troba al mur de migdia està aixoplugada per un fris amb escacats.
És formada per arquivoltes de secció cilíndrica que descansen sobre una imposta sostinguda per una columna,
a banda i banda, amb grossos capitells decorats amb animals enfrontats.
Sobre la capella del mur de migdia s’alça el campanar de planta quadrada d’època barroca, rematat per una barana de balustrades.
Hi ha una pica beneitera segle XVII, decorada a l’exterior per acanaladures que donen lloc a una forma propera a la petxina, pròpia de l’època.
S’hi venera la Mare de Déu dels Àngels, que és la patrona de la parròquia.
Santa Maria de Cornet és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’Església de Sant Ramon Nonat , està situada en l’avinguda Sant Ramon Nonat, al barri de La Maternitat i de Sant Ramon, del districte de Les Corts de Barcelona.
Edificada entre 1930-1939. en estil historicista i neoromànic.
Els autors van ser, Enric Sagnier i Villavecchia / Josep Maria Sagnier Vidal.
Des del segle XVII hi hagué en aquest lloc una església dedicada a la Mercè, depenent de Santa Maria de Sants.
L’any 1925 es va posar la primera pedra de la nova església,
s’enllestí el 1930, projectada per Enric Sagnier.
Dos anys després es va començar una nova església, més gran, al seu costat, que es va inaugurar l’any 1935 .
i que va resultar molt malmesa l’any següent, amb els aldarulls de juliol de 1936.
Després de la guerra es va reconstruir, les obres les va dirigir el fill de l’arquitecte, Josep Maria Sagnier. Inclou campanar de torre amb finestres geminades entre columnes a tots els pisos,
i un gran portal de mig punt amb arquivoltes que descansen sobre capitells.
Marmellar és un despoblat localitzat al municipi del Montmell a la comarca del Baix Penedès i està situat a una altitud de 532 metres.
Els primers indicis del Marmellar daten de l’any 1023 on també s’esmenta el castell de Marmellar.
El poble feia servir l’aigua que corria de la riera de Marmellar, actualment seca.
Segons l’arxiu parroquial, la població del Marmellar l’any 1717 era de 65 habitants i de 59 l’any 1787. A partir del cens de 1860, el cens es va dur a terme a Santa Maria de la Bisbal del Penedès, on el 1970 figuraven 26 habitants.
Segons les cròniques, l’any 1976 un incendi va assolar la zona i poc temps després el poble va quedar abandonat.
En Marmellar hi ha l’església amb la advocació de San Miguel.
L’any 1993 la troballa d’una noia morta va alimentar les llegendes i mites sobre aquest poble.
Santa Maria de Cererols és una església del municipi de Súria, concret, està situada dins el mas de Cererols, en un pla dalt d’un llom, dit del Collet, al sud-est del terme de Súria.
Us passo la seva historia:
El lloc de Solariolos surt documentat per primera vegada el 993 i es trobava dins del terme del castell de Súria.
Cererols té un nucli principal format per l’església dedicada originàriament a sant Martí i després a santa Maria de la Concepció, documentada ja el 1063 és una petita construcció preromànica, d’una sola nau i amb un sol absis al cantó de llevant.
En el s. XVII el més actiu pel que fa a treballs en l’església.
Durant aquest període s’allarga canviant la porta antiga (avui tapada i en un lateral) i afegint-hi l’atri.
Aproximadament l’any 1593, l’església canvià de culte: primer fou creada en honor de Sant Martí i a partir d’aquest any rendí tribut a la Verge.
Entre els segles XVI i XVII patí una sèrie d’obres de reforma i ampliació entre les quals s’allargà la nau, s’hi afegí un porxo pel cantó de llevant i s’hi construí un campanar nou.
Els escultors manresans Josep Generes i Pau i Josep Sunyer foren autors del retaule barroc, destruït el 1936.
El cementiri es trobava a la banda nord de l’església, on hi havia la porta romànica i es va traslladar al costat sud, quan es va fer el porxo.
Les darreres persones enterrades van ser dos germans de la família Lladó, morts durant la Guerra Civil de 1936-1939. Cal destacar que a l’interior de l’església s’hi han conservat restes de policromia, alguna d’elles d’època romànica.
Actualment, després de la restauració del 1991 s’hi pot observar una reconstrucció d’aquestes antigues pintures.
És una ermita de construcció medieval (principis), amb modificacions i elements afegits en èpoques posteriors. L’església està precedida d’un atri elevat creat per cobrir les sepultures que hi ha a terra.
S’entra i ens trobem amb una sola nau de 12 metres (sense el presbiteri que està més elevat) per 4’37 m. Hi ha un arc triomfal que separa nau del presbiteri. L’absis té planta de ferradura molt pronunciada (218º de circumferència), i l’alçada cobert amb volta de forn és considerablement inferior a la de l’arc de reducció, fent que hi quedi com una mena de frontó curvilini.
Conté tres finestres petites i pintures romàniques molt malmeses. La coberta és de volta (restaurada). El material utilitzat és el carreu.
El portal romànic és del segle XI. Situat en el que seria un lateral de l’església, presenta un arc de mig punt fet amb dovelles regulars. Tapiada des del segle XVII, moment en què s’allargà l’església.
La pica baptismal de pedra té una alçada d’1,5m. Presenta un peu quadrat llis, sense decoració i amb les cantonades aixafades. La pica està treballada ornamentalment tant en l’exterior com en l’interior amb un motiu de pètals com si fos una flor.
A dins hi ha un disc amb una inscripció: les sigles de Crist i l’any 1598. La pedra presenta les empremtes del cisellat en un treball de resultat uniforme i polit.
Santa Maria de Cererols és una església del municipi de Súria (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.
Terra, aigua i racons 