Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

L’Església de Santa Maria de Caldes de Montbui

És l’Església parroquial de Caldes de Montbui,  és al centre del nucli urbà de Caldes de Montbui, a l’extrem meridional del centre històric, just al lloc on hi hagué el Portal de Barcelona, davant de la porta principal del temple s’obre la plaça de l’Església, en el costat nord el carrer de Roma

i la plaça de l’Om, i en el costat de llevant comença el carrer de Font i Boet i pel costat de ponent i sud-est, l’església dóna a una placeta damunt de la timba de la riera de Caldes.

Podem destacar de la seva historia :

  • En el 1002, hi ha el document més antic on apareix citada l’antiga església romànica de Sant Maria.
  • El 1589, i donat al mal estat d’aquesta, es començaren les obres de la nova i actual església, damunt i al voltant de l’antic Palau Reial.
  • El 1622 mancava encara la façana, diverses capelles laterals i la gran capella al capdavall de la nau, així com molts detalls interiors.
  • De 1623 al 1678 quasi no es construí res, ja que hi havia una gran manca, tant de diners, com de personal.
  • Més endavant s’enllestí el campanar començat 1614 i algunes capelles laterals.
  • El 1679 el mestre de cases Miquel Fiter reprengué les obres d’una manera seriosa.
  • Aquell mateix any el rei Carles II havia concedit a la vila una franquícia d’allotjament i contribució per poder acabar les obres de l’església.
  • El 1699 fou enllestida la capella de la Santa Majestat. Mentrestant el projectista i escultor francès Pere Ruppin deixava començat el portal barroc que seguí el Calderí Pau Sorell coronant-ho amb l’escut de la vila el 1701.
  • L’any 1714 el nou mestres d’obres Joan Fiter rematava els darrers detalls de l’edifici.
  • Es van portar a terme al 1800 els Vitralls
  • En 1907 es van fer els Esgrafiats
  • Dins la capella principal es conserva la Majestat de Caldes, talla policromada romànica del segle XII, que fou cremada durant la guerra de 1936 i només se salvà el cap, a partir del qual es va fer una rèplica.

L’església és d’una sola nau amb capelles laterals. L’estructura és amb voltes de creuer i contraforts. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants.

El campanar és de base octogonal i està adossat a l’absis.

La façana és de línies simples i llises, fonamentalment plana, fent ressaltar la portada i el coronament del parament.

Està rematada per un frontó i unes motllures, destacant-hi el rosetó i el portal barroc, format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb decoració vegetal, coronades amb capitells compostos que sostenen un entaulament sobre el que es recolza un arc trencat rebaixat.

El conjunt està rematat per l’escut de Caldes, flanquejat per dos lleons.

Tota la construcció és de pedra picada. Les estructures bàsiques de la nau, les capelles i l’absis, romanen fidels a les tècniques del gòtic.  

En tot el seu conjunt els elements estan tractats amb un gran equilibri de volums, forma i composició.

L’Església de Santa Maria de Caldes de Montbui  està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Maria de Cardedeu

Santa Maria de Cardedeu és una obra del municipi de Cardedeu , situada en la Plaça de l’Església.

Es tracta d’un edifici amb planta d’una sola nau amb vuit capelles laterals, la nau està sostinguda per uns grans contraforts que en l’interior separant les capelles.

L’edifici, llevat del campanar i de la portada, és de paredat. La façana està arrebossada.

La portada, situada a la façana oest és una porta quadrada, flanquejada per dues pilastres que a la part inferior presenten unes bases

i a la superior presenten unes cariàtides en forma de cos de dona, la joventut i la vellesa, que sostenen un arquitrau, amb el fris decorat amb figures d’àngels i l’escut de la vila i la cornisa amb dents de serra.

Aquest primer cos està rematat amb un frontó partit per dos columnes-florons coronats amb boles. Aquest cos està sostingut per dos estípits coronats per uns caps. Al mig hi ha un requadre en relleu que representa l’assumpció de la Mare de Déu.

Aquest segon cos està coronat per un frontó partit, més petit que el del primer cos, amb una cara en relleu damunt la qual hi ha un floró amb bola.

Sobre la portada hi ha un ull de bou senzill. Al coronament de la teulada, a dues vessants, hi ha un altre ull de bou més petit, que dóna llum a les voltes.

Us faig una descripció de la seva historia que ha sigut molt intensa a l :

  • El primitiu temple de Santa Maria, romànic, es troba ja citat en documents de l’any 1022.
  • L’església actual es creu que es va començar a edificar els anys 1581-1582.
  • Comes esmenta que l’església fou acabada l’any 1698, tot i que a la parròquia no es conserva cap document de la seva construcció.
  • El campanar, de granit, és de finals del segle XVI. Té dos cossos. El superior, per les campanes, amb cinc buits d’arc apuntat, amb feixos de columnes, i gàrgoles als quatre angles.
  • Les campanes, que són quatre, són de l’any 1947; menys l’anomenada Teresa que es de l’any 1742 (feta a Olot).
  • Al campanar hi ha un rellotge des del 1880.
  • La sagristia fou construïda l’any 1630. La volta és de mig canó.
  • La pila baptismal és del segle XVI.
  • L’orfebreria existent és del segle XIX o moderna. La que hi havia abans va ser robada el 21 de febrer de 1815.
  • Hi ha testimonis documentals de diverses reformes i ampliacions els anys 1604, 1609, 1625, 1657, 1727, 1734, 1737.
  • La portalada té una inscripció que diu “Any 1780”.
  • Després de la guerra dels carlins, es va restaurar, puix havia estat cremada.
  • Es conservava un absis romànic que desaparegué amb la reconstrucció de l’any 1886.
  • El mateix va ocórrer després de la guerra nacional espanyola del 1936-1939.

Totes les capelles són modernes, han estat reconstruïdes després de l’última guerra.

L’Església de Santa Maria està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Església de Santa Maria de Montmeló

Santa Maria de Montmeló és una església de Montmeló, situada en el carrer de Santa Maria d’aquesta població.

Es tracta d’un edifici religiós d’una sola nau amb capelles laterals  i un absis quadrat que l’encapçala. Pilastres amb capitells compostos sostenen la volta de canó. Els trets bàsics de l’interior responen a l’estil neoclàssic i es troba totalment arrebossat. Als peus de l’església fins ara descrita, i situada transversalment, s’hi troba l’església romànica. A l’esquerra de la façana hi ha un campanar de base quadrada.

La façana resta inacabada per la seva part superior i està formada per una porta adovellada d’arc de mig punt, una sèrie d’arcuacions cegues de tipus llombard, de mig punt, i una finestra central atrompetada i també de mig punt. El material utilitzat és la pedra excepte en les arcuacions restaurades.

Veiem una mica de la seva historia :

  • L’any 975, hi ha referències d’aquesta església.
  • I se la vincula al monestir de Sant Pere de les Puel•les.
  • Malgrat que la primitiva església és fonamentalment medieval, del segle X al XVI,
  • L’església ha estat ampliada en èpoques succesives i gran part de l’església actual és del segle XIX
  • A l’absis de l’antiga construcció romànica hi ha les pintures romàniques que es descobriren durant la restauració de 1968.
  • Es representen el Pantocràtor, els Mags i l’Anunciació, són del segle XII.
  • Sobre l’absis hi ha pintures dels segles XIII i XIV que representen uns àngels.

L’església de Santa Maria, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Basílica de Santa Maria de Mataró

La Basílica de Santa Maria és una església situada a la part antiga de Mataró.

Segons estudis fets, molt abans de la Basílica, es creu que deuria haver en el mateix lloc un temple d’origen romà i posteriorment, una església romànica.

Veiem la seva Historia a la llarg del temps :

  • Documentada des de l’any 1054, era possiblement una petita església romànica que perdurà fins a finals del segle XIV, quan hom construí el temple gòtic, substituït posteriorment per l’edifici que ha arribat als nostres dies.
  • Durant el primer quart del segle XVI fou aixecat, al mateix indret, un temple gòtic de tres naus; les obres de dita construcció ja estaven iniciades l’any 1508.
  • L’any 1533, el Consell de la Universitat resolgué fer pintar el retaule major a càrrec del portuguès Pere Nunes.
  • El 1675 s’iniciaren les obres segons projecte del Pare Josep de la Concepció, el “tracista”, substituït el 1675 pel d’Ercole Turelli, arquitecte milanès establert a Barcelona.
  • L’any 1690 s’inicià la construcció del retaule barroc del Roser, obra de l’escultor mataroní Antoni Riera, ajudat en una primera fase per Lluís Bonifaç i després pel seu propi fill, Marià Riera
  • Es va construir allargant per la part de llevant l’espai de l’antiga església del segle XV. adossada a santa Maria, hi ha el conjunt dels Dolors, construït entre el 1698 i el 1708, que inicialment era separat de la parròquia.
  • A partir del 1722 fou decorat pel pintor Antoni Viladomat.
  • Les obres s’interromperen diverses vegades fins que el 1754 s’acabaria d’enllestir tot, amb la construcció del Portal Xic.
  • La façana fou construïda en ple segle XIX (1861-1864) per l’arquitecte Gaietà Simó.
  • El 1864 s’hi afegí la capella del Sagrament, que seria construïda sobre l’antic fossar, projectada per l’arquitecte mataroní Emili Cabanyes i decorada pel pintor Enric Monserdà.
  • Actualment, adossada a santa Maria, hi ha el conjunt dels Dolors, construït entre el 1698 i el 1708, que inicialment era separat de la parròquia. A partir del 1722 fou decorat pel pintor Antoni Viladomat.
  • Durant la Guerra Civil de 1936-1939, El retaule del Roser, junt amb el de sant Nicolau i amb alguns fragments del de Sant Desideri és pràcticament l’única obra que es va salvar de la destrucció.
  • Sobre el principal portal hi ha un monumental orgue construït per Gaietà Estadella el 1927, i restaurat l’any 1974 per Gabriel Blancafort i París i Georges Lhote. ).
  • El 1928 fou elevada a la categoria de basílica menor

Com es veu, l’església de Santa Maria va ser restaurada a finals del segle XIX i novament després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). 

Junt amb l’església s’ha protegit tot un sector del voltant com a entorn.  

A finals del segle XX s’ha restaurat la façana i s’ha rehabilitat l’entorn.

El 23 de gener de 2010 va acollir la beatificació de Josep Samsó i Elias, en la primera beatificació celebrada a Catalunya des del segle XII. El beat està enterrat a la basílica de Santa Maria de Mataró, que també acull les relíquies de les santes Juliana i Semproniana.

La Basílica de Santa Maria està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Dades documentals : Ajuntament de Mataró

Text i Fotografies : Ramon Solé