Creu de Terme de Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat)

La Creu de Terme esta en un costat en el camí del cementiri o de Can Prats, de Sant Esteve de Sesrovires.

És una creu de ferro forjat composta per dos braços de secció quadrada rematats amb doble vora i decorats senzillament amb quatre peces de ferro recolzades sobre els quatre espais definits per l’intersecció perpendicular dels dos braços.

Aquesta està col·locada sobre un fust de pedra calcària quadrangular o prismàtica, feta de maçoneria amb arrebossat, la qual es sobreposa a una columna de secció quadrada feta de carreus de pedra.

Finalment, el conjunt descansa sobre una base de pedra de planta quadrada composta de tres nivells o graons de diferent alçada.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

La Creu de Terme esta a la dreta de la carretera que puja al Castell de Sant Martí Sarroca.

Imma Mestres, Josep Font i Àlex Asensió – 2006 / Generalitat de Catalunya

Història:

  • Aquesta creu, moderna, substitueix una altra creu de ferro que estava situada prop el castell i que va ser destruïda durant la guerra civil.
  • La base de suport de pedra motllurada probablement és un element aprofitat procedent d’una altra construcció.

Creu de planxa de ferro que resta encastada dins una base de pedra. La creu, pròpiament dita, és molt senzilla, del tipus llatí, amb els braços rectes acabats en punta de fletxa i els angles de la creuera remarcats amb expansions punxegudes que configuren un quadrat central. La superfície de la planxa és llisa. El braç inferior, a través d’un eix vertical cilíndric, s’encasta dins la base de suport la qual descansa damunt una socalada, de pedra, de tres graons.

La base de suport és un volum profusament decorat treballat amb relleus de cargolades fulles d’acant que surten de la part inferior i s’enfilen per la superfície per acabar en un tram estriat remat per un coronament de sanefa de formes vegetals esquemàtiques. Els acants s’agrupen de dos en dos i, entre cada parella, es disposen rostres grotescs de personatges masculins, adults, amb els ulls i la boca oberts.T MARTÍ.

La Creu de Terme de Sant Martí Sarroca és una creu de terme del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de l’Estany (Moianès)

La Creu de terme de l’Estany està situada a peu de la Ctra. Moià – l’Estany, C-59, km 45, 1 km abans monestir .

Us passo la seva historia:

  • La creu de pedra es pot datar cap al segle XIV. Possiblement s’enlairà per iniciativa de l’abadia de Santa Maria de l’Estany.
  • Aparentment marcava el límit de terme en el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès, a través del Lluçanès i de Moià i que vorejava el prat de l’antic estany per la vessant est de la conca d’aportació.
  • La seva disposició es devia veure afectada per les obres de construcció de la carretera adjacent, que es van dur a terme entre 1882 i 1904.
  • L’any 1954 fou restaurada pel doctor Josep Maria Vilardell, segons testimonia una placa de pedra col•locada damunt la plataforma, al costat oest, a la vora de la carretera.
  • Una tradició ens explica que aquesta creu assenyala el lloc on la imatge de la Mare de Déu de l’Estany es feu tan feixuga que va ser impossible d’avançar més endavant quan s’intentava de traslladar-la perquè no quedés abandonada amb motiu del saqueig públic del qual va ser objecte el monestir , davant el miracle, la imatge de la Verge fou retornada al seu lloc original.
Josep Salvany i Blanch / Viquipèdia.

La creu de terme es troba a ran de la carretera que va de Moià a l’Estany en el que avui hi ha el Raval del Prat.

És al costat d’una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera.

Consta d’un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada.

Damunt d’aquest s’assenta el pilar monolític de planta octogonal, d’uns 2,5 m d’alçada, que sosté el capitell i la creu.

DGPC

El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors.

Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a els cares est i oest s’hi intueixen una mena d’ones d’aigua que podrien correspondre a l’escut de l’Estany.

Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades.

La creu de pedra de l’Estany protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

La Casa del Terme de Sant Pere de Ribes (Garraf)

La Casa del Terme esta situada en el veïnat del Castell de Ribes o Sota-ribes de Sant Pere de Ribes.

Us passo la seva historia:

  • L’antic edifici del comú de Ribes està documentat des del segle XV.
  • La Universitat del Terme s’hi va allotjà fins al segle XIX, quan va traslladar-se a la Casa de la Vila.
  • Després va acollir l’escola del municipi.
  • Des de finals del segle XX s’utilitza com a centre d’informació.
  • L’any 2007 va ser restaurat i el seu entorn es va arranjar per facilitar l’accés dels visitants.

Casa situada al nucli de Sota-ribes, a peu del torrent de l’Espluga. És un edifici aïllat de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana.

S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt adovellat que es troba elevat respecte el nivell del torrent. Per salvar aquest desnivell, en la darrera reforma s’hi va construir una rampa i unes escales.

Sobre el portal hi ha una petita finestra d’arc pla arrebossat amb l’ampit motllurat. La façana es troba reforçada amb un contrafort situat al costat del portal.

L’edifici presenta poques obertures, totes elles d’arc pla arrebossat de reduïdes dimensions. La façana posterior té la base atalussada. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L’acabat exterior és arrebossat de color terrós, excepte la base de pedra vista que ha estat repicada en la darrera restauració.

La Casa del Terme és una obra de Sant Pere de Ribes (Garraf) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de Terme de Les Cabanyes (Alt Penedès)

La Creu de Terme de Les Cabanyes està situada en la unió de l’avinguda U i el carrer Cinco de Les Cabanyes.

No tenim dades de la seva construcció ni de la seva historia.

Es una creu molt senzilla ,  sols està decorada amb la Crucifixió i s’alça sobre un pedestal de munt de tres graons.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de terme de Sant Celoni (Vallès Oriental)

La Creu de terme està situada en una  cruïlla del carrer Major amb la carretera Vella.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta creu de terme era coneguda a Sant Celoni amb el nom de Creu Coberta. Es va fer malbé i la van arreglar.
  • L’any 1870 fou portada al cementiri vell, en temps de la Segona República, va ser desmuntada i enterrada allà mateix.
  • Descoberta novament l’any 1956, fou col•locada prop de la capella de Sant Ponç. Segons deia mossèn Figueras en unes notes, al sòcol primitiu hi tenia una inscripció inintel•ligible que ha desaparegut.
  • La creu actual, de 1998, és una reproducció de l’original gòtica del segle XVI, que es conserva a la Rectoria Vella, i és feta amb pedra de Girona.
Montserrat Viador i Crous – 1982 / Generalitat de Catalunya

És una creu de terme a l’entrada del poble. Originàriament col·locada damunt d’un pedestal o sòcol posat damunt de tres graons, consta d’una columna acabada amb un capitell i una creu. El sòcol i els tres graons eren fets antigament de pedra grossa col·locada una al costat de l’altra.

Al capitell, que és petit, hi ha l’escut senyorial de la família Desbachs: unes bandes encreuades i unes petxines de pelegrí. La creu pròpiament dita està decorada per un cantó per la Mare de Déu i per l’altre la imatge del Crucificat.

La creu de terme, o Creu Coberta, és una obra de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de terme de Fals de Fonollosa (Bages)

La Creu de terme de Fals està situada en la crta. BV3012, al km 2,6, al marge del camí en el Terme de Fonollosa.

Creu de terme ubicada al punt de cruïlla de dos camins carreters que travessaven el nucli de Fals. Un d’ells era el camí ral que baixava de Calaf seguint la riera de Rajadell, i que arribats al nucli de Fals, desviava un camí que travessava els plans de Fals en direcció al molí de Boixeda i es dirigia cap a Jaumeandreu i Callús. L’altre era el camí que venia de Castelltallat, travessava Fonollosa, i pel Grauet es dirigia cap a Manresa.

Historia:

  • És una creu de terme o creu de camí ral del lloc de Fals. Indicava els límits parroquials de l’església castellera de Sant Vicenç de Fals per aquest sector.
  • Malgrat que als seus orígens devia tractar-se d’una creu gòtica – segles XIV-XV- que marcava una cruïlla de camins, cal precisar que la creu original va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
  • La demolició va anar a càrrec d’un escamot d’homes del Comitè de Sant Joan de Vilatorrada, trencant-se en trossos.
  • Desprès de la Guerra, es va fer una subscripció popular per fer una creu nova, que va ser restaurada l’any 1942.
  • Del conjunt original només s’ha conservat la base feta de graons de pedra.
Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Aquesta creu és una construcció de pedra que es recolza sobre una base circular feta amb seguit de quatre graons construïts a base de carreus quadrangulars de diferents mides: 34 cm, 28 cm x 30 cm i 18 cm de dalt a baix, i que es degraden fins al superior.

Sobre aquest graó monolític es recolza un fust acanalat de 190 cm d’alçada, sobre el qual recau un capitell d’estil gòtic de 44 cm d’alçada, sobre el qual es situa una creu de quatre braços de 92 cm d’alçada, rematada amb ondulacions.

Sobre aquesta creu es moldeja la figura d’un Sant Crist de petites dimensions.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)

La Creu de terme està situada en la Plaça de la Creu d’Olesa de Bonesvalls.

Historia:

  • És la única creu de terme que hi ha al municipi d’Olesa de Bonesvalls, situada a la plaça de la Creu, a l’entrada del nucli antic i davant de la masia can Tutusaus.
  • Anteriorment ja hi havia una creu en aquest indret posada en aquest lloc el segle XIX procedent del Pla de la Creu, lloc proper a l’Hospital, al peu del camí Ral a Begues.
  • Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment i la que podem veure actualment és nova, feta al 1890 per ordre de Mn. Josep Pascual que feu esculpir una nova, i tan sols conserva part de la base de l’antiga creu, base que es troba sota la nova pavimentació de la plaça.
  • La creu anterior era la que es trobava al Pla de la Creu i que sembla que va ser derrocada a trets durant la guerra de la Independència (1808-1812) i la van traslladar al poble. Mn. Pascual deia que guardava alguns trossos d’aquesta antiga creu del Pla de la Creu. Probablement era una de les creus que en temps de Mn. Mísser es trobava a la rectoria.
  • Durant la Guerra Civil la creu fou molt malmesa i posteriorment es va reconstruir i es va posar de nou al mateix lloc en acabar aquesta.
  • La primera creu fou probablement una creu feta a finals del segle XVI, de la que es conserva part en una propietat particular, al peu del camí de la Pedrosa.

Creu de base circular amb suport octogonal i columna octogonal que aguanta una creu de pedra orientada de nord a sud i que té gravada una ma al costat sud i una creu al nord. És situada en mig d’un jardí i al seu costat hi ha un xiprer.

Observacions:

Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l’arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d’Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l’altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s’implorava al cel.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cortés Elía, Mª del Agua

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de Castelldefels (Baix Llobregat)

La Creu de terme està situada entre el Pg. de Can Vinyes  i el Pg. de la Creu, en la  urbanització de  Bellamar de Castelldefels.

És una creu de terme, actualment escapçada. Només conserva la magolla, el fust i la base de suport a la qual se li atribueix un possible origen romànic.

La creu pròpiament dita no s’ha conservat i tampoc es té referència de com deuria ser.

El fust és hexagonal i la magolla, també de perfil sisavat, està esculpida amb baixos relleus, ara molt deteriorats i de difícil identificació.

No se sap el seu emplaçament original, però l’any 1932 ja estava en el lloc actual.

També és coneguda com la Creu de can Vinyals.

Santi Barjau / Generalitat de Catalunya

Per a més informació podeu accedir a :

https://castelldefelshistoria.blogspot.com/2018/03/la-creu-del-terme-cruz-del-termino-de.html

La Creu de terme és una obra del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de terme de Sant Feliu Sasserra (Bages)

La Creu de terme està situada al costat de la carretera B-431 de Sant Feliu Sasserra a Avinyó, km 62 a mà dreta, a 200 m. situada al peu del camí d’accés particular a la masia del Pilar de Sant Feliu Sasserra.

Us passo la seva historia:

  • La Creu de Terme de Sant Feliu Sasserra porta la data de 1690, fet que juntament amb la característica decoració floral dels seus braços pot considerar-se propi del barroc, tot i que manté força connexions estilístiques amb la manera de fer del renaixement.
  • Recordem que arreu dels països catalans són molt freqüents, en llur majoria gòtiques i renaixentistes.
Albert Benet i Clarà – 1981 / Generalitat de Catalunya

La creu és sustentada per una columna que reposa sobre uns graons de planta circular i troncocònica. El fust és coronat per un nus que sosté la creu pròpiament.

Albert Benet i Clarà – 1981 / Generalitat de Catalunya

Aquesta, esculpida en pedra, té els braços curts i amb els extrems flordelisats.

Les seves cares presenten, en relleu, la Crucifixió en una banda i la imatge de Maria orant en l’altra.

La Creu de terme és una obra del municipi de Sant Feliu Sasserra (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé