Creu de Terme de Martorell

La Creu de Terme, està situada en la Plaça de la Creu de Martorell, per aquest motiu és coneguda com La Creu de la plaça de la Creu.

Us passo informació de la seva historia :

  • La primitiva creu va ser erigida l’any 1576 pel comú de Martorell, i era situada a l’entrada de la vila, al peu de la cruïlla de camins entre el Congost i el Pont del Diable, davant el portal d’en Subirats, que, a partir d’aquell moment va ser conegut com a portal de la Creu.
  • L’antiga Creu de Terme va ser destruïda el 1869.
  • El dia de sant Joan del 2000 es va fer la inauguració de les obres d’urbanització de la plaça de la Creu, hi allí es va instar-lar la reproducció actual de La Creu de Terme.

Es tracta d’una creu de pedra erigida damunt una base de dos graons, de planta circular. Al centre es disposa la columna de planta hexagonal amb un volum a la part inferior més ample.

A la part superior, s’hi encasta la magolla o capitell, també sisavat rematat per dues motllures planes i amb les cares decorades per figures de sants i/o evangelistes, entre les que s’identifica sant Isidre, canonitzat el 1622. La creu pròpiament dita és de tipologia llatina amb el braços acabats amb formes vegetals que recorden la flor de lis.

Cal dir, que la magolla o capitell és una peça recuperada que temps enrere havia format part d’altres dues creus de Martorell: la creu de l’illa Santacana, construïda l’any 1922 per Francesc Santacana i Romeu i enderrocada l’any 1936 durant la Guerra Civil, i la creu del jardí del Museu de l’Enrajolada, erigida el 1968 i enderrocada per la caiguda d’un arbre el 1988.

Els plans mostren, a l’anvers, la imatge del crucificat i, al revers, motllures nerviades.

La Creu de la plaça de la Creu és una obra del municipi de Martorell i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme del carrer Biscaia de Sant Adrià

La Creu de Terme de Sant Adrià, està situada en el carrer de Biscaia amb  cantonada amb carrer d’Argentina en el municipi de Sant Adrià de Besòs.

La Creu de Terme està ubicada en una zona enjardinada, i fa límit entre Sant Adrià i Barcelona. La creu, que senyala simbòlicament el límit del municipi, es va construir el 1944 i es va situar a la carretera de Mataró. en aquest indret ja n’hi havia hagut una antigament.

Posteriorment va canviar d’emplaçament. La iniciativa de posar la creu va ser de l’Estat i Acció Catòlica que volien restablir totes les creus que s’havien perdut en motiu de la Guerra Civil.

És de pedra artificial i està constituïda per un basament cúbic sobre el qual s’alcen quatre pilastres de fust cilíndric i llis amb motllura formada per tres filets semicirculars rematada per una triple corona d’anells troncocònics. Al centre de la base hi ha un fust cilíndric que sosté un capitell de forma troncocònica invertida, amb decoració vegetal, on descansa la creu;

aquesta té els quatre braços iguals, de forma troncocònica, revestits amb relleus que simulen cordes teixides a espiga. El punt central de la creu està ressaltat amb un cercle de secció cilíndrica també decorat amb relleus d’inspiració vegetal. L’estat de conservació és força bo, però en algunes zones ha saltat el revestiment de pedra artificial deixant els ferros al descobert.

La Creu de Terme del carrer Biscaia és una obra de Sant Adrià de Besòs  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de Mataró

   

La Creu de terme està situada en el Camí Ral – la Rambla de Mataró i davant el carrer de Sant Agustí.

La Creu de terme, se la coneix com La Creu d’en Ramis.

Veiem la seva historia :

  • La Creu de terme, pel seu estil es pot datar al segle XVI.
  • Probablement la seva construcció es refereix a un acord del Consell de la Vila de l’any 1562 pel qual hom resol de fer “la creu enderrocada que està a prop de la casa d’en Ramis, la qual s’hagué de fer del modo que esta la creu de Badalona”.
  • L’any 1803 fou enretirada del seu lloc primitiu i més tard hi fou adossada una font que només deixava sobresortir la part superior de la creu.
  • Ha estat objecte de múltiples intervencions, entre les quals destaca la restauració feta per Josep Puig i Cadafalch l’any 1892.
  • La creu va ser destruïda l’any 1936 i es pot veure parcialment reconstruïda al Museu de Mataró.
  • Al seu emplaçament original, a la plaça de Santa Anna, podem veure una reproducció que se’n va fer l’any 1942.

La creu porta la imatge del Sant Crist a l’anvers i de la Mare de déu al revers. Rodegen la base els apòstols al nus.

A la base de la creu hi ha una inscripció que resa :

“Construida en el siglo XVI. Destruida en 1936. Reconstruida en Santa Misión en 1941”.

La Creu de terme d’en Ramis està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró i Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme del Masnou

entrada al Cementiri

La Creu del Terme, està situada dins del Cementiri , en l’Avinguda de Joan XXIII, 100, el Masnou.

La Creu de Terme del Masnou és d’estil gòtic feta de pedra de base i fust octogonal a l’interior del cementiri municipal del Masnou. La forma octogonal emfasitza el significat de l’octògon com símbol d’espiritualitat que rememora el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. La Creu fa uns tres metres d’alçada i consta de tres parts diferenciades, totes elles amb contingut simbòlic , la base, el fust i la pròpia creu. La major part de la decoració es concentra al cos superior.

A la base hi ha la inscripció “Anno Christi MD” (any de Crist 1500) i està decorada amb una motllura a la part superior. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l’entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s’han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix “Als fills del Masnou morts fora de la pàtria”. En una altra “L’Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998”. Finalment, a la tercera, s’hi llegeix “A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939”.

A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques distribuïdes al voltant del fust, que representen vuit sants no identificats.

La creu que corona la peça, decorada amb profusió de formes vegetals d’estil gòtic, consta de dos relleus disposats a cadascuna de les cares. A una d’elles hi apareix la imatge de Crist crucificat amb una calavera amb dues tíbies als seus peus que representa el crani d’Adam. A la banda oposada, hi ha la figura esculpida de la Mare de Déu amb el nen Jesús.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme d’Alella

La Creu de Terme d’Alella, està situada al passeig de la Creu de Pedra d’Alella.

De fe, estava situada en el  camí Ral. Aquesta via pujava allunyada a ponent de la riera fins a la Creu de Pedra, punt de referència que avisava el visitant de la proximitat del poble d’Alella.

Fons Fotografic de Salvany

Es d’estil gòtic, del segle XIII, va ser  restaurada. Situada damunt d’un pedestal format per quatre esglaons circulars.

El fust és octogonal igual que el nus o capitell, on hi ha representades vuit figures de diversos Sants.

Com a altres creus de terme, mostra en una cara el Crist crucificat

i a l’altra, la Mare de Déu amb les quatre figures del Tetramorf en cada cantonada de la creu; en aquest cas la verge no porta el nen Jesús a sobre seu.

La Creu de Terme d’Alella, està declarada com Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Colònia industrial Ymbern d’Oris

La Colònia Ymbern era  una antiga colònia tèxtil, al terme municipal d’Orís.

A la llarg de la seva historia industrial ha tingut altres denominacions com  : “El Pelut”  i Colònia Conangle.

Us passo les seves dades historiqes de l’empresa :

  • L’origen de la colònia de Conangle tenim de retrocedir a l’any 1859, quan Joan Camps tramita l’expedient per obrir una fàbrica o adoberia de pells.
  • En la dècada de 1860 la fàbrica canvià d’ús, es començaren a treballar els filats de cotó.
  • L’establiment passà per les mans de diversos propietaris. Un d’ells, Valentí Faht n’era el propietari l’any 1879.
  • Aquest mateix juntament amb el fabricant Vehil van aixecar la colònia la Mambla, en el mateix terme d’Orís.
  • L’any 1887 la fàbrica declara 4000 fusos, 14 cardes i 100 telers.
  • El 1889 la fàbrica patí un incendi que només deixà dempeus les parets, axó, causà la seva aturada fins al 1892.
  • El següent propietari fou Lluís Madirolas.
  • Però no fou fins a l’arribada dels fabricants barcelonins Calvet i família, en el 1905 que aquest establiment industrial esdevingué una gran colònia, amb tots els serveis i la incorporació d’una finca annexa dedicada a la producció agrícola.
  • Calvet va renovar també tant els habitatges els obrers com altres edificis i va construir un nou pont, el 1923. El projecte va ser supervisat pel mateix Gaudí, que va fer canviar la maqueta de l’església diverses vegades.
  • El 1928 Calvet s’arruïnà i les obres quedaren aturades.
  • El 1930 la societat Ymbern de Mataró, va comprar la colònia i la va posar en funcionament el 1931.
  • L’any 1970 s’hi enregistraven 144 habitants.
  • A partir del 1975 es va començar a abandonar gradualment, ja que els habitants es van anar comprant cases a Torelló. Els darrers habitants de la colònia procedien majoritàriament del poble de Priego, a Còrdova.
  • L’estat actual del conjunt és d’abandonament i en procés d’enrunament. Els jardins també estan completament descuidats.

Es tracta d’una de les colònies tèxtils més unitàries de la conca del riu Ter.

Destaca per la seva singularitat arquitectònica i el seu urbanisme enjardinat.

S’accedeix a la colònia per damunt d’un pont de pedra sobre el riu des del terme de Torelló.

La disposició dels edificis industrials, van ser construïts amb pedra corejada d’estil modernista, tot formen una plaça.

Disposava dels habitatges pels obrers, així com uns equipaments  : fonda, botiga, safareigs, camps d’esports, l’explotació agrícola annexa  i un espai com a sala de ball d’estiu.

Sobretot, cal destacar  els magnífics jardins, dissenyats per Nicolau M. Rubió i Tudurí, fan un exemple únic de colònia industrial a Catalunya.

A part dels arbres que avui en dia es conserven, podem veure entre la vegetació, fonts i sortidors,

glorietes, bancs de pedra…

El que encara queda del camp de futbol…

Se intueix, que estaven dins del gran jardí, varis camins pel passeig del obrers i família, ara totalment embardissats.

La Colònia Ymbern es va construir sota les ordres de l’arquitecte Riera, fortament influït per l’escola de Gaudí.

Cal ressenyar , la gran infraestructura de la canal que procedent del riu Ter, entre per la finca paral·lela al riu, i entra a d’instal·lacions on aportava l’aigua necessària per la producció a la Industria.

L’origen de la colònia Ymbern té els seus precedents en un establiment en el qual es treballava la pell, d’aquí li ve el sobrenom de “la fàbrica del Pelut”.

Va mantenir l’activitat tèxtil fins el 2000.

Va ser  una de les colònies industrials més importants del tram mitjà del riu Ter i de les més interessants de Catalunya.

La Colònia Ymbern esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades: Ajuntament d’Orís, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

La Creu de Terme de Montjuic a Barcelona

Aquesta Creu de Terme, està situada al costat de les guixetes i front a una de les entrades al Poble Espanyol de Montjuic de Barcelona.

És una creu relativament recient , del segle XX, per aquest motiu la podem veure que es conserva en bon estat.

De fet, va ser un regal de l’alcalde de Santiago de Compostela a Barcelona  en l’any 1970.

Per aquest fet no te cap detall o historia a comentar.

Es molt senzilla en el seu conjunt, com moltes te una cara amb Jesucrist crucificat i la Verge amb el nen a l’altre cara.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé