Creu de terme d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)

La Creu de terme està situada en la Plaça de la Creu d’Olesa de Bonesvalls.

Historia:

  • És la única creu de terme que hi ha al municipi d’Olesa de Bonesvalls, situada a la plaça de la Creu, a l’entrada del nucli antic i davant de la masia can Tutusaus.
  • Anteriorment ja hi havia una creu en aquest indret posada en aquest lloc el segle XIX procedent del Pla de la Creu, lloc proper a l’Hospital, al peu del camí Ral a Begues.
  • Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment i la que podem veure actualment és nova, feta al 1890 per ordre de Mn. Josep Pascual que feu esculpir una nova, i tan sols conserva part de la base de l’antiga creu, base que es troba sota la nova pavimentació de la plaça.
  • La creu anterior era la que es trobava al Pla de la Creu i que sembla que va ser derrocada a trets durant la guerra de la Independència (1808-1812) i la van traslladar al poble. Mn. Pascual deia que guardava alguns trossos d’aquesta antiga creu del Pla de la Creu. Probablement era una de les creus que en temps de Mn. Mísser es trobava a la rectoria.
  • Durant la Guerra Civil la creu fou molt malmesa i posteriorment es va reconstruir i es va posar de nou al mateix lloc en acabar aquesta.
  • La primera creu fou probablement una creu feta a finals del segle XVI, de la que es conserva part en una propietat particular, al peu del camí de la Pedrosa.

Creu de base circular amb suport octogonal i columna octogonal que aguanta una creu de pedra orientada de nord a sud i que té gravada una ma al costat sud i una creu al nord. És situada en mig d’un jardí i al seu costat hi ha un xiprer.

Observacions:

Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l’arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d’Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l’altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s’implorava al cel.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cortés Elía, Mª del Agua

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de Castelldefels (Baix Llobregat)

La Creu de terme està situada entre el Pg. de Can Vinyes  i el Pg. de la Creu, en la  urbanització de  Bellamar de Castelldefels.

És una creu de terme, actualment escapçada. Només conserva la magolla, el fust i la base de suport a la qual se li atribueix un possible origen romànic.

La creu pròpiament dita no s’ha conservat i tampoc es té referència de com deuria ser.

El fust és hexagonal i la magolla, també de perfil sisavat, està esculpida amb baixos relleus, ara molt deteriorats i de difícil identificació.

No se sap el seu emplaçament original, però l’any 1932 ja estava en el lloc actual.

També és coneguda com la Creu de can Vinyals.

Santi Barjau / Generalitat de Catalunya

Per a més informació podeu accedir a :

https://castelldefelshistoria.blogspot.com/2018/03/la-creu-del-terme-cruz-del-termino-de.html

La Creu de terme és una obra del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de terme de Sant Feliu Sasserra (Bages)

La Creu de terme està situada al costat de la carretera B-431 de Sant Feliu Sasserra a Avinyó, km 62 a mà dreta, a 200 m. situada al peu del camí d’accés particular a la masia del Pilar de Sant Feliu Sasserra.

Us passo la seva historia:

  • La Creu de Terme de Sant Feliu Sasserra porta la data de 1690, fet que juntament amb la característica decoració floral dels seus braços pot considerar-se propi del barroc, tot i que manté força connexions estilístiques amb la manera de fer del renaixement.
  • Recordem que arreu dels països catalans són molt freqüents, en llur majoria gòtiques i renaixentistes.
Albert Benet i Clarà – 1981 / Generalitat de Catalunya

La creu és sustentada per una columna que reposa sobre uns graons de planta circular i troncocònica. El fust és coronat per un nus que sosté la creu pròpiament.

Albert Benet i Clarà – 1981 / Generalitat de Catalunya

Aquesta, esculpida en pedra, té els braços curts i amb els extrems flordelisats.

Les seves cares presenten, en relleu, la Crucifixió en una banda i la imatge de Maria orant en l’altra.

La Creu de terme és una obra del municipi de Sant Feliu Sasserra (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Can Ros o de Terme de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)

La Creu de Can Ros està en el carrer de Girona s/n de Sant Vicenç dels Horts.

Us passo la seva historia:

  • L’any 1910, Luis Sagnier i Nadal, propietari barceloní de terrenys al poble, demana permís per substituir la creu de terme de ferro per una de pedra.
  • Aquesta creu, que emergia paral•lela a un xiprer, era popularment coneguda com la de Can Ros.
  • Tenia dues funcions: assenyalava el punt de sortida o d’entrada del poble, i en segon lloc, constituïa un punt de referència per a les processons.
  • Fou malmesa durant la Guerra Civil, però fou restaurada a iniciativa del mateix Ajuntament el 2 de maig de 1948.
  • Dins dels actes d’inauguració de la nova creu, un nou xiprer fou plantat aquella mateix dia, s’organitzà una processó amb la participació del Cos de Portants, que s’oferí a col•laborar econòmicament en les despeses de la construcció de la Creu, i, un cop acabada, en Narcís Lunes compongué un poema que va llegir ell mateix.
  • Tanmateix l’autorització de la Diputació provincial no s’obté fins a l’any 1949.

La Creu de Can Ros, també anomenada Creu de Terme, d’estil neogòtic, ubicada al barri de Can Ros (Sant Vicenç dels Horts). Està muntada sobre una base de dos graons de pedra, disposats en forma de planta circular.

El fust té secció octogonal i reposa damunt una motllura prismàtica que fa d’enllaç amb la base. Suporta un capitell, de volum més ample que alt, profusament treballat amb elements esculpits que simulen elements propis de l’arquitectura gòtica amb arcs apuntats, que cobricel·len creus i altres ornamentacions, envoltats de frondes vegetals. La creu, de perfil trilobat amb els blans decorats amb baixos relleus, és floronada per formes vegetals similars a la flor de lis. Presideix la creu una imatge del crucificat, també de pedra.

La creu és la reproducció de l’antiga creu de terme de Can Ros, construïda l’any 1910. Els trossos de l’antiga creu, trobats al safareig de cal Cripí, foren aprofitats per construir la base de la nova creu restaurada.

La Creu de Terme de Can Ros està protegida com a bé cultural d’interès local del municipi.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Terme de la Plaça de Sant Mateu de Bages (Bages)

Creu de terme emplaçada a un extrem de la plaça del mateix nom, al nucli de Sant Mateu, entre l’actual edifici de l’Ajuntament i la casa anomenada La Creu.

Consta d’un pedestal de pedra de planta circular amb tres graons d’una alçada considerable. En comparació el fust, també de pedra, és força curt.

És un fust de secció quadrangular, amb els contorns que adopten lleument una forma quadrilobul·lada. El primer graó del pedestal és d’un tipus de pedra, sorrenca, diferent de la resta.

A la part superior hi ha la creu, de ferro, amb un triangle a la base i decorada amb gravats de motius geomètrics.

Al fust de la creu hi ha encastada una rajola amb la següent inscripció:

“Atura’t, vianant! Seu i reposa damunt la meva falda maternal. Repara en l’empedrat que el recer enllosa, i en la creu que hi llueix, i en cada cosa, una ofrena de goig celestial”.

No coneixem notícies antigues d’aquesta creu, que devia marcar un encreuament de camins al lloc on, a la segona meitat del segle XIX, es va formar el primer carrer al nucli de Sant Mateu. Probablement la creu és d’aquesta època.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de terme de Relat d’Avinyó (Bages)

La Creu de terme de Relat està a peu de la carretera B- 431 d’Avinyó a Sant Feliu Seserres a 100 m al nord del Mas Relat d’Avinyó.

Creu de terme feta de pedra i que consta de tres elements clarament diferenciats:

  • La base feta de tres cercles fets de carreus de pedra, superposats i més recents.
  • La columna.
  •  I la creu, més antiga que la resta.

La creu és de difícil datació ja que sembla molt gastada indicant que fa molts anys que està construïda, tot i que tampoc la considerem excessivament antiga.

Podríem datar-la entre el s. XVIII i el XIX. La creu ens mostra a la vessant de ponent la crucifixió de Jesús i a la de llevant un sant.

La creu té un capitell on, a cada una de les cares hi ha un personatge diferent.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de l’Agulla de Manresa (Bages)

La Creu de terme de l’Agulla està situada en el centre de la rotonda de la carretera de Manresa a  Santpedor BV-4501, km 2,5 i front al Parc de l’Agulla,

És una creu de terme que presenta una estructura de cos circular a la base, la qual s’eixampla en un collaret i immediatament es torna a fer més petita a mesura que puja en tres cercles concèntrics superposats.

A. Torruella / Generalitat de Catalunya

El fust de la columna també és cilíndric i està coronat amb un capitell decorat i rematat amb una petitona teulada molt senzilla.  Tota aquesta estructura és de pedra, mentre que la creu que la corona és de ferro.

La Creu de terme de l’Agulla és una obra del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Bruguers de Gavà (Baix Llobregat)

Aquesta Creu de terme esta  situada davant de l’Ermita de Bruguers, a tocar de la carretera de Gavà a Begues.

Segons sembla aquesta creu dataria de l’any 1500,

la mateixa època en que es va construir la façana de l’Ermita de Bruguers.

En aquesta creu de terme, podem observar que no hi ha cap imatge tal com es habitual,

on en una cara hi ha la imatge de Crist i a l’altra una de la Mare de Déu, ni cap sant o / i santa.

Es considera que és d’estil gòtic.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de terme de Salelles de Manresa (Bages)

La Creu de terme de Salelles està l costat de la carretera C-241, prop la benzinera de Salelles de Manresa.

Us passo la historia:

  • No la trobem consignada en cap document antic, però com diu Sarret i Arbós en el seu llibre: Les creus de pedra del terme de Manresa, es creu que l’antiga creu era obra del segle XV, i que seria una de les fites que separaven el terme jurisdiccional del senyor de Salelles, que n’era el Pobarde i capítol de la seu de Manresa, del terme del veguer.
  • A 1913, data de publicació de l’esmentat llibre, la creu encara estava en peu, i el seu autor en fa una petita descripció.
  • L’actual creu de pedra és obra de l’any 1947, segons la inscripció del seu sòcol.
  • El seu estat de conservació és en general bo, malgrat que el sòcol està força desgastat.

L’actual creu de terme de Salelles consta de les següents parts: una peanya de dos graons i un cos circular de 40cm. d’alçada, a sobre del qual es recolza el basament d’una columna de base quadrada amb els cantons bisellats per la part superior, la qual cosa permet la transició a una columna de base octogonal. El capitell situat a la part superior és sense cap mena de decoració i culmina amb una creu de pedra, que està força desgastada.

Maria Alba i Joan Oliveras i Rubiralta / Generalitat de Catalunya

La Creu de terme de Salelles és una obra del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de terme de Sant Andreu en el Barri de Trinitat Vella de Barcelona

La Creu de terme de Sant Andreu està actualment en el carrer Turó de la Trinitat cantonada amb carrer del Tossal de Barcelona.

Cal destacar que aquesta creu es una rèplica de la creu original, es creu que podria ser del segle XIV, i que va ser restaurada l’any 1565, i que estava situada molt a prop, on hi hagué la popular Quinta Forca, lloc on es va executar varies persones.

Va estar reubicada al segle XIX un temps en el Cementiri de Sant Andreu, a començament dels anys noranta del segle passat va ser traslladada a l’Arxiu Històric de Sant Andreu, estava en un estat molt deteriorat. La replica va ser reposada durant l’any 2016 en el lloc actual.

En la creu hi podem observar la imatge petita de crist; en el seu capitell dos arbres arrencats, un abat, dos cavallers resant i una Verge assentada amb el Nen.

Text i Fotografies: Ramon Solé