Creu de Puig-reig (Berguedà)

La Creu està situada en la Plaça de la Creu de Puig-reig.

Historia:

• La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s’ubicava prop de l’entrada de poblacions o monestirs o vora els camins.
• En el cas de la de Puig-reig es molt probable que s’alcés quan els Templers van accedir al plé domini sobre el castell de Puig-reig i el rei Jaume I els hi va reconeixier els drets com a senyors jurisdiccionals del lloc, al 1213.
• L’origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d’un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió.
• En el cas de Puig-reig s’hi feia processó el dia de la festa del Roser : ” Lo primer diumenge de octubre que és lo Roser Universal de Maria SS., se cante la missa major, y se fa processó fins a la creu del Sala, e treu la Vera Creu ales dos missas y lo ofici és per los confrares del Roser”.

La creu que dona nom a la Plaça de Puig-reig es una típica creu de terme que com totes aquestes estructures monumentals de pedra tenen simbologia clarament religiosa, i es situen generalment vora d’un camí, a prop de l’entrada a un nucli habitat; en aquest cas donava entrada al recinte casteller de Puig-reig, just davant del portal del mateix nom, portal de la Creu.

La creu original, destruïda durant la Guerra Civil (1936-39), era un excel·lent exemplar gòtic amb les figures de la Crucifixió i la Verge. Fou restaurada, gairebé refeta de nou, després del conflicte civil i col·locada de nou al mateix indret que des de feia segles donava pas al recinte del castell de Puig-reig. El pedestal es molt probablement obra de principis del s. XX.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé

Fotografies del Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de terme del Coll de Begues (Baix Llobregat)

La Creu de terme del Coll esta situada en el Carrer Ferran Muñoz, 27 de Begues.

Historia:

• Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l’any 1312, i possiblement una de les més antigues d’Espanya.
• Actualment, aquesta creu conserva de l’original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l’Ajuntament de Begues.
• Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l’abolició de l’Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d’aquest orde militar.
• Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l’Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà.

Còpia de la creu de terme d’estil gòtic, composta, a la base, per un pedestal de pedra de gres circular, el tronc amb un capitell a la part alta, que fa de base de la creu pròpiament dita. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge.

Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l’altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l’escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l’esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d’una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d’esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d’aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l’altra amb la inscripció de la data de construcció: “Anno Domini MCCCXII”

Observacions:

Existeix una còpia d’aquesta creu al seu emplaçament original, al costat de Can Grau del Coll anomenada Creu del Coll de Begues, de Can Grau, al Camí Ral de Sant Climent, mentre que el capitell original es troba a l’Ajuntament de Begues.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Oriol Vilanova

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Creu de Terme de Calders (Moianès)

La Creu de Terme està a prop del carrer Manresa, on s’encreua amb al carrer de les Basses Roges, a prop de la carretera.

Historia:

• Abans de l’actual creu de ferro n’hi havia una de fusta sense pilar de pedra.
• Aquesta se la va emportar una mula que hi estava estacada.
• Aleshores s’hi va posar la creu de pedra i ferro.
• Aquesta creu marcava una cruïlla de camins: el camí ral de Manresa a Vic amb el camí d’Artés, que possiblement continuava cap a Viladecavalls.

La Creu de terme, consta d’un pedestal de planta quadrada amb tres graons, un pilar octogonal de pedra picada, d’uns dos metres d’alçada,

i, al damunt, una creu llatina de ferro forjat, amb formes decoratives a les puntes.

La creu té la següent inscripció: “ANY 1805”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies:  Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Terme o La Creu del Pla del Penedès (Alt Penedès)

Per anar a la Creu de Terme, cal sortir del Pla del Penedès des del carrer de la Creu pel camí de can Fontanals,

a 180 m. arribareu a la cruïlla amb el camí de la Sala, veureu la creu, que és envoltada per un clos de planta triangular.

És esmentada des del segle XVI. 

La creu original de pedra va ser destruïda durant la Guerra Civil, es va haver de substituir per una de ferro.

Posteriorment es va col·locar l’actual.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de Terme de Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat)

La Creu de Terme esta en un costat en el camí del cementiri o de Can Prats, de Sant Esteve de Sesrovires.

És una creu de ferro forjat composta per dos braços de secció quadrada rematats amb doble vora i decorats senzillament amb quatre peces de ferro recolzades sobre els quatre espais definits per l’intersecció perpendicular dels dos braços.

Aquesta està col·locada sobre un fust de pedra calcària quadrangular o prismàtica, feta de maçoneria amb arrebossat, la qual es sobreposa a una columna de secció quadrada feta de carreus de pedra.

Finalment, el conjunt descansa sobre una base de pedra de planta quadrada composta de tres nivells o graons de diferent alçada.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

La Creu de Terme esta a la dreta de la carretera que puja al Castell de Sant Martí Sarroca.

Imma Mestres, Josep Font i Àlex Asensió – 2006 / Generalitat de Catalunya

Història:

• Aquesta creu, moderna, substitueix una altra creu de ferro que estava situada prop el castell i que va ser destruïda durant la guerra civil.
• La base de suport de pedra motllurada probablement és un element aprofitat procedent d’una altra construcció.

Creu de planxa de ferro que resta encastada dins una base de pedra. La creu, pròpiament dita, és molt senzilla, del tipus llatí, amb els braços rectes acabats en punta de fletxa i els angles de la creuera remarcats amb expansions punxegudes que configuren un quadrat central. La superfície de la planxa és llisa. El braç inferior, a través d’un eix vertical cilíndric, s’encasta dins la base de suport la qual descansa damunt una socalada, de pedra, de tres graons.

La base de suport és un volum profusament decorat treballat amb relleus de cargolades fulles d’acant que surten de la part inferior i s’enfilen per la superfície per acabar en un tram estriat remat per un coronament de sanefa de formes vegetals esquemàtiques. Els acants s’agrupen de dos en dos i, entre cada parella, es disposen rostres grotescs de personatges masculins, adults, amb els ulls i la boca oberts.T MARTÍ.

La Creu de Terme de Sant Martí Sarroca és una creu de terme del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de l’Estany (Moianès)

La Creu de terme de l’Estany està situada a peu de la Ctra. Moià – l’Estany, C-59, km 45, 1 km abans monestir .

Us passo la seva historia:

• La creu de pedra es pot datar cap al segle XIV. Possiblement s’enlairà per iniciativa de l’abadia de Santa Maria de l’Estany.
• Aparentment marcava el límit de terme en el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès, a través del Lluçanès i de Moià i que vorejava el prat de l’antic estany per la vessant est de la conca d’aportació.
• La seva disposició es devia veure afectada per les obres de construcció de la carretera adjacent, que es van dur a terme entre 1882 i 1904.
• L’any 1954 fou restaurada pel doctor Josep Maria Vilardell, segons testimonia una placa de pedra col•locada damunt la plataforma, al costat oest, a la vora de la carretera.
• Una tradició ens explica que aquesta creu assenyala el lloc on la imatge de la Mare de Déu de l’Estany es feu tan feixuga que va ser impossible d’avançar més endavant quan s’intentava de traslladar-la perquè no quedés abandonada amb motiu del saqueig públic del qual va ser objecte el monestir , davant el miracle, la imatge de la Verge fou retornada al seu lloc original.

Josep Salvany i Blanch / Viquipèdia.

La creu de terme es troba a ran de la carretera que va de Moià a l’Estany en el que avui hi ha el Raval del Prat.

És al costat d’una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera.

Consta d’un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada.

Damunt d’aquest s’assenta el pilar monolític de planta octogonal, d’uns 2,5 m d’alçada, que sosté el capitell i la creu.

DGPC

El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors.

Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a els cares est i oest s’hi intueixen una mena d’ones d’aigua que podrien correspondre a l’escut de l’Estany.

Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades.

La creu de pedra de l’Estany protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

La Casa del Terme de Sant Pere de Ribes (Garraf)

La Casa del Terme esta situada en el veïnat del Castell de Ribes o Sota-ribes de Sant Pere de Ribes.

Us passo la seva historia:

• L’antic edifici del comú de Ribes està documentat des del segle XV.
• La Universitat del Terme s’hi va allotjà fins al segle XIX, quan va traslladar-se a la Casa de la Vila.
• Després va acollir l’escola del municipi.
• Des de finals del segle XX s’utilitza com a centre d’informació.
• L’any 2007 va ser restaurat i el seu entorn es va arranjar per facilitar l’accés dels visitants.

Casa situada al nucli de Sota-ribes, a peu del torrent de l’Espluga. És un edifici aïllat de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana.

S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt adovellat que es troba elevat respecte el nivell del torrent. Per salvar aquest desnivell, en la darrera reforma s’hi va construir una rampa i unes escales.

Sobre el portal hi ha una petita finestra d’arc pla arrebossat amb l’ampit motllurat. La façana es troba reforçada amb un contrafort situat al costat del portal.

L’edifici presenta poques obertures, totes elles d’arc pla arrebossat de reduïdes dimensions. La façana posterior té la base atalussada. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L’acabat exterior és arrebossat de color terrós, excepte la base de pedra vista que ha estat repicada en la darrera restauració.

La Casa del Terme és una obra de Sant Pere de Ribes (Garraf) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de Terme de Les Cabanyes (Alt Penedès)

La Creu de Terme de Les Cabanyes està situada en la unió de l’avinguda U i el carrer Cinco de Les Cabanyes.

No tenim dades de la seva construcció ni de la seva historia.

Es una creu molt senzilla ,  sols està decorada amb la Crucifixió i s’alça sobre un pedestal de munt de tres graons.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de terme de Sant Celoni (Vallès Oriental)

La Creu de terme està situada en una  cruïlla del carrer Major amb la carretera Vella.

Us passo la seva historia:

• Aquesta creu de terme era coneguda a Sant Celoni amb el nom de Creu Coberta. Es va fer malbé i la van arreglar.
• L’any 1870 fou portada al cementiri vell, en temps de la Segona República, va ser desmuntada i enterrada allà mateix.
• Descoberta novament l’any 1956, fou col•locada prop de la capella de Sant Ponç. Segons deia mossèn Figueras en unes notes, al sòcol primitiu hi tenia una inscripció inintel•ligible que ha desaparegut.
• La creu actual, de 1998, és una reproducció de l’original gòtica del segle XVI, que es conserva a la Rectoria Vella, i és feta amb pedra de Girona.

Montserrat Viador i Crous – 1982 / Generalitat de Catalunya

És una creu de terme a l’entrada del poble. Originàriament col·locada damunt d’un pedestal o sòcol posat damunt de tres graons, consta d’una columna acabada amb un capitell i una creu. El sòcol i els tres graons eren fets antigament de pedra grossa col·locada una al costat de l’altra.

Al capitell, que és petit, hi ha l’escut senyorial de la família Desbachs: unes bandes encreuades i unes petxines de pelegrí. La creu pròpiament dita està decorada per un cantó per la Mare de Déu i per l’altre la imatge del Crucificat.

La creu de terme, o Creu Coberta, és una obra de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero