Can Modolell de la Torre de l’Hospitalet de Llobregat

Can Modolell de la Torre, coneguda com La Talaia, és una torre de defensa situada en la plaça de Josep Bordonau de L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo un recull de la seva història :

  • La Torre, data el 1587, havia format part del Mas Modolell de la Torre o Mas Burguera.
  • Al segle XVI posseïa no menys de 14 mujades (aproximadament 6,86 ha).
  • Aquesta casa es trobava a l’actual carrer de Talaia, el qual es a uns metres més enllà de l’actual ubicació de la torre, en direcció a Cornellà.
  • Quan la casa va ser enderrocada, la torre va ser traslladada pedra a pedra i reconstruïda el 1972 al seu emplaçament actual, al peu del carrer del Xipreret per la Diputació de Barcelona.

És un edifici de planta quadrada amb planta baixa i quatre pisos.

La porta d’entrada és rectangular adovellada i, seguint el mateix eix, s’obre una finestra quadrangular a cada planta en els tres pisos següents.

A l’últim pis s’obre, en cada una de les quatre cares, una galeria de tres arcs de mig punt.

A la llinda de la porta es pot llegir la data “1587”.

El parament és de carreus ben devastats de petites dimensions, excepte les cantonades i l’emmarcament de les obertures que són de carreus més grans.

Can Modolell de la Torre, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Refugi Antiaeri del centre de Badalona

El Refugi Antiaeri es va construir  en la Plaça de la Vila durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest refugi va ser projectat per una capacitat de 600 persones i construït entre 1937 i 1938.

Una placa recorda el Refugi Antiaeri del centre de la ciutat, utilitzat pels badalonins durant els bombardejos de la Guerra Civil a Badalona, ara fa 80 anys.

El Diari de Badalona, feia així referencia de la inauguració amb un tòtem de senyalització d’aquest refugi :

http://www.diaridebadalona.com/el-refugi-antiaeri-que-va-salvar-la-vida-de-centenars-de-badalonins-durant-la-guerra-civil

Va ser recuperat  l’any 1982, com ha centre d’exposicions permanent de l’historia de Badalona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Barberà de Sabadell

La Creu de Barberà està situada en la Plaça de la Creu de Barberà, confluència entre la ctra. de Barcelona i l’av. de Barberà de Sabadell

Aquest barri  va pertànyer al municipi de Barberà del Vallès fins al 1957, en què va ser agregat a Sabadell.

Rep el nom de la Creu de Barberà, que senyalava el límit meridional de la ciutat, per tan és pot considerar una creu de Terme.


Fons Fotografic Generalitat de Catalunya

Sembla que la primera casa de la Creu, va ser cal Pauet,  la va construir Pau Santfeliu el 1880, prop de les Termes, en una vinya que tenia a tocar de la carretera de Montcada a Terrassa.

La seva característica es com a creu grega de pedra suportada per un pilar hexagonal sobre el que hi ha un capitell.

El 16 d’octubre de  2016, la Creu de Barberà, simbòlica i ubicada a la plaça del mateix nom, va apareix a terra després que presumiblement algun vàndal l’hages enderrocat a cops, us passo la informació :

https://www.isabadell.cat/sabadell/societat/la-creu-de-barbera-apareix-enderrocada/

Dades de la seva historia i restauració :

http://www.sabadell.cat/ca/noticies-municipals/68958-la-creu-de-barbera-tornara-al-seu-lloc

La Creu de Barberà és una obra historicista de Sabadell i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Plaça de la Creu de Barberà

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antigues Escoles de Santa Maria de Palautordera

L’edifici de Les Antigues Escoles està situat al darrera de l’Ajuntament, concretament, aquest edifici és entre el carrer Dr. Robert i el carrer del Consolat de Mar.

Actualment és la seu del Centre Cívic Municipal Mestre Salvador Fàbregas, i altres Serveis o entitats.

Us passo informació al respecta :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les de Terrassa

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les  està situat en el carrer Sant Ignasi, 1 de Terrassa.

Us passo dades de la seva historia :

  • És d’estil gòtic del segle XIV.
  • Aquest fragment prové del claustre del monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, destruït el 1873.
  • Va ser instal·lat al jardí de la casa Alegre del carrer del Nord, actualment desapareguda.
  • Posteriorment en l’emplaçament actual.
  • Algunes parts passaren al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu Santacana de Martorell i al museu d’art del Castell Cartoixa de Vallparadís de la mateixa ciutat de Terrassa, mentre que d’altres van anar a parar a col•leccions privades.

El fragment consta de deu arcs ogivals, d’un total de vint-i-cinc, sostinguts per columnes quadrilobulades i capitells decorats amb motius vegetals.

Els rosetons  en forma de rosassa muntades al basament on descansa l’arcada són de procedència desconeguda. N’hi ha quatre d’originals i els sis arcs restants són reproduccions.

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les és una construcció  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cal Pastor de Santa Maria de Palautordera

Cal Pastor, està situada en la Ctra. Nova de Sant Esteve de Santa Maria de Palautordera.

També és coneguda per Mas Andreu.

Us passo la seva historia :

  • Casa possiblement existent des del segle IX.
  • Apareix en el fogatge de 1553.
  • La família Andreu visqué a la casa dels segles XIV fins al XIX.
  • L’any 1900 la família Ribas adquirí la casa.
  • Segons evidències trobades en reformar la casa, aquesta ha estat incendiada com a mínim dues vegades.
  • L’interior es va reformar el 1990.

La masia de cal Pastor,  al ser molt antiga que ha patit diverses ampliacions. Està orientada cap a l’est. La coberta és a dues vessants. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta annexes adossats a la dreta de la façana.

El conjunt està tancat per un portal.

La porta principal és dovellada. Algunes portes tenen arcs motllurats. A sobre seu hi ha una finestra de pedra d’arc pla decorada a sobre i a sota per replanells motllurats al seu interior hi ha un festejador.

A l’interior de l’edifici hi ha un celler i rebost, una escala de pedra i es pot apreciar, també, una porta pel forn de pa.

Cal Pastor o Mas Andreu,  està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Ponç de Corbera de Cervelló

Sant Ponç de Corbera és una església romànica erigida al segle XI en estil romànic llombard dins del terme municipal de Cervelló.

Es troba dins del terme municipal de Cervelló, però la proximitat amb Corbera de Llobregat ha propiciat que des del segle XIV la denominació de l’església sigui “de Corbera”, i que finalment esdevingués sufragània de les parròquies de Corbera de Llobregat.

  • Les primeres notícies del monestir daten del 1068, en què ja posseïa alguns dominis alodials.
  • Existeixen dues teories pel que fa als fundadors del monestir. La teoria més antiga defensa que l’església devia ser erigida pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, entre els anys 1025 i 1050, mentre que noves troballes documentals farien pensar que va ser erigida pel llinatge dels Cervelló, ja que el monestir era conegut com a Sant Ponç de Cervelló als seus inicis, i no és fins a finals del segle XIII quan es passa a denominar Sant Ponç de Corbera.
  • El 1096 ja és documentada la comunitat benedictina, subjecta a Cluny com a priorat, que abans del 1104 passà a dependre de Sant Pere de Casserres, filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya.
  • Des del segle XIV no tingué pràcticament comunitat: només el prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats.
  • Al segle XV fou regit per priors comanditaris.
  • El 1590 les seves rendes s’uniren al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, radicat primer a Lleida.
  • Després a Sant Pau del Camp de Barcelona, d’on es considerà filial fins a l’exclaustració del 1835.
  • L’església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43.
  • I de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.

No hi ha documentació referent a l’edifici com a residu de l’antic cenobi anomenat Can Cases, si bé el portal de la façana sud dóna peu a aquest supòsit.

La família Casas, actual propietària de la casa, ho és d’ençà 8-10 generacions i van viure aquí fins als anys 1980.

Sant Ponç de Corbera és de planta basilical amb transepte, un absis central i dues absidioles, el campanar és de dues plantes.

Conserva petits fragments de pintura mural, podrien ser originaris.

Sant Ponç de Corbera  és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de Dades : Viquipedia, Ajuntament de Cervelló i Altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

El Caseriu o Hostal del Lledoner de Granollers

L’Hostal del Lledoner esta en el carrer de Corró, 275 amb el carrer del Lledoner de Granollers.

Situat al nord del carrer Corró, és el barri Lledoner, que fou segregat de les Franqueses l’any 1922, i pertany des d’aleshores a Granollers.

L’Hostal del Lledoner és una antiga masia al costat del camí ral. El caseriu del Lledoner de baix, és denominat popularment “L’Hostal”, i és possible que s’utilitzés com a tal.

També val dir que en aquesta casa va néixer Anna Maria Mogas i Fontcuberta  el 13 de gener de 1827, religiosa, fundadora de la Congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor.

Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i un cos central que sobresurt degut possiblement a que és el resultat de la reforma d’una masia de planta basilical.

Limitat per una balustrada a la façana i amb coberta plana, la teula emprada és l’àrab. El portal d’entrada, amb arc rebaixat, dues finestres a la planta baixa, tres al primer pis i una al segon, té carreus als cantons i la façana és, de pedra i maó, arrebossada.

L’Hostal del Lledoner és una obra del municipi de Granollers protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Espanya, seu del Museu de l’Hospitalet de Llobregat

La Casa Espanya, està situada en el carrer de Joan Pallarès s/n, L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo l’historia de La Casa Espanya :

  • Es va construir el 1563 per la família Llunell, que passà més tard a ser propietat dels Molinès i, finalment, de la família Espanya.
  • Va ser reformada el 1735.
  • Per enllaços matrimonials va passar a formar part de la família Molines i més tard dels Espanya.
  • El 1969 fou restaurada.
  • Des del 1972 alberga el Museu d’Història de la ciutat i l’Arxiu Històric.
  • Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

És un edifici de planta rectangular, amb les tres plantes característiques de l’arquitectura civil de l’època. La teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Al centre de la planta baixa s’obre la porta d’accés d’arc de mig punt amb grans dovelles i, a banda i banda, dues finestres quadrangulars.

Seguint el mateix eix les obertures de la planta baixa, al primer pis hi ha tres balcons; les llindes de les tres obertures estan decorades amb arcs conopials en relleu i un escut al centre que corresponen als antics propietaris de la casa: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Molines.

A la planta superior, sis finestres d’arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres, a banda i banda d’un matacà central.

Les col·leccions del museu són molt diverses:

Compta amb un fons d’art contemporani que s’exhibeix periòdicament en exposicions temporals, format per obres d’artistes de la segona meitat del segle XX com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d’altres; i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. El museu també compta amb un conjunt de retaules religiosos dels segles XVI i XVII, procedents de l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida, entre els quals destaquen el retaule de sant Roc i el retaule de les ànimes, atribuïts a Jaume Huguet I i Jaume Huguet II.

L’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1975.

 

Recull de dades : Museu de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Duran del Pedregar de Sabadell

La Casa Duran fa cantonada entre el carrer del Pedregar, 7 i el carrer de Sant Joan de Sabadell.

Masia construïda entre 1578 i 1606 segons dues llindes existents a la casa, una al portal del jardí i l’altra en un dels balcons, damunt la porta exterior. A la llinda de la porta de la planta noble consta el nom del promotor i propietari, Feliu Duran, i la data de 1593. Durant aquesta època els Duran basaven la seva economia en l’activitat tèxtil i agrícola, amb una extensa horta que envoltava la casa.

Sembla força probable que l’any 1585 la masia estigués acabada, donat que en aquest any, segons un document que ha arribat fins a nosaltres, s’hi reuní, en el seu ampli saló, el Consell de la Vila amb un Comissionat de la Reial Audiència. Per tant, sembla força possible pensar que les dates de 1593 i 1606 fan referència a obres d’ampliació o d’embelliment de la masia.

Una altra intervenció a la casa dels Duran té lloc en el segle XVIII a mans d’en Josep Duran, d’ofici apotecari. Aquest s’encarregà de l’embelliment de la casa, introduint elements de gust barroc. Un altre personatge a destacar fou Anton Duran, el qual visqué a cavall entre el s. XVIII i el XIX, aquest fou batlle de la ciutat i precursor del tèxtil.

Per a mes informació d’aquest edifici podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Duran

I també a :

http://ca.sabadell.cat/Ahs/d/Introducci%C3%B3%20Esteve.pdf

L’any 1957 l’Ajuntament anuncià un plebiscit públic per a decidir si s’enderrocava o no la Casa Duran, donat que es considerava com un destorb per a l’urbanisme de la ciutat. El resultat d’aquest fou el decret, el 20 de juny de 1958, de la Casa Duran com a Monument Històric i Artístic.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé