Esplugues de Castellcir

La Casa d’Esplugues està situada just en el sector occidental del terme, al nord-oest del nucli principal del poble de Castellcir.

Dista 2,3 quilòmetres del carrer de l’Amargura, des d’on surt una pista rural que travessa la carretera BV-1310 i mena a Esplugues fent algunes giragonses, però de forma bastant directa.

Us passo la seva historia:

  • El topònim Esplugues està documentat des del 1192, i aquest mas, en concret, des del 1408.
  • Les pedres de les llindes duen les dates del 1748 i 1755, que corresponen a la important remodelació que sofrí el mas en el segle XVIII. 
  • Una altra llinda d’aquest mateix segle es troba en els coberts que hi ha damunt de la masia, a nivell de la Quintana d’Esplugues.
  • Malgrat l’existència de notícies molt remotes d’aquesta casa de pagès, l’edifici actual fou aixecat entre els segles XVII i XVIII.
  • Esplugues és la seu del radial de Castellcir de l’Ecomuseu del Moianès.
  • Encara en obres, el 2011 encara no ha pogut dur-se a terme el projecte complet, però la casa és ja visitable en visita guiada cada dissabte i diumenge.

A prop de la masia d’Esplugues hi ha dues de les nombroses poues del terme de Castellcir:

la Poua Montserrat i el Pou d’Esplugues, totes dues al nord-est, prop de Fontscalents.

Pou Glaç La Vinyota

A l’art entre l’oest i el nord de la masia s’estén el Solell del Barraca, que inclou els Camps de Portet, al nord i la Quintana d’Esplugues, entre l’oest i el nord-oest.

La masia d’Esplugues es una casa de pagès ubicada sota una balma amb façana encarada a migdia. Articulada en diferents cossos aixecats en diverses èpoques.

El parament és de carreus irregulars i fang. La façana presenta obertures distribuïdes en funció de les dependències interiors, sense cap tipus de simetria.

vell abeurador

Aquestes obertures compten amb carreus ben escairats als brancals i a les llindes, i als ampits, pedres motllurades.

Algunes d’aquestes dependències són obertes directament a la pedra viva.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es b-5.jpg

Esplugues és una masia de Castellcir (Moianès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé Fotografies: Mercè Manzano i Ramon Solé

Pont de les Esplugues de Castellcir

El Pont d’Esplugues és un pont del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Està situat a prop de l’extrem occidental del terme de Castellcir, a tocar i a migdia de la masia d’Esplugues, damunt de la Riera de Fontscalents.

És un pont romànic d’un sol ull, de pas estret, preparat per a camins de bast. pel pas de persones i animals de ferradura, però no de carros.

autor : Josep Obradors

Per a mes dades podeu consultar a :

http://www.castellcir.cat/el-municipi/gaudeix-de-castellcir/llocs-dinteres/pont-romanic-i-masia-desplugues.html

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Fotografies: Mercè Manzano

Sant Julià d’Úixols de Castellterçol

Aquesta setmana està dedicada a les Esglésies

Sant Julià d’Úixols és en el terme municipal de Castellterçol, a la comarca del Moianès. És al racó sud-oest del terme municipal, a prop del límit amb els termes de Granera i de Gallifa.

Us passo la seva historia:

  • La domus sancti Iuliani surt esmentada entre el 940 i el 961 com a punt de referència en compres fetes pel levita Guadamir.
  • Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la qual fou cedida al monestir de l’Estany el 1130.
  • Fou sufragània de primer de Sant Martí de Granera i més tard de Sant Fruitós de Castellterçol. Després del despoblament del segle XIV deixà de tenir sacerdot propi i estigué vinculada a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de 1550, retornà a Castellterçol.
  • Va patir reformes i ampliacions als segles XVII i XVIII.
  • La rectoria o casa del guarda de l’església es va fer el 1667.
  • Fou víctima d’un incendi el 1975.

L’església original del segle X ha estat molt modificada al llarg del temps, l’únic element original que es conserva és el campanar.

Jordi Ganmundi i Molina Blanca Paiiàs i Arisa 1982 / Generalitat de Catalunya

L’edifici està format per un cos rectangular amb capelles afegides. El temple tenia una estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, però només es conserva una d’elles.

La porta es troba a la façana sud damunt la qual hi ha el campanar de planta quadrada i de forma tronco piramidal. Està cobert per una teulada de quatre vessants que es recolza sobre una cúpula amb trompes.

Jordi Ganmundi i Molina Blanca Paiiàs i Arisa 1982 / Generalitat de Catalunya

La composició de les façanes és resolta amb un doble nivell de finestres que han estat paredades; les del nivell més alt són geminades i la columna central té un capitell tronco piramidal invertit. La planta baixa del campanar quadrangular, romànic, té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; a causa de transformacions posteriors els arcs de les façanes nord i est han estat tancades.

Sant Julià d’Úixols és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació sal Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano