Can Ribot de Castellbisbal (Vallès Occidental)

Can Ribot esta molt a prop de la Ctra. B-151, en el km 7,5 a Castellbisbal.

Una masia de les més antigues de Castellbisbal, es del Segle XIV.

Masia formada per planta baixa, pis i coberta a dues aigües. El portal és de punt rodó adovellat.

Els elements més característics es troben a les finestres del pis superior,

presenten uns brancals i llindes esculpits, amb petites columnes i formes de caps humans, amb un estil que vol imitar el gòtic.

i dispossa d’un rellotge de sol molt senzill.

Can Ribot és una masia de Castellbisbal (Vallès Occidental) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Castell de Puig de la Creu de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

El Puig de la Creu és una muntanya de 668 metres a cavall dels municipis de Castellar del Vallès i de Sentmenat, a la comarca del Vallès Occidental.

A la part més alta del puig hi ha l’església romànica de Santa Maria del Puig de la Creu i el Castell.

El conjunt  va ser restaurada i transformada modernament.

Dades històriques : La Fortificació i l’Església documentada el 1130.

Es de propietat privada, no és accessible lliurament.

El Castell i l’Església està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ca’n Buxeres de Viladecavalls (Vallès Occidental)

Ca’Buxeres esta situat en un turo a prop de Sierra de Collcardús de Viladecavalls.

Foto: Ajuntament de Viladecavalls

Ca’n Buxeres també es conegut com a Can Boixeres.

És un gran casal situat a dalt d’un turó. És de planta de creu grega amb cossos afegits als encreuaments formant un quadrat. La teulada és a quatre vessants i els colors de les teules fan un dibuix geomètric.

El parament és de pedra petita irregular unida amb mortes i les obertures, totes rectangular, estan emmarcades per una motllura.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

En un costat hi ha un cos annex de planta semicircular i un pis on les partes de tancament són de vidre.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

A l’angle nord-est hi ha una torre-mirador annexa. Aquesta torre és de planta quadrangular i té el parament igual a la resta de l’edifici. S’obre una finestra emmarcada per una motllura a cada planta.

A la part superior unes grans mènsules aguanten el mirador: un cos quadrangular envoltat per una galeria tancada per una barana de balustres; sobre la barana hi ha dos parells de columnes dòriques per cara que aguanten un fris llis sobre el qual hi ha la teulada a quatre vessants.

Can Boixeres és un edifici del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de la Mare de Déu de Montserrat de Torreblanca de Vacarisses (Vallès Occidental)

L’església  de la Mare de Déu de Montserrat està en la Urbanització de Torreblanca,

situada en la Plaça de l’Església de Vacarisses.

Historia:

  • L’origen de la urbanització de Torreblanca es situa a l’any 1942, quan Josep Pladelorens, propietari de la masia de la Torre, que incloïa una gran finca de 674 ha, la va vendre a Escolapio Cancer (urbanista) i Fidel Puig (aparellador) per 500.000 pessetes.
  • Els nous amos van crear l’empresa “Explotaciones Torreblanca S. A.” i van impulsar els treballs per habilitar els carrers i les parcel·les.
  • El juliol de 1944 s’inaugurava el baixador del ferrocarril. Aixecaren una glorieta per captar clients al costat de la font del Paraigua i amb un cotxe anaven a cercar possibles clients a l’estació d’Olesa.
  • Les obres de l’església, realitzades per l’empresa Construccions Berau, començaren l’any 1949 i l’any següent ja s’estaven acabant.
  • El treball escultòric dels capitells és de força qualitat i reprodueix de manera fidedigna els models romànics originals.
  • A la capella de la masia de Collcardús es troben uns relleus també neoromànics molt similars.
  • En aquest cas foren realitzats igualment a la dècada de 1940 i per un home que freqüentava la casa conegut com el “picapedrer”.
  • És possible que els capitells d’aquesta església siguin obra del mateix autor.

Església d’estil neoromànic situada en una placeta recentment condicionada dins de la urbanització.

És de planta rectangular, amb un pòrtic davanter (més ample que la nau) i absis a la part posterior.

La coberta és a doble vessant, amb un ràfec de rajoles amb sanefes en degradació.

El Pòrtic és format per sis columnes que descansen sobre un alt basament i compten amb els corresponents capitells,

amb escultura de bona factura que reprodueix motius característics de l’estil romànic: vegetals, animals i amb monstres i figures humanes.

La façana principal té portal adovellat, tres finestrals allargats a la part superior i és rematada amb un campanar d’espadanya.

Els murs són de paredat i les façanes laterals tenen tres contraforts a cada banda en els quals hi ha intercalats finestrals.

Tots els finestrals són emmarcats amb maó i tenen vitralls de colors.

L’interior, d’una sola nau, conserva una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Observacions:  Inscripció al portal: “1949”

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Marquet de les Roques de Sant Llorenç Savall ( Vallès Occidental)

El Marquet de les Roques és situada al fons de la Vall d’Horta, seguint la riera de la font del Llor de Sant Llorenç Savall.

Historia:

  • Les primeres dades de l’existència d’aquest mas es remunten al 1162, i amb el nom de Coma d’Hermet, on vivia la família Marquet, es pot seguir la seva pista medieval.
  • També hi ha notícia documental de la masoveria des del 1200.
  • El mas depenia del Castell de Pera i del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en prengueren propietat després de la pesta del segle XIV.
  • L’any 1712 la família Oliver de Castellar del Vallès el comprà als benedictins beneficiaris dels béns del monestir, juntament amb altres masos rònecs dels voltants.
  • Al segle XIX la família Oliver es convertí en una saga d’industrials de Sabadell.
  • L’any 1895 Antoni Oliver i Buxó, industrial i avi de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart) va encarregar l’eixample de la casa a l’arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Muntaner.
  • Als anys vint va ser punt de trobada d’intel·lectuals i artistes (Josep Carner, Carles Riba, Guerau de Liost, etc.), i Joan Oliver hi organitzava vetllades literàries amb el grup d’escriptors conegut com La Colla de Sabadell. Aquí es constituí l’editorial La Mirada, que encara perviu.
  • La família en perdé la propietat durant la guerra civil.
  • L’any 1941 fou adquirida per Llorenç Valls, propietari del Vapor del poble.
  • Actualment és propietat de la Diputació, que hi duu a terme activitats culturals combinades amb l’activitat agropecuària de la finca, a càrrec de masovers.

Masia originàriament agrícola i posteriorment residencial, ara dedicada a usos públics.

El cos principal de la casa és el mas d’origen medieval del Marquet,

i conserva un portal adovellat i finestres decorades i datades d’època moderna.

La resta de l’edifici, el cos de ponent, és de gust historicista-modernista, sobretot amb obra de maó vist, teulades de rajola vidriada i escultures, obra de l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell.

A la part de llevant hi ha adossada la masoveria.

Per la seva importància, la casa té capella pròpia, diverses dependències i indústries rurals properes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura de Castellet i Ramon

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre dels Carlins o Castell dels Carlins de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

La Torre dels Carlins o Castell dels Carlins està situada en el carrer Calvari 11 amb carrer de Barcelona de Sant Llorenç Savall.

Historia:

  • Únic vestigi reconeixible de les fortificacions que van refer les tropes liberals en arribar al poble.
  • L’anomenada ‘torre dels carlins’ tancava el carrer Barcelona, damunt de l’indret on sembla haver-hi hagut un portal fortificat.

L’anomenada Torre dels Carlins és un antic cos fortificat entremig de part de les antigues muralles; actualment forma part d’una cantonada, abans portal, i és una vivenda.

La construcció és arrodonida, consta de planta, pis i golfa, i té algunes obertures estretes a tall d’espitlleres.

Tant les espitlleres com les finestres antigues estan tapiades, i en canvi s’hi han obert noves finestres, portes i balcons sense tenir en compte l’estructura original, adaptant-la a les noves necessitats.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura de Castellet i Ramon

Adaptació al text i fotografies: Ramon Solé

Torre de la Llebre de Rubí (Vallès Occidental)

La masia de la Torre de la Llebre està situada en el carrer Art s/n de Rubí.

Historia:

  • Les primeres notícies recopilades son del segle X, en que al Cartulari de Sant Cugat, es fa menció del nom de “Libra”, i en el segle XI hi consta “Arnalli Guillelmi de Libra”, que podria relacionar-se amb una casa del paratge de Rubí-Sant Cugat., encara que no es segur.
  • A partir del segle XIII ja s’havia transformat en “turricella”, citat pel cartulari.
  • Un document que porta la data del 14 d’agost de 1299, cita un tal Arnau de Turricella, de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que estableix Jaume Noguera, de la vila de Sant Cugat, al molí de Turricella, situat al marge de la riera de Rubí (després, Molí de la Noguera).
  • Més endavant, l’any 1346, Arnau fa donació de tot el molí, dit Turricella. S’ha suposat que el primitiu casal o masia responia a una casa o torre fortificada per a la defensa. La hisenda pertanyia al Monestir de Sant Cugat del Vallès, per ésser terres alodials, i adscrita a la parròquia de Santa Maria de Campanyà.
  • En el segle XIII era coneguda per Mas Pla, i per Mas Caldes, que es conservà fins a la meitat del segle XVII, quan fou adquirida per Joan Llebra, mercades de Barcelona, de qui prové l’actual denominació.
  • En el segle XVI s’anomena Mas Caldés del Pla i es diferenciava del Mas Caldés de la Muntanya (avui Llobet), tots dos de la mateixa parròquia, en aquell moment, Valldoreix.
  • L’any 1575 hi consta Pere Caldés del Pla. El 1666 es traspassà a Jaume Porta i Ferran i en el segle XVIII hi sorgeix un nou propietari, també mercades barcelonès: Antoni Trullàs i Aymerich, possible constructor de l’edifici actual i de la capella. Aquesta hisenda arribà a ésser molt gran, perquè en formaven part les propietats del Molí de la Noguera, el Molí de la Via (avui desapareguts), el Mas Jornet, el Mas Alvi i el Mas Arnau (aquests dos últims també inexistents).
  • L’ermita, que ja existia l’any 1659, segons documents de l’arxiu de la parròquia de Valldoreix, està emplaçada davant mateix de la casa de pagès i sota l’advocació de la Immaculada Concepció, avui, i en temps passats era dedicada al Sant Crist.
  • L’any 1724, l’il·lustre doctor Alemany, arxidiaca i canonge de Tarragona, amb permís del bisbe de Barcelona, va batejar en l’esmentada capella un fill del propietari, senyor Trullàs.
  • L’any 1781 s’hi construí el nou altar i s’hi col·locaren les imatges de la verge Immaculada, dels Dolors i de sant Antoni de Pàdua (RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • El segle XIX, la masia i les terres foren annexionades al terme i parròquia de Rubí (SIERRA, 1989).
  • Al tombant del segle XX, adquirí la propietat de la Torre de la Llebre la família Massana, de Barcelona, empresaris de la construcció.
  • A la dècada de 1920, bastiren cinc torres de gran categoria en els terrenys pròxims a la masia, amb camps de tennis, piscina i magnífics jardins. D’aquí prové el nom genèric de les Torres i el de Passeig de les Torres. En part d’aquestes construccions es van allotjar refugiats de la guerra madrilenys i, en acabar-se la contesa, soldats voluntaris alemanys de la Legión Cóndor.
  • L’any 1936 s’hi va establir una “Colònia d’assistència Infantil”, que en la seva majoria eren madrilenys. La solidaritat amb ells va ser gran i les nenes de les escoles Ribas, els hi teixien roba, inclús paneretes pels nadons (MORO, RIALP, 1989).
  • L’any 1944 té lloc la cerimònia de la restitució de la capella al culte amb la restauració dels altars.
  • A la actualitat, la masia és un restaurant (RUFÉ, 1984a; 1997a).

Masia del tipus V destinada actualment a restaurant per la qual cosa ha sofert modificacions, no sempre d’acord amb l’estil de les masies.

Té un pati davant configurat per la pròpia masia, els annexos que s’adelanten des d’ells i una tanca.

Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de totxo, menys les ales laterals de la planta baixa i el celler, que queda semisoterrat, i que tenen una gran volta cadascun. A l’interior, les finestres presenten festejadors.

A l’exterior destaca la façana i una petita capella exempta així com una era (PLA, s.d.). L’era, enrajolada, presenta la següent inscripció “M P / ANY / 1903”. L’ermita està emplaçada davant mateix de la casa de pagès en una era que es fa servir com aparcament del restaurant. Està dedicada a la Immaculada i al Sant Crist (INVENTARI, 1999).

Resulta interessant un celler situat a la part posterior de la casa, en bon estat de conservació i que, avui encara es fa servir com a celler del restaurant.

El sostre presenta una gran volta amb les parets de totxo massís i pedra, conservant-se dues boixes. El nivell del terra és inferior al de la resta de l’edifici.

En un forat de la paret es conserva una petita imatge de la Immaculada trobada dins la mateixa. Es conserven, a més, dos grans cups enrajolats accessibles de 3 x 3 x 3 metres. (INVENTARI, 1999).

Observacions:

Hi havia una font de la torre de la Llebre, al costat del torrent de l’Alber, que sembla que està inundada, però s’ha recuperat també amb la mina (TURU et alií, 2000).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Forn d’obra II de La Barata o Forn d’obra de la Font Foradada de Matadepera (Vallès Occidental)

Per anar al Forn d’obra II de La Barata o Forn d’obra de la Font Foradada , un cop passat el mas de la Barata, en direcció a Talamanca, a mà dreta, sota la carretera, hi ha un corriol que baixa fins un pla, en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes.

Historia:

  • La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners.
  • L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.
  • L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.
  • La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge.
  • Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.

Forn d’obra o ceràmic que es localitza a l’Obaga de les Cantarelles, dins de la finca de La Barata, a tocar de la font Foradada.

Geològicament el jaciment s’ubica, entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies.

Físicament està situat entre els torrents Roig i el del Collet Estret.

És de planta quadrangular, amb tiratge vertical, desconeixent si tenia una o dues cambres de cocció. Està construït aprofitant l’alçada del marge que actualment ho és de la carretera que mena de Sabadell a Talamanca.

De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori  (que mesuraria uns 2’80 m a 3 m de costat aproximadament) i un seguit d’estructures muraries a la part superior, visibles que formarien part de la construcció.

Des de la façana s’observa una construcció ferma, de forma trapezoïdal, de 4’5 m d’alçada realitzada amb pedra irregular i collada amb morter de calç, d’uns 6 m d’amplada màxima a la qual per la part esquerra s’hi hauria afegit a posteriori un mur molt més llarg d’uns 8 metres de llargària per 4 m d’alçada. El gruix de murs és de 0’60 m.

El passadís de la cambra de combustió és de planta trapezoïdal, tapiat amb tres obertures de 10 centímetres de diàmetre. Aquest espai mesura 2’50 m d’amplada màxima  per  1’70 m d’alçada per 1’20 m de llargària.

L’arrebossat posterior d’aquest espai no permet veure el sòcol de pedra sobre el qual arrenca la volta, de la qual només s’identifiquen dues fileres de maó sobreposades, disposats a plec de sardinell.

Conserva els orificis laterals per als posts i a mà esquerra, una frontissa de ferro (la inferior no es pot veure ja que en aquest indret hi ha un amuntegament de llenya), que juntament amb les marques de cals de la part exterior de la volta, delata que fa uns anys, es tapiés una part d’aquesta obertura i s’hi col·loqués una portella de fusta, tal vegada per fer-ho servir com amagatall o com a barraca.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Can Parellada de Terrassa (Vallès Occidental)

La masia de Can Parellada  esta  en l’avinguda del Vallès, a 100 m, polígon industrial de Can Parellada, dalt d’un turó vora la riera de les Arenes, entremig de naus industrials i grans magatzems de Terrassa.

Us passo la seva història:

  • Masia del segle XVII.
  • Prop de la masia, a l’altre costat de la riera, van aparèixer restes d’un forn iberoromà, de ceràmica, destruït per la urbanització de Can Parellada, que es va començar a construir en terrenys del mas cap al final de la dècada del 1960.
Domènec Ferran i A. Moro – 1983 / Generalitat de Catalunya

Masia de grans proporcions i de planta rectangular. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dos vessants. La façana principal està orientada a migdia, és perpendicular al carener i de composició simètrica. Planta baixa amb portal d’accés en arc rebaixat adovellat. Les plantes superiors presenten, cadascuna, quatre balcons de ferro forjat seguint un ritme vertical en la seva col·locació. El graner té quatre finestres dins de la mateixa composició.

A la part central de l’edifici sobresurt una torre lluerna coberta a quatre vessants que dona llum al nucli d’escales. La façana està tractada amb estucat a dos colors, dibuixant cantells i línies de forjat, i s’acaba amb una cornisa de maó rom de secció plana i teules. Junt amb altres dependències forma un clos al voltant d’un pati amb una gran bassa voltada d’arbres. Actualment esta abandonada i no es pot accedir.

Per a més informació podeu consultar a :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2017/03/masia-de-can-parellada.html

Can Parellada és una masia del municipi de Terrassa, protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu Gran (original) de Terrassa (Vallès Occidental)

Creu de terme actual està  situada en la Plaça de la Creu Gran de Terrassa .

L’Original de la Creu Gran, està exposat al museu del castell de Vallparadís.

Història :

  • Correspon a la zona que separava els termes de Terrassa i Sant Pere en ple segle XVIII.
  • La creu original es troba a la seu central del Museu de Terrassa, situada al castell de Vallparadís, i és dels segles XIV-XV,
  • Mentre que la que es troba a la plaça de la Creu Gran n’és una reproducció de ciment.

És una creu molt ben tallada que se suposa que delimitava els termes de Terrassa i Sant Pere. Més endavant es va muntar sobre el basament d’una font de quatre dolls d’aigua amb abeurador circular. Els dolls estan decorats per cares de Medusa de ferro. La creu és d’estil gòtic, amb tendència a l’època del Renaixement. L’arbre és vuitavat i la iconografia del capitell presenta quatre figures atribuïdes a apòstols. A la creu hi ha el Crist i la Mare de Déu. Tota ella presenta un bon treball decoratiu que sembla una obra d’orfebreria. El fust és poligonal.

Us passo imatges de l’antiga Creu :

La Creu Gran és una creu de terme del centre de Terrassa, protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero