L’antiga masia de Can Rigalt és situada en la Ctra. Collblanc, 170 de l’Hospitalet de Llobregat.
Us passo la seva història:
- És una de les grans heretats que posseïen la major part del terreny de l’actual barri de Pubilla Cases. L’altra és la que dona nom al barri. Tret del desaparegut Cal Capella i de Cal Calbó, entre l’Hospitalet i Esplugues no hi havia pràcticament cap casa més.
- Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d’aquesta zona, i s’estenien pels municipis veïns d’Esplugues, les Corts i Sants.
- El buidatge d’alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d’aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l’Hospitalet i pobles veïns.
- Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s’ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l’antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l’Hospital de la Creu Roja i de l’escola Puig i Gairalt.
- La casa podria haver estat construïda aprofitant parets medievals.
- El 1728 la va comprar Miquel Rigalt .
- La va reconstruir l’any 1741; en aquesta època Carles III va obrir una carretera que passava per allà.
- Des de 1997. Actualment roman tancada i en estat d’abandonament.
És una antiga casa senyorial rural convertida posteriorment en masoveria.
Voltada de petites construccions de caràcter popular mig enrunades (corrals, graners, etc.), s’aixeca la casa, de forma quadrangular gairebé cúbica.
Consta de planta baixa, un pis, golfes i terrat. A la façana, se segueixen tres eixos verticals molt marcats que, a més a més, estan separats per unes motllures verticals.
Al centre de la planta baixa es troba la porta d’arc rebaixat, resseguida per una motllura i amb un escut; a banda i banda hi ha una finestra amb la llinda i els brancals de carreus de pedra vista.
Al primer pis hi ha tres obertures molt allargades, d’arc rebaixat i resseguides per una motllura llisa; la primera dona pas a un balcó. Una cornisa amb poc voladís separa el primer pis de les golfes on s’obren tres ulls de bou.
Remata la façana una gran cornisa per sobre de la qual hi ha el mur de tancament del terrat decorat amb quatre boles de pedra.
A banda i banda de l’edifici hi ha un cos annex d’un pis que fan de terrassa de la primera planta. La resta de façanes tenen característiques similars a la principal.
El conjunt està envoltat per una tanca. La porta té dos robustos muntants fets de carreus de pedra i coronats per florons. La reixa és de ferro forjat, de dos batents que s’obre sota una llinda ornada amb entrellaçats de ferro.
Escut heràldic :
L’escut de Can Rigalt, situat sobre l’arc de la porta principal, està protegit separadament com a bé cultural d’interès nacional.
Escut petri esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d’or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d’armadura i motius vegetals. Està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d’entrada a la casa.
Pertany a Joan de Girona que es va casar amb la pubilla de Miquel Rigalt, el qual havia comprat la casa i la va reconstruir l’any 1741.
Can Rigalt està inscrita com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’escut al llindar de la porta està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Terra, aigua i racons 