Can Rigalt de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)

L’antiga masia de Can Rigalt és situada en la Ctra. Collblanc, 170 de l’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva història:

  • És una de les grans heretats que posseïen la major part del terreny de l’actual barri de Pubilla Cases. L’altra és la que dona nom al barri. Tret del desaparegut Cal Capella i de Cal Calbó, entre l’Hospitalet i Esplugues no hi havia pràcticament cap casa més.
  • Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d’aquesta zona, i s’estenien pels municipis veïns d’Esplugues, les Corts i Sants.
  • El buidatge d’alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d’aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l’Hospitalet i pobles veïns.
  • Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s’ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l’antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l’Hospital de la Creu Roja i de l’escola Puig i Gairalt.
  • La casa podria haver estat construïda aprofitant parets medievals.
  • El 1728 la va comprar Miquel Rigalt .
  • La va reconstruir l’any 1741; en aquesta època Carles III va obrir una carretera que passava per allà.
  • Des de 1997. Actualment roman tancada i en estat d’abandonament.

És una antiga casa senyorial rural convertida posteriorment en masoveria.

Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya

Voltada de petites construccions de caràcter popular mig enrunades (corrals, graners, etc.), s’aixeca la casa, de forma quadrangular gairebé cúbica.

Consta de planta baixa, un pis, golfes i terrat. A la façana, se segueixen tres eixos verticals molt marcats que, a més a més, estan separats per unes motllures verticals.

Al centre de la planta baixa es troba la porta d’arc rebaixat, resseguida per una motllura i amb un escut; a banda i banda hi ha una finestra amb la llinda i els brancals de carreus de pedra vista.

Al primer pis hi ha tres obertures molt allargades, d’arc rebaixat i resseguides per una motllura llisa; la primera dona pas a un balcó. Una cornisa amb poc voladís separa el primer pis de les golfes on s’obren tres ulls de bou.

Remata la façana una gran cornisa per sobre de la qual hi ha el mur de tancament del terrat decorat amb quatre boles de pedra.

Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya

 A banda i banda de l’edifici hi ha un cos annex d’un pis que fan de terrassa de la primera planta. La resta de façanes tenen característiques similars a la principal.

El conjunt està envoltat per una tanca. La porta té dos robustos muntants fets de carreus de pedra i coronats per florons. La reixa és de ferro forjat, de dos batents que s’obre sota una llinda ornada amb entrellaçats de ferro.

Escut heràldic​ :

L’escut de Can Rigalt, situat sobre l’arc de la porta principal, està protegit separadament com a bé cultural d’interès nacional.

Deosringas -2011 / Generalitat de Catalunya

Escut petri esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d’or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d’armadura i motius vegetals. Està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d’entrada a la casa.

Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya

Pertany a Joan de Girona que es va casar amb la pubilla de Miquel Rigalt, el qual havia comprat la casa i la va reconstruir l’any 1741.

Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya

Can Rigalt està inscrita com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’escut al llindar de la porta està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Les esquerdes de la Torre Gran de L’Hospitalet de Llobregat

Torre Gran al camí de la «Carretera de la Vora del Riu» AGC, 2022

Entre la Gran Via i la Feixa Llarga, a tocar de Bellvitge, s’alça la majestuosa, però abandonada, Torre Gran. La veiem quan, venint des de El Prat, entrem al vial de la Gran Via que duu a Bellvitge. Era una gran masiaque fins fa poc explotava les terres del voltant i que actualment està en un estat lamentable. Està situada a la Carretera de la Vora del Riu, que actualment és un “no-carrer” tan deplorable com la mateixa masia.

La part posterior de la masia, tota esquerdada, es veu entrant al lateral de la Gran Vía.

Des del 2001 està catalogada com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), A la fitxa n. 99 del “Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat” (PEPPA) trobem poques dades d’aquesta imponent masia que en aquells moments continuava sent explotada agrícolament.

…/…

Podeu seguir aquesta interesant historia i d’altres a :

https://historiasdebellvitge.wordpress.com/

Autora del Text i Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Bellvís de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)

El Castell de Bellvís està en la Ronda de la Torrassa, 123-129 de l’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • La primera documentació que es té del castell o torre de Bellvís és del segle XII, quan es mencionen els seus primers propietaris, els germans Pere i Guillem Bellvís (1188).
  • Pere de Bellvís, potser el pare, havia recuperat el castell d’Avinganya el 1149 als sarraïns.
  • La nissaga dels Bellvís continuà durant el segle XIV i el nom és recordat fins entrat el segle XVII en el que es canvià per “la casa de la Torrassa”.
  • La primera referència documental de la masia de la Torrassa data de l’any 1512, apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan que la menciona com “la torra que és vora proensana”. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, el qual explica que aquesta torre és l’antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa i que en 1512 encara es conservava en estat acceptable en un pujol damunt del camí ral.
  • Entre els segles XII i XV va ser una fortificació medieval.
  • Durant els segles XVI i XVII va ser una masia fortificada per acabar als segles XVII i XVIII com a masia.
  • La edificació ha passat, doncs per diferents reformes i ampliacions estructurals.
  • L’any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l’entramat urbà.
  • Durant la Guerra Civil una part del subsòl va ser utilitzat com a refugi antiaeri.
  • Durant la segona meitat del segle XX l’edifici es transformà en un habitatge plurifamiliar que amagà les poques restes del seu històric passat.
Dibuix i escrit de la il·lustració catalana. s. XIX

La Torrassa és una antiga masia de planta irregular i parets gruixudes,

amb teulada a doble vessant i el carener paral•lel a la façana principal.

Una torre d’estructura quadrada s’alça des d’un extrem de la casa.

A la planta baixa hi ha una zona excavada a la roca que devia fer funcions de cava o celler.

A la façana principal s’obren obertures de forma rectangular i algunes d’elles estan emmarcades per una motllura llisa.

L’estructura de la masia del segle XVI queda pràcticament amagada per les construccions que s’han anat annexionant a l’edifici original.

Foto de l’arxiu municipal de l’Hospitalet de Llobregat de la casa d’habitatges que amagava el castell

Unes excavacions arqueològiques recents han posat al descobert un edifici del segle XII-XIII, flanquejat per un fossat,

amb una muralla de 5 metres d’alçada i 20 metres de longitud, amb sis espitlleres al segon pis.

El parament del mur és de carreus ben escairats units amb morter de calç de forma regular.

Aquestes restes es poden identificar amb les de l’antic castell o torre de Bellvís.

El Castell de Bellvís és un monument i un jaciment arqueològic protegit com a bé cultural d’interès nacional del municipi de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’Avinguda Mare de Déu de Bellvitge, l’abans i l’ara, a l’Hospitalet de Llobregat.

L’Avinguda Mare de Déu de Bellvitge encara amb camps (any 1968-69). Foto: AVV

L’Avinguda Nostra Senyora de Bellvitge és el primer carrer del barri, de fet aquest camí ja existia paral·lel a la sèquia del mateix nom. Era un camí que, des del nucli de l’Hospitalet i les masies de la zona, duia a l’ermita de Bellvitge.

Detall d’un plànol de principis del segle XX, on es veuen les sèquies que passaven per Bellvitge.

El 1964 el Sr. Campamà, fill d’un pagès de la zona i propietari d’una de les últimes masies que encara perduren a la Carretera del Mig “anant en bicicleta a veure com estaven els conreus, se’m va ocórrer retratar aquell edifici tant alt i sol en mig dels camps. Era una imatge impressionant. Aquell mateix dia, vaig aprofitar també per arribar fins el que era la platja de l’Hospitalet i vaig retratar la Farola i altres indrets agrícoles de la Zona Franca”.[1]

1964. 1r. bloc de pisos de Bellvitge, al costat esquerre la nau dels prefabricats. Foto: Josep Campamà.

Abans que vinguessin els primers habitants del barri en 1965, la Inmobiliaria Ciutat Comtal, principal empresa constructora, havia instal·lat la nau on farien les plaques de formigó amb els que muntarien els blocs de pisos.

1965, inspecció de les obres. Es veu el barracò que després es faria servir de temple católic. Els arbres del fons són els de la Gran Via. Com podem veure a la foto no surt ni una dona. Foto: AVV

Entre mig dels blocs d’habitatges, els locals comercials on tindrien les primers botigues: un bar, un estanc, una botiga de mobles i un despatx de pa. Als baixos una fusteria i als altells, uns anys després, una farmàcia i el primer consultori que estava en condicions penoses, no tenia ni estetoscopi.

L’estanc i el bar, dos dels primers comerços. Foto: AVV

Darrera d’aquest primer bloc (n. 10-20) hi havia un barracó d’obra que s’utilitzava pels treballadors i que després s’utilitzaria de temple parroquial, ja que l’ermita, on es feien les celebracions religioses inicialment, s’havia quedat petita. En aquest barracó d’obra, darrera la nau que feia de temple, s’obrí, al 1966, una llar d’infants o “guarderia” com l’anomenàvem. Les germanes missioneres del Cor de Maria Leonor, Teodora i Montserrat van realitzar una bona tasca educativa i social durant déu anys, van ser molt estimades.

1970. Ermita de Bellvitge. Les germanes Teodora (de front) i Montserrat (d’esquenes) i el Sr. Tomàs que va iniciar l’aprenentatge del ball de sardanes al barri.

Als següents locals comercials va obrir el primer supermercat i únic durant molt de temps, l’Spar, una botiga de electrodomèstics i altres comerços i tallers.

Dones comprant al primer supermercat del barri. Foto: No-Do, 1967.

Als altells les acadèmies falangistes de les que ja hem parlat en altres ocasions. Molta història passa per aquest carrer, però aquí només deixem unes pinzellades per contrastar el que era i el que és.

M. D. Bellvitge, n. 90-98. Algunes veïnes dels baixos exercien com a “porteres”. Foto: 1969: Mª Carmen Monllau i família.
1967. Avinguda M. D. Bellvitge a tocar amb la Travessia Industrial. Masia de Can Bengala. Els camps que es veuen davant dels blogs es va convertir en camp de futbol en ser abandonat el camp. Ara està l’escola Joan XXIII.

La sèquia que regava els camps, es va convertir, com altres que passaven pel barri, en una autèntica claveguera, ja que el Canal de la Infanta, d’on provenia, va ser aprofitat per la industria i els residus canviarien el paisatge.

1970, gener, caravana cap a l’ermita a rebre al patge dels reis mags, “Ben-Bell”. Foto: parròquia Mare de Déu de Bellvitge. Es veu la sèquia al costat del carrer.
Anys 80 el rec convertit en clavegueram. Autor desconegut.

Ara, ja coberts la majoria de recs, ens queda un passeig a banda i banda d’un dels límits del barri que acull algunes instal·lacions esportives prop de l’ultima zona agrària de la Marina hospitalense, al costat d’un carrer que també baixava junt a una sèquia, la Feixa Llarga.

Poliesportiu Sergio Manzano de Bellvitge. inaugurat el 1995,. AGC, 2021

Un dels primers serveis que el barri va aconseguir amb la iniciativa d’alguns veïns, en aquest cas de Josep Mª García Vilamala va ser l’escola d’educació especial Estel i els tallers protegits que encara perduren en uns altells d’aquest carrer.

Tallers Bellvitge, des de 1970 oferint atenció a un sector de la població que necessita la feina i l’activitat al barri com la que es propicia des de diferents entitats.

Un dels últims equipaments és la Residencia i Centre de dia per a persones amb discapacitat intel·lectual de 2011 que, tot i les protestes que es van fer els anys previs per part d’alguns veïns s’ha demostrat que és un lloc agradable i tranquil.

Residència i Centre de Dia de la Generalitat, a la que algunes persones del barri volem anomenar com Maria Josefa Aigé. Foto AGC, 2021.
Vegetació quasi tan alta com els blocs de pisos.

Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 26-06-2021

Als meus pares amb els que vaig conviure, en aquest carrer, entre 1965 i 1987 i a la generació del seu veïnat que tant van lluitar per nosaltres.

———————————————————————————————————————————–

[1] Campamà, J. Conferència 2015 “Quan Bellvitge eren camps”.

La Marina de Port de Barcelona

La Marina de Port és un barri del districte de Sants-Montjuïc, situat a l’est de Barcelona, i que forma part de la Marina de Sants. Es troba entre els barris de la Bordeta, la Font de la Guatlla, La Marina del Prat Vermell, Montjuïc i limita amb l’Hospitalet de Llobregat.

Està compost per una sèrie de barris històrics: Port, Can Clos, Polvorí, Foment, Sant Cristòfol (la Seat), Estrelles Altes, la Vinya i Plus Ultra. Aquesta ha estat tradicionalment una zona agrícola, amb un gran nombre de masies, la majoria d’abans del 1900. Avui dia trobem a les portes de Can Clos l’única masia de la ciutat de Barcelona, la Masia de Can Mestres.

Una de les zones que compon la Marina és l’anomenat barri de Port. El seu origen va lligat a la construcció del castell de Port a finals del segle X, juntament amb la capella de Mare de Déu de Port, citada al 1030 al testament de la vescomtessa Ermengarda, filla del Comte Borrell.

Es creu que és una zona amb força stabaia dins la staba de Barcelona, ja que es creu que la primitiva fundació romana de Barcelona fou en aquest indret, fins que finalment fou traslladat a l’altre cantó de Montjuïc, al Mont Tàber.

Hi havia hagut un antic staba, anomenat staba de Port documentat el 1020, però no se sap si staba situat en un turó proper a Montjuïc, on a l’inici del segle xx encara hi havia una torre, o al peu de la muntanya al costat de la capella de la Mare de Déu de Port.

Dades historiques d’uns carrers emblematics del barri :

Amb motiu del projecte d’urbanització dels carrers de l’Aviador Duran, Aviador Franco i Aviador Ruiz de Alda, al barri de la Marina del Port, es realitza una intervenció de seguiment d’obra i control de les remocions de terres.

Documentació del refugi antiaeri identificat sota el carrer Mare de Déu del Port, i d’una estructura murària al mateix carrer i les fosses sèptiques del carrer dels Ferrocarrils Catalans o els elements dispersos trobats al carrer de l’Aviador Franco, permeten reconstruir l’evolució d’aquesta barriada de Plus Ultra entre els segles XIX i XX.

Nota : Les fotos que il.lustren aquest article son cases d’aquests carrers.

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació delText : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del carrer Ebre de l’Hospitalet de Llobregat

Aquest conjunt de cases esta situat en el carrer Ebre, 29 – 49 de l’Hospitalet de Llobregat.

Van ser construïdes durant el segle XX.

El conjunt de casetes situades en filera al carrer Ebre, alineades i aixecades del nivell del sòl per salvar el desnivell que feia el terreny

disposen d’uns esglaons.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-02-26_12-15-33.jpg

Són de planta única, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.

La composició es repeteix en cada habitatge, amb la porta d’entrada i una finestra lateral, mantenint la uniformitat ornamental només trencada amb petits detalls.

Al davant hi ha una filera d’arbres plantats en el mateix moment i podats que completen el conjunt.

A les rodalies també podem veure alguns petits terrenys conreats.

Actualment es construeixen grans blocs de pisos front seu.

Front mateix hi ha la Associació de veïns de Sant Josep.

Esperem que aquest conjunt antic de casetes, perduri moltes més dècades !!!

Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Masia de La Remunta de L’Hospitalet de Llobregat

La masia de La Remunta està en el carrer  Major, 94 de L’Hospitalet de Llobregat .

La Remunta, nom popular – en haver estat inclòs dins dels terrenys de l’antiga caserna de La Remunta- del mas conegut antigament per Ca l’Agustí , Ca n’Angulo i can Fatjó. Altres antics propietaris van ser Nadal, Melic o Guinart.

Història

  • Inicialment fou masia o casa senyorial.
  • Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta del darrere.
  • La documentació més antiga que es conserva és del 1740.
  • El Ministeri de la Guerra la va comprar l’any 1886 a la seva propietària, Mercedes Amat, descendent del Virrei Amat, per la quantitat de 75.000 rals de billó, junt amb el terreny que l’envolta d’una superfície de 8,5 hectàrees.
  • Va ser destinada al cos d’artilleria fins al 1902, en què va passar a Dipòsit de Sementals d’Artilleria.
  • Així es mantingué fins a l’any 1926, data en la qual va passar a dipòsit de Sementals de Cavalleria.
  • El Propietari actual és l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

La masia és de planta basilical amb coberta a dues vessants en el cos central i a una sola al costat esquerre.

El costat dret presenta un terrat.

A la façana principal s’obren tres obertures a la planta baixa i altres tres al primer pis, però la porta principal està situada al centre del primer pis i s’accedeix a ella mitjançant una escala doble.

Totes les obertures, excepte les de la planta baixa, tenen la llinda i els brancals de carreus de pedra vista.

La façana posterior és similar a la principal excepte a nivell de les golfes on s’obre una galeria de cinc arcs de mig punt.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210228_122448.jpg

El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades a cuidar del bestiar de la caserna: quadres, infermeria veterinària, obrador per a ferrar, etc.

Són edificacions d’una o dues plantes realitzades en maó pintat o arrebossat i cobertes de terrat o de teulada a doble vessant, com al mòdul de magatzem.

Les obertures són d’arc de mig punt o d’arc rebaixat i es troben alguns elements decoratius com pilastres adossades als murs, frontons corbats als terrats, motllures llises a la part superior de les obertures, etc.

Destaca la galeria de les golfes on s’obren dues finestres amb l’ampit motllurat  i el seu rellotge de sol.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210228_122428.jpg

La masia de La Remunta és una antiga masia de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Masia de cal Gotlla de L’Hospitalet de Llobregat

L’antiga masia de cal Gotlla està situada en el carrer Salvador Espriu, 54-58 i carrer de les Ciències de L’Hospitalet de Llobregat.

Imatge de Gabriel Cazado apareguda a la publicació L’Hospitalet de 27-11-2006, on podem apreciar el deteriorament que tenia en aquells moments

Imatge de Gabriel Cazado

Us passo la seva historia:

  • No es coneix la data concreta de construcció
  • La primera referència escrita de la masia data del 1863, es tracta d’un llistat de masies que va fer l’ajuntament, on es diu que es troba cap a orient, a 45 minuts de l’Ajuntament.
  • Va estar en ús fins que a principi de la dècada del 1990 la van abandona.
  • Els tècnics que van fer el pla de protecció del patrimoni de l’Hospitalet reclamaren el 2001 una intervenció urgent a la teulada, façana, obertures, etc.
  • Va entrar en un procés de decadència fins que l’any 2007 la van restaurar per convertir-la en un centre de serveis per les empreses que s’instal•lessin en el districte de negocis de Gran Via.
Del Llibre Cop d’ull als motius de l’Hospitalet (1991) de Matilde Marcé i Piera. Ateneu de Cultura Popular.

És una masia de planta basilical,  típic dels segles XVII i XVIII, abans molt corrent a la contrada,  amb el cos central més alt que els laterals i amb coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Té un cos annex d’una sola planta.

Totes les obertures són amb llindes excepte una galeria d’arcs de mig punt a les golfes.

No fa molts anys que estava tota envoltada de camps. A la pàgina 607 del llibre de 2003 de la Mireia Mascarell i Llosa: L’Abans de L’Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic (1890-1965), editat al Papiol per Efadós, trobem una imatge de 1926 on veiem a Alfons Ferrer Soldevila i Joan Soldevila menjant raïm envoltats de ceps al costat de la masia.

Per cert, segons ens explica Luís Bagan al seu blog gotlla és el nom que reben les guatlles a algunes comarques. Una guatlla és un au amb un aspecte similar a una perdiu però més petita. Potser el nom de la masia vingui d’aquest ocell .

Del Llibre Una mirada a la marina d’ahir. (1980) de Francesc Marcé. Museu d’Història de la Ciutat.

Lluís Bagan: L’Hospitalet de Llobregat Imatges retrospectives d’una ciutat:

https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/01/15/cal-gotlla/

Actualment està molt reformada i forma part del Consorci de la Reforma de la Granvia a l’Hospitalet.

Cal Gotlla és una masia de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Recull de Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Can Casas de l’Hospitalet de Llobregat

L’edifici de can Casas està situat en el carrer Major, 54 a prop del carrer de Sant Roc de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Us passo la seva historia:

  • L’edifici és de l’any 1904 promogut per Macari Golferichs.
  • En origen era de planta baixa i un pis però en una remodelació posterior es va afegir la segona planta.

És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant que té el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa s’obren dues grans portes d’arc de mig punt fetes en maó; el parament d’aquest pis està arrebossat i imita carreus de pedra.

Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una franja de ceràmica amb diferents motius i que fa servir els colors blau, groc, verd i blanc; aquesta mateixa franja es repeteix en la separació entre el primer i el segon pis.

Al primer pis es troben dues finestres dobles fetes amb arcs escalonats i en l’espai que queda enmig dels dos arcs de cada finestra hi ha una placa de ceràmica, a més a més, una motllura llisa emmarca cada finestra. En aquest pis el parament és de maó vist. El segon pis és igual al primer.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Entre les finestres del primer pis hi ha una imatge en ceràmica de la Verge de Montserrat.

Can Casas, antiga casa Macari Golferichs està protegida com a bé cultural d’interès local.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies :  Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Masia de can Trabal de l’Hospitalet de Llobregat

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-1.png

La masia de can Trabal està situada Camí de la Cadena, 1 de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

És una masia basilical de tres cossos, el central més alt que els laterals. Té teulada a una vessant en els cossos laterals i a dues en el cos central, amb el carener paral·lel a la façana.

La masia, a la part central, consta de planta baixa, pis noble i golfes, i els laterals tenen planta baixa i pis.

Gaspar Coll i Rosell 1986 /Generalitat de Catalunya

La porta principal és adovellada i les finestres tenen els muntants i llindes de pedra ben escairada. Les golfes tenen una galeria amb quatre arcs de mig punt.

Al nivell del pis noble hi ha un rellotge de sol amb la data “1769” inscrita. L’interior de la planta es conserva bàsicament com d’origen, ressaltant l’embigat de fusta.

Correspon a la darrera zona agrícola que queda a l’Hospitalet de Llobregat.

Can Trabal és una masia protegida com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel