L’Ermita de la Sagrada Família esta situada dins la propietat de Mas Torrents de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Historia:
La capella de Torrents està dedicada a la Sagrada Família i va ser construïda amb motiu de la presència del bisbe de Vic al mas, ja que hi passava els estius.
La necessitat de celebrar missa va fer que s’edifiqués l’ermita.
La va fer construir Antònia Rius Bofill, Vda. De Genís, vers l’any 1952, amb relació a la gran reforma d’ampliació de mas.
L’església pertany a la parròquia de Sant Eulàlia de Riuprimer.
La capella és de nau única i amb absis poligonal, tota ella coberta a dues aigües. L’interior està cobert amb volta de canó rebaixat i està decorada amb motllures de guix, policromades.
A l’edifici, que actualment no està en ús s’hi conserva un retaule. A l’entrada s’hi forma un portal d’arc de mig punt i un petit atri. Al damunt hi ha un òcul emmarcat amb pedra picada.
Al damunt hi ha un petit campanar d’espadanya. Es va construir amb pedra i fusta i finalment va ser arrebossada. Es troba a pocs metres de la casa, a la zona d’accés des de la carretera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Pilar Camañes
Adaptació del Text al Bloc i Fotografies: Ramon Solé
Sant Joan del Galí està en la Casa Nova del Galí s/n. a Sentfores de Vic.
Us passo la seva història:
L’església de Sant Joan de Riuprimer, malgrat tenir els seus orígens al segle XI, no conserva cap element de l’antic temple romànic, ja que fou renovada vers el 1697.
L’església ja existia al 1003 i fou considerada independent dels segles XII al XIV, per unir-se més tard com a sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Fou l’església parroquial de la quadra de Sant Joan de Galí, políticament autònoma fins que al 1840 s’uní amb Sentfores.
Actualment els habitants de les rodalies de Sant Joan pertanyen a la parròquia de Sant Domènech de Vic.
Aquí només s’hi celebra culte per Sant Joan.
Capella de nau única amb la capçalera sense absis.
Al mur nord de la nau hi ha una capella lateral adossada amb un campanar de torre que li fa d’espona, de planta quadrada, cobert a dues vessants i amb una finestra d’arc de mig punt a cada costat.
El portal d’entrada és orientat a migdia. Als peus del temple s’hi obren finestres.
L’interior és cobert amb volta quatripartita decorada amb blanc i gris. També hi ha una imatge de Sant Joan i alguna pintura al fresc en molt mal estat.
Al davant del portal d’entrada hi ha un sarcòfag esculpit amb baixos relleus amb elements florals i unes construccions de tipus defensiu que recorden mas Galí.
Construïda amb pedra vista. L’estat de conservació és bo.
Sant Joan del Galí és una església de Vic (Osona) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Sant Sixt de Miralplà és una capella situada al nord-oest de la ciutat de Vic, un camí hi porte des de la Carretera C-154, km 1 de Vic.
Us passo la seva història:
Està documentada l’any 1100, a la demarcació de Fontcoberta.
Més tard va estar sota la protecció de Sant Tomàs de Riudeperes i de la família Fontcoberta.
Inicialment d’estil romànic, posteriorment s’ha reformat en diverses ocasions.
Es tracta d’una petita capella de planta rectangular amb contraforts laterals, coberta amb volta de canó, així com un absis semicircular. Aquest absis va ser sobrealçat més tard, i és decorat amb un fris.
La portalada d’accés és d’arc de mig punt. Per sobre d’aquesta s’hi troba una obertura en forma de creu llatina. L’aparell constructiu és de pedra i té teulada de teula àrab a doble vessant.
Posteriorment es va construir la torre campanar de planta quadrada, adossada al mur sud. Amb la seua construcció es va aprofitar la planta inferior per a situar la sagristia.
A la part superior té obertures d’arc de mig punt i està rematat amb merlets esglaonats.
Sant Sixt de Miralplà està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Per anar al Castell de Muntanyola, cal seguir un camí que surt de la dreta de la carretera BV – 4317, un cartell ens indica per on anar, i porta directament al mas del Castell.
Us passo la seva història:
Aquest mas va reemplaçar l’antic Castell de Muntanyola, que fou enderrocat durant el terratrèmol de 1448. Hi ha, però, diferents elements reaprofitats de l’anterior construcció.
El Castell no apareix documentat fins a 1033, si bé el seu vicari apareix ja en documents de 1013.
La família Muntanyola esdevé la dels Montcada més tard, per canvi de nom.
L’any 1198 Guillem Ramon de Montcada vengué tot el que posseïa al castell i terme de Muntanyola.
Així perdurà sota el domini de la canònica de Santa Maria de l’Estany, i quan les canòniques catalanes foren secularitzades el 1596 passà a les Cinc Dignitats Reials, que regiren el terme del castell de Muntanyola fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
El mas Castell és esmentat al fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola.
El mas que substituí el castell al segle xv fou reformat i ampliat al XVIII, tal com indica el portal d’entrada (amb la data 1748) i els porxos (1757).
Al costat hi ha una capella, de la qual es tenen notícies des del segle XI.
El Castell de Muntanyola o Mas el Castell és un mas amb elements del segle XVI i una capella del segle XVIII, edificats sobre les runes d’un castell destruït per un terratrèmol el 1448.
La masia és de planta rectangular coberta a dos vessants i amb el portal orientat a SW, adovellat.
A la part dreta hi ha unes voltes avui destinades a corrals.
S’accedeix a aquest sector de l’edificació mitjançant un portal que tanca la lliça i sota uns arcs de totxo que sostenen al damunt unes galeries de dos pisos cobertes a dos vessants.
Al damunt del portal adovellat, el qual no es troba al centre de l’edificació, hi ha una finestra amb motllures goticitzants.
A la part de tramuntana hi ha una altra finestra que coincideix a nivell de primer pis.
En aquest mur cal destacar-hi unes finestres esculturades en les quals hi ha la silueta d’un castell.
L’estat de conservació és bo malgrat alguns afegitons que desmereixen l’edificació.
L’ermita de Sant Antoni Abat del mas Torroella es troba propera al mas, per accedir-hi, des de la carretera de Vic a Santa Eulàlia (BV4316) en el punt quilomètric 5,75 presenta u trencant a mà esquerra que versa direcció el mas la Roureda, seguint direcció sud i creuant el riu Mèder s’arriba a una intersecció de camins, es segueix pel que avança direcció sud-oest, ascendint el direcció el mas Torroella indicat en cartells. Després de transcorre uns 300 metres s’arriba al mas i a l’ermita.
Historia:
La capella està consagrada a Sant Antoni Abat, patró de traginers i de gent que tenia bestiar, així com d’antics hospitals, sobretot de camí ral o sortides de les ciutats, fou un sant molt venerat des de l’època medieval i el seu culte ha continuat i s’ha popularitzat en temps moderns, amb les cavalcades i tres tombs.
Actualment hi ha més capelles dedicades a sant Antoni de Pàdua. A la capella hi figuren també Santa Llúcia i l’Àngel de la Guarda.
En la visita pastoral de 1609 s’esmenta per primera vegada la capella de Sant Antoni abat, propera a la casa de Torroella, i el visitador mana que s’arregli el seu altar perquè s’hi pugui dir missa. Per tant, no demana que es faci un altar, sinó arreglar l’existent, per la qual cosa es pressuposa certa antiguitat.
En la visita del bisbe Antoni Pasqual el 1687 es considera l’ermita com a particular, per trobar-se dins el barri del mas, per tant, cal demanar permís al bisbat per a poder-hi celebrar.
Segons l’historiador Mn. Antoni Pladevall, la repetició del nom Antoni en hereus del mas o casal del segle XVII endavant, i no abans, fa pensar que no devia tenir gaire antiguitat quan s’esmenta per primer cop el1609. És probable, com suggereix Mn. Pere Coma, que s’aixequés quan es va reformar el casal en el segle XVI.
Els amos de Torroella guarden una història manuscrita de la capella, escrita els primers anys del segle XX per Mn. Pere Coma, un sacerdot amic de la família Villaret, aleshores propietària del mas.
El document es titula “Datos históricos sobre la capilla de San Antonio Abad de Torruella”.
La primera notícia que ell va trobar va ser de l’any 1687, de la visita abans esmentada però que ell interpreta com si des d’aleshores s’hi deixés de celebrar, cosa que segons Mn. Pladevall no és certa, ja que la va visitar el bisbe Ramon de Marimon els anys 1726 i 1741 quan encara tenia culte.
El més probable segons l’historiador és que fos víctima del saqueig dels francesos (1809) i de la deixadesa dels següents propietaris.
El 1901 era propietari de Torroella el Sr. Pere Villaret i Feliu, el qual va decidir reconstruir-la.
De l’antiga capella només en quedaven uns trossos de paret, tot i que el Sr. Villaret recordava haver vist allà unes parets formant arc i una petita pila o pica al seu costat.
La capella actual, d’estil historicista, típic de principis del segle XX, la va beneir el rector de Santa Eulàlia el dia 8 d’agost de 1902 i la inauguració popular, amb la participació de molta gent i la celebració de dues misses, va tenir lloc el dia 10 d’agost, dia de Sant Llorenç. Esta en molt bon estat de conservació.
L’actual edifici és el resultat de la reconstrucció efectuada per l’amo del mas, el Sr. Pere Villaret i Feliu, entre 1901 i 1902. L’any 1901 el propietari va fer excavar els trossos de mur precedents i va trobar els fonaments de l’antiga capella i una bona part de l’antic enrajolat, segons dades de Mn. Pere Coma; també va trobar la pica per a rentar-se les mans, que ara es conserva a la nova sagristia.
De l’antic enrajolat se’n va deixar un tros per mostra entrant a la capella al seu costat esquerre. Diuel document de Mn. Coma, que la primera pedra de la nova capella es va posar l’11 de març de l’any 1902 i que es va acabar quatre mesos més tard. Aquesta capella és un petit edifici dels anomenats historicistes o fet amb ornamentació que copia formes dels arts gòtic i romànic, una d eles corrents dins del modernisme. Presenta la seva façana principal orientada al nord-est. És de planta de nau única, sense absis i un campanar d’espadanya sobre la façana, fet de maó i de factura moderna.
A la part esquerra hi té adossada una capella lateral. L’edifici està cobert a dues aigües. La façana té un portal d’arc de mig punt de pedra i al damunt unes finestres geminades amb el capitell decorat i el fust de pedra rogenca. La pedra superior de l’arc de la porta té inscrita la data de 1902. El material constructiu bàsic són pedres i lloses sense tallar, a les cantoneres es va utilitzar maó.
La part de la façana és arrebossada i pintada. La capella lateral o sagristia és de totxo i arrebossada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Sant Ramon de Vic és una església eclèctica de Sentfores al municipi de Vic.
Us passo la seva història :
Capella adscrita a les propietats de Sant Ramon, construïda arran de la prometença feta pels antics propietaris, Srs. Conill, que varen vendre el mas i les terres, conservant tan sols la capella.
Està dedicada a sant Ramon Nonat.
A l’interior hi ha nombrosos exvots.
Carme Torrents i Buixó – 1982 / Generalitat de Catalunya
Capella de nau única amb absis de planta semicircular peraltada. La façana es troba orientada a llevant. Presenta un portal d’arc de mig punt amb esqueixada i un trencaaigües al damunt, sostingut per mènsules. El mur de la façana s’obre a l’exterior mitjançant unes finestres geminades amb el capitell esculturat amb entrellaçats.
El cos de l’edificació està decorat exteriorment amb arquets de tipus llombard que a la façana segueixen un ritme decreixent a partir del carener. Al damunt hi ha un campanar d’espadanya amb campana.
És construït amb lleves de pedra, totxo i arrebossat. L’estat de conservació és bo.
Carme Torrents i Buixó – 1982 / Generalitat de Catalunya
Sant Ramon està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
L’església de Sant Quirze i Santa Julita esta en la carretera BV 4317 km 7. És dalt d’un serrat, però abocada a la vall interior del terme.
Us passo la seva historia:
Hi ha referències de l’existència de l’església des de l’any 938.
Va ser renovada i consagrada el 1177. El bisbe Pere de Redorta va anar a Muntanyola amb els seus canonges i clergues i allà el van rebre gran quantitat de pròcers, senyors, cavallers i pagesos.
Tot i els seus orígens preromànics, actualment conserva molt pocs elements d’aquest estil, ja que durant el segle XVIII va ser transformada i reconstruïda a la manera barroca.
A l’interior hi ha cinc retaules barrocs del taller dels Real i Gros, que presenten una cera unitat dins d’aquest estil. L’altar major s’atribueix a Lorenzo Mercanti, mestre italià.
L’església, ha tingut diverses fases de les quals en queden poques mostres: de la preromànica es conserven restes de l’antiga capçalera trapezoïdal i d’una torre de base circular situada a migjorn; de l’etapa romànica es distingeix les restes d’un absis semicircular; del tercer quart segle XVI daten la primera capella de la banda nord de l’església i de la segona meitat del segle XVII és la segona capella.
L’església actual va ser reconstruïda totalment el 1727, fet que provocà que no quedi gairebé res de l’anterior.
A la rectoria hi ha les següents dates gravades: 1784 a la llinda del portal, 1789 a la del balcó tapiat. També apareix la data 1790.
El 1989 va ser restaurada per la Diputació de Barcelona.
Es tracta d’un edifici compost per una única nau, amb la capçalera orientada a llevant, sense absis. L’entrada es troba a ponent, i està construïda amb dovelles de pedra blanquinosa, tenint a dalt un frontis triangular amb una fornícula, contenint imatges de Sant Quirze i Santa Julita.
A sobre s’hi obre un òcul. Al sud-est hi ha la torre del campanar, adossat i cobert de les quatre vessants. A la part de migdia l’església s’uneix a la rectoria.
A l’interior la nau presenta capelles laterals; les de la part esquerra es comuniquen entre si. Són cobertes amb volta quatripartita amb un medalló al centre.
La nau es divideix en quatre trams, on es descriuen formes ovals amb decoracions d’estuc en cada un. Al mur de migdia s’hi troba adossada la rectoria.
Carme Torrents i Buixó – 1982 / Generalitat de Catalunya
La planta és rectangular, amb el carener paral·lel a la façana, que està orientada cap a ponent. La vessant de llevant és més prolongada que l’altre. El cos de galeries està orientat cap a migdia i adossat al temple. A la part posterior hi ha un hort, al costat del cementiri.
Consta de planta baixa i dos pisos. El portal d’entrada és de forma rectangular, amb la llinda decorada amb motius eclesiàstics.
S’hi han construït annexes per tal d’habitar-los com a colònies, fet que ha modificat l’antiga estructura. És construïda amb pedra, amb afegitons de totxo.
Actualment té cura de l’església el rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, que hi celebra missa cada diumenge a les 10 del matí. El 15 de maig es fa la festa en honor de Sant Isidre i el 16 de juny se celebra la festa major de Sant Quirze i Santa Julita.
L’Ermita de la Damunt esta prop de Passavant en Folgueroles.Es tracta d’una capella situada al nord-est de la població.
Us passo la seva història:
Les primeres notícies de l’església provenen d’un llegat testamentari que data de 1231 i parla de Santa Maria la Superior.
Antoni Pladevall ha formulat la hipòtesi que en aquest indret es devia trobar l’antiga església parroquial de Folgueroles, la qual al pas dels segles XI i XII es degué reedificar i se situà a l’emplaçament actual.
És una possibilitat reforçada pel fet que fins a l’any 1723, cada diumenge, el rector de Folgueroles anava a celebrar-hi una missa. Caldrien, però, excavacions per a saber si en aquest indret, sense que aparentment hi hagi habitatges pròxims, un dia s’hi alçà una església parroquial.
De totes maneres no queda en la Capella cap element romànic.
Fou reformada al segle XVII.
El gran poeta folguerolenc mossèn Cinto Verdaguer va inspirar el seu poema “L’Arpa” en aquesta ermita.
Carme Torrents i Buixó – 1985 /Generalitat de Catalunya
És de planta de nau única amb la capçalera lleugerament arrodonida. La façana és llisa i el capcer és coronat per un campanar torre i d’espadanya al cim el qual conserva només una campana. Al damunt hi ha una bola de pedra i un penell.
El portal és d’arc de mig punt amb un trencaaigües motllurat que descansa sobre uns pilars rectangulars. Al damunt i a la torre s’hi obren dues finestres d’esqueixades.
Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya
A la part d’esquerra de la nau s’hi adossa una capella. L’interior, després de la restauració, és auster.
Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya
Materials constructius: pedra unida amb morter de calç, la façana és arrebossada i les obertures de pedra picada. L’estat de conservació és força bo.
L’ermita de la Damunt és un edifici de Folgueroles (Osona) inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Castell està situat en el carrer de l’Església de Creixell.
Us passo la seva història:
El 1173 tenim notícia documentada del terme Creixell quan Ponç de Rajadell i la seva muller venen el castell de Montornès a la comunitat de Santes Creus delimitant-lo «ab oriente in termine de Crexello».
Probablement, la construcció del castell data del 1190 quan el bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, concedeix la Carta de Població a la vila de Creixell.
A partir de 1277, la senyoria de Creixell pertanyia al prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d’Osona.
L’any 1358 consten 28 focs a «Crexell».
El 1572 se secularitza el priorat de Casserres i els seus béns van a passar al Col·legi de Jesuïtes de Betlem de Barcelona.
L’any 1767 i degut a l’expulsió del jesuïtes, la vila i castell passà a mans de la corona, i després Salvador de Marc de Reus que regí la senyoria de Creixell fins a l’abolició dels drets senyorials al segle XIX..
Avui en dia és de propietat privada i es troba en bon estat.
El Castell de Creixell, al Tarragonès, és un castell de forma poligonal (nou cares) situat a la part més alta del poble, encimbellat damunt d’un talús prominent. Les parts més antigues del castell daten de finals del segle XI, encara que la major part del que podem veure és posterior al segle XVI.
El talús de pedra està datat de finals del segle XI al segle XII. La resta, construïda en obra de maçoneria, ha anat evolucionant del del segle XIV al XIX.
Té planta poligonal, tres nivells d’alçada amb talussos exteriors i pati interior descobert. El portal d’entrada és adovellat amb arc de mig punt, les finestres de llinda recta i coronat amb merlets grans.
Edificies del costat del Castell
Hi romanen la presó del s. XIV i el celler del segle XVI. L’estructura militar, força evident encara avui dia, ve dels segles XVI i XVII, quan degut als freqüents atacs pirates calia defensar-se dels saquejos dels corsaris i es va reforçar el sistema defensiu integrat pel castell i la muralla.
L’església parroquial de Santa Maria es troba al centre de la població, a la plaça Major de Folgueroles.
Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya
Us passo la seva història:
Fou bastida a mitjans de segle xi (1060).
Al segle XIII s’hi afegí un atri que més tard s’ajuntà a la nau. En època barroca es bastí la façana de ponent al mateix temps que s’aixecà la volta i el campanar d’espadanya, d’unes dimensions poc freqüents.
Es va perdre també el retaule d’altar obrat vers 1735 per S. Pujol.
Fins a l’any 1884, la part davantera fou ocupada pel fossar que després passà a ocupar la part esquerra i posterior de l’església, i ja al segle XX se suprimí del tot.
Fins a la guerra del 1936 gaudia d’uns sarcòfags d’estil gòtic adossats a la façana, sota uns arcosolis. Durant aquesta guerra es va destruir també la portalada, ja que l’església es va convertir en garatge.
Anys més tard es va reconstruir sense respectar la tipologia ni el color de la pedra de la resta de l’edifici. Aquestes obres foren dirigides per C. Pallàs, arquitecte de la Diputació.
El temple actual és de nau única capçada per un absis semicircular. Originalment sembla que comptava amb tres absis, dos dels quals van ser enderrocats al segle XVII i substituïts per la sagristia i una capella lateral.
Jordi Contioch Boada / Generalitat de Catalunya
L’absis que ha perviscut presenta decoració d’arcuacions entre lesenes i tres finestres de doble esqueixada, amb la particularitat que la central se sobreposa a la lesena. Al mur de migjorn es conserva un tram de les arcuacions que devien recórrer les dues naus. La nau és coberta amb volta de canó i l’absis amb volta de quart d’esfera.
Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya
Tot l’interior ha estat repicat deixant la pedra vista i posant en relleu els elements romànics originals (finestres cegades, portes, etc). Al segle XVIII s’incorporà l’atri a la nau, afegit al segle xiii a ponent, i es dissenyà l’actual façana barroca coronada pel campanar d’espadanya.
La portalada original romànica de migjorn va ser traslladada a la façana de ponent emmarcada en un cos sobresortint formant una espècie de templet. es tracta d’una portalada d’arcs en degradació de mig punt amb arquivoltes sostingudes per dues columnes per banda amb capitells decorats amb motius vegetals i figuratius. En la reconstrucció es va invertir la ubicació interior i exterior dels capitells.
Jordi Contioch Boada / Generalitat de Catalunya
En el Museu Episcopal de Vic es conserven uns fragments de pintures murals d’estil gòtic incipient, que representen l’escena del Calvari. Estan datades a finals de segle XIII.
A l’exterior, hi ha també un relleu inacabat de Manolo Hugué al timpà de l’arc paredat de l’atri del mur de migjorn, col·locat en commemoració del centenari del naixement de Jacint Verdaguer.
Santa Maria de Folgueroles és una església de Folgueroles (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Terra, aigua i racons 