Sant Ramon de Sentfores en Vic (Osona)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

Sant Ramon de Vic és una església eclèctica de Sentfores al municipi de Vic.

Us passo la seva història :

  • Capella adscrita a les propietats de Sant Ramon, construïda arran de la prometença feta pels antics propietaris, Srs. Conill, que varen vendre el mas i les terres, conservant tan sols la capella.
  • Està dedicada a sant Ramon Nonat.
  • A l’interior hi ha nombrosos exvots.
Carme Torrents i Buixó – 1982 / Generalitat de Catalunya

Capella de nau única amb absis de planta semicircular peraltada. La façana es troba orientada a llevant. Presenta un portal d’arc de mig punt amb esqueixada i un trencaaigües al damunt, sostingut per mènsules. El mur de la façana s’obre a l’exterior mitjançant unes finestres geminades amb el capitell esculturat amb entrellaçats.

El cos de l’edificació està decorat exteriorment amb arquets de tipus llombard que a la façana segueixen un ritme decreixent a partir del carener. Al damunt hi ha un campanar d’espadanya amb campana.

És construït amb lleves de pedra, totxo i arrebossat. L’estat de conservació és bo.

Carme Torrents i Buixó – 1982 / Generalitat de Catalunya

Sant Ramon està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (Osona)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

L’església de Sant Quirze i Santa Julita esta en la carretera BV 4317 km 7. És dalt d’un serrat, però abocada a la vall interior del terme.

Us passo la seva historia:​

  • Hi ha referències de l’existència de l’església des de l’any 938.
  • Va ser renovada i consagrada el 1177. El bisbe Pere de Redorta va anar a Muntanyola amb els seus canonges i clergues i allà el van rebre gran quantitat de pròcers, senyors, cavallers i pagesos.
  • Tot i els seus orígens preromànics, actualment conserva molt pocs elements d’aquest estil, ja que durant el segle XVIII va ser transformada i reconstruïda a la manera barroca.
  • A l’interior hi ha cinc retaules barrocs del taller dels Real i Gros, que presenten una cera unitat dins d’aquest estil. L’altar major s’atribueix a Lorenzo Mercanti, mestre italià.
  • L’església, ha tingut diverses fases de les quals en queden poques mostres: de la preromànica es conserven restes de l’antiga capçalera trapezoïdal i d’una torre de base circular situada a migjorn; de l’etapa romànica es distingeix les restes d’un absis semicircular; del tercer quart segle XVI daten la primera capella de la banda nord de l’església i de la segona meitat del segle XVII és la segona capella.
  • L’església actual va ser reconstruïda totalment el 1727, fet que provocà que no quedi gairebé res de l’anterior.
  • A la rectoria hi ha les següents dates gravades: 1784 a la llinda del portal, 1789 a la del balcó tapiat. També apareix la data 1790.
  • El 1989 va ser restaurada per la Diputació de Barcelona.

Es tracta d’un edifici compost per una única nau, amb la capçalera orientada a llevant, sense absis. L’entrada es troba a ponent, i està construïda amb dovelles de pedra blanquinosa, tenint a dalt un frontis triangular amb una fornícula, contenint imatges de Sant Quirze i Santa Julita.

A sobre s’hi obre un òcul. Al sud-est hi ha la torre del campanar, adossat i cobert de les quatre vessants. A la part de migdia l’església s’uneix a la rectoria.

A l’interior la nau presenta capelles laterals; les de la part esquerra es comuniquen entre si. Són cobertes amb volta quatripartita amb un medalló al centre.

La nau es divideix en quatre trams, on es descriuen formes ovals amb decoracions d’estuc en cada un. Al mur de migdia s’hi troba adossada la rectoria.

Carme Torrents i Buixó – 1982 / Generalitat de Catalunya

La planta és rectangular, amb el carener paral·lel a la façana, que està orientada cap a ponent. La vessant de llevant és més prolongada que l’altre. El cos de galeries està orientat cap a migdia i adossat al temple. A la part posterior hi ha un hort, al costat del cementiri.

Consta de planta baixa i dos pisos. El portal d’entrada és de forma rectangular, amb la llinda decorada amb motius eclesiàstics.

S’hi han construït annexes per tal d’habitar-los com a colònies, fet que ha modificat l’antiga estructura. És construïda amb pedra, amb afegitons de totxo.

Actualment té cura de l’església el rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, que hi celebra missa cada diumenge a les 10 del matí. El 15 de maig es fa la festa en honor de Sant Isidre i el 16 de juny se celebra la festa major de Sant Quirze i Santa Julita.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita o Església de la Damunt de Folgueroles (Osona)

Setmana dedicada a les Esglésies de Catalunya

L’Ermita de la Damunt esta prop de Passavant en Folgueroles.Es tracta d’una capella situada al nord-est de la població.

Us passo la seva història:

  • Les primeres notícies de l’església provenen d’un llegat testamentari que data de 1231 i parla de Santa Maria la Superior.
  • Antoni Pladevall ha formulat la hipòtesi que en aquest indret es devia trobar l’antiga església parroquial de Folgueroles, la qual al pas dels segles XI i XII es degué reedificar i se situà a l’emplaçament actual.
  • És una possibilitat reforçada pel fet que fins a l’any 1723, cada diumenge, el rector de Folgueroles anava a celebrar-hi una missa. Caldrien, però, excavacions per a saber si en aquest indret, sense que aparentment hi hagi habitatges pròxims, un dia s’hi alçà una església parroquial.
  • De totes maneres no queda en la Capella cap element romànic.
  • Fou reformada al segle XVII.
  • El gran poeta folguerolenc mossèn Cinto Verdaguer va inspirar el seu poema “L’Arpa” en aquesta ermita.
Carme Torrents i Buixó – 1985 /Generalitat de Catalunya

És de planta de nau única amb la capçalera lleugerament arrodonida. La façana és llisa i el capcer és coronat per un campanar torre i d’espadanya al cim el qual conserva només una campana. Al damunt hi ha una bola de pedra i un penell.

El portal és d’arc de mig punt amb un trencaaigües motllurat que descansa sobre uns pilars rectangulars. Al damunt i a la torre s’hi obren dues finestres d’esqueixades.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

A la part d’esquerra de la nau s’hi adossa una capella. L’interior, després de la restauració, és auster.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Materials constructius: pedra unida amb morter de calç, la façana és arrebossada i les obertures de pedra picada. L’estat de conservació és força bo.

L’ermita de la Damunt és un edifici de Folgueroles (Osona) inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Castell de Creixell (Tarragonès)

El Castell  està situat en el carrer de l’Església de Creixell.

Us passo la seva història:

  • El 1173 tenim notícia documentada del terme Creixell quan Ponç de Rajadell i la seva muller venen el castell de Montornès a la comunitat de Santes Creus delimitant-lo «ab oriente in termine de Crexello».
  • Probablement, la construcció del castell data del 1190 quan el bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, concedeix la Carta de Població a la vila de Creixell.
  • A partir de 1277, la senyoria de Creixell pertanyia al prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d’Osona.
  • L’any 1358 consten 28 focs a «Crexell».
  • El 1572 se secularitza el priorat de Casserres i els seus béns van a passar al Col·legi de Jesuïtes de Betlem de Barcelona.
  • L’any 1767 i degut a l’expulsió del jesuïtes, la vila i castell passà a mans de la corona, i després Salvador de Marc de Reus que regí la senyoria de Creixell fins a l’abolició dels drets senyorials al segle XIX..
  • Avui en dia és de propietat privada i es troba en bon estat.

El Castell de Creixell, al Tarragonès, és un castell de forma poligonal (nou cares) situat a la part més alta del poble, encimbellat damunt d’un talús prominent. Les parts més antigues del castell daten de finals del segle XI, encara que la major part del que podem veure és posterior al segle XVI.

El talús de pedra està datat de finals del segle XI al segle XII. La resta, construïda en obra de maçoneria, ha anat evolucionant del del segle XIV al XIX.

Té planta poligonal, tres nivells d’alçada amb talussos exteriors i pati interior descobert. El portal d’entrada és adovellat amb arc de mig punt, les finestres de llinda recta i coronat amb merlets grans.

Edificies del costat del Castell

Hi romanen la presó del s. XIV i el celler del segle XVI. L’estructura militar, força evident encara avui dia, ve dels segles XVI i XVII, quan degut als freqüents atacs pirates calia defensar-se dels saquejos dels corsaris i es va reforçar el sistema defensiu integrat pel castell i la muralla.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Santa Maria de Folgueroles (Osona)

L’església parroquial de Santa Maria es troba al centre de la població, a la plaça Major de Folgueroles.

Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • Fou bastida a mitjans de segle xi (1060).
  • Al segle XIII s’hi afegí un atri que més tard s’ajuntà a la nau. En època barroca es bastí la façana de ponent al mateix temps que s’aixecà la volta i el campanar d’espadanya, d’unes dimensions poc freqüents.
  • Es va perdre també el retaule d’altar obrat vers 1735 per S. Pujol.
  • Fins a l’any 1884, la part davantera fou ocupada pel fossar que després passà a ocupar la part esquerra i posterior de l’església, i ja al segle XX se suprimí del tot.
  • Fins a la guerra del 1936 gaudia d’uns sarcòfags d’estil gòtic adossats a la façana, sota uns arcosolis. Durant aquesta guerra es va destruir també la portalada, ja que l’església es va convertir en garatge.
  • Anys més tard es va reconstruir sense respectar la tipologia ni el color de la pedra de la resta de l’edifici. Aquestes obres foren dirigides per C. Pallàs, arquitecte de la Diputació.

El temple actual és de nau única capçada per un absis semicircular. Originalment sembla que comptava amb tres absis, dos dels quals van ser enderrocats al segle XVII i substituïts per la sagristia i una capella lateral.

Jordi Contioch Boada / Generalitat de Catalunya

L’absis que ha perviscut presenta decoració d’arcuacions entre lesenes i tres finestres de doble esqueixada, amb la particularitat que la central se sobreposa a la lesena. Al mur de migjorn es conserva un tram de les arcuacions que devien recórrer les dues naus. La nau és coberta amb volta de canó i l’absis amb volta de quart d’esfera.

Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Tot l’interior ha estat repicat deixant la pedra vista i posant en relleu els elements romànics originals (finestres cegades, portes, etc). Al segle XVIII s’incorporà l’atri a la nau, afegit al segle xiii a ponent, i es dissenyà l’actual façana barroca coronada pel campanar d’espadanya.

La portalada original romànica de migjorn va ser traslladada a la façana de ponent emmarcada en un cos sobresortint formant una espècie de templet. es tracta d’una portalada d’arcs en degradació de mig punt amb arquivoltes sostingudes per dues columnes per banda amb capitells decorats amb motius vegetals i figuratius. En la reconstrucció es va invertir la ubicació interior i exterior dels capitells.

Jordi Contioch Boada / Generalitat de Catalunya

En el Museu Episcopal de Vic es conserven uns fragments de pintures murals d’estil gòtic incipient, que representen l’escena del Calvari. Estan datades a finals de segle XIII.

A l’exterior, hi ha també un relleu inacabat de Manolo Hugué al timpà de l’arc paredat de l’atri del mur de migjorn, col·locat en commemoració del centenari del naixement de Jacint Verdaguer.

Santa Maria de Folgueroles és una església de Folgueroles (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Cementiri de Vilalleons de Sant Julià de Vilatorta (Osona)

Aquest petit Cementiri de Vilalleons es situat al costat esquer de la carretera BV-5202, a uns 200 m abans d’entrar al nucli de Vilalleons del municipi de Sant Julià de Vilatorta.

Us passo la seva historia:

  • El municipi de Vilalleons va tenir batlle propi des de 1787, però restà unit a Sta. Eugènia a la dècada de 1820.
  • De llavors ençà tingué plena independència fins que el 8 juliol de 1945 es fusionà amb Sant Julià de Vilatorta.
  • Com podem observar, per la data constructiva, el cementiri es degué construir abans de la fusió del municipi amb el de Sant Julià.
Torrents i Buixó, Carme – 1985 / Generalitat de Catalunya

És un cementiri que descriu una forma rectangular (20x15mts), amb un mur de dos metres d’alçada, on s’hi obren finestres trapezoïdals, amb la part superior més arrodonida, les quals són protegides per reixes. El mur culmina amb una mena de merlets sinuosos i amb una creu al mig de cada una d’elles. A ponent s’hi obre una gran portalada d’arc de mig punt inscrita en una falsa coberta a dues vessants i decorada amb una mena d’arquets cecs en posició escalonada. La teulada és coronada per una creu inscrita dins d’un cercle.

Torrents i Buixó, Carme – 1985 / Generalitat de Catalunya

La capella mira vers a ponent, té un portal rectangular amb motllures i un òcul al damunt flanquejat per un esgrafiat d’àngels. L’absis es troba vers llevant i és peraltat i a damunt de la volta hi ha una bola de pedra. Maçoneria, amb decoracions de totxo vermell i elements de ressalt de pedra picada, mentre que la capella es troba arrebossada. L’estat de conservació és bo. La inscripció del portal de la capella resa així: “EXPECTO RESURECTIONEM MORTUORUM SYMB NIC/ AÑO 1492 FAMILIA ESTAÑOL”.

El Cementiri de Vilalleons és un conjunt del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Santa Maria de Vilalleons de Sant Julià de Vilatorta (Osona)

L’església de Santa Maria de Vilalleons centra el petit nucli de població que porta el mateix nom i es troba flanquejada per diferents edificacions, pertany al municipi de Sant Julià de Vilatorta.

 Us passo dades de la seva historia:

  • La primera notícia que tenim del lloc de Vilalleons la trobem en l’acta de consagració de l’església de Sant Julià de Vilatorta de 1050.
  • Sembla que el magnífic temple romànic fou construït pels volts de 1080.
  • A partir de 1095 es comencen a tenir notícies continuades del rector del lloc.
  • Fou segurament per aquesta època quan se li afegí l’atri i portada que va alçar-se en forma de campanar.
  • Al segle XVI s’hi varen afegir dues capelles en forma de creuer, s’enderrocà la façana i es substituí pel pesat cloquer actual, tot conservant la primitiva porta de ponent que fou enderrocada al s. XIX i feta més ample, ja que la processó del Santíssim no hi passava. Les dovelles decorades de l’antic portal es van posar com a marc del rosetó central.

És una construcció romànica d’una nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, capçada per un absis semicircular, parcialment amagat per la sagristia.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A l’exterior, tant en l’absis com en els murs laterals, trobem decoració d’arcuacions que emmarquen finestres cegues sota fris de dents de serra, entre lesenes, en el cas de l’absis.

El temple original va ser ampliat amb un atri que allargà la nau per ponent. Al segle XVI es van obrir les dues capelles laterals properes a l’absis, rectangulars i cobertes amb volta de nervi.

Més tard, entre els segles XVII i XVIII es realitzà el sobrealçament de tota la nau i es construí el comunidor de planta rectangular que es troba sobre l’absis.

J Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Ja en el segle XIX es construeix l’actual atri i la torre de campanar que hi ha al seu damunt.

Aquesta nova façana reaprofita les dovelles de les dues arquivoltes de la portalada del segle XII, decorades amb motius vegetals i entrellaçats, com a motllura d’emmarcament de la rosassa.

La Creu que hi ha davant la porta principal commemora la Santa Missió del 1962 essent rector de la parròquia Mn Pere Sala.

Va ser dissenyada per Pere Hernández Espina, de Barcelona, delineant que estiuejava al poble.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Santa Maria de Vilalleons és una obra del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Santuari de Puig-L’Agulla de Sant Julià de Vilatorta (Osona)

Per anar al Santuari de Puig-L’Agulla, cal des de l’agrupació de cases de Vilalleons, cal seguir la carretera que puja fins a peu del Santuari, pertany al municipi de Sant Julià de Vilatorta.

Us passo la seva història:

  • Al cim de Montagut o Puig-l’agulla (810 m d’altitud) hi havia hagut un petit pedronet amb la imatge de la Mare de Déu que, segons conta la llegenda, fou trobada per Ramon Ferrer i uns lleons, llegenda documentada des del segle XV.
  • L’ermita fou devastada per les tropes franceses l’any 1654 i anys més tard es feren actes de desgravi per tota la Plana.
  • Pel març de 1661 el rector de la parròquia de Vilalleons s’adreçà al senyor del mas la Sala per a demanar-li que concedís un terreny per a edificar-hi la capella.
  • Li ho concedí i el 1673 la capella era beneïda.
  • Al segle següent els fidels devots de la verge es proposen de refer-lo. El bisbe Fra Bartomeu Sarmentero i Joan Llopart de Malla en foren els principals impulsors, així que l’any 1775, un any després d’iniciades les obres, s’inaugura el nou temple amb una festa molt solemne. El cost total fou de 2208 lliures, 6 sous i 6 diners.
  • L’any 1883 es construeix el cambril, essent bisbe el Dr. Morgades i mestre d’obres en J. A. Toner.
  • El campanar es va bastir l’any 1897. El responsable fou el mestre d’obres de Sant Julià, Joan Riera.
  • Més tard fou malmès per un llamp i es va reconstruir.
  • La guerra del 1936 també perjudicà la capella i li feu perdre algun dels antics retaules.
  • La portalada del temple correspon a la reforma obrada al s.XVIII, com indica el portal datat del 1775.
  • El portal de ferro és fruit d’una reforma posterior i el trobem datat el 1851 i el 1973.
  • Segons ens consta en el llibre de Fortià Solà, la imatge de la Verge ve a substituir-ne una d’anterior, la qual fou malmesa per un llamp.
  • Els escuts de pedra són fets pel mestre Josep Moretó, pertanyen al bisbe Sarmentero, el de l’esquerra; i a la casa de Sentmenat, el de la dreta, que duu també la insígnia heràldica de les cases Clariana, Munter, Seva, Boixadors…, segurament totes les cases que varen participar en les despeses ocasionades per la reforma del temple.
  • Josep Moretó, autor dels escuts, que devia pertànyer a la llarga família dels Moretó, mestres d’obres i escultors que treballaven a Vic; però en no tenir el segon cognom no sabem de quin dels mestres d’obres es tractava.

Es tracta d’una capella amb una nau única orientada de llevant a ponent. La nau està dividida en quatre trams. Als peus hi ha el cor, al següent tram s’obren dues capelles laterals cobertes amb volta de canó, i al tercer tram s’obre una capella amb coberta de mitja esfera.

Al centre de la nau hi ha una cúpula amb dues entrades de llum pels laterals. Al tram següent hi ha l’altar i unes escales que donen accés al cambril de la Verge, situada a sota d’un baldaquí.

A la capella esquerra hi ha l’altar del Sant Crucifix, amb pintures del segle XX i el crucifix del segle XVIII com també el retaule de Sant Miquel dels Sants del segle XIX.

A la capella dreta trobem un retaule de Sant Segimon del segle XVII, un retaule de Sant Ramón Nonat del segle XIX-XX. Exteriorment l’absis és peraltat i presenta decoracions d’estuc a l’arrencada de la volta.

El portal és rectangular i està emmarcat per pedra picada i diverses decoracions, entre les quals hi ha una fornícula amb la Verge. A sobre hi ha un òcul amb vitralls. A la part esquerra de la façana (Nord-oest), s’eleva un campanar de torre amb quatre finestres d’arc de mig punt, resseguides per un trencaaigües. El ràfec és decorat i la teulada, a quatre vessants, és vidriada. L’estat de conservació és bo.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

La portalada de l’ermita és un portal d’arc carpanell molt rebaixat amb porta de vidre i ferro forjat. El portal és emmarcat per una forma rectangular amb unes pilastres llises adossades al mateix marc.

Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Al damunt hi ha un trencaaigües amb motllures damunt el qual descansen uns lleons d’embalum exempt i perfectament simètrics i a la paret hi ha dos baixos relleus encastats al mur, els quals presenten decoracions florals. Al centre de la llinda del portal s’hi obre una fornícula que abriga una imatge de la Verge, d’embalum rodó i feta en pedra blanca.

Als extrems de l’emmarcament del portal hi ha dos escuts, el de l’esquerre està rodejat per unes formes soguejades i al mig hi ha dotze cercles que sobresurten. El de la dreta és d’estructura més complexa, presenta diversos registres però hi trobem també els elements característics d’aquest temple de la parròquia de Vila-lleons: els lleons.

Tots els elements esmentats són de pedra picada de color grisós, llevat dels lleons exempts que són de ceràmica vidriada de color marró. La imatge de la Verge de Puig-l’agulla és una rèplica del segle XX de la que hi havia.

Puig-l’agulla de Sant Julià de Vilatorta és una obra del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Capella de Sant Miquel dels Sants de Gurb (Osona)

Capella situada a poca distancia de l’antic Hostal de la casa de Baix i a prop de la C-25 a Grub.

Una placa explica que està dedicada a Sant Miquel dels Sants

I la seva col·locació a una paret d’un pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Dora Salvador

Espai de Memòria – Refugi elemental de la Sauleda de Calldetenes (Osona)

Des del mas Sauleda, us cal agafar el camí cap als plans de la Sauleda, el primer trencall a l’esquerra, dins del municipi de Calldetenes. El Refugi elemental rep el nom perquè es troba a prop de la casa de la Sauleda.

L’existència d’aquests refugis es troba lligada a la presència de tropes republicanes al terme de Calldetenes durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

L’amplada total del túnel és de 60 cm. Als quatre metres de distància de la boca, el túnel gira fent un angle recte a la dreta, en sentit ponent.

Es tracta d’un refugi elemental molt ben conservat en el qual s’hi pot accedir fàcilment.

Important : Des de la masia, aconsellem que aneu a peu, el camí  d’accés està molt ple de vegetació, roderes molt macades, algun roc, per tant, amb un vehicle normal tindríeu problemes per seguir fins aquest Refugi.

Recull de dades : Varis i propi

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé