Edifici de l’antiga Rellotgeria Castin de Terrassa

Avui us presento dos articles

L’Edifici de l’antiga Rellotgeria Castin, esta situat en Raval de Montserrat, 25 de Terrassa.

Actualment esta ubicada una casa de roba de vestir, que ha volgut respectar l’existència d’aquest popular rellotge situat en un extrem  la part superior, a prop d’un petita finestra.

Era un punt de referencia horària “oficial”, tal com ho posa dins l’esfera del rellotge, per moltíssima gent que al transcurs dels anys ha passat pel seu costat; quan es va tacar la rellotgeria, va deixar de funcionar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de la Telefònica de Bellvitge i la seva antena

Avui us presento dos articles

Edifici de la Telefónica de Bellvitge al passeig de l’Avinguda América

L’edifici de la Telefònica de Bellvitge és a l’Avinguda América, al passeig de vianants que va de la Rambla Marina a l’escola Pare Enric d’Ossó, tocant a la Gran Via, aquest passeig és conegut al barri com el de les Teresianes.

L’edifici està a tocar d’un bloc de pisos tot i que és un edifici que no hauria d’estar en mig d’una zona habitada degut a l’alta emissió de radiació que emet. S’han donat varis casos de càncer entre els veïns i les veïnes dels pisos adjacents, tot i que mai s’ha fet un estudi seriós al respecte.

Proximitat entre l’edifici de la Telefònica i un bloc de pisos de l’Avinguda América.

Al butlletí de 2001, “el Gira-Sol”, editat pel Grup Ecologista de Bellvitge es pot llegir que quatre anys abans Telefònica va instal·lar al seu edifici de Bellvitge una antena de 20 m. d’alçada amb nou plafons de telefonia mòbil, durant aquests anys van augmentar diverses patologies entre els veïns més propers.

2001, campanya reivindicativa durant les festes de Bellvitge.

Aquell any, des de la lògica inquietud dels veïns i veïnes, es crea una plataforma “Antena no” i s’inicia una mobilització que és recolzada des de l’Associació de Veïns[1], per a recollir una informació difícil d’obtenir i contra la proliferació d’antenes de telefonia mòbil sense una normativa al respecte. La protesta s’estén a tota la ciutat i obliga a les administracions reglamentar aquest tipus d’instal·lacions[2].

En 2003, després de nombrosos Plens municipals i reunions amb l’Ajuntament, Generalitat i Telefònica s’arriba a l’acord de que Telefònica retirarà l’antena, però només van retirar 3 dels nou plafons. S’han realitzat mesuraments en alguns pisos i l’emissió de les ones magnètiques és en tots els casos molt més elevada del permès. Si algú ha posat alguna mena de protecció al seu pis, s’ho ha hagut de pagar per sí mateix, sense cap ajut.

Al 2006 s’inaugura l’edifici de pisos tutelats i casal de gent gran de la Generalitat de Catalunya i, al 2007, la Biblioteca Bellvitge i regidoria del barri, tots dos a la Plaça de la Cultura, al costat d’aquest edifici singular del barri.

Plaça de la Cultura: Telefònica i Casal de la Gent Grant i pisos tutelats de la Generalitat de Catalunya.

En 2003 l’Ajuntament es compromet a no augmentar la potencia de l’antena, però en 2018, potser pel Congres de Mobile, la van doblar i vam veure com canviaven l’antena per una més potent que sembla que reparteix millor les radiacions.

2018. Canviant l’antena. Algú sap per a qué?

A l’altra banda de la Plaça de la Cultura, l’Avinguda América, ara carretera, corre paral·lela a un tram de la via del tren de Vilanova que separa els barris de Bellvitge Gornal, una autèntica barrera funcional ja que hem estat més de cinquanta anys sense un ascensor amb el que poder superar les escales.

Plaça de la Cultura. A l’altre costat de l’Avinguda América i de la via del tren, el barri veí del Gornal.

Text : Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Als i a les que persisteixen en reivindicacions que són per a bé de totes i tots.

—————————————————————————————-

[1] 15-11-2008 AVV Bellvitge “Arriba la sonda de camps electromagnètics”. https://avbellvitge.wordpress.com/tag/antena-no/

[2] L-h digital, 2003 https://lhdigital.cat/c/document_library/get_file?uuid=e801acd2-087d-4198-add6-ed9ff7073032&groupId=10919

Molí d’en Faura de Mura

Avui us presento dos articles

Des del Poble i a peu ens dirigirem al Centre d’Interpretació del Parc Natural, seguirem el camí paral-lels a la riera, fins arribar a les restes del  Molí d’en Faura.

D’aquest molí sols podem veure les rodes situades al costat de l’entrada a l’edifici.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Edifici de La Casa de la Vila de Vilassar de Dalt

Avui us presento dos articles

L’Edifici de La Casa de la Vila esta situat en la Plaça de la Vila de Vilassar de Dalt.

La Casa de la Vila, es va construir en l’any 1884 a partir d’un projecte de Josep Oriol Mestres i Esplugues.

És un edifici monumental que destaca per la porxada d’entrada, la balconada i el rellotge situat al coronament de la façana.

És de façana asimètrica, planta baixa, pis i golfes, el cos principal destaca per la porxada de l’entrada, que suporta una balconada amb balustrada, flanquejada per sengles fanals de ferro forjat.

En el coronament, per sobre d’una cornisa amb mènsules, es pot veure un rellotge. Totes les obertures són en arc.

Us passo informació de Vilassar de Dalt :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vilassar_de_Dalt

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici del Sindicat Agrícola de Sant Quirze del Vallès

L’edifici del Sindicat Agrícola esta a la plaça de la Vila, a prop de l’Ajuntament i de l’Església de Sant Quirze del Vallès.

El Sindicat Agrícola va ser fundat en 1917. Conserva la façana original al pis superior es pot veure el tipus d’ornamentació dominant, d’estil clàssic, amb pilastres de capitell corinti i tres grans finestrals balconers al centre de la façana.

En la part baixa ha estat molt modificada a la llarg de les dècades.

Es feia teatre, se celebraven balls, i havia un cafè; mes tard va acollir el cinema de Sant Quirze fins els anys 80 que va tancar. Actualment en la planta baixa hi ha un bar-restaurant.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici El Círcol de Martorell

L’Edifici El Círcol,  esta en la plaça  de la Vila, 19 de Martorell.

L’antiga seu del Círcol Democràtic Recreatiu va ser construïda l’any 1917.

Es tracta d’un edifici entre mitjaneres de planta baixa, pis i terrat a la catalana.  La composició de l’habitatge ve donat per la voluminositat de la tribuna.

Accés central per pòrtic de 8 columnes geminades amb capitell ornat i gran escut en relleu damunt la part baixa del fust.

Tribuna correguda de peanya arrodonida, muntans de fusta, coberta de teula àrab i vidres glaçats de colors. Coronament de barana massissa, cos central a manera de frontó doble, motllures i relleus centrals.

Actualment és la seu de la Regidoria de Comunicació, Participació i Cooperació de Martorell.

L’Edifici El Círcol,  és una obra del municipi de Martorell inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Can Taió de Santa Perpètua de Mogoda

El Castell de Can Taió, està situat en el camí de can Gomis, s/nº,  de Santa Perpètua de Mogoda.

La finca sobre la qual es va construir el castell té el seu origen en el segle XVIII i tenia dues construccions, una coneguda com a can Miró sobre la qual s’edificaria el castell , i la de can Taió, la petta masia del masover que donaria el nom a la finca i a l’actual barri en el qual està integrada.

El Castell de Can Taió és un veritable capritx de Miquel Gomis va decidir construir un castell com els antics, i la seva construcció es va allargar fins a 1929.

Aquest edifici eclèctic però inhòspit, sembla ser que només tenia una cambra de bany i no tenia ni calefacció ni aigua calenta.

Durant la guerra civil va ser ocupat primer per efectius del partit independentista Estat Català que va ser desallotjat a trets pel “Batallón de la Muerte” de CNT-FAI que formava part de les milícies internacionals.

A finals de la guerra, la Generalitat va estudiar la possibilitat de crear un camp de concentració entre els seus murs.

La fi de la guerra va retornar la propietat a mans dels Gomis que van malvendre l’edifici a la “Junta Provincial de Menores”.  Amb la democràcia passà a mans de la Generalitat que té hi un centre de protecció de menors i una hípica.

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra, edifici de la seu de la Diputació de Barcelona

L’edifici de Can Serra, seu principal de la Diputació de Barcelona des del 1987, és un palauet neogòtic obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch construït el 1903 a Barcelona,

a l’illa irregular que formen el carrer de Còrsega, la rambla de Catalunya i l’avinguda Diagonal.

Us passo detall de la seva historia :

  • La Diputació de Barcelona es constitueix el 30 de novembre de 1812 com a Diputació Provincial de Catalunya a la ciutat de Vic.
  • Més de 200 anys d’història envolten aquesta institució.

Us passo un enllaç amb una informació històrica molt complerta :

https://www.diba.cat/documents/94831/2900831/Can+Serra/bc85b373-b7ce-4f9a-ba8d-0b50cff50ba3

Per saber mes dades podeu consultar aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Diputaci%C3%B3_de_Barcelona

Però per bé que les diputacions provincials neixen a Espanya amb les Corts de Cadis (1812), la Diputació de Barcelona no s’institueix fins a la reorganització territorial de 1822, que va dividir Catalunya en quatre províncies.

Projectat inicialment com a residència benestant de la família d’un ric comerciant d’origen manresà, Pere Serra i Pons, mai no va tenir aquesta destinació, sinó que va tenir una trajectòria atzarosa i va córrer el risc de desaparèixer.

Els arquitectes Federico Correa i Alfons Milà, que van construir un edifici nou respectant les façanes de Rambla Catalunya i Còrsega de l’obra original de Puig i Cadafalch.

Pel que sembla, la resta de la casa ja era pràcticament irrecuperable a causa de la degradació soferta durant els anys d’abandonament. Amb façana a la Diagonal es disposava un cos baix amb terrassa, al que més endavant s’hi afegiren dues plantes. Aquesta part va ser enderrocada l’any 1981.

El nou edifici de Correa i Milà, inaugurat el 1987, és una edificació de tipus funcional per a oficines, que allotja les dependències de la Diputació de Barcelona.

El contrast entre dos estils tan diferents va ser motiu de polèmica al seu moment, si bé actualment forma part de les icones de la ciutat.

La Casa Serra  amb l’aval institucional de la Diputació de Barcelona, va ser declarada bé cultural d’interès nacional el 2001.

 

 

Recull de dades : Diputació de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cal Campaner d’Alella

Cal Campaner esta ubicat en la Plaça de l’Església amb carrer de Don Bosco d’Alella. Situada aquesta petita masia a tocar paret a paret de l’Església de Sant Feliu d’Alella.

Durant moltíssims anys, va ser un punt de venda de productes de camp, com verdures, fruita i ous, bàsicament, al altres com llegums i el que fora de temporada, personalment havia anat a comprar, fa temps que ha tancat.

Es una llàstima però no tenim mes dades sobre aquest edifici o historia de can Campaner, si algú de vosaltres en sabeu us agreixo que aportéssiu la informació per poder ampliar les dades.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 2ª Part #

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 20 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, estacions de tren… arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Es important que a vegades mirem detalladament un edifici i podrem apreciar elements destacables d’aquest, com el cas de les Xemeneies.

 

Nota : No us indico el lloc on estan situades per preservar la intimitat de l’edifici majoritàriament privat.

Text i Fotografies : Ramon Solé