Castell de Can Taió de Santa Perpètua de Mogoda

El Castell de Can Taió, està situat en el camí de can Gomis, s/nº,  de Santa Perpètua de Mogoda.

La finca sobre la qual es va construir el castell té el seu origen en el segle XVIII i tenia dues construccions, una coneguda com a can Miró sobre la qual s’edificaria el castell , i la de can Taió, la petta masia del masover que donaria el nom a la finca i a l’actual barri en el qual està integrada.

El Castell de Can Taió és un veritable capritx de Miquel Gomis va decidir construir un castell com els antics, i la seva construcció es va allargar fins a 1929.

Aquest edifici eclèctic però inhòspit, sembla ser que només tenia una cambra de bany i no tenia ni calefacció ni aigua calenta.

Durant la guerra civil va ser ocupat primer per efectius del partit independentista Estat Català que va ser desallotjat a trets pel “Batallón de la Muerte” de CNT-FAI que formava part de les milícies internacionals.

A finals de la guerra, la Generalitat va estudiar la possibilitat de crear un camp de concentració entre els seus murs.

La fi de la guerra va retornar la propietat a mans dels Gomis que van malvendre l’edifici a la “Junta Provincial de Menores”.  Amb la democràcia passà a mans de la Generalitat que té hi un centre de protecció de menors i una hípica.

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra, edifici de la seu de la Diputació de Barcelona

L’edifici de Can Serra, seu principal de la Diputació de Barcelona des del 1987, és un palauet neogòtic obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch construït el 1903 a Barcelona,

a l’illa irregular que formen el carrer de Còrsega, la rambla de Catalunya i l’avinguda Diagonal.

Us passo detall de la seva historia :

  • La Diputació de Barcelona es constitueix el 30 de novembre de 1812 com a Diputació Provincial de Catalunya a la ciutat de Vic.
  • Més de 200 anys d’història envolten aquesta institució.

Us passo un enllaç amb una informació històrica molt complerta :

https://www.diba.cat/documents/94831/2900831/Can+Serra/bc85b373-b7ce-4f9a-ba8d-0b50cff50ba3

Per saber mes dades podeu consultar aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Diputaci%C3%B3_de_Barcelona

Però per bé que les diputacions provincials neixen a Espanya amb les Corts de Cadis (1812), la Diputació de Barcelona no s’institueix fins a la reorganització territorial de 1822, que va dividir Catalunya en quatre províncies.

Projectat inicialment com a residència benestant de la família d’un ric comerciant d’origen manresà, Pere Serra i Pons, mai no va tenir aquesta destinació, sinó que va tenir una trajectòria atzarosa i va córrer el risc de desaparèixer.

Els arquitectes Federico Correa i Alfons Milà, que van construir un edifici nou respectant les façanes de Rambla Catalunya i Còrsega de l’obra original de Puig i Cadafalch.

Pel que sembla, la resta de la casa ja era pràcticament irrecuperable a causa de la degradació soferta durant els anys d’abandonament. Amb façana a la Diagonal es disposava un cos baix amb terrassa, al que més endavant s’hi afegiren dues plantes. Aquesta part va ser enderrocada l’any 1981.

El nou edifici de Correa i Milà, inaugurat el 1987, és una edificació de tipus funcional per a oficines, que allotja les dependències de la Diputació de Barcelona.

El contrast entre dos estils tan diferents va ser motiu de polèmica al seu moment, si bé actualment forma part de les icones de la ciutat.

La Casa Serra  amb l’aval institucional de la Diputació de Barcelona, va ser declarada bé cultural d’interès nacional el 2001.

 

 

Recull de dades : Diputació de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cal Campaner d’Alella

Cal Campaner esta ubicat en la Plaça de l’Església amb carrer de Don Bosco d’Alella. Situada aquesta petita masia a tocar paret a paret de l’Església de Sant Feliu d’Alella.

Durant moltíssims anys, va ser un punt de venda de productes de camp, com verdures, fruita i ous, bàsicament, al altres com llegums i el que fora de temporada, personalment havia anat a comprar, fa temps que ha tancat.

Es una llàstima però no tenim mes dades sobre aquest edifici o historia de can Campaner, si algú de vosaltres en sabeu us agreixo que aportéssiu la informació per poder ampliar les dades.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 2ª Part #

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 20 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, estacions de tren… arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Es important que a vegades mirem detalladament un edifici i podrem apreciar elements destacables d’aquest, com el cas de les Xemeneies.

 

Nota : No us indico el lloc on estan situades per preservar la intimitat de l’edifici majoritàriament privat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Gaietà Vila d’Olot

La Casa Gaietà Vila està situada en la Plaça del Rector Ferrer, 8 amb cantonada amb  pg. d’en Blay, 60 i Font l’església de Sant Esteve d’Olot.

Església de Sant Esteve

Edifici modernista construït l’any 1905 , és obra de l’arquitecte olotí Alfred Paluzie.

Edifici de tres façanes, cada una de les quals té composició pròpia, destacant, a totes elles, l’exuberància decorativa i cromàtica. La del nord té una tribuna i és la més pobra en decoració. La de l’est té balcons amb arcs conopials. La del sud té una tribuna amb balcons a sobre.

Els acabats de la casa imiten els castells medievals amb diferents elements. Tota ella està molt decorada, tant amb motius vegetals com amb ceràmica vidriada.

Edifici d’habitatges i baixos comercials recentment restaurats, a la planta baixa trobem la coneguda llibreria “El Drac”.

Casa Gaietà Vila és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Església de Santa Coloma de Centelles

L’Església de Santa Coloma està situada en la Plaça de Mossèn Xandri al centre del municipi de Centelles.

Us passo la seva historia :

  • La construcció de l’església parroquial comença a partir del 1704 amb una concepció totalment barroca.
  • L’any 1920 va ser objecte d’una important reforma a càrrec de l’arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall.
  • Durant la guerra civil perdé tots els seus retaules.
  • Se’n féu una restauració amb un estil totalment oposat a l’originari, en què predominaven les formes i els dibuixos geomètrics, lluny del primer estil o idea barroca.

És un edifici religiós de grans dimensions, de planta rectangular.

A la façana de l’entrada hi ha una gran portalada amb profusió de pedra treballada amb motius geomètrics, podem veure una capelleta al damunt amb una imatge de Santa Coloma.

A la façana dreta, hi ha el Campanar, de gran alçada i visible des de tot el poble.

I a la façana esquerra, hi ha un portal de pedra treballada amb motius florals d’estil barroc.

La part més antiga de l’edifici, és l’anomenada capella fonda, dedicada a la Verge Dolorosa.

L’Església de Santa Coloma de Centelles és l’església parroquial, i està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Centelles

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Can Diumer o Casa Corbella de Cardedeu

Can Diumer o Casa Corbella, està ubicada en l’avinguda d’Eduard Corbella, 1 – ctra. de Cànoves – carrer Figueres de Cardedeu.

Us faig una resenya de la seva destacada historia :

  • En documents del segle XII es troben citats diversos Diumers, cosa que indica l’antiguitat de l’assentament.
  • A l’interior hi ha una capella en honor de Sant Josep Oriol, que passà temporades al mas els anys 1700-1702.
  • En el planell de 1777 s’hi veu dibuixada “Casa Diumer” com una típica masia dels segles XVII o XVIII, amb el molí i la bassa al costat.
  • Les propietats dels Diumer, que havien set petites, es van estendre de tal manera que quan es va reformar la casa en profunditat, el 1857, el propietari podia anar a la parròquia de Marata a la del Fou trepitjant sempre terra de la seva propietat.
  • Les construccions anteriors del mas Diumer, estan incloses dins les noves de 1857.

Can Diumer, és un edifici amb planta en forma de L i coberta a dues vessants.

Té un pati interior, tancat, i tot el conjunt fa una gran quadrat.

El mur que tenca el pati té una coberta i una barana coronament.

Hi ha un gran portal d’entrada amb la data de 1857, gravada a la pedra del coronament.

Hi ha una torrassa rodona cantonera d’un tres metres de diàmetre, amb una escala de cargol a l’interior que serveix per accedir a la terrassa.

Dins del pati tenim dues façanes, la frontal, plana amb portal de llinda plana i bancs de rajola ambdós costats.

Al primer pis hi ha quatre balcons-finestres de llinda plana, i dues orles enmig.

Al segon pis tenim tres finestres més senzilles i un balcó que distorsiona la simetria del conjunt, així com dues finestres de tipologia diversa.

La façana lateral, també de planta baixa i dos pisos, és molt més senzilla i destaca el segon pis,

format per una galeria oberta amb voltes de mig punt, donant-li un aire neoclàssic.

Donant a l’exterior, sobresurt un gran balcó al primer pis, cosa que reforça el llenguatge neoclàssic.

Nota : Actualment, la Casa Corbella de Cardedeu, és l’espai per a la cultura i recuperació de la història de Can Diumer. Els Familiars dels antics i actuals propietaris s’han unit per continuar escrivint la història de la casa.

L’Antiga masia de Can Diumer, ara Casa Corbella,  és una obra del municipi de Cardedeu inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Patrimoni de Cardedeu i Ajuntament, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Porto Rico Coffee Club de l’Hospitalet de Llobregat

El Porto Rico Coffee Club, està situat en la Plaça Ajuntament, 9 de l’Hospitalet de Llobregat.

El nostra interès es per l’edifici on esta ubicat, tal com posa en la seva part superior va ser construït en l’any 1912. Fen com cantonada a altres edificis del seu costat.

Com a establiment va ser fundat en el any 1996, la seva especialitat en el tot tipus de Cafès  i  a partir 2005 va incorporar entrepans selectes, sobre tot de pernils Ibèrics…

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de l’Espai Cultura Fundació de Sabadell

L’Edifici de l’Espai Cultura Fundació està situat en el carrer Font, 1 al 25 de Sabadell.

L’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, conegut també com a Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell o Biblioteca de la Caixa,  és un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Jeroni Martorell, que es troba al centre de la ciutat, davant del Mercat Central de Sabadell.

i al costat dels Jardins de la seu central de Caixa Sabadell i del Museu de Paleontologia Miquel Crusafont, els quals comparteixen.

Actualment és propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.

Us passo la seva historia :

  • Va ser construït entre el 1907 i el 1910 per Jeroni Martorell, al mateix temps que construïa l’edifici de la Caixa d’Estalvis ajudat pel mateix equip d’artesans.
  • Hi col•laborà l’escultor Tomàs Priu i Marine.
  • Posteriorment va sofrir una reforma a l’interior, a fi d’adequar l’edifici a seu de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis, aquesta fou realitzada per l’arquitecte J. Vila Juanico i el decorador R. Ribalta.
  • El 1992 es van fer obres de reforma de la planta baixa per a l’adequació a biblioteca i es creà un accés pel carrer d’en Font.

Està format per dues grans naus i una torre lateral que conté l’escala. Una de les naus està col·locada de forma paral·lela al carrer i consta de baixos i dos pisos. L’altra nau és perpendicular a la primera, té el tester al carrer i és només de planta baixa.

La torre de l’escala és de planta circular, està coronada per una coberta de pavelló d’escames ceràmiques i les seves obertures superiors tenen forma d’arc parabòlic.

Les façanes són modernistes i tenen un sòcol de pedra i a la resta del parament s’hi combina l’obra vista i l’estucat. La cornisa i els ampits de les finestres estan decorats amb ceràmica de color verd. La nau principal té la coberta a dues vessants, l’altre té la coberta de dent de serra.

 

 

Recull de dades recollides de l’Ajuntament de Sabadell i Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Una casa curiosament ornamentada en Martorell

Quan vaig anar a fer diferents fotografies a edificis emblemàtics i històrics de Martorell, no vaig poder-me resistir en fer unes fotografies a una casa… ;

és una casa no massa gran, senzilla, però… , amb una curiosa ornamentació en la façana que dona al carrer.

Està situada en el numero 29 del carrer de Sant Genís de Rocafort de Martorell.

Tota l‘ornamentació es feta d’un trencadís ceràmic irregular segons la figura que representa i varietat de colors.

En la part superior de la porta d’entrada, es llegeix : Bon sol.

El propietari d’aquest edifici, va voler expressar el seu amor a les terres de Martorell, … és verdaderament un artista…?,

pot ser que sigui anònim…, conegut sols pel veïnat, però crec que val la pena donar a conèixer aquesta petita obra curiosament ornamentada !.

El felicitem des del Blog… per aquesta feina que en el seu dia va portar amb imaginació, hores de treball i paciència.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé