Edifici de la Central Catalana d’Electricitat de Barcelona

L’edifici de la Central Catalana d’Electricitat està situada en l’avinguda Vilanova, 12  cantonada amb el carrer de Roger de Flor, 52 de Barcelona.

Us passo un recull de la seva historia :

  • La Central Catalana d’Electricitat , és un edifici destinat a aquesta finalitat, seguia un projecte tècnic de central tèrmica a carbó fet el 1896 i va ser dissenyat per Pere Falqués i Urpí, per bé que el projecte, datat el 1896, fou signat per Antoni Costa.
  • L’edifici, bastit entre 1897 i 1899, constitueix una bona mostra de l’arquitectura de ferro i tenia les oficines situades a la façana i els tallers a l’interior de l’illa.
  • En el seu interior, allotjava cinc dinamos de corrent contínua subministrades per Schuckert & Co (quatre de 530 Kw i una de 300 Kw). La potència total de les màquines de vapor era de 2.800 Cv.
  • De les diverses ampliacions que al llarg de les dues dècades següents es dugueren a terme en diversos indrets de l’illa.
  • Poc temps després, l’any 1919 es decidí traslladar la producció i la central de l’Avinguda Vilanova es convertí en una estació transformadora.
  • L’any 1977 l’edifici fou rehabilitat i passà a acollir les oficines de Hidroelèctrica de Catalunya S.A., conservant en el seu interior una grua pont i les taules de comandament originals.
  • En l’actualitat, l’edifici acull la seu de Fecsa-Endesa.

De l’edifici direm, que es de planta rectangular aixamfranada, l’estructura en alçat d’aquesta antiga fàbrica comprèn semisoterrani, planta baixa i un pis, a excepció del cos orientat al xamfrà, format per quatre pisos.

La façana estructura les seves obertures en eixos verticals, formant una composició axial. En ella hi ressalta, damunt d’un robust basament de pedra, el desenvolupament d’uns murs de maó vist sostinguts per una estructura metàl·lica que, lluny d’amagar-se, es manifesta com un element compositiu i decoratiu més. La façana desenvolupa un complex aparell decoratiu a base de l’alternància volumètrica de plens i buits, tractada, segons alguns autors, seguint els cànons del brutalisme arquitectònic.

Al xamfrà s’hi localitza el portal principal, configurat per un potent emmarcament de pedra. Damunt del portal, un finestral semicircular queda flanquejat per dues semi columnes de ceràmica vidrada sobre mènsules de pedra i un arc de maó amb la inscripció “General Catalana de Electricidad” pintada en verd.

Per sobre d’aquest portal s’hi desenvolupa la resta de pisos, oberts per mitjà de finestres rectangulars i balcons amb barana bombada de forja, tot rematat per un coronament esglaonat que conté la data “1897”.

Es passo un reportatge de beteve realitzat el divendres, 6 de nov. del 2015 :

https://beteve.cat/cultura/central-termica-endesa-passat-modernista/

La Central Catalana d’Electricitat és una obra de l’arquitectura del ferro de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Edifici de l’antiga Fabrica de Teixits Rase de Cardedeu

L’edifici de l’antiga Fabrica de Teixits  Rase, esta ubicat en el carrer de Llinars, 61 i amb l’avinguda Jaume Campmajor  de Cardedeu.

Al principi, va ser coneguda com La fàbrica Sanesteve, cognom de qui varen ser els fundadors.

Teixits  Rase va ser fundada pels germans Ramon i Josep Senesteva Aubanell, inaugurada el 29 de març de 1914 un any desprès de l’arribada de l’electricitat.  

Van aprofitar que a Cardedeu feia un any que l’electricitat havia arribat a la població, per poder ser mes competitius en la producció tèxtil, que no pas industries d’aquella època que utilitzaven altres medis.

El lloc que van construir les primeres naus de planta rectangular, era on fins a les hores zona agrícola, hi havia poques cases i alguna masia dispersa.

Acabada la Guerra Civil, va formar una societat anònima anomenar-se Tèxtil Rase.

La fàbrica va estar en producció i activa fins fa ben pocs anys en rere, per axo presenta un bon aspecte exterior.

Tèxtil Rase fàbrica de cultura, serà un equipament social i cultural per a totes i tots,

s’espera que durant l’any 2019, pugui haver una reordenació de serveis i activitats que pugui desenvolupar en aquets gran espai.

Us passo informació apareguda en el9nou, sobre la citada reforma :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/el-departament-de-cultura-avala-la-reforma-de-la-textil-rase-de-cardedeu/

La Tèxtil Rase està classificada com a Bé Cultural d’Interès Local i inclosa en el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu.

 

Recull de dades : Carme Clusellas i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de La Roca del Vallès

L’Ajuntament de La Roca del Vallès està situat en el carrer de Catalunya, 24.

És un edifici modernista construït al voltant del 1920 per l’arquitecte L. Planas i Calvet. L’any 1979 l’Ajuntament el va adquirir i el convertí en la seu de la Casa de la Vila, en ell hi trobem l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, els despatxos de gestió i la sala de plens.

Abans era can Sol, havia tingut diferents usos: casa particular, lloc d’estiueig de famílies benestants de Barcelona, habitatge dels mestres, entre altres.

L’edifici consta de 3 plantes i anteriorment també tenia dues edificacions més annexes, que originàriament eren els habitatges del porter i del xofer i les seves respectives famílies, i ara son la seu de la Policia Municipal i el Jutjat de Pau.

Té coberta composta de la que sobresurt una torreta de planta poligonal. La façana principal té un porxo suportat per columnes rodones, damunt d’un podi i coronat per balustrada. Les obertures estan disposades simètricament.

La banda de darrere té un cos poligonal de planta baixa. Els diferents cossos estan separats visualment per una cornisa seguida.

Per a mes informació podeu veure :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/01/can-sol-la-roca-del-valles.html

L’Ajuntament de la Roca del Vallès, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Roca del Vallès i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Casa Amatller de Barcelona

La Casa Amatller, està situada en el Passeig de Gràcia, 41de Barcelona.

La Casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.  Actualment, acull les oficines de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.

Us passo un recull de la seva historia :

  • L’any 1898, l’industrial xocolater Antoni Amatller i Costa va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s’hi.
  • L’industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l’aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dona accés a l’habitatge principal, tot i que l’immoble havia de ser habitat per diverses famílies.
  • El conjunt escultòric va ser realitzat principalment per Eusebi Arnau, tot i que també hi col•laborà Alfons Juyol, els treballs de serralleria van ser obra d’Esteve Andorrà i Farràs.
  • L’any 1941, al pis principal que havia ocupat la família Amatller, l’arquitecte i historiador de l’art Josep Gudiol i Ricart fundà l’Institut Amatller d’Art Hispànic, que encara perdura.

Mirem detalladament com es aquest edifici tant peculiar :

La Casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dos vessants que queda darrera el tester esglaonat, recobert de ceràmica policroma.

El nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (de la primera a la quarta planta) és recoberta d’esgrafiats característics de l’arquitectura catalana.

La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l’esquerra (una de les quals servia d’accés als carruatges), i una a la dreta, d’entrada a la joiera Bagués, oberta a l’indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoïdal amb capitells florals.

El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamentat. A l’esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la casa Martí, de caràcter flamíger.

L’interior d’aquest pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l’estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar-ne, a més, part del mobiliari. Cal destacar també el mosaic de terra, de tipus romà, d’elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets, i les vidrieres.

S’accedeix en aquest pis per una escala independent, que arrenca d’un pati -a l’estil dels patis gòtics catalans- situat a la dreta del vestíbul d’entrada. Al fons d’aquest pati hi ha l’escala d’accés als altres pisos i l’ascensor.

La segona planta té un balcó d’arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades al centre. La tercera planta està resolta amb una galeria d’arcs rebaixats similar a la de la planta baixa. Les obertures de les dues plantes més altes són d’arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.

La decoració escultòrica és obra d’Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, així com també els interiors de la planta noble, amb una notable llar de foc. A la façana destaca Sant Jordi i el drac.

En destaca també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar.

La Casa Amatller és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’Article de demà, estarà dedicat a la Casa Batlló de Barcelona.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Barberia de l’Ametlla del Vallès

Aquesta setmana la dedicaré a l’Ametlla del Vallès, avui parlarem de  La Barberia,  està situada en el carrer de Sebastià Torres, 1 de L’Ametlla del Vallès.

No hi ha que confondrà en l’edifici Modernista cal Barber,  que es troba a prop, realitzat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, i que demà dedicarem l’article.

La Barberia, es una casa mes aviat petita, i em va sorprendre la seva construcció, tota la fatxada està arrebossada amb pedres de tres colors, unes columnes com si aguantessin amb força la casa i dos aparells que donant el símbol d’una antiga barberia.

Per últim, en el triangle de dalt de la façana, es pot llegir ” Caixa de Pandora”.

Per saber que és la caixa de pandora, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_de_Pandora

L’interior es troba decorat amb un disseny entre antic i molt modern. Una casa curiosa,  per una Barbería de la línea Encanto.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : El Blog no forma part de la Marca, Barberías Encanto

 

Mercat Municipal d’Arenys de Mar

El mercat està situat en la Riera del Bisbe Pol, 86, en el centre d’Arenys de Mar, front de l’església.

La construcció de l’edifici es va dur a terme entre 1925 i 1929.

L’autor del projecte és l’arquitecte Ignasi Mas i Morell.

Gran construcció de maó vist i pedra, amb escalinata i porxo d’entrada en corba.

Cal destacar els següents elements en l’estructura interior :

  • Coberta amb cavalls de ferro vistos.
  • Interior d’una sola nau dividida en tres carrers -tants com portes d’entrada- per a facilitar la compartimentació de les parades.
  • Al centre disposen en una rotonda, on hi ha les parades del peix.
  • Finestrals, donen una il·luminació, laterals.
  • Un gran finestral central a la façana a nivell del pis, sobre el porxo.
  • Ornamentació amb rajoletes i motllures als elements de pedra situats al sòcol, a l’arrencada dels arcs d’entrada i als pinacles.
  • Cada parada esta enumerada per ordre i molts es el mateix des de la seva inauguració.
  • Obra postmodernista.

El Mercat d’Arenys de Mar és una obra del municipi d’Arenys de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de la Seu del Districte de Sant Martí de Barcelona

L’edifici de la seu del Districte de Sant Martí, està situat en la Plaça de Valentí Almirall, 1, de Barcelona.

L’edifici, conegut com Ca la Vila, fou bastit el 1889 gràcies a les aportacions dels industrials de la zona.

És d’estil neoclàssic i inspirat en l’ajuntament del cap i casal, serví com a ajuntament de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, des de 1740 i fins a 1897, any quan es va fer la integració a Barcelona.

Fou rehabilitat el 1995 per acollir millor les dependències del districte, com a casaments civils, empadronaments, entre altres…

Uneix els barris del districte de Sant Martí : el Camp de l’Arpa del Clot, el Clot, Sant Martí de Provençals, la Verneda i la Pau, Provençals de Poblenou, el Poblenou.

Destaca, de la façana principal, l’escut de l’antic municipi i dos elements ornamentals de forma circular que emmarquen motius al·legòrics a la indústria i a l’agricultura.

La construcció està coronada per una torre de pissarra rectangular, amb una cúpula que s’acaba amb la torre del rellotge envoltada d’un balcó de ferro que contrasta amb l’estil de la façana

.

Per cert, el que us escriu l’article, es va casar en les seves dependències.!

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

L’Ajuntament de Montmeló

Fou construït durant els anys trenta del segle XX, és d’estil noucentisme, amb la intenció doble de ser l’ajuntament i l’escola (l’ala dreta i l’esquerra eren l’escola masculina i femenina respectivament). En l’actualitat només els dos pisos inferiors de les dues ales són destinats a escola, la resta són dependències de l’ajuntament.

És un edifici format per dues ales situades en la posició d’un angle de 90 graus, en el vèrtex del qual s’hi troba la façana. La coberta d’aquest cos central és de dues vessants.

S’accedeix a l’interior a través d’un arc de mig punt remarcat per una motllura senzilla. Al seu damunt hi ha l’escut de la vila i en el pis superior un gran arc apuntat suportat per dues pilastres adossades, que és un balcó. A les ales laterals s’hi obren dues fileres de finestres, una superior i l’altra inferior.

Tot presidit per un rellotge i dues campanes.

L’ajuntament de Montmeló és un edifici de Montmeló protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé