L’Ajuntament esta situat en la Plaça de Pere Aguilera de Rubí.
Us passo dades històriques :
Anteriorment, aquest edifici va ser la casa pairal anomenada Cal Rufé, construïda el 1845.
En la sessió de l’Ajuntament de l’any 1922, es va acordar comprar la casa a en Miquel Rufé.
Les obres de reforma es van iniciar el 1923.
El 1927 s’hi va instal·lar el rellotge.
El pati de la casa es va convertir en plaça pública.
És un edifici civil d’estructura cúbica i que presenta una disposició simètrica dels seus elements. És de planta quadrada i té planta baixa i un pis. La reforma realitzada per Puig Gairalt es concentra bàsicament a la façana principal, en què els elements més característics són el balcó obert, amb barana de balustrada, que se sustenta sobre un petit pòrtic d’entrada format per dues columnes dòriques, i un coronament de la façana format per un petit frontó de formes motllurades on s’hi inscriu un rellotge i un escut. A la planta baixa les finestres eren geminades amb una columna dòrica.
L’Ajuntament de Rubí és un edifici de la ciutat de Rubí (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local.
L’Edifici de l’antiga Rellotgeria Castin, esta situat en Raval de Montserrat, 25 de Terrassa.
Actualment esta ubicada una casa de roba de vestir, que ha volgut respectar l’existència d’aquest popular rellotge situat en un extrem la part superior, a prop d’un petita finestra.
Era un punt de referencia horària “oficial”, tal com ho posa dins l’esfera del rellotge, per moltíssima gent que al transcurs dels anys ha passat pel seu costat; quan es va tacar la rellotgeria, va deixar de funcionar.
Edifici de la Telefónica de Bellvitge al passeig de l’Avinguda América
L’edifici de la Telefònica de Bellvitge és a l’Avinguda América, al passeig de vianants que va de la Rambla Marina a l’escola Pare Enric d’Ossó, tocant a la Gran Via, aquest passeig és conegut al barri com el de les Teresianes.
L’edifici està a tocar d’un bloc de pisos tot i que és un edifici que no hauria d’estar en mig d’una zona habitada degut a l’alta emissió de radiació que emet. S’han donat varis casos de càncer entre els veïns i les veïnes dels pisos adjacents, tot i que mai s’ha fet un estudi seriós al respecte.
Proximitat entre l’edifici de la Telefònica i un bloc de pisos de l’Avinguda América.
Al butlletí de 2001, “el Gira-Sol”, editat pel Grup Ecologista de Bellvitge es pot llegir que quatre anys abans Telefònica va instal·lar al seu edifici de Bellvitge una antena de 20 m. d’alçada amb nou plafons de telefonia mòbil, durant aquests anys van augmentar diverses patologies entre els veïns més propers.
2001, campanya reivindicativa durant les festes de Bellvitge.
Aquell any, des de la lògica inquietud dels veïns i veïnes, es crea una plataforma “Antena no” i s’inicia una mobilització que és recolzada des de l’Associació de Veïns[1], per a recollir una informació difícil d’obtenir i contra la proliferació d’antenes de telefonia mòbil sense una normativa al respecte. La protesta s’estén a tota la ciutat i obliga a les administracions reglamentar aquest tipus d’instal·lacions[2].
En 2003, després de nombrosos Plens municipals i reunions amb l’Ajuntament, Generalitat i Telefònica s’arriba a l’acord de que Telefònica retirarà l’antena, però només van retirar 3 dels nou plafons. S’han realitzat mesuraments en alguns pisos i l’emissió de les ones magnètiques és en tots els casos molt més elevada del permès. Si algú ha posat alguna mena de protecció al seu pis, s’ho ha hagut de pagar per sí mateix, sense cap ajut.
Al 2006 s’inaugura l’edifici de pisos tutelats i casal de gent gran de la Generalitat de Catalunya i, al 2007, la Biblioteca Bellvitge i regidoria del barri, tots dos a la Plaça de la Cultura, al costat d’aquest edifici singular del barri.
Plaça de la Cultura: Telefònica i Casal de la Gent Grant i pisos tutelats de la Generalitat de Catalunya.
En 2003 l’Ajuntament es compromet a no augmentar la potencia de l’antena, però en 2018, potser pel Congres de Mobile, la van doblar i vam veure com canviaven l’antena per una més potent que sembla que reparteix millor les radiacions.
2018. Canviant l’antena. Algú sap per a qué?
A l’altra banda de la Plaça de la Cultura, l’Avinguda América, ara carretera, corre paral·lela a un tram de la via del tren de Vilanova que separa els barris de Bellvitge Gornal, una autèntica barrera funcional ja que hem estat més de cinquanta anys sense un ascensor amb el que poder superar les escales.
Plaça de la Cultura. A l’altre costat de l’Avinguda América i de la via del tren, el barri veí del Gornal.
Text : Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Als i a les que persisteixen en reivindicacions que són per a bé de totes i tots.
Des del Poble i a peu ens dirigirem al Centre d’Interpretació del Parc Natural, seguirem el camí paral-lels a la riera, fins arribar a les restes del Molí d’en Faura.
D’aquest molí sols podem veure les rodes situades al costat de l’entrada a l’edifici.
L’Edifici de La Casa de la Vila esta situat en la Plaça de la Vila de Vilassar de Dalt.
La Casa de la Vila, es va construir en l’any 1884 a partir d’un projecte de Josep Oriol Mestres i Esplugues.
És un edifici monumental que destaca per la porxada d’entrada, la balconada i el rellotge situat al coronament de la façana.
És de façana asimètrica, planta baixa, pis i golfes, el cos principal destaca per la porxada de l’entrada, que suporta una balconada amb balustrada, flanquejada per sengles fanals de ferro forjat.
En el coronament, per sobre d’una cornisa amb mènsules, es pot veure un rellotge. Totes les obertures són en arc.
L’edifici del Sindicat Agrícola esta a la plaça de la Vila, a prop de l’Ajuntament i de l’Església de Sant Quirze del Vallès.
El Sindicat Agrícola va ser fundat en 1917. Conserva la façana original al pis superior es pot veure el tipus d’ornamentació dominant, d’estil clàssic, amb pilastres de capitell corinti i tres grans finestrals balconers al centre de la façana.
En la part baixa ha estat molt modificada a la llarg de les dècades.
Es feia teatre, se celebraven balls, i havia un cafè; mes tard va acollir el cinema de Sant Quirze fins els anys 80 que va tancar. Actualment en la planta baixa hi ha un bar-restaurant.
L’Edifici El Círcol, esta en la plaça de la Vila, 19 de Martorell.
L’antiga seu del Círcol Democràtic Recreatiu va ser construïda l’any 1917.
Es tracta d’un edifici entre mitjaneres de planta baixa, pis i terrat a la catalana. La composició de l’habitatge ve donat per la voluminositat de la tribuna.
Accés central per pòrtic de 8 columnes geminades amb capitell ornat i gran escut en relleu damunt la part baixa del fust.
Tribuna correguda de peanya arrodonida, muntans de fusta, coberta de teula àrab i vidres glaçats de colors. Coronament de barana massissa, cos central a manera de frontó doble, motllures i relleus centrals.
Actualment és la seu de la Regidoria de Comunicació, Participació i Cooperació de Martorell.
L’Edifici El Círcol, és una obra del municipi de Martorell inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia
El Castell de Can Taió, està situat en el camí de can Gomis, s/nº, de Santa Perpètua de Mogoda.
La finca sobre la qual es va construir el castell té el seu origen en el segle XVIII i tenia dues construccions, una coneguda com a can Miró sobre la qual s’edificaria el castell , i la de can Taió, la petta masia del masover que donaria el nom a la finca i a l’actual barri en el qual està integrada.
El Castell de Can Taió és un veritable capritx de Miquel Gomis va decidir construir un castell com els antics, i la seva construcció es va allargar fins a 1929.
Aquest edifici eclèctic però inhòspit, sembla ser que només tenia una cambra de bany i no tenia ni calefacció ni aigua calenta.
Durant la guerra civil va ser ocupat primer per efectius del partit independentista Estat Català que va ser desallotjat a trets pel “Batallón de la Muerte” de CNT-FAI que formava part de les milícies internacionals.
A finals de la guerra, la Generalitat va estudiar la possibilitat de crear un camp de concentració entre els seus murs.
La fi de la guerra va retornar la propietat a mans dels Gomis que van malvendre l’edifici a la “Junta Provincial de Menores”. Amb la democràcia passà a mans de la Generalitat que té hi un centre de protecció de menors i una hípica.
Recull de dades : Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Altres
Terra, aigua i racons 