L’antic Cinema familiar Titan de Cornellà de Llobregat

L’edifici de l’antic Cinema  familiar Titan esta situat en el carrer  Rubió i Ors, 184 de  Cornellà de Llobregat.

És un edifici públic d’arquitectura noucentista i de referent classicista. Va ser un projecte de construcció impulsat per l’arquitecte Bienvenido Marin Espinosa, el qual també va portar a terme moltes transformacions urbanístiques a la ciutat de Cornellà.

L’element més característic de la seva estructura és el cos semicircular que forma el xamfrà, també té un porxo a l’entrada sobre unes columnes clàssiques i una glorieta superior, coronada per un esvelt pinacle cònic. L’interior de l’edifici constava de vestíbul, “Foyer”, teatre, amfiteatre, escenaris, serveis i bar. L’estil del cinema és noucentista amb alguns elements barrocs com els florons de pedra artificial de les baranes i les mènsules i les columnes clàssiques del primer pis. La coberta amb pinacle de la glorieta central, coberta amb pissarra, encara recorda el moviment modernista.

Fem un repas a la seva història :

  • Aquest va ser el primer cinema que es va obrir a Cornellà, amb data de inauguració l’any 1926. Durant els anys de la postguerra i el franquisme, l’edifici del Cinema Titan va convertir-se en la gran distracció de la societat del moment, la qual es trobava en situacions molt dures.
  • A partir de principis del seixanta del segle passat, amb noves sales per diferents barris, el Cinema Titan va patir un progressiva davallada, tancant les seves portes a finals dels anys seixanta.
  • L’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de Cornellà, el qual va instal·lar en ell tot un seguit de sales polivalents i serveis públics. En l’actualitat es la seu de la Biblioteca Marta Mata.

El Cinema Titan esta inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Ca n’Amat de Viladecans, de masia a museu

Ca n’Amat esta situat al carrer de Sitges, 1-3, Viladecans.

L’edifici és un exemple de casa rural benestant típica del segle XIX, construïda per la família Amat, amb elements lligats a la vida agrícola, l’activitat bàsica del Viladecans del segle XIX i part del XX.

Així, les estances i dormitoris dels propietaris amb mobiliari de tipus isabelí i modernista conviuen amb la cuina i les sitges de l’interior de la casa i els cups del pati.

Actualment , Ca n’Amat és la seu d’un equipament museístic de titularitat municipal de Viladecans, i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Periòdicament, l’Ajuntament hi organitza un seguit d’activitats lúdiques i culturals per tal de donar a conèixer la història i el patrimoni de la ciutat, com ara visites guiades a l’edifici, exposicions temporals i xerrades.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text I Fotografies : Ramon Solé

Conjunt de Cases modernistes de can Mònic de Granollers

Can Mònic és un conjunt d’edificacions de cases baixes del municipi de Granollers amb el limiti de Les Franqueses del Vallès. Estan situades en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 123-145. Granollers.

Van ser construïdes en l’any 1923, pel Arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Aquest conjunt d’habitatges aïllats de la tipologia ciutat jardí estan alineades al carrer en planta baixa. Tenen sòcol de pedra, mentre que la resta és arrebossada. Cobertes dues vessants amb el capcer trencat. Les finestres, d’estil modernista, estan emmarcades per maó

.

Els elements formals, ferro, sanefes i llindes, pertanyen al llenguatge modernista. Cada casa disposa d’una entrada i un petit jardí.

Les Torres de Can Mònic, tal com es coneixien popularment,  pertanyen al barri del Lledoner, situat a l’extrem Nord de Granollers, molt a prop de Les Franqueses del Vallès.

El barri del Lledoner estava situat a la vora del Camí Reial, prolongació de l’actual carrer de Corró granollerí, on hi havia un hostal.

El conjunt d’edificacions de Can Mònic, estan protegides com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Cortada, de masia a casa senyorial d’Esplugues de Llobregat

La masia de Can Cortada esta situada en la Plaça  de Pare Pere Miquel, 1-3 d’Esplugues de Llobregat

És una casa pairal emplaçada damunt d’un pla i orientada a migdia, consta de planta baixa, pis i golfes.

Destaca l’extraordinària longitud de la façana. La façana principal està formada per dues entrades adovellades, i per set balcons setcentistes amb barana de ferro forjat, la qual es recolza sobre cinc volutes, essent el seu paviment de ceràmica vidriada.

Les golfes s’obren a l’exterior per una galeria de dotze arc de mig punt i dos més a major distància. A la part posterior hi ha un altre accés, alçat del nivell del sòl, amb escala de barana de ferro forjat.

Veiem les dades històriques mes importants de la seva historia :

  • Es creu que es va edificar el segle
  • Hi ha constància que durant el segle XVI va ser propietat de Jeroni Matheu.
  • L’any 1630, Antoni Matheu, hereu d’aquest mas, va vendre la propietat a Jaume Cortada, Baró de Maldà i des de les aleshores fou coneguda com a Can Cortada.
  • El 1768 es reformà aquesta casa perdent el seu aspecte primitiu donant-li l’aspecte actual, per ordre de Rafael d’Amat i de Cortada, IV Baró de Maldà.
  • L’any 1939 moriria la baronessa de Maldà, passant la finca al seu fill, Joaquim de Villalonga, comte de Sant Miquel de Castellà.
  • Un any després, aquest restaurà el seu interior esdevenint una gran mansió senyorial.

Can Cortada d’Esplugues de Llobregat, esta protegida com a bé cultural d’interès local.

Nota : A Barcelona hi ha també una antiga masia del mateix nom, can Cortada, avui és un destacat restaurant, i que ja vàrem dedicar un article.

 

 Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia.

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

 

Restes de l’antiga Església de Santa Eulàlia de Mèrida de les Franqueses del Vallès

Les restes de l’Església de Santa Eulàlia de Mèrida estan en un costat de la carretera de les Franqueses del Vallès  a Cànoves, en el  km. 40 (Corro d’avall)

Corresponent a l’antiga Església romànica del s.XI dedicada a  Santa Eulàlia de Mèrida.

Sols queden, el fris i les columnes de la porta datades en1579 de l’església romànica de Santa Eulàlia del s.XI.

Per les seves rodalies i ha restes del que seria el terra.

Poques mes dades disposem sobre aquesta Església de Santa Eulàlia de Mèrida

A un nivell mes baix del jardí on estan situades les restes, hi ha com una columna,

no sabem si te relació o no.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de La Torreta de La Roca del Vallès

La Creu de Terme de La Torreta de La Roca del Vallès, està situada en el carrer costa Brava, que es lo mateix, la carretera de Granollers a La Roca i altres direccions C- 1415c.

Concretament venint de Granollers esta a la dreta, al costat de l’entrada al Parc de la Creu de la Torreta. No he trobat informació al respecta.

La Creu de Terme de La Torreta, esta a prop de la divisòria dels municipis de La Roca del Vallès i Granollers.

Com moltes de les Creus de Terme, en una de les cares esta Jesucrist crucificat i l’altre hi ha la Verge Maria.

Te una base rodona de quatre nivells i a dalt la creu.

Observem varis escuts en aquesta base i una pedra arrodonida al costat amb relleu.

Cal dir que els xipresos son declarats d’interès local.

Hi ha un cartell que diu :

“Creu de Terme del Marquès Santa Isabel” respecteu l’entorn.

En la rotonda propera,

hi ha un monument que ens indica la divisòria dels Termes municipals  de La Roca del Vallès i de Granollers.

 

Nota : Si disposeu de informació d’aquesta Creu de Terme, us prego m’ho feu saber per poder ampliar dades.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Modolell, seu de l’Ajuntament de Viladecans

Can Modolell  està situat en la plaça de la Vila i carrer Jaume Abril amb carrer Angel Guimerá de Viladecans.

Can Modolell era una casa fortificada amb una torre de defensa contra els pirates, bastida al segle XVI

.

En modificacions posteriors, s’ aprofità l’estructura de l’antiga torre, al primer pis de la qual fou construïda la capella, així com els edificis annexos que hi havia a banda i banda.

En un d’aquests edificis, on hi ha el balcó cantoner, fou instal·lat el menjador d’hivern, dotat d’una bella xemeneia neogoticitzant de fusta tallada, obra de J. Azemar i J. Riera del 1893.

Avui són el despatx de l’alcalde i la seva secretària.

El menjador d’estiu dels Modolell era instal·lat a la banda del darrere; té arrambadors de ceràmica vidriada i dóna a la balconada sobre el jardí.

L’escala del jardí té força interès, amb barana calada i finestrals motllurats i amb vitralls.

Us passo la seva història :

  • Antiga masia adossada a la torre de defensa, segurament és del segle XIV.
  • Per una pintura a l’oli de la fi del segle XIX, obra d’un Nogués casat amb una Modolell (propietaris de la casa aleshores), se sap que la construcció constava de dos cossos separats per la torre.
  • El de la dreta amb un arc de mig punt al portal, potser segle XVII, i dos pisos; el de l’esquerra era un ampli casal de tres plantes de tipus vuitcentista.
  • Va ser adquirida per Bernat Modolell l’any 1776.
  • Aquesta estructura va ser aprofitada en realitzar la important reforma neogòtica, que és la que dóna la fesomia actual a l’edifici, datat segons la llinda motllurada del balcó lateral el 1892.
  • La torre s’hi van afegir elements decoratius de caire medieval.
  • La torre de maó vist on hi ha el rellotge va ser construïda durant els anys quaranta del segle XX, seguint el mateix estil.

Can Modolell està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de l’antiga església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat

La Rectoria de Santa Maria de Cornellà de Llobregat, es troba al passatge Mossèn Jaume Rafanell, darrera l’església de Santa Maria, que neix com a masia i ja se la coneix al segle XVI.

Al llarg del segle XVII es fan obres i s’instal·la la rectoria de l’Esglèsia.

L’edifici actual és fruit dels afegits i no té una tipologia definida.

En la Rectoria, actualment hi ha dependències Municipals.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica Pujol i Bausis – La Rajoleta – d’Esplugues de Llobregat

La fàbrica Pujol i Bausis , coneguda com “la rajoleta”, estava emplaçada a Esplugues de Llobregat, fou una de les empreses més notables i importants  a Catalunya, en el sector de la ceràmica en la segona meitat del segle XIX i començaments del XX.

Les qualitats argiloses de les terres d’Esplugues van propiciar l’establiment d’algunes bòbiles a la zona i rodalies.

La fàbrica Pujol i Bausis, que s’havia iniciat amb la producció de maons, s’anà especialitzant, progressivament, en la fabricació de rajoles i elements decoratius.

Us passo els fet mes destacats a la llarg de la seva historia :

  • Les primeres referències a la fàbrica de maons, són de 1858, si bé va tenir una activitat inestable a causa de discrepàncies entre els seus socis fundadors, en Joan Terrada i Jaume Gelbert.
  • És entre els anys 1870-1874 que tancada i reoberta en diverses ocasions.
  • L’any 1874passà a ser gestionada per la família Pujol, i Jaume Pujol i Baucis pren la direcció de la fabrica.
  • L’any 1876 se’n fa propietari del 100% i segueix dirigint-la fins a la seva mort l’any 1892, amb l’ajuda dels seu fill Pau Pujol i Vila.
  • La introducció del vapor el 1886, la recuperació de la tècnica del daurat, la constant tasca d’experimentació amb nous materials va fer que els màxims exponent de l’arquitectura de final de segle confiesin les seves comandes a la fàbrica.
  • Els dos forns d’ampolla van ser construïts el 1913-14 i destinats a la cocció del gres i pasta blanca.

La fàbrica, amb la seva última denominació “Industrial Cerámica Vallvé, S.A.”, va deixar de funcionar l’any 1984 clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial al nostre país.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.xatic.cat/ca/llocs-per-visitar/centres-dinterpretacio/museu-de-ceramica-la-rajoleta-esplugues-de-llobregat/63/0/19

MUSEU DE CERAMICA “LA RAJOLETA” D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Actualment és un equipament cultural ubicat dins del recinte de l’antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis “La Rajoleta” i habilitat com a centre de ceràmica i arqueologia industrial.

Informació de l’exposició permanent a “La Rajoleta” :

http://www.museus.esplugues.cat/exposicio-permanent-la-rajoleta/

La ubicació de “la rajoleta”,  és el Passatge del Puig d’Óssa, d’Esplugues de Llobregat, Barcelona.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Llinars del Vallès

L‘Església de Llinars del Vallès, està situada en el carrer  de l’Església. Està dedicada a Santa Maria, és també coneguda com a Santa Maria del Prat.

És una església d’època barroca construïda sobre l’original d’estil romànic amb una nau amb absis poligonal.

Consta d’una nau, amb quatre crugies i grans contraforts, capçada per un absis poligonal, i amb sis capelles laterals, que ja havien ampliat l’església romànica el 1534.

L’espai central i el presbiteri són coberts amb volta de creueria, mentre que les ales laterals mostren creueria simple i volta de llunetes.

L’espai interior és arrebossat i pintat, i una cornisa de gust neoclàssic ressegueix l’edifici a l’altura dels vèrtexs inferiors dels arcs.

A l’exterior, la façana mostra un perfil de coronament sinuós, amb un pòrtic d’accés d’arc de mig punt de construcció moderna.

Us passo el que es coneix de la seva història :

  • L’església original era d’estil romànic, documentada l’any 1040 quan gràcies el bisbe de Barcelona Guisalbert va fer donació de la parròquia a la seu de Barcelona.
  • L’edifici actual es va començar l’any 1680 seguint un estil gòtic decadent, conservant alguna resta de l’anterior, com algunes traces a la base del campanar i en les finestres d’un dels pisos, amagades per altres construccions posteriors que l’envolten.
  • També es conserven dues claus de volta, amb les imatges de la Puríssima i de Sant Joan apòstol, i una làpida de Gerald de Bosch datada el 1304.
  • Un paralització de les obres de reconstrucció les va retardar al llarg del segle XVIII fins a acabar entre 1774 i 1781, data que hi figura a la portada.
  • Actualment es conserven algunes peces d’orfebreria, tot i que algunes van desaparèixer a la guerra del 1936.

L‘Església de Llinars del Vallès, depèn del Bisbat de Terrassa.

 

Recull de dades : Ajuntament de Llinars del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé