Sant Pere de Marfà de Castellcir

Com a cada diumenge us presento dos articles

Sant Pere de Marfà, és situada al costat nord-est de la important masia de Marfà, en el terme de Castellcir, que ahir us vaig fer un article.

Us passo la seva història

  • El nucli original dels segles X-XI ha desaparegut totalment.
  • Aquesta església apareix ja a la relació feta amb motiu de l’acta de consagració de l’església parroquial de Moià de l’any 939.
  • Gaudia de plena autonomia al segle XI.
  • Consta el titular de la seva església des del 985, i
  • Abunden les seves notícies en els documents de Sant Benet de Bages a partir de l’any 1077.
  • Fou refeta al segle XVIII.
  • Actualment, sense culte, es guarden les seves imatges a l’església parroquial de Moià.

Es tracta d’una petita església d’una sola nau sense absis exempt, amb entrada lateral a la banda de ponent. Estructura del segle XVIII amb campanar de planta quadrada i coronament piramidal.

El portal d’accés presenta una magnífica decoració de pedra. Emmarcada entre dos pilastres, la decoració de l’arc és feta de garlandes, flors, fulles i angelets. L’absis de la capella és pla. El parament és d’obra emblanquinada.

Entrada recinte

Us passo informació d’aquest lloc i d’una llegenda :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/08/el-secret-de-marf.html

Sant Pere de Marfà està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / arxiu Rasola

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 3ª Part #

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 22 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, cases … d’arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa,  i algunes d’avui són molt senzilles :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : No s’indica ubicació perquè són en edificis privats.

Barreteria Obach de Barcelona

La Barreteria Obach  és situada en el carrer del Call, 2, amb el carrer Banys Nous de Barcelona.

Us passo dades de la seva historia :

  • L’establiment va ser fundat per Ramon Obach l’any 1924.
  • Un dels clients més notables que ha tingut la barreteria ha estat el transformista Leopoldo Fregoli.
  • l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar l’any 1994 un diploma i una placa commemorativa en reconeixement a la seva llarga trajectòria comercial.
  • Des del primer dia, l’establiment ofereix una àmplia varietat de models de barrets, boines, gorres i barretines.

Establiment amb una estructura de fusta i vidre aplacada als baixos de la façana ocupant tot l’espai. L’estructura segueix la mateixa estructura que la cantonada. Està muntada sobre un sòcol aplacat de marbre fosc. Té diversos aparadors amb emmarcaments de fusta i dues portes d’accés que formen un petit vestíbul amb aparadors de mirall corb.

A nivell del forjat, es desenvolupa un calaix continu que acaba i unifica tot el conjunt d’aparadors, en un emmarcament amb motllures simples, hi ha el rètol amb el nom de l’establiment tot amb caràcters esgrafiats sobre un vidre fosc.

Pel que fa a l’interior, es conserva un taulell de roure americà sobre unes potes de ferro forjat, les caixes de fusta pels barrets, el mostrador, els armaris i els prestatges.

Us passo un curiós article sobre l’edifici on esta l’establiment :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190602/462577873042/herencia-castell-nou-barcelona-secreta.html

L’edifici on està ubicada la Barreteria Obach,  és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

anagrama Barrets-Obach

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Plaça Nova de Centelles en el pas dels últims cent anys

La plaça Major Urbanitzada entre el 1514 i el 1549, on es va edificar la nova casa del baró i les dels seus dos germans. Presideix la plaça el Palau dels Comtes, construït a mitjans del segle XVI i reconstruït el segle XIX. La façana principal conserva l’escut dels Comtes de Centelles. Està declarat Bé Nacional d’Interès Cultural.

La Casa Carreras-Artau o Can Domingo, l’edifici original, va ser construït el segle XVI, però l’aspecte que ofereix és fruit d’una reforma monumentalitzadora de finals del segle XIX i principis del XX amb què va adquirir un estil eclèctic. Destaquen els treballs de pedra de les finestres de la façana. Can Sors, l’antiga casa de la Notaria permet observar l’adaptació de l’edifici al pas del temps (transformació de finestres en balcons, porxada superior, etc.).

Hi ha una Font de base antiga tota feta de pedra; sobre una base o pilar hi ha una figura femenina damunt de la font amb un braç sobre el cor i l’altre a mitja alçada,

aquesta base s’estructura amb quatre parts que s’alternen, hi ha dos aixetes amb pica elevada i alternats amb dos bancs tot adossat a la estructura.

No sempre ha sigut així, en imatges de principis del passat segle XX,

podem veure que una figura mes petita a l’actual,

estava sobre una columna i aquesta sobre la base de la Font , era molt més alta i amb un escut.

En els anys, la figura femenina sembla estar de cara al Palau dels Comtes de Centelles,

en canvi actualment dona mes al carrer, mirant a l’antic Portal.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i Altres

Adaptació al Text, recull de imatges antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé

Església de Sant Felip Neri de Barcelona

Els propers dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’ església Sant Felip Neri està situada la seva porta principal,  en la plaça de San Felipe Neri, al barri Gòtic de Barcelona.

No s’ha de confondre amb l’oratori de Sant Felip Neri a Gràcia.

I un enllaç on coneixereu l’Oratori de Gràcia :

https://www.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/els-130-anys-de-l%E2%80%99oratori-de-sant-felip-neri-a-gracia

Us passo la seva història :

  • L’església de Sant Felip Neri va néixer com a dependència del convent dels “felipons”, que es van establir al lloc en 1673.
  • Aquell mateix any van beneir una capella provisional, substituïda per una de millor l’any 1677.
  • L’església, és un dels pocs edificis barcelonins d’estil barroc, es va construir entre 1721 i 1752. És obra de l’arquitecte Pere Bertran, que tingué l’ajuda de Salvador Ausich i Font. La decoració anà a càrrec de Pere Costa i Carles Grau.
  • El temple té annexa la casa de la Congregació de l’Oratori, fundada el 1673, on viuen els clergues seculars, ensems amb els germans i els novicis.
  • L’interior destaca pels seus altars barrocs i neoclàssics, especialment l’altar major, realitzat entre 1807-1815 segons un projecte de Nicolau Travé i amb la possible participació de l’escultor Salvador Gurri.
  • El 30 de gener de 1938, durant la guerra civil espanyola va ser escenari d’un intens bombardeig per part de l’aviació italiana, que va deixar únicament en peu la façana i part de l’estructura de l’església. Com a conseqüència, hi va haver 42 víctimes mortals, la majoria nens que eren alumnes de l’escola Sant Felip Neri, en enfonsar-se el sostre del soterrani on s’havien refugiat.

L’església té planta contrareformista, amb una única nau i capelles laterals amb un avant passadís que permet el recorregut per les capelles sense incidir en la zona de culte,

seguint una tipologia característica de l’arquitectura religiosa tardo barroca catalana, com també es pot apreciar a l’església de la Mercè. Té un creuer cobert amb cúpula i un absis semicircular.

La seva façana, inspirada en la de la capella de la Ciutadella, està rematada per un ampli semicercle, resultant més esvelta i dinàmica per la seva major altura i per la unió en corba del carrer principal amb les laterals.

L’accés, adovellat, està flanquejat per pilastres caixejades i coronat per una cornisa recta, que en el seu centre es corba per a allotjar un escut.

Sobre l’accés principal se situa un segon cos amb una fornícula amb la imatge del sant, emmarcada igualment amb pilastres.

A la part superior de la façana se situa un ampli òcul per permetre l’entrada de la llum a l’interior del temple.

A la part posterior del temple, que dóna al carrer de la Palla, hi ha dues portes barroques i una fornícula amb la imatge de Sant Felip Neri.

entrada de l’Escola

Us passo un enllaç d’un article sobre el convent dels “felipons” i el seu tresor que  amaga :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160917/41328799744/sant-felip-neri-tesoros-convento-gotic-felipones.html

Façana i entrada del convent

En la façana principal, hi ha impactes de metralla de la Guerra Civil, les obres de restauració i neteja han volgut conservar el testimoni d’una guerra cruenta.

L’any 2018, es va fer un acte dels 80 anys del bombardeig, us passo l’enllaç :

https://www.ccma.cat/324/fa-80-anys-del-bombardeig-de-laviacio-italiana-a-la-placa-de-sant-felip-neri/noticia/2834934/

Hi ha una font al bell mig de la plaça i s’hi trobant les cases dels antics gremis dels calderers i dels sabaters.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Café de l’Opera de Barcelona

El Cafè de l’Opera està situat en La Rambla dels Caputxins, 74, de Barcelona. L’establiment està situat davant del Teatre del Liceu.

Us passo la seva historia :

  • El seu origen data del segle XVIII, era una taberna amb hostal i lloc de partida de carruatges que viatjaven a Zaragoza o Madrid.
  • A la dècada de 1860 hi havia en aquest lloc, la Confiteria La Pampa.
  • Anys mes tard hi havia hagut una xocolateria i restaurant anomenada La Mallorquina propietat del gallec Manuel Docampo que va encarregar la decoració de l’interior a Amigó entre el 1880 i el 1889.
  • El local es va inaugurar com a Cafè de l’Òpera el 1929 per Antoni Dòria
  • El 1992 es van obrir dos salons al pis superior seguint el mateix estil de decoració.
  • Sembla que part de la decoració dels plafons podria ser de l’època de la Confiteria, de 1860.
  • En l’actualitat, continua regentat per la mateixa família.

L’obertura està formada per dos muntants laterals que emmarquen una estructura de fusta amb una porta centrada d’accés a l’interior del local. Els muntants laterals incorporen un sòcol de marbre i un emmarcament superior de fusta decorat amb motius de talla de temàtica vegetal que recorden el modernisme. Una segona estructura de fusta se situa formant una llinda que sobresurt de l’anterior i que conté un tendal modern amb el nom de l’establiment. A les baranes de ferro dels balcons del pis superior, es conserven dos cartells anunciant també l’establiment.

Pel que fa a l’interior, el local es distribueix en una primera sala més estreta amb taules a banda i banda i la barra cantonera al final; un segon espai de saló s’obre més ampli amb dues columnes de ferro fos amb capitells allargats per sostenir els embigats de fusta amb la mateixa decoració. A les parets, plafons sobre tela es combinen amb miralls gravats a l’àcid emmarcats per motllures de guix pintades amb els mateixos colors verd fosc i os que trobem també al sostre. Els plafons representen figures femenines que porten cistells i flors a les mans i, als miralls, figures femenines que, per la seva indumentària, podrien ser personatges d’òperes. A l’espai del saló gran es conserven restaurades taules de fusta i cadires Thonet de diferents èpoques. Del mobiliari també destaca el boteller de fusta amb un mirall central amb una lira i l’escut de la ciutat gravat a l’àcid.

mirall

El Cafè de l’Òpera és un edifici noucentista de Barcelona protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

Podeu saber mes sobre El Cafè de l’Òpera a la seva Web, a :

http://www.cafeoperabcn.com/historia.php

Fotografia del segle passat

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona i El Café de l’Opera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de Sants de Barcelona

El Mercat de Sants esta situat entre quatre carrers: Carrer de Sant Jordi, 6, carrer de Càceres, 1, carrer de  Daoiz i Velarde, 10 i carrer de Sant Medir, 7 a Barcelona.

El Mercat de Sants, fou projectat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí i inaugurat el 1913.

Com a mercat va aparèixer a meitats segle XIX i va patir diversos trasllats fins a la seva ubicació actual,

era un mercat a cel obert des del carrer Sant Crist a l’actual plaça d’Osca per arribar, finalment, a unes antigues hortes, els terrenys que ocupa actualment.

L’edifici té una planta rectangular que segueix l’alineació del carrer de Sant Jordi i que ocupa tota l’illa, amb una estructura metàl·lica que P. Falqués optà per recobrir exteriorment amb un tancament d’obra vista. L’espai s’estructura en funció de tres naus amb les mateixes dimensions, amb cobertes de teulada inclinades a dues aigües.

L’arquitecte optà per seguir un llenguatge arquitectònic allunyat del modernisme, molt proper a l’emprat per Arnau Calvet en el contemporani mercat de Sarrià, que en certa manera retorna a les construccions realitzades per a l’Exposició Universal de 1888, època de la formació acadèmica de Falqués.

Pel que fa a la decoració en destaca una façana amb tres finestres en forma d’arc sobre les quals s’hi pot veure un mosaic amb l’antic escut de la ciutat de Barcelona. Igualment hi trobem un conjunt de finestres estretes amb peces ceràmiques de color verd.

Us passo aquest enllaç, on és dona a conèixer com es va portar a terme les obres de remodelació del Mercat :

https://ajuntament.barcelona.cat/mercats/ca/content/mercat-de-sants

L’edifici del Mercat de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Can Tirel de Cornella de Llobregat

L’antiga Masia de Can Tirel està situada al tocar de la via del ferrocarril  de Renfe. i l’ Avinguda de Can Corts, al barri Fatjó de Cornella de Llobregat.

És un mas del segle XVII modificat a la fi del XVIII.

Possiblement era una masoveria que depenia de Can Corbs, avui desapareguda.

Presenta una estructura atípica, amb tres plantes disposades a l’entorn d’un gran espai central. Un cos de planta baixa a llevant permet una gran terrassa al primer pis.

Amb coberta amb teulada a quatre vessants.

En un costat, encara es pot veure el molí de vent adossat a l’edifici.

Va ser restaurat el 2009 i actualment és la seu de la Societat Musical “La Unió”.

Can Tirel esta en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornellà de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de la Independència de Terrassa

El Mercat de la Independència és el mercat central de Terrassa, tradicionalment el més important.

Ocupa tota una illa de cases triangular que dóna al Raval de Montserrat, la Rambla d’Ègara i el carrer de la Goleta.

Us passo la seva historia :

  • A Terrassa ja hi ha documentada l’existència d’un mercat l’any 1207, que tenia lloc a la plaça Major, avui anomenada plaça Vella.
  • Com que amb el pas dels anys les parades ja no cabien a la plaça, es va decidir construir un edifici permanent on posar el mercat.
  • L’acord fou pres pel consistori l’11 de novembre de 1896 i es va decidir situar-lo a l’emplaçament de l’antic Hospital de Sant Llàtzer, que es va començar a enderrocar el 30 d’octubre de 1898.
  • La primera pedra del nou mercat es va col•locar el 4 de juliol de 1904 amb motiu de la Festa Major
  • Es va inaugurar el 14 de novembre de 1908.
  • Des de la seva inauguració, l’edifici ha sofert algunes reformes i obres de restauració, especialment el 1985 i 1998, any aquest darrer en què es va construir també un pàrquing adjacent per facilitar-hi l’accés.
  • El seu nom commemora el centenari de l’inici de la Guerra del Francès, coneguda també com la Guerra de la Independència espanyola, el 1808, si bé s’havia proposat dir-ne també «Mercat de la Llibertat». Una placa vora l’entrada principal ho evoca: «1808 homenatge a Sagrera Vinyals Viver i altres ciutadans que se sacrificaren per la independència de la pàtria. Terrassa, en el primer centenari, 1908.»

Es tracta d’un edifici modernista, obra dels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero (entre 1904 i 1906) i Melcior Vinyals i Muñoz, a partir d’aquell any i fins al 1908, en què es va inaugurar.

Té planta de tres naus en forma de ventall i de mida desigual (de 70, 65 i 28 m de llarg respectivament), que s’uneixen sota una gran lluerna.

Una superfície d’uns 3.400 m² a la planta principal i uns 1.500 m² a la planta subterrània, originàriament destinada a les cavalleries i actualment zona de serveis; la disposició en dues plantes s’explica pel desnivell existent entre el Raval i la Rambla.

La seva estructura està formada per 50 columnes de ferro colat que aguanten una coberta que afavoreix l’entrada de la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre. Es tracta de l’estructura de ferro més gran de la ciutat, un concepte molt innovador a l’època de la construcció de l’edifici, ja que aleshores el ferro tan sols s’utilitzava com a element decoratiu.

Actualment, de les tres naus, l’ala petita es destina bàsicament a la venda de peix i pesca salada, mentre que a les altres dues hi ha parades de carn, fruita, verdura, espècies, llegums, queviures, autoservei i restauració.

Us passo la Web del Mercat de la independència :

http://www.mercatdelaindependencia.cat/

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Recull de Postals Antigues

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de la Central Catalana d’Electricitat de Barcelona

L’edifici de la Central Catalana d’Electricitat està situada en l’avinguda Vilanova, 12  cantonada amb el carrer de Roger de Flor, 52 de Barcelona.

Us passo un recull de la seva historia :

  • La Central Catalana d’Electricitat , és un edifici destinat a aquesta finalitat, seguia un projecte tècnic de central tèrmica a carbó fet el 1896 i va ser dissenyat per Pere Falqués i Urpí, per bé que el projecte, datat el 1896, fou signat per Antoni Costa.
  • L’edifici, bastit entre 1897 i 1899, constitueix una bona mostra de l’arquitectura de ferro i tenia les oficines situades a la façana i els tallers a l’interior de l’illa.
  • En el seu interior, allotjava cinc dinamos de corrent contínua subministrades per Schuckert & Co (quatre de 530 Kw i una de 300 Kw). La potència total de les màquines de vapor era de 2.800 Cv.
  • De les diverses ampliacions que al llarg de les dues dècades següents es dugueren a terme en diversos indrets de l’illa.
  • Poc temps després, l’any 1919 es decidí traslladar la producció i la central de l’Avinguda Vilanova es convertí en una estació transformadora.
  • L’any 1977 l’edifici fou rehabilitat i passà a acollir les oficines de Hidroelèctrica de Catalunya S.A., conservant en el seu interior una grua pont i les taules de comandament originals.
  • En l’actualitat, l’edifici acull la seu de Fecsa-Endesa.

De l’edifici direm, que es de planta rectangular aixamfranada, l’estructura en alçat d’aquesta antiga fàbrica comprèn semisoterrani, planta baixa i un pis, a excepció del cos orientat al xamfrà, format per quatre pisos.

La façana estructura les seves obertures en eixos verticals, formant una composició axial. En ella hi ressalta, damunt d’un robust basament de pedra, el desenvolupament d’uns murs de maó vist sostinguts per una estructura metàl·lica que, lluny d’amagar-se, es manifesta com un element compositiu i decoratiu més. La façana desenvolupa un complex aparell decoratiu a base de l’alternància volumètrica de plens i buits, tractada, segons alguns autors, seguint els cànons del brutalisme arquitectònic.

Al xamfrà s’hi localitza el portal principal, configurat per un potent emmarcament de pedra. Damunt del portal, un finestral semicircular queda flanquejat per dues semi columnes de ceràmica vidrada sobre mènsules de pedra i un arc de maó amb la inscripció “General Catalana de Electricidad” pintada en verd.

Per sobre d’aquest portal s’hi desenvolupa la resta de pisos, oberts per mitjà de finestres rectangulars i balcons amb barana bombada de forja, tot rematat per un coronament esglaonat que conté la data “1897”.

Es passo un reportatge de beteve realitzat el divendres, 6 de nov. del 2015 :

https://beteve.cat/cultura/central-termica-endesa-passat-modernista/

La Central Catalana d’Electricitat és una obra de l’arquitectura del ferro de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé