Església de Sant Felip Neri de Barcelona

Els propers dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’ església Sant Felip Neri està situada la seva porta principal,  en la plaça de San Felipe Neri, al barri Gòtic de Barcelona.

No s’ha de confondre amb l’oratori de Sant Felip Neri a Gràcia.

I un enllaç on coneixereu l’Oratori de Gràcia :

https://www.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/els-130-anys-de-l%E2%80%99oratori-de-sant-felip-neri-a-gracia

Us passo la seva història :

  • L’església de Sant Felip Neri va néixer com a dependència del convent dels “felipons”, que es van establir al lloc en 1673.
  • Aquell mateix any van beneir una capella provisional, substituïda per una de millor l’any 1677.
  • L’església, és un dels pocs edificis barcelonins d’estil barroc, es va construir entre 1721 i 1752. És obra de l’arquitecte Pere Bertran, que tingué l’ajuda de Salvador Ausich i Font. La decoració anà a càrrec de Pere Costa i Carles Grau.
  • El temple té annexa la casa de la Congregació de l’Oratori, fundada el 1673, on viuen els clergues seculars, ensems amb els germans i els novicis.
  • L’interior destaca pels seus altars barrocs i neoclàssics, especialment l’altar major, realitzat entre 1807-1815 segons un projecte de Nicolau Travé i amb la possible participació de l’escultor Salvador Gurri.
  • El 30 de gener de 1938, durant la guerra civil espanyola va ser escenari d’un intens bombardeig per part de l’aviació italiana, que va deixar únicament en peu la façana i part de l’estructura de l’església. Com a conseqüència, hi va haver 42 víctimes mortals, la majoria nens que eren alumnes de l’escola Sant Felip Neri, en enfonsar-se el sostre del soterrani on s’havien refugiat.

L’església té planta contrareformista, amb una única nau i capelles laterals amb un avant passadís que permet el recorregut per les capelles sense incidir en la zona de culte,

seguint una tipologia característica de l’arquitectura religiosa tardo barroca catalana, com també es pot apreciar a l’església de la Mercè. Té un creuer cobert amb cúpula i un absis semicircular.

La seva façana, inspirada en la de la capella de la Ciutadella, està rematada per un ampli semicercle, resultant més esvelta i dinàmica per la seva major altura i per la unió en corba del carrer principal amb les laterals.

L’accés, adovellat, està flanquejat per pilastres caixejades i coronat per una cornisa recta, que en el seu centre es corba per a allotjar un escut.

Sobre l’accés principal se situa un segon cos amb una fornícula amb la imatge del sant, emmarcada igualment amb pilastres.

A la part superior de la façana se situa un ampli òcul per permetre l’entrada de la llum a l’interior del temple.

A la part posterior del temple, que dóna al carrer de la Palla, hi ha dues portes barroques i una fornícula amb la imatge de Sant Felip Neri.

entrada de l’Escola

Us passo un enllaç d’un article sobre el convent dels “felipons” i el seu tresor que  amaga :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160917/41328799744/sant-felip-neri-tesoros-convento-gotic-felipones.html

Façana i entrada del convent

En la façana principal, hi ha impactes de metralla de la Guerra Civil, les obres de restauració i neteja han volgut conservar el testimoni d’una guerra cruenta.

L’any 2018, es va fer un acte dels 80 anys del bombardeig, us passo l’enllaç :

https://www.ccma.cat/324/fa-80-anys-del-bombardeig-de-laviacio-italiana-a-la-placa-de-sant-felip-neri/noticia/2834934/

Hi ha una font al bell mig de la plaça i s’hi trobant les cases dels antics gremis dels calderers i dels sabaters.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Café de l’Opera de Barcelona

El Cafè de l’Opera està situat en La Rambla dels Caputxins, 74, de Barcelona. L’establiment està situat davant del Teatre del Liceu.

Us passo la seva historia :

  • El seu origen data del segle XVIII, era una taberna amb hostal i lloc de partida de carruatges que viatjaven a Zaragoza o Madrid.
  • A la dècada de 1860 hi havia en aquest lloc, la Confiteria La Pampa.
  • Anys mes tard hi havia hagut una xocolateria i restaurant anomenada La Mallorquina propietat del gallec Manuel Docampo que va encarregar la decoració de l’interior a Amigó entre el 1880 i el 1889.
  • El local es va inaugurar com a Cafè de l’Òpera el 1929 per Antoni Dòria
  • El 1992 es van obrir dos salons al pis superior seguint el mateix estil de decoració.
  • Sembla que part de la decoració dels plafons podria ser de l’època de la Confiteria, de 1860.
  • En l’actualitat, continua regentat per la mateixa família.

L’obertura està formada per dos muntants laterals que emmarquen una estructura de fusta amb una porta centrada d’accés a l’interior del local. Els muntants laterals incorporen un sòcol de marbre i un emmarcament superior de fusta decorat amb motius de talla de temàtica vegetal que recorden el modernisme. Una segona estructura de fusta se situa formant una llinda que sobresurt de l’anterior i que conté un tendal modern amb el nom de l’establiment. A les baranes de ferro dels balcons del pis superior, es conserven dos cartells anunciant també l’establiment.

Pel que fa a l’interior, el local es distribueix en una primera sala més estreta amb taules a banda i banda i la barra cantonera al final; un segon espai de saló s’obre més ampli amb dues columnes de ferro fos amb capitells allargats per sostenir els embigats de fusta amb la mateixa decoració. A les parets, plafons sobre tela es combinen amb miralls gravats a l’àcid emmarcats per motllures de guix pintades amb els mateixos colors verd fosc i os que trobem també al sostre. Els plafons representen figures femenines que porten cistells i flors a les mans i, als miralls, figures femenines que, per la seva indumentària, podrien ser personatges d’òperes. A l’espai del saló gran es conserven restaurades taules de fusta i cadires Thonet de diferents èpoques. Del mobiliari també destaca el boteller de fusta amb un mirall central amb una lira i l’escut de la ciutat gravat a l’àcid.

mirall

El Cafè de l’Òpera és un edifici noucentista de Barcelona protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

Podeu saber mes sobre El Cafè de l’Òpera a la seva Web, a :

http://www.cafeoperabcn.com/historia.php

Fotografia del segle passat

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona i El Café de l’Opera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de Sants de Barcelona

El Mercat de Sants esta situat entre quatre carrers: Carrer de Sant Jordi, 6, carrer de Càceres, 1, carrer de  Daoiz i Velarde, 10 i carrer de Sant Medir, 7 a Barcelona.

El Mercat de Sants, fou projectat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí i inaugurat el 1913.

Com a mercat va aparèixer a meitats segle XIX i va patir diversos trasllats fins a la seva ubicació actual,

era un mercat a cel obert des del carrer Sant Crist a l’actual plaça d’Osca per arribar, finalment, a unes antigues hortes, els terrenys que ocupa actualment.

L’edifici té una planta rectangular que segueix l’alineació del carrer de Sant Jordi i que ocupa tota l’illa, amb una estructura metàl·lica que P. Falqués optà per recobrir exteriorment amb un tancament d’obra vista. L’espai s’estructura en funció de tres naus amb les mateixes dimensions, amb cobertes de teulada inclinades a dues aigües.

L’arquitecte optà per seguir un llenguatge arquitectònic allunyat del modernisme, molt proper a l’emprat per Arnau Calvet en el contemporani mercat de Sarrià, que en certa manera retorna a les construccions realitzades per a l’Exposició Universal de 1888, època de la formació acadèmica de Falqués.

Pel que fa a la decoració en destaca una façana amb tres finestres en forma d’arc sobre les quals s’hi pot veure un mosaic amb l’antic escut de la ciutat de Barcelona. Igualment hi trobem un conjunt de finestres estretes amb peces ceràmiques de color verd.

Us passo aquest enllaç, on és dona a conèixer com es va portar a terme les obres de remodelació del Mercat :

https://ajuntament.barcelona.cat/mercats/ca/content/mercat-de-sants

L’edifici del Mercat de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Can Tirel de Cornella de Llobregat

L’antiga Masia de Can Tirel està situada al tocar de la via del ferrocarril  de Renfe. i l’ Avinguda de Can Corts, al barri Fatjó de Cornella de Llobregat.

És un mas del segle XVII modificat a la fi del XVIII.

Possiblement era una masoveria que depenia de Can Corbs, avui desapareguda.

Presenta una estructura atípica, amb tres plantes disposades a l’entorn d’un gran espai central. Un cos de planta baixa a llevant permet una gran terrassa al primer pis.

Amb coberta amb teulada a quatre vessants.

En un costat, encara es pot veure el molí de vent adossat a l’edifici.

Va ser restaurat el 2009 i actualment és la seu de la Societat Musical “La Unió”.

Can Tirel esta en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornellà de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de la Independència de Terrassa

El Mercat de la Independència és el mercat central de Terrassa, tradicionalment el més important.

Ocupa tota una illa de cases triangular que dóna al Raval de Montserrat, la Rambla d’Ègara i el carrer de la Goleta.

Us passo la seva historia :

  • A Terrassa ja hi ha documentada l’existència d’un mercat l’any 1207, que tenia lloc a la plaça Major, avui anomenada plaça Vella.
  • Com que amb el pas dels anys les parades ja no cabien a la plaça, es va decidir construir un edifici permanent on posar el mercat.
  • L’acord fou pres pel consistori l’11 de novembre de 1896 i es va decidir situar-lo a l’emplaçament de l’antic Hospital de Sant Llàtzer, que es va començar a enderrocar el 30 d’octubre de 1898.
  • La primera pedra del nou mercat es va col•locar el 4 de juliol de 1904 amb motiu de la Festa Major
  • Es va inaugurar el 14 de novembre de 1908.
  • Des de la seva inauguració, l’edifici ha sofert algunes reformes i obres de restauració, especialment el 1985 i 1998, any aquest darrer en què es va construir també un pàrquing adjacent per facilitar-hi l’accés.
  • El seu nom commemora el centenari de l’inici de la Guerra del Francès, coneguda també com la Guerra de la Independència espanyola, el 1808, si bé s’havia proposat dir-ne també «Mercat de la Llibertat». Una placa vora l’entrada principal ho evoca: «1808 homenatge a Sagrera Vinyals Viver i altres ciutadans que se sacrificaren per la independència de la pàtria. Terrassa, en el primer centenari, 1908.»

Es tracta d’un edifici modernista, obra dels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero (entre 1904 i 1906) i Melcior Vinyals i Muñoz, a partir d’aquell any i fins al 1908, en què es va inaugurar.

Té planta de tres naus en forma de ventall i de mida desigual (de 70, 65 i 28 m de llarg respectivament), que s’uneixen sota una gran lluerna.

Una superfície d’uns 3.400 m² a la planta principal i uns 1.500 m² a la planta subterrània, originàriament destinada a les cavalleries i actualment zona de serveis; la disposició en dues plantes s’explica pel desnivell existent entre el Raval i la Rambla.

La seva estructura està formada per 50 columnes de ferro colat que aguanten una coberta que afavoreix l’entrada de la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre. Es tracta de l’estructura de ferro més gran de la ciutat, un concepte molt innovador a l’època de la construcció de l’edifici, ja que aleshores el ferro tan sols s’utilitzava com a element decoratiu.

Actualment, de les tres naus, l’ala petita es destina bàsicament a la venda de peix i pesca salada, mentre que a les altres dues hi ha parades de carn, fruita, verdura, espècies, llegums, queviures, autoservei i restauració.

Us passo la Web del Mercat de la independència :

http://www.mercatdelaindependencia.cat/

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Recull de Postals Antigues

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de la Central Catalana d’Electricitat de Barcelona

L’edifici de la Central Catalana d’Electricitat està situada en l’avinguda Vilanova, 12  cantonada amb el carrer de Roger de Flor, 52 de Barcelona.

Us passo un recull de la seva historia :

  • La Central Catalana d’Electricitat , és un edifici destinat a aquesta finalitat, seguia un projecte tècnic de central tèrmica a carbó fet el 1896 i va ser dissenyat per Pere Falqués i Urpí, per bé que el projecte, datat el 1896, fou signat per Antoni Costa.
  • L’edifici, bastit entre 1897 i 1899, constitueix una bona mostra de l’arquitectura de ferro i tenia les oficines situades a la façana i els tallers a l’interior de l’illa.
  • En el seu interior, allotjava cinc dinamos de corrent contínua subministrades per Schuckert & Co (quatre de 530 Kw i una de 300 Kw). La potència total de les màquines de vapor era de 2.800 Cv.
  • De les diverses ampliacions que al llarg de les dues dècades següents es dugueren a terme en diversos indrets de l’illa.
  • Poc temps després, l’any 1919 es decidí traslladar la producció i la central de l’Avinguda Vilanova es convertí en una estació transformadora.
  • L’any 1977 l’edifici fou rehabilitat i passà a acollir les oficines de Hidroelèctrica de Catalunya S.A., conservant en el seu interior una grua pont i les taules de comandament originals.
  • En l’actualitat, l’edifici acull la seu de Fecsa-Endesa.

De l’edifici direm, que es de planta rectangular aixamfranada, l’estructura en alçat d’aquesta antiga fàbrica comprèn semisoterrani, planta baixa i un pis, a excepció del cos orientat al xamfrà, format per quatre pisos.

La façana estructura les seves obertures en eixos verticals, formant una composició axial. En ella hi ressalta, damunt d’un robust basament de pedra, el desenvolupament d’uns murs de maó vist sostinguts per una estructura metàl·lica que, lluny d’amagar-se, es manifesta com un element compositiu i decoratiu més. La façana desenvolupa un complex aparell decoratiu a base de l’alternància volumètrica de plens i buits, tractada, segons alguns autors, seguint els cànons del brutalisme arquitectònic.

Al xamfrà s’hi localitza el portal principal, configurat per un potent emmarcament de pedra. Damunt del portal, un finestral semicircular queda flanquejat per dues semi columnes de ceràmica vidrada sobre mènsules de pedra i un arc de maó amb la inscripció “General Catalana de Electricidad” pintada en verd.

Per sobre d’aquest portal s’hi desenvolupa la resta de pisos, oberts per mitjà de finestres rectangulars i balcons amb barana bombada de forja, tot rematat per un coronament esglaonat que conté la data “1897”.

Es passo un reportatge de beteve realitzat el divendres, 6 de nov. del 2015 :

https://beteve.cat/cultura/central-termica-endesa-passat-modernista/

La Central Catalana d’Electricitat és una obra de l’arquitectura del ferro de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat Central de Sabadell

El

Mercat Central de Sabadell és un edifici de Sabadell obra de l’arquitecte municipal Josep Renom situat a la plaça del Mercat.

Us passo detalls de la seva construcció :

  • L’Ajuntament de Sabadell encarregà a Renom el nou projecte de plaça del mercat en els terrenys del que s’havia anomenat Camp de la Sang.
  • El 2 de març de 1927 es presenta un avantprojecte que és definitivament aprovat el 28 del mateix mes.
  • A partir d’aquí el projecte es desenvolupà amb rapidesa.
  • El 2 de maig ja es posa la primera pedra.
  • Les obres de construcció van finalitzar el 1930 i l’edifici va ser contemplat a l’època com un model de mercat municipal.

Dades del Mercat  Central :

L’alçada al centre de la nau de 22 m s’aconsegueix amb un complex sistema d’estructures metàl·liques. La coberta de l’edifici té unes mesures mitjanes de 52,5 x 65 m.

De planta quadrada irregular, té un nivell destinat a allotjar les cambres i els magatzems (sota el qual hi ha ara, un aparcament), i un de superior, amb les parades de venda.

Són remarcables les entrades dels quatre punts d’accés, als vèrtexs, amb portes de grans dimensions amb escales d’alçada i disseny variable adaptades al desnivell del terreny.

En un dels xamfrans hi ha una cúpula que té estructura de fusta recolzada sobre una anella octogonal de murs d’obra i el dipòsit de l’aigua que hi ha a l’interior.

El 2 de març del 2004 s’hi van dur a terme obres de rehabilitació per adaptar-lo als nous temps i respectant l’estructura antiga.

Per a mes informació sobre el Mercat Central, podeu consultar a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-construccio-del-mercat-central-1927-1930/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Viaducte de Vallcarca de Barcelona

El Viaducte de Vallcarca està situat entre l’Avinguda de la República Argentina, la plaça  Mons  i el carrer de  Gomis, 2 de Barcelona.

barri de Vallcarca a principis del segle XX

El Viaducte de Vallcarca és un Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l’antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de l’Hospital Militar, per així va agafar el nom de Vallcarca; l’Avinguda passa  entre els turons del Coll i del Putxet.

No hi ha el Viaducta

El 25 d’agost del 1908, es va fer l’acte inaugural de les obres amb la col·locació de la primera pedra en el que l’alcalde de Barcelona, Albert Bastardes, va pronunciar un discurs on presentava el projecte del viaducte i destacava la dificultat de la seva realització.

És la principal via d’accés, des del 1923, al barri del Coll per la plaça de Mons i l’avinguda Argentina, tant per trànsit rodat com per a vianants.

El Viaducte de Vallcarca segons el projecte de Miquel Pascual havia de fer-se de ferro, però el 1917, moment en el qual les obres encara estaven en una fase inicial, es va canviar el ferro pel formigó armat, tècnica que estava començant a utilitzar-se feia poc a Catalunya.

Per a l’època era una obra d’enginyeria bastant avançada ja que l’estructura es va fer de formigó armat amb ferro, tècnica que permetia poder cimentar una obra de complexitat assentada a les lleres d’una riera.

Els elements de suport estan recoberts de pedra i maó vist formant uns balcons semicirculars a la part superior, a manera de mirador.

A l’espai entre els murs mitgers hi ha decoracions en relleu que representen l’escut de Catalunya i de Sant Jordi flanquejat per uns lleons alats;

per sobre la barana decorada amb cassetons geomètrics hi ha també uns pinacles.

El Viaducte de Vallcarca està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals Antigues

 

Mercat Municipal d’Arenys de Mar

El mercat està situat en la Riera del Bisbe Pol, 86, en el centre d’Arenys de Mar, front de l’església.

La construcció de l’edifici es va dur a terme entre 1925 i 1929.

L’autor del projecte és l’arquitecte Ignasi Mas i Morell.

Gran construcció de maó vist i pedra, amb escalinata i porxo d’entrada en corba.

Cal destacar els següents elements en l’estructura interior :

  • Coberta amb cavalls de ferro vistos.
  • Interior d’una sola nau dividida en tres carrers -tants com portes d’entrada- per a facilitar la compartimentació de les parades.
  • Al centre disposen en una rotonda, on hi ha les parades del peix.
  • Finestrals, donen una il·luminació, laterals.
  • Un gran finestral central a la façana a nivell del pis, sobre el porxo.
  • Ornamentació amb rajoletes i motllures als elements de pedra situats al sòcol, a l’arrencada dels arcs d’entrada i als pinacles.
  • Cada parada esta enumerada per ordre i molts es el mateix des de la seva inauguració.
  • Obra postmodernista.

El Mercat d’Arenys de Mar és una obra del municipi d’Arenys de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Cornellà de Llobregat

El Castell de Cornellà, és conegut popularment com el Castell del Borni, situat el centre de la vila, en el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer s/n, de Cornellà de Llobregat.

Aquest castell és un dels edificis emblemàtics de la ciutat de Cornellà de Llobregat, documentat des de 1204, tot i que probablement hi havia hagut un edifici més antic al mateix indret.

Està situat estratègicament a dalt d’un petit turó des del qual s’albira el delta del Llobregat i el tram final d’aquest riu, de Sant Boi a l’altra ribera.

És un gran casal d’estil gòtic, situat a l’actual barri Centre de Cornellà, construït i reformat en diverses èpoques.

El castell és de planta quadrada, entorn d’un pati central, amb una torre a cada extrem. És construït amb pedra natural, a la base i a les torres, i terra pastada (tàpia), a la resta.

Us passo informació sobre la seva historia :

  • Documentat els anys 1067 i 1204.
  • La primera data segura del castell és de l’any 1308, quan pertanyia a Berenguer de Mallol. En aquesta data el castell tenia una capella dedicada a Sant Antoni.
  • Segons l’historiador Bonaventura Pedemonte, el 1467 el castell fou confiscat a Joan de Ribes i cedit a Manaud del Guerri, partidari de Renat d’Anjou i capità seu al Llobregat. Sembla que fou en aquesta època que el castell sofrí danys per mor de la guerra civil catalana i que fou parcialment restaurat a finals del segle XV.
  • Durant les centúries posteriors, el castell va pertànyer a diferents cases nobles catalanes, fins que l’any 1889 fou la seu del recent creat marquès de Cornellà, títol que recaigué en el jurista i polític Melcior Ferrer i de Bruguera.
  • En la documentació dels segles XI – XII hi consta una torre defensiva “in locum Cornelianus”, sense especificar la ubicació precisa. L’estructura que es conserva actualment té el seu origen a finals del segle XIII i principis del XIV, com a centre d’una àmplia propietat, de la que els primers titulars van ser possiblement la família Cornellà, anomenada també Castellvell.
  • L’any 1992 el castell va ser adquirit per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i tot seguit van començar les obres de rehabilitació i recuperació de l’edifici, acabades l’any 2000.
  • Des del 5 de maig del 2000, acabada la reconstrucció del castell, la primera i segona planta de l’edifici acullen l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà. A la planta baixa s’hi pot visitar la sala d’exposicions, mentre que el pati és utilitzat per a diverses activitats: concerts, conferències, presentacions públiques, entre altres.

Us adjunto informació  de la Web de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat :

http://www.cornella.cat/ca/CastellDeCornella.asp

El Castell de Cornellà està declarat com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Wikipedia i Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Adaptació al text i fotografies : Ramon Solé