Les cases velles de les rodalies de l’Església de Sant Feliu de Codines

Els carrers de les rodalies de l’Església de Sant Feliu de Codines, guarden cases molt antigues i de gran vellesa.

El Barri de La Sagrera està integrat, urbanament, per la Sagrera Alta i la Sagrera Baixa,

el carreró de la Sagrera i la plaça de la Sagrera,

bàsicament, esta compres entre el carrer de La Sagrera, La Plaça de l’Església, carrer de Llevant, Plaça de La Sagrera.

Disposa de cases amb portals adovellats i finestrals,

exemplars de l’arquitectura popular dels segles XV, XVI i XVII.

Destaca, el cas de can Sant Pere, amb una finestra treballada que es magnifica,

i a sobre la porta un petit escut rodo;

en altres cases també hi ha un escut rodo.

No es l’única, hi ha altres cases d’admirar els detalls, sobre tot, en la seva façana principal  i /o finestres,

com Can Sunyer i Cal Coronel a la Sagrera Baixa, Cal Sant Pere a la Sagrera Alta i Can Petit a la pl. de la Sagrera.

Hi ha de cases senzilles, que en algunes no si habita i es trobant en un estat de casi abandó.

Aquestes cases, contrastant amb les cases noves que s’han construït per les rodalies del Barri de La Sagrera.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Església de Santa Coloma de Centelles

L’Església de Santa Coloma està situada en la Plaça de Mossèn Xandri al centre del municipi de Centelles.

Us passo la seva historia :

  • La construcció de l’església parroquial comença a partir del 1704 amb una concepció totalment barroca.
  • L’any 1920 va ser objecte d’una important reforma a càrrec de l’arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall.
  • Durant la guerra civil perdé tots els seus retaules.
  • Se’n féu una restauració amb un estil totalment oposat a l’originari, en què predominaven les formes i els dibuixos geomètrics, lluny del primer estil o idea barroca.

És un edifici religiós de grans dimensions, de planta rectangular.

A la façana de l’entrada hi ha una gran portalada amb profusió de pedra treballada amb motius geomètrics, podem veure una capelleta al damunt amb una imatge de Santa Coloma.

A la façana dreta, hi ha el Campanar, de gran alçada i visible des de tot el poble.

I a la façana esquerra, hi ha un portal de pedra treballada amb motius florals d’estil barroc.

La part més antiga de l’edifici, és l’anomenada capella fonda, dedicada a la Verge Dolorosa.

L’Església de Santa Coloma de Centelles és l’església parroquial, i està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Centelles

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent de Santa Mònica de Barcelona

El Convent de Santa Mònica, esta situat en La Rambla, 7-9 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El convent de Santa Mònica és un dels convents que, fruit de la reforma tridentina, s’establiren a la Rambla barcelonina a partir de mitjan segle XVI i contribuïren a la seva urbanització.
  • Els agustinians s’establiren a Barcelona el 1618, fora muralla.
  • El 1619 adquiriren una nova propietat, vora el portal de Santa Madrona, on bastiren una petita església, beneïda el 18 de desembre d’aquell mateix any.
  • L’obra del temple definitiu s’inicià el 1626.
  • Els agustinians descalços o de Santa Mònica (1636), que és l’únic que es conserva, bé que molt deteriorat després de l’exclaustració de 1835, quan la seva església esdevingué parròquia i les antigues dependències conventuals foren utilitzades com a casa rectoral i dependències municipals.
  • A la postguerra, després de la destrucció de l’església el 1936, el claustre fou utilitzat com a església provisional.
  • Al 1987, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya inicià la restauració de l’edifici segons projecte i direcció dels arquitectes Piñon i Viaplana, per dedicar-ho a activitats culturals i sales d’exposició.
  • Al 2003, la Generalitat de Catalunya va projectar noves reformes, entre les quals destacava la creació d’una nova sala d’exposicions, recobrint l’antic claustre.
  • És la seu del centre cultural Arts Santa Mònica.

De l’antic convent de Santa Mònica, bastit el segle XVII, se’n conserven tres ales de les dependències conventuals, situades entorn del claustre, de planta quadrada. El caràcter de la fàbrica és de gust barroc classicista, molt auster pel que fa a l’ús d’elements ornamentals.

El temple original (1626-1636), ara desaparegut, era d’una nau, amb quatre capelles laterals per banda, comunicades entre si per sota de tribunes, i creuer amb cúpula al centre. El 1887, el temple fou reformat per Joan Martorell i Montells, que bastí una nova façana de caràcter eclèctic. L’església actual, de construcció moderna, substituí l’anterior, incendiada i destruïda l’any 1936.

El claustre consta de planta baixa i dos pisos. Les galeries inferiors estan organitzades mitjançant sis arcs de mig punt per banda, que recolzen sobre pilars de secció quadrada. Les ales es cobreixen amb volta per aresta. Al primer pis s’obren 3 balcons amb llosana i, al darrer pis, una galeria d’onze arquets per banda, que, probablement, és el resultat d’una reforma més tardana.

L’exterior dels tres cossos s’organitza amb tres pisos sota coberta de teula àrab, amb façanes de gran simplicitat compositiva. A la intersecció de les dues naus s’alça una característica torratxa de planta quadrada amb coberta piramidal.

Us passo una Web de La Barcelona de Antes, on podreu conèixer mes sobre l’església de Santa Mónica i veure fotografies de com era :

http://www.labarcelonadeantes.com/santa-monica.html

El Convent de Santa Mònica és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Josep de Badalona

L’Església de Sant Josep , està ubicada en el carrer d’Enric Borràs i l’avinguda Sant Ignasi de Loiola de Badalona.

Us passo la seva història :

  • L’enorme creixement demogràfic que va experimentar a Badalona a mitat del segle XIX, va fer  la nova demarcació parroquial fou un fet l’any 1868, però davant la manca d’un terreny adequat on construir la nova església, la seva seu estigué provisionalment en el convent de la Divina Providència, al costat del qual es va establir la casa rectoral per al rector Francesc Ballaró.
  • La ubicació, que havia de ser temporal, durar 57 anys, fins que es decideix urbanitzar la plana del Corb, gràcies a les donacions de terrenys del terratinent Ignasi de Ventós i Mir el 1916.
  • El plànol en planta del nou temple s’enllestí l’agost de 1920
  • I es posava la primera pedra el 17 d’octubre.
  • Encara que no fou fins al 3 de desembre que es tingué el vistiplau del bisbe de Barcelona Ramon Guillamet i de l’ajudant diocesà Enric Sagnier per tal d’iniciar les obres.
  • La sol·licitud dels permisos van anar a càrrec del prevere Joan Padrós l’any següent, segons l’expedient municipal, però el trasllat definitiu fou l’any 1925, coincidint precisament amb la consagració de la capella del Santíssim, moment en què el responsable de la parròquia era mossèn Pere Rifé i Ausió, que va estar al capdavant de la parròquia, i per tant del seu vessant espiritual però també cultural, durant 31 anys.
  • Les obres foren lentes, sobretot en els fonaments, de fet, el 29 de gener de 1928 es va fer la benedicció de la cripta, dedicada a la Mare de Déu de Lorda.
  • A més, cal sumar-hi les destrosses produïdes amb l’esclat de la guerra civil, el 1936.
  • La rectoria i l’església van ser assaltades i incendiades, es van cremar les capelles, els arxius, les imatges, es va destruir el rellotge de la torre i es van fondre les campanes.
  • Després de la guerra, el febrer de 1939 es reprengué l’obra, moment en què es fa el plànol transversal. Així mateix, va tornar a haver-hi culte, tot i que es va fer a la cripta.
  • Les parts més afectades durant la guerra van ser reformades.
  • les obres del temple no van finalitzar fins a 1945. L’església i l’altar major van ser consagrats el 13 d’octubre d’aquell any pel bisbe Gregorio Modrego.
  • També va crear les escoles del Caudillo i l’Acadèmia Sant Josep, ubicada al soterrani del temple.
  • Després de la guerra civil, la parròquia va iniciar novament les seves activitats en l’actual Centre Parroquial de Sant Josep, el 15 d’octubre de 1940.
  • La seva primera seu, de caràcter provisional, va ser al carrer Güell i Ferrer, al local que ocupa la Cooperativa La Moral
  • I a partir de 1948 a la seva actual seu, que també va ser obra de Joan Amigó i Barriga.

El conjunt està format per l’església, una capella i la casa rectoral.

És obra de l’arquitecte Joan Amigó, autor modernista que té en aquest exemple una de les seves obres menys modernista.

L’església neogòtica té una nau central de 10 metres d’ample i 35 metres de llargada i dues naus laterals de 5 metres d’ample.

Està complimentada amb les capelles, el deambulatori i la cripta, situada sota el presbiteri. És feta amb maó, de pedra de Vinaixa, i ferro; aquest darrer element es troba camuflat a l’interior, però no a l’exterior.

El seu estil és neogòtic, per bé que simplificat. Inicialment havia de gaudir d’una major decoració a l’exterior, però aquesta no es va arribar a realitzar per causes accidentals.

El campanar és rectangular, de 30 metres d’alçada, i coronat per una agulla de ferro, amb una nau coberta de bigues entre arcs diafragma trilobats.

A través de la torre s’accedeix a la capella lateral, paral•lela a l’edifici principal però independent d’aquest.

L’església de Sant Josep és un temple parroquial catòlic de Badalona, obra de Joan Amigó i Barriga, protegida com Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Badalona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Visita al barri antic de Tossa de Mar

Avui fem un petit tom per la part antiga de Tossa de Mar.

Son carrers molt estrets, alguns empinats i que en molts d’ells no pot circular cap vehicle.

Per tant us aconsello que si aneu, ho feu a peu, sense presa

en general son carrers que estan al voltant de l’església de Tossa de Mar.

Carrers tots ells que son tranquils, amb molta ombra i reina un bon silenci…

Podeu admirar, carrers nets, amb portals antics de fusta,

finestres engalanades amb plantes i flors,

façanes blanques…

Val la pena perdràs per els seus carrers i carrerons, i com dèiem ahir : Mirar per damunt nostre els Cartells i Imatges de Sants i de Santes que hi ha a Tossa de Mar.

( podeu mirar l’article d’ahir)

On la gent viu a Tossa de Mar tot l’any gaudeix, d’una població molt bonica,

També podeu  fer una visita a la Vila Vella dins de muralla.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Rodalies de l’església de Montornès del Vallès

Vista de Montornes a principis xdel Segle XX

Com veiem en la fotografia de principis del segle passat, Montornès el seu nucli com a poble era petit, i amb cases i masies disseminades pel municipi i per les rodalies de l’església.

Avui en dia, ha crescut molt i s’ha edificat cases, habitatges, blocs de pisos, urbanitzacions per les rodalies..,

per tant, s’ha convertit amb una població gran.

No obstant, avui he volgut que féssim un cop d’ull a les casetes , moltes antigues, que hi ha en els carrers propers a l’església.

Cases “velles” o “belles “, unifamiliars,  algunes arranjades, amb accessos per carrers estrets…,

i si us deixem anar per ells, gaudirem del silenci com si fórem per un petit poble de principis del segle XX…

Us recomano, com ja us he comentat moltes vegades, visitar la part antiga dels pobles, viles i ciutats, sentireu el seu silenci i amb un benestar entre emocional i sensorial…

Seguirem coneixent en altres pobles i ciutats aquest racons, tant motivadors !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Cristòfol de Premià de Mar

L’Església de Sant Cristòfol, està situada en la Plaça de l’Ajuntament, amb cantonada del carrer de la Rectoria i en la part de darrera en el carrer del Segle de Premià de Mar.

Us passo la seva història :

  • L’església de Sant Cristòfol es remunta a 1798, quan el gremi de mariners en va posar la primera pedra.
  • La seva benedicció és de 1820 i depenia de la parròquia de Sant Pere de Premià (Premià de Dalt).
  • L’any 1841 s’esdevingué la segregació eclesiástica.
  • Cinc anys més tard que la divisió municipal.
  • A l’inici de la Guerra Civil espanyola (juliol de 1936) un foc provocat la va destruir.

La portalada barroca amb motius marins i costumistes és un dels seus elements més rellevants, juntament amb la imatge de granit del patró dins d’una fornícula.

Es va reconstruir acabada la guerra civil, de la mà dels arquitectes Artur Puig Riera, que en va fer els plànols a partir de l’edifici anterior conservant la planta de creu llatina amb tres naus i creuer,

I de Lluís Bonet Garí, autor de la torre del campanar i que aprofità unes columnes salomòniques barroques provinents d’una església de Navarra per construir el baldaquí de l’altar major,

tal com la podem veure avui en dia.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Premià de Mar i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Sadurní de Montornès del Vallès

L’Església de Sant Sadurní esta situada a un costat de Camí antic de Martorelles i amb  Plaça de Joaquim Mir de Montornès del Vallès.

Temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrat probablement al segle X, però documentat des de l’any 1162.

La capella del Santíssim de Montornès és molt antiga, existeixen documents de l’any 1302 que ja en parlen.

L’any 1572 va ser objecte d’una reconstrucció general que respectà l’absis romànic original, que encara es conserva avui.

Durant segles, l’església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada.

Però de la fàbrica romànica només en queda l’absis, la resta de l’església fou restaurada en els segles XVI i XVII, com consta en les visites pastorals.

Sembla que el campanar també fou restaurat en la primera dècada del segle XVI. Potser la finestra oberta en l’antic absis romànic i en la que es llegeix 16 JHS 90, s’obrí en alguna de les seves restauracions.

Formen el conjunt de la façana: un portada quadrada amb dues finestres al seu damunt i una a cada costat, totes elles apuntades.

La teulada és de dues vessants, amb petites creus de pedra.

El campanar, de planta quadrada, a tres nivells i gàrgoles a les cantonades del tram alt, és d’aquesta època,

l’inferior és de paredat mentre que els altres són de carreus.

En la part superior s’hi troben tres arcs apuntats destinats a acollir les campanes i a cada vèrtexs d’aquest hi ha una gàrgola tot representant el tetramorf.

L’església és d’una sola nau, de volta apuntada i amb tres trams, és de fàbrica moderna. És capçada per un absis amb cinc bandes verticals per la seva part exterior i sense finestres, excepte una datada de l’any 1690 i decorat amb alguns motius geomètrics i una cara coronada en la seva part superior.

El magnífic retaule tardo-renaixentista que contenia, esculpit per Antoni Comes entre 1619 i 1620, va ser destruït en la crema del juliol de 1936. El retaule actual de l’altar major, realitzat en temps de postguerra, va ser restaurat l’any 2000.

Sant Sadurní és una església protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montornès del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé

Església de Sant Nicolau de Malgrat de Mar

L’Església de Sant Nicolau és neoclàssica, està situada en la Plaça de l’Església de Malgrat de Mar.

Us passo la seva historia :

  • Primer hi hagué una primitiva Capella dedicada a sant Antoni, consagrada el 1563.
  • L’escultor de Cervera, Claudi Perret, féu el 1607 el retaule de Malgrat, juntament amb el fuster Simeó Olivares.
  • Posteriorment, va ser ampliada els anys 1630.
  • Al mateix indret on hi hagué aquesta primitiva Capella, va ser alçat l’any 1762 l’actual Església.
  • Posteriorment ampliada durant 1767.
  • Durant la Guerra Civil espanyola, fou incendiada i saquejada, i van desaparèixer els objectes de més valor , com dues custòdies, una creu i l’orgue.
  • Posteriorment, els anys quaranta, l’església va ser restaurada.

La planta de l’església té forma de creu llatina, amb una nau central i dues de laterals, separades per gruixuts pilars i amb cúpula al creuer. La nau és de grans dimensions  de 45m de llarg per 24m d’ample.

La façana neoclàssica té coronament ondulat i una portalada de línies clàssiques amb una fornícula abarrocada on hi ha la imatge de Sant Nicolau de Bari i una rosassa que il·lumina l’interior de la nau.

La portalada i la part central són fetes en peces de marbre de color blanc-gris.

A l’esquerra de la façana hi ha el massís campanar de torre, vuitavat, alçat també el segle XVIII però que resta inacabat.

A l’absis trobem una llarga garita feta amb rajols i que té petites obertures per a armes de foc.

Pel que fa al material s’utilitzen carreus a les cantonades i al campanar, maçoneria als murs i teules per la coberta.

Per a mes detallada informació, podeu consultar :

https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/esglesia-parroquial-sant-nicolau/

L’Església de Sant Nicolau, per les seves grans dimensions és coneguda com La Catedral de la Costa.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Malgrat de Mar i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Santa Maria de Barberà de Barberà del Vallès, La Romànica

L’església de Santa Maria de Barberà es troba al barri de la Sagrera, al final del carrer de Sant Oleguer, a un lateral de la Ronda de Santa Maria i al marge dret del riu Ripoll,

aïllada d’altres edificacions, al seu costat es va crear la Plaça del Mil·lenari, és a Barberà del Vallès.

Us passo la seva història :

  • El 1006, s’esmenten unes esglésies de Barberà.
  • Una de les quals devia ser la que precedí l’actual església romànica de Santa Maria, que fou construïda la segona meitat del segle XI, en el 1067 i en el 1074 hi ha notícia de deixes per a l’obra de l’església.
  • El 1143 devia ser parròquia, ja que n’era sufragània la del castell.
  • El mateix any passà a jurisdicció de l’orde del Temple.
  • L’any 1919, Mn. Manuel Trens, director del Museu Diocesà de Barcelona, i Mn. Josep M. Esteve, rector de Santa Maria, posaren a descobert les pintures que recobreixen els absis.
  • Després de la Guerra Civil tant les pintures com l’església foren restaurades amb l’ajut del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.

És una construcció romànica de planta de creu llatina amb una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i tres absis orientats a llevant coberts amb volta de quart d’esfera.

Els murs són de carreus de pedra bicolors ben escairats i d’una mida mitjana. Tenen com a únic element decoratiu les bandes llombardes i els arquets cecs al sector de la capçalera.

Sobre el braç nord del transsepte s’aixeca el campanar de base rectangular dividit en dos cossos, l’inferior està ornamentat amb arcs cecs i bandes llombardes, sense cap obertura i rematat amb un fris de dents de serra.

El cos superior té espitlleres a mitjana alçada i finestres dobles al capdamunt, està rematat amb una teulada piramidal.

La porta d’accés, situada al mur de ponent, és un doble arc de petites dovelles. Podria no ser la portada original.

Descobertes el 1919 darrere d’un retaule que cobria tot l’absis central, a l’interior es conserven una de les millors mostres de pintura mural del romànic català in situ. Totes elles datades del segle XII, atribuïdes al mestre de Cardona.

A l’absis central hi ha un Pantocràtor; al del nord trobem un cicle de la troballa i l’exaltació de la Santa Creu. A l’absis sud s’hi representa la vida dels sants Pere i Pau. El programa es completa amb escenes bíbliques i altres motius vegetals.

És un dels pocs exemples on els tres absis conserven prou elements com per fer-nos una idea del que fou en època del romànic la iconografia de la capçalera d’un edifici religiós.

Es poden veure diferents representacions, presidides a l’absis central, a la seva part superior, per una Maiestas Domini amb els símbols dels quatre evangelistes, passant després als registres de l’Anunciació, la Visitació i la Nativitat del Senyor. En les absidioles es poden veure, entre altres, el martiri de sant Pere i sant Pau, i l’emperador Constantí.

Aquesta església, popularment se la coneix com La Romànica.

A un lateral hi ha un cementeri,

en l’altre costat el mirador del riu Ripoll.

Us passo l’enllaç de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, on trobareu una explicació i un retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà :

http://www.bdv.cat/guiaactivitats/recursos/recursos/retallable_per_penjar_a_la_guia_pdf.pdf

Santa Maria de Barberà és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia , Ajuntament de Barberà del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé