Església de Sant Francesc d’Assis de Terrassa

Avui us presento dos articles sobre esglésies

L’Església de Sant Francesc d’Assis esta situada en la Plaça Doctor Robert, 1 de Terrassa.

Del convent de frares menors recol·lectes se’n conserva l’església i el claustre, va ser fundat el 1609 i la seva inauguració segons constat en l’any 1612.

Us passo informació del Convent de Sant Francesc :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_de_Sant_Francesc_(Terrassa)

Es església de façana molt senzilla amb un interior més equilibrat, d’estil gòtic-renaixentista.

Cal remarcar  els plafons ceràmics que decoren tot el seu perímetre del 1673.

És d’una sola nau amb capelles  als laterals, volta de creueria i absis poligonal.

El claustre està integrat dins l’Hospital de Sant Llàtzer, constituït posteriorment , en l’any 1869.

Actualment l’església de Sant Francesc esta adherida al conjunt d’edificis del complex sanitari de l’Hospital de Sant Llàtzer, l’edifici de la Clínica del Remei, l’edifici de l’antiga presó de Terrassa, el Cap, el claustre i l’antiga Torre d’Aigua.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona

Avui us presento dos articles sobre esglésies

Església dels Sants Just i Pastor  està situada en la Plaça de Sant Just, 6 amb el carrer Hèrcules, 4-6 i el carrer  Rere Sant Just, 3 de Barcelona.

Us passo la seva història:

  • Està documentada des del 801 quan el rei franc Lluís el Piadós n’impulsà la reconstrucció, i l’advocació actual als Sants Just i Pastor està testimoniada des del segle X.
  • Va ser cedida pels almoiners del comte Mir, el 965, a la catedral amb tots els béns, delmes, primícies i drets parroquials.
  • La construcció de l’església gòtica que podem veure actualment va començar l’1 de febrer de 1342 i es va allargar fins al 1574., l’últim dels grans temples gòtics de Barcelona.
  • Es construí sobre l’antiga església romànica i el solar de l’antiga capella de Sant Celoni.
  • El 1363 ja estaven acabats els tres primers trams de la nau, la volta dels peus s’acabaria al segle següent.
  • La construcció de la façana i el campanar s’allargà fins al segle XVI.
  • Durant el segle XIX el cor passà del centre de la nau a l’absis, i per a fer-ho s’avançà l’altar.
  • També s’hi reconstruí la façana en neogòtic entre els anys 1880 i 1887, obra atribuïda per algunes fonts a Josep Oriol Mestres però en realitat amb plànols originals signats per August Font.
  • Altres reformes foren la de la capella del Santíssim el 1904 per August Font.
  • També,quan el 1944 s’eliminà la policromia de la nau i voltes, del s. XIX.
  • L’any 1946 es restaurà a les ordres de l’arquitecte Jeroni Martorell.
  • L’any 1948 aquesta església fou la sisena de Barcelona que assolí el rang de basílica menor, títol que li fou concedit pel papa Pius XII.

És una església gòtica formada per una nau central de cinc trams coberta per voltes de creueria amb claus de volta policromades, absis poligonal i sis capelles rectangulars entre els contraforts a cada costat. Recorren la part alta finestres calades amb vitralls de colors del segle XVI.

Les façanes són austeres i força simples; a la façana principal s’havien previst dues torres, però només se’n va arribar a construir una situada a la dreta de la façana i amb forma semioctogonal.

L’altar major que hi ha actualment, i que en substitueix un d’anterior realitzat per Damià Forment, és del 1832, amb sis columnes monolítiques de marbre de Tarragona en hemicicle i mitja cúpula, d’estil neoclàssic.

Destaca la capella del costat de l’Evangeli més propera a l’absis, dedicada a Sant Feliu i a la Santa Creu, que conté un dels millors retaules catalans del segle XVI, el de la Passió pintat per Pere Nunyes entre 1528 i 1530. A la capella de Sant Pacià hi ha un retaule del segle XVIII, al peu dels quals hi ha una urna amb les restes de Sant Pacià de Barcelona, sant bisbe de Barcelona i important escriptor del segle IV.

Des de l’any 2002 a la basílica es troba una rèplica de la imatge de la Verge de Candelaria, Patrona de Canàries, que va ser donada per la Casa Canària de Catalunya.

L’Església dels Sants Just i Pastor  va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric, el juny de 2012.

Font dels Sants Just i Pastor

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall

Avui us presento dos articles

Santa Eulàlia d’Erill la Vall és l’església parroquial d’Erill la Vall, dins del terme municipal de la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça.

Us passo la seva história:

  • Com la resta de les esglésies de la Vall de Boí la de Santa Eulàlia d’Erill la Vall fou objecte de la venda i bescanvi l’any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia de la Marca, als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i la seva dona Valença de Tost, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions.
  • El 1266 Santa Eulàlia d’Erill la Vall fou donada al monestir de Santa Maria de Lavaix, i esdevingué parròquia monàstica, característica que conservà fins a l’extinció del monestir de Lavaix, a mitjans del segle XIX. Tanmateix, no va perdre el règim especial que tenien les esglésies de la Vall de Boí dins del bisbat d’Urgell.
  • El 5 de setembre de 1902 va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d’Aragó, organitzada per l’IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L’equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas. Van catalogar el Davallament d’Erill la Vall (s. XIII), que actualment es troba conservat entre el MNAC i el Museu Episcopal de Vic.
  • Fou declarada monument historicoartístic el 1962, i el 1994 fou objecte d’excavacions, restauració i consolidació. Finalment, com ha quedat dit anteriorment, fou declarada Patrimoni de la Humanitat, conjuntament amb les altres esglésies romàniques de la vall.
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es erill-santa-eulalia-1.jpg

És una església d’una sola nau, amb capçalera trilobulada, amb la qual cosa les dues absidioles laterals formen, amb la nau i l’absis principal, una planta de creu llatina. Havia estat coberta originàriament amb coberta a doble vessant. Al s. XII es va afegir la volta de canó, sostinguda per semipilars i semicolumnes, posteriorment es va esfondrar i no va ser refeta, mantenint-se la coberta de fusta. El mur meridional, que devia caure juntament amb la nau, conserva traces testimonials de la primera construcció, l’ensulsiada i la reconstrucció encara en època medieval.

Els absis també varen ser afectats amb el pas del temps, així com altres elements de l’església original: al s. XVI es va construir un retaule encaixat a l’ absis central, es va afegir el cor i una part del porxo fou convertit en capella, de primer, i en cambra dels mals endreços després. Fou allí on aparegueren les figures del davallament. L’absis central es va desmuntar entre 1907 i 1911 per edificar la sagristia

Entre 1994 i 1998 es van dur a terme l’ excavació arqueològica i la restauració de l’església.

El campanar és el més bonic de la vall, per l’harmonia de les seves sis plantes. Cada pis té arcuacions cegues i fris de serra de dents, i totes estan dotades de finestres geminades, de manera que segueix la mateixa proporció en tota la seva alçada.

Sobre l’altar actualment hi ha el conjunt escultòric de fusta del Davallament d’Erill, les imatges originals del qual són al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

És complet, amb els set personatges tradicionals: Jesucrist al centre, amb els dos lladres també crucificats dalt de sengles creus a cada extrem, la Mare de Déu plorosa, Nicodem, que amb unes tenalles arrenca els claus amb què era clavat Jesucrist a la creu i, alhora, el sosté perquè no caigui, Josep d’Arimatea i Sant Joan Evangelista, fent parella amb la Mare de Déu, situada simètricament amb ell (és el model romà d’Orient de davallament). Sant Joan i la Mare de Déu es conserven a l’àmbit vuitè del MNAC; la resta de personatges, a Vic.

És un dels dos davallaments conservats quasi del tot sencers a Catalunya. L’altre és el de Sant Joan de les Abadesses. A Durro conserven també el Nicodem d’un altre davallament.

En canvi, aquesta església no conserva pintures murals romàniques, com les altres més properes: Sant Joan de Boí, Santa Maria de Taüll o Sant Climent de Taüll; una de les possibles explicacions a aquest fet seria que desapareguessin a causa de l’esfondrament, encara en època romànica, de l’església i la seva posterior refacció.

Està datada als segles XI-XII. Forma part del conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí que van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000.

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotogradies: Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Arxiu Rasola

Com era la masia de Ca l’Alegre de Baix de Barcelona?

Avui us presento dos articles

Buscant documentació sobre el naixement de la vila de Gràcia, m’he pogut assabentar que va haver una important masia on ara es la Plaça de Lesseps.

El seu nou era ca l’Alegre de Baix, documentada sobre el segle XVII, podria ser que s’hagués aixecat en el lloc on havia estat el Mas Pla de Cassoles.

Ca l’Alegre de Baix, tenia en aquell moments moltes terres que cultivava i animals de granja.

Per el que sembla disposava de diverses  basses i alguna font o mina…, axo feia que poguessin fer una bona horta.

Al costat del Mas, tenia una petita capella d’estil renaixentista; ens consta que va ser derruïda en l’any 1934.

A prop del Mas, es va construir el convent dels carmelites descalços, que avui ja no en queda res i en l’any 1688  l’església de Santa Maria de Gràcia i Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets.

Però, com el temps passa, i Gràcia va creixa amb la construcció de cases, mes tarda camins i carrers pel pas de carros, pocs anys mes tard el tramvia,

i va creixa en els anys la flota de cotxes… va ser imparable…

Axó va dur la decisió en l’any 1958 que l’ajuntament enderroques el que quedava de la finca i del mas de Ca l’Alegre de Baix, passant a ser la Plaça Lesseps, sols com a humil testimoni quedaren les tres palmeres d’aquell Mas formant part dels jardins de la nova plaça.

En aquest enllaç, veureu pas per pas com es va anar dibuixant la plaça de Lesseps:

https://www.labarcelonadeantes.com/lesseps.html

Us passo un enllaç on podreu veure la comparació fotogràfica de masies i cases antigues de Gràcia i com esta actualment :

https://docplayer.es/93317428-Masia-ca-l-alegre-de-baix-placa-lesseps.html

 

Recull de dades : Arxiu Municipal del Districte de Gràcia de Barcelona

Adaptació al Text i algunes imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Església de Santa Maria de Vallvidrera de Barcelona

Avui us presento dos articles sobre Esglésies a Collserola

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

Santa Maria de Vallvidrera és una església que es troba al barri de Vallvidrera (Barcelona), concretament a la carretera de l’Església, número 93.

Us passo la seva història :

  • L’església està documentada des del 987, quan un tal Muç o Moció mor en tornar del captiveri que va patir amb la ràtzia d’Almansor al 985, deixa, entre altres legats, una vinya a “Sancta Maria qui est sita in Valle Vitraria”, el testament es jurat a l’altar de Santa Maria en Sant Joan de Valle Vitraria, l’església, probablement amb tres advocacions com era habitual, pertanyia llavors a Sant Cebrià d’Aquallonga (actual Valldoreix).
  • El temple actual es construí el 1540-87 pel mestre de cases i constructor occità, Lleonard Bosch (va viure a Vilafranca del Penedès i a Barcelona).
  • Essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l’arquitectura catalana de tot el segle XVI.
  • És de nau única i absis poligonal.
  • El campanar de planta quadrada flanqueja el temple.

Església construïda a mitjan segle XVI de tradició gòtica.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

El temple està situat a Vallvidrera envoltat d’una zona boscosa del parc de Collserola.

Església Santa Maria de Vallvidrera

S’hi accedeix a través d’un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra i una font natural (ara seca).

Font

L’església és d’una sola nau, d’absis poligonal amb un campanar de planta quadrada flanquejant el temple.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

La façana principal es troba sense massa ornamentació amb la pedra arrebossada: sobre la porta trobem una fornícula amb una creu i un petit rosetó amb un vitrall.

Església Santa Maria de Vallvidrera

L’interior és igualment auster, amb voltes de creueria a la part principal i voltes apuntades a l’espai lateral.

Bob Masters – Generalitat de Catalunya – Església Santa Maria de Vallvidrera

Santa Maria de Vallvidrera és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. Tocant a l’església hi ha un mas que també està inventariat.

Recull de dades : Wiquipèdia i Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Església de Santa Creu d’Olorda, depen de Barcelona i Molins de Rei

Avui us presento dos articles sobre Esglésies a Collserola

L’Església de Santa Creu d’Olorda està situada en una clariana, al costat de la carretera BV-1468; és una ermita i també rep aquest nom l’enclavament on està construïda, que pertany administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal.

El paratge es troba en plena serra de Collserola envoltat per alguns dels seus cims com són el Puig d’Olorda, el Turó Rodó, el Turó del Xai. En l’enclavament també hi ha el Castell d’Olorda.

Us passo dades històriques :

  • Encara que no hi ha prou informació per assegurar-ho, tot fa pensar que els elements preromànics de l’església, centrats en l’absis, daten de la fi del primer mil·lenni.
  • Aquesta tesi la corroboren documents conservats dels anys 1032 i 1066.
  • De l’absis primigeni (segles VIII–IX) parteix, potser, tota l’evolució arquitectònica: El creuer elevat d’estil carolingi (segles IX–X).
  • El campanar d’espadanya (segle xiv), i reformat a partir del 1619.
  • La porta renaixentista actual (segle XVI), la rectoria i les diverses dependències modificades al llarg del temps.
  • Tot això va ser cremat l’any 1936 i posteriorment restaurat pel grup excursionista Els Blaus de Sarrià.

L’església formava part de l’antic municipi de Santa Creu d’Olorda. En desaparèixer aquest municipi el 1916, el seu territori es va dividir entre els municipis de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià. L’ermita i el seu territori circumdant varen passar a Sarrià i posteriorment a Barcelona.

Fotografia : Ruiz de Mendoza, Elena 1987 / Generalitat de Catalunya

Actualment aquest territori, juntament amb el terreny veí anomenat Peça de Can Mallol, formen els dos enclavaments que té la capital de Catalunya.

Altres dades :

  • Al gener del 2014 l’Ajuntament de Molins de Rei va aprovar una moció en què es reclamava que Santa Creu d’Olorda formés part del seu terme municipal. Aquesta moció argumentava els vincles històrics entre aquest territori i el municipi. El maig d’aquell any s’iniciaven els tràmits oficials per fer-ho efectiu.
  • Al novembre de 2016 s’anuncia que, a causa de l’estancament de la moció, Santa Creu seguirà a Barcelona però la seva gestió passarà a mans del bisbat de Sant Feliu, nomenant un mossèn de Molins de Rei com a administrador.
  • Al gener de 2017 l’acord és firmat i entra en vigència.

Us passo un enllaç de l’ajuntament de Barcelona que parla de la segregació i annexió del antic municipi de Santa Creu d’Olorda :

https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/es/noticia/segregacion-y-anexion-del-antiguo-municipio-de-santa-creu-dolorda_698929

Annex a l’Església i hi ha un bar i en front un Berenador – Restaurant amb ampli aparcament.

Recull de dades : Viquipèdia  i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’Església de Sant Iscle Santa Victòria i el Mas de Sant Fruitós de Bages

Avui us presento dos articles

L’Església de Sant Iscle i Santa Victòria està adossada a l’antic mas de Sant Iscle de Sant Fruitós de Bages. Es troba al nord-oest del terme municipal, en un extrem de la urbanització de Pineda de Bages que travessa la carretera que uneix Manresa i Santpedor, i dins del Mas de Sant Iscle. Ben a prop hi passa la Séquia de Manresa. El Mas i l’església destaquen per estar situats sobre un turó al bell mig de terres majoritàriament planes.

Vista del rec del manresans a prop l’antic mas de Sant Iscle de Sant Fruitós de Bages

Us passo la seva historia :

  • Es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Sant Iscle.
  • Aquest lloc i l’església apareixen documentats el 950 quan Sal-la, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, canvià un alou situat al Camp de Bages, al costat de l’església de Sant Iscle, per un altre situat a l’Angle.
  • El nom de Sancti Acisclii reapareix en una altra compravenda de terres, aquesta de l’any 983.
  • Segons la documentació existent, se sap que en 1035 l’església estava envoltada per una sagrera.
  • En 1066 ja figura com a parròquia i la sagrera com a vila. Inicialment depenia de la canònica de Santa Maria de Manresa.
  • L’edifici ha estat reformat diverses vegades, però no se l’ha modificat substancialment.
  • El campanar fou reformat el 1916 sobre un pis romànic.
  • Actualment, no té funcions parroquials, però sí que està oberta al culte.
  • Es va restaurar completament l’any 1999. Al seu interior hi havia hagut un retaule gòtic algunes taules del qual es conserven al Museu Comarcal de Manresa.
  • El Mas actualment te vinyes, fa vins i disposa de celler.

És una església amb una nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada i un absis semicircular, amb volta de quart d’esfera, orientat cap a l’est amb finestra de doble esqueixada rematada per un arc de mig punt adovellat.

Fotografia : Ajuntament de Sant Fruitós de Bages

El campanar, que ha estat força reformat, és de planta quadrada i s’aixeca al cantó sud-est, adossat a l’absis. Malgrat totes les restauracions, encara conserva unes arcuacions llombardes a la part del mig i a la base queden restes també de la capçalera quadrangular de l’antiga església preromànica.

Maria Alba Oliveras i Rubiralta -1987 / Generalitat de Catalunya

La porta, del 1912 està situada al cantó nord; presenta una estructura d’arc de mig punt i està emmarcada per dovelles força grosses. Les parets interiors estan arrebossades i l’absis, que fa les funcions de sagristia, està tapiat.

Mas Iscle

Sant Iscle i Santa Victòria de Bages és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

Petit rentador de mas Iscle

Recull de dades : Ajuntament de Sant Fruitos de Bages i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu: Rasola

Església de Santa Maria de Siurana

Avui us presento dos articles sobre Esglésies

L’Església de Santa Maria de Siurana, està situada en un dels costat del poble, al que dona al barranc on hi ha el pantà els seus peus.

També, la verge és coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l’Aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d’aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i bones collites. La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els moros, i que moltes de les grans batalles guanyades als sarraïns ho van ser gràcies a l’ajut d’aquesta imatge.

Per això, els feligresos de Cornudella, Poboleda, la Morera, Arbolí, Albarca i la Febró, acompanyats de clergues i autoritats, anys enrere pujaven en processó a Siurana amb la Vera-Creu i el Sant Crist gros arborat. En arribar al poble, la Mare de Déu els esperava fora l’església, i començaren les pregàries per la pluja, en les quals prenien part sis o set-centes persones que ocupaven tota l’esplanada del costat del temple. Un orador sagrat dirigia la paraula als fidels allí congregats. Conten que una vegada, tot i fer un bon sol en començar la cerimònia, es mullaren de debò abans d’acabar-la.

  • Santa Maria de Siurana és una església d’època romànica situada al poble de Siurana dins del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat, i que es conserva íntegrament.
  • Us passo la seva historia :
  • Va ser construïda entre els segles XII i XIII, després de l’arribada de les tropes de Ramon Berenguer IV el 1154.
  • Es troba esmentada en una butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de 1154.
  • L’indret fou un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte important musulmà a la frontera oriental de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154.
  • la marededéu asseguda i amb l’infant segut als seus genolls, és una imatge de fusta policromada de 98 cm., en realitat és una còpia de la imatge que van robar l’any 1979.

L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta d’una única nau amb volta de canó lleugerament apuntada i un absis semicircular llis a l’exterior.

En el centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, que per la part exterior està decorada amb una arquivolta, que es sustenta en dos capitells esculpits amb motius vegetals, recolzats en un parell de columnes.

Els murs tenen 10 pams de gruix. A sobre de la portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos. També disposa d’una gran rosassa al mur de migdia feta en temps posteriors.

Interiorment podem trobar dues absidioles laterals excavades dins el mur i que no són visibles des de l’exterior. En l’angle sud-est trobem un campanar de torre de planta quadrada. En la part nord exterior de l’absis, es conserva un sarcòfag, recolzat en columnes molt deteriorades i que ha perdut part de la llosa que el cobria.

Al mur meridional s’obre una portalada constituïda per tres arquivoltes en gradació de motllures i guardapols que envolten un timpà esculpit que, considerant la seva mida i diferència de forma amb l’arc que l’envolta, possiblement és una peça reutilitzada. Al centre del timpà es representa la imatge de Crist crucificat, amb el Sol i la Lluna, representacions florals i dos lleons a la part superior. Flanquejant el peu de la creu hi té dos grups de quatre apòstols sota arcs de mig punt. La inscripció que tenen a sobre permet identificar-ne a cinc: Sant Felip, Sant Andreu, Sant Pau, Sant Jaume i Sant Tomàs.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Fotografies actuals : Anna Maria Molinero

Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius

Avui us presento dos articles sobre Esglésies

L’església esta dedicada a sant Iscle i santa Victòria, ubicada en la Plaça de l’Església de Dosrius.

Us passo dades històriques :

  • L’església parroquial de Sant Iscle i de Santa Victòria de Dosrius, d’estil gòtic, és esmentada des del 1304, moment que coincideix amb les primeres visites pastorals.
  • Des del 1348 consta que tenia un altre altar dedicat a santa Maria.
  • El 1512 es va iniciar la reconstrucció de l’església amb la construcció del campanar i la capella que té sota seu.
  • Tenia una imatge de la Verge i un magnífic retaule del 1531, obra de l’escultor renaixentista Martín Díez de Liatzasolo.
  • El 1526 es va refer la resta de l’església, incorporant a l’obra la part edificada a partir del 1512.
  • El 1936 fou destruïda la imatge de la Verge i el magnífic retaule del 1531.
  • Algunes pintures del retaule es conserven a l’església parroquial i al Museu de Mataró.

La façana principal té la porta d’entrada amb relleus esculpits sobre fines columnetes motllurades; és coronada per una llinda, un arc de mig punt que aixopluga un semicercle en forma de petxina i un ull de bou.

Destaquen els detalls escultòrics dels brancals del portal principal de l’església. D’estil gòtic tardà situat a banda i banda del portal. Hi ha representades cares alades amb expressió de sofriment que envolten un monstre, i les ànimes amb un angelet al centre. Consisteix en una representació de caràcter alliçonador per als no creients.

També són destacables les gàrgoles del campanar de l’església. Situades als angles de les parets de la torre, de la part més vistosa, es fan notar per ser les úniques amb semblant animal o de fera. D’estil gòtic tardà, ja que el temple en conjunt data del 1533, aquestes gàrgoles testimonien el pas del temps, que ha desgastat el granit fins a esborrar-ne detalls del treball escultòric. Estan col·locades com a un carreu més dels angles del campanar. Té un campanar de torre quadrada amb rellotge.

Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església del Sant Àngel Custodi de Barcelona

Avui com cada diumenge us presento dos articles

L’església del Sant Àngel Custodi, esta situada en el carrer Vilardell, 52-54 amb el carrer de Sant Roc 29, en el barri d’Hostafrancs de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • En aquest mateix lloc es va construir una primera església, quan van iniciar-se els treballs en l’any 1855.
  • En l’any 1857 va quedar enllestida
  • Va ser un projecte segons de Narcís Josep M. Bladó.
  • Anys mes tard es va veure que les reduïdes dimensions del temple no podien acollir a la gent que inava, van provocar el seu enderrocament i la construcció d’un nou edifici, encarregat a l’arquitecte Adrià Casademunt, l’any 1884.
  • Les obres no es van dur a terme fins als anys 1891 a 1896.
  • Un incendi en l’any 1936 va destruir una destacada talla gòtica de l’Àngel Custodi, del segle XIV, que presidia l’altar major.
  • Acabada la Guerra va ser substituïda per una reproducció moderna.

L’església és d’un estil neogòtic, en primer lloc es va construir la capella del Santíssim, un cos aïllat, amb cúpula, amb entrada pel carrer Vilardell i connectada a l’absis de l’església. L’absis és semicircular amb girola.

Consta de tres naus, separades per arcs ogivals sobre columnes cilíndriques amb grans capitells que recorden l’estil jònic.

El frontis és fet amb carreus de pedra, formant com una  torre flanquejada per dues torretes octogonals i coronada amb el campanar, on hi ha el rellotge i les campanes. Cal dir, que el campanar no s’acabà de construir fins l’any 1921.

Les dues portes, la del frontis i la lateral són d’arc ogival.

L’església del Sant Àngel Custodi, actualment acull activitats litúrgiques i culturals.

 

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé