Nous monuments al carrer – 2ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de vuit poblacions amb monuments de nova creació :

Arenys de Mar – Nacional II amb Rambla

Barcelona – Plaça del Diamant

Caldes de Montbui – Centre

Granollers – Plaça Josep Berengué

Llinars del Vallès – Carrer Frederic Marés

Montcada – Església

Montmeló –  Carrer Lluis Companys amb carrer Major

Viladecans – Plaça Torre Roja

No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Mirador de la plaça de l’Església en el Masnou

El Mirador de la plaça de l’Església està situat en la Pl. de l’Església en El Masnou (Maresme).

Espai públic rectangular en forma de plaça urbanitzada situat al davant de l’església parroquial de Sant Pere del Masnou.

Per la seva situació elevada respecte als carrers i edificis que l’envolten, forma un mirador des d’on es pot veure el port del Masnou.

La barana del Mirador, que es desenvolupa en dos dels seus costats, és de vidre amb el passamà tubular d’acer galvanitzat. Per impedir l’accés de vehicles hi ha unes pilones també d’acer galvanitzat. El paviment és uniforme i està dividit en quadrícules per franges blanques girades respecte els dos eixos de la plaça.

A causa del gran desnivell del terreny en aquest indret, el Mirador fa de sostre de l’actual Arxiu Municipal del Masnou, situat a la part inferior i que està format exclusivament per una gran nau rectangular.

El Mirador, juntament amb l’edifici inferior, fou construït l’any 1957. Aquest edifici acollí el Museu Municipal de Nàutica des de la seva inauguració –l’any 1962– fins al 1999. La plaça es va reformar l’any 2000.

El mirador de la plaça de l’Església és una obra del municipi del Masnou inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Viquipèdia i Ajuntament El Masnou

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Blanc i Blau de les cases de Montgat

Montgat i la seva gent volen que el barri antic conservi l’essència d’un barri pescador, situat en el nucli històric de la població.

Mes de tres-cents segles en rere, els pescadors tenien com a cases unes cabanyes a peu de sorra, gent humil i que rebien freqüentment els atacs pirates i sequeixos, per això es va construir una Torre de Defensa, coneguda per Can Alzina del Segle XVI que ja us vaig fer un article fa unes setmanes.

Les dècades van anar passant i vora de la platja i del turó es va anar formant uns nombrosos grups de cases humils on tenien el seu habitatge els pescador, lloc on el que seria el poble de Montgat.

En el Barri Antic podem avui en dia veure que una gran part de les cases que les formen, estant pintades de Blanc i Blau, tot recordant al visitant que encara és un poble de mariners Montgat, baix la protecció de l’Església de Sant Joan.

A Montgat, encara disposa d’una  Llotja del Peix,  per la subhasta de peix capturat en el mateix dia.

Us passo un enllaç d’un article que crec que pot ser de interès  sobre Montgat :

http://www.chimisanas.cat/raco0411.htm

Es un plaer que al fer un tom per aquest barri tant antic, contemplar les cases baixes amb detalls que ens recorden en tot moment la vida marinera, cases que ven segur moltes vegades al passar amb el tren us han encantat…de colors Blanc i Blau.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Teresa de L’Infant Jesús de Barcelona

L’Església parroquial de Santa Teresa de L’Infant Jesús, està situada en la Via Augusta, 68-72 i amb cantonada els carrers de Sant Marc i de Benet Mercadé en Barcelona.

Us passo la seva breu historia :

  • Va ser projectada el 1932.
  • Les obres s’aturaren el 1936, per la Guerra Civil, quan les parets tenien quatre metres l’alçada.
  • En 1939, una vegada acabada la guerra, es van reprendre els treballs de construcció.
  • I van finalitzar el 1940.
  • Fins a finals dels anys seixanta es van fer obres complementàries i construcció de la casa rectoral.

Es tracta d’una església de tres naus i rectoria adossada.

La façana principal, que afronta a la Via Augusta, està recoberta totalment de carreus de gres bicolor.

Un gran campanar, que s’aixeca en el mateix pla que la façana, i el portal d’entrada actuen com a eix de composició. En aquesta composició són evidents les referències a l’arquitectura escandinava. La portalada està formada per un gran arc de mig punt amb arquivoltes, flanquejada per sengles ulls de bou on els vitralls i els remats perimetrals reprodueixen la forma de creu grega.

Per sobre, la façana es va esgraonant, estretint-se cada cop més fins esser coronada per l’esvelt campanar, atorgant al conjunt compositiu una forma amb tendència piramidal. Sobre la portalada un gran finestral resolt amb arc de mig punt i arquivoltes perimetrals fa les funcions de rosetó.

El campanar pròpiament dit presenta en aquesta façana cinc estretes obertures disposades a diferents nivells, fet que proporciona verticalitat al conjunt. Al damunt s’hi troba una obertura en forma de creu grega i sota un rellotge d’agulles molt simple.

L’absis és semicircular però la façana absidal queda oculta a l’interior de l’illa de cases. La teulada, a dos nivells, és a doble vessant, de teula àrab.

La rectoria, adossada a la dreta de la façana principal de l’església, fent cantonada amb el carrer Sant Marc, està construïda amb el mateix material. Les seves petites obertures, resoltes amb arc de mig punt, atorguen a aquest edifici reminiscències neoromàniques.

L’Església de Santa Teresa del Nen Jesús està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades tretes de : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església parroquial de Sant Joan de Montgat

L’Església parroquial de Sant Joan està situada en el carrer de l’Església, 66 a Montgat.

Us passo dades sobre la seva historia que es coneix :

  • L’església parroquial es va començar a construir l’any 1816 en uns terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina de Ca n’Alzina.
  • Les obres van restar parades 40 anys.
  • Es van reiniciar l’any 1855.
  • Dos anys més tard, el rector de Tiana, Mn. Magí Marquet, beneí el temple.
  • La parròquia de Montgat, segregada de la de Tiana, no es va constituir com a tal fins al 1867.
  • L’any 1900 es va substituir l’antic campanar d’espadanya per l’actual torre.
  • Inicialment la parròquia va ser dedicada a Santa Maria però poc després, els veïns i el vicari es van reunir i van decidir que el patró fos Sant Joan.
  • El 1917, se li afegí una vidriera de colors.
  • Tristament, el 19 de juliol de 1936 l’església va ser profanada, els altars i imatges foren destruïts així com l’arxiu parroquial, la rectoria saquejada i les campanes enderrocades.

L’Església parroquial de Sant Joan, és d’una sola nau coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L’edifici salva el fort desnivell existent entre la part frontal i la part posterior d’aquest, per això té una façana molt allargada, efecte que s’accentua pel campanar, molt proper a la façana, i que té una gran alçada. Els murs laterals i el posterior estan realitzats amb maçoneria vista sense cap mena de revestiment.

   

La façana principal, arrebossada i pintada, està dividida en dues parts separades per una senzilla motllura. A la planta baixa s’obre la porta d’arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells classicistes. L’arc té una decoració dentada i a banda i banda s’obre una finestra d’arc de mig punt. A la part superior hi ha una gran rosassa. La façana està rematada per unes arcuacions cegues aguantades per pilastres amb capitells esculpits, similars als de la porta principal.

El campanar és una alta torre quadrangular amb els angles esbiaixats. A la part superior hi ha una obertura d’arc de mig punt a cada cara per les campanes i per sobre, separat per una motllura, té una rellotge a dues de les cares. El terrat està decorat amb uns merlets escalonats i aguanta una estructura de ferro amb dues campanes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://santjoanbaptistademontgat.blogspot.com/2011/11/historia-de-la-parroquia.html

L’església de Sant Joan de Montgat és una església parroquial del municipi de Montgat (Maresme) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Com una petita capella a peu de carrer a Mollet del Vallès

En la paret lateral esquerra segons mirem la porta d’entrada a l’església parroquial de Mollet del Vallès, hi ha una gran imatge de la verge maria amb el nen, tot formant un petit jardí.

Donat la gran devoció existent, sempre hi ha una senyora que ven flors, per la gent que vulgui comprar i col·locar-ne a peu de la imatge.

Sembla que es forma un petit altar de flors, sense realment ser-ho.

També em pogut observar que molta gent durant uns minuts prega amb gran devoció a la Verge.

És un petit racó de silenci el vell mig de Mollet del Vallès…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Els antics Banys o “Xiringuitos” de la Platja de Sant Joan i de les Barques de Montgat

Des de l’Església , on esta el magnífic nucli antic de Montgat , us podeu dirigir a línia de platja tot creuant les vies del tren per algun dels passos subterranis.

La Platja de Sant Joan i La Platja de les Barques de Montgat hi trobareu encara l’antiga costum d’anar a la platja per fer un bon àpat durant el dia o nit, en els banys Emporium i els banys del Carme,

que s’omplen a l’estiu d’estiuejants degustant les amanides, paelles, fideuas, bones carns i sobre tot el protagonista, la diversitat de peix en que contant.

Aquets banys conserven la part exterior que dona a la sorra i a la mar, igual com fa cent anys en rere i totes pintades de blanc.

Son platges que podeu veure sobre la sorra les barques dels pescadors, i també, una petita llotja oberta a tocar de les vies del tren on venen les seves fresques captures de peix.

Us passo el llistat dels “Xiringuitos del Maresme” mes destacats :

http://www.panxing.net/maresme/activitats/xiringuitos-i-terrasses-del-maresme

També, teniu els bars o berenadors a la sorra de la platja, per prendré un refresc, un entrepà, unes tapes o dinar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Eugènia de Nerellà

L’Església de Santa Eugènia de Nerellà és una església romànica del segle XII que es troba a l’entitat de població de Santa Eugènia de Nerellà que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Cerdanya.

Us passo la seva història :

  • El lloc de Nerellà s’esmenta a l’Acta de consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell l’any 839.
  • Surt citada com església per primer cop el 1003 com a Sancta Eugenia qui est in Neriniano.
  • Va ser edificada al segle xii sobre l’anterior església preromànica.
  • Posteriorment fou totalment reformada entre els segles XV i XVIII quedant només íntegre de la construcció romànica el campanar de torre de tres pisos, que es troba perillosament inclinat. A les reformes s’enderrocà l’absis, situant al seu lloc la porta d’entrada a l’església i quedant el presbiteri al cantó oest.
  • L’última restauració de l’any 2002 es va descobrir, buidades en el mur corresponent al que fou presbiteri una absidiola a cada banda.

Las característiques de l’Església,  és d’una nau dividida en tres trams, amb presbiteri quadrat i tres capelles laterals. La nau és coberta amb volta de llunetes i les capelles amb volta d’aresta. Als peus de la nau hi ha un cor enlairat, al qual s’accedeix per una escala buidada en el mur lateral.

Es va aixecar una cúpula barroca al mig de la nau que, al llarg del temps, ha perjudicat l’estructura de l’església. Les parets romàniques no han pogut suportar les pressions i la torre campanar s’ha anat inclinant lentament (1,4 m de la vertical). A la façana destaca només un òcul a la part superior, i una porta d’arc de mig punt, dovellada, amb la data 1784, que és quan devia fer-se la darrera intervenció. La nau està apuntalada amb encavallades de fusta i a la torre campanar també hi ha uns forts tirants de subjecció.

De la construcció romànica original només es conserva el campanar,  original és de torre de planta quadrada de 3,40 m de costat amb quatre nivells, el de la base llis amb una petita espitllera, el segon és de tres arcs cecs d’estil llombard i les cantoneres sobresortides com a pilastres, el tercer cos està format amb un gran arc cec i una finestra d’espitllera continuant les cantoneres igual que al segon nivell, l’últim pis presenta a cada cara un finestral d’arc de mig punt d’1,50 x 1,90 m. i cobert a dos vessants

.

La seva singularitat és que està fortament inclinat cap a sud-est amb 1,20 m de desplom per una alçada de 18,50 m. Per aquesta característica se’l coneix com la torre de Pisa de la Cerdanya.

Com que Olià i Nas no tenen església, la gent d’aquests pobles depenen de l’església de Santa Eugènia on també hi tenen el seu cementiri.

Fou declarada monument historicoartístic nacional l’any 1984, destacant el fet que constitueix l’únic campanar de torre romànic conservat a la Cerdanya.

 

Recull de dades : Ajuntament i Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església parroquial Sant Jaume de Sant Pol de Mar

L’Església parroquial Sant Jaume, està situada en el carrer Abat Deàs, 47, de Sant Pol de Mar

.

L’actual Església de Sant Jaume fou construïda sobre una petita capella que hi havia al lloc, també sota l’advocació de Sant Jaume.

A la zona oest del conjunt parroquial actual hi ha una característica Torre de defensa de planta circular edificada al segle XV per ordre de Bertran d’Armendaris, a redós de la qual es va bastir posteriorment l’església l’any 1590 en estil gòtic tardà.

Aquesta Torre es conserva en tota la seva alçada, i fa 10 m d’alçada i el mur fa un gruix de 2 m. Té porta dovellada d’arc de mig punt, i presenta vestigis d’elements defensius: espitlleres i troneres.

És coneguda com la Torre Forta.

Va ser reutilitzada posteriorment com a campanar, afegint un cos quadrat a la part superior, amb les campanes a la part de dalt.

A l’interior de l’església hi ha un petit tresor artístic format per una custòdia d’argent, una talla de la Mare de Déu del Roser del segle XVII i un grup escultòric de La Pietat de l’escultor barroc sevillà Juan Martínez Montañés (1568-1649), 

i també cal destacar, del presbiteri la pintura mural de J.M. Aragonès, amb escenes de la vida de sant Jaume.

L’Església, no disposa de cap rellotge com és habitual en molts dels campanars d’arreu. La coneguda expressió, “Sant Pol quina hora és?”, fa perfecta justícia a la calma que es viu en aquest poble del Maresme.

L’horari de les misses és el següent:

  • El dissabte: a les 18:30h
  • El diumenge: a les 9:30h i a les 12h.
  • Entre setmana no n’hi ha misses

L’Església parroquial Sant Jaume de Sant Pol de Mar està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé