Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

L’Església de Sant Martí  esta situada en la plaça de l’ Abat Oliba  i dona al carrer de  Sant Martí de  Cerdanyola del Vallès

.

Sant Martí és una església de llenguatge historicista a Cerdanyola del Vallès . A finals del segle XVII s’edificà una nova església al Pla que fou cremada el 1808 pels francesos.

L’actual poc és pot dir d’ella, es un edifici de principis del segle passat, concretament  del 1906 al centre del poble  i al seu costat, la casa rectoral, que ja vàrem fer referencia en un article i està front de l’Ajuntament.

És de planta de creu llatina. Té una nau central i tres capelles laterals a cada costat de la nau central que es comuniquen entre elles.

La construcció segueix el model gòtic amb l’interior de volta de canó. La façana té una portalada de punt rodó amb arquivoltes sustentades en unes columnes de fust llis i un gran rosetó.

El teulat és a dues aigües. Al mur de llevant hi ha adossada la torre campanar de planta quadrada i amb coberta a quatre aigües amb ceràmica vidriada.

El remat de la torre és de maó vist fet que contrasta amb la resta de la construcció d’aplacat de pedra.

Us passo mes informació de l’església :

http://www.salillas.net/cerdanyola/esglesia.htm

En el Cementeri de Cerdanyola hi ha l’església vella de Sant Martí, us passo mes dades en l’enllaç :

https://www.cerdanyola.cat/agenda/esglesia-vella-de-sant-marti-una-esglesia-la-pagesia

En la part de darrera hi ha el Centre Parroquial Sant Martí.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Santa Margarida i jaciment arqueològic de Martorell

L’església de Santa Margarida, esta al costat del cementiri de Martorell.

S’accedeix des de la carretera de Martorell a Gelida (km. 0,5), seguint el desviament que condueix al cementiri municipal de Martorell, esta indicat per cartells.

De fet , l’església de Santa Margarida de Martorell és un jaciment arqueològic format per una basílica paleocristiana, una necròpolis paleocristiana i medieval, un nucli d’hàbitat, una sagrera medievals i una església romànica.

Dades històriques :

  • De l’església paleocristiana no es conserva documentació.
  • Datada al segle VI per la seva estructura tipològica.
  • No es sap, si en origen fou parròquia o, potser, monestir.
  • Sobre les restes de l’antiga al s. XII (finals) hi fou construïda una església romànica, que seria la parròquia de l’antic priorat de St. Genís de Rocafort, documentat el 1042 quan fou dotat per Guillem de Castellvell.

El jaciment és gestionat pel Centre d’Estudis Martorellencs, té la condició d’extensió del Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.

És objecte d’un projecte de recerca arqueològica que impulsa el Centre d’Estudis Martorellencs des de l’any 1972, al que s’incorporà el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona a partir de l’any 1981.

L’església de Santa Margarida és situada al centre de la plana de suau pendent que s’estén entre la serra de l’Ataix i el Montgoi i el riu Anoia, al terme municipal de Martorell.

Un espai que correspon a l’àmbit territorial de l’antic monestir de Sant Genís de Rocafort. Es tracta de terrenys dedicats al cultiu durant bona part de la seva història i avui fortament pressionats pel traçat de l’autopista AP-7 i per la presència d’algunes activitats extractives i industrials del ram de la construcció.

L’església és de tipus paleocristià construïda en època visigòtica només es conserva en planta.

És situada sota de l’església, que fou parròquia del priorat de Rocafort, de Santa Margarida (romànica).

L’església paleocristiana és de nau única, amb capçalera tripartida formada per tres cambres arrenglerades i adossades a un mur de fons recta.

L’abissis és de secció semi circular (dibuixa un arc de ferradura) i conté basament d’obra de l’altar. Les cambres laterals, segurament, sagristies, són de planta rectangular. Dins de l’absis hi ha tres nivells de paviment, l’inferior dels quals en fou arrencada la capa superficial, i les altres dos són d’ opus signinum.

L’aparell és fet amb còdols i pedres sense treballar, amb carreus bastant gran.

Per saber mes dades arqueològiques de Santa Margarida, podeu consultar a :

https://sites.google.com/a/intranetcem.net/santa-margarida/

L’església de Santa Margarida, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a altres fons consultades

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església Major de Santa Coloma de Gramenet

Església Major està situada en la plaça de l’església de Santa Coloma de Gramenet.

Us passo la seva història :

  • Es va erigir gràcies a la donació de la família Gordi, que va posar el terreny i els diners necessaris per a la seva construcció.
  • El temple es va construir entre 1912 i 1915, obra de l’arquitecte Francesc d’Assís Berenguer i Mestres, col•laborador d’Antoni Gaudí, amb qui va treballar durant 27 anys.
  • El 26 de maig de 1912 es va col•locar la primera pedra, i va oficiar l’acte Mn. Marcel•lí Gordi, oncle del que seria primer rector, Mn. Jaume Gordi i Vallès,colomenc i prior de la casa de convalescència de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau,
  • Inaugurada el setembre de 1915 amb motiu de la Festa Major de la vila, quan es va acabar de construir, l’església va ser anomenada «la catedral» per les seves enormes dimensions en comparació a la mida que tenia la vila i el minso nombre de fidels.
  • La seva ubicació tampoc va convèncer els habitants de la localitat, però, tanmateix, el creixement exponencial que va tenir Santa Coloma al segle XX va fer que ben aviat l’església quedés integrada en el seu teixit urbà.
  • Iniciada la guerra civil, el juliol de 1936 el temple va ser saquejat i incendiat, però va restar dempeus i va ser utilitzat com a dipòsit de material de guerra.
  • La casa rectoral va ser destruïda en el seu interior i l’arxiu parroquial va ser destruït en la seva totalitat.
  • Després de la contesa, el 1939, Mn. Josep Rovira, que ja era rector el 1936, i els successius rectors, van iniciar les obres de reconstrucció i restauració del temple i de la casa rectoral, a càrrec de l’arquitecte Josep Alemany.

És una església que es basa en els elements formals del gòtic de manera no literal.

És, de fet, un dels darrers edificis d’estil neogòtic construïts a Catalunya.

Aquesta tipologia constructiva és visible a la porta, el gran finestral i la torre del campanar.

Arquitectònicament, consta d’una sola nau amb planta de creu llatina, flanquejada de capelles als laterals i un absis heptagonal.

La façana principal expressa amb gran potència la verticalitat que domina el conjunt de la construcció, reforçada amb el portal amb arquivoltes; sobre l’ogiva de la portalada hi ha un gran finestral vidriat.

i a sobre seu l’element més característic del temple: la torre del campanar octogonal, amb pilars i gablets, coronat amb una agulla cònica i amb merlets en punta

i a dalt de tot una creu.

La torre destaca per les seves qualitats plàstiques i per la seva imatge a nivell urbà.

Els elements decoratius són clarament historicistes, que havia estat en voga les dècades anteriors.

L’Església de Santa Coloma, més coneguda com a Església Major, és  bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Viquipèdia i Arquebisbat de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Martí de Centelles

L’Església de la Mare de Déu dels Àngels  esta situada al final del carrer de l’església i per darrera el carrer dels pins tot tocant al bosc.

El 1952 s’inaugura l’Església de Nostra Senyora dels Àngels en el sector de l’Oller, on es feien en aquella època xalets en el sector de l’Oller i pròxim a la masia.

Va ser projectada per l’arquitecte Agustí Duran Reynals, que també va projectar una casa en forma de masia adossada a l’església, utilitzable com a Rectoria i com a Casa de Colònies.

Aquesta relativament moderna església,

te la característica de imitar l’estil arquitectònic del romànic i el neoclàssic.

Un campanar d’espadanya amb dues campanes a la part superior de la teulada i coronat per una petita i senzilla creu.

Cal destacar en la porta principal d’un porxo construït amb una estructura de pedra i una coberta amb bigues de fusta, que la fa mes rústica.

Us passo la informació de naciodigital amb data 09/01/2007, on s’explicava el  robatori d’art sacre a l’església dels Àngels de Sant Martí de Centelles :

https://www.naciodigital.cat/osona/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=1679

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Martí de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Marti de Provençals de Barcelona

L’ Església de Sant Marti  de Provençals, està situada en el Parc de Sant Martí, al costat del carrer del Fondal de Sant Martí i Plaça Ignasi Juliol de Barcelona.

Us passo dades sobre la seva historia :

  • La primera constància de població en el territori es troba documentat en 989 sota el topònim de Provençals.
  • La població i increment de la població a principis de la baixa edat mitjana s’atribueix a la construcció del Rec Comtal una sèquia o canal d’aigua que acostava les aigües del riu Besós a Barcelona, gràcies al qual es van construir diversos molins i masies per a aprofitar aquest curs fluvial.
  • Per a defensar el territori aviat es va construir una primitiva fortalesa, anomenada oppidum en 995 i fortitudo en 1097.
  • Un document de 1046 ja parla d’unes cases amb una torre prop de Sant Martí.
  • El nucli de població es va centrar en l’església de Sant Martí de Provençals que malgrat la seva data de construcció és desconeguda, se sap que en 1502 va deixar de dependre de Sant Andreu del Palomar per a afiliar-se a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
  • Una despoblació de mitjan segle XIV és palesa en un cens que va registrar per a aquesta parròquia sols 17 llars (focs).
  • Cap a finals del segle XV, l’església va ser reedificada, primerament en estil gòtic tardà en la portalada de la qual s’inscriu un timpà d’escultura que retrata el sant en el moment de partir la seva capa per a donar-la al pobre.
  • L’obra no es va completar fins a 1688, ja amb tints barrocs i una comunitat d’habitants reflorida.
  • És al voltant dels segles XVI i XVII que s’edifiquen algunes construccions en l’àrea de la Sagrera.
  • A inicis del s. XIII (1208) es documenta la Torre de Sant Joan del Clot de la Mel, una de les principals possessions de la comanda barcelonina de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
  • Després de la desamortització de Madoz, aquesta casa passà a mans particulars. Vers els anys trenta del segle passat, els propietaris la cediren a l’ajuntament de la ciutat perquè fos convertida en escola pública (“Escoles Casas”).
  • Al costat d’aquesta antiga torre, l’any 1868,hi fou ubicada la seu de l’ajuntament del districte del Clot.

Us passo l’enllaç que podeu consultar sobre mes dades d’aquesta  l’Església :

https://ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/coneixeu-el-districte/la-historia/sant-marti-de-provencals-de-poble-districte

El Costumari Català de Joan Amades  recull varies llegendes sobre Sant Martí, en la qual un dia fred de tardor el sant s’allotja a casa d’un habitant del poble que es queixa del fred d’aquesta època i el mal que pot provocar en les seves terres com la pobresa o la fam. De tan bé que havia estat tractat, el sant es proposa posar remei a la situació i aconsegueix que les temperatures se suavitzin durant aquestes dates (al voltant del dia de Sant Martí), en el que és anomenat estiuet de Sant Martí.

Una altra la llegenda diu que la casa en la qual el sant es va allotjar, després va ser convertida en església, i aquesta és l’actual església parroquial de Sant Martí que dóna nom a la zona.

Amades suggereix que la tradició local catalana de Sant Martí és deguda a la seva veneració per part de les tropes franques de la conquesta durant els segles VIII i IX.

Al costat de l’església hi ha la Rectoria que per un pont enlairat uneix les dues edificacions,

curiosament disposa de dos rellotges de sol en les parets principals.

Si aneu pel Parc i rodalies de l’església de Sant Martí de Provençals, encara sentireu el silenci del temps passat…

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Andreu de Samalús del municipi de Cànoves i Samalús

L’Església de Sant Andreu està situada en la plaça de  l’Església, en Samalús del municipi de  Cànoves i Samalús.

Està situada en el petit nucli de Samalús, al costat de migdia de la carretera BP-5107, a migdia del Castell d’en Bori, a ponent de la capella de la Mare de Déu de la Salut.

Us passo detall de la seva historia :

  • Se suposa que fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d’una esglesiola primitiva.
  • La parròquia de Sant Andreu de Samalús es cita per primera vegada l’any 1060, formant part d’un feu que el bisbe de Barcelona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills.
  • El document en el qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis de la Marca, confirmaven que la parròquia pertanyia al noble Mir Geribert i que formava part del feu comtal del castell de Montbui.
  • Un any més tard, un altre document tornava a parlar de Samalús.
  • L’any 1218 apareix esmentada en una donació.
  • Als segles XVI i XVII es van fer importants ampliacions com la construcció de les capelles
  • El 1580, tal i com demostra una inscripció a la façana principal de l’església, es va obrir o modificar la porta d’entrada.

És una església d’una sola nau amb absis rodó i capelles laterals.

Està coberta per volta de canó seguit i encapçalada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera.

A la banda de l’esquerra té dues capelles cobertes amb voltes ogivals i en les claus de volta es representa la Verge del Roser i Sant Francesc Xavier.

A la dreta hi ha una capella que se situa sota el campanar.

Té una portada rectangular i al seu damunt una fornícula d’arc conopial i una finestra d’ull de bou.

A l’absis hi ha tres finestres de doble esqueixada, centrades exteriorment entre bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram.

L’absis va ser sobrealçat amb un aparell més regular, on es van obrir cinc espitlleres.

Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central.

El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles.

Cal mencionar a Ramon Garriga (Vic, 1876 — Samalús, 1968) va ser ordenat sacerdot el 1901. El 1915, després de passar per la parròquia de Cerdanyola del Vallès, decidí retirar-se a Samalús.

Des de llavors fou conegut com l’Ermità de Samalús. Vivia en una casa prop de la parròquia, el mas Cuní, per on passaren al llarg dels anys amics poetes que amb els seus textos han fixat el record del personatge, el seu tarannà ben peculiar.

Els podem llegir per l’entorn de l’església romànica documentada al segle XI, que conserva íntegre l’absis primitiu, juntament amb dos poemes seus fondament preocupats per la transcendència espiritual.

L’Església de Sant Andreu de Samalús, es una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a : Endrets, Viquipèdia, Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de l’Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

La Rectoria i  l’Església de Sant Martí, estan situats en la Plaça de l’ Abat Oliba, carrer de l’església i carrer de Sant Martí en Cerdanyola del Vallès.

Al costat de l’església de Sant Martí s’aixeca la  seva Rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908.

La Rectoria es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior.

Es de planta rectangular, que presenta una complexa volumetria integrada per diferents cossos juxtaposats combinats amb gran originalitat que recuperen, de manera molt eclèctica, el llenguatge gòtic.

En la façana principal al carrer de Sant Ramon, es diferencien tres cossos:

1) en el cos oest amb la galeria de fusta de la segona planta amb el ràfec recolzat per mènsules i puntals i les finestres decorades amb vidres de colors.

2) el cos central, a la planta baixa, amb tres finestres cobertes amb un arc esglaonat i protegides per un guardapols esglaonat amb la mènsula central que en el projecte original era la base d’una figura de l’arcàngel Sant Gabriel.

i 3) el cos est, una mena de torre acabada amb merlets.

En el projecte, la decoració de la façana contemplava diversos elements, apart de l’escultura de Sant Gabriel, que probablement no es feren per motius econòmics com un rellotge de sol, impostes ceràmiques amb creus i la inscripció Avé Maria Puríssima, esgrafiat amb fals carreuat, vitralls…

Si passeu pel centre de Cerdanyola del Vallès, us cridarà molt  l’atenció l’edifici de la Rectoria.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Església de Sant Martí i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu de Sabadell

L’Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu està situada en la Plaça Sant Roc, s/n, front de l’Ajuntament de Sabadell.

L’església de Sant Fèlix, oficialment de Sant Feliu, és l’església arxiprestal de Sabadell. Es just al mateix indret on, al segle XV, hi havia hagut la capella de Sant Salvador d’Arraona.

Durant el segle XX, la capella es va enderrocar i se’n va erigir una de més gran, on es poguessin traslladar els altars de la capella de Sant Feliu d’Arraona actual capella de Sant Nicolau.

cartell

Us passo detall de l’historia d’aquest església :

  • Sobre la capella romànica de Sant Salvador (segle XI) es construeix una nova església (1403-1420) de la que destacava un portal de mig punt.
  • D’aquest temple, que es va consagrar l’any 1488, només en queda actualment l’absis amb els quatre finestrals que donen al carrer de l’Església i que allotja l’anomenada capella del Santíssim.
  • El 1578 es construeix la sagristia al costat de l’absis gòtic. El primer pis d’aquesta féu l’ofici de Casa dels Comú.
  • Entre 1615 i 1623 es feren diverses ampliacions, entre elles l’agregació de quatre noves capelles.
  • El campanar de l’església és d’estil barroc, va ser construït entre els anys 1738 i 1742, segons un projecte de l’arquitecte Joan Garrido.
  • De 1751 a 1775 es fan noves construccions, que gairebé fant una església de nova planta, amb un portal d’estil renaixentista.
  • Aquest temple fou cremat el 1909, després fou acabat d’enderrocar, respectant l’absis gòtic.
  • Enric Sagnier fou el responsable de la construcció d’arcs de reforç de la capella del Roser l’any 1910. Jeroni Martorell participà també, en dates semblants en les obres de reconstrucció.

L’actual església és d’estil gòtic acadèmic. Està formada per tres naus. La nau central mesura 11 metres i les laterals 4,5 metres.

S’ha conservat l’absis gòtic de l’any 1420, amb el seu finestral apuntat, la sagristia del 1578, amb les seves obertures i l’enreixat de l’època i el campanar barroc del 1724, de base octogonal, format per tres cossos de pedra un de terra cuita.

Al passadís central hi ha enterrat l’escriptor i eclesiàstic Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 1841 – 1916).

El campanar barroc de l’església, és de planta octogonal a partir de la base. Està situat en un dels angles de la façana.

Té quatre cossos; els tres primers obrats en pedra, amb un ull de bou al segon i amb fornícules el tercer. El quart és pujat en obra de terra cuita.

És acabat amb un pis protegit amb barana alçada amb obra construïda a propòsit, d’una alçària d’1,6 metres.

A dalt de la solera s’aixeca la torre de ferro, del 1856, ambles campanes de les hores i dels quarts, i l’àngel que assenyala d’on ve el vent. A les fornícules del tercer pis hi havia unes escultures de P. Moixí, avui desaparegudes. A la part de migdia, hi ha una làpida amb la data d’inici de les obres.

Us passo mes dades a facebook.com:

https://www.facebook.com/parroquia.santfeliusabadell

Us passo informació mes detallada sobre el Campanar de Sant Felix :

http://ca.sabadell.cat/Descobreix/p/campanarfelix_cat.asp

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Martí de Teià

L’església de Sant Martí de Teià està situada en el carrer de La Rampa, 1 i amb la plaça de Sant Jaume i Plaça de Sant Martí de Teià.

Us passo la seva historia :

  • La vil•la de “Taliano”, que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961,
  • I quatre anys més tard (965) s’esmenta l’església de “Taliano”, que fou donada a la seu de Barcelona.
  • L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu.
  • De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d’agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d’una petita església tot tenint com a model l’església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es féu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.
  • El contracte es troba guardat a l’Arxiu del Col•legi de Notaris de Barcelona.
  • Durant l’any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s’estucà l’interior de la nau, s’hi construïren les baranes de les tribunes i s’obrí el gran finestral de la façana principal.
  • El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l’edifici.

Edifici d’una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d’arc. Exteriorment, l’església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l’altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d’arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l’edifici.

Destaca, a l’exterior, l’estranya composició de la façana principal, amb una porta d’estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.

L’interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L’absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l’acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l’alçada de l’arrencament dels arcs.

Precedida per una escalinata que fa d’accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).

Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d’estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que fou afegit en època moderna.

El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.

Sant Martí de Teià està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont de Pedret de Cercs

L’accés al Pont de Pedret, es fa des del Passeig del Vall de Berga, al final del qual en direcció al cementiri, en la carretera de Manresa a Berga en direcció Guardiola de Berguedà, tot passant per la variant de Berga, cal agafar l’entrada “Berga Centre” i seguir el camí que passa per davant l’institut Guillem de Berguedà, que de fet, és una pista senyalitzada i que al cap d’uns 3 quilòmetres, ens porta al Pont Medieval de Pedret.

És l’únic pont per accedir a l’església de Sant Quirze de Pedret.

L’origen del Pont de Pedret, és medieval, formaven part la major part dels fonaments de construccions, avui desaparegudes. Degut al caràcter segurament popular d’aquestes construccions, no tenim massa notícies històriques que ens en parlin.

Us passo la seva historia :

  • L’alou de Pedret és documentat des de l’any 983 com una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
  • L’any 1168 es va identificar amb l’actual església de Sant Quirze de Pedret, a precs de Bertran d’Avià.
  • La família Avià, aleshores residents a Berga devien protegir el lloc l’any 1286
  • Ramon d’Avià deixà en el seu testament sis diners per l’obra del pont de Pedret “et operi pontis de Pedreto. VI. denarios”. Gràcies a aquesta notícia s’ha pogut datar el pont.
  • Es creu que les parts més antigues del pont poden correspondre al segle XIII, coincidint amb el primer esment del monument a les fonts antigues.
  • A més, s’observen reformes importants probablement fetes a la centúria següent, i d’altres en època moderna, potser del segle XVII.
  • La intervenció arqueològica no afecta la caixa del pont sinó que es limita a la neteja de l’entorn immediat i a l’excavació aigües avall dels sediments de terres que podien haver quedat estratificades, com també als dos caps del pont on s’hi han acumulat terres.

És un Pont de pedra format per un gran arc apuntat central i altres tres, dos a la dreta i un a l’esquerra, de petits i de mig punt, un xic irregulars i rebaixats. És un element típic d’exemple de pont en esquena d’ase. S’eleva considerablement per sobre d’un estret obert sobre una plataforma rocosa on s’engorja el riu. Té una barana i un paviment de pedra.

En un paisatge clàssic de vora riu, en despoblat, condicionat per la carretera que hi duu, refeta i asfaltada, i pel traçat de la via del carrilet, avui desaparegut.

Sota el pont gòtic de Pedret hi ha una gran quantitat de forats que corresponen a diferents construccions medievals. Una primera sèrie de trenta forats col·locats paral·lelament i que travessen el riu a banda i banda. Podrien ser els orificis on s’encaixaven les bigues que sostenien un pont de fusta construït en època romànica.

Una mica més apartats d’aquest primer grup clarament diferenciat, trobem una altra sèrie de 12, 51 i 22 forats més que semblen correspondre a una reclosa d’un molí medieval de finals del segle X o començaments del segle XI. Es feien servir per encabir-hi les bigues d’una rústega resclosa de fusta.

Prop d’aquests forats hi ha restes del que deuria haver estat una canalització o  Consta que en aquest lloc hi havia un molí fariner al segle XVII i XVIII del que avui no en queden restes perquè les successives obres del ferrocarril les han destruït.

El pont i els forats que hi ha a sota són dues obres incloses en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera independent.

 

 

Recull de Dades : Ajuntaments de Cercs i Berga i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez