Santa Maria de Ginestar de Sant Gregori (Gironès)

Santa Maria de Ginestar és una església del municipi de Sant Gregori (Gironès), situada a prop de la carretera GI – 531 cal entrar pel km 11(Ctra. de Llorà).

Història:

  • És esmentada en un document del segle XII (1184), testament de Da. Dolça, senyora de la Vall i Castell d’Hostoles, la qual llega dos sous a l’església de Santa Maria de Ginestar.
Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

És una petita església d’origen romànic de planta rectangular, una sola nau i absis semicircular a la part posterior.

Les parets portants són de maçoneria arrebossada a les façanes, deixant a la vista els carreus de les cantonades i els que emmarquen la porta d’accés. La coberta és de teula àrab a dues vessants.

El campanar, adossat a una façana lateral, és de planta quadrada i coberta de pedra a quatre vessants.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

La capella és situada paral·lelament a un alt marge natural del terreny, des de la seva part superior s’accedeix a l’últim pis del campanar per un petit pont de pedra.

La façana principal presenta, a la part superior, un frontó abarrocat molt senzill i la porta d’accés és emmarcada amb carreus bisellats.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

La nau interior és coberta amb volta de canó. A la part posterior hi ha un cementiri.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Sant Joan Baptista de Clarà de Torredembarra (Tarragonès)

L’Església de Clarà esta dins del nucli antic de Clarà, en el carrer de la Indústria i front el Castell de Clarà del municipi de Torredembarra.

Us passo la seva història:

  • Documentada des del segle XIII
  • Els orígens cal situar-los el 19 de març de 1057, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la comtessa consort Almodis van efectuar la donació d’una quadra de terra erma anomenada Clarà dins del terme del Castell de Tamarit, amb l’obligació de conrear la terra i de “construir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa”, l’actual Cal Xecu.
  • Reformada i/o modificada durant els segles XIV, XVI i XVII i finalment, al segle XIX.

Es troba a la zona nord-est del municipi de Torredembarra.

A Clarà s’hi han conservat les poques restes del castell de Clarà, una torre amb una volta que permet l’accés a un recinte i les restes d’un matacà, estan integrades amb l’edificació coneguda com el casal de Cal Xeco.

Te un campanar d’espadanya de dos ulls.

Sobre la porta duu la data de 1842.

La façana lateral de migdia conserva l’adovellat de punt rodó d’una porta antiga.

La festa major és al gener, per Sant Sebastià màrtir.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Santa Maria de Folgueroles (Osona)

L’església parroquial de Santa Maria es troba al centre de la població, a la plaça Major de Folgueroles.

Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • Fou bastida a mitjans de segle xi (1060).
  • Al segle XIII s’hi afegí un atri que més tard s’ajuntà a la nau. En època barroca es bastí la façana de ponent al mateix temps que s’aixecà la volta i el campanar d’espadanya, d’unes dimensions poc freqüents.
  • Es va perdre també el retaule d’altar obrat vers 1735 per S. Pujol.
  • Fins a l’any 1884, la part davantera fou ocupada pel fossar que després passà a ocupar la part esquerra i posterior de l’església, i ja al segle XX se suprimí del tot.
  • Fins a la guerra del 1936 gaudia d’uns sarcòfags d’estil gòtic adossats a la façana, sota uns arcosolis. Durant aquesta guerra es va destruir també la portalada, ja que l’església es va convertir en garatge.
  • Anys més tard es va reconstruir sense respectar la tipologia ni el color de la pedra de la resta de l’edifici. Aquestes obres foren dirigides per C. Pallàs, arquitecte de la Diputació.

El temple actual és de nau única capçada per un absis semicircular. Originalment sembla que comptava amb tres absis, dos dels quals van ser enderrocats al segle XVII i substituïts per la sagristia i una capella lateral.

Jordi Contioch Boada / Generalitat de Catalunya

L’absis que ha perviscut presenta decoració d’arcuacions entre lesenes i tres finestres de doble esqueixada, amb la particularitat que la central se sobreposa a la lesena. Al mur de migjorn es conserva un tram de les arcuacions que devien recórrer les dues naus. La nau és coberta amb volta de canó i l’absis amb volta de quart d’esfera.

Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Tot l’interior ha estat repicat deixant la pedra vista i posant en relleu els elements romànics originals (finestres cegades, portes, etc). Al segle XVIII s’incorporà l’atri a la nau, afegit al segle xiii a ponent, i es dissenyà l’actual façana barroca coronada pel campanar d’espadanya.

La portalada original romànica de migjorn va ser traslladada a la façana de ponent emmarcada en un cos sobresortint formant una espècie de templet. es tracta d’una portalada d’arcs en degradació de mig punt amb arquivoltes sostingudes per dues columnes per banda amb capitells decorats amb motius vegetals i figuratius. En la reconstrucció es va invertir la ubicació interior i exterior dels capitells.

Jordi Contioch Boada / Generalitat de Catalunya

En el Museu Episcopal de Vic es conserven uns fragments de pintures murals d’estil gòtic incipient, que representen l’escena del Calvari. Estan datades a finals de segle XIII.

A l’exterior, hi ha també un relleu inacabat de Manolo Hugué al timpà de l’arc paredat de l’atri del mur de migjorn, col·locat en commemoració del centenari del naixement de Jacint Verdaguer.

Santa Maria de Folgueroles és una església de Folgueroles (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Santa Maria de Vilalleons de Sant Julià de Vilatorta (Osona)

L’església de Santa Maria de Vilalleons centra el petit nucli de població que porta el mateix nom i es troba flanquejada per diferents edificacions, pertany al municipi de Sant Julià de Vilatorta.

 Us passo dades de la seva historia:

  • La primera notícia que tenim del lloc de Vilalleons la trobem en l’acta de consagració de l’església de Sant Julià de Vilatorta de 1050.
  • Sembla que el magnífic temple romànic fou construït pels volts de 1080.
  • A partir de 1095 es comencen a tenir notícies continuades del rector del lloc.
  • Fou segurament per aquesta època quan se li afegí l’atri i portada que va alçar-se en forma de campanar.
  • Al segle XVI s’hi varen afegir dues capelles en forma de creuer, s’enderrocà la façana i es substituí pel pesat cloquer actual, tot conservant la primitiva porta de ponent que fou enderrocada al s. XIX i feta més ample, ja que la processó del Santíssim no hi passava. Les dovelles decorades de l’antic portal es van posar com a marc del rosetó central.

És una construcció romànica d’una nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, capçada per un absis semicircular, parcialment amagat per la sagristia.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A l’exterior, tant en l’absis com en els murs laterals, trobem decoració d’arcuacions que emmarquen finestres cegues sota fris de dents de serra, entre lesenes, en el cas de l’absis.

El temple original va ser ampliat amb un atri que allargà la nau per ponent. Al segle XVI es van obrir les dues capelles laterals properes a l’absis, rectangulars i cobertes amb volta de nervi.

Més tard, entre els segles XVII i XVIII es realitzà el sobrealçament de tota la nau i es construí el comunidor de planta rectangular que es troba sobre l’absis.

J Carme Torrents i Buixó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Ja en el segle XIX es construeix l’actual atri i la torre de campanar que hi ha al seu damunt.

Aquesta nova façana reaprofita les dovelles de les dues arquivoltes de la portalada del segle XII, decorades amb motius vegetals i entrellaçats, com a motllura d’emmarcament de la rosassa.

La Creu que hi ha davant la porta principal commemora la Santa Missió del 1962 essent rector de la parròquia Mn Pere Sala.

Va ser dissenyada per Pere Hernández Espina, de Barcelona, delineant que estiuejava al poble.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Santa Maria de Vilalleons és una obra del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Valentí de Les Cabanyes (Alt Penedès)

L’església de Sant Valentí de Les Cabanyes esta situada en el carrer 5 de Les Cabanyes.

Temple d’una sola nau i absis de planta semicircular.

Voltes d’aresta i arcs torals acabats amb cul-de-llàntia. Capelles laterals de volta de canó perpendiculars a la nau central. Coberta a dos vessants. Contraforts laterals.

Façana amb rosetó i arcs cecs decoratius. Entrada frontal.

Portal d’arc de mig punt amb arquivoltes i timpà, columnetes i capitell. Esqueixada cap a l’interior.

Campanar lateral octogonal amb coberta de pavelló. Portal d’arc de mig punt amb arquivoltes i timpà, columnetes i capitells. Esqueixada cap a l’interior.

Sant Valentí Vell

No confondre amb Sant Valentí Vell situal al costat del cementeri de Les Cabanyes.

Sant Valentí Vell

Sant Valentí és una església parroquial al municipi de les Cabanyes (Alt Penedès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Jaume Sesoliveres de Piera (Anoia)

L’Església de Sant Jaume està situada en Sant Jaume Sesoliveres de Piera.

Us passo la seva historia:

  • El document més antic que fa referència a l’església es remunta a l’any 1063, quan Udalard II, vescomte de Barcelona, va fer una permuta sobre els castells de Piera i de Castellet pel de Pierola.
  • En el terme del castell de Piera hi havia les esglésies de Sant Jaume, Santa Maria, Sant Cristòfol i la Santa Creu.
  • L’any 1070 i 1184, en els actes de consagració de Santa Maria de Piera, se cita l’església de Sant Jaume, que en va ser sufragània fins que modernament es declarà església parroquial del nucli de població que s’havia creat al seu voltant, i es va convertir en sufragània de Sant Nicolau de Freixe.
  • En l’any 1569 el pintor Jaume Huguet hi va realitzar el retaule del Roser.
  • Posteriorment el 1580 el retaule i la imatge de Sant Jaume.
  • El 1577 el frare Miquel de la Puente va fundar una confraria que fins al segle XIX va celebrar la processó del Roser.

Sant Jaume Sesoliveres és una església romànica construïda el segle XI en una entitat de població del municipi de Piera que rep el mateix nom que el temple, Sant Jaume Sesoliveres.

Les primeres reformes de les que hi ha constància es varen realitzar al segle XVI, a la sagristia i al cor.

Posteriorment, es van realitzar obres a l’altar de Sant Sebastià (1669), del Sant Crist (1687) i de Sant Antoni de Pàdua (1689).

Durant el segle XVIII es va construir el campanar de planta quadrada, que es complementa amb un carilló.

L’església és de planta rectangular, i l’interior està enguixat de manera que queden ocults els arcs torals de la volta de canó.

La porta d’accés, situada a la façana oest, està formada per dos arcs de mig punt, que en l’extradós formen una arquivolta.

La coberta de l’edifici és de teula àrab.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Ângels Garcia Carpintero

Església de la Mare de Déu de Montserrat de Torreblanca de Vacarisses (Vallès Occidental)

L’església  de la Mare de Déu de Montserrat està en la Urbanització de Torreblanca,

situada en la Plaça de l’Església de Vacarisses.

Historia:

  • L’origen de la urbanització de Torreblanca es situa a l’any 1942, quan Josep Pladelorens, propietari de la masia de la Torre, que incloïa una gran finca de 674 ha, la va vendre a Escolapio Cancer (urbanista) i Fidel Puig (aparellador) per 500.000 pessetes.
  • Els nous amos van crear l’empresa “Explotaciones Torreblanca S. A.” i van impulsar els treballs per habilitar els carrers i les parcel·les.
  • El juliol de 1944 s’inaugurava el baixador del ferrocarril. Aixecaren una glorieta per captar clients al costat de la font del Paraigua i amb un cotxe anaven a cercar possibles clients a l’estació d’Olesa.
  • Les obres de l’església, realitzades per l’empresa Construccions Berau, començaren l’any 1949 i l’any següent ja s’estaven acabant.
  • El treball escultòric dels capitells és de força qualitat i reprodueix de manera fidedigna els models romànics originals.
  • A la capella de la masia de Collcardús es troben uns relleus també neoromànics molt similars.
  • En aquest cas foren realitzats igualment a la dècada de 1940 i per un home que freqüentava la casa conegut com el “picapedrer”.
  • És possible que els capitells d’aquesta església siguin obra del mateix autor.

Església d’estil neoromànic situada en una placeta recentment condicionada dins de la urbanització.

És de planta rectangular, amb un pòrtic davanter (més ample que la nau) i absis a la part posterior.

La coberta és a doble vessant, amb un ràfec de rajoles amb sanefes en degradació.

El Pòrtic és format per sis columnes que descansen sobre un alt basament i compten amb els corresponents capitells,

amb escultura de bona factura que reprodueix motius característics de l’estil romànic: vegetals, animals i amb monstres i figures humanes.

La façana principal té portal adovellat, tres finestrals allargats a la part superior i és rematada amb un campanar d’espadanya.

Els murs són de paredat i les façanes laterals tenen tres contraforts a cada banda en els quals hi ha intercalats finestrals.

Tots els finestrals són emmarcats amb maó i tenen vitralls de colors.

L’interior, d’una sola nau, conserva una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Observacions:  Inscripció al portal: “1949”

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Castell de Fontanet o Castell de Piera a Piera (Anoia)

El Castell de Fontanet o de Piera està situat sobre un petit turó, per de munt del carrer de Salvador Claramunt,

o, podem arribar-nos per la plaça de l’Església de Piera.

Us passo la seva historia:

  • Es tenen dades de la seva existència des de l’any 955, com a castell de Fontanet.
  • El castell, en ple procés d’assentament de la toponímia, era conegut al segle XI encara com de Fontanet (Fontanetum) però la pròpia documentació afirma que ja es coneix també amb un altre nom, el de Piera (Apiarie).
  • Primer estigué dins l’àmbit dels vescomtes de Barcelona, per passar al segle XI al comtes reis de Barcelona, situació que va mantenir fins el 1380, exceptuant un petit període (1285-1291) que fou domini de Poblet.
  • El 1380 el rei Pere III el va vendre al comte de Cardona.
  • El 1431 de nou el rei Alfons IV el va adquirir per vendre’l seguidament a Pedralbes, que el va posseir fins a l’eliminació dels sistema feudal.

El 1916 el seu besnét, el baró Ramon de Viala i Ayguavives, hi va fer una profunda intervenció d’estil neomedieval consistent a reconstruir la torre de l’homenatge i tota la muralla de tancament;

es van obrir nous finestrals i també es van aixecar una masoveria merletada i una cotxera neogòtica, intervenció que pretenia reproduir l’esplendor medieval del castell-palau.

La porta d’accés adovellada és un dels testimonis del castell original.

L’edifici està format per un sol cos amb una torre adossada culminada per merlets, envoltat per una muralla també emmerletada, en recerca d’aquest cert regust medieval.

L’any 1941 va ser adquirit per Justo Oliveras Llopart.

En l’actualitat segueix sent propietat dels seus descendents, que l’habiten i el conserven.

Per a mes dades, us adjunto un enllaç :

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Piera

Recull de dades: Ajuntament de Piera i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Monestir de Santa Magdalena de Mosqueroles de Fogars de Montclús (Vallès Oriental)

El Monestir de Santa Magdalena de Mosqueroles, conegut també com a Ermita de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix, és una església romànica amb tres naus i tres absis situada al municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) -al nucli de Mosqueroles- i dins del Parc Natural del Montseny.

Us passo la seva historia:

  • L’església romànica de Santa Magdalena de Mosqueroles, coneguda antigament per Sant Marçal de Baix, pertany a la parròquia de Sant Martí de Mosqueroles dins del terme municipal de Fogars de Montclús.
  • L’església de Santa Magdalena fou erigida en el pas del segle XI al segle XII pels monjos de Sant Marçal del Montseny, que hi traslladaren per poc temps el seu monestir, fins que el 1104 foren obligats a retornar al Montseny.
  • El 1642 es va adaptar la nau central com a capella dedicada a Santa Magdalena i les laterals -dedicades abans a Sant Miquel i Sant Gil- es destinaren a usos agrícoles.
  • A mitjan segle XIX fou adquirida pel propietari del veí mas Ferrer.
  • El 1980 pel senyor Joaquim Cordomí que n’emprengué la restauració amb l’assessorament de la Generalitat de Catalunya.

L’església de Santa Magdalena és en una plana, voltada d’una concentració d’antics masos i amb el cementiri davant de la façana, propera al poble de Mosqueroles.

Es tracta d’un edifici, fosc i grisenc, fet de pedra esquistosa del Montseny, de planta basilical i capçalera triabsidal.

Les seves proporcions, més ample que llarg, fan pensar que mai no va ser acabat i manca el darrer tram de les naus.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau central és coberta amb volta de canó seguit de perfil apuntat i l’absis i les absidioles amb volta de quart d’esfera.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Hi ha finestres de doble esqueixada als tres absis i al mur de llevant de la nau central, sobre l’arc presbiteral, on també hi ha dos òculs.

Les naus es comuniquen a través d’amples arcs formers de mig punt.

La façana de ponent, totalment arrebossada, podria datar-se al segle XVII (a la llinda de la porta d’accés hi ha la data 1642), té un òcul i un campanar de cadireta de dos ulls.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Monestir de Santa Magdalena de Mosqueroles de Fogars de Montclús és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església nova de Sant Miquel de Terradelles de Santa Maria de Merlès (Berguedà)

L’Església nova de Sant Miquel de Terradelles  esta a 3400 metres per pista forestal de la carretera BV-4401, punt quilomètric 10’200, pertany a Santa Maria de Merlès.

Historia:

  • Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles.
  • Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l’oest de l’església romànica, les obres de les quals acabaren l’any 1887.
  • Des d’aleshores l’església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada.

L’església nova de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a 300 metres a l’oest de l’església romànica de Sant Miquel de Terradelles, a l’extrem sud del terme municipal. Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per l’església i la rectoria adossada.

L’església és de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals, absis carrat i coronada amb un campanar d’espadanya de dos ulls que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-oest, està formada per un portal d’arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, on hi ha la data inscrita de 1887. Sobre el portal s’hi obre un òcul i damunt seu hi ha un rellotge de sol.

Adossada a la façana nord-oest, hi ha la rectoria. La façana principal es troba orientada al sud-oest, igual que l’església. Està construïda de maçoneria de pedra irregular i formada per planta baixa, un pis i golfes. Presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb un arc de descàrrega de maó a sobre. Flanquejant el portal hi ha dues finestres. Al primer pis s’hi obren tres finestres i una a les golfes; totes elles emmarcades amb maó. A la dreta sobresortint perpendicularment hi ha la pallissa, de planta baixa i un pis, construïda amb obra. A la part posterior de la rectoria hi ha un cos sobresortint amb teulada d’una vessant i tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha diverses obertures emmarcades amb maó.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero