Església de Sant Miquel de Gonteres de Viladecavalls, a punt del seu enderrocament !

Sant Miquel de Gonteres o Sant Miquel de Guanteres és una urbanització al Vallès Occidental, a mig camí entre Viladecavalls i Terrassa i en terres repartides a ambdós municipis.

És entre la Riera de Gaià i el torrent de Can Gonteres i la travessa el ferrocarril Barcelona-Manresa, que hi té una estació de la línia de rodalies R-4. Té accés per la carretera C-58 o autovia de la Bauma, per una carretera que surt de Terrassa mateix (al barri de Can Boada) i per la carretera B-122, o carretera que mena a Rellinars.

Té 1.610 habitants (2011) la majoria dels quals, 1.257, en terme municipal de Viladecavalls. A Terrassa, on la urbanització es coneix amb el nom de Can Gonteres i ocupa 0,27 km², hi estaven censades les 353 persones restants.

Depèn de les parròquies de Sant Martí de Sorbet (la part de Viladecavalls) i la Sagrada Família de Ca n’Aurell (la part terrassenca).

L’església de Sant Miquel està situada al Camí de la Plana de Sant Miquel de Guanteres, fou construït pels propis veïns de la urbanització, amb la intenció de convertir-la en un recinte de culte, però mai va ser acreditat per l’Església i amb els anys es va anar deteriorant.

Us passo mes informació de l’església de Sant Miquel de Gonteres i del seu enderrocament :

https://www.viladecavalls.cat/actualitat/noticies/la-parroquia-de-sant-marti-de-sorbet-cedeix-lermita-de-sant-miquel-de-guanteres-a-l2019ajuntament-de-viladecavalls

Recull de dades: Viquipedia i Ajuntament de Viladecavalls.

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Presó de Calders

La presó de Calders està en plaça de l’Església de Calders.

Us passo la seva historia:

  • La construcció data del segles XVI-XVII, que fou el període de creixement del nucli del poble.
  • Es té notícia que el 1729 ja existia (en les despeses del terme s’hi compta una quantitat en concepte del que s’havia gastat en llum per als presos).
  • Era situada sota la casa del Comú i havia estat propietat de la parròquia.
  • Actualment queda integrada al conjunt arquitectònic de l’Ajuntament.

Construcció subterrània a la qual s’accedeix per una trampa de fusta des de l’oficina de correus, a l’edifici de l’Ajuntament. Unes escales de pedra condueixen al soterrani. Consta de dues habitacions, la més gran (uns 2’90 x 3’90 m), i una de menor adjacent, que era la cambra on es tancaven els presos. En la primera hi ha una petita espitllera que dóna a l’exterior. A l’esquerra, un portal d’entrada rectangular.

Una porta de fusta en mal estat, afermada a la dovella per dos grans golfos, i amb un gran forrellat que es fica a un forat d’una de les dovelles de la porta d’entrada. La cambra petita té volta de mig punt. A la paret hi ha una cadena de ferro, agafada per una anella. Les úniques obertures són una petita espitllera que dóna al pis superior i una finestreta, adovellada, amb reixa de ferro forjat, que dóna a l’escala. Cap de les dues obertures permeten la il·luminació de l’habitació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Castell de Rajadell del municipi de Rajadell

Es troba sobre un turó i fou, juntament amb l’església, l’origen del poble al qual pertany i esta sota del castell.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Documentat des de 1063, amb el nom de Castri Ridagel o Castro Agello, segons la font. Aquesta obra gòtica orgull de la família Rajadell és un dels més grans i ben conservats de la comarca. Els Rajadell, senyors del terme, participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca.
  • Els senyors són documentats a partir de 1025 i especialment el 1113 vinculats a la família dels Cardona.
  • El castell i l’església van ser damnificats per les forces joanistes en el transcurs de la guerra de la generalitat contra el rei Joan II (1462-1472), després de la qual Joan berenguer de Rajadell reparà els desperfectes esmentats.
  • Durant el segle XIV i XV, el petit monestir de canongesses de Santa Llúcia de Rajadell estava sota el protectorat del senyor del castell.
  • Els Rajadell el van vendre en pública subhasta durant la primera meitat del segle XVI a Francesc de Cruïlles.
  • Posteriorment seria propietat de Bernat Aimeric que posseïa la parròquia de Monistrolet; al segle XVIII el castell va passar als Pignatelli que fa pocs anys el van vendre a particulars, també es van vendre els seus dominis al Bages i al peu del castell fragmentant-los en parcel•les les quals van donar lloc al naixement del poble de Rajadell.
  • Durant la guerra civil, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.

És un gran casal gòtic al centre de la població, situat en un puig.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

És un antic castell, una fortificació militar de base romànica, modificada al gòtic

i ampliada als segles següents fins a adquirir la fesomia d’una masia fortificada gairebé de planta quadrada amb obertures a totes les cares que no li resten el seu aspecte fortificat.

És format per tres cossos i s’hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades,

una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es feu servir com a celler),

a més de la sala d’armes, les alcoves, l’estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, la casa del masover, etc.

El Castell de Rajadell és un castell termenat del municipi de Rajadell (Bages) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Fruitós de Bages

L’Església de Sant Fruitós està en la Plaça de l’església de Sant Fruitós de Bages.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Sant Fruitós apareix documentat a partir del 942, data en què se cita el riu Sant Fruitós amb la forma Sancto Fructoso.
  • L’església no apareix esmentada directament fins al 1002.
  • La seva categoria de parròquia és citada el 1038.
  • A partir del 1062 s’esmenta l’existència d’una sagrera al voltant de l’església.
  • Aquest temple fou una donació senyorial de la família Calders. En dues donacions (1075 i 1086) passà a domini del monestir de Sant Benet de Bages.
  • Al segle XII s’hi feren algunes reformes.
  • Els segles XVII-XVIII s’hi feu una important remodelació.

L’edifici actual és fruit d’importants reformes que es feren el segle XVII a un edifici d’època romànica, i del qual s’aprofitaren alguns elements.

Serien d’aquest període els murs de la nau amb la seva coberta; ara bé, aquestes parets estan perforades amb dues arcades de mig punt que es recolzen sobre un ferm pilar i que donen accés a les naus i capelles laterals. L’església, també, presenta al creuer un cimbori.

La decoració interior és d’estil neoclàssic, que li dona un caràcter unitari, però que també dificulta la identificació del mur romànic.

El portal, al mur de ponent, és de mig punt i obrat amb unes dovelles dobles molt ben talades. Al cantó nord-oest s’alça un campanar de torre quadrangular.

Els carreus de la base del temple i de la torre són més grans que els de la resta de la construcció.

La Sagrera – És el Conjunt arquitectònic format per les cases i carrers que envolten l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages i el seu perímetre.

La seva fisonomia arquitectònica ve definida per la forma arrodonida al voltant de l’església que històricament feia la funció de muralla.

L’accés a aquest conjunt urbà es realitza mitjançant un seguit de portals que antigament protegien i tancaven l’espai.

L’Església de Sant Fruitós de Bages és un edifici del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Església de Sant Martí de Torroella de Sant Joan de Vilatorrada

Mes dedicat a Esglésies, ermites capelles i monestir

Sant Martí de Torroella, està saituat a prop de ctra. de Manresa-Solsona, km 6,8 cal seguir una pista a mà dreta, dins del municipi de Sant Joan de Vilatorrada.

Us passo lac seva història:

  • Situada a l’antic terme medieval de Manresa, l’església de Sant Martí de Torroella està documentada des de l’any 1022 quan els Comtes de Barcelona varen vendre al monestir de Sant Benet de Bages l’alou i l’església de Sant Martí de Torroella.
  • L’any 1077 era parroquia.
  • El 1154 havia perdut ja aquesta categoria encara que seguia vinculada al monestir bagenc.
  • L’any 1685 depenia ja de la Seu de Manresa
  • Al segle XIX fou transformada sensiblement.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

L’església de Sant Martí de Torroella conserva elements romànics dins la nova obra que és del segle XIX, i que modificà totalment l’edifici romànic anterior.

Conserva l’absis, semicircular i llis, i una part del mur de tramuntana i del de ponent, on hi ha una finestra amb doble esqueixada i arquivolta.

L’edifici del segle XIX es construí en sentit transversal al romànic i és de dimensions molt més grans.

L’Església de Sant Martí de Torroella és una església del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La vella església de Sant Esteve de Marganell

Aquest mes està dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites i Monestirs

Sant Esteve de Marganell esta en el camí del Casot, ctra. de Castellbell-Marganell, trencall a mà esquerra de Marganell.

Us passo la seva història:

  • El lloc de Marganell és documentat des del 924, i malgrat que es considera existent al s. XI.
  • Les notícies documenten l’església el 1143, data en què Ramon Gaufred, bisbe de Vic, i el seu capítol donaren al monestir de Santa Cecília i a l’abat Guillem, l’església de Sant Esteve de Marganell.
  • Al estar unida a Santa Cecília seguí les vicissituds d’aquest monestir, que el 1539 passà a dependre de Santa Maria de Montserrat.
  • El 1880 fou unida al bisbat de Barcelona, com el monestir.
  • Encara que sofrí diverses reformes, solament es té datada la de 1824 .
  • El 1936 fou profanada.
  • Actualment es troba en estat semi ruïnós.
  • És conserva be el cementeri que està en el mateix recinte.
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4455_01.jpg

Es tracta d’una construcció que, encara que ha estat força reformada, conserva gran part de la seva antiga estructura romànica.

Es una església d’una única nau, amb un únic absis situat a llevant, sense cap mena de decoració i desproveïts d’obertures.

Al cantó de ponent s’obre una porta que fou construïda el 1824 com indica la llinda.

En aquest mateix mur també hi ha una finestra circular.

A l’extrem sud s’alça el campanar de factura moderna i d’estructura quadrada, ben conservat.

L’aparell de l’edifici és obrat amb carreus regulars disposats en filades.

Actualment la coberta està esfondrada.

L’estat de conservació és de semi ruïna.

Sant Esteve de Marganell és una obra del municipi de Marganell (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Pere de Santpedor o Sant Pere d’Or

Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles, ermites i santuaris

Sant Pere és una església parroquial romànica al nucli de Santpedor, al Bages.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Pere d’Or que ha donat nom al municipi i poble és documentada ja l’any 996.
  • La meitat de l’església i de la vila que va néixer a redós de la sagrera eren propietat del monestir de Sant Benet de Bages per donació comtal de Ramon Berenguer III el 1113.
  • Dependència confirmada per la butlla del 1196 del papa Celestí III, on hi constava també la meitat de la vila de Santpedor.
  • El 1315, el rei Jaume el Just va permutar la meitat de l’església amb el bisbe de Vic Berenguer de Guàrdia.
  • L’edifici es reformà al segle XIII i totalment modificat amb estil gòtic al segle XVI, conservant només el portal i el mur de ponent. Posteriorment hi hagué diverses ampliacions.
  • Al segle XIV la meitat de l’església resten fou entregada a la diòcesi de Vic.
  • Les obres de Sant Pere són àmpliament documentades: La primera església preromànica deuria modificar-se i ampliar-se al s. XII i al s. XIII; entre 1596-1599 fou construït l’actual temple gòtic que fou remodelat al segle xix i les últimes obres són de l’any 1847.
  • L’església conserva l’accés original del temple romànic amb una interessant portalada que mostra grans paral•lelismes amb la de la seu de Manresa i la veïna de Santa Maria de Mura.
  • En els capitells s’hi ha vist la influència més o menys directa dels del monestir de Sant Cugat del Vallès.
  • L’obra es pot datar a finals del s. XII cap a 1180.

L’església de Santpedor és un edifici d’una sola nau cobert amb voltes de creueria en cinc trams més el del presbiteri.

La nau aprofita part dels murs de l’antiga església romànica.

A cada costat de la nau hi ha capelles que coincideixen amb cadascun dels cinc trams de la nau.

Al costat de l’altar i presbiteri hi ha la sagristia i el campanar modern construït el segle XX car l’antic romànic fou ensorrat el 1897.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Dues de les capelles laterals foren ampliades al segle XVIII (la de les S. Espines) i al XIX (la Capella dels Dolors).

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Portada romànica, amb restes de policromia, formada per dos arcs de mig punt adovellats en degradació i rematats per una arquivolta a manera de cornisa.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Els arcs estan sostinguts per un parell de columnes totalment llises amb quatre capitells decorats amb temes vegetals i historiats: el pecat original, desenvolupat en dues escenes i les Tres Maries.

El timpà, atribuït a Arnau Cadell, autor del claustre del monestir de Sant Cugat, representa el pantocràtor assegut entre els símbols dels quatre evangelistes: l’àngel que simbolitza l’evangelista Mateu; l’àguila, símbol de Joan; el brau, símbol de Lluc, i el lleó, símbol de Marc.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

El tema és rematat per una inscripció llatina “IHS XPS FILIUS MARIE” que cal interpretar com: “Jesucrist, fill de Maria”.

Es tracta d’un programa iconogràfic que es pot resumir com una síntesi en la qual s’oposen l’Antic i el Nou Testament en el tema del pecat i la redempció d’aquest presidit pel judici final.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Sant Pere és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església Vella o Església de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars

Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles, ermites i santuaris

Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars és un edifici del municipi de Rellinars, coneguda com l’Església Vella, situat en zona rural a prop de la Riera de Rellinars.

Us passo la seva història:
• L’anomenada església vella de Sant Fermí i Sant Pere de Rellinars és documentada des de l’any 951 com a sufragània de Vacarisses.
• De la qual s’independitzà el 1878.


• Va fer les funcions de parròquia de Rellinars fins a 1842 en què el culte fou traslladat a l’església nova.
• La descoberta d’un ara paleocristiana fa pensar que l’església vella de Sant Fermí i Sant Pere de Rellinars s’alça en un lloc de culte molt antic.

Es tracta d’una església formada per dues naus, molt modificades en diferents èpoques: la septentrional és del segle XII, la meridional dels segles X i XI.

Aquesta era la primitiva església amb una estructura del segle X i murs regruixits el segle XI.


Fou ampliada el segle XII amb una nau adossada al mur de tramuntana, de manera que aquesta darrera nau esdevingué la principal, quedant l’antiga com a capella lateral.

El conjunt fou molt modificat al llarg dels segles: s’afegiren arcs de comunicació entre les dues naus, la construcció d’un campanar romànic posteriorment enderrocat, sobre la capçalera del temple antic, tancament de portades antigues i finalment, el segle XVIII,
afegit d’un cor als peus de l’edifici dels segles X-XI

i substitució de l’absis romànic del segle XII per un presbiteri quadrangular coronat per una espadanya.


Al voltant de l’església han aparegut restes de construccions i sepultures antropomòrfiques que podrien ser coetànies de l’església documentada el 951.


El Campanar dins les etapes constructives de l’església vella de sant Pere i Sant Fermí, el campanar és obra del segle XVIII. Superada la coberta de l’absis comença el campanar d’espadanya.


A la part inferior presenta un petit ull de bou i a la superior les dues obertures, d’arc de mig punt, on se situarien les campanes.


A continuació hi ha una doble cornisa de llosetes i està coronat per un frontó triangular.


El parament, amb restes d’arrebossat, deixa veure carreus i pedres sense tallar.

Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars és un edifici del municipi de Rellinars protegida com a bé cultural d’interès local.


Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Vicenç de Sant Castellbell i el Vilar

Mes dedicat a les Esglésies, Ermites, Capelles i Santuaris

L’Església de Sant Vicenç està situada en l’antic terme del castell de Castellbell, sota el cingle que envolta el castell.

Us passo la seva historia:

  • El lloc de Castellbell és documentat des del 924.
  • L’església no surt documentada fins abans del 1154, en què figura com a parròquia; ara bé, solament apareix el nom del lloc (Castel Bel) i no l’advocació, de forma que no es pot saber si la referència parroquial correspon a aquesta església o a Santa Maria del Vilar.
  • En estudis posteriors s’ha pogut determinar amb certesa que l’església parroquial era de la Santa Maria de Castellbell, avui anomenada del Vilar, i no la de Sant Vicenç.
  • La base d’aquesta afirmació es troba en la visita pastoral que el bisbe Galzaeran Sacosta realitzà l’any 1331 a la parròquia de S.Mª de Castellbell.
  • No obstant, el 1685 les funcions parroquials s’havien traslladat a S.Vicenç, encara que el rector seguia vivint a la rectoria del Vilar, convertida en sufragània.
  • Fou el 1958 que S.Mª del Vilar fou elevada novament a parròquia.

És una església d’una sola nau que té a cada costat un adossat d’època posterior.

El cos central és molt més ample i alt que els laterals i s’hauria de situar molt al final del romànic.

La porta té forma rectangular i és adovellada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4468_01.jpg

En la façana principal s’obren dos ulls de bou. Al cantó de migdia s’alça el campanar, de torre, i porta la data de 1792. La teulada és de doble vessant i feta de teules.

Els carreus del cos central estan força ben col·locats i estan disposats en filades; els dels laterals, en canvi, estan disposats més irregularment.

Presenta l’estructura típica de les esglésies barroques: nau central ampla, un corredor estret al costat esquerre i capelles (dues en concret) al cantó dret. Està coberta amb volta de canó reforçada amb 4 arcs torals que es recolzen en unes petites mènsules a la paret.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El presbiteri està lleugerament enlairat, precedit per tres graons. En conjunt l’església és força fosca.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4471_01.jpg

Sant Vicenç de Castellbell és una església de Castellbell i el Vilar (Bages) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Maria Alba Oliveras i Rubiralta – 1987 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé