Capella – Oratori de can Falguera de Les Fonts de Terrassa

La Capella – oratori de can Falguera esta situada en la Plaça Gran de  les Fonts de Terrassa.

Al costat de Can Falguera,  on té adossada la capella consagrada a la Mare de Déu del Roser.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1799 Pere Torres i Falguera va demanar permís al bisbat per edificar una capella al costat del mas.
  • Fou beneïda per mossèn Ramon Besant el dia 5 de desembre del mateix any, sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser.
  • L’any 1932 la capella va esdevenir església parroquial de Les Fonts.
  • En l’any 1950 i arran de la creació de la parròquia de la Mare de Déu del Roser, va deixar de ser-ho la Capella de can Falguera.

Aquesta capella va quedar abandonada durant anys fins que en l’any 2000,

fou objecte de rehabilitació.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Forn de calç de la Blanquera de Mura

Salt de la Blanquera

Des de l’església de Sant Martí de Mura, farem part de la ruta de les Fonts, que esta senyalitzada, i que ens portarà també, al Forn de calç de la Blanquera.

En primer lloc esta la Font del Formatget  i a poca distancia per un camí d’anada i tornada a la Font del Foradot; entre bosc seguirem fins arribar al, axó ens indica que estem molt a prop del forn de calç de la Blanquera.

Ens preguntem, perquè hi ha arreu tants forns de cals?, la resposta es vent senzilla, quan hi havia la necessitat del producte, i en aquelles èpoques no era fàcil de obtindré la calç necessària, la gent d’una casa o masia se’n feia un forn i acabada l’obra, s’abandonava.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Església de Santa Anna de Mataró

L’Església de Santa Anna esta en la Plaça de Santa Anna, 1 de Mataró.

Aquesta església formava part d’un antic col·legi enderrocat en època recent, pertanyent a la congregació de les Escoles Pies.

És un edifici religiós on destaca la portada d’estil barroc, de tipus façana-retaule de perfil molt mogut.

La porta està flanquejada per dues columnes situades sobre un pedestal i coronades per un capitell corinti i un entaulament que semblen repetir-se en forma de baix relleu a la part del darrere per tal de donar mobilitat al conjunt.

Sobre aquest entaulament hi ha un frontó que combina les línies còncavo-convexes pròpies del període barroc, al centre del qual s’obre una fornícula que conté la imatge de la Verge. En conjunt hi ha una gran profusió d’elements decoratius.

La portada va ser realitzada el 1789 pel germà escolapi Josep Guàrdia segons traça atribuïda a Carles Moretó.

A l’interior destaca la Capella del sagrament amb pintures de Jordi Arenas i escultura de Jordi Puiggalí de1960.

L’Església de Santa Anna és una església del municipi de Mataró inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Feliu de Sant Feliu de Codines

L’Església de Sant Feliu està situada en la plaça  de l’Església, 6, barri de la Sagrera a Sant Feliu de Codines.

Us passo la seva història :

  • Una església neobarroca ja se’n té constància des del 986.
  • I el 1002, en què el monestir de Sant Cugat menciona el temple com a “ecclesiam Sancti Felicis”.
  • Uns capitells preromànics de tipus califal conservats a la rectoria revelen l’existència d’una església preromànica i sembla que pel 1193 se’n va consagrar una altra.
  • L’anterior església a l’actual, va ser edificada entre el 1698 i el 1754.
  • Va ser destruïda en el 1939, durant la Guerra Civil Espanyola.
  • Refet entre el 1940 i el 1948, tot aprofitant part de les restes de l’església anterior.
  • El campanar és modern de1954 i es va fer sobre una base aixecada a segle XVIII.

Església a principis del segle XX

Imatges de com va quedar l’església durant la Guerra Civil Espanyola.

Actualment és un edifici ampli i harmoniós amb planta de creu llatina i cúpula central. La façana està coronada per un frontó.

El portal data de primers del segle XIII. A sobre hi ha un ull de bou.

El campanar és de planta octogonal de tres cossos i l’últim amb buits per contenir les campanes. Aquest resta coronat per una balustrada de pedra.

Constitueix una important fita visual, es troba a l’extrem de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d’un turonet o morral.

Originàriament, la població va créixer al voltant de l’església parroquial, on es va formar el barri de La Segrera , que vol dir “terra sagrada”. Actualment, aquesta zona encara conserva els carrerons estrets i algunes edificacions típiques de segles passats.

L’Església de Sant Feliu és una construcció religiosa del municipi de Sant Feliu de Codines inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Codines i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet de Llobregat

L’Església de Santa Eulàlia de Mèrida, està situada en la Plaça de l’Ajuntament, 28 de l’Hospitalet de Llobregat.

Antiga esglésiade de Santa Eulàlia de Mèrida

Us passo la seva historia :

  • L’antiga Església de Santa Eulàlia de Mèrida, va ser construïda durant el 1579.
  • Durant la guerra civil, en l’any 1937 es va enderrocar el temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, i les “deu cases iguals”, en el lloc que actualment ocupa la plaça de l’Ajuntament.
  • El 1939 es va encarregar a l’arquitecte municipal Manuel Puig Janer la construcció d’un nou temple que estaria sota la mateixa advocació.
  • La primera pedra es va col•locar el 16 de juliol de 1939.
  • El 19 de març de 1942 s’inaugurà la primera meitat.
  • El 20 de juny de 1943 es beneí el campanar .
  • L’obra s’acabà el 26 d’octubre de 1947.

Santa Eulàlia de Mèrida, és una església de tres naus de tipus basilical, amb absis central semicircular i un de lateral poligonal al costat esquerre.

L’estil és monumental, amb estructures i formes neoromàniques i classicitzants, fora d’època.

Té un porxo de tres arcs de mig punt davant la façana; a l’interior hi ha tres mosaics al sostre: el “Jhesus”, l’escut de l’Hospitalet i una al·lusió al pelegrinatge al sepulcre de Santa Eulàlia. A l’interior hi ha vitralls, pintures i escultures.

A l’esquerra s’aixeca el campanar, de planta quadrada i format per tres cossos en degradació de dimensions.

El primer cos està recorregut per unes bandes, a continuació hi ha un rellotge i, a la part superior, hi ha tres finestres d’arc de mig punt separades per columnes; en el segon cos hi ha altres tres finestres i l’últim cos, de forma vuitavada, té una finestra rectangular a cada cara. El campanar està coronat per un penell de ferro en forma d’àngel. El parament és de maó vist

.

No hi ha que confondre amb la Basílica martirial de Santa Eulalia de Mèrida és un edifici religiós a la ciutat de Mèrida, i que us passo l’enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Santa_Eul%C3%A0lia

Santa Eulàlia de Mèrida és una església parroquial a l’Hospitalet de Llobregat  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Garriga de Cànoves i Samalús

Can Garriga està situat en la Plaça Sant Muç nº2, al costat de l’església al centre  del nucli de Cànoves, al municipi de Cànoves i Samalús.

No tenim dades històriques, però sobre la porta principal d’entrada, hi ha la data, 1890.

Com a restaurant , Can Garriga va obrir les seves portes en l’any 1939.

Actualment, ofereix una cuina tradicional excel·lent  i a bon preu, la gent queda molt contenta en aquesta nova etapa que fa mes d’un any va reobrir el restaurant de nou.

Us passo un enllaç per conèixer mes dades :

https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g1526061-d2074195-Reviews-Restaurant_Can_Garriga-Canoves_i_Samalus_Catalonia.html

Can Garriga ha sigut reformat a la llarg de la seva historia varies vegades.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu del Roser o de Pompeià de Barcelona

L’Església de la Mare de Déu del Roser esta ubicat en l’avinguda de Diagonal, 450 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeià a l’avinguda Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • En 1910,es dona per finalitzada la seva construcció.
  • Bona part de l’Església, van ser molt malmesa durant la Guerra Civil, especialment l’interior del temple.
  • Salvat l’edifici durant la guerra, fou convertit en hospital de sang gestionat per la Creu Roja.
  • Finalitzada la guerra es va portar a terme la restauració dirigida per Pere Benavent.
  • La Cripta fou reformada al 1964.

L’església de la Mare de Déu del Roser, consta de tres naus separades per esveltes columnes de capitell vegetal i coberta amb embigat de fusta policromada i daurada sobre arcades ogivals. La nau central presenta un seguit d’obertures que a manera d’ulls de bou li donen llum; pel contrari, a les naus laterals, únicament la que dóna al celobert del conjunt té finestres, mentre que la del altre costat no en té cap, al tractar-se la mitgera amb la finca veïna.

La capçalera és de planta hexagonal. La banda superior del tester es configura com un cos de finestres apuntades amb traceria i es cobreix amb una volta nervada. Als peus del temple es localitza el cor que presenta dos nivells. El inferior es configura a manera de pòrtic, ja que és precisament on s’hi troba l’entra al temple i, es cobreix amb un forjat amb bigues de fusta policromada i daurada que configura la base del pis superior on es localitza l’òrgan.

Els murs es troben revestits amb un arrebossat que imita filades de carreus i que és espacialment ornamental a la banda superior de la rosca dels arcs.

La façana, també d’estil goticista, destaca per la seva verticalitat a la que contribueix la portalada d’accés al temple.

Aquest accés principal està coronat amb un gablet que té un relleu al timpà, obra de Josep Llimona. Es del mateix autor la imatge de Sant Francesc d’Assis que es troba a la part superior. El cos central de la portalada queda emmarcat per dues estructures torrejades, que, a l’interior, es corresponen amb les naus laterals.

D’aquests elements, la que fa mitgera amb la finca veïna només arriba a mitja alçada, a diferència de l’altra que es desenvolupa més en alçada donant lloc al campanar de l’església.

Pompeià es convertí en el lloc de culte més freqüentat pels literats i polítics de la Barcelona noucentista i, també, per la burgesia barcelonina, en general.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església – Santuari de Sant Antoni de Pàdua de Barcelona

L’Església – Santuari de Sant Antoni de Pàdua, està situada en el carrer Santaló, 80 amb cantonada amb el carrer Calaf, 16 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Els franciscans en l’any 1904 van començar la construcció del convent al barri de Galvany que aleshores començava a urbanitzar-se.
  • En un principi van construir una petita capella dedicada a sant Magí.
  • Al cap de 3 anys, el conjunt conventual es va quedar petit i van decidir construir un nou convent i una nova església, la primera pedra dels quals es va beneir l’any 1907.
  • La nova església va ser inaugurada l’any 1912.
  • La Guerra Civil va destruir pràcticament tot el conjunt.
  • El nou convent es va enllestir l’any 1953.
  • L’església va ser reformada l’any 1964, tot i que es van mantenir les dues capelles laterals originals, la façana del carrer Calaf i el campanar amb coberta de trencadís.
  • El fris ceràmic és de Joan Rifà, “Silicor”, dels anys 70, quan s’acaba definitivament el temple.

Hi ha molt pocs elements de continuïtat, com podria ser la part baixa del mur de l’església conventual que dóna al carrer Calaf, amb la porta d’accés principal.

La resta s’ha transformat del tot: els dos temples són ben diferents i en comptes dels edificis de dues plantes del convent vell hi ha un edifici nou de sis plantes. També hi ha darrere l’església, una torre que es va salvar de l’atac durant la guerra.

El revestiment exterior de pinacle lateral del santuari de Sant Antoni de Pàdua. Mosaic creat amb una tècnica mixta de rajoles i trencadís de ceràmica esmaltada. El trencadís està format de fragments de forma irregular de tons blaus, intercalats per rajoles de peces quadrades de color verd, groc i blanc amb malla vermella i creu blanca central sobre fons blau. La decoració s’acaba amb trencadís en tons groc i ocre. El pinacle està dividit en triangles remarcats per ceràmica esmaltada en relleu de color verd.

Si voleu saber sobre Sant Antoni de Pàdua, podeu accedir a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_de_P%C3%A0dua

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Historia del Convent i Santuari  i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Betlem de Barcelona

Bon dia de Sant Esteve per a Tots i Totes !

L’església de la Mare de Déu de Betlem situada al carrer del Carme números 2 i 4 de Barcelona, fent cantonada amb la Rambla i el carrer de Xuclà, enfront del Palau Moja i a tocar del Palau de la Virreina de Barcelona.

Us passo la seva història ;

  • Està construïda al mateix lloc que una església anterior del 1553 incendiada el 1671.
  • El dia 8 d’abril de 1681 es va posar la primera pedra de l’actual església de Betlem, va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Alfonso de Sotomayor el 1681.
  • En concret, va ser projectada per Josep Juli i dirigida pel jesuïta pare Francesc Tort (mort a Tortosa al 1739) i per Dídac de Lacarse, es va construir entre el 1681 i el 1729, tot i que la seva decoració interior es va allargar fins al 1855.
  • El 1835 l’església de Betlem fou erigida en parròquia.
  • El 1886 fou la primera església que va visitar la Beata Petra de Sant Josep quan va arribar a Barcelona per primera vegada. Aquí va conèixer a Dolors Badia la primera persona que va ajudar a la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.
  • El 1936 sofrí greument els estralls de la Guerra Civil: tota la decoració interior fou cremada i les voltes s’ensorraren. S’hi perderen llavors nombroses obres d’Antoni Viladomat i una gran talla de Sant Ignasi, obra de Miquel Sala (1688).
  • Després de la guerra fou reconstruïda pels arquitectes Francesc Folguera Graci i Lluís Bonet Garí.
  • Entre 1991 i 1992, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya ha restaurat les façanes del temple.

Alguns autors relacionaren l’estructura arquitectònica de l’església de Betlem amb l’església mare dels jesuïtes, Il Gesù de Vignola, construïda a Roma el 1568.

Tanmateix, Betlem segueix encara la pauta establerta per la tradició gòtica catalana: una nau amb capelles laterals bastides entre els contraforts. Aquí, però, aquests són perforats, de manera que les capelles es comuniquen entre si.

La volta de la nau central és de llunetes. Les capelles laterals es cobreixen amb cúpules amb llanternes, visibles a l’exterior.

Entre altres elements destacaven: les figures dels Dotze Apòstols, obra de Domènec Talarn (1812-1902), que hi havia als carcanyols dels arcs; les espectaculars gelosies de les tribunes superiors (1855), i el retaule major (1866).

El naixement superior, així com el portal lateral, que dóna a la Rambla, amb la imatge del Nen Jesús, són obra de Francesc Santacruz.

D’acord amb aquest model es va fer el 1906 l’altre portal, amb la imatge de sant Joan infant, obra d’Enric Sagnier.

L’any 1911, l’orguener Pau Xuclà i Camprubí, enllestí un orgue per a la parròquia, el qual fou destruït el 1936.

L’Associació de Pessebristes de Barcelona, conjuntament amb la Parròquia de la Mare de Déu de Betlem, organitza la seva tradicional mostra de pessebres; els pessebres que es presenten són fets expressament per aquesta mostra i cada any són diferents.

L’església de la Mare de Déu de Betlem, és Bé cultural d’interès nacional.

Avui dia de Sant Esteve, seria un bon dia per visitar amb família el Pessebre !

 

Recull de  dades : Ajuntament de Barcelona, L’església de Betlem, Pessebristes i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona

La Basílica de Santa Maria del Pi està ubicada la porta principal en la Plaça del Pi, 7 i dona a la Plaça de Sant Josep Oriol, Placeta del Pi i dependències varies al carrer del Cardenal Casañas de Barcelona.

Us passo dades històriques :

  • Hi ha antecedents de la parròquia des del segle V.
  • L’actual edifici va ser construït entre 1319 i 1391.
  • Es d’un estil gòtic català, Santa Maria del Pi.

Presenta una església d’una sola nau, envoltada de capelles laterals obertes entre els contraforts.

La volta de creueria, una de les més airoses del país, tanca el recinte i li dóna immensitat.

Quatre dels vitralls de l’Església de Santa Maria del Pi de Barcelona son originals d’un dels millors vitrallers del barroc català, Josep Ravella, en ells també hi col·laborà Antoni Viladomat, pintor per excel·lència del barroc català.

La gran rosassa, la més gran de Catalunya.

És una copia exacta de l’original del segle XIV, obra de Josep Maria Jujol, que la reconstruí després de la Guerra Civil.

A l’interior conserva la imatge gòtica de Nostra Senyora del Pi, del segle XIV

i al seu museu una important col·lecció d’orfebreria i uns excepcionals escuts funeraris medievals, únics a Catalunya.

L’historia diu que en aquest indret del Barri Gòtic de Barcelona hi havia un bosc de pins, de fet  davant l’església sempre hi ha agut un.

Al lateral, el portal lateral de l’Avemaria deixa veure alguns elements romànics de la que va ser l’església anterior.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Pi

Us passo la web de la Basílica de Santa Maria del Pi :

https://basilicadelpi.cat/ca/visites/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé