Església de Santa Maria de Moià

Església de Santa Maria esta situada en la plaça Major de Moià.

Us passo la seva historia :

  • Fou consagrada el 939 amb assistència de Sunyer, comte de Barcelona, qui la féu edificar.
  • De l’església corresponent a aquella època, romànica, ja no en queda res.
  • Fins a finals del segle XVI, aquesta parròquia depenia de la comunitat de canonges agustinians de Santa Maria de l’Estany.
  • El 1592 el papa Climent VIII va secularitzar aquell monestir, i el va convertir en col·legiata, i els canonges de l’Estany van traslladar-se a Moià, de manera que Santa Maria de Moià queda convertida també en col·legiata.
  • El 1603, però, el títol de col·legiata retornava a l’Estany; hi residia l’arxipreste del Moianès, que, alhora, era rector de Moià.
  • El 1775 l’Estany quedava reduït a parròquia de la categoria més baixa, i el bisbe de Vic Castanyer, que havia estat rector a Moià, concedí a la parròquia de Santa Maria de Moià i al seu rector tots els títols i honors que havia tingut l’església de l’Estany.

És una església de tres naus amb creuer, coronat per una gran cúpula. Al costat de migdia s’aixeca un esvelt campanar de pedra ben treballada i planta octogonal amb grans finestrals d’arc apuntat al pis de les campanes i amb una cornisa sostinguda per aldans que actuen de gàrgoles.

També destaca el seu rellotge, que funciona amb pesos de pedra, la balustrada del coronament amb la data de 1726 i els pinacles.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

Darrere l’església hi ha el cambril de planta rectangular, de grans dimensions, on es troba la Mare de Déu de la Misericòrdia. L’accés a l’edifici es fa mitjançant una gran portalada barroca articulada en tres nivells. Així mateix hi ha a la façana nord un altre accés de més reduïdes dimensions però de factura similar.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

Destaca la façana principal i la façana lateral pel seu alt valor artístic, ja que són un dels exponents més extraordinaris del barroc salomònic en pedra a Catalunya. La façana principal està articulada en diversos cossos. El cos baix està compost amb certa desimboltura, si bé les tres fornícules dels intercolumnis recorden maneres anteriors i el torçal del fust està fet amb timidesa i decorat ingènuament.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

Al segon cos les columnes són estriades helicoïdalment i el cos superior es veuen altres dues columnes ni salomòniques ni helicoïdals en llurs estries, sinó acordonades.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

Les imatges d’aquesta façana representen a sant Josep, sant Pere de la Cadireta, sant Ponç de Planella, sant Josep de Calassanç i la Verge Maria.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

La façana lateral-nord està articulada en dos nivells. El primer flanquejat per dues columnes amb decoració de llaços helicoïdals. Aquestes columnes es recolzen en sengles pilastres de planta quadrada. Dintell de pedra coronat per un frontó truncat, en el qual s’obre una fornícula (coronada per un frontó amb l’escut de Moià), flanquejada per dues columnes salomòniques.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

A l’interior de la fornícula hi ha una imatge de la Verge Maria amb el Nen  als braços, possiblement del segle XV, reutilitzada d’una obra anterior. Adossat a la paret nord de l’església es troba el baptisteri.

A l’exterior destaca un portal d’estil neoclàssic centrat per quatre columnes corínties que aguanten el coronament de la porta. Un fris sosté un nínxol, també emmarcat per columnetes, on s’hi ha col·locat unes rajoles amb la figura de sant Joan Baptista.

La coberta és a doble vessant amb ràfec de pedra. Corona l’edifici una llanterna octogonal. L’interior és amb planta de creu grega, coberta amb cúpula que s’alça sobre quatre arcs de mig punt.

Situada al camaris de l’actual parròquia es troba la Verge de la Misericòrdia de talla policromada i de principis del segle XIX. Talla d’alabastre d’estil gòtic de la Verge amb el Nen de la segona meitat del segle XIX.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es d1.jpg

Situada al mur de llevant de l’església i d’estil barroc del segle XVII s’hi troba la imatge de sant Sebastià treballada en pedra blanca. Situada al mur est de la capella del Santíssim i d’estil realista del segle XX hi ha el Crist d’Asorey fet amb fusta policromada per Francisco Asorey.

Santa Maria de Moià o la Mare de Déu de la Misericòrdia és l’església parroquial a la vila de Moià, i capital de la comarca del Moianès.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text , imatges antigues : Ramon Solé – arxiu Rasola

Església de la Mare de Déu del Pilar del Masnou

L’església de la Mare de Déu del Pilar està situada en l’avinguda de la Mare de Déu del Pilar, 51 del Masnou.

Obra de l’arquitecte Josep Maria Liesa de Sus i construïda sota la direcció de l’arquitecte municipal Pere-Jordi Bassegoda i Musté.

Els orígens del temple es vinculen a la donació feta l’any 1945 per les germanes Maria Cinta i Pilar Escardó Valls del terreny on s’hi construiria l’església. Les germanes Escardó Valls havien adquirit el terreny per fer realitat el designi del seu germà Josep Maria, mort en un accident d’aviació, d’erigir un temple a la urbanització Vivet de Pedra Blanca.

L’església fou beneïda el 1953 pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego. Inicialment, l’església s’utilitza per celebrar missa els diumenges i festes de precepte, amb la perspectiva de poder ampliar els serveis, amb un habitatge per al sacerdot i escoles gratuïtes.

L’any 1954, el bisbe beneí de la imatge del Pilar, el Sagrat Cor i les campanes, Amb el pas dels anys rebé donacions i creixé amb la barriada on es troba. L’any 1972 va esdevenir parroquia.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Google

Església de Sant Pere de Rubí

Església de Sant Pere està situada en la Plaça del Doctor Guardiet, 4-5 de Rubí.

Gemma Estrada i Pinell 1980 / Generalitat de Catalunya

Us passo detalls de la seva historia :

  • L’actual temple de Sant Pere de Rubí és l’ampliació del temple preromànic construït amb tota probabilitat el segle X, al mateix temps que el castell d’origen aràbic.
  • El primer document que ens parla de l’església és de l’any 986 i fa referència a una venda de terres i cases situades en el terreny d’Aqualonga.
  • Un altre document de l’any 996 menciona a l’església en una qüestió sobre les aigües de la riera i el torrent de Xercavins, promoguda per l’abat Ot de Sant Cugat.
  • S’observa una petita finestra geminada amb capitell trapezoïdal i columna de marbre, que és d’una primitiva església preromànica anterior a la del segle XI.
  • L’any 1927 es va restaurar el temple.
  • El 20 de juliol de 1936 un escamot d’incontrolats va cremar l’església i molts objectes religiosos van ser destruïts pel foc. Durant la guerra civil, les campanes foren foses per fer material bèl-lic i el temple fou utilitzat com a magatzem del sindicat agrícola.

La Parròquia de Sant Pere encapçala l’Arxiprestat de Rubí i Sant Feliu, on també hi trobem les parròquies de Santa Maria, Sant Pau, Sant Josep Obrer i Sant Feliu.

El campanar i el finestral de ponent conserven encara elements de l’antic temple preromànic.

La portada és de finals del segle XII i està formada per diverses arquivoltes i un capitell per banda de tema floral que es repeteix en el fris del costat. El campanar també és del segle XII i segueix el mateix estil llombard d’arcuacions.

Al segle XV es va fer la continuació de la nau romànica, desapareixent l’antic absis romànic i construint-ne una nau presbiteri. 

El 1577 es va construir la primera capella a la dreta, junt al campanar.

A principis del s. XVII el consell municipal va encarregar als escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, que eren de Moià, fer un retaule per a l’església, les peces del qual que resten es poden veure a la Capella del Santíssim, un cop restaurades.

A la Guerra del Francès, concretament el 1809, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s’emportaren nombrosos objectes de valor.

El 1884, degut al creixement de la població, es va eixamplar l’església i es va construir el creuer, l’absis, la galeria de circumval·lació i la sagristia. Ho va fer l’arquitecte Antoni Casademunt.

El 29 de febrer del 1939 s’hi fa la primera missa després de romandre tancada al culte 30 mesos. L’edifici va sent reconstruït de mica en mica després de la guerra. També es restableixen les festes i cerimònies religioses.

Es restauraren els altars. Rafael Solanic va esculpir la imatge i el retaule de Sant Pere que podem veure en l’actualitat, a més d’altres elements artístics de les diferents capelles.

L’any 1986 es va celebrar el mil·lenari de l’església i es van estrenar uns Goigs escrits per mn. Pere Ribot.

L’última intervenció arquitectònica ha estat, als anys 90, l’escapçament dels merlets del campanar.

Jordi Contijoch Biada 1997 / Generalitat de Catalunya

L’Església de Sant Pere és una església del municipi de Rubí protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Valldarques – Conjunt format per església de Sant Romà, rectoria, escola i ajuntament.

Valldarques és un poblament disseminat del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell),

situat a la capçalera del riu de Valldarques.

Us passo la seva historia :

  • El lloc d’Arques es esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
  • El 966 ja apareix amb el nom de Valle Archas.
  • El terme d’Arques, amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu.
  • Modernament formà part de l’antic municipi de Montanisell fins el 1969.

El nucli principal està format per l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament ,

s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques.

L’església parroquial de Sant Romà és romànica.

Edifici religiós d’una nau amb absis rodó i coberta amb volta de canó.

L’estructura obrada en pedra rústica escairada. L’absis adornat amb un fris en dents de serra.

La torre campanar consta de tres pisos sobre socalada.

Es conserven restes de pintura a la façana N del campanar.

Sant Romà de Valldarques és un monument del poble de Valldarques, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Coll de Nargó i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies : Fidel Rodríguez

Església de Sant Agustí Nou de Barcelona

Església de Sant Agustí Nou situada en la Plaça de Sant Agustí, 2  cantonada amb el carrer d’Arc de Sant Agustí de Barcelona.

Eloi Castells – 2012 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva llarga historia :

  • L’orde dels frares agustins, instal·lat a Barcelona des del segle X, havia instaurat la seva seu entre els actuals carrers de Tantarantana i del Comerç, en un conjunt conventual construït bàsicament entre 1309 i 1474, amb diverses reformes i ampliacions durant els ss. XVI i XVII, anomenat Convent de Sant Agustí Vell, situat al barri de la Ribera.
  • Després del setge de Barcelona de 1713-1714 de la Guerra de Successió havia quedat demostrat que el flanc nord de la ciutat tenia unes defenses insuficients, raó per la qual es va plantejar la construcció de la Fortalesa de la Ciutadella.
  • La construcció, a partir de 1716, d’aquella fortalesa implicava la creació d’una gran esplanada defensiva i la reducció de l’alçada de les edificacions que l’envoltaven per facilitar-ne la defensa.
  • Aquestes necessitats afectaren greument el convent de Sant Agustí, que l’any 1718 va ser radicalment rebaixat en alçada i que l’any 1738 fou desposseït d’una part de la seva superfície per adaptar-la a les noves alineacions de l’esplanada (actual Carrer del Comerç).
  • Davant la insistència dels Agustins per trobar un nou emplaçament digne per al seu orde, l’any 1727 el rei Felip V cedí uns terrenys entre els carrers de l’Hospital i de Sant Pau, resultants de la demolició de set cases preexistents. El projecte per al nou convent, de dimensions molt majors a l’originari, va ser traçat pel mestre d’obres Pere Bertran que, precisament, també s’havia encarregat de la destrucció parcial de Sant Agustí Vell.
  • Per bé que la primera pedra de la nova església fou col·locada solemnement el 12 de desembre de 1728, un seguit de polèmiques i plets originats des de la Parròquia del Pi i altres convents del barri, provocaren que les obres dels agustins fossin paralitzades nombroses vegades.
  • L’any 1748, l’arquitecte i escultor Pere Costa, acadèmic de la Real Academia de San Fernando de Madrid, presentà el projecte definitiu per a la façana principal de l’església.
  • Ferran VI i el capità general Marquès de la Mina donaren l’últim impuls a les obres, dirigides per Bernardí Padallàs i Josep Pi, fins que el 30 de desembre de 1750 es produí el trasllat definitiu del convent.
  • Tanmateix, les obres de tan gran recinte es prolongaren fins a l’any 1835.
  • Durant l’ocupació napoleònica de Guerra del Francès del 1808, el convent va haver d’allotjar, durant dos anys, el batalló de Guardies Valons i, un cop expulsats els religiosos, l’església fou desmantellada i convertida en paller.
  • L’any 1813 va quedar sense religiosos.
  • El 1814 els soldats van marxar i els frares iniciaren les obres de restauració, però van patir acusacions d’haver col·laborat amb els ocupants.
  • Arran de la crema de convents generalitzada a Barcelona el 25 de juliol de 1835, el convent de Sant Agustí va ser assaltat, saquejat i incendiat pels revolucionaris.
  • Després d’aquest episodi i amb motiu de la desamortització de 1835, la biblioteca conventual es convertí en teatre i el convent fou venut a la Societat Barcelonesa de Fundició de Ferro i Construcció de Maquinària. Altres dependències del convent foren convertides en dipòsits municipals de malsendreços, mobiliari i objectes que arribaren d’altres convents saquejats.
  • Amb l’exclaustració del convent promoguda per la Desamortització, el mateix any 1835, l’església de Sant Agustí Nou s’erigí com a parròquia. El mal estat de l’edifici, però, obligà la nova parròquia de Sant Agustí a tenir la seva seu a la veïna i rival Parròquia del Pi fins a la primavera de 1839, quan es contractà la rehabilitació de l’església als mestres d’obres Josep Mas Vila i Francesc Valles. És probablement en aquesta època que es modificà la capçalera, transformant l’antic presbiteri quadrat per un presbiteri semicircular envoltat de columnes corínties i coronat per un quart d’esfera.
  • L’any 1855 l’ajuntament expropià l’atri de l’església i n’enderrocà la reixa antiga per obrir la nova “Plaza de la Igualdad”, avui Plaça de Sant Agustí.
  • L’any 1860 el pintor Claudio Lorenzale i Sugrañes, recentment nomenat director de la Llotja, decorà el quart d’esfera del presbiteri amb una glòria mariana, seguint un esbós presentat pel llavors jove pintor Fortuny.
  • L’altar columnari sota el quart d’esfera va ser daurat i decorat per l’arquitecte Elies Rogent l’any 1864.
  • L’any 1880 el cos desocupat afrontat al Carrer de l’Arc de Sant Agustí passà a acollir l’escola de les “Hijas de la Caridad Españolas de San Vicente de Paúl”, per a nenes i joves obreres.
  • En l’espai de la biblioteca del convent s’hi edificà el Teatre Odeon, que va funcionar de 1850 a 1887.
  • L’any 1925 l’interior de l’església fou restaurat per l’empresa Vilaró i Valls, que s’encarregà de repintar murs i fusteries i netejar els elements petris.
  • Tanmateix, entre el 19 i el 20 de juliol de 1936, l’església fou incendiada i saquejada durant els primers disturbis de la Guerra Civil, quedant destruït el presbiteri, la Capella del Santíssim, les gelosies de la tribuna i la resta de retaules que ornaven les capelles laterals. Fou ocupada pel sindicat d’Arts Gràfiques. A més, durant la Guerra, l’ajuntament va demolir el cos afrontat al carrer de l’Arc de Sant Agustí que acollia l’escola de noies i la casa parroquial (on avui hi ha l’Hotel Sant Agustí) quedà en estat de ruïna total. Tot i que s’havia ordenat la demolició total de la parròquia, l’arquitecte municipal Joaquim Vilaseca i Rivera, aconseguí frenar-la, al·legant que podria ser utilitzada com a sala de concerts.
  • Després de la Guerra Civil, l’interior de la parròquia fou profundament remodelat, sense que hagi transcendit, de moment, l’autoria i direcció de les obres.
  • El 7 de novembre de 1971 la parròquia de Sant Agustí fou l’escenari de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, una plataforma antifranquista que agrupava l’oposició de partits, sindicats i organitzacions polítiques i socials catalanes.
  • L’any 2009 s’endegaren les obres de consolidació i revestiment de la façana del costat de l’evangeli, resultant de l’enderroc de l’escola de noies durant la guerra. Aquell mur, que mai havia estat interactuat fins llavors, tradueix encara els perfils de les voltes que cobrien l’antiga Capella de la Bona Mort i la galeria de sepultures.
Eloi Castell – 2012 /Generalitat de Catalunya

La façana principal del temple, dissenyada per Pere Costa, restà inacabada, de manera que mentre la seva part baixa es presenta ben treballada amb carreus regulars de pedra de Montjuïc, la part superior conserva la seva obra original de maó i pedra irregular.

La part baixa presenta cinc grans arcs de mig punt d’accés al pòrtic, recolzades sobre uns matxons ornats amb semicolumnes monumentals d’ordre compost que suporten el pes d’un entaulament ritmat.

Damunt de l’arc central s’hi esculpí l’escut d’armes del rei Felip V.

El pòrtic, de la mateixa amplada que el temple, mesura 33,80 m de llargada i 5’50 m de profunditat, cobert amb voltes d’aresta amb arcs torals de pedra.

Aquest pòrtic acull una porta d’accés a cada nau (tres en total) coronada per un arc escarser i amb els muntants motllurats.

És una església amplia d’una sola nau, amb capelles laterals.

Està coberta amb volta de canó amb llunetes i creuer amb cúpula.

La capçalera és del segle XIX i forma un semicercle de columnes corínties. a façana va ser projectada el 1735 per Pere Costa i ha quedat inacabada, ja que només es va completar la part inferior, amb un atri d’arcades de mig punt amb pilastres jòniques. Al mig hi ha un escut borbònic.

El presbiteri és flanquejat per dues capelles d’amplada idèntica a les naus laterals, dedicades a l’adoració del Santíssim i la Verge de la Soledat. Ambdues capelles són cobertes per tres crugies de volta de canó sobre pilastres.

L’accés a aquestes capelles es produeix des del transsepte per mitjà de dos portals de pedra emmarcats per un pòrtic dòric amb entaulament i frontó triangular, ornats amb relleus escultòrics de caràcter gairebé popular.

Darrere el presbiteri hi ha la sagristia, de 14’50 x 9’8 m i coronada per una volta estrellada.

Eloi Castells – 2012 / Generalitat de Catalunya

Quant estigueu en el barri del Raval, feu una parada i gaudiu d’aquesta Església que podria ser catalogada com una Catedral.

Església de sant Agustí Nou / Generalitat de Catalunya

Recull de les dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església de Sant Vicenç de Besalú

Sant Vicenç de Besalú esta situada al carrer de Sant Vicenç i carrer de Safont de Besalú.

Us passo la seva historia :

  • És documentada ja el 977, en què el comte Miró Bonfill la cedeix a l’església de Santa Maria.
  • Si bé el seu origen és, doncs, anterior, l’edifici actual correspon a la tercera o quarta reedificació de l’església.
  • Feta probablement al pas dels segles XII al XIII, amb alguns elements ja característics del gòtic.
  • En una visita pastoral del 1420 se’ns diu que tenia nou altars.
  • En època gòtica es construí una capella adossada al costat nord.
  • A ponent d’aquesta s’edificà a inicis del segle XVIII
  • Va patir  l’incendi el 1936.
  • La capella dels Dolors, va ser enderrocada els anys 1960.
  • L’església de Sant Vicenç era originàriament la parròquia de Besalú, funció que ara comparteix amb l’església de l’antic monestir de Sant Pere

És un temple de tres naus amb creuer i tres absis semicirculars. La nau central és coberta amb volta seguida de canó apuntat i les laterals amb volta de quart de cercle, que se sostenen sobre grans pilars de secció quadrangular.

 Al mur de migdia s’obre una portada, d’arc rodó, d’un romànic tardà molt elaborat, amb decoració abundant als capitells i les arquivoltes. Al mur de ponent, o façana principal, s’obre un altre portal, força senzill, que ja podem qualificar de gòtic. És format per un arc de mig punt adovellat, emmarcat per un guardapols i dos parells de columnes amb capitells, de regust gòtic.

Damunt d’aquesta porta hi ha un finestral ogival, que conté un rosetó i quatre petits arcs rodons. La decoració de l’absis és encara romànica, amb arcuacions cegues sota un fris de dents de serra.

A la dreta de la façana s’aixeca el campanar, obra segurament del segle XVII, i format per un cos superior de planta octogonal, amb obertures d’arc de mig punt a quatre de les cares.

Sant Vicenç de Besalú és una església  declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Església parroquial de Sant Antoni Abat de Sant Antoni de Vilamajor

Aquesta setmana la dediquem a les Esglésies

L’església parroquial de Sant Antoni Abat , esta situada en la Ctra. de Cànoves de Sant Antoni de Vilamajor. Pertany a la diòcesi del bisbat de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La primera capella havia estat feta construir per Pere Sunyer el 1555.
  • Havia esdevingut vicaria perpètua de Sant Pere de Vilamajor des de l’any 1798.
  • Duran el principi de la guerra civil, en 1936, va ser destruida.
  • L’actual va ser construïda entre els anys 1944 i 1949 per suplir l’antiga.

És de planta basilical, amb una nau major central separada per quatre columnes de les dues naus laterals. L’absis és de volta de mitja esfera. Al sostre hi ha un enteixinat.

La façana acaba amb frontó i cornisa, per sota hi ha tres buits de mig punt. Més avall, protegida per unes arcades, hi ha l’entrada central, i dues més de laterals.

Totes les columnes tenen capitell corinti. Al pati de davant de l’església hi ha un banc de pedra amb la data 1796 i una inscripció, possiblement mortuòria.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Plaça d’Anselm Clavé i Font monumental del comte Arnau de Sant Joan de les Abadesses

La Font monumental dedicada al comte Arnau, està situada en la Plaça d’Anselm Clavé de Sant Joan de les Abadesses.

Lacuesta, R MAPUM_01 / Generalitat de Catalunya

Us passo detall de la seva historia:

  • La urbanització de la plaça va ser obra de l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, que ja al 1925 havia traçat un plànol de noves alineacions de les edificacions dels voltants de l’església de Sant Pol.
  • El mateix any va rebre l’adjudicació d’un projecte -elaborat per Josep Puig i Cadafalch- d’una font monumental dedicada al Dr. Torras i Bages i que s’hauria de situar a la plaça.
  • No obstant això, l’any 1927 Martorell decidí que la font estaria dedicada al comte Arnau.
  • Durant aquest mateix període, l’arquitecte realitzà el projecte d’Escoles Municipals i un projecte d’eixample per a Sant Joan.
  • L’encarregat de dissenyar els jardins de la plaça va ser el jardiner i dibuixant Joan Mirambell i Ferran, autor de la restauració dels jardins de l’Oreneta de Barcelona, així com dels jardins de la terrassa de la casa Cambó de la mateixa ciutat comtal.
  • L’obra de carreuat de pedra procedia de la pedrera de la Rovira de Dalt (Centelles), tot i que Martorell havia pensat inicialment en la pedrera Baumadrena (Tavèrnoles).
  • El constructor adjudicatari de l’obra va ser Lluís Font, i el picapedrer, Antoni Nogué Peyró. L’escultor de l’estàtua fou Josep Maria Camps Arnau, i el taller de reproduccions artístiques que es va encarregar d’executar la fosa, Gabriel Bechini.

La plaça Anselm Clavé, situada darrere l’absis de Sant Pol, va ser projectada amb l’objectiu de realçar la capçalera romànica del temple amb un entorn adequat al monument. La plaça, de format trapezoïdal però conceptualment clàssic, compta amb dobles fileres de castanyers als extrems que delimiten els parterres enjardinats que, al seu torn, estan disposats simètricament respecte a l’eix marcat per l’absis i reforçat per la font monumental, situada al centre dels jardins.

La Font monumental del comte Arnau, d’influències de l’Art Déco, està constituïda per una plataforma de formigó i una bassa octogonal, amb boles ornamentals a cada vèrtex. La columna està situada al centre de la font. La part inferior del fust té estries a doble alçada, mentre que la resta, cilíndrica, compta amb quatre brolladors en forma de carotes esculpides. El capitell, amb motius vegetals, té al seu cim una escultura eqüestre en bronze del comte Arnau.

St. Joan de les Abadesses-Monument al Comte Arnau.

La Plaça Clavé és una obra noucentista de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Arxiu Rasola

Església parroquial de Santa Maria Assumpta de Santa Pau

Església parroquial esta situada en la Plaça Major de Santa Pau.

Us passo la seva historia:

  • Per estudiar la històriá d’aquest edifici cal partir de dos fets.
  • El primer, és el testament del baró Hug Ademar I, redactat l’any 1391, que preveu la construcció d’una nova església dins el reducte fortificat.
  • El segon, serien els cataclismes sísmics de 1427-1428, amb el parcial enderrocament de Santa Maria dels Arcs -fins aleshores parròquia- que portaria a sol•licitar oficialment el trasllat de la parròquia.
  • No fou l’hereu de Hug Ademar I qui compliria la clàusula testamentaria sinó Galceran, el fill menor.
  • Així, a finals del segle XV , es començaren les obres continuades posteriorment.
  • Es va seguir l’estil gòtic encara que tota la part última de l’església es devia decantar cap al barroc.

El temple és d’una sola nau, amb quatre capelles laterals i una sagristia. Amb voltes d’aresta rematades amb unes claus molt boniques i interessants per la datació cronològica de l’edifici. Adossada al costat esquerre dels peus de la nau, s’aixeca l’esvelta torre del campanar. Antigament va tenir un retaule barroc i l’actual, que intenta ser gòtic, està molt lluny d’aquell pel qual el baró arribà a pagar deu mil sous.

Portalada afegida amb posterioritat (1929), neogòtica. Flanquejant la porta hi ha dos pilars quadrats, decorats per la part davantera i acabats amb decoració típicament gòtica. La porta té un arc ogival acabat amb una creu. Sobre aquesta porta hi ha unes decoracions vegetals molt riques.

Situades a l’acabament dels nervis de la volta. Són esculturades en forma de lleons, un personatge grotesc semblant a un putti i d’altres tapades per l’actual retaule del segle xx.  A les capelles de la Mare de Déu del Roser i a la de Sant Isidre també hi ha mènsules molt interessants amb la data d’edificació esculpida (1934, 1594) i els escuts de la família Oms.

Torre-campanar construcció de planta quadrada que denota l’època d’edificació (cap el 1400). Està rematada per un coronament de merlets. Les cantonades són obrades amb carreus alternats. El conjunt demostra un caire defensiu.

Hi ha una pica baptismal situada a la capella lateral (segona, esquerra). És de grans dimensions; té la forma de copa, amb vuit cares; en una d’elles hom hi pot llegir la data: MDCXII. Té unes senzilles decoracions que semblen simbolitzar fulles estilitzades. En l’actualitat encara està en ús.

Al seu interior conserva la Verge de Sant Martí Vell, gòtica, de marbre; la talla barroca de la Verge del Carme, procedent d’un retaule de Santa Llúcia de Treinteres i la imatge d’una Mare de Déu, procedent de Santa Maria dels Arcs.

L’Església parroquial de Santa Pau és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Sant Miquel d’Os de Balaguer

L’església de Sant Miquel  està situada en la Plaça de l’Església d’Os de Balaguer (Noguera).

M. Carme Vidal l Torruella -1983 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Damunt de la porta d’entrada a l’església hi trobem la data de 1753, any en què es degué consagrar. Aquesta església fou realitzada amb l’ajuda de tots els veïns del poble.
  • La seva distribució espacial, la seva decoració i la seva línia constructiva, ens permeten afirmar que en aquell temps, Os de Balaguer devia ésser un poble pròsper.
  • Al llarg del temps s’han anat fent obres per mantenir l’església, especialment després de la Guerra Civil.

És una església amb planta de creu llatina de tres naus i cinc trams amb creuer. Està construïda en pedra, i soportada per pilars amb pilastres adossades.

J Moros / Generalitat de Catalunya

Les cobertes varien en funció del tram, així doncs, la nau central i els braços del creuer estan coberts amb volta de canó amb llunetes, mentre que per exemple, la capella major té volta d’aresta i la sagristia té el sostre pla.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Per sobre el creuer s’aixeca una cúpula sobre triangles asfèrics. El cor està situat als peus de la nau, i la torre, a la capçalera, té dos cossos: l’inferior de forma quadrangular i el superior amb forma octogonal.

J. Morós / Generalitat de Catalunya

Destaca la façana principal, molt ben treballada. La porta té un arc mixtilini flanquejat per pilastres i a sobre, una fornícula buida que en el seu temps devia contenir la imatge del sant. Sobre d’aquesta, una obertura circular a manera de rosetó.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Completa el detall escultòric de la façana, un gran arc de mig punt que contribueix a donar un aspecte arrodonit a la part superior de la façana.

Roger Vinent Arnau -2006 / Generalitat de Catalunya

Cal destacar les campanes del Museu, situades al Castell, Malignum Castrum i que us les presento:

Sant Miquel d’Os de Balaguer és una església d’Os de Balaguer (Noguera) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel