Església de Santa Eulalia del Papiol

L’església de Santa Eulalia està en la zona del nucli antic de la vila, concretament de l’anomenada plaça de l’Església de Papiol.

Us passo la seva historia:

  • L’església actual fou inaugurada el 1950 al solar d’una església anterior.
  • Les primeres obres de l’església parroquial daten del segle XIV.
  • L’ermita de la Salut va deixar de ser la parròquia del terme del castell de Papiol quan Jaume II, atesa la demanada de Galzeran del Papiol, senyor del lloc i del castell, va autoritzar el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s’havia format vora el castell.
  • El trasllat s’ha d’entendre en el sentit que, els intents de consolidació del poblament al lloc començaven a reeixir i que ja hi devia haver un incipient nucli agrupat entorn el castell. Com a conseqüència, el Santuari de la Salut va perdre la condició de parròquia.
  • D’aquesta església, ja reconstruïda durant la segona meitat del s. XVI, i destruïda durant la Guerra Civil es conserven uns contractes entre els obrers de la parròquia i el mestre d’obres Bernat Bos de Vilafranca (1565).
  • El 1751 s’hi va produir una forta reforma i el temple fou ampliat i s’hi va construir el campanar quadrat.
  • L’ampliació va ser per la part de ponent i s’obria una porta al lloc on hi havia hagut l’altar major, passant aquest a ocupar el pany de paret situada al davant, construint-se el cor adossat a la paret de la façana.
  • L’any 1936 l’església va ser enderrocada a cop de pic i pala. Les dimensions d’aquesta església eren de 20 metres de llarg, 6 m d’ample central (als quals cal afegir 6 m més que corresponen als 3 de fondària de cada una de les capelles laterals menys la primera entrant a mà dreta que té 4 m i mig.
  • L’any 1944 es comença la nova església, la qual fou inaugurada l’any 1950.  És obra de Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos i el constructor va ser Joan Bou. Es van construir uns pous fins a tocar la roca, que es van omplir de formigó armat i el campanar es va col•locar al costat de la façana principal, on estava anteriorment a la reforma de 1751.

L’edifici és de tres naus. Les laterals són més aviat estretes i estan capçades per absidioles poligonals. La central, en canvi, és d’absis semicircular.

La separació entre els tres elements ve donada per pilastres amb capitells ornamentats per decoració vegetal i animal.

La façana principal té la porta resolta en arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells.

L’arcuació més exterior de les arcuacions cegues que conformen la portalada, està ornamentada amb motius florals, mentre que la línia d’imposta està decorada amb filigranes i motius animals.

Joana Marlès i Alemany / Generalitat de Catalunya

El campanar és de planta quadrada amb obertures i ornaments iguals als de l’església i coberta a quatre vessants amb teula àrab.

Destaca el rellotge situat just al pis inferior al de les campanes.

Santa Eulàlia del Papiol és l’església parroquial del Papiol i és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Campintero

Església de Sant Joan de Matadepera

Setmana dedicada a les esglésies

L’església de Sant Joan està en el carrer de Joan Paloma amb plaça de Jaume Torras de Matadepera.

Us passo dades de l’església :

  • L’església parroquial de Sant Joan va ser bastida a inicis del segle XX en temps del rector Mossèn Jaume Torras.
  • Va ser construïda per substituir a l’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista, situada vora la masia de Can Roure i documentada des de l’any 1040.
Església Vella de Sant Joan Baptista

L’església de Sant Joan és un edifici neogòtic amb teulada a dues vessants. La façana d’accés té porta d’arc ogival d’inspiració gòtica, amb timpà decorat amb relleus florals i l’anagrama “JHS”.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_3974_01.jpg

A la part superior hi ha una rosada calada.

El coronament és a dues vessants, amb arquets ornamentals ogivals sostinguts per petites carteles florals.

El campanar, situat a la banda esquerra de la façana, presenta planta quadrada i està format per tres cossos separats per cornises.

Jordi Contijoch Boada – 2005 / Generalitat de Catalunya

El cos inferior és llis, el central té obertures circulars amb quadrifolis i el superior amb finestres ogivals.

Jordi Contijoch Boada – 2005 / Generalitat de Catalunya

Els dos pisos superiors són de maó vist.

Sant Joan de Matadepera és l’església parroquial de Matadepera inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església Parroquial de Sant Llorenç Savall

Setmana dedicada a les Esglésies

Església Parroquial de Sant Llorenç Savall està situada en la Plaça Major de Sant Llorenç Savall.

Us passo la seva historia:

  • La primera notícia d’una església de Sant Llorenç a la vall, diferenciant-se de la del Munt, és de l’any 1010.
  • Un altre document de 1050 n’esmenta el cementiri, i pel 1087 s’anomena parròquia.
  • Fins al segle XIII els territoris es van definint, amb l’aparició de la parròquia de Vallcàrcara, per exemple, i s’estableix un nucli habitat al voltant de l’església.
  • La dependència de Sant Llorenç del Munt, tan present a l’edat mitjana, disminueix amb l’abandó del monestir al segle XV.
  • A l’època moderna consten donacions d’altars i altres moviments que poden pressuposar canvis arquitectònics, però els grans canvis vindrien al segle XIX de la mà de mossèn Josep Miró, qui emprengué importants obres a l’església i també obres civils (com el pont de la Vila) i apostòliques.
  • El 22 de juliol del 1936 membres de la FAI de Rubí i alguns llorençans entraren a l’església, la saquejaren i van estellar i cremar a la plaça l’orgue, l’altar i algunes imatges.
  • Els arxius i les peces de valor es van salvaguardar amagant-los en diverses cases del poble, i mesos després es van fondre les campanes per a fer armamanent.
  • L’edifici actual és força reformat als anys 40 i 50.

L’església de Sant Llorenç ha estat molt remodelada al llarg dels segles; la base dels murs i alguns elements esparsos es podrien datar a l’època medieval, i l’alçat dels murs correspondria a l’època moderna. L’any 1887 s’hi feren reformes importants, i durant la guerra del 1936-39 fou tan malmesa que gairebé es reféu totalment als anys 40-50 (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l’any 1945).

L’actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d’entrada, i un singular cimbori de ceràmica vitriada al costat del campanar llarg i dret (amb una torreta o “cumani”, imitant els antics comunidors) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l’església és atribuït a Puig i Cadafalch.

D’entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt; fins a les profundes reformes del segle XIX l’entrada al temple es feia per la façana sud, però possiblement aquesta fos una portella més petita.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Feliu del Racó de Castellar del Vallès

Setmana dedicada a les Esglésies

Església de Sant Feliu del Racó està en el carrer de Pare Feliu, Sant Feliu del Racó de Castellar del Vallès.

Us presento la seva historia:

  • En els segles X i XI Sant Feliu del Racó era conegut com a Sant Feliu de Valrà.
  • L’any 920 l’església de Sant Feliu constava com a propietat del Monestir de Sant Cugat.
  • A inicis de l’any 936, un precepte del rei Lutari confirma els béns de Sant Cugat del Vallès on hi figura l’església de Sant Feliu.
  • Anys més tard, en el desembre de 1002, en la butlla de Silvestre II i en la de Joan XVIII, de novembre de l’any 1007, es torna a confirmar Sant Feliu del Racó com a béns de Sant Cugat.
  • A partir del 1052 ja no es troba, en el cartulari de Sant Cugat, el nom de Valrà, sinó el de Sant Feliu de Castellar
  • Figurant en una venda de l’any 1064, en que l’abat Andreu fa tractes amb Ramon Sans i la seva esposa, venent l’església de Sant Feliu de Castellar, amb les seves cases, terres, etc. a priori, pagant cada any una moneda d’or al monestir.
  • La parròquia actual és del segle XVIII (1712) ,
  • Celebra dues grans festes, la del patró Sant Feliu Africà, el quart diumenge d’agost i la de la copatrona Santa Quiteria, el 23 de maig quan s’hi celebra una benedicció de pans.

És una església parroquial amb testimoni preromànic consistent en un pòrtic o atri simètric al campanar actual, sota el qual hi quedava una gran portalada d’arcs de ferradura, difícil de comprovar donat l’estat en què es va trobar.

A cada costat de la porta hi havia dos arcs de pedra tosca i corresponien a les obertures d’un atri que era extern al temple.

Jordi Contjoch Boada / Generalitat de Catalunya

De la primitiva església romànica queda solament el campanar, situat a la façana de ponent. És d’estil romànic llombard amb planta quadrada i dos nivells de finestres geminades.

La decoració presenta arcuacions. A l’intradós de les finestres de la paret nord del campanar i sota el ràfec de la teulada que el cobreix, s’hi troben unes pintures, probablement coetànies, que simulen carreus irregulars. Aquest campanar romànic es troba en desús.

L’església fou reformada el segle XVIII, canviant-li l’orientació.

L’església actual és del segle XIX (1819) d’estil bizantí, amb una sola nau, campanar esvelt i octogonal.

L’ara d’altar és paleocristiana, realitzada en marbre i amb nombroses grafies incises i escampades per tota la superfície i la motllura. Les seves mides són: 94,5 x 54,5 x 6 cm. Les seves mides la relacionen amb altres lapidaris romans trobats.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

Les grafies s’han erosionat molt degut a l’emplaçament anterior de l’ara, en un safareig o bassa. La troballa d’aquesta ara fa suposar un origen més remot al segle x de l’església.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

L’Església de Sant Feliu del Racó és una església del poble de Sant Feliu del Racó, al municipi de Castellar del Vallès, és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Sant Cristòfol de Campdevànol

Sant Cristòfol de Campdevànol és un església neoclàssica tardana aixecada entre el 1885 i el 189, data aquesta de la seva inauguració.

Consta d’una nau amb dos passadissos formats per la unió de les capelles laterals; la nau central està coberta amb una volta de llunetes i dividida en quatre trams un dels quals hi té el cor que descansa sobre un arc rebaixat i una volta d’aresta; l’absis és semicircular; té un digne cancell.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-07-28_18-54-09.jpg

Al frontis hi ha un portal rectangular d’aires classicitzants amb fines pilastres adossades als muntants, entaulament, rosassa atrompetada a mitja alçada i cornisa angular sobre caps de biga. Els seus murs són de paredat d’un material marronós.

El 1909, es va construir un nou campanar de torre quadrada i octogonal, acabada amb una cúpula punxeguda. Aquest campanar, però, va ensorrar-se el 1944, enmig d’un gran terrabastall. Campanar merament funcional de parets nues; és el resultat d’una reconstrucció feta entre el 1944 i el 1945. L’escala que puja per l’interior és de cargol d’obra i està situada a la banda de migdia del campanar.

Recopilació de dades : Inventari de Campanes

Fotografies: Dora Salvador

Sant Martí de Sorbet de Viladecavalls

Sant Martí de Sorbet, es l’església que està en la Plaça de l’Església de Viladecavalls.

Us passo la seva historia :

  • Parròquia que té com a precedent l’antiga parròquia de Sant Martí de Sorbet del terme de Terrassa i del seu castell, prop de la casa forta de Cavall Sobirà, un dels antics nuclis de població de Viladecavalls juntament amb Cavall Jussà.
  • Aquesta antiga parròquia de Sant Martí té una data de consagració del 17 d’abril de 1096, pel bisbe de Barcelona Folc, on es documenta que hauria estat erigida pels habitants de Sorbet, dins del terme de l’església de Sant Pere d’Ègara.
  • Només se’n conserva una paret, que passà a conformar l’església actual construïda entre el 1785 i 1797.
  • La construcció d’aquest nou temple comportà gairebé a la total desaparició del l’edifici romànic.
  • El cos del campanar consta que fou començat a finals del segle XIX, en l’any1883.
  •  L’any 1922 s’hi col•loquen les campanes i l’esfera del rellotge que només queda present en la façana principal.

Es tracta d’un edifici de planta basilical de tres naus. L’absis poligonal, orientat al nord, està al mateix nivell que la nau central. La teulada, a dos nivells segons l’alçada de la nau, té el carener perpendicular a la façana principal. L’aparell es troba arrebossat i les cobertes són de teules àrabs.

L’antiga capella romànica, d’una sola nau, ocupa l’espai de l’actual cor de l’església i la caixa del campanar. Es conserva el mur oest, amb una porta d’accés, ara tapiada, d’arc de mig punt adovellada. A la part superior de la porta, centrada, hi ha una finestra, també tapiada, d’arc de mig punt.

L’interior de l’església presenta una nau central coberta amb una volta de canó amb llunetes dividida per arcs diafragmàtics, els quals es recolzen sobre una cornisa. En els murs laterals, on hi ha les llunetes, s’obren òculs amb els vitralls decorats amb els símbols dels evangelistes. Les naus laterals s’obren a la central mitjançant arcs de mig punt que arrenquen d’una cornisa que decora els pilars. Les naus laterals estan cobertes per voltes d’aresta. En les naus laterals s’obren algunes fornícules on s’ubiquen imatges de sants. Als peus s’hi troba un cor i un rosetó amb vitralls.

A l’altar major hi ha el Retaule de Sant Martí, de línies arquitectòniques, del mateix moment que es va construir l’església.

El campanar està adossat a l’església com una prolongació de la façana principal i del mur de l’est. És de planta quadrada i els seus murs es troben arrebossats i pintats de blanc com la resta de parament que conforma l’església. Presenta tres registres de divisió ben diferenciats per motllures en ressalt i dessota ornamentades amb una sanefa d’arcuacions cegues. Tot el cos es troba rematat per merlets esglaonats.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

En el primer registre, a la cara de la façana principal, s’obre una porta d’accés al campanar. En el segon registre, hi ha un senzilla finestra d’arc rodó i s’hi ubica el rellotge. En el mateix registre però a la cara lateral, hi ha una finestra tapiada que s’obre seguint la mateixa tipologia de finestra d’arc rodó amb motllura exterior. Aquest registre presenta un tram més llarg que els altres. En el tercer registre hi ha finestres de la mateixa tipologia amb motllura superior, en l’obertura del qual es troben suspeses les campanes.

La façana principal té una decoració similar al campanar. A la part baixa s’obre la porta d’entrada precedida per una petita escalinata. La porta és de tipologia rectangular amb un emmarcament de pedres ben treballades i motllures al llarg de la línia de d’intradós, tant en els brancals com a la llinda. A la part superior, i a partir d’un arc rebaixat; les pedres que conformen la llinda presenten un tractament ondulat i arrodonit als extrems. A la clau de l’arc hi ha una imatge de Sant Martí oferint la meitat de la seva capa a un pobre; aquest relleu és força esquemàtic i sense volum.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Marcant la meitat de la façana hi ha una cornisa amb un gran ràfec i línia d’arquets cecs a sota. Per sobre hi ha una petita rosassa i, coronant la façana, es torna a trobar el motiu de la cornisa de molta volada amb uns arquets cecs decorant la part inferior. Per sobre de la cornisa es pot veure una creu de pedra.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

La reixa d’accés a la zona del baptisteri està ubicada entrant al temple, a mà dreta. És feta de ferro forjat i està formada per dues fulles de tipologia rectangular amb l’acabament superior semicircular rodó. Les fulles rectangulars estan formades per barres rodones en sentit vertical, quatre a cada fulla, que a la vegada estan dividides horitzontalment en tres registres per barres planes amb elements decoratius adossats dins la tipologia dels «reganyols»; decoració que alterna l’element en punxa i espiral. A la part inferior hi ha una sanefa decorativa en espiral. A la part superior, l’arcada rodona inscriu una decoració fistonejada per l’intradós; després, centrant el semicercle, hi trobem tres cercles: el de l’esquerra inscriu el monograma JHS, el central té una decoració floral, i el de la dreta hi inscriu el monograma M (Maria). Dessota, al bell mig, hi consta la data 1867. Els tres cercles es troben rodejats per l’exterior per un dibuix de crestería.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

Sant Martí de Sorbet és una església del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé

Claustre gòtic de l’Església de la Concepció de Barcelona

El claustre gòtic de l’església de la Concepció de Barcelona està una de les illes de cases a la cruïlla dels carrers d’Aragó i de Roger de Llúria.

El claustre gòtic es localitza a la banda més meridional d’aquest grup de façanes i també fou traslladat parcialment de l’antic Convent de Jonqueres, però sense respectar-ne la seva fesomia original.

Es tracta d’un claustre de planta rectangular i dos nivells d’alçat, amb llurs galeries d’arcs en punta d’ametlla impostant sobre columnelles.

A la planta baixa, dites columnelles son lobulades i llurs àbacs presenten escultura amb motius florals i heràldics, mentre la galeria alta presenta columnelles de secció vuitavada.

El claustre és senzill i va ser construït en el segle XIV. Té una longitud de 30 metres i un ample de 17 metres.

Consta de dos pisos dividits en galeries.

Claustre de l’Església de la Concepció / Generalitat de Catalunya

Cadascun dels pisos disposa d’un total de 72 arcs.

Al claustre s’hi conserven tres urnes sepulcrals dels segles XIV i XV.

Adossada al claustre per la seva banda nord, i perpendicular al carrer Llúria s’hi bastí la Capella del Santíssim,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es d-2.jpg

un edifici neogòtic de capçalera plana amb tres naus a base d’arcs torals i diafragmàtics apuntats i coberta de vessants.

És una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Miquel de Castellgalí

L’Església de Sant Miquel de Castellgalí esta situada al carrer de Sant Antoni, 1 de Castellgalí.

Us passo la seva historia:

  • Està situada dins l’antic terme del castell de Castellgalí.
  • Es creu que sempre ha estat l’església parroquial del terme, el qual és documentat des del 924.
  • Fins al 1154 que no apareix esmentada com a parròquia de Castellgalí i hi torna el 1232.
  • Els orígens d’aquesta església són medievals, però ha sofert diferents remodelacions i transformacions.
  • La reforma més profunda data del S.XVII, com s’indica en una llinda de la porta situada a la capçalera (1632).
  • El campanar, de forma quadrangular és força freqüent en les esglésies del segle XVII d’aquesta comarca.
  • Posteriorment, en el segle XIX (1897), fou engrandida i decorada amb estil neogòtic; n’és una bona mostra el portal principal.
  • L’obra fou patrocinada per la família de Magí Pladellorenç.
  • A l’interior s’hi col•locà un altar de marbre, amb escultures de Crist, Sant Miquel i Sant Magí, realitzades per Josep Llimona, però que foren destruïdes el 1936.

Es tracta d’una església de dues naus, una central molt més ampla i gran que la lateral situada al costat dret. Estan cobertes amb una volta d’imitació ogival feta de maó.

En el punt de creuament dels nervis de les voltes hi ha sis claus de volta amb funció ornamental. Quatre pilars, sobre els quals es recolzen uns arcs escarsers, separen la nau central de la lateral.

Maria Alba Oliberes -1989 / Generalitat de Catalunya

Sota mateix de la coberta s’obren una sèrie de finestres arrodonides que juntament amb l’ull de bou de la façana, contribueixen a la il·luminació del recinte.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Una motllura situada sota les finestres recorre totes les parets de la nau. En el lateral esquerre hi ha quatre capelles, definides per unes pilastres que sobresurten lleugerament del mur. La capçalera és poligonal i a l’entrada hi ha un cor. El portal és d’estil neogòtic amb arquivoltes apuntades.

La façana està arrebossada, però té un sòcol de pedra ben tallada; la resta de l’aparell és obrat amb carreus força irregulars.

A la capçalera de la nau lateral es troba la talla barroca del Sant Crist, realitzada al segle XVII.

De planta quadrada i coronament de mirador. Representa una torre de defensa o de refugi, ja que al segle XV el veí castell de Galí restà “molt destrossat”.

Sant Miquel de Castellgalí és una obra del municipi de Castellgalí (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Sant Salvador de Polinyà

L’Església de Sant Salvador està situada en la Plaça de l’Església, a la part alta de la població de Polinyà.

Us passo la seva historia :

  • L’església de Sant Salvador és citada com església parroquial de Polinyà des del segle XI.
  • La seva consagració va tenir lloc l’any 1122.
  • Va seguir amb les seves funcions com a tal fins a l’any 1792 quan va passar a dependre de l’església de construcció nova, perdent la categoria de parròquia.
  • L’església actual va ser inaugurada l’any 1792 quan deixa de tenir culte la primitiva església romànica.

L’actual església parroquial és una edificació del segle XVIII, adossada al mur de tramuntana de l’antic temple romànic que actua com a pòrtic d’entrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4164_01.jpg

El temple primitiu consta d’un absis semicircular del segle XI amb decoració d’arcuacions entre lesenes i el campanar de torre amb la base de la mateixa època.

La nau coberta amb volta de canó i la resta del campanar corresponen a una obra del segle XII. Està documentada des del segle xi, període al qual correspondrien l’absis semicircular, on hi havia pintures murals.

L’entrada al temple actual es fa per una porta d’arc rodó de mig punt adovellat que es podria interpretar com l’entrada lateral de l’antiga església. En aquesta façana hom hi veu, també, la presència de contraforts. El campanar de planta quadrada corresponent a l’antiga església romànica, situat a la banda septentrional.

Les pintures murals de Sant Salvador de Polinyà són un important conjunt de pintures murals realitzades a aquesta l’església. Van ser descobertes durant unes obres realitzades durant la segona dècada del segle XX.

Al Museu Diocesà de Barcelona es conserven les pintures murals del segle XII de les quals se n’ha fet una reproducció a Sant Salvador. El 1930 Joan Prats i Tomàs va finançar l’arrancament i el transport per a dipositar finalment les pintures al Museu Diocesà de Barcelona, a canvi de l’extracció d’un fragment per a la seva col·lecció privada. Amb la mort de Joan Prats, el fragment passà a completar les pintures al Museu Diocesà.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2_01.jpg

Sant Salvador de Polinyà és una església del municipi de Polinyà (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia Carpintero

“Pi dels llibres”de Matadepera

En Febrer de 2018 es va inaugurar El “pi dels llibres”, una iniciativa de la Regidoria de Cultura que va comptar amb la col·laboració de la Biblioteca Àngel Guimerà i la Germandat de Sant Sebastià .

El “Pi dels llibres” va néixer amb la idea de ser un espai públic dedicat a promoure la lectura i relacionar amb les Festes de Sant Sebastià, on el pi juga un paper central per tal de relligar el plaer de la lectura amb la natura, tot aprofitant, ni que sigui simbòlicament, el tronc del pi de Sant Sebastià.

Aquest element, està situat al carrer Pere Aldavert, just al costat de la plaça de l’Església,

Està servin per promoure la xarxa d’intercanvi de llibres al poble, altrament coneguda com a passa llibres o bookcrossing.

Recull de dades : Ajuntament de Matadepera.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé