Església de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí

L’Església de Sant Joan Baptista està situada en la Plaça de l’Església 1, amb carrer de Catalunya (Santa Oliva) de Sant Joan Despí .

Us passo la seva historia mes destacada :

  • L’origen de l’església es remunta del segle XI.
  • Inicialment romànica, s’engrandí al segle XVI.
  • L’any 1781 s’hi instal•là el campanar.
  • Fou enderrocada i tornada a reconstruir nombroses vegades.
  • A finals de segle XIX se li dóna una façana neoclàssica.
  • Fou enderrocada l’any 1936, excepte el campanar (el campanar actual encara és el neoclàssic construït al segle XIX).
  • La seva reconstrucció fou encarregada a l’arquitecte Josep Maria Ayxelà i Tarrats i la direcció artística a Josep Maria Jujol.
  • La làpida, datada el 1259, ens parla de l’ingrés a l’orde del presbiterat de Pere Romaní. Actualment es troba al terra de la rectoria, sota el porxo obert però originàriament es trobava a la façana de la parròquia.
  • Hi ha nou línies de text en lletres capitals separades per línies fines com la que forma el rectangle que delimita la inscripció. La làpida és partida en tres trossos i s’hi veuen alguns cops, per la qual cosa s’han perdut moltes lletres.
  • Les dues talles romàniques originàries de l’església són, des de la guerra civil, desaparegudes.

Presenta planta de creu llatina i tres absis i no té decoració externa.

Se li han realitzat restauracions continuades fins al segle XX.

Té una plaça al davant i s’hi accedeix mitjançant una escalinata semicircular feta amb esglaons de poca alçada.

A la façana s’hi poden distingir les diferents èpoques.

Els treballs de guix del púlpit i de forja en les reixes són obra de Josep Maria Jujol. També ho és la urbanització de la plaça lateral.

Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí és la principal església de Sant Joan Despí  i és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Església de Sant Vicenç de Tossa de Mar

L’Església de Sant Vicenç està situada en la Pl. de l’Església a Tossa de Mar.

No s’ha de confondre amb Església Vella de Sant Vicenç.

Us passo la seva historia :

  • La primera església de Sant Vicenç es va construir en un indret elevat de l’antiga vila de Tossa, on hi havia hagut el poblat ibèric i, més tard, la colònia romana. Al segle X va ser quan el temple va quedar subordinat al monestir de Ripoll, després que el comte Miró de Barcelona li fes donació de l’alou de Tossa.
  • Fins el segle XVIII (1755), no es construiria l’actual església de Sant Vicenç de Tossa de Mar, quan la població va sortir de les seves muralles i va anar-se assentant a la plana.
  • El nou temple es va consagrar al cap d’11 anys, el 1776, i es va fer una processó solemne per fer el trasllat simbòlic del culte de l’antiga a la nova parròquia.

Sant Vicenç de Tossa és un edifici de grans dimensions situat al mig de la Vila Nova de Tossa que es basa en una nau central i capelles laterals.

Està adossat a les actuals dependències de l’Ajuntament i del Consell Comarcal, amb les quals forma una illa de cases.

El disseny de la planta de l’església és d’arrel contrareformista (segles XVI-XVII) i va ser dirigida pels mestres de cases Josep Petit i Salvi Lliura, en dues etapes.

La nau central és molt voluminosa i a tot voltant hi ha diferents capelletes, cinc per banda, les quals estaven totes decorades amb retaules que es van cremar durant la Guerra Civil. Tant sols se’n va salvar un: el de la Puríssima.

Les parets presbiterals i la volta del temple estan decorades amb pintures murals.

La façana, d’estil barroc tardà, va ser alçada en pedra de Montjuïc (Barcelona), i sobre la porta d’entrada, destaca l’escut de la població i la imatge del sant patró.

Cal destacar, a més la gran devoció que genera a la gent del poble una imatge de Sant Sebastià. Aquesta devoció es referma cada any amb el vot de la vila quan els dies 20 i 21 de gener els feligresos fan una caminada fins a Santa Coloma de Farners per commemorar el fet que Sant Sebastià els salvés de la pesta.

Sant Vicenç de Tossa forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Badalona

L’Ajuntament de Badalona esta situat en la Plaça de la Vila de Badalona.

Actualment l’Ajuntament de Badalona té diverses seus. La Casa Consistorial de Badalona és la seu tradicional des del segle XIX, si bé avui dia només ho és en l’àmbit institucional, on se celebren els plens municipals i on es troben els despatxos de l’alcalde i el d’algunes tinences d’alcaldia.

El maig de 2007 es va inaugurar el nou edifici El Viver, que compta amb un total de vuit plantes, destinat a acollir les oficines municipals i les regidories del consistori, així com els serveis d’atenció al públic per donar el màxim d’accessibilitat i una sala d’exposicions.

Us passo la seva historia :

“ La primera forma d’organització municipal a Badalona la trobem l’any 1389, en què una sentència arbitral declara els pagesos badalonins «sòlids i afocats» dels senyors feudals. Aquest fet fou un punt intermedi en el procés de plets entre pagesos i senyors, personificats principalment en els Santcliment i els Aversó, els quals pretenien tenir uns drets feudals sobre els seus homes que, en realitat, no posseïen; la situació derivava de la crisi baixmedieval que va despoblar Badalona i feia que els nobles cerquessin altres mètodes per aconseguir recursos econòmics. No obstant això, la sentència no va satisfer als pagesos, ans al contrari, va provocar que els pagesos de la parròquia de Badalona s’unissin i creessin un deute comú, derivat dels préstecs i censals a pagar.

L’any 1430, Alfons el Magnànim, mancant de diners, vendrà el terme de Badalona a la ciutat de Barcelona, assegurant la independència de Badalona dels senyors feudals, tot i els intents dels Santcliment d’imposar-se al terme i malgrat la divisió territorial entre les diferents torres feudals, el sentit d’unitat territorial del terme es mantindrà gràcies a la institució de la parròquia, radicada a l’església de Santa Maria.

Tot plegat no va fer prosperar la incipient estructura comunitària que havien creat els pagesos, tot i que mai s’abandonà l’exigència de major autonomia; el 1472, els jurats i prohoms de Badalona demanen a Joan II que se’ls confirmin els seus privilegis, usos i costums, demanda que fou satisfeta sota el sistema de carreratge de la ciutat de Barcelona; es va concedir als badalonins la facultat de reunir-se i formar consell sempre que els semblés necessari, i la d’establir taxes, talles i altres drets que impliquessin a tots els habitants i terratinents del terme i parròquia…”

Per a mes dades actuals podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Badalona

Podríem dir que l’Ajuntament de Badalona, és situada en el cor de Badalona i centre comercial d’aquesta ciutat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga església de Santa Maria de Puigcerdà

L’antiga església de Santa Maria, està situada en la Plaça de Santa Maria a Puigcerdà.

L’església de Santa Maria de Puigcerdà va ser l’antiga parròquia de la vila, de la qual les úniques restes conservades són el campanar, ascendible des de finals del s. XX, i una portalada, traslladada a l’església de Sant Domènec.

Us passo detall de la seva historia :

  • Sembla que l’inici de la construcció del temple és el març de 1178, i l’11 d’octubre del mateix any el papa Alexandre III va concedir-ne al bisbe Arnau la possessió.
  • Va començar sent un edifici romànic ampliat i reformat a finals del XIII en estil gòtic.
  • Les reformes més important s’hi feren durant els segles XIV i XVIII, en l’últim cas a causa d’un incendi documentat, l’1 de juny de 1785, que afectà l’altar major, el presbiteri, les sagristies, l’arxiu i l’orgue; és a dir, la totalitat de l’església.
  • Tristament l’any 1936 va ser enderrocat per la CNT-FAI durant la guerra civil espanyola.

L’antiga església de Santa Maria era formada per tres naus i un atri campanar als peus. L’edifici va ser ampliat i remodelat des de l’inici, en un procés que esdevé força complex. Les naus laterals, fetes amb volta de creueria, tenien diverses capelles entre els contraforts, catorze a finals del segle XIX.

Del conjunt era destacable la portalada d’entrada de ponent, del segle XIV, que actuava com a atri, feta amb marbre vermell d’Isòvol i en què hi havia diverses làpides a terra.

L’entrada comunicava amb el cor i la nau central. S’hi observen arquivoltes ogivals, amb motllures pentagonals i rodones, que se sostenen sobre deu columnes rodones culminades amb capitells, decorats amb motius vegetals, com dues pinyes. A la dreta encara és visible el baix relleu d’un traginer.

La porta de migdia, feta amb el mateix tipus de pedra que l’anterior, tenia uns esglaons que baixaven a l’alçada de l’actual campanar, ja que la plaça actual es construí sobrepujada amb les runes de l’església. Constava de cinc arquivoltes ogivals de motllura rodona amb cinc columnes, del mateix estil, i els capitells estaven decorats amb caps de gatons.

Una de les arquivoltes es restaurà i es va reinstal·lar a l’església de Sant Domènec de Puigcerdà, al costat de la porta principal, que dóna pas al baptisteri.

El campanar era quadrat i ample, amb un acabament de plom l’arranjament del qual va causar un incendi el 6 de juliol de 1650, amb què es van fondre campanes i rellotge. La coberta era coronada amb un motiu daurat. L’accés era una escala de cargol de granit i s’hi conserven les obertures originals i ogivals a banda i banda. A les altres dues bandes i hi ha dues rosasses de granit.

Al tram superior, que és més llarg i fou construït durant les reformes del XVIII, el campanar passa a ser octogonal i només apareixen carreus als angles del polígon. El coronament és del XIX.

En l’actualitat és l’oficina Municipal de Turisme de Puigcerdà.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Puigcerdà, Viquipèdia i altres

Adaptació al text i recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

 

Església de la Mare de Déu de Montserrat ( Capella) de Vilanova del Vallès

L’església de la Mare de Déu de Montserrat, està situada en el passeig del Centenari, 49 de Vilanova del Vallès.

Era una petita Capella dedicada a la Mare de Deu de Montserrat , quan a nivell de municipi depenia de La Roca del Vallès.

Ara per evitar el desplaçament fins l’església de Sant Esteve de Vilanova del Vallès, que està allunyada del centre de la població, es va atorgar que fora declarada com a segona església d’aquest municipi, depenent de l’església de Sant Esteve. (Santuari de Santa Quitèria). Pertany al Bisbat de Terrassa.

Es troba al costat de l’edifici de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès.

És de limitades dimensions, disposa sobre de la porta de l’entrada d’una sola campana i un mosaic de la Mare de Deu de Montserrat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joan d’Horta de Barcelona

L’ Església de Sant Joan d’Horta està situada entre els carrers de  de Campoamor, 2-4, de la Rectoria, 1-3 i de Salses 35-37 a Barcelona.

L’església de Sant Joan d’Horta és un temple catòlic situat al districte d’Horta – Guinardó de Barcelona i pertany a l’arxiprestat d’Horta.

Us passo breument l’historia de L’antiga església de Sant Joan d’Horta :

  • Va ser construïda al segle x, en estil romànic.
  • Estava propera a les terres de la família Horta (o Orta), la principal família de la vila, a la qual va donar nom
  • Era sufragània de la parròquia de Sant Genís dels Agudells.
  • La seva ubicació era diferent a la de l’església actual, en el terreny de l’actual Club Tennis d’Horta, al nº 66 del carrer de Campoamor.
  • Era una església senzilla, de tres naus amb volta de canó i un campanar quadrangular amb merlets, que assemblava una torre de defensa.
  • El 1860 va esdevenir parròquia.
  • Aquesta església va ser destruïda el 1909, en el transcurs de la Setmana Tràgica.
  • Solament va quedar en peus el campanar, que va ser enderrocat el 1929.

Uns anys abans de la seva destrucció, hi havia ja un projecte per construir una nova església, ja que l’antiga havia quedat petita per a la creixent població d’Horta,

  • Es va posar la primera pedra el 24 de juny de 1905, en un acte presidit pel cardenal Casañas.
  • Així, després de la destrucció del temple el 1909 es van accelerar els preparatius per a la nova església, tot i que finalment no es va iniciar la construcció fins al 1911.
  • Les obres van durar sis anys, i l’església va ser inaugurada el 21 d’octubre de 1917.
  • L’edificació es va realitzar en uns terrenys més propers al nucli de la població.
  • El 1936 va ser incendiada en el transcurs de la Guerra Civil, i reconstruïda el 1939, tot i que les obres van prosseguir fins al 1980, ja que el 24 de juny d’aquest any es van inaugurar el portal i el timpà.
  • El 1948 es van instal·lar les campanes, conegudes per Miquela i Lluïsa.

La nova església d’Horta,  és d’estil neogòtic, amb unes mesures de 20 metres d’ample, 47 de llarg i 20 d’alt.

Té un creuer amb tres voltes, la central sobre quatre arcs torals, i un absis octogonal amb nou vitralls amb escenes de la vida de Sant Joan Baptista, a qui està dedicada l’església.

La façana presenta un portal amb tres arcs apuntats superposats, amb un timpà amb la imatge de sant Joan Baptista i la inscripció «el regne de Déu és a prop» (Mateu 3, 2).

Sobre el portal hi ha un gran finestral ogival, i ho flanquegen dues torres octogonals que recorden les de l’església de Santa Maria del Pi.

L’església de Sant Joan d’Horta és cap de l’arxiprestat d’Horta, que inclou les esglésies de Mare de Déu del Mont Carmel, Sant Antoni de Pàdua, Sant Marcel i Santa Teresa de Jesús.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Església de Sant Pere de Pierola d’Els Hostalets de Pierola

L’església de Sant Pere de Pierola està situada al Turó a la riera de Pierola d’Els Hostalets de Pierola (Anoia). És l’antiga església parroquial, arruïnada, del municipi dels Hostalets de Pierola .

Fotografia : Fons de la Generalitat de Catalunya

Us passo un breu detall de la seva historia :

  • Es coneix l’existència d’una petita església romànica des del 1060 en ser llegat un alou a la parròquia de Sant Pere de Pierola.
  • L’església de Sant Pere està documentada des de l’any 1071
  • L’edifici s’alçava sobre la riera de Pierola, situat dalt d’un turó que en sofrir l’acció erosiva de les aigües, amb el pas dels anys amenaçava l’enrunament de la petita església.
  • L’antic edifici romànic va ser substituït per un nou temple barroc, edificat l’any 1750.
  • A mitjans del segle XVIII es comencen les obres de refer les parets.
  • Les obres s’acabaren a mitjans del segle XIX.
  • Va fer funcions d’església parroquial fins l’any 1868.

És una església edificada damunt les restes d’una capella romànica i edificada en direcció perpendicular a la primitiva. Típica església rural que incorpora la rectoria, el cementiri.

L’església té una nau central amb quatre capelles laterals, entre els contraforts, la volta és de canó i amaga una coberta a dues vessants que té diferents alçades amb obertures.

Destaca el campanar de paret de maó i cobert de teulada a quatre vessants edificat damunt les restes de l’antic campanar original de parets de pedra.

La façana principal té aspecte de masia, ja que l’antiga rectoria engloba l’entra de l’església. Hi ha un rellotge de sol amb la data inscrita de 1828. El conjunt de l’església i casa annex, actualment es troba en estat ruïnós i amb perill d’enfonsament.

Sant Pere de Pierola és una església dels Hostalets de Pierola inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

  • Aquesta setmana la dedicarem a Esglésies, ermites i santuaris.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església de Sant Pere de Reixac de Montcada i Reixac

Sant Pere de Reixac és un temple parroquial catòlic ubicat a Montcada i Reixac , és l’església parroquial de l’antic nucli de Reixac.

L’antiga església parroquial de Reixac està situada dalt d’un turó, al vessant occidental de la Conreria.

Grans vistes al Vallès Occidental

Us passo un recull de la seva historia :

  • Aquest lloc és documentat l’any 963.
  • L’any 1028 es documenta la parròquia en una escriptura de venda d’un alou, que comprenia els llocs de Porciano al pla; Bello Viziano, Albiniana i Canalies a la serralada.
  • L’església fou consagrada el 28 de desembre de 1048 per Guilabert, bisbe de Barcelona.
  • L’any 1171 fou donada a la canònica de la seu de Barcelona.
  • L’any 1581 es va agregar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
  • Va ésser cremada durant la Guerra dels Segadors, el 1651.
  • Fou reconstruïda el 1676.
  • L’any 1778, el bisbe de Barcelona, José Climent, la fa vicaria perpètua pel decret de Carles III.
  • L’any 1876 la parròquia de Reixac va passar a pertànyer a Montcada.
  • El conjunt va ser restaurat per Jeroni Martorell l’any 1951.

Ara us passo la descripció  de Sant Pere de Reixac :

És un exemple d’arquitectura romànica religiosa, tot i que documentalment sembla provat que en dates del segle X, Reixac tenia temple i que al constituir-se en església parroquial cap a l’any 1028 s’hauria engrandit.

L’estat actual és producte de la restauració a què ha estat sotmesa, a partir de la seva reconstrucció l’any 1676, i després més recentment s’han anat fent millores per a la seva conservació.

La factura és representada per pedres i carreus ben escairats disposats per fileres. Les obertures són finestres amb esplandit.

La porta d’entrada, orientada a migdia, és d’arc rodó de mig punt i adovellada, decorada amb una motllura que ressegueix tot l’emmarcament per l’intradós.

El temple és de planta rectangular i a l’interior s’hi distribueixen dues naus orientades de l’est a l’oest.

La nau més gran exterioritza un absis quadrangular i la més petita dibuixa a l’exterior un absis circular, en els dos casos finestres amb esplandit que donen llum a l’interior.

Seguidament del mur de migdia s’estén el cementiri de la parròquia. La coberta és de teula àrab.

El campanar, adossat al mur de migdia, presenta dos cossos ben diferenciats. El primer és quadrat i sembla ser originari de la primera època de l’església encara que també podria ser anterior i formar part d’una torre de defensa o de guaita. El segon cos és de planta octogonal i consta de dos registres, un primer pis i separats per una motllura un segon en el que s’obren quatre finestres amb arc de mig punt.

Els murs presenta uns carreus ben escairats, sobretot en el primer cos i fa pensar que el segon fou fet amb elements reaprofitats en la reconstrucció de l’església el 1676.

La finestra, és rectangular; la pedra de la llinda ofereix un treball dins les variants de l’arc conopial-flamíger. La llinda reposa sobre sengles pedres també treballades a fi i a efecte de donar més èmfasi a l’obertura de l’arc.

Sant Pere de Reixac  És una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vistes al Vallès Occidental

  • Aquesta setmana la dedicarem a Esglésies, ermites i santuaris.

 

Dades recollides de : Viquipèdia i Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez

 

Santuari de Santa Quitèria i l’església de Sant Esteve de Vilanova del Vallès

L’església de Sant Esteve està situada en el  barri de Santa Quitèria, s’arriba per la carretera de la Roca,  km 21,5, on es pren el Passeig de Santa Quitèria, fins el numero 33, on està el conjunt d’edificis.

L’església es sobre d’un petit turó, a les afores de Vilanova del Vallès.

Sant Esteve de Vilanova del Vallès, també, es coneguda per Santuari de Santa Quitèria.

 


Us passo la seva llarga història :

  • La parròquia està documentada per primera vegada en un testament de l’any 1006, per tant es molt mes antiga.
  • A partir d’aquest moment comencem a tenir notícies seguides de la parròquia.
  • El campanar té arcuacions llombardes, probablement del s. XVI o principis de l’altra
  • La capella de la dreta es va construir l’any 1614.
  • A la capella de la dreta hi ha el retaule de la Verge, realitzat el 1628 i daurat el 1648.
  • La portada té gravada la data del 1645.
  • El cor és del 1798.
  • A la banda de fora hi ha restes que podrien correspondre a l’antiga portada.
  • Tot i que l’edifici actual és posterior, queden algunes restes del primitiu edifici romànic.
  • L’any 1914 a l’enrajolar l’església es van trobar els fonaments de l’edifici antic amb capcer semicircular.
  • La imatge central, de la verge del Roser, és moderna.

És un edifici d’una sola nau amb dos trams i coberta amb volta apuntada.

A l’esquerra té dues capelles laterals cobertes amb volta de creueria i sostingudes per mènsules figurades.

A la dreta hi ha la capella de la Mare de Déu i està formada per dos trams tancada per una cúpula amb llanternes.

El cor té balustrada i la volta de sota és de llunetes.

El campanar és romànic llombard a la zona inferior i amb obertures d’arc apuntat a la zona superior, coronat per una balustrada de maó.

La portada té dues pilastres amb capitells esqueixats i en el frontó hi ha una fornícula que aixopluga la imatge de Santa Quitèria

i al seu damunt l’escut amb l’anagrama de Jesucrist i Maria i gravada la data de 1645.  

Cal destacar l’edifici del costat, que es privat.

Sant Esteve de Vilanova del Vallès és una església del municipi de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

  • Aquesta setmana la dedicarem a Esglésies, ermites i santuaris.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Església de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès

 

L’Església de Sant Genís, esta situada en la plaça de l’Església de L’Ametlla del Vallés.

Us passo un resum de la seva llarga historia :

  • A l’inici del segle Xè Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Gifré el Pilós i de Guinidilda, comandava la senyoria de L’Ametlla.
  • L’any 906 va fou present en un Sínode celebrat a Barcelona presidit per l’Arquebisbe Arnust de   Emma a través dels seus representants demanà a favor seu la confirmació de l’església de Sant Genís, situada a la població de L’Ametlla (aleshores anomenada Amigdala).
  • És, però, l’any 932 quan neix oficialment la parròquia. El bisbe Teodoric consagra solemnement l’església i la dedica al màrtir Sant Genís de Roma.
  • Durant el segle XIIè quan es va remodelar i ampliar el temple primitiu que fou de bell nou consagrat per l’arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer  l’any 1123.  D’aquella primitiva església romànica només en queda un pany de mur, situat a la cara sud de l’edifici actual, amb dues finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt.
  • Al 1679 per iniciativa del rector mossèn Joan Sanmartí començà la construcció del nou temple que s’edificà sobre l’antiga església.
  • Al costat sud-est de la façana s’aixecà una torre quadricular com a campanar, obres que duraran fins l’any 1692, per bé que més endavant se n’incrementà l’alçada. De la mateixa  època és la Rectoria, adossada a la cara posterior  del temple parroquial.
  • Al juliol de 1936, temps de revoltes i de crema d’esglésies, una hàbil maniobra de l’Ajuntament evità que el temple fos incendiat per part d’un escamot revolucionari foraster, al·legant que ja s’havia destinat l’edifici al Sindicat Agrícola de Rabassaires. Malgrat tot, van destrossar les imatges i els ornaments de l’església. També van derruir l’altar major amb el seu valuós retaule, una veritable escultura artística d’estil neoclàssic.
  • Acabada la Guerra Civil es féu una reforma exterior i interior del   Es va transformar l’escalinata modernista d’entrada al temple i es modificà l’estructura del campanar.
  • A la portada dues pilastres sostenen un arquitrau.  El fris  és decorat  amb motius florals i una cornisa senzilla. El cos superior  té una fornacina coronada amb una bola que encabeix les escultures de Sant Genís de Roma i de Sant Genís d’Arlès. Més amunt hi ha un ull de bou que proporciona il·luminació al cor.
  • Al 1943 es decorà l’absis amb unes magnífiques pintures murals, amb les imatges sobreposades dels Patrons de la Parròquia: Sant Genís de Roma i Sant Genís d’Arlès.

Per a mes dades sobre l’Església Parroquial de Sant Genís, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_de_l%27Ametlla

i a :

http://santgenis.org/

La Rectoria, està situada darrera de l’església.

L’Església de Sant Genís de l’Ametlla està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de l’Historia : Blog de la Parròquia de Sant Genís

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé