Colònia Vidal de Puig-reig (Berguedà)

La Colònia Vidal  s’arriba per la sortida 79 de la C-16, Puig-reig (sud) .

Us passo la seva historia:

  • El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els “Vidalets”.
  • L’any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per a la construcció de la Colònia.
  • La construcció d’aquesta va començar el 1892, a partir del projecte d’un dels seus propietaris, l’enginyer Vicenç Vidal i Casacuberta, però no es va acabar de construir fins a l’any 1901.
  • Ignasi Vidal va morir abans d’acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills.
  • La colònia va estar en funcionament 79 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l’any 1980.

La Colònia Vidal, també coneguda com a Can Vidal, és una antiga colònia tèxtil concebuda com un nucli autosuficient, amb habitatges per als obrers, església, escola, etc. a la riba del riu Llobregat, en el municipi berguedà de Puig-reig inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Les colònies industrials van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial de Catalunya. Actualment hi mostra el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig.

La Colònia Vidal respon al model d’estructura completa de les colònies industrials. A més dels elements productius (la fàbrica, la turbina amb la corresponent resclosa i el canal, i altres edificis destinats a la producció industrial) i dels habitatges per als treballadors, compta també amb tots els serveis típics de les colònies: església, convent, escola, cine-teatre, cafè, etc.

Els habitatges de la colònia responen a unes tipologies diferents segons les necessitats: cases unifamiliars de dos pisos unides que formen carrers i blocs més o menys aïllats de tres pisos, amb diferents materials -com la pedra o el maó-.

Cap als anys 40 del segle XX, la colònia conegué una nova etapa constructiva: s’edificà l’església de la Puríssima Concepció en un estil neomedievalista, la Torre de l’amo, la del director i alguns carrers de cases més.

Per a més informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_Vidal

Es pot fer una visita guiada a diferents espais de l’antiga fabrica.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Eugènia de Berga (Osona)

L’Església de Santa Eugènia està en la Plaça Major de Santa Eugènia de Berga.

Us passo la seva amplia història:

  • L’església de Santa Eugènia es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc de la vila de Berga. Comença a aparèixer documentada a partir de l’any 917; les seves funcions parroquials s’esmenten ja l’any 976. L’any 1058 apareix ja esmentada amb el nom complet de Santa Eugènia de Berga.
  • L’església, a més d’estar dedicada a Santa Eugènia, també ho era a Santa Cecília, tal com és documentat l’any 974, mentre que el 1374 els altars del temple eren dedicats també a Santa Maria i Sant Jaume en un mateix altar, que són les advocacions que apareixen el 1173, quan l’església fou consagrada de nou.
  • L’església fou reconstruïda entorn de l’any 1050 i consagrada pel bisbe Oliba o pel successor Guillem de Balsareny segons el pot de relíquies segellat amb l’anell de Bernat Tallaferro, que va heretar el bisbe Oliba, descobert l’any 1970.
  • Vers l’any 1144 l’església de Santa Eugènia fou cedida a la canònica vigatana, i es feren importants obres de reforma com la construcció d’un cimbori-campanar, i un portal esculpit amb capitells i arcuacions, així com una torreta a la banda sud-est.
  • El 1173 l’església fou consagrada de nou.
  • Al llarg dels segles xvi i xvii es van afegir capelles als laterals de la nau, i el 1859 una gran capella del Santíssim. Totes aquestes capelles foren suprimides en la restauració efectuada entre 1955 i 1975 per la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs.
  • El portal es degué construir a mitjans del segle xii quan s’efectuà la reforma de la façana del temple. Per aquest motiu, l’església de la qual tenim notícies des del segle X i que fou renovada al segle xi, el 1173 es va tornar a consagrar. L’acte fou oficiat pel Bisbe de Vic, Pere Redorta, i pel Bisbe de Tortosa i Abat de Sant Joan de les Abadesses, Ponç Monells. Aleshores foren dedicats els tres absis a Santa Eugènia, Santa Cecília i Sant Jaume.
  • L’historiador vigatà E. Junyent, en un article sobre l’església, senyala la semblança d’aquest portal amb el de la primitiva façana de la Catedral de Vic i dona la hipòtesi que fos obrada pels mateixos artistes.
  • El cloquer es degué erigir a mitjans del Segle XII quan s’efectuà la reforma de la façana del temple i la torrella d’angle del mateix indret.
  • Aquest campanar damunt d’un cimbori, és únic en la comarca i presenta una gran bellesa arquitectònica.

Edifici d’una nau i tres absis oberts al transsepte, amb cimbori sobre el creuer. La nau és coberta amb volta de canó. L’interior ha estat totalment restaurat, i mostra la pedra nua. Les finestres de la nau central són totes recents. Al segle XIII es va construir un campanar de tres pisos sobre el cimbori, així com la façana de ponent, amb pedra ben tallada, un cor sobre la porta d’entrada i una torrella a la part esquerra de la façana, des d’on es puja a la teulada i al campanar.

Tant la nau com el transsepte estan coberts per volta de canó; al punt d’intersecció de la nau amb el transsepte s’hi aixeca una cúpula o cimbori sobre trompes, que fa de suport del campanar. El cimbori és de planta octogonal i acaba amb un fris de finestres cegues.

El campanar és robust, de tres pisos: l’inferior conté dues finestres simples, d’arc de mig punt, força separades; la segona planta té una finestra trífora partida per dues columnes. La coberta és piramidal, força aplanada, de lloses i a quatre vessants, i acaba amb un pinacle amb creu i penell.

La façana, acabada amb un pinacle triangular, està feta amb el mateix tipus de pedra que el campanar; ambdues varen ser fetes al segle XII. Al costat hi ha una petita torre que acaba en una finestra biforada i és coberta en forma piramidal, reformada cap al 1970. La resta de la façana és totalment llisa, llevat de l’òcul i de la portalada. La decoració de les arquivoltes és de temes florals i entre llaços i la dels quatre capitells són ornamentacions vegetals i animals. Tota l’escultura revela una clara influència de l’escola ripollesa.

Roger Vonent Arnau / Generalitat de Catalunya

Els murs laterals de la nau, amb dues finestres d’arc de mig punt per banda, es varen refer en gran part durant les obres de restauració, perquè s’havien perforat amb grans arcs per donar accés a les dues capelles de l’època barroca que s’havien edificat a cada banda. També el gran fris de finestretes cegues entre grans lesenes i la cornisa que corona els murs laterals de la nau. Els braços de la nau, en canvi, es mantenen en la disposició original.

Els absis no tenen decoració externa i són llisos, amb una finestra de doble esqueixada al centre. El de la part meridional es va refer sobre les bases del que s’havia destruït en construir la sagristia que hi havia en aquest lloc des del segle XVIII.

Torrents i Buixó, Carme -1986 / Generalitat de Catalunya

La part superior del cimbori, ornat amb un fris de finestretes cegues, les arcuacions de tipus llombard del campanar i, des de la restauració, el fris que orna els murs laterals de la nau central, són fets amb pedra rogenca que ressalta sobre el to grisenc de l’edifici. Durant la restauració dels anys 1960 s’hi va adossar una capella de planta hexagonal, amb funcions de parròquia (que ara ja no té).

El portal és un element moble adovellat amb expandit. A l’extradós de l’arc hi ha una inscripció damunt d’unes ovelles. A l’intradós de fora cap a dins, hi ha cinc arcuacions damunt impostes amb entre llaços. L’externa presenta forma de fulles palminervades, la segona descansa damunts dels capitells; l’esquerre amb formes vegetals i decoracions antropomorfes, i el dret amb formes vegetals i amb dues aus encarades (una de les quals té el cap mutilat).

L’arcuació és decorada amb entre llaços de soga. La tercera, la decoració és mixta amb formes vegetals i geomètriques. La quarta, també descansa sobre els capitells; l’esquerre decorat amb formes vegetals i figures antropomorfes, el dret segueix el mateix però els rostres són barbats. L’arcuació presenta aus entrellaçades amb fulles de parra. La cinquena i última descansa sobre imposta amb decoracions vegetals i, tant el pilar com l’arcuació, presenten estries amb decoracions de pics incisos. La pedra és de color grogós, excepte la de l’extradós. La rosassa de la façana presenta sis lobus units per columnetes amb els capitells decorats. L’estat de conservació és força bo.

L’Església de Santa Eugènia de Berga és una església del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Santa Maria de Lavit de Terrassola i Lavit (Alt Penedès)

Setmana dedicada a Esglésies de Catalunya

Santa Maria de Lavit està en la Plaça de l’Església de Torrelavit.

Us passo la seva historia:

  • És l’actual església parroquial de Lavit, que havia pertangut al Monestir de Sant Cugat del Vallès des de l’any 977.
  • El desaparegut castell de Lavit (ubicat possiblement al lloc on actualment es troba l’església), la rectoria i el barri antic junt amb l’església, havien estat propietat de Mir Gelabert.

Església d’una nau rectangular sobrealçada.

L’absis ha estat refet i hi ha una porta a la façana sud amb arquivolta i àbac.

Té un campanar d’espadanya reforçat.

Annexa, existeix la rectoria amb una interessant galeria de columnes salomòniques.

Santa Maria de Lavit és l’església parroquial de Lavit, al municipi de Torrelavit , inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Salvador de Concabella dels Plans de Sió (Segarra)

Setmana dedicada a les Esglésies de Catalunya

Sant Salvador està en la Plaça de l’Església de Concabella dels Plans de Sió.

Us passo la seva historia:

  • Els orígens de Sant Salvador s’han de buscar a la primera meitat del segle XI.
  • L’any 1051 hi ha consignat un llegat de dues unces a l’obra.
  • La construcció actual no pot situar-se abans de la segona meitat del segle XIII, donada la seva vinculació a l’estil arquitectònic de l’escola lleidatana.
  • La història de l’església es troba estretament relacionada amb la canònica de Santa Maria de Solsona, a la qual es troba subjecta des de la primera meitat del segle XII (l’any 1151 apareix en una butlla d’Eugeni III adreçada a Solsona).
  • En l’acte de consagració del 1098 estava subjecta a Santa Maria de Guissona.

Es tracta d’una petita església situada al mig del nucli, d’una sola nau amb capçalera absidal. La porta d’accés s’obra al mur sud, on es troba la façana principal coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. Els murs estan fets amb carreus de pedra regulars, de tipus mitjà. A uns dos metres sota la teulada hi ha una petita imposta, que sobresurt de les parets al voltant de tota l’església, excepte la paret de ponent que és completament llisa.

L’absis, completament llis excepte la presència de l’anomenada imposta, és visible solament en una quarta part, ja que la resta està oculta per la presència de la rectoria a la dreta i la sagristia a l’esquerra, costat on apareix un altre cos de l’edifici, que es pot considerar com el braç esquerre del creuer, afegit a l’estructura primitiva de l’església, amb la presència d’una finestra gòtica, i uns contraforts gruixuts.

L’element artístic més important és la seva portalada, formada per un cos arquitectònic que sobresurt de l’edifici. En la part superior està protegida per un guardapols motllurat sostingut per vuit mènsules sòbriament decorades i molt erosionades. La portalada consta de tres arquivoltes en degradació sostingudes per tres columnes amb els seus capitells ornamentals i tot el conjunt descansa sobre un basament de planta quadrangular, entre els quals es troben els tres esglaons d’entrada. Les columnes són exemptes, amb fust monolític i llis, per damunt de les quals apareixen els capitells, en forma de piràmide invertida, decorats amb motius vegetals. De damunt dels capitells apareixen tres arquivoltes amb les motllures també decorades. Forta influència de l’escola de Lleida.

Sant Salvador de Concabella és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Església de Santa Maria de Gaia (Bages)

L’Esglesia de Santa Maria esta en la plaça de l’església de Gaià.

Us passo la seva historia:

  • Els orígens de l’església de Santa Maria de Gaià, són tan antics com el mateix “Castrum Gailani” del s.X. No en queden restes d’aquesta primera edificació, però la documentació ens en parla.
  • Durant el s.XII sabem que l’església de Gaia tenia com a sufragànies a Sant Miquel de Terradelles i a St. Esteve de Vilaramó.
  • L’actual església fou bastida l’any 1694 en un moment de gran prosperitat en el camp català; a Gaia es construïren moltes masies i s’ampliaren d’altres en aquesta època.

Església de tres naus amb la façana principal orientada a ponent

i amb un gran campanar de planta quadrada adossat al mur de tramuntana

i que en la seva part baixa origina una de les naus laterals de l’església.

Coberta a doble vessant, el carener és perpendicular a la façana on s’obra un òcul i s’organitza la façana amb una porta amb grans dovelles i coronada per un frontó triangular.

Prop de l’església s’aixeca el gran casal barroc de la Rectoria, amb decoració d’esgrafiats a les façanes.

Rectoria (actualment es el restaurant de Gaià.)

Santa Maria de Gaià és una obra del municipi de Gaià (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Històries des de Bellvitge.  Història medieval i actual de l’entorn de Barcelona.

El monestir de Valldonzella. Un exemple de resistència femenina.

El lloc de Valldonzella és documentat el 1147, quan els esposos Guillem Mir i Sança (senyors de Santiga) donen al monestir de Sant Cugat el que tenien a la Vall Donzella, a la parròquia de Sta. Creu d’Olorda i de St. Just Desvern, endemés d’altres possessions a Sta. Eulàlia de Provençana, Montmeló, Santiga i Mollet. Ho donaren per eixugar el deute de Guillem Mir.

Valldonzella és al terme de Sant Feliu de Llobregat, però la torre, coneguda com Sta. Margarida, pertany a Barcelona, potser aquest fet explica l’abandó que pateix aquest lloc amb una història que cal conèixer, doncs és un clar exemple del maltractament sistèmic envers la dona i de les seves resistències. (…/…)

Sant Miquel de Barcelona. Les seves desfetes.

L’església de Sant Miquel de Barcelona estava situada a la plaça de Sant Miquel, a un costat de l’Ajuntament, on són les oficines més modernes i on, endemés del nom de la plaça, tenim el del carrer de la Font de Sant Miquel.

La seva història és molt antiga i el seu final, una de tantes desfetes.

Va ser alçada sobre unes termes romanes del segle II. El paviment de la nau era un mosaic amb peixos i monstres marins que va ser arrencat durant el seu enderroc en 1868 i que es conserva al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), on també es guarda el capitell bizantí (importat al segle XIII), utilitzat com a pica baptismal a la basílica de la Mercè entre 1868 i 1936. (…/…)

Els Monistrols del Bages. La continuïtat de les civilitzacions.

El topònim “Monistrol” fa referència al terme “munestrilo” o “monesteriolus”, és a dir, a monestirs d’època visigòtica, com va avançar l’historiador Albert Benet, indrets que tindrien una continuïtat amb infraestructures de civilitzacions antigues que perduraran en forma d’església o parròquia, com es va confirmant amb les excavacions arqueològiques.

Trobem aquest terme als territoris de frontera, al Bages, principalment, el que senyala que la re-conquesta franca en aquests territoris va ser lenta i complexa, com mostra la revolta antifranca protagonitzada pels autòctons Aissó i Guillemó (826) amb l’ajut de tropes sarraïnes. Hem de considerar que el domini musulmà no anava en contra de la església hispano-goda i de la seva organització fiscal, només reclamava els seus rèdits, com farien els francs amb els monestirs benedictins i les esglésies romanitzades que imposaven.(…/…)

Si voleu saber més d’aquets tres articles podeu accedir a :

https://historiasdebellvitge.wordpress.com/

Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ermita de la Salut en el Papiol (Baix Llobregat)

L’Ermita de la Salut és una església ubicada a la serra de Collserola, vora el Puig Madrona, al municipi del Papiol.

Us passo la seva historia:

  • La seva existència, com a parròquia, està documentada des finals del segle XI (1060), dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida.
  • Però el 1315 es va traslladar la parroquia.
  • La dedicació a la capella del castell del Papiol, quedant l’ermita dedicada a Sant Pere fins que el 1717 es canvià per la Mare de Déu de la Salut.
  • Galceran Despapiol (senyor del lloc i del castell) autoritzà el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s’havia format vora el castell. Llavors l’antic edifici va romandre com a capella rural sota l’advocació de Sant Pere de Madrona.
  • Al s. XVIII fou dedicat a la Verge de la Salut com a santuari. Fou restaurada pel Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació.
  • També cada 12 d’octubre els ciutadans de Valldoreix hi celebren el seu Aplec.

Consta d’un edifici d’una sola nau, amb una part preromànica de cap al segle X que abasta les dues terceres parts de ponent de la nau i que se suposa que devia estar coberta amb encavallades de fusta.

La coberta és de volta de canó sostinguda per diversos arcs torals.

D’aquesta fase és la finestra geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta.

L’absis i les absidioles, semicirculars i amb decoració llombarda, són romàniques del segle XI, del mateix moment en què s’allargà la nau i es cobrí amb volta de canó amb arcs torals i s’hi afegiren els contraforts.

La porta d’accés, situada a migdia, és més tardana, possiblement de finals del segle XII,

i està resolta amb dos arcs dovellats i un timpà llis.

És romànica però se suposa que s’obre al mateix lloc que s’obria la porta original del temple preromànic.

Les parets de l’antiga construcció preromànica eren més primes i foren reformades interiorment a la reforma romànica.

Els pocs elements conservats d’època preromànica (a part de l’estructura de la planta) són dues finestres,

una de doble separada per una petita columna de capitell corinti

i una altra finestra que va quedar mig tapada per haver-s’hi afegit posteriorment un petit contrafort que en tapa just la meitat.

L’Ermita de la Salut que està protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Maria de Sallent (Bages)

Aquesta setmana dedicada a Sallent

L’església de Santa Maria està en la plaça de Santa Maria de Sallent.

Us passo la seva història:

  • Hi ha referències anteriors a 1023 d’una antiga església romànica, sufragània de la de Sant Esteve del Castell.[
  • Consta com a parròquia autònoma des del segle XII amb el nom de Santa Maria.
  • El 1884 s’inicià en el mateix emplaçament la construcció d’un nou temple d’estil neogòtic, obra de l’arquitecte Josep Torres i Argullol, que es va inaugurar el 26 de maig de 1901.
  • El 1936, a l’inici de la Guerra Civil, els sallentins van enderrocar el temple fins als fonaments.
  • Les pedres van servir per començar les obres d’un hospital que no es va arribar a acabar.
  • De l’església només es va deixar dempeus el campanar amb el rellotge, per a usos civils.
  • Al maig de 1941 es van començar les obres de l’actual església parroquial, similar a l’anterior però amb una simplificació de línies i trets ornamentals.
  • És obra de Francesc Folguera, i es va inaugurar el 17 d’agost de 1946.

És una església d’una sola nau amb volta apuntada amb llunetes, reforçada amb arcs torals apuntats, i absis poligonal a ponent.

A més de la sagristia, a banda i banda de l’absis, hi ha una capella fonda al costat de migdia, construïda més tard, però ja prevista en els plànols originals. Els arcs torals corresponen a l’exterior a uns contraforts que serveixen per obrir capelles entremig. Un d’aquest espais més profund serveix de baptisteri.

El material exterior és de pedra tallada en els angles, contraforts i la base, i la resta de carreus són encoixinats sense polir.

El campanar, que pertany a l’anterior església neogòtica, té una alçada de 33 metres. L’església està il·luminada amb vitralls a la nau central i a la rosassa de la façana.

L’església de Santa Maria està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Salvador de les Espases, el castell i l’església d’Esparreguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esparraguera

Sant Salvador de les Espases  està situat en el Cim de les Espases, a dalt d’un espadat aïllat, al punt de confluència entre els bisbats de Sant Feliu i Vic i dels termes municipals d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses.

L’accès es pop fer des de la Puda d’Esparreguera.

Us passo la seva historia:

  • El castell fou venut pel comte Borrell al seu fidel Guillem, de l’estirp dels Gurb-Queralt, en una data que s’hauria de situar a partir de 966 i abans del 985. EL comte i la seva muller Letgarda vengueren també a Guillem el castell d’Esparreguera, amb el qual formarà una mateixa senyoria.
  • El setembre del 985, Guillem, que havia acudit a la defensa de Barcelona on la seva muller, Emma, fou presonera per Almansor, donà a la seu de Vic els seus castells de les Espases i d’Esparreguera. En acabar la contesa Guillem es lliurava ell mateix i gran part dels seus béns, entre els que hi havia aquests castells, a Sant Pere de Vic. Mort Guillem, el 933, el bisbe Arnulf de Vic, amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d’Esparreguera per l’alou de Sant Boi de Lluçanès.
  • En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d’Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt.
  • Al començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diverses mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Santa Maria de Montserrat, que en conservà la senyoria fins al 1836.
  • L’església de Sant Salvador no és documentada fins al segle XIV.
  • Va ser reformada al segle XVI.
  • L’any 1924 va ser restaurada i es tornà a restaurar l’any 1985.

Està situat sobre el Congost del Cairat, a l’esquerra del riu, dalt d’una aresta espadada transversal al Llobregat. Queden, però, tan sols uns pocs vestigis al capdamunt de la roca més alta: una paret que ressegueix el seu perfil superior i part d’una mitja torre o bestorre a llevant.

Són construïdes amb petits carreus o llambordes travats amb morter, molt abundant en un conglomerat que s’adhereix als sortints i prominències de la roca.

Probablement daten dels primers temps del castell, no més tard del segle X.

La capella de Sant Salvador de les Espases té una estructura que ens indica que, malgrat es devia aixecar en època gòtica, respon a una reforma del segle XVI.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Està situada a ponent, en un lloc a redós, i conserva en la paret de migdia restes d’un paredat romànic de grans carreus que deu correspondre també a l’obra del castell de les Espases i que es podria datar cap al segle XII.

Té una sola nau, de volta baixa, i l’absis quadrangular.

Pere Català i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Sant Salvador de les Espases està declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Eulàlia d’Esparraguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada al municipi d’Esparraguera

L’Església de Santa Eulàlia d’Esparreguera està en la Plaça de Santa Eulàlia, 1 d’Esparreguera.

Us passo la seva historia:

  • L’any 1316 es bastí una església a la vila perquè la de Santa Maria del Puig era molt llunyana. Amb el temps, aquesta nova església dedicada a Santa Eulàlia va esdevenir la parròquia d’Esparreguera.
  • Aquesta, va ser substituïda per un nou edifici beneït el 1612. El temple sofrí danys en la guerra del Francès i serví com a caserna de les tropes isabelines en la primera Guerra Carlina, cosa per la qual restà molt malmesa.
  • La construcció de la majestuosa església de Santa Eulàlia d’Esparreguera al segle XVI fou possible, sobre tot, gràcies al desenvolupament demogràfic i econòmic que protagonitzà la vila en aquella època.
  • El dia 13 de desembre de 1587, el degà de Piera posà la primera pedra. La data de construcció la trobem inscrita en una làpida del lateral esquerre de l’interior de l’església. Les obres de construcció, en gran part finançades per la gent del poble mitjançant l’impost del quarantè, duraren aproximadament 25 anys.
  • El 27 de maig de 1612, l’abat de Montserrat, fra Antoni Jutge, amb llicència expressa del bisbe de Barcelona, efectuà la benedicció del temple.
  • El dia de la consagració de l’església, el campanar encara no estava construït; no va ser fins al 1636, quan es finalitza la construcció.
  • Va patir els estralls de la Guerra de la Independència (1808-1814), la primera Guerra Carlina (1833-1840) i la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
  • Durant la guerra de la Independència, es convertí en caserna de cavalleria i, durant la Guerra dels 7 anys també fou destinada a caserna.
  • Al principi de la Guerra Civil, va ser incendiada: es cremà l’orgue, els altars, els retaules i el mobiliari; es perderen les campanes i desaparegué l’arxiu parroquial. Degut a l’escalfor del foc caigueren part de les voltes de creuer i de les claus de volta. L’església es destinà a garatge, dipòsit de carros i productes agrícoles. A la darreria de la guerra, la nau i els laterals es van omplir de vehicles de la secció d’aviació.
  • Del 1866 consta un projecte de restauració d’Elies Rogent, però les obres serien interrompudes poc abans de la Revolució de Setembre de 1868.
  • Reoberta al culte el 1874, la façana era encara inacabada.
  • El 1936 un escamot foraster profanà l’edifici i cremà els retaules i la fusta de l’orgue -que era del segle XVII-, així com l’arxiu de la parròquia.
  • Durant la guerra civil espanyola de 1936-1939 l’església serví de garatge i magatzem.
  • Fou reconstruïda posteriorment pel rector Mn. Garriga i Armajach.

És una església d’una nau, molt àmplia, capçada per un absis de planta heptagonal i coberta per una volta de creueria, els nervis de la qual recolzen sobre pilastres, d’estil clàssic, adossades.

Les claus de volta presenten una ornamentació d’estil classicitzant.

Entre els contraforts hi ha capelles laterals.

Tant les portes nord i sud de l’església, com les de les sagristies, són renaixentistes, amb una estructura de columnes dòriques que sostenen sengles entaulaments.

El campanar, que no fou acabat fins al 1636, és de secció poligonal i realitzat en estil barroc,

tot esdevenint un autèntic mirador del Llobregat.

Tot l’edifici és fet amb pedra, construït en un estil que estructuralment segueix la tradició del gòtic català encara que en l’ornamentació incorpora un llenguatge renaixentista i barroc.

La façana de ponent va ser decorada amb un mural de ceràmica de Joan Vila – Grau, amb col-laboració amb Jordi Aguadé entre 1950 i 1954.

Santa Eulàlia d’Esparreguera és una església del municipi d’Esparreguera inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero