Can Llibre de Cardedeu

Can Llibre, està situat en la Plaça de Sant Joan, 10 cantonada amb carrer Dr. Ferran, de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

• És una construcció del 1644 i successivament renovada.
• El 1881 es va fer el jardí.
• L’any 1882 es féu la vorera.
• El 4 d’agost de 1912, Lluís Llibre reforma la façana de la seva casa al carrer del Forn (antic nom d’aquest carrer, ja que hi havia un forn). La reforma s’efectuà en un estil eclèctic i s’hi afegí una elevada cornisa.
• Les tribunes són posteriors a aquesta data, es feren durant la dècada dels anys 30 del segle XX.
• La construcció o reforma de la Torre Llibre s’inclou dins de la tasca de reforma de façanes de cases entre mitgeres, antigues.
• Ha estat donada a la vila fa poc temps per la família Llibre.

És can Llibre un edifici de tres façanes que prové de la reforma d’una antiga masia amb planta baixa i dos pisos; tot el conjunt és de caràcter eclèctic.

La façana principal dóna a la Plaça Sant Joan, és asimètrica, de pedra picada amb obertures de diferents tipus: arc escarser a la planta baixa, finestres balconeres de llinda plana amb esgrafiats a la llinda, arcada al llarg de l’amplada de l’edifici en successió d’arc de mig punt.

La façana està coronada per una cornisa de perfil sinuós amb una finestra d’ull de bou al mig.

Les altres façanes, són també d’estructura asimètrica amb tribuna.

Can Llibre està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Rafael de Figaró-Montmany

L’Església de Sant Rafael està situada en la Plaça de l’Església, en el Figaró,  municipi del Figaró-Montmany.

Us passo la seva historia :

• L’antiga capella es troba documentada des de l’any 1413 quan Guillem Figueró va fundar un benefici eclesiàstic.
• Tota la seva documentació està relacionada a la família Figueró, que van implantar el primer hostal en el camí ral, fins al segle XVII que es traslladaren a Barcelona.
• La capella es va reedificar al segle XVIII.
• I de nou en el període 1838-1841.
• A partir d’aquest moment es converteix en centre parroquial.
• Durant la guerra del 1936 foren utilitzats pels refugiats.

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta apuntada. L’absis és semicircular i té coberta d’ametlla.

Hi ha quatre arcades a la nau on se situen retaules i imatges modernes posteriors a la guerra civil. Hi ha una cornisa seguida que dóna la volta a tot l’interior. La façana té una portada d’arc rebaixat i al seu damunt una finestra de mig punt, una d’el·líptica i una d’ull de bou.

Exteriorment, el capcer és de perfil esglaonat, i hi compta amb un campanar d’espadanya amb dos buits.

L’Església de Sant Rafael està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Figaró-Montmany.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mirant damunt nostre, avui dedicat a Santa Maria de Palautordera

No es la primera vegada que us presento un article sobre : Mirant damunt nostre.

Es cert que anem corrents… sense casi mirar, saben el camí que fem i per axó, ens perdem coses realment boniques, i sols tenim dos coses a tindran en conte, no corra i mirar damunt nostre.

Avui els nostres passos tranquils seran per mirar damunt  pels carrers del vell mig del poble de Santa Maria de Palautordera. Us passo fotografies de finestres molt antigues i altres elements de edificis situats en la part mes vella del poble :

Veureu algun rellotge de sol …

També, i amb un clar contrast, de finestres que son molt antigues i d’un baix valor, sols el sentimental de les persones que van viure en aquelles cases durant segles,  és el que val …

Altres, son finestres de com si fos un palauet …treballades … i molt valuoses, cases que avui en dia hi viu encara gent.

Us invito a fer un passeig per  Santa Maria de Palautordera i mirar damunt nostre… segur que quedareu admirats.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : Totes les imatges son de  Santa Maria de Palautordera, al estar en cases particulars, no poso el lloc d’ubicació.

 

La Creu del Pou de Sant Martí de Centelles

La Creu del Pou esta situada a prop de la Ctra. Centelles a Sant Feliu de Codines, a la zona del Coll del Taló, al costat d’un camp de conreu, i el trencant del camí a mas el Pou, del terme de Sant Martí de Centelles.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Us passo la sevsa història :

• Creu bastida després de la Guerra Civil per commemorar els fets passats a el Pou, l’any 1937.
• Cinc pagesos foren executats pels comitès revolucionaris que els acusaven d’un aixecament feixista.
• I foren detingudes 21 persones més i portades a Barcelona.

Es tracte d’una creu commemorativa de pedra, de 2’5 metres d’alçada per 1 metre d’amplada, amb un sòcol piramidal amb una inscripció.

La Creu del Pou és una obra de Sant Martí de Centelles (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per saber mes dades dels fets, podeu consultar a l‘enllaç :

https://excursionismecientific.wordpress.com/2012/03/08/la-creu-del-pou/

Moltes creus arreu de Catalunya, no totes son de Terme, hi ha moltes commemoratives tristament per recordar la gent morta durant la Guerra Civil Espanyola.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text , Fotografies antigues i arxiu Rasola : Ramon Solé

Antigua Casa Figueras, avui en dia pastisseria Escribà de Barcelona

Antiga Casa Figueras, avui en dia pastisseria Escribà, està situada en la Rambla de les Flors, 83 de Barcelona.

Cal destacar la façana de la tenda, que s’ha conservat canviant el nom, i respectant els seus dibuixos, vitralls, ornaments escultòrics.

Us passo la seva historia :

• En 1846, es va instal·lar en aquest local, els Figueras, que era un important fabricant de pasta i sèmola.
• En 1986, el pasteler Antoni Escribà compra aquest antic comerç pel seu fill i nora continuant el negoci tradicional familiar iniciat en 1910, en la fabricació de pastissos selectes.

L’aspecte actual de l’antiga Casa Figueras és manté, en bona part, l’apariencia que va donar l’escenògraf Ros i Güell al reformar-la en 1902.

L’antiga Casa Figueras és un be d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra de Cardedeu

Aquesta antiga casa de Can Serra esta situada entre la plaça de la Cançó Catalana, el carrer d’Esteve Barangé i la crta. de Dosrius a Cardedeu.

Can Serra és un edifici aïllat, amb gran pati exterior, coberta a dues vessants i planta baixa, pis i un petit terrabastall.

L’estructura de la planta és rectangular, té una façana de capçalera, actualment arrebossada. Conserva un gran portal i un balcó amb arc escarser i motllures, té diverses finestres de llinda plana als laterals i a la part posterior.

Aquest edifici va ser construït com a habitatge l’any 1780 per Miquel Serra després d’edificar les cases del carrer d’en Serra, que està dibuixat en el planell de 1777 amb la inscripció “Calle que se va construyendo”.

La casa actualment  serveix d’escola des de l’any 1870, quan va passar a ser propietat de l’ajuntament gràcies a la desamortització. Des de llavors ha sofert diverses reformes. La façana havia estat decorada en altres temps amb esgrafiats. L’any 1956 es van acabar les últimes obres de renovació.

Can Serra és un habitatge a la vila de Cardedeu protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de Sants de Barcelona

El Mercat de Sants esta situat entre quatre carrers: Carrer de Sant Jordi, 6, carrer de Càceres, 1, carrer de  Daoiz i Velarde, 10 i carrer de Sant Medir, 7 a Barcelona.

El Mercat de Sants, fou projectat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí i inaugurat el 1913.

Com a mercat va aparèixer a meitats segle XIX i va patir diversos trasllats fins a la seva ubicació actual,

era un mercat a cel obert des del carrer Sant Crist a l’actual plaça d’Osca per arribar, finalment, a unes antigues hortes, els terrenys que ocupa actualment.

L’edifici té una planta rectangular que segueix l’alineació del carrer de Sant Jordi i que ocupa tota l’illa, amb una estructura metàl·lica que P. Falqués optà per recobrir exteriorment amb un tancament d’obra vista. L’espai s’estructura en funció de tres naus amb les mateixes dimensions, amb cobertes de teulada inclinades a dues aigües.

L’arquitecte optà per seguir un llenguatge arquitectònic allunyat del modernisme, molt proper a l’emprat per Arnau Calvet en el contemporani mercat de Sarrià, que en certa manera retorna a les construccions realitzades per a l’Exposició Universal de 1888, època de la formació acadèmica de Falqués.

Pel que fa a la decoració en destaca una façana amb tres finestres en forma d’arc sobre les quals s’hi pot veure un mosaic amb l’antic escut de la ciutat de Barcelona. Igualment hi trobem un conjunt de finestres estretes amb peces ceràmiques de color verd.

Us passo aquest enllaç, on és dona a conèixer com es va portar a terme les obres de remodelació del Mercat :

https://ajuntament.barcelona.cat/mercats/ca/content/mercat-de-sants

L’edifici del Mercat de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Comas d’Argemir de Barcelona

La casa Comas d’Argemir està situada en l’Avinguda  República Argentina, 92 de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona en una Web, descriu així aquesta notable casa :

Obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, la Casa Comas d’Argemir és una residència modernista que data de l’any 1904.

El seu aspecte medieval respon al corrent historicista que tan de moda estava en aquell moment, i que consistia a interpretar i recrear, de manera més o menys lliure, estils anteriors com ara el mudèjar o, en aquest cas, un d’època medieval.

La torre circular a la cantonada i l’aspecte fortificat de la casa no admet dubte respecte de la seva font d’inspiració: es tracta de la recreació lliure dels châteaux francesos de l’edat mitjana, edificis que coneixia molt bé l’arquitecte. Mitjançant aquest disseny singular, els propietaris mostraven també la riquesa i el rang social que posseïen.

L’arquitecte, conegut per ser l’autor de l’Arc de Triomf, va projectar en aquest encàrrec tot el bagatge artístic que havia adquirit al llarg dels anys. És per això que aquesta obra, absolutament eclèctica, fusiona amb llibertat les formes bàsiques d’un castell medieval amb elements purament modernistes, com ara l’ús de l’arc parabòlic a l’entrada o la ceràmica vidriada a la coberta de la torre.

L’ornamentació és generosa i barreja elements mudèjars i gòtics amb d’altres presos de l’Art Nouveau francès.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Comas_d%27Argemir

La casa Comas d’Argemir està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Societat Coral “El Vallès“ de Ripollet

La Societat Coral “El Vallès“,  la seva seu està situada en la Plaça d’en Clos, 3 de Ripollet.

De l’historia de la Coral, llegim en el seu Blog :

• La Societat Coral es va fundar l’any 1877 amb Jeroni Monteys com a primer Director, sota el nom de “Coro Euterpense” com a primera societat d’aquestes característiques a Ripollet; la societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé i Camps, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. Aquesta entitat va ser també impulsada pels ripolletencs Laureà Tatché i Pol i Jacint Llargués. La Coral actuava com a entitat aglutinadora al nostre poble de la tradició coral que a finals del segle XIX existia al nostre país.
• A partir de l’any 1891 ingressà com a coral federada a l’Associació Euterpense dels Cors d’en Clavé.
• L’any 1919 s’inscriu amb el nom de Societat Coral “El Vallès” a l’entitat “Unió de Societats Corals i Orfeons d’en Clavé”.
• L’any 1985 es produeix un fet significatiu: la compra de l’edifici que actualment és la seu social – Plaça d’en Clos, 3. Aquesta compra va ésser possible bàsicament amb aportacions econòmiques dels socis i vilatans.
• L’any 1991, la societat s’ inscriu com una més de les corals de la FCEC – Federació Catalana d’Entitats Corals.

Des del Blog, us desitgem molt mes anys i d’èxits!.

Cartell dels 140 anys de la La Societat Coral “El Vallès“,

 

 

Recull de dades  : Societat Coral “El Vallès“ de Ripollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Convent dels Àngels de Barcelona

El Convent dels Àngels està situat en el carrer dels Àngels i dona a la Plaça dels Àngels de Barcelona.

En el 1497 la capella de Nostra Senyora dels Àngels, era situada a extramurs, a llevant de la ciutat i propera a la porta de Sant Daniel.

Us passo la seva llarga historia :

• L’any 1497 arribaren a Barcelona, procedents de Caldes de Montbui, la comunitat de religioses de l’orde de la Penitència de Sant Domènec (terciàries dominicanes).
• El Consell de Cent, els cedí una petita Capella dedicada a Nostra Senyora dels Àngels, fora muralles, a la zona que posteriorment va ocupar la Ciutadella.
• El Consell de Cent autoritza l’any 1561 el trasllat de la comunitat al Raval. Aquest emplaçament quedava dins del recinte emmurallat construït per Pere el Cerimoniós durant la segona meitat del segle XIV i, per tant, oferia seguretat i compartia territori amb una gran presència d’edificis religiosos com hospitals, convents, asils.
• Les obres del nou convent, s’inicien en el lloc on es trobava una ermita del s.XV, coneguda com el Peu de la Creu.
• El 4 d’abril de 1562 se’n va posar la primera pedra.
• El maig de 1566 el temple va ser acabat i consagrat.
• El 1602 fundaren el monestir de la mateixa advocació a Manresa.
• Durant la revolta del Corpus de Sang de 1640, el convent se salvà dels avalots, però es cremà el Palau del Marquès de Vilafranca, que es trobava al costat.
• 
• Durant el segle XIX, les monges van ser exclaustrades dues vegades: la primera, el 1814 com a conseqüència de la pressió dels francesos durant l’ocupació de Barcelona i, la segona i definitiva, el 1836 amb la desamortització de Mendizábal, en què van haver d’abandonar les dependències del convent, que van passar a utilitzar-se com a casa de correcció municipal.
• Amb la reforma de 1868, l’església comença a funcionar com a parròquia de Sant Antoni Abat i Nostra Senyora dels Àngels.
• L’any 1888, les monges demanen permís per vendre una part del convent, però aquest està afectat per un pla d’urbanització de la ciutat i es paralitza la venda fins l’any 1906, en què venen el convent a Damià Mateu i comença el trasllat de les monges a Pedralbes, tot i que l’església manté la seva funció parroquial durant 25 anys més.
• Miraculosament, l’església se salvà de ser cremada durant la Setmana Tràgica, l’any 1909.
• En el 1976, es traslladen a Sant Cugat, a l’actual monestir de Sant Domènec.

El Convent, d’estil gòtic tardà, estava emmarcat pels avui carrers de Ferlandina, els Àngels i Peu de la Creu.

El conjunt arquitectònic és molt sobri i en conjunt trobem molt poques obertures; podem dir que el més remarcable és el pòrtic renaixentista de la capella, el més important d’aquest estil que conserva la ciutat de Barcelona.

Actualment se’n conserva la major part de les construccions, encara que molt deteriorades, tant per la mala qualitat dels materials, com per la continua explotació dels seus béns, sense intervencions de conservació adequades.

L’any 1978, l’Ajuntament de Barcelona, per acord de la Comissió Municipal Executiva, n’aprova la compra i a començament dels anys vuitanta, féu enderrocar les construccions auxiliars i convertí en espais públics l’Hort de les monges i l’antic claustre.

L’any 1987 passa a formar part del Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona.

Per a mes informació us passo aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_dels_%C3%80ngels

El Convent dels Àngels és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Arxiu Municipal de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé