Can Bella Plana de Lliça de Vall

Com a continuació del article de fa uns dies sobre la Finca de Les Torres de Lliça de Vall, avui us presento la segona, masia can Bella Plana,  que pertany a l’Obra Tutelar Agrària OTA., un patronat fundat per Ramon Albó i la seva muller Maria Ferré amb l’objectiu d’acollir nois i noies amb dificultats familiars o amb problemes d’adaptació social.

Can Bella Plana pertany a la finca de les Torres de Santa Maria. en  l’any 1928 es va fundar  l’Escola Agrícola Bellaplana, que es va dedicar a nenes. No es troben referències escrites sobre la construcció de la masia, però l’edificació no pot ser anterior al segle XVIII.

D’altra banda, la torre pot ser del segle XIX.

Es tracta d’un edifici de tipus basilical, amb el cos central més elevat, cobert tot a dues aigües.

Sobre la porta, bastant estilitzada, hi ha un balcó i, a la part superior del cos central, hi ha una estança que travessa l’edifici perpendicularment a la façana i que a banda i banda s’obre en unes finestres coronelles. També un peculiar rellotge solar.

Al seu voltant té múltiples dependències, algunes de construcció recent, entre les quals cal destacar una torre de maó emmerletada, sense cap funció aparent.

Can Bella Plana és una obra del municipi de Lliçà de Vall que està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya, està ubicat en el districte de Gràcia,  compres en l’illa delimitada pels carrers  Maignon, Sant Cugat del Vallès, 16-20 i les avingudes Coll del Portell i Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1-25 .

El Santuari  és obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de segle xx, és un edifici neoromànic amb elements modernistes situat al barri de la Salut .

Encarregat per la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, és un centre de culte i pelegrinatge, i molt important segut que fou el primer del món dedicat a Sant Josep.

El santuari es format per un conjunt d’edificacions unificat per la utilització al seu parament de maçoneria, excepte els emmarcaments de les obertures i les cantoneres, realitzades amb pedra tallada. Es defineixen tres cossos, el convent-asil, l’església al centre i la casa de les novícies. Els tres, adjacents entre ells, és presenten com un conjunt aïllat, amb la façana principal orientada a migdia. És en aquesta façana on es localitzen els tres portals independents d’accés que donen a una plataforma elevada a la què s’accedeix des d’una esplanada congregacional per una escala doble.

L’església ocupa el cos central, està orientada nord-sud i està coberta per una teulada a doble vessant. És un temple de nau única, amb transsepte, absis semicircular amb finestres verticals i una gran capella del Santíssim Sagrament, hi ha un retrat de Petra de Sant Josep a l’oratori on va morir, obra de l’artista Isabel Guerra Peñamaría.

Us passo la història d’aquest Santuari :

• El 14 d’agost de 1895, es posà la primera pedra de la construcció
• El 20 d’abril de 1902, data de la seva inauguració. L’autor és Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador habitual de Gaudí. Antonio Barba va ser el mestre d’obra.
• El 1903 es fundà la Pia Unió de Sant Josep i una revista per a propagar la devoció al santuari.
• El 1908 el rei Alfons XIII va atorgar el títol de Reial al Santuari.
• El 12 d’octubre de 1910 es va clausurar el Magne Congrés Josepí Hispano-Americà organitzat per el Pare Ignaci Verdòs.
• El 1921 es féu la coronació canònica de la imatge de Sant Josep, que és venerada en aquesta capella.
• En 1934 la congregació va canviar el nom original de Mares de Desemparats pel de Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.
• El 1961 es va iniciar la construcció de la nova capella de Sant Josep, a l’esplanada, al peu de la doble escala, obra que es va acabar el març de 1972.
• El 1997 el cardenal Ricard Maria Carles aprovà la redacció dels nous Estatuts de la Pia Unió i de llavors ençà s’anomena Associació de Sant Josep de la Muntanya.
• 
• 

Actualment és un centre d’acollida de menors en risc d’exclusió social.

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya, és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local de Barcelona.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Can Trilla en Gràcia de Barcelona

La Masia de can Trilla, que també s’anomenà Can Simón, està situada en Gràcia, concretament en el carrer de Gran de Gràcia, 177-181 de  Barcelona

Aquesta pairalia, que encara es conserva, encaixonada per noves construccions, és de planta rectangular, formada per dos cossos bastant simètrics, amb planta baixa, dos pisos i golfes.

Ha tingut reformes durant  el pas dels anys, podem veure per la banda del passatge  una façana amb els balcons i finestrals, d’arcs apuntats i diversos portals, a la planta baixa hi vivien els masovers.

Hi ha una capella del segle XVIII, de façana amb tendència barroca, amb portal de carreus de pedra.

Us passo la seva historia :

• L’any 1728, un tal F. Dupré, de nacionalitat francesa, comprà la finca i durant uns anys la casa es va anar traspassant a diferents propietaris, fins que la família Simón la va vendre a Antoni Trilla i Blanc.
• Aquesta casa posseïa en aquelles èpoques una gran extensió de terres de conreu, aquesta propietat, tenia varis cellers, lloc on es premsava el raïm i es feia oli amb les oliveres dels camps que l’envoltaven.
• A Cant Trilla, el 1817, s’hi va celebrar l’aplec de la Mare de Déu d’Agost, festivitat que s’ha acabat consolidant com la màxima manifestació de la cultura popular gracienca.
• L’any 1825 la propietària, Àgueda Trilla, demanà permís per a transformar la hisenda en zona edificable.
• Uns any mes tard, d’aquí naixeren els carrers de Santa Àgueda, Badia, Trialla, Serra, comte de Vilamur i plaça Trilla.
• L’any 1835, la capella serví per a celebracions religioses, cosa que també havia passat durant el domini napoleònic.
• A començament del segle XX va ser habilitada com a escola, mes tard, va ser cinema i també, la seu d’algunes entitats socials.
• Des de 1940, a Can Trilla resideix la comunitat de monges “Hermanas de Jesús Paciente”.
• 

Masia Can Trilla és una antiga masia de Gràcia protegida com a bé cultural d’interès local.

Ven segur heu passat moltes vegades hi no us heu fitxat en aquesta antiga Masia !

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Jaumandreu

La Casa Jaumandreu és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès, està situada en l’avinguda de Gràcia, 16 . Aquest edifici es conegut com a Villa Felisa.

El 1882 , hi ha una instància dels senyor Gener Jaumeandreu sol·licitant permís de construcció de la casa i de la tanca.

És un edifici de tipus petit palau neoclàssic. Presenta unes característiques de la influència de l’arquitectura quotidiana.

El conjunt de proporcions segueix els models clàssics: planta de Villa Felisa, acurat dels buits, cornises, frisos, frontons i llindes. Els murs són arrebossats sobre obra. Té una estructura de planta baixa i pis que està coronat per un torratxa. Cal remarcar la tanca de ferro forjat de decoració barroca.

En 1979, va ser adquirit per l’Ajuntament, va passar a ser una Escola Taller, posteriorment la seu de la Policia Local i des de fa 2 anys, la seu de l’Ateneu santcugatenc.

Seu de la Policia Local de Sant Cugat – 2014

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.totsantcugat.cat/societat/un-renovat-ateneu-obre-les-seves-portes-des-de-la-casa-jaumandreu-62930102.html

La Casa Jaumandreu que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall

Sant Cristòfol de Lliçà és una església al municipi de Lliçà de Vall, situada a la confluència dels carrers de passeig de l’església i avinguda dels Pins.

Edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts, és cobert amb volta de creueria amb claus esculturades.

El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment.

La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l’arquitrau amb motius rectangulars.

El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu.

La pica baptismal presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl·lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il·legible.

Us passo la seva historia :

• Existia un edifici romànic del qual es tenia constància documental des de l’any 1113.
• A la visita pastoral del 1421 es deia que la capçalera amenaçava ruïna.
• L’any 1594, el vicari general de Barcelona va donar permís per enderrocar l’edifici.
• Aquest es va acabar de construir entre els anys 1666-1669.
• Va ser reformat l’any 1756.
• Després de la Guerra Civil només van quedar els murs, es va fer l’edifici actual.

La seu de la Rectoria està en un dels costats de l’església.

Sant Cristòfol de Lliçà de Vall  està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Masia i Torre Gomar de Castelldefels

Can Gomar és una masia amb una Torre lateral, situada  en el carrer Bisbe Urquinaona, 17-21 del municipi de Castelldefels.

Al llarg del temps se l’ha conegut o nombrat per  diversos noms : Can Claret (1883-1909), Can Gomà  ,Can Minguet (1920), Can Ballester (1932).

Emmarcada al peu del turó del castell al límit del casc urbà i el Parc del Castell, i a prop de can Roca de Baix i l’antiga masia de ca n’Arnand.

Es tracta d’una Torre de planta circular i envoltada per un matacà continu. Aquesta torre juntament amb d’altres que hi ha repartides pera Castelldefels,  van ser erigides al segle XVI per controlar la línia de la costa de les incursions corsàries dels turcs.

La Torre s’uneix a la masia per la planta baixa mitjançant un petit pont.

La masia de Can Gomar és de planta rectangular amb planta baixa i pis i coberta a dues aigües.

Tant la Masia i la Torre tenen llindes, brancals i dovelles de pedra de marès vermella.

Actualment és propietat de l’Ajuntament de Castelldefels que l’ha va rehabilitar amb una  amplia reforma als anys setanta i la va destinar  com a Casal de Cultura.

Can Gomar és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

L’ermita de Santa Maria del Vallès de La finca “Les Torres” de Lliçà de Vall

Tal com vàrem explicar ahir, “Les Torres”, es una gran finca que funciona com a colònia agrícola amb finalitats tutelars per a joves.

En un angle i separada de la colònia per un petit bosc, es troba l’ermita de Santa Maria del Vallés que destaca des de lluny per la seva blancúria.

Es l’ermita privada d’aquesta finca, que es pop arribar per un passeig des de l’interior de Les Torres.

Us recomano que si la voleu visitar, doneu tota la volta a la finca per l’exterior i entreu per un camí de terra per la seva vora dreta, a pesar que esta encerclada en fil-ferro,

hi ha algun lloc que es pot entrar per les rodalies, axó si, amb respecta a la propietat privada.

En general està tancada i sols s’obra en dies i actes concrets.

No crec que sigui massa antiga, no hi ha documentació destacable.

Al costat de l’ermita, hi ha una font ( moltes vegades no raja), feta de rocs que dona un aire artístic.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La finca “Les Torres” de Lliçà de Vall

Les Torres o Santa Maria del Vallès és actualment un conjunt d’edificacions al voltant de l’antiga casa que dóna nom a la finca al terme municipal de Lliçà de Vall.

Aquest edifici té una estructura quadrada amb una important alçada que li dóna un aspecte sòlid i tancat.

A la part frontal trobem l’entrada principal a la planta baixa, i damunt dues plantes més i les golfes.

Al llarg del temps la finca s’anà adaptant a les finalitats programades, i així es modificaren els edificis vells i es construïren altres de nous, com la capella i la vaqueria.

Al llarg del segle XVI i en diversos documents, de precari (1508) i confessió (1554/1576), es fa referència a la finca, igual que el 1596, al “Repertori comemorial i consuerta de rendes i fruits”.

La Colònia Agrícola Santa Maria del Vallès, des de principis del segle passat es va dedicar a un centre escolar, inicialment composta per l’Escola Agrícola Les Torres, dedicada a nens des de 1925.

Durant l’any 1928 s’hi sumava  l’Escola Agrícola Bellaplana, que es dedicarà a nenes.

La Colònia està situada en una propietat originàriament de de Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872 – 1955), que va ser cedida al Tribunal de Menors per a Nens des de 1925.

Actualment la regeix la Fundació, OTA – Obra Tutelar Agrària, per l’educació de joves i aprenentatge agrícola.

Com veiem des de sempre s’ha dedicat a l’Agricultura i Ramaderia l’ensenyament i educació.

Al costat del conjunt d’edificis, hi ha l’ermita de Santa Maria del Vallès, demà dedicarem l’article del dia.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia – Fortificada de Can Puig de Lliçà d’Amunt

Can Puig és una masia fortificada, situada en el carrer Costa de can Puig, barri de la Sagrera, de Lliçà d’Amunt, està formada per un conjunt d’edificacions, envoltada per murs a la banda sud, que li donen un caire fortificat.

L’edifici més peculiar de tots els conservats és el que està situat davant la masia mirant cap a l’església, adaptat al desnivell del turó.

La seva situació en un punt estratègic, dalt d’un turó al costat de l’església, i els murs defensius que envolten la casa, fan pensar que el casal podria haver estat bastit sobre una primitiva construcció de defensa.

Es tracta d’una construcció annexa utilitzada com a pallissa, quadres, corts i galliner, però que en un temps havia tingut finalitats defensives, ja que en tot el perímetre dels murs encara es poden veure les espitlleres. Aquest annex, que és de planta irregular, en l’angle que mira al sud-oest, té una mena de torre amb planta amb tendència a ser circular. La coberta és d’una vessant sobre bigues de fusta, i els murs de tot el conjunt són de paredat de còdols, molt ben disposat en la part inferior.

Us passo la seva Història :

• Les primeres notícies de la masia daten de 1197.
• Se sap que va ser reformada el any 1667
• Durant l’època moderna els Puig van continuar ocupant càrrecs de govern en el si de la baronia de Montbui, fins i tot van obtenir càrrecs de poder reial, com fos el cas de Pau Puig, que va ser nomenat col•lector de l’impost de l’Excusado de Lliçà d’Amunt l’any 1771.
• I novament reformes de consolidació a l’any 1943.

Els propietaris de Can Puig van formar un patrimoni notable que es va transmetre des dels seus orígens amb la intenció de garantir-ne la seva integritat i la seva continuïtat al llarg del temps. L’economia familiar va passar per diversos moments, però amb un patrimoni tan notable, fins i tot les etapes més crítiques de la història rural catalana es van poder superar, tot i que recorrent a alguna forma d’endeutament com eren els censals morts –una forma de crèdit-.

Can Puig està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Mir

Casa Mir és un edifici situat en l’Avinguda. de Gràcia, 33, de Sant Cugat del Vallès.

És una torre aïllada i envoltada per un gran jardí, coneguda com a Can Barnils.

Un dels arquitectes que més empremta modernista van deixar a Sant Cugat va ser el barceloní Eduard Maria Balcells i Buïgas, autor d’un bon nombre de cases dins de la vila antiga i fora.

Una d’elles és la Casa Mir, Manuel Mir i Foix li va encarregar, el 1908, el projecte d’una casa aïllada en una parcel·la de l’Eixample Sud.

Presenta una estructura de planta rectangular, planta baixa i pis.

S’han diferenciat tres cossos a la façana principal mitjançant el cos central que sobresurt per damunt de la façana i per un porxo en la porta d’entrada coronat per un balcó amb barana de llaçaria de tema floral.

Abundant decoració de tema floral a les finestres. Fris que separa el primer pis del coronament de la façana.

En un dels costats laterals s’alça una torre mirador. Les façanes són arrebossades amb aplacat de falsa pedra i el cos central és arrebossat de blanc.

Al carrer Sant Josep hi dóna la masoveria i la torre del molí de vent.

Aquesta casa fou construïda per uns anglesos que eren de la Companyia Canadenca de la llum.

Casa Mir, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de la informació, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé