Sala d’exposicions – Memorial Vicenç Ros de Martorell

La Sala d’exposicions – Memorial Vicenç Ros, està situada en l’avinguda  Vicenç Ros, s/n  amb Plaça de la Font de la Mina de Martorell.

Durant  l’any 1977 i en memòria i homenatge a Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) col·leccionista, empresari i alcalde de Martorell,

s’inaugurà en un costat de la Plaça de la Font de la Mina, aquest edifici de planta circular i esvelt disseny arquitectònic per acollir el fons de ceràmica del pintor Joaquim Mir adquirit el 1972 per l’Ajuntament de Martorell.

L’edifici es caracteritza per la seva coberta ondulada de formigó que pivota en una columna nua del mateix material, situada davant de l’entrada.

Forma part del conjunt de d’edificis pertanyents al Museu de Martorell.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Església de Sant Romà de Lloret de Mar

L’ Església de Sant Romà, està situada en la plaça de l’Església, amb cantonada al carrer de la Vila, a Lloret de Mar.

Us passo la seva historia :

  • En 1455 el Bisbe de Girona va concedir les indulgències a tots els que contribuïssin a l’obra de la nova església.
  • El 1509, sota la benedicció del bisbe Guillem de Boïl, es van iniciar les obres de construcció al lloc anomenat Sa Carbonera”.
  • La finalització de les obres a l’any 1522. L’Església és consagrada el 1522 que va substituir com a parròquia
  • Es creu que l’església original, era d’una sola nau, estava dotada de varis elements de defensa i fortificació, com una porta llevadissa.
  • El retaule de l’altar major fou encarregat pels jurats de la Universitat de Lloret, el 1541, als reconeguts pintors Pere Serafí “lo Grec” i Jaume Fontanet, que l’acabaren el 1559.
  • Les capelles laterals i les ampliacions d’aquesta nau única original es van fer durant els segles XVI i XVII (1634).
  • A principis del segle XIX es va pensar d’edificar una nova església, però la proposta no va tirar endavant.
  • El retaule fou desmuntat i transformat entre 1913 i 1914, i , com la major part de la decoració de l’església fou malmès durant els inicis de la Guerra Civil.
  • Al 1920 es van inaugurar les escoles parroquials i la rectoria, que estan situades a tocar del temple, un altre exemple de l’arquitectura modernista de Lloret.
  • El 1993 foren restaurats els mosaics exteriors dels apòstols.

A principis del segle XX, amb el potencial econòmic concentrat a Lloret de Mar, sobretot amb el repatriament de capital dels “americanos”, s’hi feu una gran reforma.

La capella del Santíssim, amb cúpula i mosaics modernistes, fou construïda per l’arquitecte de família lloretenca Bonaventura Conill fou titulat com a arquitecte el 1893 i fou seguidor de l’obra d’Antoni Gaudí.

Aquesta capella i les seves immediacions al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, formen un conjunt modernista important que va ser destruït en bona part l’any 1936  i restaurat posteriorment.

La construcció de la capella nova del Santíssim Sagrament fou possible gràcies al donatiu de l’”indiano” Narcís Gelats i Durall (1845-1929),

un banquer i negociant que s’estigué a La Habana, la capella fou construïda en record a la seva esposa.

Sobre la base gòtica de Bonaventura Conill va aplicar el nou corrent decoratiu modernista o va aconseguir un conjunt espectacular amb reminiscències bizantines, musulmanes i renaixentistes.

Les obres de restauració, bàsicament decoració interior i la capella del Santíssim Sagrament, foren inaugurades el 1914.

Durant les reformes de 1909-1916 l’atri de l’entrada, actualment desaparegut, també fou transformat.

Les façanes laterals externes del temple foren revestides amb altars adossats a la paret i altres elements ornamentals, a base de mosaics, trencadís i peces de ceràmica, maó i pedra.

Bonaventura Conill potencià el treball artesanal de picapedrers, vitrallers, ceramistes i mosaïcistes.

L’Església de Sant Romà de Lloret de Mar, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia, Catalunya Medieval i altres

Adaoptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell

El Museu Municipal “Vicenç Ros” , esta situat en l’Avinguda de Vicenç Ros, 2 de Martorell

.

Us passo la seva historia :

  • La comunitat de caputxins s’establí a Martorell el 1686.
  • L’antic convent de caputxins de Martorell va ser construït entre 1687 i 1700.
  • Al 1835, any en què el convent fou saquejat i incendiat.
  • Anys mes tard va ser convertit en caserna.
  • També, escola per a nenes a cura de les Mercedàries (1861-1870)
  • I com a escola pública (1845-1935).
  • El 1940 fou enderrocada la meitat de l’edifici al construir l’escola.
  • Part de les dependències van desaparèixer amb la construcció de la nova escola, obra de Josep Lluís Sert,
  • La resta del convent restà abandonat fins al 1945, que va instal·lar-s’hi el museu.

Museu municipal Vicenç Ros ocupa actualment part de les dependències de l’antic convent de caputxins, del segle XVII, i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Va ser Inaugurat com a museu durant el 1945, té el seu origen gràcies a  la donació per part de Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) de la seva important col•lecció de ceràmica.

Amb el transcurs dels anys, s’han anat configurant i ampliant els diferents fons del museu: l’etnològic, el d’art, l’arqueològic, l’arquitectònic i el documental.

Des del 1989 s’hi han dut a terme diverses fases de restauració del fons de ceràmica i de rehabilitació de l’edifici, que han culminat amb la remodelació de l’exposició permanent i la supressió de barreres arquitectòniques.

El mes destacat del museu és :

El fons de ceràmica és el més extens del museu i està integrat per dues col·leccions: la de Vicenç Ros i la de Joaquim Mir. El componen 350 peces de procedència i estils diversos, amb predomini dels plats, i prop de 15.000 rajoles.

Elements arquitectònics i escultòrics de procedència diversa, destaquen les gàrgoles de l’antiga església parroquial de Santa Maria (Martorell) i un relleu gòtic del convent de les monges jerònimes de Barcelona, a més de capitells, claus de volta, piques d’aigua beneita, escuts, sarcòfags, làpides sepulcrals i alguns elements procedents de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

El nucli del fons d’art el conformen els olis, aquarel·les i dibuixos de Lluís Rigalt, Pau Rigalt i Agustí Rigalt donats per Miquel Bultó. Destaquen també els dibuixos de Jaume Amat i Bargués i els olis de Planas Doria, Miquel Salas i Josep Amat i Gaspar.

El fons etnològic compta amb tallers complets d’espardenyer, cadiraire, boter, baster i terrissaire, a més d’un conjunt d’eines del camp i d’oficis diversos.

El  fons geològic, amb materials fòssils de procedències diverses.

Un petit fons numismàtic, la major part del qual va desaparèixer en un robatori el 1982.

El Convent dels Caputxins era un edifici de planta quasi quadrada, amb un claustre central. És construït amb pedra i desproveït de decoració. L’ala de ponent de l’edifici és ocupada per l’església, la resta era ocupat per les dependències del convent. Sota el claustre hi ha una gran cisterna, que recollia l’aigua procedent d’una mina propera.

Escola actual

Museu municipal Vicenç Ros és una obra del municipi de Martorell (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorell i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat del Clot de Barcelona

El Mercat del Clot, està situat a la plaça Mercat número 26, en la barriada del Clot del districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona.

El Mercat del Clot data des de 1889, es  un edifici  que va ser projectat per l’arquitecte modernista Pere Falqués i Urpí.

Els orígens del mercat es remunten al segle XIX, quan s’inicià un mercat a l’aire lliure quan encara El Clot formava part de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.

Tanmateix, a causa del creixement de l’activitat del mercat i de la demografia del barri es decidí construir un mercat cobert en un dels terrenys de la família Buxó per resguardar la gent de les inclemències meteorològiques.

Aquest edifici és d’estil pre-modernista  i de planta rectangular  amb  coberta a dues vessants, i interiorment està dividida en tres naus.

L’estructura és metàl·lica, la part interior està formada per tres naus a base d’encavallades i tancament d’obra vista amb elements decoratius de pedra. A les dues façanes principals hi trobem també elements decoratius de ceràmica.

A la darrera reforma que es va fer a l’any 1995,  els paraments de lamel·les de fusta que permetien la ventilació van estar substituïts per panys vidriats.

El seus horaris  son :

Dilluns de 07: 00h a 14: 30h

Dimarts, dimecres i Dijous de 07: 00h a 14: 30h y de 17: 30h a 20: 30h

Divendres de 07: 00h a 20: 30h

Dissabtes de 07: 00h a 15: 00h

Us passo mes dades del  Mercat del Clot en aquest enllaç :

http://www.mercatdelclot.net/mercat.html

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella dels Sants Metges de Lloret de Mar

La Capella dels Sants Metges està de l’Hospital Vell, 16 de Lloret de Mar.

Us passo detall de la seva historia :

  • La capella pertanyia al primer hospital de la vila, situat prop de la plaça del Carme, l’anomenat Hospital de beneficència.
  • A mitjan segle XV, el paborde representant de la Catedral de Girona a Lloret, Narcís Oliveres, comença el projecte de crear un hospital que es va fundar el 1445.
  • El 1870 es construí un nou hospital més gran i modern.
  • L’edifici antic es va vendre però la capella passà a les monges del Cor de Maria, instal•lades en un edifici colindant.
  • Amb la inauguració del nou hospital, aquesta capella annexa va ser posada a la venda per l’Ajuntament.
  • La va adquirir, el 21 de juny de 1881, el canonge Dr. Narcís Domènech i Parés, per cedir-la a la parròquia.
  • L’any 1912 va ser restaurada, per iniciativa del canonge Dr. Agustí Vilà i sota la direcció artística de l’arquitecte lloretenc Bonaventura Conill i Montobbio. En les obres de restauració, es van incorporar a la capella les actuals voltes de creueria de rajola, típiques del Modernisme català.
  • Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la capella va patir desperfectes. La majoria d’elements de l’interior es cremaren el 1936.
  • Gràcies a la devoció dels lloretencs pels Sants Metges –Cosme i Damià–, va ser reconstruïda després de la guerra.
  • Més endavant, es van encarregar de la seva conservació particulars i entitats com el Xino-Xano (que van dotar-la d’una nova campana anomenada Marina).
  • Els darrers anys, la Confraria de Sant Elm (patró de navegants i mariners) ha tingut cura de la conservació i manteniment de la capella.
  • La capella ha estat renovada, tant a l’interior com a l’exterior, amb un aire mariner, i la confraria l’ha adoptat com a seu social.
  • Sense abandonar el seu ús religiós, se li està donant també un ús cultural per a concerts, exposicions, conferències…entre altres

Es tracta d’una capella d’una sola nau, la qual consta d’un portal, d’accés, d’arc de mig punt; un ull de bou de grans dimensions i campanar d’espadanya d’un sol ull, equipat amb una campana i coronat per una gran creu. Sota la campana es poden llegir les grans inicials fusionades en un sol pla de “M V”.

Aquest portal, equipat amb muntants de dimensions mitjanes, però això si, ben treballats i escairats els quals tenen com a matèria primera la pedra, concretament el granit, sobresurt especialment per dos factors: per una banda, pel sumptuós tractament a que s’ha sotmès la porta, la qual està treballada en un repujat de fusta.

Concretament en la part esquerra superior, podem observar un relleu molt atractiu constituït per garlandes i motius florals. Mentre que per l’altra, al costat esquerre del portal trobem una inscripció molt interessant, gravada sobre una placa de ceràmica, la qual fa al·lusió a les obres de restauració que es van dur a terme en la capella.

La façana està emmarcada a ambdós costats per dues pilastres – una per banda-, les quals descansen sobre un basament i que estan coronades per sengles capitells, els quals s’ajunten constituint una cornisa sobre la qual trobem les inicials anteriorment citades de “M V”. Posteriorment les pilastres es prolonguen en un segon estrat i estan coronades amb uns petits pinacles de tall vegetal i floral. Però la cosa no acaba aquí, ja que els capitells tornen a ser prolongats fins al punt d’esdevenir la motllura externa del campanar d’espadanya.

Tot aquest entramat no és de pedra sinó tot el contrari, ja que simplement està arrebossat i pintat.

Us passo informació sobre la Fira dels Sants Metges :

https://www.lloret.cat/seccions/festes-tradicions/identitat-i-tradicions/fira-dels-sants-metges

La Capella dels Sants Metges , forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Camprubí de Cornellà de Llobregat

Casa Camprubí  és situada en la ctra. de Sant Joan Despí i dins del Parc de la Infanta de  Cornellà de Llobregat.

Us passo la seva història :

  • La casa va ser construïda l’any 1927 per l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert a petició de la família Camprubí, coneguts cultivadors de roses de jardí.
  • La casa continua rodejada de camps de flors dins el parc del Canal de la Infanta.
  • Està inclosa al Pla Parcial Fatjó de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat per protegir l’edifici i el seu entorn immediat.

És una casa unifamiliar de tipus burgès formada per tres cossos cúbics juxtaposats a diferents alçades de manera gradual i un cos cilíndric més petit adossat al cos principal.

Les cobertes són de teula romana formant teulades a quatre vessants i les finestres es disposen de forma asimètrica.

L’estil és propi de la seva cronologia, tot cercant els volums rectilinis i quadrangulars contrastats en dimensions, dins un noucentisme no exempt d’historicismes, com el neomedievalisme, i imitant els volums d’un castell medieval, amb l’esmentada torre semicilíndrica a la torre quadrangular més alta.

En la decoració exterior destaca la ceràmica esmaltada i trencadís.

També són elements destacables les baranes típiques de Jujol a base de barres torçades i els esgrafiats amb motius florals i camperols.

Casa Camprubí  es troba inclosa dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat municipal Sagarra de Santa Coloma de Gramenet

El Mercat municipal Sagarra està situat al centre de la Plaça de Ferran de Sagarra, s/n. de Coloma de Gramenet, va ser inaugurat el 27 de juliol de 1934; és una obra noucentista amb decoració art déco , hi ha rètols de ceràmica.

Té una ordenació axial, amb quatre portes que corresponen als carrers que hi porten.  Aprofita el desnivell del carrer per a doblar la superfície amb una planta semi subterrània.

Les façanes del mercat són d’estil noucentista amb un acabat que alterna el totxo vist amb l’estuc. L’edifici gaudeix d’elements ornamentals d’aquest estil arquitectònic com ara motllures rectes, cornises, ceràmica vidrada i basament de pedra.

A més disposa d’una gran coberta inclinada a dues aigües, que no obstant no és continua, sinó que queda interrompuda simètricament en 2 punts per deixar lloc a dues grans entrades de llum longitudinals.

A

l’interior de l’edifici s’accedeix mitjançant quatre portes ubicades als eixos centrals de totes quatre façanes.

En definitiva, es tracta d’un edifici protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Vigent.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Batlló de Barcelona

La Casa Batlló està situada al Passeig de Gràcia, 43 de Barcelona.

Es pensa que en aquest punt hi havia existit anteriorment una masia perquè al soterrani es va trobar una cova feta servir com a fresquera i que Gaudí va voler conservar en la gran remodelació que va portar a terme durant 1904 a 1907.

La Casa Batlló és el resultat de la reforma total d’una antiga casa convencional construïda per encàrrec de Lluís Sala Sánchez l’any 1875 per l’arquitecte Emili Sala i Cortés, el mateix que va construir la casa d’Emília Adrià, just al costat, a la cantonada amb el carrer d’Aragó i que, amb modificacions, encara es conserva.

De fet, era un edifici sense característiques especials dins de l’eclecticisme tradicional de finals del segle XIX.

L’any 1900 la finca va ser adquirida per Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni.

El projecte de reforma va ser encarregat per Josep Batlló i la seva esposa Amàlia Godó Belaunzarán, que varen presentar la sol•licitud de llicència el 7 de novembre de 1904.

L’encàrrec inicial era enderrocar l’edifici i fer-ne un de nou; tanmateix, Gaudí va convèncer Batlló de mantenir-lo i fer una transformació reformant només la façana.

Finalment la intervenció, però, va anar força més enllà, ja que va suposar una important reorganització dels espais, amb més ventilació i il·luminació natural, dos pisos afegits i la remodelació de les golfes i el terrat.

Aquesta transformació va fer passar dels 21 metres d’alçada i 3.100 m² a l’ocupació actual amb un total de 4.300 m² amb 450 m² de superfície per planta, una alçada de 32 metres i 14,5 metres d’amplada.

La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l’arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració dels arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver per la realització de la façana, amb els artesans de la forja els Germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i Josep Pelegrí realitzador dels vitralls.

L’edifici està obert al públic i cada any rep mes 600.000 visites.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Batll%C3%B3

casa Batlló en reconstrucció

O també, per conèixer la seva historia,  directament a Casa Batlló, que us passo l’enllaç :

https://www.casabatllo.es/ca/antoni-gaudi/casa-batllo/historia/

Faig una reflexió: molta gent que ve a visitar Barcelona i molts altres llocs de Catalunya, un dels punts que tenen marcat com a molt destacada la seva visita es la casa Batlló…, espero que els Catalans hagueu anat alguna vegada a visitar-ho per dintre del edifici… !

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Bonaventura Raspall o Cauhé Raspall de Sant Feliu de Llobregat, una casa singular !

La Casa Cauhé Raspall esta situada en el carrer de Vidal i Ribas, 36-38 amb passeig de Nadal, 22- 24 de Sant Feliu de Llobregat.

Edifici del 1916, de coberta plana amb una destacada barana que evoca l’emmerletat dels castells i que enllaça amb el voladís de ceràmica.

L’element més característic és el conjunt d’esgrafiats circulars tipus escut, que són fidel reproducció de les medalles guanyades al 1907 a París, per la bona presentació i qualitat en els fruits que exportava Bonaventura Raspall.

Aquesta casa era el seu habitatge i el magatzem de la firma que regentava, anomenada “La Pilarica”.

Es conegué pel nom de Casa Cauhé Raspall, ja que el Dr. Antoni Cauhé Huguet,(1898-1975), metge de capçalera i forense de la ciutat, va posar-hi la seva consulta i habitatge en casar-se amb l’hereva de la casa: Joana Raspall Juanola (1913) poetessa i escriptora, medalla d’or de la ciutat i Creu de Sant Jordi.

La Casa Cauhé Raspall , és una casa de dues plantes amb finestres i balcons a la part superior i portes i finestres a la inferior. L’acabament està resolt amb un joc de línies corbes que formen una sanefa que a la vegada està decorada amb fulles en el centre formant grups curvilinis ascendents. Del peu d’aquest acabament surt una petita teulada de protecció que a la vegada fa un dibuix simètric amb rajoles. La casa té elements modernistes, com sanefes de ceràmica o mènsules esglaonades als balcons.

La Casa Cauhé o Casa Bonaventura Raspall, és un habitatge de Sant Feliu de Llobregat protegit com a bé cultural d’interès local.

Per a molt mes amplia informació, podeu consultar a  Casa Raspall a :

http://casaraspall.blogspot.com/

i també, us passo un article sobre aquesta important casa de la Web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat :

https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=9736

Aquesta casa forma part de les mes de 27 cases o edificis d’interès de Sant Feliu de Llobregat.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Casa Raspall

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica Pujol i Bausis – La Rajoleta – d’Esplugues de Llobregat

La fàbrica Pujol i Bausis , coneguda com “la rajoleta”, estava emplaçada a Esplugues de Llobregat, fou una de les empreses més notables i importants  a Catalunya, en el sector de la ceràmica en la segona meitat del segle XIX i començaments del XX.

Les qualitats argiloses de les terres d’Esplugues van propiciar l’establiment d’algunes bòbiles a la zona i rodalies.

La fàbrica Pujol i Bausis, que s’havia iniciat amb la producció de maons, s’anà especialitzant, progressivament, en la fabricació de rajoles i elements decoratius.

Us passo els fet mes destacats a la llarg de la seva historia :

  • Les primeres referències a la fàbrica de maons, són de 1858, si bé va tenir una activitat inestable a causa de discrepàncies entre els seus socis fundadors, en Joan Terrada i Jaume Gelbert.
  • És entre els anys 1870-1874 que tancada i reoberta en diverses ocasions.
  • L’any 1874passà a ser gestionada per la família Pujol, i Jaume Pujol i Baucis pren la direcció de la fabrica.
  • L’any 1876 se’n fa propietari del 100% i segueix dirigint-la fins a la seva mort l’any 1892, amb l’ajuda dels seu fill Pau Pujol i Vila.
  • La introducció del vapor el 1886, la recuperació de la tècnica del daurat, la constant tasca d’experimentació amb nous materials va fer que els màxims exponent de l’arquitectura de final de segle confiesin les seves comandes a la fàbrica.
  • Els dos forns d’ampolla van ser construïts el 1913-14 i destinats a la cocció del gres i pasta blanca.

La fàbrica, amb la seva última denominació “Industrial Cerámica Vallvé, S.A.”, va deixar de funcionar l’any 1984 clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial al nostre país.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.xatic.cat/ca/llocs-per-visitar/centres-dinterpretacio/museu-de-ceramica-la-rajoleta-esplugues-de-llobregat/63/0/19

MUSEU DE CERAMICA “LA RAJOLETA” D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Actualment és un equipament cultural ubicat dins del recinte de l’antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis “La Rajoleta” i habilitat com a centre de ceràmica i arqueologia industrial.

Informació de l’exposició permanent a “La Rajoleta” :

http://www.museus.esplugues.cat/exposicio-permanent-la-rajoleta/

La ubicació de “la rajoleta”,  és el Passatge del Puig d’Óssa, d’Esplugues de Llobregat, Barcelona.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé