Tines del Bleda de Pont de Vilomara i Rocafort (Bages)

Les Tines del Bleda estan situades en la Vall del Flequer al costat del camí de Pont de Vilomara i Rocafort.

Prendrem la carretera BV-1224 que va del Pont de Vilomara a Rocafort, poc abans d’arribar al Km 4. trobarem un trencall a mà dreta que va cap a Ca n’Oristrell i a Cal Flequer. Agafarem el camí a Cal Flequer, el qual segueix el torrent que duu el mateix nom. A 1,5 km aproximadament ens desviarem per un camí a mà dreta, fins la tina on s’emplaça a pocs metres de l’inici del camí. La vegetació de l’entorn en dificulta la visió, tot i que l’entorn immediat està perfectament net. La construcció se situa tocant al llit del Flequer.

Conjunt format per dues tines de planta circular i la seva respectiva barraca. La part inferior de l’edifici que conté els cups de les tines és de pedra unida amb morter de calç, i tenen les parets interiors recobertes de rajoles de ceràmica vidrada.

La part superior dels murs, per sobre de la boca del cup, són de pedra sense material d’unió, i a la part superior dels murs s’estén el voladís realitzat amb pedres planes disposades en horitzontal i sobre el que s’assenta la coberta, que és feta amb el mètode d’aproximació de filades amb lloses de pedra i sobre la que s’estén una capa de sorra i pedruscall.

Cada tina té una porta d’accés oberta a l’est, amb llinda de pedra horitzontal.

Observant el conjunt des de les portes d’entrada a les tines, es descriuen les edificacions d’esquerra a dreta.

La tina número 1, a la banda de tramuntana, té una petita finestreta i sota de la cúpula s’observa un tronc encastat en situació horitzontal en el que es lligaven les cordes emprades per agafar-se durant la trepitjada del raïm. L’estat de les rajoles interiors del cup és bo.

La tina número 2, a la banda sud, també té una finestreta i encara conserva les restes de la frontissa d’una antiga porta de fusta a l’entrada. També té un tronc encastat en posició horitzontal sota la cúpula. L’estat de les rajoles interiors del cup és bo.

Edificacions auxiliars hi ha dues barraques adossades a les tines. Són edificacions en pedra seca amb coberta de falsa cúpula i que segueixen el mateix tipus de construcció que les tines. Es troben a un nivell inferior en el terreny respecte a les tines, ja que a cada barraca surt la boixa de cada tina.

La barraca corresponent a la tina núm. 1 té planta de forma semicircular i una superfície d’uns 6m2. L’entrada té doble llinda, una exterior de 100 x 25 x 17 cm i una altre a la part interior de la porta. La porta d’entrada amida 0,82 m x 1,44 m d’alçada. A l’interior i trobem el broc o boixa de la tina, tallat en un bloc de pedra que sobresurt del mur. El gruix de les parets és de 80 cm.

La barraca corresponent a la tina núm. 2 és de planta rectangular, de 2,40 m d’amplada per 3,20 m de llargada. També té llinda doble a la porta, una exterior de 150 x 36 x 20 cm i una altre d’interior. La porta d’entrada amida 1,02 m x 1,37 m d’alçada. A l’interior trobem la boixa de la tina d’iguals característiques a l’anterior. El gruix de les parets és de 53 cm.

L’estat de conservació de les dues barraques és bo i actualment es comuniquen amb les barraques a través d’ una escala exterior situada a la banda nord. Davant de les tines es conserva la base d’una antiga premsa de pedra que forma part del conjunt i que està relacionada amb l’ús.

És tracta de la pica sobre la que descansava l’estructura de fusta de la gàbia i el cargol que provocava el pes mitjançant un sistema de palanca.

Restaurades pel Consorci de les Valls del Montcau amb la col·laboració del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Es va fer una intervenció al 2005 i una segona al 2007.

El projecte va ser redactat per Geosilva Projectes SL i va ser finançat per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de El Pont de Vilomara i Rocafort.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa de Pere Aldavert de Matadepera

La Casa de Pere Aldavert està en el carrer de Sant Joan, 28 de Matadepera.

Us passo la seva historia:

  • Una placa a la façana commemora que aquesta casa fou la residència d’estiueig d’Àngel Guimerà. Va ser durant aquesta estada a Matadepera on l’escriptor va escriure Mª Rosa.
  • En la llinda de la porta d’accés una inscripció diu “Fou feta l’any 1890”
  • A l’ample dret de la casa hi ha un rellotge de sol fet de pedra, de l’any 1897.
Maria Antonia Vivancos – 1989 / Generalitat de Catalunya

La composició de la façana segueix una distribució simètrica. La part inferior és més austera, la càrrega decorativa s’ha concentrat en el primer pis i la teulada. L’eix de simetria el marca la porta i el balcó. Les obertures inferiors presenten una llinda de pedra amb unes petites mènsules que representen elements de suport de les finestres i de la cornisa. Els dos pisos tradueixen la seva separació en la façana mitjançant rajols de ceràmica de dos colors col·locats de forma romboïdal.

El pis superior i la teulada concentren la decoració més exuberant amb motius florals que decoren els balcons, les llindes, etc. La teulada està coronada en els vèrtexs per pinacles d’inspiració gòtica. El frontis presenta una barreja d’estils de factura classicista i gòtica. La teulada és de dues vessants amb el carener paral·lel a la línia de façana el coronament és amb merlets.

La Casa de Pere Aldavert és un edifici del municipi de Matadepera  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 4ª Part #

Avui us presento dos articles

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 15 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, cases senzilles, xalets … d’arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : No indico la ubicació perquè són en edificis privats.

Monument a Francesc Macià en Cardedeu

Avui us presento dos articles

El monument a Francesc Macià de Cardedeu, esta situat en la Plaça de Francesc Macià.

Va ser inaugurat en l’any1991, esta compost de ferro, pedra, ceràmica.

Monument situat  dins d’una rotonda, esta format per una gran estrella de cinc puntes metàl·lica a la part inferior de la qual hi ha una pedra amb un relleu circular del president Macià i una placa ceràmica amb la inscripció:

 “AL PRESIDENT / MACIÀ”.

I en l’altre costat :

 “ En recordança dels 60 anys de la seva visita a Cardedeu”.

Text recollit del Institut d’Estudis Catalans

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu del Parc del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar

Avui us presento dos articles

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari el 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme. Està situada en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar. És un dels primers edificis importants fets a Catalunya en estil medievalitzant neogòtic. És llistat com bé cultural d’interès local.

Us passo dades de la seva historia :

  • Aquest Santuari s’alça al nord de la vila, unit a aquesta per un passeig.
  • Des del 1520 és documentada la devoció en aquesta església d’una imatge mariana.
  • Quan fou bastida la nova església de la vila, al 1591, esdevingué santuari i ermita.
  • La Misericòrdia és patrona de la vila des del 1703; el 1732 s’entronitzà una nova imatge.
  • El 1857 es beneí un nou santuari, de l’arquitecte Daniel Molina.
  • El 1853 es col·locà la primera pedra.
  • El temple va patir un incendi l’any 1936 i la imatge es destruí i fou reproduïda en la postguerra.

L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch de l’any 1914 va dissenyar el parc de la Misericòrdia, d’entre els seus elements destaca una font i, especialment, la creu, inspirada a l’estil de les tradicionals creus de terme d’època gòtica.

El projecte inicial preveia quinze capelletes, de les quals només se’n van acabar dues.

La primera té la típica forma d’una creu de terme gòtica construïda amb pedra i molt decorada.

La segona, d’una aparença més rústica i molt de l’estil de Josep Puig i Cadafalch, es compon de materials més variats com maó, pedra, ceràmica i ferro.

Per tant queda clar que NO es una creu de Terme.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatges antigues : Arxiu Rasola

Edifici del Parc de Desinfecció de Terrassa

Avui us presento dos articles

E

El Parc de Desinfecció es troba a la plaça de l’Arquitecte Coll i Bacardí, vora la carretera d’Olesa, al barri del Roc Blanc de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • El Parc de Desinfecció és un edifici d’estil modernista, obra de l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, realitzada cap al 1915.
  • El 1912, l’Ajuntament comprà el terreny i es realitzà el plec i projecte de l’arquitecte municipal Josep Maria Coll i Bacardí.
  • El 1915 s’hi va donar l’aprovació i es van adjudicar les obres a Joaquim Borrell Carreras, sense subhasta, per concessió especial prevista legalment, obra de l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí.
  • El 24 de novembre de 1916 mor l’adjudicatari.
  • El febrer del 1917 es realitza un nou projecte d’acabament de l’obra i construcció del pavelló de màquines, per part de l’arquitecte municipal Melcior Viñals i Muñoz (sense variar el projecte inicial), adjudicat a Joaquim Codina i Baltà, que morí el 1918.
  • El desembre del 1918 es realitzà la recepció definitiva i la liquidació de les obres.
  • El 1928 es realitzà un informe sobre les males condicions del gran dipòsit d’aigua i la necessitat de reformar la coberta.
  • Als anys noranta el conjunt fou restaurat per a la seva reutilització com a laboratori municipal.

És un edifici aïllat, singular pels volums, les arcuacions parabòliques i els espais interiors lluminosos.

L’eclecticisme de les solucions arquitectòniques dins una estètica modernista s’adapta bé a la funcionalitat desitjada, que és la sortida fàcil dels vapors produïts en el procés de desinfecció.

Els murs i la façana són de maó i formigó, amb parament exterior i interior de rajola, vidrada a la cornisa, la porta principal i la façana. Presenta columnes de ferro, bigues forjades, fusta de pi de Flandes, morter de calç grassa de Sallent i maons de forn de llenya.

La planta té forma gairebé semicircular.

El terreny annex, que ara forma la placeta de l’Arquitecte Coll i Bacardí, és separat de la carretera d’Olesa per un mur d’estilització curvilínia.

Els sostres són en volta de tres fulls de rajola.

Hi ha l’escut de la ciutat sobre la porta principal.

La planta és en forma de sector circular en ventall obert,

amb una torre mirador cilíndrica al vèrtex, dominant el conjunt.

Consta d’una sola planta, amb els murs foradats per una successió d’obertures en arc rodó simètric respecte a un eix horitzontal,

damunt de la qual s’aixeca un altre cos, amb una sèrie de lluernes en forma de voltes apuntades que sobresurten de la coberta.

La façana posterior és simètrica respecte a l’eix central que ve marcat per la torre.

La façana principal s’emfatitza amb un gran portal d’arc carpanell i gablet en arc apuntat, recobert de ceràmica i amb la representació de l’antic escut de la ciutat, realitzat en mosaic policrom.

La construcció és de maó arrebossat, excepte a les obertures i la imposta, on apareix nu.

L’element artístic radica en la utilització de peces ceràmiques vidriades de color caramel que recobreixen les cornises i els arcs. La teulada és d’escates ceràmiques.

El Parc de Desinfecció esta protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Sebastià Bosch i Sala de La Garriga

Avui us presento dos articles

Casa Sebastià Bosch i Sala, esta en el Passeig, 97 de La Garriga.

És una obra interessant de Raspall, ja que hi introdueix nous elements formals: estucs amb motius geomètrics en el ràfec, jardineres a les finestres, etc., a més de fer una interessant combinació de vitralls, ceràmica i esgrafiats amb un marcat estil propi de l’autor.

Es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat què consta de soterrani, planta baixa i pis.

Assentat damunt un sòcol de carreu, presenta una coberta de faldons amb gran pendent. Imposta esgrafiada amb motius geomètrics a les obertures de la planta baixa. L’emmarcat de les obertures del terç superior de la planta baixa i pis presenta els mateixos esgrafiats que la imposta.

Les llindes són de perfil sinuós i, de la mateixa manera que les jardineres que hi ha al costat de les finestres, revestits de rajola quadriculada blanca i marró. En el ràfec, les entrepilastres de les mènsules estan estucades amb motius geomètrics vegetals. A la façana nord hi ha una finestra tapiada.

La Casa Sebastià Bosch i Sala, està protegit com a bé cultural d’interès local d’aquest municipi, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Farmàcia Albinyana de Terrassa

La Farmàcia Albinyana  esta situada en el Raval de Montserrat, 48. Terrassa .

Us passo la seva historia :

  • Originàriament havia allotjat la confiteria de la vídua Carné (1908).
  • Més endavant, l’any 1934, el farmacèutic Antoni Albiñana i Carné va instal•lar-hi una farmàcia, activitat comercial que es manté fins avui dia.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres de planta baixa i dues plantes, comercial i d’habitatge.

El portal d’accés és decorat amb majòliques i petxines reomplerts de trencadís. Al primer pis es repeteix l’esquema però en un balcó.

L’edifici està acabat a manera de merlets escalonats amb ceràmica vidriada.

La decoració interior de la botiga és molt interessant, pel treball amb ferro forjat, ceràmica vidriada i pintures murals; cal destacar a l’exterior, l’acabament de la façana, amb el rellotge de sol, els esgrafiats i la decoració ceràmica de Joaquim Vancells.

La Farmàcia Albinyana, o Farmàcia Albiñana, és un edifici del centre de Terrassa protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa B. Pinell de Terrassa

La casa B. Pinell està situada en el Raval de Montserrat, 23 amb cantonada  carrer de la Vila Nova de Terrassa .

Us passo la seva historia :

  • Construït el 1916 per l’arquitecte Lluís Muncunill.
  • L’edifici ha estat tradicionalment la seu del PSUC i del sindicat Comissions Obreres,
  • També va allotjar la seu terrassenca d’Iniciativa per Catalunya Verds.
  • Actualment hi ha un Bar – Restaurant.

Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal conté la porta d’entrada i una gran finestra amb arcs rebaixats. El primer pis presenta un balcó amb finestra central; el segon pis és format per un grup de tres finestres iguals.

La planta primera i els dos pisos estan separats per una línia d’imposta que a la façana lateral es veu trencada per una finestra amb un arc rebaixat i dos grups de finestres geminades al tercer pis. Acaba l’edifici una cornisa de ceràmica lleugerament corba.

La Casa B. Pinell, o Casa Josep Badiella, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

El Rebost del Comtat o Museu de l’Embotit de Besalú

El Rebost del Comtat o Museu de l’Embotit, esta situat en la Plaça de la Llibertat, 13 de Besalú.

Besalú és una vila molt visitada pel seu interès històric i arquitectònic.

Aquest petit museu a part de mostrar diferents objectes i estris relacionats amb el món de les empreses de la carn, permet a través de la seva botiga, degustar o comprar diferents productes de la comarca de la Garrotxa.

El Rebost del Comtat de Besalú, es va portar a terme, el desembre del 1995, gràcies a la col·lecció de Ramon Sala i Canadell.

Es tracta d’una exposició permanent d’estris per a l’elaboració de productes tradicionals.

També, hi ha una extensa col·lecció d’armes antigues, com armes de foc, navalles, espases,  ballestes, llances, que varen ser utilitzades pels avantpassats en aquestes contrades.

Hi ha una secció d’eines de fusta, com culleres i forquilles fetes a mà, típiques de la Garrotxa.

Ceràmica de l’època medieval i de l’època romana amb una col·lecció de ceràmica, fragments de vidre i monedes.

També, ceràmica de l’època eneolítica, acompanyada dels ossos polimentats que s’utilitzaven per a la seva decoració, i una col·lecció de pedres de moldre per fer farina.

En la botiga que hi ha dins el mateix recinte del Rebost, es pot degustar i comprat tot tipus d’embotits, formatges i altres productes de la Garrotxa.

El museu pertany a l’empresa de la família Sala de Castellfollit de la Roca, propietària també del Museu de l’Embotit de Castellfollit de la Roca. Tots dos museus es poden visitar de forma gratuïta.

Per saber del Museu de l’Embotit de Castellfollit de la Roca, podeu seguir aquest enllaç :

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3156/

Quan visiteu l’antic comtat de Besalú, pont, carrers, església… no deixeu d’anar al Museu de l’Embotit, conegut com El Rebost del Comtat. !

 

Recull de dades : El Rebost del Comtat, Ajuntament de Besalú

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Arxiu Rasola