Forn d’obra II de La Barata o Forn d’obra de la Font Foradada de Matadepera (Vallès Occidental)

Per anar al Forn d’obra II de La Barata o Forn d’obra de la Font Foradada , un cop passat el mas de la Barata, en direcció a Talamanca, a mà dreta, sota la carretera, hi ha un corriol que baixa fins un pla, en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes.

Historia:

  • La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners.
  • L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.
  • L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.
  • La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge.
  • Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.

Forn d’obra o ceràmic que es localitza a l’Obaga de les Cantarelles, dins de la finca de La Barata, a tocar de la font Foradada.

Geològicament el jaciment s’ubica, entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies.

Físicament està situat entre els torrents Roig i el del Collet Estret.

És de planta quadrangular, amb tiratge vertical, desconeixent si tenia una o dues cambres de cocció. Està construït aprofitant l’alçada del marge que actualment ho és de la carretera que mena de Sabadell a Talamanca.

De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori  (que mesuraria uns 2’80 m a 3 m de costat aproximadament) i un seguit d’estructures muraries a la part superior, visibles que formarien part de la construcció.

Des de la façana s’observa una construcció ferma, de forma trapezoïdal, de 4’5 m d’alçada realitzada amb pedra irregular i collada amb morter de calç, d’uns 6 m d’amplada màxima a la qual per la part esquerra s’hi hauria afegit a posteriori un mur molt més llarg d’uns 8 metres de llargària per 4 m d’alçada. El gruix de murs és de 0’60 m.

El passadís de la cambra de combustió és de planta trapezoïdal, tapiat amb tres obertures de 10 centímetres de diàmetre. Aquest espai mesura 2’50 m d’amplada màxima  per  1’70 m d’alçada per 1’20 m de llargària.

L’arrebossat posterior d’aquest espai no permet veure el sòcol de pedra sobre el qual arrenca la volta, de la qual només s’identifiquen dues fileres de maó sobreposades, disposats a plec de sardinell.

Conserva els orificis laterals per als posts i a mà esquerra, una frontissa de ferro (la inferior no es pot veure ja que en aquest indret hi ha un amuntegament de llenya), que juntament amb les marques de cals de la part exterior de la volta, delata que fa uns anys, es tapiés una part d’aquesta obertura i s’hi col·loqués una portella de fusta, tal vegada per fer-ho servir com amagatall o com a barraca.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Forn de Calç de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)

El Forn de Calç està a  6 minuts abans de la Torre del Bisbe. A peu del camí trobem el senyal que dóna accés a un antic forn de calç del s. XVIII.

També, és conegut com el Fornot de les Torres.

Secció quadrada, amb 2 sectors diferencials. El més gran mesura aprox. 3×3 m i uns 2.5 m d’alçada.

La coberta esfondrada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Forn de calç de Can Robert de Matadepera (Vallès Occidental)

Forn de calç situat a mà esquerra del Camí de Can Pobla, abans del penúltim revolt que mena a Can Robert. El seu accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de la Torre de l’Àngel a mà dreta de la carretera s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes.

El forn es troba en el marge esquerre del camí, tot just un cop travessada la canal que baixant de la Carena de l’Estret, s’incorpora, pel vessant hidrogràfic esquerre, al Torrent de Can Garrigosa.

Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, (4’60 metres de diàmetre per 2’40 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda; estava orientada en direcció nord-oest. La part superior de l’olla, la corona, està protegida amb una tanca de fusta.

El Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac ha col·locat una tanca de protecció realitzada amb branca natural que s’incorpora naturalment a l’espai. A la part inferior, d’accés al forn, hi ha un plafó explicatiu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Forn d’obra de la Vall de Vilaramó de Gaià (Bages)

Per arribar al Forn d’Obra de la Vall de Vilaramó, cal fer –ho per  la ctra. BV-4401, al km. 11,7 cal agafar un camí asfaltat i en uns 2 km hi ha una bifurcació cal seguir el camí de la dreta on a  200  abans d’arribar a la Vall de Vilaramó, està el forn.

Us passo la seva historia:

  • La masia de la Vall de Vilaramó va tenir dos forns d’obra. El més antic és situat 200 m al nord de la masia, i es troba molt malmès ja que deu fer molts anís que es va abandonar.
  • A l’era de la Vall de Vilaramó hi ha dos rajols amb la data de 1769 que devien ser fets en aquest forn.
  • L’any 1909 es va construir un segon forn, molt més gran, al costat del camí d’accés a la masia.
  • Aquest forn es va utilitzar per proveir de material de construcció les nombroses obres que es van fer a la masia els primers decennis del segle XX, i especialment a la dècada de 1920.
  • Aquest segon forn va estar en funcionament fins a mitjans de segle XX.

Forn d’obra o teuleria de grans dimensions, emplaçat uns 200 m al sud de la masia de la Vall de Vilaramó, en el mateix camí d’accés. Es tracta d’un forn molt ben conservat, que sorprèn per les seves mesures, força més grans del que és comú, i pels grossos carreus amb què està fet. La llargada del mur frontal és d’uns nou metres, i l’espai interior de la cambra mesura 2,97 per 3,27 m. La seva tipologia, però, és l’habitual. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent, vora el camí.

Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada, habitualment coberta per una sèrie d’arcs transversals. Aquí és on s’hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, encarat vers el camí, és format per carreus de tamany gran i força ben escairats. Aquí hi veiem dues boques de la fogaina, de forma quadrada i amb un arc intern. Al mur lateral esquerra hi ha la porta d’accés a la cambra de cocció, rematada amb un arc escarser de maó. El mur lateral oposat és d’una gran gruixària (154 cm). L’interior de la cambra s’ha conservat pràcticament sencera. Tal com és habitual, la cara interna dels murs és protegida amb un revestiment fet de maó, que s’ha conservat parcialment. Un element singular és que el mur davanter tenia una obertura vertical que devia servir per desenfornar les peces amb més comoditat. En un moment donat aquesta obertura es va tapiar. En aquesta part el forn tenia una mena de porxo del qual encara se’n poden veure els forats de les bigues.

A l’altre costat del camí encara es pot veure un gran forat que corresponia a la bassa. Al costat nord hi havia una bassa més petita, d’uns dos metres i feta de maó. Servia per remullar les peces, que es pastaven en el planellet que hi ha al costat. Després, les teules, maons o rajols s’introduïen al forn.

Observacions: Informació oral facilitada per Montserrat Vall de Vilaramó

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Forn d’obra de Calderols de Matadepera

El Forn d’obra de Calderols esta en la Ronda del Camí de Calderols, s/n de Matadepera.

Us passo la seva historia:

  • Segons indica Canyameres (2001), el forn d’obra podria estar relacionat en un primer moment amb el mas rònec de Calderols. Ara bé, l’any 1490, sembla ser que el propietari del mas Solà de la Font, o Solà del Racó, adquireix Calderols com a propietat en ruïnes. Per tant, l’antic mas i les terres restarien aglevades al mas Solà de la Font.
  • L’any 1609, Jaume Solà ven a Antic Roure un tros de bosc de dues quarteres de cabuda, de pertinences del mas Calderols. I en l’ “Apeo de todas las fincas y heretades del termino municipal de Matadepera, arrelgado a la canación del año 1768”, s’esmenta una peça de terra (núm. 17) amb el nom de “forn de J. Roure”, que se situa a l’interior de la propietat núm. 49 de M. Torrella, ens els camps anomenats de Vinyet i Calderols, forn que quedaria ubicat al sud del mas Solà del Pla i podria coincidir amb el forn anomenat de Calderols.
  • El forn quedà colgat fins que a la segona meitat dels anys seixanta del segle XX es projecta la urbanització del sector. Amb l’arrossegament de terres i terraplenat per tal d’unir les dues ribes del torrent de la Font de Querol, les màquines el van escapçar, posant-lo així al descobert, sense que s’hi fes cap actuació.
  • Així va restar fins que una vintena d’anys després, l’any 1985, Miquel Ballbé, en el seu llibre “Masos i Pairalies de Matadepera”, parla d’un forn de tipologia ibera. El mateix autor, tres anys després, a les “Monografies vallesanes” publica el següent text “ (…) Un altre forn d’aquest tipus, al costat mateix del que ja hi havia al mas de Calderols de les Arenes, resta tapat per les terres posades durant l’anivellació d’un carrer. Hom diu que està molt ben conservat i sencer”. Posteriorment altres autors com Mauri (Mauri: 2006) o Oller (Oller: 2012) s’interessaran en el forn i finalment, tan les restes del forn com les restes del mas de Calderols, s’inclouen a la Carta Arqueològica del Vallès Occidental.
  • Finalment, l’actuació es du a terme entre els anys 2016-2017 en el marc del “Projecte d’Intervenció en el Patrimoni Arqueològic de Matadepera 2016-2017 promogut per la regidoria de cultura de l’Ajuntament amb el suport de l’Associació de Veïns del Pla de Sant Llorenç del Munt.
  • El projecte d’intervenció es va dur a terme en tres fases: la primera entre el 14 d’octubre i el 4 de novembre de 2016, que va consistir en la neteja i excavació arqueològica. La segona fase.
  • Entre el 21 d’agost i el 8 de setembre de l’any 2017, amb la construcció d’una estructura amb coberta per a protegir el forn. La darrera fase, va consistir en la museïtzació definitiva del conjunt.
  • La direcció tècnica va anar a càrrec de l’arqueòleg Xavier Font, amb la col·laboració de l’arqueòloga Maria Carme Carmona, i l’arquitectònica d’Anna Rabassa. L’empresa executora de les obres fou C. Gutés, Gestió i serveis a la construcció, de Matadepera.
  • Durant l’excavació es van extreure varis fragments de teula; alguna pedra de cuita de calç, un fragment de vora de ceràmica vidrada en verd, un fragment informe del mateix color. Finalment, també van sortir fragments de rajols i maons quadrangulars (de 18 cm de costat per un gruix de 5 a 6 cm), dels quals en destaca un amb decoracions amb incisions en ziga-zaga. La peça més interessant per fer una aproximació cronològica fou un fragment de vora d’escudella amb decoració interior de cercles concèntrics, que situen la vida del forn en un període cronològic entre els segles  XV i XVII.

Forn d’obra que es localitza a l’extrem sud de l’actual urbanització del Pla de Sant Llorenç.

Geològicament, el jaciment s’ubica entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies.

Físicament està situat en el marge superior dret del torrent de la Font de Querol, per damunt de l’espai de màxima amplada de la llera, en la confluència amb el torrent de Calderols, afluent del torrent del Salt que desaigua a la riera de les Arenes pel seu vessant hidrogràfic esquerre.

És de planta quadrangular, amb tiratge vertical i doble cambra.

Està construït realitzant un rebaix en el marge.

De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori (amb indicis de la portella d’accés), la graella amb els fumerals i a la part inferior, per sota el nivell de l’actual carrer, la fogaina o cambra de combustió, amb una columna central.

Dades sobre la estructura:

  • De la cambra de cocció o laboratori es conserven les estructures muraries nord (0’75 m d’alçada màxima per 2’45 m de llargada amb restes d’una possible portella d’accés), est (0’75 m d’alçada màxima per 0’65 m conservats dels 2’76 m originaris) i oest (0’75 m d’alçada per 1’95 m de llargada conservats dels 2’84 m originaris).
  • La graella, és de planta rectangular; dels 3 m originaris només en conserva 2’10 m de llargada per una amplada de 2’45 m; el gruix de la plataforma oscil·la entre 1’15 m i 1’05 m. Les fumeroles estan distribuïdes regularment, alineades de cinc en cinc. Se’n conserven 19 de les 26 originàries i el seu diàmetre interior mesura entre 0’11 m i  0’22 m. En superfície el retall és rectangular.
  • La fogaina o cambra de combustió es conserva gairebé sencera. Els murs nord i oest mesuren 2’90 m i 2’68 m de llargada per 1’65 m d’alçada. En l’angle format pels dos murs hi ha una pilastra de reforç de 0’30 m de costat. La paret est mesura 2’64 m per 1’65 m d’alçada i la sud 2’68 m per 1 metre d’alçada. En aquesta darrera estructura mural és on s’hi obre la boca d’alimentació de la fogaina, de 0’75 m d’amplada.
  • Aproximadament al centre, hi ha la columna de terra cuita que sustenta la graella. Mesura 1´65 m d’alçada per 0’60 a 0’75 m de diàmetre.
  • El forn està protegit per una estructura de formigó integrada en el marge, de 0’15 m d’amplada amb basament de 0’40 cm reforçat amb vares d’acer. El cobert, és de fusta amb el vessant inclinat cap a la part posterior per facilitar l’evacuació de les aigües cap el torrent. Està  protegit per una xapa exterior. Se sustenta a partir de quatre pilars i dues bigues travesseres de fusta melis, collats a un basament de formigó de 0’50 m de costat.  Al davant, entre pilar i pilar s’hi ha col·locat una barana, també de fusta. A mà dreta, hi ha un plafó realitzat amb ferro Corten amb una làmina explicativa en color.

Es pot visitar per lliure donat que esta a peu mateixa de la Ronda del Camí de Calderols de Matadepera.

Disposa d’un plafó informatiu amb totes les dades.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Forn de la Calsina de Marganell

A la confluència del camí de la Calsina amb la carretera de Monistrol al monestir de Montserrat.

Forn tradicional de calç, que es troba a l’inici del camí que porta a la masia de la Calsina. La part davantera té la fogaina vista, coberta amb un arc apuntat fet de maó pla.

Es troba construït amb pedra irregular. A la part posterior s’hi troba la part de dipòsit, de forma quadrangular, excavat a la pedra i arrebossat amb fang cuit. Per terra es veuen marques de murs fets de totxo, tovot o tàpia.

Recull de dades : Mapes Patrimoni Cultural , DIBA.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Teuleria del Pinetar de Vallfogona de Ripollès

Des de Vallfogona de Ripollès cal seguir pel conegut camí del Cementeri, tot resseguin paral·lelament el Torrent del Tornall, on en uns 25 minuts a peu arribareu a La Font de la Tosca.

La Font de la Tosca és un paratge de gran bellesa i interès natural.

Just a sobre s’hi va descobrir les restes, molt ben conservades, d’un antic forn de coure i maons.

La Teuleria del Pinetar de l’obra s’ha excavat amb la col·laboració dels veïns i es pot entendre perfectament el seu funcionament en un plafó explicatiu.

Recull de dades: Ajuntament de Vallfogona de Ripollès

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Forn de calç de can Bonvilar de Terrassa

Des de Terrassa teniu de sortir per la carretera de Castellar i girar cap a la Torre Mossèn Homs i Capella del Sagrat Cor,

i seguir pel camí dels Plans de Bonvilar, una vega passeu per davant del Centre Mediambiental,

i a ma dreta trobareu el Forn de calç de can Bonvilar.

Aquest forn s’estima que ha estat construït al segle XIX o a principis del XX.

Durant l’any 2010, gràcies al pla d’ocupació de manteniment dels entorns, es va realitzar una sèrie d’actuacions per la recuperació del forn de calç.

Per a més dades sobre els forns de calç un passo un enllaç :

https://natura.ues.cat/ca/descobreix-el-rodal-de-sabadell/forn-de-calc-de-can-bonvilar

Text i Fotografies : Ramon Solé

Forn de calç de la Font del Pontet de Figaró-Montmany

El Forn de calç de la Font del Pontet, esta en la baixada del camí al Molí de Gallicant, a ma dreta, on s’ajunta amb el camí que baixa de ca n’Oliveres, i abans de passar  el torrent de ca n’Oliveres, front la Font del Pontet.

Font del Pontet

Aquest Forn no hi ha que confondre amb el Forn de Calç de ca n’Oliveres que esta mes a tocar de la finca.

El Forn de calç de la Font del Pontet, esta molt deteriorat, en una part enfonsada i ple de deixalles

i vegetació en el seu interior i rodejant-lo tot el seu exterior.

La seva característica de construcció és cilíndrica, d’uns 4,50 metres de diàmetre aproximadament,

encara poden veure la seva entrada, que és en la part superior ovalada amb maons i una paret de casi 2 metres d’alçada.

Segons sembla  podria haver tingut un caràcter més industrial que en època contemporània abastia de calç un mercat de caire més gran o comarcal.

Creiem que aquest forn en la part de l’entrada pot acabar enfonsant-se, en el pas del temps.

 

Recull de dades : Diputació de Barcelona – Inventari Patrimoni Cultural de Figaró-Montmany

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Forn de calç de la Blanquera de Mura

Salt de la Blanquera

Des de l’església de Sant Martí de Mura, farem part de la ruta de les Fonts, que esta senyalitzada, i que ens portarà també, al Forn de calç de la Blanquera.

En primer lloc esta la Font del Formatget  i a poca distancia per un camí d’anada i tornada a la Font del Foradot; entre bosc seguirem fins arribar al, axó ens indica que estem molt a prop del forn de calç de la Blanquera.

Ens preguntem, perquè hi ha arreu tants forns de cals?, la resposta es vent senzilla, quan hi havia la necessitat del producte, i en aquelles èpoques no era fàcil de obtindré la calç necessària, la gent d’una casa o masia se’n feia un forn i acabada l’obra, s’abandonava.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix