Forn de la Pedrera de Rubinat esta prop de la carretera L-203, km 0,5, poc abans d’arribar al poble de Rubinat,
des de la carretera es veu prou be les estructures del antic Forn, de fet eren varis els que havien allí.
Aquest estava destinat en la preparació i elaboració de la calç.
Son molts els antics Forns que hi ha arreu del municipi de Ribera d’Ondara, i que es dedicaven a l’activitat industrial de l’elaboració bàsicament del ciment i la calç.
L’antic Forn de Vilanova d’Espoia esta en el carrer Major, s/n de Vilanova d’Espoia de La Torre de Claramunt.
Historia:
Possiblement es tracti d’un edifici aixecat a l’entorn del segle XVIII-XIX.
Va arribar com a vivenda a començaments del segle XX.
En aquesta casa es trobava el forn del pa que coïa per tot el poble i que encara es pot percebre exteriorment a la façana de ponent.
A la dècada del 1980 els propietaris van vendre la casa a l’Ajuntament que el va convertir en magatzem.
No han quedat restes de l’antic forn.
Edifici de planta rectangular cobert amb teulada inclinada. Es tracta d’un edifici aixecat al carrer Major, aprofitant el carreró que baixa entre aquest últim i el carrer de Baix, dins del nucli de Vilanova d’Espoia. Aquest edifici s’ha construït en mur de parament irregular, amb la part baixa de les cantonades reforçades per carreus quadrangulars més ben tallats. La façana principal es troba encarada al nord, seguint la línia del carrer Major, i s’obre amb un portal rebaixat format per dovelles de gran mida disposades horitzontalment i carreus rectangulars formant brancals.
La façana de ponent dóna actualment a la plaça Nova, i és accessible des del carreró que baixa del carrer Major a la Plaça Nova. En aquesta façana només s’ha obert una petita finestra quadrangular i una finestra balconera a nivell de primer pis. A l’extrem d’aquesta façana el mur de l’edifici s’arrodoneix i deixa intuir l’existència de l’antic forn de grans dimensions a l’interior.
Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural – Diba
Les restes del Forn de Calçd’Orpí es troben situades a tocar de la BV-2132 km. 0,6, a poc abans d’arribar a Orpí, dins d’un petit bosc.
Es tracta d’un forn de calç de planta circular mesura uns tres metres i mig de diàmetre i similars mesures d’alçada, excavat a terra i acabat amb algunes parts de mur de pedra.
L’interior es troba cobert de terra, vegetació i fulles a cumulades en anys. No es conserva cap altre element del forn, com la boca o entrada, ni la coberta.
El Forn de calç esta situat al voral de la ctra. BV-2425, km 7 de Gelida, a l’alçada de la Serra de Sant Miquel.
El seu estat de conservació és molt precari, podríem dir ruïnós. Alhora, el 90% de la seva superfície està cobert per vegetació, sobre tot heura.
El diàmetre del forn és de 5 metres aproximadament, amb una alçada de 2,75 metres. La boca és d’arc de mig punt i encara es conserva bé la seva estructura. El parament és de carreus irregulars.
El Forn de calç de Gelida (Alt Penedès) és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text al Blog i Fotografies: Ramon Solé
El Forn de calç del Castell esta situat al torrent del Castell, en un entorn de camps d’oliveres al clot del Tambor en El Bruc.
Historia:
En els mapes surt citat com a Pou del castell, degut a fet que a l’olla s’hi arreplega l’aigua de la pluja.
Era un forn de petites dimensions i la calç que s’extreia devia abastir el mercat local.
Per l’estructura i el lloc on s’ubica, al llit del torrent, possiblement abans que fos utilitzat com a forn de calç, va ser un pou de glaç al qual se li va afegir una construcció amb porta i corredor. Forma una estructura excavada aprofitant el desnivell del terreny.
És de planta circular, les parets de l’interior són de pedra i s’hi accedeix per la porta amb un accés de petit corredor fet amb maons, obertura per on s’hi entrava la pedra.
Les pedres anaven formant una volta que s’anava cobrint amb els matacans o pedres que es poden agafar amb una mà.
La porta es tancava amb dues capes de pedra, de calç per dins i sorrenca per fora fent una doble paret.
S’acabava omplint des de dalt, continuant amb matacans fins a l’alçada de la clau de volta i la part superior, es posaven pedres en sentit vertical.
A l’olla s’hi arreplega l’aigua de la pluja
Per tal que la pedra es cogués de manera uniforme calia dirigir el foc tapant amb fang o destapant sectors del paller o volta fent-hi forats amb una barrina.
A l’olla, situada per sota del nivell de la porta, hi cremaven els feixos de llenya. Quan el fum sortia blanc, la cuita ja estava.
A l’olla s’hi arreplega l’aigua de la pluja
Es rebentava la porta per desenfornar, es netejava l’olla, traient la cendra, i es començava a ensorrar la volta de mica en mica amb una barrina, mentre la calç viva es treia a mà per la porta.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa : Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova
Forn de terrissa de can Marquès esta situat prop de la masia de Can Marquès, en una zona boscosa al límit al la plana de Can Marquès.
Historia:
La tradició de fabricar peces de terrissa està documentada des del segle XVIII.
En la resposta del Qüestionari de F. De Zamora (1789), es cita “la fabricación de ladrillos”.
El lloc d’ubicació d’un forn depenia de la terra, que al Bruc, s’ha vist afavorida per l’existència de pissarres semirefractàries (llicorelles), terres molt adequades per a fer rajoles i teules.
També depenia de l’aigua i sobretot del foc que requeria l’obtenció de feixos de llenya donada la gran quantitat d’aquest combustible que es necessitava pel forn.
Amb la vinguda de la fil·loxera al segle XIX, molts pagesos van haver de trobar nous recursos i es van fer diversos forns d’obra que amb el pas dels segles han esdevingut bòbiles.
Forn de coure terrissa situat en un petit talús a prop del camí, format per una estructura de dues parts: una cambra de combustió o fogaina de planta quadrada excavada al subsòl i la cambra de cocció realitzada amb maó vist i que queda a nivell del terreny enlairat.
La fogaina havia de coure les peces dipositades sobre la graella amb un tiratge vertical de tipus àrab situada per damunt de la fogaina.
L’accés a la fogaina i la graella es feia per unes obertures amb volta de maó, situades a nivell del camí.
KODAK Digital Still Camera
Amb el procés de combustió l’aire calent pujava fons els forats de la graella i s’efectuava la cuita.
D’aquest forn en queda l’estructura de la fogaina, part de la graella, les parets exteriors de la cambra de combustió, de dimensions més grans que la fogaina i la coberta que estava per damunt de la graella cobrint la cambra de combustió es troba esfondrada.
A prop del forn hi ha una bassa, que segurament proveïa d’aigua per a fer les peces.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova
Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé
Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero
El Forn de Sant Marc II esta en uns camps situats sota la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, vers llevant i al nord-oest de la casa de Can Roca de Gironella.
Historia:
Es tracta d’una estructura que pot situar-se en un context cronològic modern i contemporani, segurament del segle XIX i XX.
Coincidint amb el creixement industrial de la zona, que va comportar la construcció de diverses fàbriques a peu de riu, a la vegada que per la construcció d’habitatges per acollir els treballadors nouvinguts.
Es tracta d’un antic forn d’obra del qual es conserva gran part de l’estructura, tot i que actualment no es gaire visible per la gran quantitat de vegetació que hi ha crescut.
Es pot distingir gran part de les parets fetes de carreus desbastats de pedra, col·locats formant murs lleugerament inclinats o atalussats; en algun dels murs també s’hi poden veure algunes parts amb maó massís. Les mides exteriors de l’estructura fan pensar en un forn que segurament tenia més d’una cambra de cuita.
A tocar de l’angle sud-oest de l’estructura del forn hi ha un pou d’aigua, l’estructura és una petita construcció feta de murs de pedra a la base i la resta de maó massís, té coberta a un vessant, amb l’obertura d’accés per treure l’aigua al costat de llevant.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé
Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero
Per anar al Forn de Periques II o forn de les Teules Camí que surt de rotonda abans km 83 de ctra. C-16. Primer N i després S, a uns 300 m de rotonda.
Historia:
Amb motiu de la construcció de la carretera C-16 de Barcelona a Puigcerdà, tram Puig-Reig – Berga (punt kilomètric 75+500 al 96+500) els anys 2004 i 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica de control i seguiment al paratge de la Font de Periques, que va documentar dos conjunts d’estructures: una font (actualment desapareguda a causa del traçat de la carretera) i un forn d’obra.
La direcció va anar a càrrec de Jaume Díaz Ortells, de l’empresa Àtics.
Els anys 2007 i 2009 es va procedir a la consolidació i restauració del jaciment.
El forn d’obra es podria situar cronològicament entre els segles XVIII-XIX.
En un inventari de béns i drets de Joan Pericas de l’any 1801 s’esmenta, entre les seves pertinences, una “porció de obra de cuyta”.
El forn era propietat del mas Periques
Forn d’obra o teuleria situat al tal·lús de la carretera de l’Eix del Llobregat (C-16). És de planta quadrangular i fa 6 metres dels costats. Presenta l’entrada a la cambra de combustió oberta cap a l’oest, mentre que l’entrada a la cambra de cocció se situa a la banda oposada.
A la part inferior presenta dues típiques cambres de combustió, excavades totalment en el marge del terreny i separades interiorment per una paret de maons i amb dues petites obertures a l’exterior. Aquestes obertures estan tapades per pedres i teules planes que les segellen. Les dues cambres estan cobertes per sengles voltes fetes a partir de diversos arcs construïts amb maons.
Les superfícies de les parets de les cambres i les de les voltes estan totalment vitrificades, com a conseqüència de les altes temperatures que s’assolirien a l’interior. La graella del forn és feta amb maons i terra endurida, recoberta amb una capa allisada de morter de calç i en ella s’obren fins a 90 forats de formes i mides diverses. Es documenta una reparació de la graella.
Pel que fa a la cambra de cocció té una alçada de 2 m, amb una capacitat aproximada és de 24’5 metres cúbics. Es troba excavada en el terreny. La cara interior de les parets es troba recoberta per una capa de morter de calç. Just davant de l’entrada a les cambres de foc es documenta una estructura excavada en el terreny, amb forma de “V”, de parets recobertes amb lloses, pedres o grans teules planes quadrangulars i una coberta formada per grans lloses de pedra, que sembla correspondre al canal de tiratge del forn, que proporcionaria l’aire necessari per a la combustió. Actualment el forn està protegit per una coberta metàl·lica.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
Adaptació del text al Bloc i Fotografies: Ramon Solé
El Forn de la Font del Roure es troba a peu del camí vell de Can Marcet, darrera del roure centenari i a prop de la Font del Roure en el municipi de Viladecavalls.
Historia:
Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l’època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l’arquitectura tradicional, especialment en l’arrebossat de les façanes.
El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d’on la pedra s’extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris.
Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres.
De forma habitual, els forns s’emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta.
La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.
És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. La part inferior corresponent a l’olla està coberta de terra.
Frontalment està construït amb un mur de pedra seca obert amb una boca d’arc rebaixat ceràmic.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Terra, aigua i racons 