Casa – Castell de Rosanes de La Garriga

La Casa – Castell de Rosanes és un casal fortificat de l’extrem de migjorn dins del municipi de la Garriga, situat a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga, a prop d’un antic camp d’aviació, utilitzat durant la Guerra Civil.

Fou considerada la domus més important de la Garriga a l’edat mitjana, tant pel nivell social dels seus propietaris com per la seva construcció.

La Casa – Castell de Rosanes és una antiga domus o quadra medieval que estava formada per un conjunt d’edificis fortificats, amb mur perimetral i tancats per una porta.

Conserva una torre quadrada, murs i part d’una torre rodona.

Són entitats agràries formades per un conjunt de dependències per tal de mantenir autosuficiència, com habitacles, graners, corrals, molins, ferreries, entre altres, tot tancat per un mur formant un barri, per impedir l’accés.

Us passo un recull de dades sobre la seva historia :

  • La família Rosanes apareix documentada ja la segle X entre els conqueridors de la regió montserratina.
  • El 1123 surt anomenat el castell a l’acta de consagració de la parròquia de l’Ametlla.
  • El 1189, Ramon de Rosanes i Sança, la seva esposa, fan oblació del seu fill a la catedral de Barcelona per tal que fos clergue o canonge.
  • És un casal fortificat documentat el 1217.
  • El 1256, Bernat de Rosanes i la seva muller Elisenda apareixen en un document relatiu a uns béns que posseïen a València.
  • A partir del segle XIV, les notícies estan referides a la família Torruella («Turricella»), entroncada amb el llinatge dels Rosanes.
  • El 1357 el castell de Rosanes va ser declarat Carrer de Barcelona. Els germans Pericó i Sibil·la Marc i de Llacera van ser propietaris del castell de Rosanes,
  • El 1394 trobem Sibil·la, ja vídua, compartint la senyoria de Rosanes amb el seu nebot Galceran, fill de Pericó.
  • El 1404, un Duc de Rosanes va ser governador de Sardenya.
  • El 1463, Roger de Rosanes, amb Pere de Bell-lloc i Pere de Torrelles van dirigir l’exèrcit de La Generalitat assetjant el castell de La Roca, pres per les forces reialistes durant la segona guerra remença.
  • El 1594 amb Elisabet de Rosanes s’extingí el llinatge dels Rosanes i el castell de Rosanes passà als Masdovelles, antecessors del marquesos d’Alfarràs.
  • Els fogatges dels segles XIV, XV i XVI no acostumen a esmentar la casa de Rosanes. Això fa pensar que aquest casal era considerat com una entitat lliure de qualsevol gravamen fiscal.
  • A partir de principis del segle XX els masovers són la família Girbau.
  • L’actual propietari és Josep Girbau Marquès.

La Casa – Castell de Rosanes, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Racó de Margarida Xirgu i Subirà a Molins de Rei

Margarida Xirgu va ser una gran actriu catalana nascuda a Molins de Rei el 18 de juliol de 1888 i morta a Montevideo, Uruguai, el 25 d’abril de 1969.

Va representar nombroses obres de teatre i també va treballar en cinema.

Va debutar en el teatre el 1902 i el 1911 ja va fundar la seva pròpia companyia de teatre i el 1913 començà la seva carrera internacional, que la portà a l’Argentina, Uruguai i Xile.

El 1936, any de l’inici de la Guerra Civil, començà una gira per Amèrica del Sud amb obres de Lorca. L’esclat de la guerra i la posterior dictadura espanyola van fer que es quedés a l’exili fins al dia de la seva mort.

L’any 1980 se li va retre un homenatge en forma de monument, prop de la casa on va néixer.

Es tracta d’una escultura de pedra vermella, procedent del desaparegut pont de Carles III, amb el bust de l’actriu de terra cuita, obra de l’artista Carme Rodón Badia, amb l’entorn enjardinat.

L’any 1990 se li va fer un nou homenatge amb motiu del trasllat de les seves despulles de Montevideo al cementiri de Molins de Rei.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molins de Rei

Fotografies : Ramon Solé

Parc Nadal de Sant Feliu de Llobregat

El Parc Nadal està situat al barri del Centre, concretament va de la plaça de l’Estació al carrer de Dalt, front mateix de l’estació de tren.

Té una extensió d’1,5 hectàrees, es una part del jardí de l’antiga finca coneguda per  “el clos de Can Nadal”.

Duran l’any 2015, donat els efectes de fortes ventades i altres fenòmens meteorològics que van afectar a l’antiga vegetació del parc, es van realitzar treballs de recuperació i arranjament de la vegetació del , es van plantar prop de 400 peus arbustius i més d’una cinquantena d’arbres.

Hi ha una zona del parc dedicada als infants, ja que és molt concorreguda  donada la proximitat de diversos centres educatius de la ciutat en les rodalies.

La seva història comença :

  • L’any 1932, durant la República, quan l’alcalde Josep Gaspà va presentar el projecte de reforma del sector occidental de Sant Feliu, en el qual es plantejava la necessitat d’adquirir la finca completa del clos de Can Nadal, a fi de dotar la ciutat, entre altres coses, del primer espai verd.
  • Poc temps després es coneixeria com el Parc Nadal.
  • L’any 1938 es va construir un refugi antiaeri a l’interior del parc.
  • Entre els anys 1994 i 1996 va ser rehabilitat per l’Escola Taller Jardins Històrics.
  • En la imatge actual destaquen la jardineria, el llac (antiga reserva d’aigua), els camins sinuosos i l’arbrat frondós i antic, amb nombrosos Cedres i Pins.

En una de les entrades hi ha un Bar amb espai exterior.

Cal dir que esta molt ven cuidat en tot el seu conjunt.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat Municipal de Molins de Rei

La història dels Mercats de Molins de Rei s’inicia durant  l’any 1269 quan Jaume I el Conqueridor concedeix autorització a la vila per fer mercat públic de cereals cada dijous.

L’any 1890, les vendes s’efectuaven a cel obert a l’antic Mercat situat a la plaça de la creu, en aquell temps denominada Plaça Dr. Julià.  Per millorar el lloc de venda,l’1 d’abril de 1890 l’alcalde de la vila Josep Rius i Rosés, anuncia la subhasta d’obres per a la construcció d’un mercat al mateix lloc on se celebrava diàriament. Antoni Rovira fou l’arquitecte encarregat i Folch i Claramunt el constructor, en aquell moment el mercat constava de 20 parades.

A mesura que passaven els anys s’anaven fent millores a petició dels venedors, com ara un tancat de vidre, serveis i un tendal fins aleshores inexistents.

Per ho, en el pas del temps era necessari, un nou Mercat Municipal a Molins de Rei, i aquest va ser edificat el 1935 per Josep Badia i Rubí, en substitució del mercat anterior, el que estava situat a la plaça de la Creu. Va ser l’admiració de tothom, amb 85 parades obertes, aquest edifici va tornar a ser remodelat en 2007, respectant l’obra anterior.

La seva construcció és de maó vist i combinat amb pedra, a la part superior té una filera contínua de petites finestres separades per pilastres.

Les cantonades són esbiaixades, i a una d’elles es troba l’entrada principal, la porta de la qual està emmarcada per pilastres rematades per falsos capitells decorats amb fruites i una llagosta.

Sobre la porta, i dins una fornícula, hi ha una escultura de J. Cardellà.

Finalment, al damunt d’aquest conjunt s’aixeca una torreta amb finestres obertes a una mena de galeria. La part superior està decorada amb escultures d’aliments.

Per saber mes detalladament la seva historia, podeu consultar a :

https://www.molinsderei.site/mercatmunicipal/historia-del-mercat/

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana

L’Església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana, esta situada en la Plaça de l’Església, en el barri de la Sagrera,

donat que el poble esta desaminat, hi ha moltes urbanitzacions dins del Municipi.

Us passo dades històriques història d’aquesta Església :

  • La primera documentació que s’ha trobat de la parròquia és de l’any 932.
  • L’any 1059 era una de les parròquies que formaven part de la baronia de Montbui. (tenim de pensar que sols hi havia en aquells moments masies i els seus camps).
  • En un testament del 26 de juny de 1114 –transcrit 1124 a l’arxiu de Santa Anna– Pere Gibert fa una donació a l’església de Santa Eulàlia de Manzana.
  • Indica segons la data del 1568 de la portada deuria haver estat reedificada, conservant la seva estructura romànica.
  • El 1626 es demana reparar la volta de l’altar major.
  • És possible que part de la decoració interior, que quasi no es conserva, sigui del segle XVIII, com ho indica la data del presbiteri de l’any 1727.
  • El 1737 es demana blanquejar les parets interiors.
  • Es va reedificar l’any 1880, aprofitant la portada del segle XVII, trossos de mur i dues claus de volta. (Sembla que era una església petita i es va ampliar molt.)

En conjunt, es una Església destacable, situada en la part alta del poble, on sembla que els temps allí no hagi passat…,

cal mirar el campanar alt i senyorial

i el rellotge de sol

i tamé te un relotge gran a la torre.

L’Església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades històriques, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de Can Trabal de Cornellà de Llobregat

La Masia Can Trabal, està situada en el Ctra. Esplugues – camí de la Destraleta, el Fatjó, a tocar del Centre Comercial de Cornella Llobregat,  en l’actualitat es un destacat Restaurant.

La Masia va ser construïda entre el Segle XIV al XVII, en aquest principis,  havia sigut propietat del monestir de Montserrat  i posteriorment del priorat de Sant Miquel del Fai; segles mes tard, ja va passar a mans de propietaris particulars, que es van dedicar a l’agricultura en aquesta zona de grans camps.

Es tracta d’una edificació de tres cossos de tipus basilical; construïda amb materials senzills: maó arrebossat, pedra ben escairada a les obertures i a les cantonades i teula àrab a la teulada.

Les seves formes i volums són tradicionals i populars, destacant els valors de simetria centrats en l’eix vertical de tres pisos del cos central, més alt que les ales laterals, i en el balcó de la planta noble. Les pedres dels muntants de les finestres estan disposades alternant la verticalitat i l’horitzontalitat, dins una mobilitat de superfícies típica d’època barroca.

Can Trabal  està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades, adaptació al text i fotografies : Ramon Solé

Casa – Museu Gaudí, en el Parc Güell de Barcelona

La Casa- Museu Gaudí, està dintre del recinte del Park Güell de Barcelona; per entrar al Park, hi ha varies entrades, la mes propera a la Casa- Museu Gaudí,és la situada en la Carretera del Carmel, 23a.

Aquesta casa no massa gran, va ser la residència d’Antoni Gaudí durant gairebé 20 anys, de 1906 a finals de 1925.

El 28 de setembre de 1963 es va inaugurar com a museu i actualment acull una col·lecció de mobles i objectes dissenyats per l’arquitecte i altres estris personals d’ell .

Us passo un resum de la historia que emvolta la Casa-Museu de Gaudí :

  • A finals del segle XIX, l’industrial català Eusebi Güell i Bacigalupi, va voler realitzar una ciutat-jardí per a la burgesia catalana als terrenys de la finca Can Muntaner de Dalt que havia adquirit el 1899.
  • Va encarregar el projecte a l’arquitecte Antoni Gaudí, que preveia la construcció d’una seixantena d’habitatges amb jardí i tots els serveis necessaris.
  • El 1914 les obres es van aturar i el projecte no es va acabar mai.
  • Se’n van construir únicament dos cases, que se sumaven a l’antiga casa -propietat del mateix Güell- que ja existia en aquests terrenys. Una de les altres, seria la casa de Gaudí, es va edificar entre 1903 i 1905.
  • L’any 1906, la va comprar el mateix Antoni Gaudí i hi va anar a viure amb el seu pare i la seva neboda.
  • Gaudí hi va viure sol fins a finals de 1925, que es va traslladar a l’obrador del Temple de la Sagrada Família, uns mesos abans de la seva mort el 1926.
  • L’arquitecte, va fer donació de la casa per mitjà de testament a la Junta del Temple de la Sagrada Família, que la va vendre al matrimoni Chiappo Arietti.
  • El 1960 l’Associació d’Amics de Gaudí va promoure’n la compra als descendents del matrimoni per a destinar-la a museu.
  • El any 1963 es va inaugurar com a Casa – Museu Gaudí.
  • El 1992 la casa va ser cedida a la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

La Casa – Museu Gaudí, acull algunes estances com el dormitori, l’estudi o el cancell d’entrada, com també alguns objectes personals de Gaudí, evoquen el record de l’arquitecte quan vivia en aquesta casa.

També s’hi exposa una important mostra de mobiliari dissenyat per Gaudí, a més de mobles, escultures, pintures, dibuixos i altres objectes de col·laboradors, que s’exposen en les diverses estances del museu.

L’ Horari de visita es :

Octubre – març: diari, de 10 a 18h. | Abril – setembre: diari, de 9 a 20h. | 1 i 6 gener, 25 i 26 desembre: de 10 a 14h.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Historia de l’Estació de Tren (RENFE) de Molins de Rei

Us passo l’historia de l’antiga estació de Tren de Molins de Rei :

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_Molins_de_Rei

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Armet

L’arquitecte i urbanista Ferran Romeu i Ribot, en el 1889 – 99, va projectar i construir una casa per a un estiuejant barceloní, Manuel Armet donant el nom de can Armet. Mes tard, va ser coneguda com Can Massana, ja que aquesta família la va adquirir, ocupa una parcel·la, esta situada en l’ Avinguda de Gracia, 30 de Sant Cugat del Vallès.

La casa de Can Armet, està construïda amb maó d’obra vista, però té una rica decoració a totes les façanes. Hi ressalten la ceràmica vidriada decorada en gran part amb elements gòtics.

La casa, orientada al migdia, té tres pisos i s’hi accedeix a través d’un extens pati.

Destaca la balconera del primer pis i un dintell gòtic que sembla una rèplica del finestral de la masia de Can Bell.

Del conjunt  de l’edifici destaquen  la torratxa que s’aixeca a la part esquerra de l’edifici, coronada per teulades estintolades de color blau i per una agulla de trencadís.

Un altra singularitat és el pou i el molí de vent que hi ha al jardí, també s’hi va fer un dipòsit d’aigua al costat, elevat sobre pilars de totxo vist.

La tanca està formada per arcs invertits amb un remat de majòliques i aparellat de totxos singular.

Can Armet, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Creu de Terme de Molins de Rei

La Creu de Terme de Molins de Rei esta situada a la plaça de la Creu.

De fet, aquesta que hi ha en l’actualitat  és una reproducció de l’antiga Creu de terme del segle XVI o XVII que va ser destruïda als inicis del segle XIX, durant la guerra del Francès, les restes de la Creu original es conserven al Museu Municipal de la població.

Durant l’any 1944 va ser substituïda per una Creu moderna, que no va agradar als veïns de Molins de Rei.

Gràcies al conservar  la Creu original, es va fer la reproducció, que en l’any 2007 va tindre lloc l’acta de la inauguració de l’actual Creu.

A dalt, en una cara hi ha Jesucrist crucificat i en l’altre cara la Verge amb el nen, a la base hi ha un seien rodo.

Text i Fotografies : Ramon Solé