Sant Martí de Puig-reig o església nova de Puig-reig (Berguedà)

Setmana dedicada a Esglésies i ermites

L’església de Sant Martí de Puig-reig o església nova esta situada en el carrer de l’Església s/n de Puig-reig.

Historia:

• La nova església parroquial de Puig-reig és un projecte que neix durant els anys de la postguerra civil fruit del desig de construir un nou edifici religiós que mostri el notable creixement del poble de Puig-reig i pugui superar, en capacitats, les de la vella església romànica, incendiada durant la Guerra Civil i de la qual la Diputació de Barcelona en feu la restauració el 1956.
• Les obres, sufragades amb captes populars i amb l’ajuda d’industrials de colònia, no arribà a la seva fi.

Església de grans proporcions que resta inacabada; de tres naus, amb el presbiteri quadrat i porta d’accés a tramuntana.

L’edifici es una construcció efectuada en diferents fases, la última finalitzada el 2010 i consistent en la decoració mural de la façana d’accés, obra de Ramon Espelt.

Observacions:

Isidre Puig Boada (Barcelona 1890-1987), nascut a Barcelona el 1890, Isidre Puig Boada forma part del petit i selecte grup d’arquitectes vinculats a Antoni Gaudí que, al llarg dels anys i en diferents etapes, col·laboraren en la seva obra.

Va ser el 1914, encara estudiant d’arquitectura, quan el coneix en una d’aquelles visites col·lectives d’estudiants tant apreciades pel mestre.

Una trobada que marcarà la seva vida i també l’inici d’una relació continuada amb Gaudí fins a la seva tràgica mort.

No és estrany que, després, treballi a les ordres de Domènech Sugranyes, designat nou director de l’obra de la Sagrada Família i que el 1950, mort Sugranyes durant la guerra civil, sigui ell, al seu torn, qui el succeeixi en el càrrec.

Publicacions:

• El 1929 publica “El temple de la Sagrada Família”.
• Posteriorment, el 1976, “L’església de la Colònia Güell”.
• El 1981, a l’edat de 90 anys, el present llibre, “El pensament de Gaudí”.
• Diversos articles sobre l’obra gaudiniana completen la seva bibliografia.

La seva obra arquitectònica pròpia ha estat injustament silenciada. Iniciada en els anys d’eclosió noucentista, Puig Boada, com altres arquitectes de la seva generació, intenta fer-la reviure nostàlgicament en la postguerra..

Acabada la Guerra Civil treballà intensament en la restauració i nova construcció d’esglésies del bisbat de Solsona.

A principi dels anys 60, el càrrec d’arquitecte diocesà del bisbat d’Urgell li permetrà construir, però, una interessant -i desconeguda- sèrie de petites esglésies on utilitza de manera molt personal les formes de la geometria reglada d’origen gaudinià.

Isidre Puig Boada morí a la capital catalana l’any 1987, just quan la ciutat començava a retrobar-se amb la magnífic llegat arquitectònic del seu mestre.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Puig-reig (Berguedà)

El castell de Puig-reig  és situat en un petit turó, al costat del riu Llobregat, a llevant i el poble de Puig-reig al sud, declarat bé cultural d’interès nacional. Sota mateix del castell hi ha l’església romànica de Sant Martí (segle XII).

Us passo la seva història:

• El castell, al comtat de Berga, fou un dels punts més avançats del repoblament pel cantó del Llobregat que es va iniciar l’any 798 quan Lluís I el Pietós d’Aquitània encarregà l’organització de la Marca Hispànica. El rei encarregà al comte Borrell l’ocupació de Casserres, Cardona, Osona i altres llocs abandonats, places fortes que es lligaren amb altres petites fortaleses per tal de constituir una línia fortificada al llarg dels rius Llobregat i Cardener.
• El castell de Puig-reig fou un dels punts d’aquesta línia de frontera, puix que el castell ja era construït al final del segle IX.
• La primera referència documental, però, és de l’any 907 en consagrar l’església de Sant Martí («in castro quedem vocitato Pugo Regis»). Darrere l’organització militar es produí la religiosa i parroquial.
• L’any 974 s’esmenta Olivar, vicari del castell.
• L’any 984, una donació particular de terres es fa sense impediment del vicari del castell.
• Per tant, a Puig-reig ja existia un castell termenat que incloïa Fonollet, la Lladernosa, la Vall de Merola i el terme de Puig-reig. Al terme del castell (segles X i XI) hi tenien grans propietats els comtes de Cerdanya, els de Barcelona, els del monestir de Ripoll i també la família vescomtal del Berguedà que, a partir del segle xii fou senyora de tot el castell i terme de Puig-reig i va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle xiii la vila de Puig-reig.
• El vescomte Guillem de Berguedà, abans de morir, cedí masos del terme del castell a l’orde militar del Temple (1182–1183), iniciativa que fou seguida per altres homes pietosos del terme.
• En aquest testament deixava com a hereu de tots els seus béns el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà, que, en testar, l’any 1187, deixà als templers el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet. Malgrat el testament, el seu germà Ramon de Berguedà,
• L’any 1199, va vendre al rei Pere el Catòlic el castell de Puig-reig i tot el vescomtat, a canvi d’una renda vitalícia.
• De fet, el testament del trobador no fou confirmat fins a l’any 1231 pel rei Jaume I, el qual, a més, confirmà i clarificà el domini dels templers. Puig-reig esdevindrà un punt clau per organitzar els dominis de l’orde en el nord de Catalunya.
• L’any 1239, els comanadors del Berguedà i de la Cerdanya ho eren també de Puig-reig com a casa independent, una comanda rural important on va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l’edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el riu Llobregat.
• Els templers havien heretat el sistema de contribucions anomenat d’usos.
• L’any 1281 els templers atorgaren una carta de franqueses als habitants del castell i de la vila de Puig-reig amb la intenció d’estimular-ne el poblament, i eximint els nous i antics pobladors dels mals usos d’«exorquia», «cugúcia», «intestia» i «remença personal».
• A causa probablement de dificultats econòmiques, l’any 1300 s’autoritzà la venda a carta de gràcia del castell de Puig-reig, però finalment no s’efectuà.
• L’any 1312, l’orde del Temple fou dissolt i els seus dominis passaren a l’orde militar de l’Hospital. La comanda de Puig-reig, i tots els béns, quedà incorporada com a priorat a la casa de Cervera dels hospitalers.
• Els comanadors residiren poc al castell i delegaven les funcions administratives. Foren batlles dels templers els Sescomes, senyors de la casa de Sescomes, que més tard també l’administraren sota els hospitalers. D’aquesta important família puig-regenca fou membre destacat l’arquebisbe de Tarragona Arnau Sescomes; precisament aquest personatge tingué un paper important en la vida política catalana, fou conseller del rei Jaume II i tingué un paper destacat en la defensa dels templers arran del procés de dissolució de l’orde a Catalunya.
• En agraïment, l’any 1318 el castellà d’Amposta, dels hospitalers, li va cedir els dominis de l’antiga comanda de Puig-reig amb tota la jurisdicció i possessions.
•  Aquesta donació fou anul•lada l’any 1342, quan, els hospitalers se’n repensaren a causa de la importància del lloc.
• Un altre membre conegut d’aquesta família fou Romeu Sescomes, bisbe de Lleida (1361–1380) i president de la Diputació del General.
• Els hospitalers senyorejaven el castell i tots els territoris de la comanda, però la crisi afectà el lloc, sobretot el segle XV.
• L’any 1485, el comanador va declarar el castell com a recinte inhabitable i les rendes percebudes no cobrien les depeses de manteniment.
• S’arrendà com a mas, que al segle XVII s’anomenà Mas Dodeny .
• Al segle XVIII Mas Pellicer, noms que figuren en els capbreus de l’orde.
• L’any 1851 l’orde fou definitivament anul•lat i els seus béns secularitzats.

Construcció militar medieval, que durant el segle XVII i XVIII fou habilitada com a masia. L’aparell és regular i format per carreus col·locats a trencajunt a les parts baixes de la casa. Els murs que l’envolten són testimoni de la seva antiguitat. L’edifici és cobert a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. L’estructura medieval del castell es va perdre quan fou habilitat com a masia al segle XVII.

Són visibles restes de murs del segle XII sobre l’antiga església, una part dels quals aprofitats per a un casal tardà. Guarda l’antic portal d’accés al recinte del castell.

Al voltant de la roca circular del cim hi havia un carrer de circumval·lació; a partir d’aquí començava la primera muralla que servia de defensa i de fonament de les dependències construïdes a sobre. Un tros més avall, sobre roques, s’hi bastí la segona muralla. I força més avall, la tercera muralla tancava el clos de tot el castell. Un capbreu de l’any 1722 esmenta l’existència d’un portal en el punt on començava la tercera muralla.

Al cim del castell hi havia la capella preromànica consagrada l’any 907. En el carrer de circumval·lació les cases actuals segueixen el mateix estil de les muralles. Una d’elles conserva les quatre façanes originals. En el segle XII es construí la nova església entre la segona i la tercera muralla.

Tant les muralles com les restes de cases que es conserven tenen un parament constructiu similar. Blocs de pedra salsonenca no gaire grossos, molt desgastats, rejuntats amb argamassa de calç i de disposició força regular. En part, almenys, aquestes construccions es poden datar entre els segles X i XII.

El castell de Puig-reig esta declarat com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Sant Martí (Vell) de Puig – reig (Berguedà)

Aquesta setmana dedicada a les Esglésies, Capelles i Ermites

Sant Martí (Vell) és una església d’estil romànic del segle XII situada a pocs metres de l’actual església parroquial, a la part alta del poble i prop del castell de Puig-reig.

Us passo la seva historia:

• La primera església de Sant Martí fou edificada dins del recinte del castell termenat de Puig-reig, en un pla inferior.
• Fou consagrada al gener del 907 pel bisbe d’Urgell, Nantigis i a precs dels habitants del lloc.
• Fou construïda sota el patrocini de Guifré el Pilós, dins la seva obra de repoblació a la comarca del Berguedà i finalitzada pel seu fill, Miró el Jove.
• L’acta de consagració especifica que l’església pagaria el cànon anual de 6 modis de blat, 6 sous d’argent i un moltó.
• Un document del 974 fa referència a la comunitat “domus” de Sant Martí de Puig-reig, possiblement molt reduïda i pobre que no va tenir cap transcendència.
• L’església actual és del segle XII, erigida possiblement per la família vescomtal del Berguedà.
• L’any 1187, el trobador Guillem de Berguedà cedí l’església i tot el terme del castell als Templers. Quan aquesta orde fou abolida, l’església passà als Hospitalers.
• Des del segle XV, un vicari perpetu de l’orde tenia cura de l’església.
• De la primera església del segle X no es conserva res llevat d’un seguit de tombes antropomorfes excavades a la roca del mur de migjorn, que resten tapades i perdudes per l’enquitranament del camí que porta al cementiri municipal del poble. Aquest conjunt de tombes, força nombrós conservava un esquelet i seguia la tipologia usual de les tombes del segle X, conegudes amb el nom genèric d’Olerdolanes.
• L’església fou restaurada l’any 1954 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Camil Pallàs.

El Portal és una de les parts més interessants de l’església romànica de Sant Martí de Puig-reig. Situada al mur de ponent és una peça simple però força elegant.

Consta d’un conjunt de tres arcs de mig punt adovellats i en degradació, coronats per una senzilla arquivolta escarada que descansa sobre una imposta simple, a manera de motllura.

Sota la imposta hi ha dos grups de capitells, a banda i banda, que sostenen columnes de fust relativament curt.

Els capitells presenten temes molt elementals i molt esmolats, tres dels quals han perdut gairebé tota la seva decoració.

En línies generals tots els capitells tenen una decoració geomètrica: dos pisos superposats de losanges.

Per damunt de les impostes surt un nervi que ressegueix el semicercle de l’arcada.

La rectoria està situada al costat mateix de l’església romànica de Sant Martí i de l’antic cementiri, fou la casa dels priors de l’Orde de l’Hospital que eren senyors jurisdiccionals del terme Castell de Puig-reig des dels primers anys del segle XIV.

És un gran casal del segle XVII que reprodueix l’esquema d’una gran masia, coberta a dues vessants, i amb el carener perpendicular a la façana, oberta a tramuntana. Els murs són fets amb carreus força regulars i sense polir, col·locats a filades i a trencajunts. Les obertures, finestres amb llindes de pedra, s’obren en tots els murs de l’edifici.

Al segle XVIII fou ampliada amb l’annexió d’un cos rectangular adossat al mur de ponent i cobert amb la teulada, que va ampliar-se mantenint la coberta a dues vessants. Al segle XX fou reformat tot l’espai interior i els soterranis, on es varen fer els pisos per al rector i els vicaris. En aquesta època també es varen obrir noves finestres i balcons, sobretot al mur de ponent.

Sant Martí (Vell) és un monument del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església vella de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

L’Església vella de Sant Martí esta  en el carrer de Boters, 18. dins del Cementiri Municipal de Cerdanyola del Vallès.

Us passo la seva història:

• La primera església de Cerdanyola dedicada a Sant Martí de Tours es va edificar al segle XI i es trobava al mig la serra de Collserola, prop de la masia de Can Coll.
• Durant segle XVI els pagesos de la zona, que vivien principalment en masos establerts a la plana del Vallès, van proposar construir una nova església a la plana, ja que la de Collserola es trobava en mal estat i quedava molt lluny dels masos, pel que es va decidir desmuntar l’església de Collserola per construir l’església Vella de Sant Martí. Es va encarregar l’obra a Pere Pomes, mestre de cases, qui va aprofitar les pedres de l’antiga església romànica per a la construcció.
• Aquesta església fou edificada el 1594 degut a l’empenta donada al món rural. El poblament de Cerdanyola va córrer vers el pla on es trobaven les terres més fèrtils. Això va fer necessari el trasllat de l’església de Sant Martí a un lloc equidistant de gairebé totes les masies disperses pel terme. Aquest lloc fou establert entre el castell i el torrent dels Gorgs arran del camí de Sant Cugat.
• El 1795-1799 es van realitzar les obres de la sagristia i de les campanes.
• Durant la guerra contra França l’edifici va patir molts desperfectes i durant la Guerra Civil espanyola va ser utilitzada com a lloc d’afusellament i enterrament per sectors incontrolats del bàndol republicà.
• L’església va estar en funcionament fins a principis del segle XX, quan es va deixar el culte al construir-se una nova església parroquial al centre de la vila.
• El 1946 l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va comprar l’església, i va enderrocar la rectoria per ampliar el cementiri municipal.
• El 1990 es va trobar a la volta de sota del cor un dels conjunt de pisa i terrissa dels segles XVI i XVII més importants de Catalunya. Algunes de les peces estan exposades al museu Ca n’Ortadó.

L’església vella de Sant Martí és un edifici d’estil gòtic amb influències del renaixement situat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

Viquipèdia

És una església de planta en creu llatina, absis i dues capelles laterals a cada costat. La façana està emmarcada per un frontó amb motllures. La porta d’entrada és d’arc de mig punt i està coronada per un fris i un frontó triangular que es sustenta en columnes.

A un dels costats laterals hi ha el campanar, adossat, de planta octogonal i coronat de cimbori. L’últim pis del campanar està obert i està acabat amb merlets.

El campanar i la nau es van reformar durant el segle XVIII, cobrint l’absis amb un gran retaule barroc i canviant la decoració interior.

Tot i estar documentat des del segle XVII, no s’ha trobat cap tomba anterior al segle XIX. En aquest cementiri s’enterrava a les gran famílies de tradició pagesa de Cerdanyola.

El cementiri té interès artístic, ja que es poden trobar algunes tombes modernistes i neoromàniques

L’Església vella de Sant Martí forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també del patrimoni del Museu de Cerdanyola.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues dels Hostalets de Pierola (Anoia)

Setmana dedicada a les Esglésies i les Ermites

Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues esta en el camí de Collbató a Piera dels Hostalets de Pierola.

Capella molt enrunada, de planta rectangular, no hi ha restes d’absis i tan sols queden la façana i un tram de paret. A la façana hi ha dues portes, una d’arc de mig punt i dovelles.

Sembla que va ser utilitzada per usos no religiosos com ho demostra l’existència d’un cup a l’interior i les restes d’una ampliació o pis sobrealçat on s’hi observa maó i un cos adossat en el seu costat esquerre.

 A l’interior hi ha restes de motllures ornamentals.

També tenia un campanar d’espadanya fet amb maó.

El 1033 existia l’ermita de Sant Cristòfol i Sant Martí situada en un turó sobre Can Cardús als límits del terme de Pierola i Masquefa.

Aquesta va ser traslladada i edificada de nou el 1374 en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues en l’antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola.

El 1767 hi ha un permís del Vicari General per beneir la capella bastament obrada.

L’ermita fou saquejada i incendiada pels francesos durant la guerra del Francès i actualment està enrunada.

Sant Cristòfol és una ermita al terme municipal dels Hostalets de Pierola (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Martí d’Altafulla (Tarragonès)

L’església de Sant Martí esta situada en la plaça de l’Església i al costat del Castell d’Altafulla,

i que us vàrem descriure fa uns dies.

Us passo dades històriques:

Construïda entre 1701 i 1705, sobre les restes d’un temple anterior.

Jordi Continjoch Boada – 1999 / Generalitat de Catalunya

De l’interior, molt malmès l’any 1936, en destaca la capella de Sant Isidre i la del Santíssim,

Jordi Continjoch Boada – 1999 / Generalitat de Catalunya

aquesta amb un retaule barroc de l’any 1745 obra de l’escultor reusenc Josep Vila i del daurador vallenc Francesc Morales.

Altres dades:

Teresa Sanchez -1984 / Generalitat de Catalunya

La façana, molt austera, s’obre amb un portal neoclàssic emmarcat amb pilastres estriades

que té al seu damunt una fornícula amb la imatge de sant Martí de Tours.

L’edifici presenta una clara barreja d’estils i així mentre la façana se suposa barroca, la planta és neoclàssica -de creu llatina, amb tres naus i creuer que no sobresurt-, està coronada per una cúpula octogonal.

A la dreta de la façana s’alça el campanar de torre, inacabat,

i no gaire alt amb planta baixa i tres cossos.

Dins l’església reposen les restes dels marquesos de Tamarit, els Montserrat.

És interessant també la cripta, unes antigues estances funeràries, modernament recuperades.

Jordi Continjoch Boada – Cripta 1999 / Generalitat de Catalunya

Sant Martí d’Altafulla és una església del municipi d’Altafulla protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia i Ajuntament d’Altafulla

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell d’Altafulla (Tarragonès)

El Castell d’Altafulla esta en la Plaça de l’Església. És situat a la part més alta de la vila, just al costat de l’església parroquial de Sant Martí.

Us passo la seva història​:

• Sembla que l’Altafulla d’època feudal tindria el seu origen en la concessió d’una quadra dins els termes del castrum de Tamarit, i en dates molt properes a l’establiment de la quadra de Clarà l’any 1057.
• A partir d’aleshores i durant tot el segle XII es portà endavant la colonització del terme.
• Així, una de les primeres mencions documentals del castell d’Altafulla data del 13 de gener de l’any 1060, on figura esmentat com a afrontació territorial en la donació que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, feren a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, del puig d’Ullastrell en propi alou; segons l’escriptura, l’esmentat puig limitava «a parte orientis in termino de castro Altafolla».
• Pocs anys després, el terme d’Altafulla és esmentat com a límit ponentí en les afrontacions territorials del puig anomenat Puigperdiguers (més endavant dit Montornès), el qual fou cedit el 1066 pels mateixos comtes de Barcelona a Ramon Transunyer i a la seva muller Rotlenda.
• Al Llibre Blanch de Santes Creus i altres escriptures referents al puig de Puigperdiguers o Montornès, datades els anys 1173, 1174 i 1179, citen el terme d’ «Altafuya, Alta Folia o Altafoia» com a afrontació territorial. D’acord amb els documents, es pot afirmar que fou entre la segona meitat del segle xi i sobretot durant el segle xii que tingué lloc la colonització del terme.
• Durant el segle xiii hi ha un gran silenci documental respecte al castell i terme d’Altafulla, i no serà fins al segle xiv que trobem noves dades. Altafulla fou alienada per la corona (Jaume II de Catalunya-Aragó) a la família Requesens.
• El 1337 consta com a senyor d’Altafulla, i de La Nou de Gaià, un Berenguer de Requesens -el mateix que apareix inscrit en el fogatjament del 1358 i en d’altres de posteriors-, que fou succeït per Lluís de Requesens. El llinatge dels Requesens, en ple apogeu al segle xv, continuà com a posseïdor d’Altafulla.
• Lluís de Requesens i de Cardona, fill de Bernat de Requesens i de Caterina de Cardona, pledejà amb la seva germana Mateua de Requesens per l’herència del lloc d’Altafulla i d’unes altres possessions; fallat el plet a favor d’ell, el 1472 vengué l’indret d’Altafulla, conjuntament amb la Nou, al seu cosí Pere de Castellet i de Requesens. Entrat el segle xvii, l’enllaç matrimonial de Violant de Castellet amb Lluís de Corbera-Santcliment feu que aquest lloc fos el nou llinatge que detingué la senyoria de la baronia d’Altafulla, a més de la Nou de Gaià, inclòs dins el terme.
• Un cop finat Lluís de Corbera l’any 1637, fou succeït per Josep de Corbera-Santcliment, el qual, entre el 1669 i el 1673, vengué el senyoriu d’Altafulla i la Nou a Francesc de Montserrat i Vives, castlà de Montbrió, baró de Rivelles i senyor del Morell, Tamarit i Botarell.
• Poc després, el 1681, el rei Carles l’hi concedí a l’esmentat Francesc de Montserrat el títol de marquès de Tamarit, els descendents del qual foren senyors d’Altafulla fins a l’extinció de les senyories.

El Castell d’Altafulla o Castell dels Montserrat és un palau castell del Tarragonès que data del 1059.

«Entre els segles X i XI, el tram final del riu Gaià fou la zona més meridional de l’entramat de castells i fortificacions que, durant prop de dos-cents anys, van marcar els límits entre el comtat de Barcelona i els territoris que pertanyien a Al-Àndalus.

Zona de guerra i de disputa, moltes d’aquestes fortificacions mil•lenàries han sobreviscut fins avui.

De l’antic nucli d’Altafulla destaca el castell i les petites torres, portes i cases ennoblides de l’època d’esplendor en els segles XVII i XVIII».

És un gran edifici de planta poligonal irregular amb cossos sobresortints a les cantonades a manera de torres coronades per merlets, i diferents elements arquitectònics que li donen un aspecte de fortalesa.

Al centre disposa d’un pati interior, intocat, la part alta del qual té una magnífica galeria renaixentista.

 En el seu estat actual és difícil entreveure si conserva elements arquitectònics d’època romànica, ja que la fàbrica ha sofert nombroses modificacions al llarg del temps, sobretot al segle XVII, moment en què es renovà la major part de la seva estructura.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Sant Martí de Riudeperes de Calldetenes (Osona)

L’Església de Sant Martí de Riudeperes està situada a l’est del terme, vora el torrent de Sant Martí, al peu de la carretera local BV-5201, que el connecta amb Sant Julià de Vilatorta per l’est i amb Calldetenes i Vic per l’oest. La carretera BV-5215 el connecta amb Folgueroles.

Us passo la seva història​:

L’edifici original, aixecat al s.XI

Va ser ampliat amb una portada al mur oest durant el s.XII.

Anys més tard va ser protegida per un atri. Aquest atri va ser desmuntat posteriorment per allargar la nau de l’església.

Durant els ss.XVI i XVII s’hi van afegir dues capelles laterals, una a cada banda de la nau, es va fer una volta nova i es va construir un campanar de torre que, potser, en substituí un d’anterior.

L’església és d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular,

decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes.

la porta, encara situada sobre el mur de ponent, està coronada per un ull de bou.

De l’antiga portalada del s.XII se’n conserven algunes restes a l’interior de l’església.

Cal destacar una arquivolta decorada amb elegants motius vegetals.

Davant de la porta hi ha un recinte tancat que distribueix, mitjançant portes, l’accés a diferents llocs,

com el cementiri, l’hort veí, la porta de l’església, l’accés a l’espai que voreja el mur de tramuntana, i l’accés des de la carretera.

Recull de dades: Viquipèdia i Catalonia Sacra

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Martí de Mosqueroles de Fogars de Montclús (Vallès Oriental)

Sant Martí de Mosqueroles està situada en la Plaça de l’Església de Mosqueroles de Fogars de Montclús.

Sant Martí de Mosqueroles és una església romànica amb una nau i absis, situada al Parc Natural del Montseny en el municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) i dins del nucli de Mosqueroles.

Us passo la seva historia:

• La primera menció documentada és sobre la seva consagració el 10 d’octubre de 1104, si bé va ser després d’una ampliació d’una primitiva, ja que a l’acta de consagració, el bisbe de Barcelona Berenguer li manté els béns i drets anteriors (in loco vocitato Moscheroles et antiquitus vocitata villa Insioni).

És un edifici de paredat, arrebossat i emblanquinada. Restes d’uns finestrals actualment tapiats. L’absis és quadrat.

Planta rectangular en el qual es pot distingir pels murs i les voltes, per una nau -que sembla romànica- amb arrebossat i per les capelles que sobren als costats.

L’església ha estat capgirada, és a dir que el presbiteri actual correspon a una ampliació de l’església per la part de ponent, mentre que la façana actual és a on hi havia l’absis. Prop de la façana hi ha el campanar de secció quadrada, d’un sol cos i de paredat.

Té cinc obertures per a les campanes, coronades per quatre florons en els vèrtex i una piràmide bola.

Jordi Contijoch Boada Generalitat de Catalunya

Té una portada d’arc rebaixat i amb carreu de granit. Té un ull de bou.

Montserrat Viader i Crous – 1982 / Generalitat de Catalunya

La seva pila baptismal està en un nínxol sota el cor (comú, en el segle XVI, en la majora de les parròquies del Montseny). Rellotge de sol en el paredat del campanar.

Sant Martí de Mosqueroles és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Sant Martí de Terrassola la Baronia de Rialb (Noguera)

Sant Martí de Terrassola es troba al sector central-nord del terme municipal, damunt d’un esperó muntanyós en la intersecció del barranc de Fabregada amb el Rialb, que rodeja el turó formant un meandre. L’envolta un bosquet de pins que amaga la seva presència.

Està a tocar de la carretera del Forat de Bulí, al km. 7,4, on hi ha un espai per aparcament.

Us passo la seva historia:

• L’edifici depèn de Sant Andreu del Puig de Rialb.
• De les cases del voltant no en resta res.
• El nucli de Sant Martí de Rialb formava part de la primera baronia de Rialb.

És un edifici de planta rectangular amb volta de canó i coberta posterior esfondrada.

Presenta absis amb arc triomfal i quatre mòdols amb tres arcs torals i doble capelleta amb arcs formers als laterals; dues finestres romàniques de doble esqueixada al mur de migjorn i una finestra tapiada a l’absis, tallant una de les set lesenes i vuit arcuacions.

A migjorn hi ha una porta apuntada i a ponent hi ha una porta dovellada del segle XV amb arc de mig punt.

A sobre, campanar de cadireta.

La segona volta de canó està esfondrada, igual que les encavallades de fusta.

Sant Martí de Terrassola o Sant Martí del Puig és una església del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Xavier Esteve i Gràcia / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez