Capella dels Sants Metges de Lloret de Mar

La Capella dels Sants Metges està de l’Hospital Vell, 16 de Lloret de Mar.

Us passo detall de la seva historia :

  • La capella pertanyia al primer hospital de la vila, situat prop de la plaça del Carme, l’anomenat Hospital de beneficència.
  • A mitjan segle XV, el paborde representant de la Catedral de Girona a Lloret, Narcís Oliveres, comença el projecte de crear un hospital que es va fundar el 1445.
  • El 1870 es construí un nou hospital més gran i modern.
  • L’edifici antic es va vendre però la capella passà a les monges del Cor de Maria, instal•lades en un edifici colindant.
  • Amb la inauguració del nou hospital, aquesta capella annexa va ser posada a la venda per l’Ajuntament.
  • La va adquirir, el 21 de juny de 1881, el canonge Dr. Narcís Domènech i Parés, per cedir-la a la parròquia.
  • L’any 1912 va ser restaurada, per iniciativa del canonge Dr. Agustí Vilà i sota la direcció artística de l’arquitecte lloretenc Bonaventura Conill i Montobbio. En les obres de restauració, es van incorporar a la capella les actuals voltes de creueria de rajola, típiques del Modernisme català.
  • Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la capella va patir desperfectes. La majoria d’elements de l’interior es cremaren el 1936.
  • Gràcies a la devoció dels lloretencs pels Sants Metges –Cosme i Damià–, va ser reconstruïda després de la guerra.
  • Més endavant, es van encarregar de la seva conservació particulars i entitats com el Xino-Xano (que van dotar-la d’una nova campana anomenada Marina).
  • Els darrers anys, la Confraria de Sant Elm (patró de navegants i mariners) ha tingut cura de la conservació i manteniment de la capella.
  • La capella ha estat renovada, tant a l’interior com a l’exterior, amb un aire mariner, i la confraria l’ha adoptat com a seu social.
  • Sense abandonar el seu ús religiós, se li està donant també un ús cultural per a concerts, exposicions, conferències…entre altres

Es tracta d’una capella d’una sola nau, la qual consta d’un portal, d’accés, d’arc de mig punt; un ull de bou de grans dimensions i campanar d’espadanya d’un sol ull, equipat amb una campana i coronat per una gran creu. Sota la campana es poden llegir les grans inicials fusionades en un sol pla de “M V”.

Aquest portal, equipat amb muntants de dimensions mitjanes, però això si, ben treballats i escairats els quals tenen com a matèria primera la pedra, concretament el granit, sobresurt especialment per dos factors: per una banda, pel sumptuós tractament a que s’ha sotmès la porta, la qual està treballada en un repujat de fusta.

Concretament en la part esquerra superior, podem observar un relleu molt atractiu constituït per garlandes i motius florals. Mentre que per l’altra, al costat esquerre del portal trobem una inscripció molt interessant, gravada sobre una placa de ceràmica, la qual fa al·lusió a les obres de restauració que es van dur a terme en la capella.

La façana està emmarcada a ambdós costats per dues pilastres – una per banda-, les quals descansen sobre un basament i que estan coronades per sengles capitells, els quals s’ajunten constituint una cornisa sobre la qual trobem les inicials anteriorment citades de “M V”. Posteriorment les pilastres es prolonguen en un segon estrat i estan coronades amb uns petits pinacles de tall vegetal i floral. Però la cosa no acaba aquí, ja que els capitells tornen a ser prolongats fins al punt d’esdevenir la motllura externa del campanar d’espadanya.

Tot aquest entramat no és de pedra sinó tot el contrari, ja que simplement està arrebossat i pintat.

Us passo informació sobre la Fira dels Sants Metges :

https://www.lloret.cat/seccions/festes-tradicions/identitat-i-tradicions/fira-dels-sants-metges

La Capella dels Sants Metges , forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Ermita o Capella de Santa Maria del Bon Viatge de Sant Joan Despí

L’Ermita o Capella de Santa Maria del Bon Viatge està situada a la plaça de l’Ermita davant mateix de l’església de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí.

Us passo breument la seva historia :

  • Segons documentació de l’arxiu diocesà, en aquesta capella s’hi venerava la Verge des del 1262.
  • Els vianants que passaven per Sant Joan Despí s’hi aturaven per demanar a la Verge un bon viatge.
  • L’ermita fou malmesa per les guerres i les successives inundacions i en anar aixecant el nivell del vial s’ha anat enfonsant el nivell del sòl de la capella respecte al carrer i per tant s’han hagut d’instal•lar uns esglaons a fi d’accedir-hi sense dificultat.
  • Va fer també d’allotjament,

És un edifici religiós de planta rectangular i coberta amb embigat sobre arc diafragmàtic. Està recolzada en contraforts, presenta obertures circulars i està rematada per un campanar d’espadanya.

Pràcticament resta tancada tot l’any i s’obre per Nadal per allotjar-hi l’exposició de pessebres.

La Capella de Santa Maria del Bon Viatge, està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Capella de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar

La Capella de la Mare de Déu dels Socors, està situada al carrer de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar.

Us passo la seva historia :

  • Es tracta d’una capella d’origen mariner que Antoni Caixa, patró, mercader i negociant, va fer construir amb llicència episcopal el 1593, en el lloc anomenat el camp de la Creu, just on el camí ral es bifurcava cap a la Carbonera i cap a Lloret de Mar.
  • Originalment el seu emplaçament era un indret solitari, enmig d’horts i relativament allunyat del portal de la Vila Vella.
  • És possible que l’origen de la construcció sigui una prometença d’Antoni Caixa en algun moment de perill al mar.
  • La capella va ser objecte de restauracions posteriors del primer terç del segle XVIII (ca. 1718-20). En aquest moment s’amplià allargant-la i alçant-la tot fent una nova volta de canó.
  • Desamortitzada el 1870, fou comprada per Miquel Martí i Vidal en nom del poble.
  • A partir d’aquest moment també s’hi van fer reformes al terra, la porta, als arrebossats exteriors i al campanar (1889).
  • El 1936 es va produir la destrucció d’altars, ornaments, imatges, campanes i bancs de la capella. En aquest episodi de grans destruccions de patrimoni artístic eclesiàstic es va acabar amb un retaule barroc de 1726, atribuït hipotèticament a l’entorn de Pau Costa.
  • La capella es va reconstruir entre 1943 i 1944.
  • Les darreres reformes importants són de 1967, quan es va treure el cor i l’escala de cargol que hi duia, als peus de la nau i es van posar uns plafons de fusta pirogravats a les parets lateral.

La Capella dels Socors és un edifici de planta rectangular, volta de mig punt i coberta de doble vessant a laterals. La capella està orientada al nord.

La façana, arrebossada i pintada, consta d’un portal emmarcat de pedra amb una llinda arquejada, d’una fornícula de Sant Sebastià, d’un òcul i d’un campanar de cadireta reformat a finals del segle XIX i amb una campana de 1943.

Tota ella està arrebossada i pintada excepte les angles i el portal, que deixen veure les pedres cantoneres i del marc de la porta.

Pel que fa a les festes, arrels paganes i tradicions associades, el 2 de juliol s’hi celebra la festa de la Mare de Déu dels Socors.

La Capella dels Socors, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Hospital de Sant Miquel de Tossa de Mar

Durant aquesta setmana, dedicarem els articles al Municipi de Tossa de Mar (Girona)

L’antic Hospital de Sant Miquel esta situat en l’Avinguda  del Pelegrí, 8  amb cantonada el carrer Maria Auxiliadora de Tossa de Mar

L’antic Hospital va ser fundat l’any 1773 per voluntat del prohom de la vila Tomàs Vidal i Rei, considerat un precursor dels “indianos”.

 

Molt abans de la liberalització dels ports espanyols pel rei Carles III, el 1765, Tomàs Vidal ja havia fet dos viatges a Amèrica: a Puerto Rico i a Guatemala.

Quan tornà a Tossa, va deixar gran part de la seva fortuna per la construcció d’un hospital de caritat per als pobres de la vila.

L’edifici, de dimensions considerables, consta d’un cos rectangular de dues plantes ordenat a l’entorn d’un claustre.

En un dels laterals hi ha situada la capella dedicada a Sant Miquel, advocació pròpia dels hospitals del s. XVIII a Catalunya.

Cal destacar la imatge de Sant Miquel de l’altar major, de factura barroca popular, obra del taller local de Cas Fuster.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_Sant_Miquel

Cal destacar que en l’any 1903 va ser convertit en Convent de monges i Escola. Per últim, des de l’any 1984 fa funcions de Casa de Cultura.

L’antic Hospital de Sant Miquel, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Cabanyes de Badalona

Can Cabanyes està situada en la Rambla de Sant Joan, núm. 59-77, de Badalona.

Us passo la informació de l’historia de can Cabanyes :

  • Les primeres notícies sobre la masia són de 1636, referides a unes reformes dutes a terme pel mestre d’obres Joan Clot sobre l’edifici preexistent, per tant deu de ser mes antiga de la data indicada.
  • La propietat era de Francesc Cabanyes, i abans ho havia sigut de Francesc Carbonell.
  • La casa va agafar el cognom Cabanyes en casar-se l’any 1575 la vídua, Eleonor Rovira, de l’anterior propietari, Pere Soley, amb Salvador Cabanyes d’Argentona en un matrimoni doble en què també es casava la seva filla i pubilla amb Jaume Cabanyes, segons condicions estipulades al testament per poder heretar la casa i propietats.
  • La masia ha sofert moltes més reformes al llarg de la seva història, una al segle XVIII
  • Una segona, amb ampliació inclosa, del segle XIX, que ha donat l’aspecte actual a l’edifici.

Can Cabanyes és de façana neoclàssica, l’edifici compta amb planta baixa, un pis i golfes. A cada costat hi ha sengles galeries amb columnes toscanes sobre base de carreus, amb balustrades i acabament en frontó. A la teulada presenta una torre central.

El jardí, desfigurat per la construcció de l’autopista C-31, compta amb palmeres i també un curiós safareig circular. Tot el conjunt de la finca ofereix un aspecte colonial. Disposa al costat del safareig, d’un hort gestionat per la gent gran.

A l’entrada de la finca hi ha una capella dedicada al Sant Crist, que ja us vàrem descriure fa unes setmanes.

Actualment és propietat de l’Ajuntament, i s’utilitza com a Centre Cívic i és també,  seu del Districte 2.

Can Cabanyes és una masia situada al barri de Nova Lloreda de Badalona, és un monument protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella del Sant Crist de Badalona

La capella del Sant Crist està situada en l’avinguda Salvador Espriu i font de l’entrada a can Cabanyes (actualment és Centre Cívic), que data del segle XVII.

can Cabanyes

A la part frontal, damunt la porta, hi ha una creu i també, hi figura la data de 1860 probablement l’any d’una de les moltes reformes que ha tingut al llarg dels temps.

Cada Dijous Sant, la capella s’omple d’espelmes i llantions, ofrena de devots de Badalona i rodalies d’aquest Sant Crist.

Us passo informació del blog “ Goigs i devocions populars”, on hi ha els Goigs i Laments a la imatge del Sant Crist :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/07/goigs-i-laments-la-imatge-del-sant.html

Segons la tradició popular o llegenda :

Després d’una gran avinguda d’aigua per la riera de Sant Joan la gent veié que mig colgada pel fang, i a l’indret mateix de can Cabanyes , s’havia dipositat una bella talla de Jesús crucificat. Recollida pels masovers l’entraren a la masia, però el matí següent, sorpresos, veieren que no es trobava on l’havien deixat. Després de cercar-la, algú la descobrí de nou, al mateix lloc on l’havia deixat abans l’empenta de la riuada. Deduint que era voluntat de Déu que allí fos venerada la imatge, hi fou construïda la capelleta, de fortes parets, perquè resistís les possibles avingudes de riera.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona, Viquipèdia i Altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Església Santa Maria de Martorelles

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l´Església, 2 de Santa Maria de Martorelles.

Santa Maria de Martorelles, antigament  és deia “Martorelles de Dalt”.

Us passo l’historia d’aquesta important església :

  • De l’existència de Santa Maria de Martorelles, són de l’any 992, que és esmentada com a Martorelles de Dalt.
  • El 1105, el bisbe de Barcelona Berenguer Bernat, va consagrar l’església parroquial del poble, la qual cosa significà que l’anterior terme va ser renovat.
  • Més tard, el 1161, el bisbe Guillem de Torroja dóna la parròquia, amb els seus alous, béns i la sagrera, a la Canònica de Barcelona.
  • Al Segle XVIII, el territori del municipi de Martorelles, els dos actuals municipis, va abraçar el mateix territori que la parròquia de Santa Maria de Martorelles, però en augmentar cada cop més la població de Martorelles de Baix s’hi trasllada la capitalitat.
  • Segles més tard, el 1927, Martorelles de Dalt es segrega de Martorelles de Baix i forma un municipi propi, recuperant el nom de Santa Maria de Martorelles, que és també el de la parròquia.

El 1005, el poble ja va ser format al voltant de l’església parroquial, situada dins el terme del castell de Castellruf.

L’església de Santa Maria de Martorelles ja es va documentar com a parròquia en aquesta època.

També hi ha notícies d’una capella situada vora de Can Sunyer i dedicada a Sant Martí, restaurada el segle XVIII i enderrocada cap al 1920.

L’església de Santa Maria de Martorelles, pertany al Bisbat de Terrassa.

Us detallo l’enllaç, que dona una explicació molt mes amplia de l’església :

https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/262022/349214

Si no coneixeu aquest petit poble, us recomano que el visiteu, cadereu meravellats com encara avui, i tat a prop de Barcelona, Granollers, Mollet, entre altres, es conserva com un verdader poble de muntanya, un recó per ser visitat i anar a veure les nombroses fonts naturals.

També, en el costat drets de l’entrada principal a l’església,

h

i ha una antiga masia, i observareu un gran roc i unes rajoles que explicant la seva existència.

.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, Viquipédia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església de la Mare de Déu de Montserrat ( Capella) de Vilanova del Vallès

L’església de la Mare de Déu de Montserrat, està situada en el passeig del Centenari, 49 de Vilanova del Vallès.

Era una petita Capella dedicada a la Mare de Deu de Montserrat , quan a nivell de municipi depenia de La Roca del Vallès.

Ara per evitar el desplaçament fins l’església de Sant Esteve de Vilanova del Vallès, que està allunyada del centre de la població, es va atorgar que fora declarada com a segona església d’aquest municipi, depenent de l’església de Sant Esteve. (Santuari de Santa Quitèria). Pertany al Bisbat de Terrassa.

Es troba al costat de l’edifici de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès.

És de limitades dimensions, disposa sobre de la porta de l’entrada d’una sola campana i un mosaic de la Mare de Deu de Montserrat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Xammar de Baix de l’Ametlla del Vallès

Can Xammar de Baix, l’entrada principal està en el carrer de la Mare de Déu de Puig-graciós, 4, de l’Ametlla del Vallès.

Can Xammar de Baix, era conegut com a “Mas Magí”, actualment com a Casal o casal de la Visitació.

Us passo la seva historia :

  • Fou realitzada per Antoni Xammar el 1649.El seu origen com a mas és, però, molt anterior, encara que no se sap la data. Sabem que el seu origen es deu a l’establiment d’un fill de la casa Pairal Xammar de Dalt, avui coneguda com a Can Millet, que devia heretar part dels béns per la banda de llevant de la gran finca i que constituí així el Mas Can Xammar de Baix, que arribà a tenir més importància que l’original de Dalt.
  • Als segles XVI i XVII foren molts els masos de la Baronia i en general de tot el Vallès que foren reconstruïts amb una gran esplendidesa.
  • A l’Ametlla hi ha un altre exemple remarcable, el Mas Draper (1574).
  • És també coneguda com a “Mas Magí” perquè un dels hereus es deia Magí Xammar.
  • A finals del segle XIX, el seu propietari va ser Josep Xammar, alcalde de l’Ametlla del Vallès el 1864.
  • A partir d’aquell moment, com totes les propietat agrícoles dedicades a la vinya, el seu rendiment va començar a minvar i el 1925, la seva propietària, Dolors de Xammar i Gili, la va haver de vendre a l’obra social de Nostra Senyora de la Visitació, que la va dedicar a llar de gent necessitada.
  • Avui és també, casa de colònies.

Can Xammar de Baix, és un gran edifici de planta rectangular compost de planta baixa i dos pisos, cobert a quatre vessants. Té quatre façanes planes de paredat arrebossat.

Té també gran quantitat d’obertures, totes elles amb marcs plans de carreus. A les cantoneres trobem també carreus.

A la façana principal hi ha una porta adovellada de mig punt de grans carreus; al damunt hi ha encastat l’escut de la casa Xammar amb una inscripció.

L’edifici ha estat poc reformat. Té un cos afegit a la part darrera amb arcades. L’antic celler ha estat transformat en capella i el pati emmurallat, amb el gran portal d’entrada, en un gran jardí obert.

Can Xammar de Baix, és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Complement fotogràfic : Postals Antigues

Bones festes de Nadal per a tots i totes.

El Tinell i la Capella de Santa Àgata en la plaça del Rei de Barcelona

El conjunt monumental de la plaça del Rei està presidit pel Palau Reial Major, l’edifici que està situat al fons i que va ser la residència dels comtes de Barcelona des del segle XIII fins a principis del segle XV, tot i que la seva història es remunta al segle XI.

A causa de les remodelacions fetes al segle XIII, l’estil predominant del palau és el gòtic, però a la base de la construcció s’han trobat elements visigòtics i romànics.

A l’interior del palau hi trobareu una de les sales més importants del gòtic civil i un espai emblemàtic en la història de Barcelona, pel fet que va ser el saló del tron dels comtes de la ciutat i el centre del poder medieval.

Es tracta del Saló del Tinell, construït al segle XIV per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós a Guillem Carbonell, qui va dissenyar una gran sala rectangular sostinguda per 6 arcs diafragmàtics de mig punt recolzats sobre pilars amb capitells esculpits. Actualment, el Palau Reial Major i el Saló del Tinell estan integrats dins el Museu d’Història de Barcelona.

També forma part del Museu d’Història de Barcelona la capella de Santa Àgata, adossada al Palau Reial Major, enfilada sobre la muralla romànica de Barcelona i construïda al segle XIV com a oratori reial.

L’exterior és visible tant des de la plaça de Ramon Berenguer com des de la plaça Reial, on té l’entrada principal. Dins la capella, podreu admirar el gran retaule del Conestable, obra de Jaume Huguet de 1464.

A la banda oposada a la capella, afegit al Palau Reial Major, es troba el palau del Lloctinent, una construcció del segle XVI que va aprofitar parts d’edificis anteriors i que barreja l’estil gòtic amb un encantador pati renaixentista.

Tancant la plaça del Rei, veureu la Casa Padellàs, seu del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Aquest palau d’estil gòtic i renaixentista es va construir a finals del segle XV al carrer Mercaders, però amb motiu de l’obertura de la Via Laietana va ser desmuntat, traslladat i reconstruït l’any 1931 a la plaça del Rei.

Durant les obres de fonamentació per a emplaçar la Casa Padellàs a la plaça del Rei es van descobrir restes arqueològiques d’una domus i d’una construcció termal d’època romana, que constitueixen part del recorregut subterrani que es realitza al museu.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Santa_%C3%80gata

I també a :

https://lespedresdebarcelona.blogspot.com/2016/03/el-palau-reial-el-tinell.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé