Capella de Sant Pere del Soler de Navàs (Bages)

La Capella de Sant Pere del Soler  s’arriba per la Carretera de Navàs al Mujal i Sant Cugat del Racó. A uns 400 m passada l’església de St. Cugat, cal agafar una pista a la dreta (nord-est) a un 1 km trobareu la masia El Soler, on hi ha la Capella.

Capella que està adossada a la masia del Soler, a l’angle nord-est de la casa. Fou construïda a finals del segle XIX en estil neogòtic i està dedicada a sant Pere. És d’una sola nau, de planta rectangular, i té una petita sagristia adossada al sud. La façana principal, encarada vers llevant, consta d’un portal de llinda plana rematat per un arc ogival cec i, al seu damunt, té un òcul decorat amb una traceria gòtica i una campanar d’espadanya. Els paraments són fets amb un aparell de carreus força grossos i regulars. Les façanes laterals presenten sèries de finestres rematades amb arcs ogivals i decorades amb vitralls (quatre al nord i tres al sud).

A l’interior la nau és coberta amb volta de creueria i als peus té un petit cor al qual s’hi accedeix per una escala de cargol. Les imatges que es conserven a l’altar són relativament modernes, probablement de començaments del segle XX.

Observacions:

Informació facilitada pels propietaris.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Nota : El nostre agraïment a la propietat de la masia del Soler per facilitar-nos poder fer les fotografies.

Capella de Sant Roc de Balsareny (Bages)

La Capella de Sant Roc està situada a una banda del pont del riu, és una de les capelletes més conegudes de Balsareny.

Fou construïda per mossèn Roc Garcia després d’acabar les obres del Pont del Riu. És una construcció feta en pedra ben tallada, que a la part central alberga una petita fornícula amb la verge dels Dolors, Sant Joan Baptista i Sant Roc. Les figures han estat restituïdes moltes vegades, essent les actuals d’una factura molt recent.

La dècima que s’hi va esculpir, avui força deteriorada, deia: Virgen Dolorosa, el puente / por Vos, sin mal concluido, / guardad, pues el pueblo unido / lo pide devotamente. / Vos, Bautista penitente, / y vos, mi patrón San Roque, / haced que no se derroque, / ni esta capilla, si os place, / que el Rector Garcia os hace / para que el pueblo os invoque.

R. Serra i Jordi Sarri – 1993 / Generalitat de Catalunya

El conjunt de la capella és coronat per una cornisa de pedra i una coberta de morter coronada per una creu. Al seu costat hi ha una Font.

Altres Oratoris : Passat el pont hi havia hagut un altre pedró amb la imatge de la Puríssima, del qual avui no en queden rastres; i una ven conservada es la Capella de Sant Ambròs.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Balsareny

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella o Oratori de Sant Antoni de Balsareny (Bages)

Capella de Sant Antoni esta al costat del camí que puja al Castell de Balsareny.

Us passo la historia:

  • Hi havia hagut catorze capelletes de dimensions i característiques similars, distribuïdes al llarg del camí antic d’anar al castell, concretament entre la palanca i l’església del castell.
  • Aquestes capelles de viacrucis es van construir a la primera dècada del segle XX. Inicialment les estacions es van preparar amb estampes enquadernades i més tard amb rajoleta.
  • A conseqüència de la Guerra Civil se’n van enderrocar moltes i només d’algunes només en queden les restes.
  • La capella de Sant Antoni, construïda fa pocs anys al camí nou que puja cap al castell, es va aixecar en record de les capelletes de viacrucis que hi havia hagut. Aquesta capella conté una rajola amb la imatge de Sant Antoni.

Pedrons del camí vell del Castell era un conjunt de petites construccions de caràcter religiós del municipi de Balsareny (Bages).

De les catorze capelles originals només en queda una. Totes tenien una factura similar: el primer metre construït en pedra, l’espai de la capelleta és fet amb maó, i la coberta -a dues aigües molt pronunciades- és formada amb tres gruixos de rajola.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Histories de Bellvitge – Collblanc: Un hostal, una antiga capella, un cementiri desubicat i un petit misteri.

Parc de la Marquesa a la Ctra. de Collblanc, davant de St. Ramon, entre la Travessera de Collblanc i la de les Corts. AGC, 2022

El temple de Sant Ramon Nonat, situat a la carretera de Collblanc, just davant d’aquest barri de l’Hospitalet de Llobregat, s’ubica al territori de Les Corts de Barcelona, però, com a parròquia, pertany a l’arxiprestat de Torrassa-Collblanc. En contraposició, uns metres més enllà tenim, al mateix Hospitalet i des de 1878, el cementiri de Sants. D’on ve aquest embolic?

Per seguir llegint, us passo l’enllaç :

https://historiasdebellvitge.wordpress.com/

Text i Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Adaptació : Ramon Solé

Capella de Sant Narcís de Viver i Serrateix (Berguedà)

La Capella de Sant Narcís esta situada en la carretera de Navàs  a Viver i  Serrateix, poc després de Can Coromines en Viver i Serrateix .

Us passo la seva historia :

  • La capella de Sant Narcís fou construïda l’any 1711 pel rector Puig en una època de gran proliferació de petites capelles de masia en tot el municipi de Viver i Serrateix.

És una capella rural de petites dimensions, d’una sola nau i coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.

La porta és estructurada per una llinda monolítica i brancals de grans carreus, amb les cantonades motllurades.

La llinda mostra gravats sobre la pedra un crismó i la data 1711. Al damunt mateix i sota el ràfec de la teulada s’obre una finestra de mig punt.

Davant la porta s’estén una mena de lliça, delimitada per un banc de pedra de poca alçada, amb lloses de pedra.

Sant Narcís de Viver és una església del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Santa Maria, la Capella del Castell de Balsareny (Bages)

Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles

La Capella de Santa Maria està al costat mateix del Castell de Balsareny,  

i en un excel.lent estat de conservació, s’alça com un magnífic exemple de l’austeritat i la puresa del primer romànic català.

La parròquia de Santa Maria és esmentada ja l’any 1039;

l’edifici actual conserva la nau central, del s. XII, rematada per un absis semicircular.

Ampliada el s. XVII amb una capella lateral d’estil barroc, havia estat dedicada anteriorment als Sants Iscle i Victòria.

Mai no degué passar de capella vinculada al castell, del qual depenia.

Actualment continua tenint culte com a Capella del Castell.

Recull de dades : Ajuntament de Balsareny

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª.Àngels Garcia – Carpintero

Capella de la Mare de Deu del Roser de Molins de Rei. (Baix Llobregat)

Capella de la Mare de Deu del Roser esta en l’avinguda Castellví, 18 (Barriada de La Rierada) de Sant Bartomeu de la Quadra en Molins de Rei.

En un principi l’edifici va acollir un cafè fins que l’any 1943, en aquests any s’hi va celebrar la primera missa.

Gràcies a aportacions dels feligresos es va comprar la finca i l’any 1978 s’hi celebrava la benedicció de l’església.

Actualment es celebren poques misses al mes.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 44.jpg

Exteriorment esta molt plena de vegetació i despintada,

creiem que caldria fer una neteja de vegetals que creixen lliurement i una pintada a tot l’edifici.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Iscle i Santa Victòria està en la Plaça de l’Església de Rajadell.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Situada dins l’antic terme del Castell de Rajadell, fou parròquia des dels seus orígens i és documentada el 1154.
  • Però l’obra romànica fou modificada a partir del segle XIII i començaments del XVI.
  • A finals del s. XVI es construïa la capella del Roser.
  • Al s. XVII les obres acabaren amb la construcció del campanar i el cor nou.
  • El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678.
  • Les obres s’acabaren definitivament l’any 1682.
  • A començament del segle XX (1901) es refeia la porta i avui, gràcies al treball encomiable del seu rector, s’està restaurant notablement el seu interior.
  • El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678. En aquest document s’especifiquen les mides, alçada, nombre de finestrals, tipus de pedra, etc.

Es tracta d’una construcció religiosa: Església d’una sola nau orientada a llevant i coberta amb un arc apuntat d’estructura i tradició gòtica. S’obren dues capelles laterals a manera de transsepte, gairebé a la meitat de la nau amb cobertes de creueria quatripartides.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El cor, als peus de la nau és rectangular i porta a la clau de creuera la data 1680 i la inscripció “Francesc Massana i Jaume Puig”.

El campanar és de planta quadrada i alçat als peus de l’església, al mur de ponent i al costat de la porta d’accés.

Es comunica amb l’església a través d’una porta i des del cor. És rematat per quatre finestres d’arc de mig punt per les campanes, a les que s’arriba a través d’unes escales.

Hi ha dues petites finestres a la part de la plaça, la inferior decorada amb el tema de la crucifixió i a data de 1679. Per a la construcció s’aprofità la pedra de la mateixa església.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

La Capella del Roser és oberta a manera de transsepte al lateral de l’única nau de l’església parroquial. És una capella quadrada coberta amb volta de creueria quadripartida amb la clau assenyalada. S’entra a través d’un arc de mig punt.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

En construir el campanar es feu una capella nova, entre la del Roser i aquest, dedicada al Sant Crist. Davant de la del Roser fou construïda la de Sant Iscle.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

La nau única és coberta amb una volta lleugerament apuntada que recorda les construccions pròpies dels segles medievals. Els carreus són regulars, grans i col·locats a contrapunt.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau és rematada per un presbiteri absis, cobert avui amb volta apuntada però refeta amb maó. El mur de tancament, igual que tot el presbiteri, sembla una obra posterior, ja que l’aparell és desordenat i irregular.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau és il·luminada per un petit òcul obert a la façana. Als peus s’hi construí el cor, al segle XVII.


Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell és l’església parroquial de Rajadell (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2-6.jpg

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres (Berguedà)

Aquesta setmana cada dia una Església

Mare de Déu dels Àngels de Casserres està situada en la Plaça de l’Església de Casserres.

Us passo la seva historia:

  • L’església parroquial de Casserres era dedicada a Sant Pau, molt allunyada del nucli urbà. Aquesta zona estava en un procés de creixement enorme, tant que tenia el malnom del barri de Casserres.
  • A finals del segle XIV per poder fer el servei religiós en aquesta zona s’edificà la capella de l’àngel.
  • A partir de 1380 comencem a tenir constància de donacions i censals per a la seva construcció.
  • Aquesta quedà destruïda arran de les obres de la nova església, amb la mateixa advocació que es començà el 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Russinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos últims enterrats davant del presbiteri.
  • El 1704 es consagrà l’altar major sota l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels, d’autor anònim, i de fet, l’únic que es conserva d’entre tots els que estaven a les capelles laterals.
Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Església de tres naus amb capelles a les naus laterals, coberta amb volta de canó i transsepte força ample.

Rosa Serra Rotés – 1983 / Generalitat de Catalunya

Està ubicada al centre del nucli antic, flanquejada per tot un seguit d’habitatges que tapen la seva estructura.

Rosa Serra Rotés – 1983 / Generalitat de Catalunya

La façana principal, a ponent, presenta signes de l’arrencada de l’arc de la primera capella del segle XIV,

al costat de la porta d’accés, força senzilla, allindada i amb un frontó triangular on hi ha un nínxol que possiblement tenia una imatge, avui perduda.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img-7279.png

Al mateix costat dret també veiem una torre campanar de secció quadrada rematada amb barana balustrada, obra també posterior amb un parament lleugerament divers.

Hi ha poques obertures, de molt petites dimensions i allindanades la major part. Conserva l’altar barroc de la Mare de Déu dels Àngels, realitzat l’any 1704.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Mare de Déu dels Àngels de Casserres és l’església parroquial del poble de Casserres, al Berguedà, i és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Capella de Santa Margarida de Viladepost de Castellnou de Bages (Bages)

Santa Margarida de Viladepost, esta molt a prop de la  Cra. BP-4313, km 50,8, un camí hi porta directament, és municipi de Castellnou de Bages.

Us passo dades històriques:

  • Fou l’antiga parròquia del castell d’Argençola, documentada al segle X, situada a prop del Mas de Viladepost.
  • Es considera que l’església de Santa Margarida apareix documentada des del 1205.
  • Els anys 1294 i 1295 apareix esmentada Santa Margarida de Villa Porcorum, que es correspondria a la mateixa capella.
  • Les reformes foren poques; només el 1646 es reconstruí el portal del mur de migdia i possiblement s’alçà el campanar d’espadanya, alhora que s’arrebossava l’exterior i s’enguixava l’interior.

Capella rural d’una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a l’est.

Aquest presenta una finestra de doble esqueixada. La coberta és de teula àrab a dues vessants a la nau central.

Al mur de migdia hi ha un portal amb la data de 1646, any en què probablement es va construir sobre l’anterior edifici.

Al mateix mur trobem una finestra refeta.

Al cantó de ponent s’alça un campanar d’espadanya de factura i característiques diferents a les de la resta de la capella.

A sota seu s’obre una petita finestra de mig punt.

Oliveras Rubiralta, Maria Alba – 1989 / Generalitat de Catalunya

No destaquen ornamentacions.

Santa Margarida de Viladepost és una església romànica del municipi de Castellnou de Bages, és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero