El Sant Sepulcre d’Olèrdola esta situat en la Ctra. C-244, km 39,8 a 900 m. d’Olèrdola, i a poc més de mig km al NE del nucli de Sant Miquel d’Olèrdola (municipi d’Olèrdola),
forma part d’una masia propera a la Plana Rodona.
Us passo la seva historia:
Les notícies que es tenen de la capella del Sant Sepulcre indiquen que ja era construïda el 1061.
L’orde del Sant Sepulcre hi tingué un priorat, documentat el 1175.
El segle XVII experimentà modificacions en el seu interior.
En els segles XIX i XX diverses restauracions.
Cap al 1954 van descobrir-s’hi, sota l’arrebossat, unes interessants pintures murals del segle XI.
Fou declarat Monument Històrico-Artístic el 1974.
És l’única església de planta circular que hi ha al Penedès.
L’interior presenta cúpula semiesfèrica i fornícules a les parets de la capella i de l’absis semicircular.
Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya
La construcció ha sofert diverses modificacions, entre les quals el canvi d’emplaçament de la porta d’accés, adovellada i d’arc de mig punt, que actualment es troba en la línia de façana de la masia.
La capella es corona amb espadanya d’una sola obertura.
Conserva part de la decoració mural interior romànica, amb representacions de personatges i temàtiques religioses.
Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya
El conjunt exterior es troba en l’actualitat totalment arrebossat i pintat de blanc.
Jordi Cantijoch Boada / Generalitat de Catalunya
El Sant Sepulcre és una capella a poc més de mig km al NE del nucli de Sant Miquel d’Olèrdola (municipi d’Olèrdola, l’Alt Penedès) declarada bé cultural d’interès nacional.
La Capella de Sant Jaume de Viladòrdila està al costat de la masia de mas Ferrer, dins del Polígon industrial de Can Masferrer de Montornès del Vallès.
Rosa M. Andres i Blanch -1983 / Generalitat de Catalunya
Capella de planta rectangular amb una sola nau i capçal pla. Les parets estan arrebossades i pintades d’un color vermellós.
La coberta és a dues vessants i el campanar d’espadanya s’erigeix sobre la façana.
Rosa M. Andres i Blanch -1983 / Generalitat de Catalunya
La porta d’entrada està coberta amb un arc pla sobre el qual hi ha un guardapols en forma d’arc conopial que s’allarga pels costats dels brancals i on s’observen sengles figures.
Rosa M. Andres i Blanch -1983 / Generalitat de Catalunya
A la de l’esquerra és reconeix una cara barbuda amb vestit d’estil renaixentista, mentre que la de la dreta està en molt mal estat. Als brancals i a la línia d’impostes hi ha dues cares d’àngel que miren a l’interior.
Rosa M. Andres i Blanch -1983 / Generalitat de Catalunya
D’aquí arrenquen unes columnetes que descansen sobre bases senzilles. A l’espai que deixa el guardapols conopial es pot observar un Sant Jaume rabassut.
Sobre la porta principal hi ha una finestra en forma d’òcul el·líptic.
De l’interior de la capella destaca una pica d’aigua beneïda que està encastada a la paret. Sobre l’atri hi ha una petita estructura de cor a la qual s’accedeix per una escala lateral.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autors de la fitxa :KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès / Inventari Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
La Capella de Sant Jeroni està situat al final del camí de Sant Jeroni, a tocar del cementeri de Sant Pere de Riudebitlles.
Capella edificada al s. XVII en honor a Sant Jeroni en motiu d’un vot del poble per haver-lo lliurat de la pesta.
La capella de Sant Jeroni és un edifici d’una sola nau amb absis poligonal i capelles a la banda lateral esquerra.
La coberta és a dues vessants.
La façana, d’estructura molt senzilla, presenta un portal frontal allindanat i amb un petit òcul.
Sobre la porta hi ha un escut i la data del 1762.
La capella fou bastida el 1762, segons consta a l’escut que hi ha a la façana.
La Capella de Sant Jeroni és una església del municipi de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
S’arriba al Domus o Castell de Sala-d’Heures, per una pista que porta el seu nom des de Santa Eugènia de Berga.
Us passo la seva història:
Aquesta domus, a vegades anomenada castell, es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell.
La primera notícia sobre el Castell d’Heures no es troba fins al 1146, quan Guillem d’Eures donà al monestir de l’Estany l’alou que tenia a la parròquia de Sant Martí Sescorts.
El caràcter defensiu de la casa d’Eures es fa patent en un altre conveni fet l’any 1148 entre el bisbe de Vic i els germans Guillem i Pere d’Eures; aquests per les donacions que els feia el bisbe, prometien defensar el dret de l’església vigatana i concedien al bisbe i als canonges el dret d’entrar, sortir i guerrejar en el castell d’Eures.
Al final del segle XII la família Eures es cognomenà Rocafort. Molt aviat el cognom es perdé, ja que el 1225 Elisenda de Rocafort en l’acte d’esposalles cedí al seu marit, Berenguer de Santa Eugènia, la seva fortalesa d’Eures. A partir d’aquest moment els senyors d’Eures es cognominaren Santa Eugènia.
Al principi del s. XV, passà a la família Dos-rius de Torelló per venda de Roger de Vilademany, que també l’havia comprat; per casament, la família Sala de Vic, esdevingué senyora d’Eures.
També per enllaç matrimonial passà a la família Tallander, després als Pascual i, finalment, als Font-coberta.
Aquesta fortalesa perdurà en una gran part del seu edifici, sobretot la seva torre, fins al 1937, que s’esfondrà tota sola.
Això no obstant, l’any 1910 havia estat objecte d’un minuciós estudi i restauració per part de Josep Gudiol i Cunill.
El casal modern s’aixecà sobre el solar de l’antiga domus que hi havia al costat de la torre.
Respecte a la capella, segons la Consueta Vella es va construir l’any 1773.
De l’any 1227 data el testament d’Elisenda de Rocafort, en el qual apareix citada la capella i el castell.
Torna a ser citada en el testament de Pere Marc de Santa Eugènia, de 1285.
La capella de Sant Joan no era, però, una capella de devoció únicament de la família Heures-Rocafort-Santa Eugènia. Consten també deixes en la majoria de testaments dels feligresos de Santa Eugènia.
Els indicis de culte són constants fins al 1934, quan aquest fou traslladat a la nova capella de la Mare de Déu del Carme, situada sobre la torre del casal.
Durant dos segles va hostatjar el cos de Santa Amància, avui també a la nova capella. Aquesta santa, va ser entregada a la família Pasqual pel Papa Climent X
L’any 1920 la capella de Sant Joan fou restaurada pels seus propietaris, arrebossant l’interior i simulant-hi carreus.
L’any 1936 l’església va ser profanada.
Avui es manté sense culte.
Les llindes esculpides duen una inscripció llatina; el timpà, també esculpit, porta l’anagrama de l’alfa i omega amb una creu. Aquestes restes es guarden a l’interior de l’anomenat nou castell, penjades en una paret de cara a migjorn, prop de la capella de la Mare de Déu del Carme, la qual fou construïda per encabir les despulles de Santa Amància, nena màrtir romana portada de les catacumbes de Roma que abans havia descansat a la capella de Sant Joan.
La capella de Sant Joan d’Heures és un edifici romànic, de factura simple. Està orientada de migdia a nord, a causa del pendent del lloc on fou construïda. És de planta rectangular, construïda amb carreus grossos combinats amb carreuades. Al mur de migdia hi ha la porta, rectangular però amb llinda semicircular, una finestra d’arc de mig punt al damunt i un campanaret d’espadanya coronant la façana. La capella serveix avui de recer d’algunes pedres treballades procedents de l’antiga torre i de les velles ruïnes.
El casal actual fou construït prop de les ruïnes de l’antic casal, malmès pels francesos el 1809, que incloïen una torre rectangular i la capella de Sant Joan, l’única que ha pervingut. Tant el castell nou- ara una moderna mansió de pedra d’estil neoromànic- com la capella de la Mare de Déu del Carme foren construïts entre 1930 i 1934. L’antiga torre rectangular restà dempeus fins al 1937.
Les úniques restes que han pervingut de la torre romànica de Sala d’Heures són la capella de Sant Joan, dues llindes esculpides procedents del frontispici de la torre i un timpà, un conjunt declarat bé cultural d’interès nacional.
Ricard Ballo / Generalitat de Catalunya
Nota: L’accés al Domus o Castell Sala-d’Heures, és totalment privat. !
La Capella de la Mare de Déu de la Mercè està situada en la Plaça de l’Església del nucli de Ca n’Aguilera del municipi de Piera.
Us passo la seva historia:
El 12 de juny de 1712 s’atorgà llicencia a Josep Aguilera per construir una capella al costat de la seva casa.
L’església fou restaurada l’any 1910 per ordre de la Sra. De Viala, baronessa d’Almenava, obra de l’arquitecte Francesc Berenguer i Mestres.
És obra de l’arquitecte Francesc Berenguer i Mestres, malgrat que els plànols van haver de ser firmats pel també arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas.
Durant la guerra civil va ésser destruïda.
Els anys quaranta reconstruïda on es van realitzar una sèrie d’innovacions com varen ésser la reparació de la fusta de les parets i les escales que conduïen a l’altar major.
El 1960 es va construir de nou el campanar.
Interiorment està ben conservada i es pot apreciar la seva construcció modernista de la qual donen testimoni els arcs parabòlics fets amb totxo vermell.
És d’una sola nau amb sostre a dues aigües i campanar d’espadanya.
La capella de la Mare de Déu de la Mercè, originalment Capella d’en Josep Aguilera, és una església modernista de Ca n’Aguilera, el municipi de Piera (Anoia) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Creu de terme està situada en una cruïlla del carrer Major amb la carretera Vella.
Us passo la seva historia:
Aquesta creu de terme era coneguda a Sant Celoni amb el nom de Creu Coberta. Es va fer malbé i la van arreglar.
L’any 1870 fou portada al cementiri vell, en temps de la Segona República, va ser desmuntada i enterrada allà mateix.
Descoberta novament l’any 1956, fou col•locada prop de la capella de Sant Ponç. Segons deia mossèn Figueras en unes notes, al sòcol primitiu hi tenia una inscripció inintel•ligible que ha desaparegut.
La creu actual, de 1998, és una reproducció de l’original gòtica del segle XVI, que es conserva a la Rectoria Vella, i és feta amb pedra de Girona.
Montserrat Viador i Crous – 1982 / Generalitat de Catalunya
És una creu de terme a l’entrada del poble. Originàriament col·locada damunt d’un pedestal o sòcol posat damunt de tres graons, consta d’una columna acabada amb un capitell i una creu. El sòcol i els tres graons eren fets antigament de pedra grossa col·locada una al costat de l’altra.
Al capitell, que és petit, hi ha l’escut senyorial de la família Desbachs: unes bandes encreuades i unes petxines de pelegrí. La creu pròpiament dita està decorada per un cantó per la Mare de Déu i per l’altre la imatge del Crucificat.
La creu de terme, o Creu Coberta, és una obra de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Capella de Sant Jaume del Pla del Bon Aire està situada en el carrer de Jacint Badiella, 7, a la barriada del Pla del Bon Aire de Terrassa.
Us passo dades de la seva historia:
Va ser Salvador Carbonell qui va donar el terreny per edificar-hi un edifici de caire religiós en de del seu fill, Josep, assassinat durant la Guerra Civil.
La primera pedra es va posar el 25 de juny de l’any 1943.
La seva benedicció va anar a càrrec de mossèn Daniel Salvador, representant del bisbe de Barcelona, el 28 de maig del 1944.
En el 17 d’abril del 1956 s’inauguraven les obres d’eixamplament i aixi mateix de la col·locació de la campana.
La de Sant Jaume és un capella de construcció rectangular de 6 metres d’amplada per 14 de llargada amb una nau.
L’altar principal està presidit per una talla de Sant Jaume.
A les parets laterals hi ha dues absidioles; una dedicada ala mare de Déu del Carme i el Sant Crist i, altra, a Santa Cecília i Sant Antoni.
L’entrada de l’esglesiola està protegida per un petit porxo.
Actualment s’hi celebren les misses de diumenge i, també, s’hi celebren alguns casaments.
Terra, aigua i racons 