Capella del Cementiri Vell de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Capella del Cementiri Vell  és situada a la plaça de Joan Miró, vora el carrer de Wagner, al barri del Cementiri Vell de Terrassa.

Us passo dades sobre la seva historia :

  • L’anomenat Cementiri Vell, situat vora el torrent de Vallparadís, era originàriament un cementiri militar de l’època de la Guerra del Francès
  • El 1809 es va utilitzar com a cementiri civil, coincidint amb l’epidèmia de tifus dels anys 1808-1810, que va provocar una gran mortaldat.
  • El 1834 es decideix construir un cementiri municipal just als mateixos terrenys.
  • El 1835 ja s’hi fa el primer enterrament.
  • El 1841 s’hi construeix el primer panteó, el de la família Maurí.
  • Aquest cementiri va quedar saturat i el 1926 es va projectar fer-ne un de nou als terrenys de Can Torrella del Mas, que es va inaugurar el 1932 i és l’utilitzat actualment.
  • Al Cementiri Nou s’hi van traslladar algunes edificacions escadusseres del recinte antic, com el panteó Alegre de Sagrera, en forma de temple clàssic, amb columnes i frontó.
  • El Cementiri Vell ser enderrocat i clausurat definitivament el 1964

La Capella és un petit edifici aïllat de planta rectangular bastit amb pedra de sauló. Presenta una nau quadrada coberta amb cúpula de maó i absis semicircular, a llevant, també de maó.

Monument funerari a Jaume Jover i Valentí Alagorda, de Melcior Viñals, l’únic vestigi conservat de l’antic recinte, juntament amb la capella

La façana principal presenta una gran portalada flanquejada per dues columnes toscanes amb arquitrau, cornisa de maó i frontó amb relleus estucats que representen unes ales desplegades. L’edifici està bastant deteriorat i hi manquen alguns elements ornamentals. Té una finestra semicircular a cada façana lateral.

A la façana principal de la capella hi ha una placa en memòria i reconeixement dels ciutadans morts als camps d’extermini nazis (1939 – 1945)

i a totes les persones injustament perseguides i represaliades per les seves idees i conviccions democràtiques. Sotasignada per l’Ajuntament de Terrassa i  Amical Mathausen.

La Capella del Cementiri Vell és un edifici de Terrassa  protegit com a bé cultural d’interès local.

Monument funerari a Jaume Jover i Valentí Alagorda, de Melcior Viñals, l’únic vestigi conservat de l’antic recinte, juntament amb la capella

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé

Església – Capella de Sant Sebastià de Molló

Avui us presento dos articles

Sant Sebastià  es una església d’estil Medieval, que està situada al carrer de Sant Sebastià, 31 de Molló.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta església va ser erigida a Sant Sebastià per haver salvat Molló de la pesta que va assolar Europa a l’Edat Mitjana.
  • En algun lloc s’esmenta l’any 1708 com a data de la seva construcció.
  • L’any 2014, sobre una pedra ja existint al davant de l’església, va afegir-se una estela a la memòria del mossèn Josep Riera i Justó, mort el mateix any a l’edat de 82 anys (1932-2014), que va ésser rector de Molló durant més de 40 anys.

INSPAI – IF-647296-Molló – Església de Sant Sebastià de Molló

A l’entrada del poble es troba Sant Sebastià, una petita capella amb coberta a dues aigües i un petit campanar de torre.

La porta d’entrada és d’arc de mig punt adovellada, a un costat es veu una finestra rectangular amb reixa i a la part superior un ull de bou. L’absis està cobert amb volta d’aresta.

Es conserven els Goigs de Sant Sebastià de Molló. Avui dia, encara se celebra una missa-novena durant 9 dies abans de la festivitat del Sant (20 de gener) on la gent del poble els canta.

Us passo informació d’aquests Goigs :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/03/goigs-sant-sebastia-mollo-ripolles.html

Fotografia : Jordi Contijoch Boada – Generalitat de Catalunya – Retaule d’estil Barroc

Sant Sebastià  és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Masia Prat de Dalt de Caldes de Montbui

Avui us presento dos articles

Hi ha constancia des de l’any 1319 d’aquesta important masia, també, se la coneixia com el mas del Prat de Sant Tomàs, fa referència a una antiga capella  propera a la masia i dedicada a Sant Tomàs, actualment esta en un estat ruïnós.

En Jaume Balmes va fer estada una temporada en aquesta masia, on va escriure entre altres obres, “El Criteri”, la biblioteca on va treballar es conserva pràcticament intacta.

Masia Prat de Dalt es de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües, desaiguant cap a les façanes laterals.

Construïda amb teula àrab. Les obertures  mes destacades són en la façana principal i el seu perímetre està resseguit per pedres carejades o carreus de major magnitud que els emprats a la paret. L’acabat de tota la masia és amb paredat irregular de pedra vista, lligat amb morter de calç, en el pas dels anys ha sofert modificacions, en general es conserva perfectament.

Us passo aquest enllaç on podreu conèixer una molt amplia i detallada informació relacionada amb Masia Prat de Dalt :

http://www.filosofia.org/lugares/001/g032.htm

 

Text, Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Capella de Sant Bernat de Menthon en el municipi del Montseny

Avui us presento dos articles

La capella de Sant Bernat de Menthon es situada al costat de l’Hotel de Sant Bernat en el municipi del Montseny, i dins del Parc Natural del Montseny.

Us passo la seva historia :

  • Uns tres quilòmetres més amunt de Sant Martí del Montseny, hi ha l’hotel de Sant Bernat de Menthon, al costat mateix d’aquesta capella neoromànica dedicada a sant Bernat de Menthon.
  • Obra de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila,
  • Construïda vers 1952 per Delmir de Caralt i Puig.
  • Pertany a la Diòcesis del bisbat de Terrassa

Edifici religiós d’una sola nau. La façana té una porta d’arc de mig punt, un ull de bou al damunt i un campanar d’espadanya amb dues obertures d’arc de mig punt per a les campanes.

Corona el campanar un cos piramidal. Hi ha un pòrtic amb coberta recolzada a la façana i sobre columnes.

Té un absis circular i a les parets laterals hi ha finestres petites perquè entri la llum. És un edifici de dimensions reduïdes.

A dins de la capella, hi ha la representació de sant Delmir i la Mare de Déu del Pilar en memòria del matrimoni que féu construir la capella.

Sant Bernat de Merthon o d’Aosta va ser un prevere catòlic del segle XI venerat des del segle XII al Nord d’Itàlia. Se li considera el patró dels alpinistes ja que segons la tradició va obrir el pas del Mont Jovis (Mont de Júpiter o Mont Joux), avui Coll del Gran Sant Bernat i, davant dels perills que passaven els pelegrins que anaven a Roma, va instal·lar diversos albergs regentats per Canonges Hospitalaris del Gran Sant Bernat.

Aquests religiosos es feien ajudar dels gossos santbernats per rescatar la gent que es perdia o que patia una tempesta o allau.

La capella de Sant Bernat de Menthon és un monument del municipi de Montseny (Vallès Oriental) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Maria de Jesús de Centelles

Avui us presento dos articles

La Capella de Santa Maria de Jesús esta ubicada en el carrer de Jesús, 3, de Centelles.

Us passo la seva història :

  • La primera citació d’aquesta capella es dóna el 26 de juny de l’any 1539 en un testament fet per Na Marçona.
  • La seva edificació anà a càrrec de la casa baronial centellenca.
  • L’any 1620 s’hi establí la confraria del Ciri de Nostra Senyora de Jesús, per la qual cosa sembla que ja s’establia un ús públic d’aquesta església.
  • Vers l’any 1729 s’hi reunia el Consell general de la vila a la parròquia de Centelles.
  • També durant el segle XVII servia d’estudi, amb mestres convocats i escollits per oposicions.
  • Durant el segles XVII-XVIII s’hi va reunir el consell de la vila i va funcionar com a escola pública i com a església parroquial.
  • Actualment s’hi donen manifestacions d’art.

Situada davant del Portal, d’estil gòtic amb influència renaixentis-ta. La capella de Santa Maria de Jesús la va fer construir Guillem Ramon II de Carrós-Centelles entre 1536 i 1539 i era la construcció més important fora muralles.

La façana principal de la capella de Jesús és l’única part de l’església que ha conservat la seva fisonomia originària. És una construcció bastant asimètrica.

Al frontis de l’esglesiola s’hi esculpí un escut que representa l’heràldica familiar dels Centelles – Canós.

Inclou un portal de pedra treballada sostingut per dues columnes de figura geomètrica. Hi ha d’altres elements que es presenten, dins de l’estil gòtic, com a derivacions de les solucions romàniques: les dues finestres i el campanar. Dintre de l’església no hi ha cap element important i està molt modificada.

La capella de Santa Maria de Jesús és una església del municipi de Centelles inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació a Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Masia de Can Puigoriol de Teià

Avui us presento dos articles

L’Antiga masia de Can Puigoriol esta situada en el carrer de Josep Puigoriol, 5-7 de Teià.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

La reforma de l’antiga masia fou duta a terme el 1899, data que apareix inscrita a la façana principal, sota el frontó que la corona, formada per un cos central elevat, cobert per una teulada a dues vessants, i dos cossos laterals més baixos, coberts amb una sola vessant. La façana, en canvi, es troba totalment reformada amb un estil neoclàssic. El cos central és coronat per un frontó triangular, que inscriu uns motius vegetals simples i sota del qual hi ha la inscripció “ANY 1899”, i separat dels cossos laterals per dues bandes estriades.

Consta de planta baixa i dos pisos, separats entre ells per una línia de cornises. La planta baixa presenta la porta d’accés i dos finestrals amb els elements estructurals destacats. El primer pis té tres balcons, amb llindes motllurades i resseguides per bordons plans tot al seu voltant. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, on s’obren dues finestres laterals de mida mitjana i una finestra central de doble cos, amb un parell de mainells de cantons aixamfranats.

A la banda esquerra de la casa hi ha un cos de dues plantes i teulada plana que condueix a la capella per l’interior d’aquesta. Els angles de la casa estan reforçats per carreus de pedra.

Fotografia : Rosa M. Andres 1984 – Generalitat de Catalunya

Can Puigoriol és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Viver de Torrebonica de Terrassa

Can Viver de Torrebonica o Torrebonica,  l’accés està en la Carretera N-150 de Terrassa-Sabadell, en el km 15,7, a 300 m. per una pista del municipi de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • La menció documental que tenim com a més antiga és del segle XIII, quan se’n deia Can Barba.
  • Posteriorment va tenir diferents amos i per tant diferents noms, com Mas Botet, i mas Maduxer.
  • L’antic mas de Can Viver de Torrebonica fou modificat per l’arquitecte Josep Domènech i Mansana per al nou ús com a sanatori de tuberculosos Mare de Déu de Montserrat, creat el 1911, al voltant del qual s’hi van desenvolupar diversos horts i s’hi van aixecar algunes cases.
  • Tots aquests terrenys de l’antic mas de Can Viver de Torrebonica van ser cedits a l’obra social de la Caixa el 1922.
  • Un cop el sanatori va deixar de funcionar, el 1999 l’Ajuntament de Terrassa els va requalificar
  • L’any 2000 va ser adquirit pel Reial Club de Golf El Prat, que hi va construir les seves noves instal•lacions, ja que la seu original era als terrenys on ara hi ha la tercera pista de l’aeroport del Prat.
  • El 2010 la Fundació Sant Llàtzer de Terrassa va comprar la finca de Torrebonica a la Caixa, on és previst de fer-hi el campus universitari de ciències de la salut del Consorci Sanitari de Terrassa.

Actualment, es tracta d’un edifici de grans proporcions, de planta rectangular, format per planta baixa i tres pisos.

És de composició clàssica i simètrica.

El cos central presenta una part que sobresurt de la línia de la façana

i està flanquejat per dues grans torres de coberta piramidal.

Al cim sobresurt la coberta d’una lluerna amb cúpula que remata aquest cos central.

La planta baixa presenta una galeria d’arcs de mig punt, on es troba l’accés principal.

Les plantes superiors presenten obertures rectangulars de confecció contemporània.

L’edifici s’estén en ambdós costats amb altres cossos adjacents i de la mateixa factura;

Fotografia Ferran i Gomez, Domènec Moro, A. – Generalitat de Catalunya

a la part dreta s’hi aixeca una capella de regust barroc.

Fotografia Ferran i Gomez, Domènec Moro, A. – Generalitat de Catalunya

El tractament de les façanes és amb estuc de color cremat i esgrafiats,

sobretot a la capella, de factura contemporània.

Can Viver de Torrebonica es protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipedia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Vitris, escultura a Olot

Avui us presento dos articles

Vitris, és una columna coronada per un cos polièdric irregular, formada per arestes metàl·liques i vidres de colors.

Està situada en la plaça de Santa Magdalena, a prop de la Capella, és obra de Domènec Fita.

Inspirada, segons l’autor, en les columnes basàltiques de la zona Volcànica garrotxina.

Per la nit, a l’estar il·luminada podem apreciar millor els vitralls alguns de color.

Us passo informació sobre Domènec Fita :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Fita_i_Molat

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Oratori de Sant Domènec a Vilallonga de Ter

Avui us presento dos articles

L’antic Oratori dedicat a la Mare de Deu i a Sant Domènec de Vilallonga de Ter, va ser construït en l’any 1665, a petició de la gent del poble al Bisbe de Girona que va concedir el permís.

Ja a principis del segle XX, presentava un deteriorament molt gran l’ajuntament d’aquella època, va demanar al capellà de Vilallonga en 1914 per carta,  que es repares o enderroques.

Donat el seu estat greu de conservació, es va decidir d’enderrocar-lo i es va fer un nou Oratori, a poca distancia i algo mes a munt. Sols queden les restes del mur de l’antic Oratori.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Capella de Sant Roc d’Olot

Avui us presento dos articles

La Capella de Sant Roc  esta en el carrer de Vista Alegre, 1 d’Olot.

És una capelleta situada damunt les Fonts que porten el seu nom, prop del riu Fluvià. Realitzada amb carreus i enguixada, disposa d’una sola nau, coberta a dues aigües, amb el campanar de cadireta col·locat damunt l’absis.

Cal destacar el gran porxo d’estructura de fusta que cobreix la porta principal, d’estil neoclàssic, amb llinda que presenta esculpida la data de 1728.

A cada costat hi ha una finestra amb reixa que permet veure l’interior i al damunt una bonica rajola amb la imatge del sant. Aquesta va ser canviada de lloc en algun moment, ja que algunes de les rajoles estan mal col·locades. Cromàticament predominen els colors blaus i taronges i està emmarcada per una sanefa de motius florals de colors verds i blaus que fou suprimida en la part superior i inferior.

A la paret dreta de l’església s’hi va construir un petit contrafort durant les obres de restauració. La capçalera està formada per l’absis, damunt el qual es va aixecar un pis superior que servia d’habitatge i el campanar de cadireta amb la data 1723.

La nau de la capella està coberta amb voltes d’aresta enguixades. L’altar està fet de rajoles vidriades, possiblement procedents de València. Està format per dos registres horitzontals i cinc verticals. Al damunt hi ha una fornícula, també vidriada, que guarda la imatge de la Verge. Els dos registres verticals situats als extrems dissimulen les portes que donen accés a la sagristia i al campanar. Als centrals hi ha l’altar, a la part baixa, fet de rajoles amb motius vegetals i a cada costat dos registres verticals amb motius florals i caps d’àngels.

Fotografia d’Olga Sacrest i Roca – 1985 – Generalitat de Catalunya

Als murs de la nau hi ha dos plafons més de ceràmica vidriada amb motius vegetals.

La capella de Sant Roc és un edifidi d’Olot protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador