Masia de Can Draper de l’Ametlla del Vallès

La gran masia de Can Draper és un mas fortificat al municipi de l’Ametlla del Vallès, està al sud del terme municipal, a tocar de l’accés des de la C-17.

Podeu anar pel carrer del camí de can Draper.

Can Draper és una propietat molt antiga, cal dir que era originaria del 1152, coneguda en aquell moment com a Mas Barceló, nom que conservaria fins al 1393 en què Ramon Draper es casa amb la pubilla de la casa.

Us passo la seva llarga i interessant historia :

• Molt abans de la construcció del Mas Draper i al mateix lloc hi existia un petit edifici voltat de terres pròpies anomenat Mas Barceló.
• Aquest mas, el més antic documentat a l’Ametlla, consta que existia en documents dels anys 1151 , 1172 i 1393.
• A l’any 1393 és anomenat marmessor de l’herència Ramon Draper, casat amb una filla de Barceló, i aquest nom ha romàs als documents fins ara.
• La construcció del Mas fortificat respon a les necessitats de defensa a la vida del camp suscitada des del segle XV amb la revolta dels remences.
• El patrimoni del mas fou augmentat i a mitjan segle XVI, en vida del propietari Jaume Draper, es construeix el gran edifici de l’actual mas,

amb la seva torre de defensa separada per un pont que podia aïllar completament el Casal de la Torre en els moments de perill.

La masia de can Draper, està formada per diverses construccions que formen un complex a l’entorn d’un gran pati tancat i amb una torre a la línia exterior.

Aquesta torre, originàriament de defensa, és de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos, coronada per una balustrada.

A la planta baixa es troba una capella espaiosa amb pintures molt deteriorades. La capella havia posseït ornaments i un retaule gòtic que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936.

Al cim de la torre hi manca la campana, que fou prestada l’any 1939 a la parròquia de l’Ametlla i no fou tornada.

A les façanes hi ha finestres gòtiques, una d’elles amb l’escut i l’any 1551.

Hi ha un relleu situat a la façana de migdia de la torre, sota la finestra del primer pis. És una pedra de forma rectangular la llegenda de la qual està emmarcada per una garlanda de fulles i fruites i sostinguda per unes figures infantils esculpides en alt relleu, totalment nues.

A la part superior i inferior de la llegenda hi ha una carota. La inscripció diu així: “FONCH EDIFICADA LA PRESETN TORRA A XXVI DE MAIG DE L’ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER”.

Destaca una escultura en alt relleu situada sota la finestra de la Torre, a la banda de llevant, que representa un guerrer de mida natural, amb capa, empunyant una arma i amb un escut amb la inscripció “IHS”.

Hi ha dues inscripcions més, una en la cinta que té al voltant amb la inscripció en llatí que diu: “Amb aquest signe venceràs”.

L’altra al peu de la figura on es pot llegir: “A l’edat de LV anys”.

S’ha dit que l’escultura del guerrer fou trobada enterrada en algun lloc proper al mas, per la seva forma podria ser la tapa d’una tomba…

A banda, és tradició en la família Draper,  que la pedra esculpida fou l’obsequi que feren els picapedres a Jaume Draper un cop acabades les obres del casal i la torre.

Aquest Masia està envoltada encara avui en dia, de terres de cultiu amb oliveres i a prop en la riera hi ha la font del seu nom.

 Can Draper, és una magnifica masia – fortificada, que cal veure-la per donar-se de la seva importància monumental. !

La gran masia de Can Draper, està catalogada com a bé cultural d’interès nacional des del 1949.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Església de Sant Romà de Lloret de Mar

L’ Església de Sant Romà, està situada en la plaça de l’Església, amb cantonada al carrer de la Vila, a Lloret de Mar.

Us passo la seva historia :

• En 1455 el Bisbe de Girona va concedir les indulgències a tots els que contribuïssin a l’obra de la nova església.
• El 1509, sota la benedicció del bisbe Guillem de Boïl, es van iniciar les obres de construcció al lloc anomenat Sa Carbonera”.
• La finalització de les obres a l’any 1522. L’Església és consagrada el 1522 que va substituir com a parròquia
• Es creu que l’església original, era d’una sola nau, estava dotada de varis elements de defensa i fortificació, com una porta llevadissa.
• El retaule de l’altar major fou encarregat pels jurats de la Universitat de Lloret, el 1541, als reconeguts pintors Pere Serafí “lo Grec” i Jaume Fontanet, que l’acabaren el 1559.
• Les capelles laterals i les ampliacions d’aquesta nau única original es van fer durant els segles XVI i XVII (1634).
• A principis del segle XIX es va pensar d’edificar una nova església, però la proposta no va tirar endavant.
• El retaule fou desmuntat i transformat entre 1913 i 1914, i , com la major part de la decoració de l’església fou malmès durant els inicis de la Guerra Civil.
• Al 1920 es van inaugurar les escoles parroquials i la rectoria, que estan situades a tocar del temple, un altre exemple de l’arquitectura modernista de Lloret.
• El 1993 foren restaurats els mosaics exteriors dels apòstols.

A principis del segle XX, amb el potencial econòmic concentrat a Lloret de Mar, sobretot amb el repatriament de capital dels “americanos”, s’hi feu una gran reforma.

La capella del Santíssim, amb cúpula i mosaics modernistes, fou construïda per l’arquitecte de família lloretenca Bonaventura Conill fou titulat com a arquitecte el 1893 i fou seguidor de l’obra d’Antoni Gaudí.

Aquesta capella i les seves immediacions al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, formen un conjunt modernista important que va ser destruït en bona part l’any 1936  i restaurat posteriorment.

La construcció de la capella nova del Santíssim Sagrament fou possible gràcies al donatiu de l’”indiano” Narcís Gelats i Durall (1845-1929),

un banquer i negociant que s’estigué a La Habana, la capella fou construïda en record a la seva esposa.

Sobre la base gòtica de Bonaventura Conill va aplicar el nou corrent decoratiu modernista o va aconseguir un conjunt espectacular amb reminiscències bizantines, musulmanes i renaixentistes.

Les obres de restauració, bàsicament decoració interior i la capella del Santíssim Sagrament, foren inaugurades el 1914.

Durant les reformes de 1909-1916 l’atri de l’entrada, actualment desaparegut, també fou transformat.

Les façanes laterals externes del temple foren revestides amb altars adossats a la paret i altres elements ornamentals, a base de mosaics, trencadís i peces de ceràmica, maó i pedra.

Bonaventura Conill potencià el treball artesanal de picapedrers, vitrallers, ceramistes i mosaïcistes.

L’Església de Sant Romà de Lloret de Mar, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia, Catalunya Medieval i altres

Adaoptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Togores de Sabadell

L’Ermita de Togores està en una zona bosc a l’esquerra del riu Ripoll, a la vall del riu Tort, en una esplanada envoltada d’alzines.

S’arriba per camins rurals, des de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès.

Us passo la seva historia :

• L’Ermita de Togores és diu que hagi estat bastida damunt les restes d’una vella construcció romana.
• La dada documental més antiga que fa referència en aquesta zona, al topònim Togores, és de l’any 986.
• Les primeres dates documentals però ens remeten a 1323.
• En els segles XII i XIII s’hi venerava la Mare de Déu de Togores, advocada per a sortir indemne dels fets d’armes i per a la pluja.
• Durant els segles XIV i XV Togores fou estatge de monges, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt.
• Un cop desaparegudes les monges, alguns abats de la Mola habitaren aquesta casa.
• Togores va pertànyer al terme municipal de Terrassa fins aquest segle.
• Des de l’any 1922, cada any, se celebra l’últim diumenge de maig l’aplec de Togores.

És un conjunt de dos edificis, format per l’ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell.

L’ermita té l’absis vuitavat, que dóna a migdia i a la paret de llevant, amb aparell de pedra, s’hi veuen dues voltes de formigó encanyissat.

La gran té un gruix d’1,10 metres i un diàmetre de 2,25 m, que ara fa l’ofici d’arc botant, unint la capella, per la banda ponent amb la masia.

L’arc més petit uneix la capella amb la masia per ran de pou i té un gruix d’1,35 m i una volta d’uns 2 m.

L’Ermita de Togores és un monument del municipi de Sabadell protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Joan de Martorell

La Capella de Sant Joan està en el carrer de Pere Puig, 61de Martorell.

Us passo la seva historia :

• L’hospital de Martorell va ser fundat per Guilleuma de Castellvell el 1205.
• La seva capella de St. Joan és citada per primer cop el 1313, bé que devia existir de molt abans.
• A l’entrada trobem una arcada gòtica que podria datar-se del 1370.
• El 1414 es diu que és situada al Raval de la vila
• El 1715 que està enrunada per la guerra.
• Les reformes que s’observen a la capella -d’incorporació com a mena de vestíbul d’un dels trams de la sala de l’Hospital-, la construcció d’un portal amb llinda i rebranques, són posteriors a aquesta darrera data i possiblement del segle XVIII.
• El coronament de la façana, amb l’òcul pseudogòtic és encara posterior, de la fi del segle XIX.
• L’hospital va ser enderrocat l’any 1987.

Es tracta d’una capella rectangular d’una sola nau. En l’estat actual té quatre trams i fa 19m de llargada (l’interior). No obstant, el tram de migdia, orientada de nord a sud, fent de vestíbul, s’aparta de la regularitat i mides dels altres trams, els quals són separats per arcs torals, el primer rodó i el segon lleugerament apuntat. El darrer, corresponent a l’últim tram, ja és apuntat.

La volta de la nau és de canó. Al mur de ponent del darrer tram s’observa una gran arcada gòtica -restant tapiada- ben apuntada, que ens fa deduir que devia formar part de la sala de l’hospital, la qual era situada ran de la capella, però transversalment respecte a aquesta. Abans, encara es podien veure, arrenglades amb el carrer, dues belles arcades de mig punt, de pedra, a l’altra banda de la casa mitgera que hi ha al costat de la capella.

La paret de ponent d’aquesta casa, tenia una arcada gòtica tapiada als seus baixos, similar a la paret oest de la capella i parellada aquesta. Això permet d’inferir que la sala de l’hospital, amb arcades de diafragma, devia tenir almenys 4 trams. Abans del seu enderroc es van enumerar els carreus que conformaven susdites arcades.

La Capella de Sant Joan de Martorell és una obra del municipi de Martorell  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Martorell.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella dels Sants Metges de Granollers

Capella dels Sants Metges és va edificar en l’antic camí de Corró, ara carrer de Corró número 114 de Granollers, avui en dia esta dins del nucli urbà de Granollers.

Us passo la seva historia :

• La capella dels Sants Metges s’ubicava a l’eixample del segle XVI, fora muralla.
• Aparentment la capella tenia una altra orientació abans de la dècada de 1940.
• Segons l’historiador Amador Garrell: “la capella dels Sants Metges era bastida al mig del carrer, de cara avall, tal com es veia fins a l’any 1936”.
• L’antiga capella feia una arcada al mig del carrer de Corró i era, de totes les capelles de barri, la més nova.
• A la guerra de 1936 la capella va ser enderrocada, i es va fer més humil a un costat, tal com és ara.
• La capella estava situada el barri “dels Sants Metges”, a la part alta de la vila, dominada per fàbriques i indústries, raó per la qual la festa es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari per a honorar als sants.
• Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries. La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l’Escot o la de l’Estació) amb la provisió corresponent d’unes branques d’acàcia o d’unes canyes verdes.

Els diferents barris de la ciutat emmurallada comptaven amb una capella cadascun, sota la dependència de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Aquestes capelles acostumaven a estar emplaçades als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol, Santa Anna i la desapareguda de Santa Elisabet. Actualment, aquestes capelles han perdut la seva funció pastoral.

És un edifici entre mitgeres estructurat en un únic eix central, amb imposta per sobre la portalada d’arc de mig punt, una finestra rodona recercada amb totxo a sardinell, coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d’espadanya d’un ull. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell que la subdivideix.

Us passo un enllaç on es parlava de demolir en 1888 aquesta capella, per la seva curiositat  :

http://www.granollers.cat/arxiu/sol%C2%B7licitud-denderroc-de-la-capella-dels-sants-metges-el-1888-0

Capella dels Sants Metges  està catalogada com Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Esperança de Granollers

La Capella de Santa Esperança  està situada en el carrer  de Santa Esperança de Granollers.

La Capella de Santa Esperança es tracta d’una construcció edificada entre mitgeres sobre el corredor de Sant Roc, amb volta rebaixada, una gran obertura a dues vessants al pis, i amb presència d’un campanar d’espadanya i un retaule senzill amb un matxó per banda.

Segueix la tipologia de les capelles dels portals de la muralla: un sol pis de planta rectangular amb un senzill altar. Un gran arc rodó, que dóna a l’exterior, permetria seguir les cerimònies des del carrer estant.

Construïda al portal del seu nom, amb sortida al camí de Barcelona, s’enderrocà el 1853 a conseqüència del progressiu enrunament de les muralles, per tornar a refer-se al costat. “Així, veiem que, en les noves construccions, per exigències dels propietaris limítrofs amb dites capelles, són muntades unes voltes a costa de servituds tal com en la capella de Santa Esperança, que s’autoritza a Jaume Rovira per a enderrocar la torrassa que serveix de basament a la capella per a aprofitar la pedra i el lloc que ocupa la mateixa amb l’obligació de construir-la de bell nou per mitjà d’un arc sobre el corredor que va a Sant Roc, tenint la fondària que té avui l’escala, o sigui tota l’amplada de la casa que es construirà.

La Capella de Santa Esperança és un oratori a la ciutat de Granollers  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Simplici de Santa Eulàlia de Ronçana

La Capella de Sant Simplici, esta situada al costat del camí de la Serra Granada, s/n, barri de la Serra de Santa Eulàlia de Ronçana.

Us passo la seva història :

• La primera referencia documental d’aquesta capella d’origen romànic és de 1232, quan Guillem de Centelles va fer diversos llegats a l’església de Santa Eulàlia i va deixar el mas de Sant Simplici al seu fill Bernat.
• L’any 1389, el rector Nicolau Oromir va llegar 12 diners a les capelles de Sant Joan i de Sant Simplici, ambdues a la parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana.
• Durant aquest mateix segle deuria haver estat reedificada com ho indica la data del 1568 de la portada, conservant la seva estructura romànica.
• És possible que part de la decoració interior, que quasi no es conserva, sigui del segle XVIII, com ho indica la data del presbiteri de l’any 1727.
• Va ser reedificada el segle XVI i XVIII, amb la construcció, l’any 1730, d’un altar lateral dedicat a Sant Jaume Apòstol.
• L’ermità que vivia a la casa del costat l’any 1776, també feia de mestre, de manera que des de finals del segle XVIII i fins a inicis del XX, el petit habitatge situat al costat de la capella es feia servir com a escola.
• Al primer terç del segle XX, l’aplec que es celebrava a aquesta capella el mes de juliol era força concorregut.
• La Guerra Civil (1936-1939) va interrompre aquella celebració i va malmetre l’ermita.
• Les obres de restauració del lloc van començar l’any 1991 i l’aplec es va tornar a celebrar a partir de 1997.
• L’estrena de l’edifici annex a la capella com a nou cau de l’Esplai va coincidir amb la celebració dels 25 anys de l’Esplai.
• Les obres d’adequació de l’edifici van començar a mitjans de l’any 2002, amb la rehabilitació de l’exterior i el canvi de la teulada.
• El març de 2015 es va reformar interiorment (noves tobes de fang fetes a mà pel terra) com exteriorment, reforma de les parets de pedra i col•locació d’una campana a l’espadanya, batejada amb el nom de Timba.

Capella de nau única i absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja amb dos trams: un de volta rebaixada i un altre d’enteixinat senzill a doble vessant, que es troba actualment en estat ruïnós.

A la banda esquerra de la capçalera hi ha un nínxol amb decoracions florals i la data de 1730, probablement dedicat a Sant Jaume apòstol.

La façana té un campanar d’espadanya d’un sol arc,

un petit ull de bou, i la porta quadrada amb bossellets i permòdols a l’arquitrau.

Al damunt té una petxina de baix relleu com a frontó i la inscripció de 1568.

Com us he dit, està adossada a una petita masia on vivia l’ermità i servia d’escola per a pocs alumnes.

Entre els dos edificis podem veure un senzill rellotge de sol.

Esta al costat d’una zona amb jocs infantils i amb taules i taules de fusta per poder fer un àpat.

Capella de Sant Simplici és un edifici religiós del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana  inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Cristòfor del Regomir de Barcelona

La Capella de Sant Cristòfor, està situada en el carrer de Regomir, 7 – 9, a Ciutat Vella de Barcelona.

Aquesta  Capella dedicada a Sant Cristòfor a ser construïda l’any 1503 en el lloc on des de temps immemorial s’havia donat culte a Sant Cristòfor.

Segons el llegendari barceloní, cada 10 de juliol al migdia sant Cristòfor arribava a la ciutat amb una barca i amb el nen Jesús a l’espatlla pujava per la Rambla; en arribar al capdamunt, desapareixia.

Els qui tenien la sort de veure’l gaudien de bona ventura tot l’any i s’asseguraven de no tenir una mort violenta.

La tradició de la celebració de la festivitat al carrer de Regomir de la Ciutat Vella ve de lluny. Antigament els veïns engalanaven els balcons i les finestres de les cases i s’hi feia una fira on es podien comprar panellets beneïts, avellanes tendres, xiulets de vidre i ventalls.

Segons una tradició barcelonina del segle XIX, els promesos regalaven ventalls a les promeses i elles els lliuraven un xiulet, amb la qual cosa durant la festa sempre hi havia molt de xivarri. Aquesta fira es va fer fins al 1906, quan els conductors, que adopten el sant com a patró, comencen a ocupar l’espai amb els vehicles que porten a beneir.

Al segle XXI es celebra al davant la capella de Sant Cristòfor del carrer de Regomir de Barcelona. Des de finals del segle XX, un grup d’afeccionats als cotxes clàssics i d’època aprofiten la diada de Sant Cristòfor per mostrar els seus vehicles a la plaça de Sant Jaume. Després els porten a beneir a la capella i a fer un tomb pels carrers més cèntrics de la Ciutat Vella.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Historia i Llegendes de Sant Cristòfor, Viquipedia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Capella de Santa Maria del Socós de Centelles

 

La Capella de Santa Maria del Socós, està situada en el carrer de la Mare de Déu del Socós, 32, de Centelles.

Us passo dades de la seva  historia :

• Va ser construïda entre el 1536 i 1539.
• Ha patit molts desperfectes a l’assalt dels partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria el 28 de febrer de 1714.
• Restaurada l’any 1983 i el 1989 .

Es una Capella de petites dimensions, de planta rectangular i petit absis, amb tres austeres columnes a banda i banda.

En la façana principal hi ha un portal amb columnes rectangulars estriades molt deteriorades, i a sobre, un frontó de forma triangular sustentat per una llinda.

El pis superior és acabat per un campanaret a la part central.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Capella dels Sants Metges de Lloret de Mar

La Capella dels Sants Metges està de l’Hospital Vell, 16 de Lloret de Mar.

Us passo detall de la seva historia :

• La capella pertanyia al primer hospital de la vila, situat prop de la plaça del Carme, l’anomenat Hospital de beneficència.
• A mitjan segle XV, el paborde representant de la Catedral de Girona a Lloret, Narcís Oliveres, comença el projecte de crear un hospital que es va fundar el 1445.
• El 1870 es construí un nou hospital més gran i modern.
• L’edifici antic es va vendre però la capella passà a les monges del Cor de Maria, instal•lades en un edifici colindant.
• Amb la inauguració del nou hospital, aquesta capella annexa va ser posada a la venda per l’Ajuntament.
• La va adquirir, el 21 de juny de 1881, el canonge Dr. Narcís Domènech i Parés, per cedir-la a la parròquia.
• L’any 1912 va ser restaurada, per iniciativa del canonge Dr. Agustí Vilà i sota la direcció artística de l’arquitecte lloretenc Bonaventura Conill i Montobbio. En les obres de restauració, es van incorporar a la capella les actuals voltes de creueria de rajola, típiques del Modernisme català.
• Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la capella va patir desperfectes. La majoria d’elements de l’interior es cremaren el 1936.
• Gràcies a la devoció dels lloretencs pels Sants Metges –Cosme i Damià–, va ser reconstruïda després de la guerra.
• Més endavant, es van encarregar de la seva conservació particulars i entitats com el Xino-Xano (que van dotar-la d’una nova campana anomenada Marina).
• Els darrers anys, la Confraria de Sant Elm (patró de navegants i mariners) ha tingut cura de la conservació i manteniment de la capella.
• La capella ha estat renovada, tant a l’interior com a l’exterior, amb un aire mariner, i la confraria l’ha adoptat com a seu social.
• Sense abandonar el seu ús religiós, se li està donant també un ús cultural per a concerts, exposicions, conferències…entre altres

Es tracta d’una capella d’una sola nau, la qual consta d’un portal, d’accés, d’arc de mig punt; un ull de bou de grans dimensions i campanar d’espadanya d’un sol ull, equipat amb una campana i coronat per una gran creu. Sota la campana es poden llegir les grans inicials fusionades en un sol pla de “M V”.

Aquest portal, equipat amb muntants de dimensions mitjanes, però això si, ben treballats i escairats els quals tenen com a matèria primera la pedra, concretament el granit, sobresurt especialment per dos factors: per una banda, pel sumptuós tractament a que s’ha sotmès la porta, la qual està treballada en un repujat de fusta.

Concretament en la part esquerra superior, podem observar un relleu molt atractiu constituït per garlandes i motius florals. Mentre que per l’altra, al costat esquerre del portal trobem una inscripció molt interessant, gravada sobre una placa de ceràmica, la qual fa al·lusió a les obres de restauració que es van dur a terme en la capella.

La façana està emmarcada a ambdós costats per dues pilastres – una per banda-, les quals descansen sobre un basament i que estan coronades per sengles capitells, els quals s’ajunten constituint una cornisa sobre la qual trobem les inicials anteriorment citades de “M V”. Posteriorment les pilastres es prolonguen en un segon estrat i estan coronades amb uns petits pinacles de tall vegetal i floral. Però la cosa no acaba aquí, ja que els capitells tornen a ser prolongats fins al punt d’esdevenir la motllura externa del campanar d’espadanya.

Tot aquest entramat no és de pedra sinó tot el contrari, ja que simplement està arrebossat i pintat.

Us passo informació sobre la Fira dels Sants Metges :

https://www.lloret.cat/seccions/festes-tradicions/identitat-i-tradicions/fira-dels-sants-metges

La Capella dels Sants Metges , forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé