La Capella de Sant Sebastià situada en el carrer Major d’Argentona. És una capella situada dalt un turonet, tocant amb les últimes cases del carrer Major, molt a prop de la carretera de Granollers.
Us passo la seva historia:
Fundat el seu benefici sota l’advocació dels Sants Sebastià i Ignoscenti per Anton Lentisclà el 1532, el dret de patronat el retingué la pròpia família Lentisclà del veïnat de Clarà.
Entre 1829 i 1830 serví de parròquia al poble amb el trasllat del santíssim Sacrament, ja que Sant julià es considerà profanat arran d’una batussa de dos escolanets dins del temple.
Durant les diferents epidèmies hagudes en el segle XIX, els argentonins han celebrat funcions religioses en acció de gràcies a Sant Sebastià, per haver-se vist lliurada la vila d’elles.
A. Vilardell / Generalitat de Catalunya
Per la seva estructura probablement la seva construcció és de mitjans del segle XVII.
És molt freqüent trobar capelles d’aquestes característiques als afores dels pobles, amb un contingut més votiu.
El tractament de portes i finestres és molt senzill, així com el petit campanaret que contrasta amb la farga de la capella. A l’entrada del camí d’accés i peu de carrer hi ha la seva font.
La Capella de Sant Sebastià d’Argentona és una capella barroca inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Google
La Colònia Güell és un nucli poblacional (entitat singular, segons IDESCAT) situat a la comarca del Baix Llobregat.
Pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló.
Us passo dades de la seva historia:
La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava a la fabricació de panes i velluts. Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell i Bacigalupi, propietari del terreny, l’antiga finca Can Soler de la Torre, que havia comprat el seu pare Joan Güell anys abans en el municipi de Santa Coloma de Cervelló. Güell traslladà aquí totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants (Barcelona).
La causa d’aquest trasllat va ser provocada a causa de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França.
Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva.
Una altra finalitat que Eusebi Güell perseguia era la de posar els treballadors en un ambient més rural i evitar les tensions socials que es vivien a Barcelona i altres poblacions industrials catalanes a finals del segle XIX.
Eusebi Güell encarregà a Gaudí el projecte de la Colònia, que disposava d’hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d’unes 160 hectàrees. Gaudí s’encarregà de la planimetria del conjunt, per a la qual cosa comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
Personalment, s’encarregà del disseny de l’església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte.
La resta d’edificacions van anar a càrrec dels col·laboradors de Gaudí: Francesc Berenguer construí la cooperativa (amb Joan Rubió, 1900) i l’escola (amb el seu fill Francesc Berenguer i Bellvehí, 1911-1916); Joan Rubió construí diverses cases particulars, com Ca l’Ordal (1894) i Ca l’Espinal (1900); Francesc Berenguer i Bellvehí construí, així mateix, el centre cultural Sant Lluís (1915-1917) i la casa parroquial (1917).
Els successors d’Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra.
La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973.
Destaca per ser una de les colònies més grans del Llobregat, per la seva qualitat arquitectònica i pel fet de ser moguda exclusivament per l’energia del vapor en els seus orígens, en comparació amb les altres colònies, mogudes principalment per energia hidràulica.
En la seva construcció hi van intervenir el mestre d’obres Francesc Berenguer i Mestres i l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. Antoni Gaudí hi va projectar l’església,
en la que també hi van treballar Berenguer, Rubió i Canaleta.
Al 2005 tenia 775 habitants.
L’església, altrament anomenada cripta de Gaudí, ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2005.
La Colònia Güell ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric, en 1991.
Recull de dades : Viquipèdia i l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló
Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, Arxiu Rasola i Google
Capella de la Mare de Déu del Remei està situada a l’extrem de migdia del nucli de Castell d’Empordà municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà).
Us passo la seva historia:
La capella del Remei va ser bastida l’any 1600
Ampliada el 1750, segons consta a la inscripció de la porta d’accés, amb un escut del llinatge Margarit.
Al costat del castell, la capella de la Mare de Déu del Remei és un petit edifici d’una sola nau amb absis semicircular i cor als peus.
M Angels Monte / Generalitat de Catalunya
La façana és molt senzilla, amb la porta allindanada i una petita fornícula d’arc de mig punt. Un campanar de base quadrada i obertures d’arc de mig punt completa el conjunt.
La capella de la Mare de Déu del Remei és una capella del municipi de la Bisbal d’Empordà inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Capella de la Mare de Déu del Roser esta situada en el carrer major, 88. Masquefa .
Capella realitzada al segle XIX, moment d’expansió per al poble seguint la carretera. Sorgeix aquí perquè l’església del poble era la romànica dedicada a Sant Pere i quedava excessivament als afores quan es tractava d’enterraments. Aquesta capella fou de transició mentre es construïa l’actual església parroquial de Sant Pere.
Capella entre mitgeres situada al peu de la carretera, dedicada a la Mare de Déu del Roser. És de reduïdes dimensions, de planta rectangular i coberta de teula àrab. Destaca el campanar d’espadanya a la zona dreta de la façana que actualment no té campana. El seu exterior és força auster, està tot arrebossat i emblanquinat; només hi ha la porta d’entrada, feta de fusta, és rectangular i a sobre hi ha un petit òcul amb una gelosia d’obra.
La Mare de Déu del Roser és una capella protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
La Puda o La Puda de Montserrat està situat a la vora esquerra del riu Llobregat, tot just passat el Congost del Cairat, des de la carretera C-55 hi ha un camí que hi porta directament.
Us passo dades històriques :
El 1829 es concedeix a Salvador Garriga d’Esparreguera el permís d’obres de dos edificis de banys a cada vora del riu.
El 1839 es fan càrrec de les aigües el Sr. F. Pedrosa i el Sr. F. Castell de Pons.
El 1842-1843 unes riades destrueixen els dos edificis construïts; és aleshores quan una societat d’accionistes amb el doctor Pujades projecta l’edificació d’un nou edifici , projecte de Josep Oriol Bernadet 1846.
El 1858, al costat de l’establiment balneari, es va construir un pont de fusta sobre el riu Llobregat.
Des del 18 de març de 1868 pertany a la parròquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat.
El balneari es va edificar el 1870 i es va anar ampliant durant les dues dècades següents.
El seu moment d’esplendor va ser a finals del segle XIX i principis del XX, quan es posà de moda entre la burgesia barcelonina, que s’instal·lava a l’hotel Gori d’Olesa, amb el qual l’unia un servei permanent de diligències.
Es va tancar el 1958 i el 1971 patí moltes destrosses per una crescuda del Llobregat
A principis dels anys 1980, l’edifici era d’un fabricant olesà que tenia pensat reconvertir-ho en un hotel.
Després el va tornar a vendre a l’ajuntament.
Actualment és en estat ruïnós.
La Puda és un edifici de grans dimensions, constituït per diversos cossos, i construït amb maó.
El cos principal té planta baixa, dos pisos i un pis inferior.
Unit a aquest, hi ha altre edifici, de forma semicircular, que es compon de planta baixa, dos pisos i golfes.
A continuació hi ha altre edifici de planta baixa i dos pisos i, per últim, altre cos de només planta baixa.
A la façana es poden distingir elements classicistes: la simetria i l’austeritat del conjunt, les pilastres d’estil jònic, el parament encoixinat i el ritme de les obertures exteriors.
Pel que fa a l’interior, la planta baixa estava destinada al balneari pròpiament dit i a zona d’esbarjo;
les plantes superiors corresponien a les habitacions dels banyistes.
La gran galeria de banys, està formada per un corredor central amb cubícles o habitacles a banda i banda.
Font
Cada habitació consta d’una banyera de marbre i un agafador amb enrajolat fins a mitjana alçada de color groc i blanc.
El conjunt constitueix una nau de notable alçada amb una estructura d’arcs que sosté una volta cilíndrica correguda al llarg de l’edifici.
Sobre l’antiga galeria de banys, un cos amb habitacions articulat amb un nucli d’escales i ascensors dóna pas a una part circular, amb més habitacions, que acaba en el cos central on es situen els salons, restaurants, menjador i bar.
A l’extrem de la construcció es conserva part de la capella.
Us passo un Article molt extens i sobre tot fotogràfic, que ens pot donar una idea de com esta actualment l’edifici del Balneari La Puda de Montserrat :
L’església de Sant Miquel està situada en la Plaça de l’Església d’Os de Balaguer (Noguera).
M. Carme Vidal l Torruella -1983 / Generalitat de Catalunya
Us passo la seva historia:
Damunt de la porta d’entrada a l’església hi trobem la data de 1753, any en què es degué consagrar. Aquesta església fou realitzada amb l’ajuda de tots els veïns del poble.
La seva distribució espacial, la seva decoració i la seva línia constructiva, ens permeten afirmar que en aquell temps, Os de Balaguer devia ésser un poble pròsper.
Al llarg del temps s’han anat fent obres per mantenir l’església, especialment després de la Guerra Civil.
És una església amb planta de creu llatina de tres naus i cinc trams amb creuer. Està construïda en pedra, i soportada per pilars amb pilastres adossades.
J Moros / Generalitat de Catalunya
Les cobertes varien en funció del tram, així doncs, la nau central i els braços del creuer estan coberts amb volta de canó amb llunetes, mentre que per exemple, la capella major té volta d’aresta i la sagristia té el sostre pla.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Per sobre el creuer s’aixeca una cúpula sobre triangles asfèrics. El cor està situat als peus de la nau, i la torre, a la capçalera, té dos cossos: l’inferior de forma quadrangular i el superior amb forma octogonal.
J. Morós / Generalitat de Catalunya
Destaca la façana principal, molt ben treballada. La porta té un arc mixtilini flanquejat per pilastres i a sobre, una fornícula buida que en el seu temps devia contenir la imatge del sant. Sobre d’aquesta, una obertura circular a manera de rosetó.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Completa el detall escultòric de la façana, un gran arc de mig punt que contribueix a donar un aspecte arrodonit a la part superior de la façana.
Roger Vinent Arnau -2006 / Generalitat de Catalunya
Cal destacar les campanes del Museu, situades al Castell, Malignum Castrum i que us les presento:
Sant Miquel d’Os de Balaguer és una església d’Os de Balaguer (Noguera) protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Cal Cuiros esta situat en el camí de Tiana, 4 d’Alella .
Us passo la seva historia:
Sobre la llinda de l’entrada principal hi ha la data de “1791”.
En la façana la data d’una reconstrucció o reforma: “1912”.
Edifici civil de planta rectangular. Està format per uns baixos i dos pisos, dels quals destaca el superior ocupat per una sèrie d’arcs de mig punt. La coberta està formada per una teulada de dos vessants amb un ampli voladís amb suports de fusta. Sobre la façana hi ha un rellotge de sol.
El conjunt resulta especialment interessant per la seva posició elevada que domina una panoràmica de la vila, i l’accés principal al recinte del jardí, al qual s’accedeix a través d’un túnel o passadís amb una escala d’uns 20 metres de llarg, cobert amb volta i una porta a la part inferior d’aquest. Aquesta porta o entrada, exteriorment es situa al final d’un carrer sense sortida molt inclinat, i té l’aparença d’una petita capella.
Can Cuiros és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.
Ca l’Artés està situada en el carrer Pere Artés, 8 de Barcelona.
Us passo dades històriques :
Va pertànyer a un tal Pere d’Artés i tingué una gran extensió de terres de conreu.
Era un lloc de pas important de l’època, ja que aquí es creuaven els camins de Sant Iscle i d’Horta. De fet, Ca n’Artés va allotjar viatgers fins al segle XV.
Actualment el propietari de la finca és Antoni Mancebo.
La planta baixa està ocupada per un Centre Femení, sota el patronatge de Santa Eulàlia de Vilapicina , que es venera a la capella del costat.
És catalogada com a masia tot i que actualment està arrenglerada en un carrer.
De planta rectangular, amb planta baixa i un pis i coberta a dues vessants. La façana és de carreus de pedra amb tres finestres, una de les quals és gòtica.
El portal és dovellat. Interiorment la casa presenta motius de pagesia. La teulada és molt irregular i es malmeté en un incendi.
Ca l’Artés és una casa del districte de Nou Barris de Barcelona protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona
Santa Cecília de Grevalosa esta situada a prop de mas Palomes de Castellfollit del Boix (Bages).
Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya
Us passo la seva historia :
L’església es trobava dins l’antic terme del castell de Grevalosa.
El lloc de Grevalosa és documentat des del 955.
L’església apareix documentada pels volts de 1154, data en què consta com a parròquia de Gravalosa.
El 1295 es documenta l’església de Sta. Cecília de Gravalosa i el seu cementiri.
Es creu, però, que és anterior, perquè en una època incerta, segurament anterior al 1140 aquesta església fou donada al monestir de la Portella.
La funció de parròquia la perdé al segle xix, quan fou unida a la parròquia de Castellfollit del Boix.
Actualment la capella resta sense culte i queda força allunyada del poble de Castellfollit.
De l’edifici originari romànic en resta ben poca cosa: fragments de paret i el portal, emparedat, de mig punt i adovellat. Es creu que la primitiva construcció devia ser una senzilla capella d’una sola nau amb absis.
L’entrada principal es troba a ponent, on s’obre una porta d’estructura rectangular allindanada, que porta la data de 1621. Sobre aquesta hi ha un petit ull de bou. Culmina la façana un senzill campanar d’espadanya.
L’església és d’una sola nau, de planta rectangular amb transsepte, coberta amb volta de totxo i uns arcs de reforç d’aquesta, que es recolzen sobre mènsules. Una motllura de guix recorre tota la part alta de la nau. A la capçalera hi ha un retaule de Sta. Cecília, Sant Isidre i Sant Marc.
L’aparell és obrat amb carreus regulars, ben tallats i col·locats a trencajunt.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Per visitar-la cal demanar les clau al mossèn de l’església parroquial de Sant Andreu de Maians.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Santa Cecília de Grevalosa és una església del municipi de Castellfollit del Boix (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
