Capella dels Sants Metges de Granollers

Capella dels Sants Metges és va edificar en l’antic camí de Corró, ara carrer de Corró número 114 de Granollers, avui en dia esta dins del nucli urbà de Granollers.

Us passo la seva historia :

• La capella dels Sants Metges s’ubicava a l’eixample del segle XVI, fora muralla.
• Aparentment la capella tenia una altra orientació abans de la dècada de 1940.
• Segons l’historiador Amador Garrell: “la capella dels Sants Metges era bastida al mig del carrer, de cara avall, tal com es veia fins a l’any 1936”.
• L’antiga capella feia una arcada al mig del carrer de Corró i era, de totes les capelles de barri, la més nova.
• A la guerra de 1936 la capella va ser enderrocada, i es va fer més humil a un costat, tal com és ara.
• La capella estava situada el barri “dels Sants Metges”, a la part alta de la vila, dominada per fàbriques i indústries, raó per la qual la festa es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari per a honorar als sants.
• Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries. La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l’Escot o la de l’Estació) amb la provisió corresponent d’unes branques d’acàcia o d’unes canyes verdes.

Els diferents barris de la ciutat emmurallada comptaven amb una capella cadascun, sota la dependència de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Aquestes capelles acostumaven a estar emplaçades als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol, Santa Anna i la desapareguda de Santa Elisabet. Actualment, aquestes capelles han perdut la seva funció pastoral.

És un edifici entre mitgeres estructurat en un únic eix central, amb imposta per sobre la portalada d’arc de mig punt, una finestra rodona recercada amb totxo a sardinell, coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d’espadanya d’un ull. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell que la subdivideix.

Us passo un enllaç on es parlava de demolir en 1888 aquesta capella, per la seva curiositat  :

http://www.granollers.cat/arxiu/sol%C2%B7licitud-denderroc-de-la-capella-dels-sants-metges-el-1888-0

Capella dels Sants Metges  està catalogada com Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Capella de Santa Esperança de Granollers

La Capella de Santa Esperança  està situada en el carrer  de Santa Esperança de Granollers.

La Capella de Santa Esperança es tracta d’una construcció edificada entre mitgeres sobre el corredor de Sant Roc, amb volta rebaixada, una gran obertura a dues vessants al pis, i amb presència d’un campanar d’espadanya i un retaule senzill amb un matxó per banda.

Segueix la tipologia de les capelles dels portals de la muralla: un sol pis de planta rectangular amb un senzill altar. Un gran arc rodó, que dóna a l’exterior, permetria seguir les cerimònies des del carrer estant.

Construïda al portal del seu nom, amb sortida al camí de Barcelona, s’enderrocà el 1853 a conseqüència del progressiu enrunament de les muralles, per tornar a refer-se al costat. “Així, veiem que, en les noves construccions, per exigències dels propietaris limítrofs amb dites capelles, són muntades unes voltes a costa de servituds tal com en la capella de Santa Esperança, que s’autoritza a Jaume Rovira per a enderrocar la torrassa que serveix de basament a la capella per a aprofitar la pedra i el lloc que ocupa la mateixa amb l’obligació de construir-la de bell nou per mitjà d’un arc sobre el corredor que va a Sant Roc, tenint la fondària que té avui l’escala, o sigui tota l’amplada de la casa que es construirà.

La Capella de Santa Esperança és un oratori a la ciutat de Granollers  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Simplici de Santa Eulàlia de Ronçana

La Capella de Sant Simplici, esta situada al costat del camí de la Serra Granada, s/n, barri de la Serra de Santa Eulàlia de Ronçana.

Us passo la seva història :

• La primera referencia documental d’aquesta capella d’origen romànic és de 1232, quan Guillem de Centelles va fer diversos llegats a l’església de Santa Eulàlia i va deixar el mas de Sant Simplici al seu fill Bernat.
• L’any 1389, el rector Nicolau Oromir va llegar 12 diners a les capelles de Sant Joan i de Sant Simplici, ambdues a la parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana.
• Durant aquest mateix segle deuria haver estat reedificada com ho indica la data del 1568 de la portada, conservant la seva estructura romànica.
• És possible que part de la decoració interior, que quasi no es conserva, sigui del segle XVIII, com ho indica la data del presbiteri de l’any 1727.
• Va ser reedificada el segle XVI i XVIII, amb la construcció, l’any 1730, d’un altar lateral dedicat a Sant Jaume Apòstol.
• L’ermità que vivia a la casa del costat l’any 1776, també feia de mestre, de manera que des de finals del segle XVIII i fins a inicis del XX, el petit habitatge situat al costat de la capella es feia servir com a escola.
• Al primer terç del segle XX, l’aplec que es celebrava a aquesta capella el mes de juliol era força concorregut.
• La Guerra Civil (1936-1939) va interrompre aquella celebració i va malmetre l’ermita.
• Les obres de restauració del lloc van començar l’any 1991 i l’aplec es va tornar a celebrar a partir de 1997.
• L’estrena de l’edifici annex a la capella com a nou cau de l’Esplai va coincidir amb la celebració dels 25 anys de l’Esplai.
• Les obres d’adequació de l’edifici van començar a mitjans de l’any 2002, amb la rehabilitació de l’exterior i el canvi de la teulada.
• El març de 2015 es va reformar interiorment (noves tobes de fang fetes a mà pel terra) com exteriorment, reforma de les parets de pedra i col•locació d’una campana a l’espadanya, batejada amb el nom de Timba.

Capella de nau única i absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja amb dos trams: un de volta rebaixada i un altre d’enteixinat senzill a doble vessant, que es troba actualment en estat ruïnós.

A la banda esquerra de la capçalera hi ha un nínxol amb decoracions florals i la data de 1730, probablement dedicat a Sant Jaume apòstol.

La façana té un campanar d’espadanya d’un sol arc,

un petit ull de bou, i la porta quadrada amb bossellets i permòdols a l’arquitrau.

Al damunt té una petxina de baix relleu com a frontó i la inscripció de 1568.

Com us he dit, està adossada a una petita masia on vivia l’ermità i servia d’escola per a pocs alumnes.

Entre els dos edificis podem veure un senzill rellotge de sol.

Esta al costat d’una zona amb jocs infantils i amb taules i taules de fusta per poder fer un àpat.

Capella de Sant Simplici és un edifici religiós del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana  inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Cristòfor del Regomir de Barcelona

La Capella de Sant Cristòfor, està situada en el carrer de Regomir, 7 – 9, a Ciutat Vella de Barcelona.

Aquesta  Capella dedicada a Sant Cristòfor a ser construïda l’any 1503 en el lloc on des de temps immemorial s’havia donat culte a Sant Cristòfor.

Segons el llegendari barceloní, cada 10 de juliol al migdia sant Cristòfor arribava a la ciutat amb una barca i amb el nen Jesús a l’espatlla pujava per la Rambla; en arribar al capdamunt, desapareixia.

Els qui tenien la sort de veure’l gaudien de bona ventura tot l’any i s’asseguraven de no tenir una mort violenta.

La tradició de la celebració de la festivitat al carrer de Regomir de la Ciutat Vella ve de lluny. Antigament els veïns engalanaven els balcons i les finestres de les cases i s’hi feia una fira on es podien comprar panellets beneïts, avellanes tendres, xiulets de vidre i ventalls.

Segons una tradició barcelonina del segle XIX, els promesos regalaven ventalls a les promeses i elles els lliuraven un xiulet, amb la qual cosa durant la festa sempre hi havia molt de xivarri. Aquesta fira es va fer fins al 1906, quan els conductors, que adopten el sant com a patró, comencen a ocupar l’espai amb els vehicles que porten a beneir.

Al segle XXI es celebra al davant la capella de Sant Cristòfor del carrer de Regomir de Barcelona. Des de finals del segle XX, un grup d’afeccionats als cotxes clàssics i d’època aprofiten la diada de Sant Cristòfor per mostrar els seus vehicles a la plaça de Sant Jaume. Després els porten a beneir a la capella i a fer un tomb pels carrers més cèntrics de la Ciutat Vella.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Historia i Llegendes de Sant Cristòfor, Viquipedia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Capella de Santa Maria del Socós de Centelles

 

La Capella de Santa Maria del Socós, està situada en el carrer de la Mare de Déu del Socós, 32, de Centelles.

Us passo dades de la seva  historia :

• Va ser construïda entre el 1536 i 1539.
• Ha patit molts desperfectes a l’assalt dels partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria el 28 de febrer de 1714.
• Restaurada l’any 1983 i el 1989 .

Es una Capella de petites dimensions, de planta rectangular i petit absis, amb tres austeres columnes a banda i banda.

En la façana principal hi ha un portal amb columnes rectangulars estriades molt deteriorades, i a sobre, un frontó de forma triangular sustentat per una llinda.

El pis superior és acabat per un campanaret a la part central.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Capella dels Sants Metges de Lloret de Mar

La Capella dels Sants Metges està de l’Hospital Vell, 16 de Lloret de Mar.

Us passo detall de la seva historia :

• La capella pertanyia al primer hospital de la vila, situat prop de la plaça del Carme, l’anomenat Hospital de beneficència.
• A mitjan segle XV, el paborde representant de la Catedral de Girona a Lloret, Narcís Oliveres, comença el projecte de crear un hospital que es va fundar el 1445.
• El 1870 es construí un nou hospital més gran i modern.
• L’edifici antic es va vendre però la capella passà a les monges del Cor de Maria, instal•lades en un edifici colindant.
• Amb la inauguració del nou hospital, aquesta capella annexa va ser posada a la venda per l’Ajuntament.
• La va adquirir, el 21 de juny de 1881, el canonge Dr. Narcís Domènech i Parés, per cedir-la a la parròquia.
• L’any 1912 va ser restaurada, per iniciativa del canonge Dr. Agustí Vilà i sota la direcció artística de l’arquitecte lloretenc Bonaventura Conill i Montobbio. En les obres de restauració, es van incorporar a la capella les actuals voltes de creueria de rajola, típiques del Modernisme català.
• Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la capella va patir desperfectes. La majoria d’elements de l’interior es cremaren el 1936.
• Gràcies a la devoció dels lloretencs pels Sants Metges –Cosme i Damià–, va ser reconstruïda després de la guerra.
• Més endavant, es van encarregar de la seva conservació particulars i entitats com el Xino-Xano (que van dotar-la d’una nova campana anomenada Marina).
• Els darrers anys, la Confraria de Sant Elm (patró de navegants i mariners) ha tingut cura de la conservació i manteniment de la capella.
• La capella ha estat renovada, tant a l’interior com a l’exterior, amb un aire mariner, i la confraria l’ha adoptat com a seu social.
• Sense abandonar el seu ús religiós, se li està donant també un ús cultural per a concerts, exposicions, conferències…entre altres

Es tracta d’una capella d’una sola nau, la qual consta d’un portal, d’accés, d’arc de mig punt; un ull de bou de grans dimensions i campanar d’espadanya d’un sol ull, equipat amb una campana i coronat per una gran creu. Sota la campana es poden llegir les grans inicials fusionades en un sol pla de “M V”.

Aquest portal, equipat amb muntants de dimensions mitjanes, però això si, ben treballats i escairats els quals tenen com a matèria primera la pedra, concretament el granit, sobresurt especialment per dos factors: per una banda, pel sumptuós tractament a que s’ha sotmès la porta, la qual està treballada en un repujat de fusta.

Concretament en la part esquerra superior, podem observar un relleu molt atractiu constituït per garlandes i motius florals. Mentre que per l’altra, al costat esquerre del portal trobem una inscripció molt interessant, gravada sobre una placa de ceràmica, la qual fa al·lusió a les obres de restauració que es van dur a terme en la capella.

La façana està emmarcada a ambdós costats per dues pilastres – una per banda-, les quals descansen sobre un basament i que estan coronades per sengles capitells, els quals s’ajunten constituint una cornisa sobre la qual trobem les inicials anteriorment citades de “M V”. Posteriorment les pilastres es prolonguen en un segon estrat i estan coronades amb uns petits pinacles de tall vegetal i floral. Però la cosa no acaba aquí, ja que els capitells tornen a ser prolongats fins al punt d’esdevenir la motllura externa del campanar d’espadanya.

Tot aquest entramat no és de pedra sinó tot el contrari, ja que simplement està arrebossat i pintat.

Us passo informació sobre la Fira dels Sants Metges :

https://www.lloret.cat/seccions/festes-tradicions/identitat-i-tradicions/fira-dels-sants-metges

La Capella dels Sants Metges , forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita o Capella de Santa Maria del Bon Viatge de Sant Joan Despí

L’Ermita o Capella de Santa Maria del Bon Viatge està situada a la plaça de l’Ermita davant mateix de l’església de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí.

Us passo breument la seva historia :

• Segons documentació de l’arxiu diocesà, en aquesta capella s’hi venerava la Verge des del 1262.
• Els vianants que passaven per Sant Joan Despí s’hi aturaven per demanar a la Verge un bon viatge.
• L’ermita fou malmesa per les guerres i les successives inundacions i en anar aixecant el nivell del vial s’ha anat enfonsant el nivell del sòl de la capella respecte al carrer i per tant s’han hagut d’instal•lar uns esglaons a fi d’accedir-hi sense dificultat.
• Va fer també d’allotjament,

És un edifici religiós de planta rectangular i coberta amb embigat sobre arc diafragmàtic. Està recolzada en contraforts, presenta obertures circulars i està rematada per un campanar d’espadanya.

Pràcticament resta tancada tot l’any i s’obre per Nadal per allotjar-hi l’exposició de pessebres.

La Capella de Santa Maria del Bon Viatge, està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Capella de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar

La Capella de la Mare de Déu dels Socors, està situada al carrer de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar.

Us passo la seva historia :

• Es tracta d’una capella d’origen mariner que Antoni Caixa, patró, mercader i negociant, va fer construir amb llicència episcopal el 1593, en el lloc anomenat el camp de la Creu, just on el camí ral es bifurcava cap a la Carbonera i cap a Lloret de Mar.
• Originalment el seu emplaçament era un indret solitari, enmig d’horts i relativament allunyat del portal de la Vila Vella.
• És possible que l’origen de la construcció sigui una prometença d’Antoni Caixa en algun moment de perill al mar.
• La capella va ser objecte de restauracions posteriors del primer terç del segle XVIII (ca. 1718-20). En aquest moment s’amplià allargant-la i alçant-la tot fent una nova volta de canó.
• Desamortitzada el 1870, fou comprada per Miquel Martí i Vidal en nom del poble.
• A partir d’aquest moment també s’hi van fer reformes al terra, la porta, als arrebossats exteriors i al campanar (1889).
• El 1936 es va produir la destrucció d’altars, ornaments, imatges, campanes i bancs de la capella. En aquest episodi de grans destruccions de patrimoni artístic eclesiàstic es va acabar amb un retaule barroc de 1726, atribuït hipotèticament a l’entorn de Pau Costa.
• La capella es va reconstruir entre 1943 i 1944.
• Les darreres reformes importants són de 1967, quan es va treure el cor i l’escala de cargol que hi duia, als peus de la nau i es van posar uns plafons de fusta pirogravats a les parets lateral.

La Capella dels Socors és un edifici de planta rectangular, volta de mig punt i coberta de doble vessant a laterals. La capella està orientada al nord.

La façana, arrebossada i pintada, consta d’un portal emmarcat de pedra amb una llinda arquejada, d’una fornícula de Sant Sebastià, d’un òcul i d’un campanar de cadireta reformat a finals del segle XIX i amb una campana de 1943.

Tota ella està arrebossada i pintada excepte les angles i el portal, que deixen veure les pedres cantoneres i del marc de la porta.

Pel que fa a les festes, arrels paganes i tradicions associades, el 2 de juliol s’hi celebra la festa de la Mare de Déu dels Socors.

La Capella dels Socors, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Hospital de Sant Miquel de Tossa de Mar

Durant aquesta setmana, dedicarem els articles al Municipi de Tossa de Mar (Girona)

L’antic Hospital de Sant Miquel esta situat en l’Avinguda  del Pelegrí, 8  amb cantonada el carrer Maria Auxiliadora de Tossa de Mar

L’antic Hospital va ser fundat l’any 1773 per voluntat del prohom de la vila Tomàs Vidal i Rei, considerat un precursor dels “indianos”.

 

Molt abans de la liberalització dels ports espanyols pel rei Carles III, el 1765, Tomàs Vidal ja havia fet dos viatges a Amèrica: a Puerto Rico i a Guatemala.

Quan tornà a Tossa, va deixar gran part de la seva fortuna per la construcció d’un hospital de caritat per als pobres de la vila.

L’edifici, de dimensions considerables, consta d’un cos rectangular de dues plantes ordenat a l’entorn d’un claustre.

En un dels laterals hi ha situada la capella dedicada a Sant Miquel, advocació pròpia dels hospitals del s. XVIII a Catalunya.

Cal destacar la imatge de Sant Miquel de l’altar major, de factura barroca popular, obra del taller local de Cas Fuster.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_Sant_Miquel

Cal destacar que en l’any 1903 va ser convertit en Convent de monges i Escola. Per últim, des de l’any 1984 fa funcions de Casa de Cultura.

L’antic Hospital de Sant Miquel, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Cabanyes de Badalona

Can Cabanyes està situada en la Rambla de Sant Joan, núm. 59-77, de Badalona.

Us passo la informació de l’historia de can Cabanyes :

• Les primeres notícies sobre la masia són de 1636, referides a unes reformes dutes a terme pel mestre d’obres Joan Clot sobre l’edifici preexistent, per tant deu de ser mes antiga de la data indicada.
• La propietat era de Francesc Cabanyes, i abans ho havia sigut de Francesc Carbonell.
• La casa va agafar el cognom Cabanyes en casar-se l’any 1575 la vídua, Eleonor Rovira, de l’anterior propietari, Pere Soley, amb Salvador Cabanyes d’Argentona en un matrimoni doble en què també es casava la seva filla i pubilla amb Jaume Cabanyes, segons condicions estipulades al testament per poder heretar la casa i propietats.
• La masia ha sofert moltes més reformes al llarg de la seva història, una al segle XVIII
• Una segona, amb ampliació inclosa, del segle XIX, que ha donat l’aspecte actual a l’edifici.

Can Cabanyes és de façana neoclàssica, l’edifici compta amb planta baixa, un pis i golfes. A cada costat hi ha sengles galeries amb columnes toscanes sobre base de carreus, amb balustrades i acabament en frontó. A la teulada presenta una torre central.

El jardí, desfigurat per la construcció de l’autopista C-31, compta amb palmeres i també un curiós safareig circular. Tot el conjunt de la finca ofereix un aspecte colonial. Disposa al costat del safareig, d’un hort gestionat per la gent gran.

A l’entrada de la finca hi ha una capella dedicada al Sant Crist, que ja us vàrem descriure fa unes setmanes.

Actualment és propietat de l’Ajuntament, i s’utilitza com a Centre Cívic i és també,  seu del Districte 2.

Can Cabanyes és una masia situada al barri de Nova Lloreda de Badalona, és un monument protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé