Vitris, escultura a Olot

Avui us presento dos articles

Vitris, és una columna coronada per un cos polièdric irregular, formada per arestes metàl·liques i vidres de colors.

Està situada en la plaça de Santa Magdalena, a prop de la Capella, és obra de Domènec Fita.

Inspirada, segons l’autor, en les columnes basàltiques de la zona Volcànica garrotxina.

Per la nit, a l’estar il·luminada podem apreciar millor els vitralls alguns de color.

Us passo informació sobre Domènec Fita :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Fita_i_Molat

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Oratori de Sant Domènec a Vilallonga de Ter

Avui us presento dos articles

L’antic Oratori dedicat a la Mare de Deu i a Sant Domènec de Vilallonga de Ter, va ser construït en l’any 1665, a petició de la gent del poble al Bisbe de Girona que va concedir el permís.

Ja a principis del segle XX, presentava un deteriorament molt gran l’ajuntament d’aquella època, va demanar al capellà de Vilallonga en 1914 per carta,  que es repares o enderroques.

Donat el seu estat greu de conservació, es va decidir d’enderrocar-lo i es va fer un nou Oratori, a poca distancia i algo mes a munt. Sols queden les restes del mur de l’antic Oratori.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Capella de Sant Roc d’Olot

Avui us presento dos articles

La Capella de Sant Roc  esta en el carrer de Vista Alegre, 1 d’Olot.

És una capelleta situada damunt les Fonts que porten el seu nom, prop del riu Fluvià. Realitzada amb carreus i enguixada, disposa d’una sola nau, coberta a dues aigües, amb el campanar de cadireta col·locat damunt l’absis.

Cal destacar el gran porxo d’estructura de fusta que cobreix la porta principal, d’estil neoclàssic, amb llinda que presenta esculpida la data de 1728.

A cada costat hi ha una finestra amb reixa que permet veure l’interior i al damunt una bonica rajola amb la imatge del sant. Aquesta va ser canviada de lloc en algun moment, ja que algunes de les rajoles estan mal col·locades. Cromàticament predominen els colors blaus i taronges i està emmarcada per una sanefa de motius florals de colors verds i blaus que fou suprimida en la part superior i inferior.

A la paret dreta de l’església s’hi va construir un petit contrafort durant les obres de restauració. La capçalera està formada per l’absis, damunt el qual es va aixecar un pis superior que servia d’habitatge i el campanar de cadireta amb la data 1723.

La nau de la capella està coberta amb voltes d’aresta enguixades. L’altar està fet de rajoles vidriades, possiblement procedents de València. Està format per dos registres horitzontals i cinc verticals. Al damunt hi ha una fornícula, també vidriada, que guarda la imatge de la Verge. Els dos registres verticals situats als extrems dissimulen les portes que donen accés a la sagristia i al campanar. Als centrals hi ha l’altar, a la part baixa, fet de rajoles amb motius vegetals i a cada costat dos registres verticals amb motius florals i caps d’àngels.

Fotografia d’Olga Sacrest i Roca – 1985 – Generalitat de Catalunya

Als murs de la nau hi ha dos plafons més de ceràmica vidriada amb motius vegetals.

La capella de Sant Roc és un edifidi d’Olot protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Capella de Santa Magdalena d’Olot

La Capella de Santa Magdalena esta situada en la Plaça de Santa Magdalena d’Olot. És una de les portes d’entrada al barri del nucli antic de la ciutat.

Us passo dades de la seva historia :

  • Tenim notícies històriques de l’existència d’una capella al segle XV.
  • L’actual Capella va ser construïda amb data de 1935.
  • La façana de pedra que actualment presenta, amb llinda de 1770, pertanyia a una capella anterior.
  • En el seu interior s’hi venera una talla de Santa Maria Magdalena, pintada en època recent, dels segles XVII-XVIII.
  • Al mateixa parcel•la on avui hi ha aixecada aquesta esglesiola hi va haver antigament el Palau de l’abat de Ripoll.
  • Segons unes notes del segle XV, a l’interior d’aquest palau ja s’hi venerava Santa Magdalena en una capella.
  • La primitiva església ja era edificada, doncs, l’any 1484.
  • Al 1512 ja consta que hi ha l’oratori.
  • En el transcurs del temps aquesta esglesiola ha estat modificada en diverses ocasions.
  • De les primitives fàbriques no n’ha quedat cap fragment, només una part de la façana del segle XVIII.

Aquesta església ha donat nom al pont medieval de Santa Magdalena, el més antic que es conserva a Olot i a la placeta al costat de l’antic Palau de l’abat de Ripoll, avui destruït.

Es troba ran del camí històric d’accés al primer nucli de la vila d’Olot, bastit entorn del santuari de Santa Maria, anterior al segle IX, anomenat més tard del Tura.

Santa Magdalena és una capella a la ciutat d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Capella de Sant Nicolau de Sabadell

L’ermita de Sant Nicolau, dins del terme municipal de Sabadell, es troba a la banda esquerra del riu Ripoll, al costat del cementiri de Sabadell i en el barri anomenat Sant Nicolau en al·lusió a l’ermita.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres dates documentals remeten a l’any 1039 i es tracta d’un testament jurat que féu Sendred, damunt l’altar de Sant Pau Apòstol de l’Església de Sant Feliu d’Arraona.
  • L’església fou bastida sobre les terres dominades per l’alou dels monjos benedictins de Sant Cugat del Vallès.
  • A partir del segle XIII l’església caigué en decadència, era l’hora de la supremacia del terme urbà sobre el rural.
  • En el segle XV l’església fou donada a la família dels Rosseta, la qual construí un mas a les seves parets, el Mas Isern.
  • L’any 1815 la capella fou tancada al culte.
  • El 4 de setembre de 1927, la corporació municipal, presidida per l’alcalde Esteve M. Relat, acordà adquirir ermita i terres per 3.000 pessetes al propietari del moment, Antoni Vilet.
  • El 1928 Ajuntament reconstruí la capella.

La Capella de Sant Nicolau es creu que era el braç dret de la creu de la parròquia de Sant Feliu d’Arraona.  Està emplaçada sobre abundants restes romanes.

Consta d’un petit oratori rectangular amb una petita nau transversal, té una volta de canó encanyissada i en un extrem, un portal de punt rodó que comunicava amb la nau central i lateral.

El portal d’entrada a l’església es troba tapiat.

Els paraments són llisos de dalt a baix i en els de llevant s’obren dues finestres en forma de creu llatina, a migjorn hi ha una finestra de punt rodó.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Sant Marçal de Cerdanyola del Vallès

El Castell de Sant Marçal està ubicat a prop del camí Can Planas de Cerdanyola del Vallès.

Us passo detall de la seva història :

  • La primera referència que es troba sobre Sant Marçal és en un document del segle XI, on es comenta l’existència d’una església dedicada al sant (1042) que depenia de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola.
  • Es creu que el monestir benedictí de Sant Cugat era propietari de la senyoria de Sant Marçal i la va vendre al comte de Barcelona, que les va traspassar a la família Montcada el 1135.
  • El 1225 Raimon de Plegamans va comprar-li el castell a Guillem de Montcada, que va desobeir al seu pare, qui l’havia promès a l’Arquebisbat de Tarragona.
  • Aquest fet va generar un conflicte d’interessos per la possessió del castell i les seves terres que es va allargar fins al 1542, data en què la família Marimon va passar a ser la legítima propietària, després d’un llarg plet amb l’arquebisbat.
  • El 1690 es va crear el títol de Marquès de Cerdanyola en favor de Feliu de Marimon i de Tord com a reconeixement dels favors i serveis.
  • Durant els segles XIX i XX el castell de Sant Marçal va anar passant per diferents mans fins a la família Trénor, que és l’actual propietària.

Originàriament, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati central, una torre i una capella gòtica envoltat per un fossar, però l’any 1895 la família Arròspiede va encarregar a Gaietà Buïgas que adaptés l’edifici per poder utilitzar-ho com a segona residència.

Aquest ho va fer respectant l’estructura original, però recobrint l’edifici amb una decoració fantasiosa inspirada en l’arquitectura romànica i gòtica.

Visites guiades al castell : Dos cops l’any, a l’octubre i al febrer, es pot visitar aquest edifici emblemàtic de la ciutat a través de les visites guiades que organitza l’Oficina de Patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gràcies a un acord amb els actuals propietaris del castell, proposta que permet descobrir la història d’aquest indret mil·lenari.

 

El castell de Sant Marçal està situat dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, i ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1949.

 

Recull dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text, recull postals antigues i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Torre Mossèn Homs de Terrassa

Ahir us vaig fer l’article sobre la Torre Mossèn Homs, avui us faré referencia a la seva Capella, situada en front de la Torre Mossèn Homs de Terrassa.

La Capella de Mossèn Homs s’hi accedeix per un trencall de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, vora el quilòmetre 19, prop de l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç de Terrassa.

La Capella, esta dedicada al Sagrat Cor, se situa prop de l’era de la Torre de Mossèn Homs i està construïda en planta rectangular, d’una nau, sense absis i amb entrada lateral d’accés al cor.

L’atri, a l’entrada, està suportat per dues pilastres de pedra i coberta amb cavalls de fusta.

Presenta un campanar d’espadanya de reduïdes dimensions.

La capella de Mossèn Homs és un edifici del nord-est del municipi de Terrassa inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem ull a fora de Catalunya : Visita al Castell de Salses de France

El Castell de Salses és un castell d’època moderna del terme comunal de Salses, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Aquest castell és avui dia Museu d’Història de Salses. Està situat al nord de la vila del mateix nom, al peu de les Corberes, vigilant la plana del Rosselló i l’antic camí que anava de Perpinyà a Narbona seguint l’antiga Via Domícia.

Representa el límit històric, l’antiga frontera entre el reialme de França i la Corona d’Aragó abans de l’annexió consegüent al Tractat dels Pirineus el 1659. Representa alhora el límit concret entre Occitània i els Països Catalans, reprès darrerament amb la construcció de la Porta dels Països Catalans.

El primer document que en fa menció és de 1047, any en què pertanyia als comtes del Rosselló. Però, Alfons el Cast, Comte de Barcelona i Rei d’Aragó, que havia heretat el comtat de Rosselló i, per tant, del castell de Salses, va encarregar a l’abat de la Grassa la fundació, al lloc de l’antiga vila de Salses, d’un poble nou al qual concediria privilegis i franquícies.

Us passo la seva historia :

El 1285 va resistir el setge, heroïcament però en va, als croats de Felip III de França durant la Croada contra la Corona d’Aragó.

Tanmateix, cap dels dos esments anteriors no fa referència al castell actual, sinó als seus predecessors, el Castell Vell i el Castell Reial.

Per la fortalesa actual, construïda entre 1497 i 1503, el constructor castellà Ramirez s’inspirà de la tradició dels castells de Castella incorporant totes les modernitats de l’artilleria de l’època, que es tradueix per l’enfonsament del sòl i en l’ús de baluards capaços de contestar a la tecnologia de l’artilleria de principis del segle xvi, per la qual cosa disposà de grans mitjans.

El plànol és rectangular de 115 m x 90, repartit en tres espais concèntrics i defensat per un fossat de 15 m d’amplada i 7 de profunditat.

Dins el recinte hi ha una plaça d’armes, la casa del governador, la capella de Sant Sebastià, la presó, la infermeria, amb un habitacle també dedicat a capella, les quadres i el palau del rei d’Aragó, que forma la torre de l’homenatge de la plaça.

La construcció del nou castell fou ordenada per Ferran el Catòlic per tal de reforçar la frontera de Catalunya de cara a la monarquia francesa. Abans, el 1496 el castell antic i la vila havien estat arrasades i la saquejades per les tropes franceses obeint les ordres del mariscal de Saint-André.

Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de Carles V, que esdevingué un dels punts claus en els constants enfrontaments militars amb França, fou dotat de noves i importants defenses.

Durant la guerra dels Trenta Anys, el 1639 la guarnició es rendí a l’exèrcit de Lluís XIII. L’any següent el lloctinent de Catalunya, Dalmau III de Queralt, comte de Santa Coloma, aconseguí la rendició de la guarnició francesa que comandava el governador Baró d’Espenan.

Malgrat l’èxit que constituí per als exèrcits castellans, ajudats pel poble català, no impedí la definitiva ruptura entre el Principat i Felip IV de Castella, que desembocà pocs mesos després (1640) en la Guerra dels Segadors.

Els francesos assetjaren novament el castell i el 1642 aconseguiren definitivament el control d’aquesta fortalesa. Amb el tractat dels Pirineus (1659) per liquidar la guerra entre el Regne de França i la Monarquia Hispànica, s’allunyà la frontera francoespanyola uns 50 km al migdia i perdé gran part de la seva importància militar.

Tanmateix, el mariscal Vauban, que inicialment el volia destruir per la seva posició al peu de la muntanya, el conservà i millorà. Serví de presó, en particular de dues còmplices de la famosa marquesa de Brinvilliers, de guarnició militar de reforç a les fortaleses frontereres, així com de lloc d’avituallament dels exèrcits francesos.

Posteriorment, esdevingué polvorí i, durant la Guerra Civil espanyola, fou utilitzat com a refugi.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

Capella – Oratori de can Falguera de Les Fonts de Terrassa

La Capella – oratori de can Falguera esta situada en la Plaça Gran de  les Fonts de Terrassa.

Al costat de Can Falguera,  on té adossada la capella consagrada a la Mare de Déu del Roser.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1799 Pere Torres i Falguera va demanar permís al bisbat per edificar una capella al costat del mas.
  • Fou beneïda per mossèn Ramon Besant el dia 5 de desembre del mateix any, sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser.
  • L’any 1932 la capella va esdevenir església parroquial de Les Fonts.
  • En l’any 1950 i arran de la creació de la parròquia de la Mare de Déu del Roser, va deixar de ser-ho la Capella de can Falguera.

Aquesta capella va quedar abandonada durant anys fins que en l’any 2000,

fou objecte de rehabilitació.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra de Sant Joan Despí

L’Antic mas de Can Serra esta situada en el carrer Major, 33-35 de Sant Joan Despí.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • Construïda el 1746 segons consta a la inscripció del capcer que resideix la façana principal.
  • Té planta rectangular i les façanes amb esgrafiats de tipus neoclàssic que duen les dates de 1851 i 1930 .
  • Van ser restaurats l’any 2003.
  • També, va ser coneguda com a can Sala.

Mas de planta rectangular. Edifici totalment aïllat de l’exterior. Es separa per l’accés principal un portal i un mur per a la part enjardinada que correspon al darrere de la casa.

Tant a la façana com els laterals són decorats amb regust neoclàssic. La part frontal és decorada amb un frontó emmarcat per columnes i fris també clàssics. A l’interior hi ha una capella.

Can Serra esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé