Cal Capellà, ara restaurant Marina de l’Hospitalet de Llobregat

Entrada al Restaurant La Marina de l’Hospitalet de Llobregat.

Al carrer Feixa Llarga, 47, entre la Ronda litoral i la Zona Franca, darrera de la Gran Vía, hi ha una antiga masia que ha perdurat gràcies a la gestió i l’interès dels seus propietaris.

Aquest és el relat d’una grata visita un dia dels incerts temps de pandèmia.

Pati al recinte interior de la finca.

Arribo a les 12h., les portes encara no són obertes. A un costat de la casa trobo un senyor gran treballant l’hort. Passejo, faig alguna foto i converso amb ell. Li dic que està molt bé que es mantingui fent aquest sa exercici, que sóc de Bellvitge i que estic documentant les masies que queden a prop i les que ja s’han perdut.

El Sr. Masferrer, propietari amb la seva dona de la finca treballant a l’hor.

Em diu que és amo de la finca, el Sr. Masferrer, i que puc fer totes les fotos que vulgui, fins i tot a ell treballant l’hort i que de seguida obriran. Comentem la greu crisis que pateix l’hostaleria i em diu que ells, malgrat totes les dificultats, han mantingut el personal, però que si aixó no acaba aviat no sap que faran. M’assenyala la Torre Gran que des d’allí es pot veure, camino una mica i faig alguna foto del deplorable estat d’abandonament d’aquesta imponent masia.

La Torre Gran en estat d’abandonament.

Aviat obren i començo a fer fotos. Ja conec el recinte perquè havia vingut algun cop a dinar. Els galls dindi en un racó i davant el galliner.

Galls dindi a l’entrada de la masia.

Els estris antics penjats a les parets, la infinitat de detalls que no puc abastar en un moment.

Entrada al recinte. Algunes de les eines penjades a les parets

Quan arribo a l’entrada del bar, em rep la mestressa, Mª Àngels Malet, em diu que ella és filla de la casa. S’ofereix a ensenyar-me la masia abans que hi hagi més feina, ja que ara la tenen concentrada tota en l’horari que els hi és permès obrir.

Mª Àngels Malet, filla de la masia de Cal Capellà, avui restaurant La Marina. A la façana hi ha un rellotge de sol inventariat als rellotges de Sol de Catalunya.

M’ensenya un plànol de les masies de l’Hospitalet quan tot era camps, com ella recorda de quan era petita. El reflex del vidre no permet fer la bona foto que m’agradaria que es veiés.

Plànol de les masies de l’Hospitalet de Llobregat.

Em porta al fons del tot: – Això eren els estables, aquests últims eren els dels porquets, al fons teníem les mares amb els garrins. Em trobo a un menjador recollit que sembla una bodegueta

Àntic estable petit del fons per a les truges i garrins de llet, avui menjador recollit.

i un altre menjador on tenen les fotos de la família. Faig una foto general però m’agradaria entretenir-me en cada una d’aquelles fotos, sentir les seves històries.

Àntic estable dels garrins. Fotos familiars.

El següent era el de les vaques, ara un menjador arregladet amb un munt de coses a les parets que voldria mirar una per una.

Estable de les vaques.

L’estable que hi havia on ara estem, tocant a l’entrada del bar era el de cavalls, ara amb un munt de coses penjades del sostre i una agradable llum que entra per la finestra.

Estable dels cavalls.

La Mª Àngels m’ensenya un quadre amb un plànol de quan van fer el segon tram del Cinturó del Litoral, entre 1980 i 1983. Els plans es van fer abans, als anys 70 quan es va començar el primer tram. Moltes masies de la zona van desaparèixer durant aquest temps, com les de Xic de la Barca i Can Miquel del Ros.

La Gran Via i el cinturó del litoral quan s’estava fent aquest 2n tram al 1980.

Davant del bar, junt a l’actual galliner, on ara són els serveis, n’hi ha un altre menjador, la Mª Àngels m’ho ensenya mentre no deixa de donar instruccions als cambrers, atendre trucades o revisar la fruita que s’ofereix.

Antics galliners. Ara serveis i menjador.

Aquest menjador està ple d’estris de cuina, molts de vidre. Em diu que se li va acudir a ella. Jo penso en el que deu costar netejar tot això, però reconec que hi ha una bellesa en tot aquest popurri de flors seques d’un passat recent que resisteix davant les aplanadores que l’Ajuntament de l’Hospitalet, en conveni amb altres administracions, ha permès i permet que tot es converteixi en ciment armat.

Menjador dels antics galliners.

No vull abusar de la seva amabilitat i atenció i li dic que seuré a prendre una cervesa i em duré un dinar vegetal ja que no puc quedar-me. Em diu satisfeta que les verdures són seves. Mentre m’ho preparen i prenc la cervesa acabo de fer la ullada al pati i a la seva font.

Font de la masia amb un Sant Jordi.

En fixo en les llonganisses que pengen dels arbres.

El Sr. Masferrer seu en una taula de davant i m’assenyala uns plàtans que pengen d’un arbre, se m’ha oblidat preguntar-li si són reals o recreats.

Parlem del covid i de les desfetes que ha ocasionat, en vides, en salut, en una economia que sempre afecta als de baix, als treballadors, sí, però també als que, a més de treballar, i molt, han sabut fer d’un bé propi, un bé que dona feina i vida a moltes persones i famílies.

Gallines que picotegen al terra al galliner de Cal Capellà, encara avui i malgrat totes les malifetes que han fet sobre aquest petit territori de l’Hospitalet.

En acomiadar-me li dic que em dic igual que la seva dona. Amb un somriure ample m’ha dit: – Són bones les Mª Àngels!. Li he donat de nou les gràcies i he marxat a casa contenta per aquest agradable matí en temps de confinament.

Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 29-01-2021

Als treballadors de la hosteleria.

                                      Als que cuiden el seu patrimoni amb estima.

                                                     Als que fan de la seva feina un art.

Establiment de mes d’un segle a Barcelona: El Portalón de Barcelona

Avui us presento dos articles 

El restaurant el Portalón esta en el carrer dels Banys Nous, 20, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Els orígens de El Portalón es remunten a l’any 1890.
  • Es va establir en el quals eren les antigues cotxeres d’un noble palau data de 1850 en el número 20 del carrer Banys nous.
  • En el Portalón antigament es venia llet i gel als veïns del barri Gòtic.
  • Més tard els propietaris van posar un menjador amb menjars senzills i casolans.

La via deu el seu non antic a l’emplaçament d’uns banys jueus medievals i segueix el traçat de la històrica muralla romana que va defensar la ciutat de Barcelona durant més de 1500 anys.

El Portalón, es va convertir en un refugi d’artistes, pintors, escriptors, músics, escultors, joiers i viatgers, com per exemple els pintors Pere Pruna, Manuel Blesa ,el músic Miquel Caravalls van ser assidus al local. Fins als nostres dies ha perdurat la Penya dels Marayants, un grup de tertúlia constituït ja en el anys 50 del segle XX.

El Portalón és un Restaurant que cal anar a gaudir dels seus menús i tapes !!!

 

Recull de dades : Web El Portalón i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Casal les Fonts de Terrassa

El Casal  esta situat en el carrer de Mossèn Parramon, 16, Les Fonts de Terrassa.

El Casal, esta ubicat al gran edifici emblemàtic de principis del segle XX.

De la façana principal podem destacar el seu nom amb lletres grans i fetes de trencadís de diversos colors.

Així com el rellotge i unes campanes no massa grans  en un campanar d’espadanya de reduïdes dimensions que ens recorda una capella.

I l’antiga porta de colors blau, al costat de la porta actual que dona entrada al restaurant.

Des de mitjans del segle passat, es va iniciar-se a servir menjars i fins en l’actualitat que es un restaurant destacat de Les Fonts de Terrassa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Roviralta de Barcelona

Casa Roviralta  esta situada en l’Avinguda del  Tibidabo, 31, amb carrer de Teodor Roviralta, 8-10 i carrer de Roman Macaya, 1-5 al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver,
  • Originàriament era una masia que durant anys va ser ocupada pels frares dominics, motiu pel qual també es coneix com a “Frares Blancs”.
  • Al 1903 la casa va ser adquirida per Teodor Roviralta, i Joan Rubió i Bellvere va ser l’encarregat de portar a terme la reforma de la casa, que va durar fins al 1913.
  • L’any 1914 va guanyar el primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.
  • Actualment és la seu d’un restaurant; tot i que els espais han perdut la seva funció original i avui funcionen como a menjadors, encara conserven els seus elements més destacats com la fusteria i les xemeneies.

L’edifici forma part del nucli inicial de cases que des de 1899 van anar construint-se en la nova urbanització de la ciutat-jardí del Tibidabo promoguda per Salvador Andreu i la Societat Anònima el Tibidabo.

La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, situat al número 31 de l’avinguda del Tibidabo, al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona. Prèviament la casa era una masia on s’havia establert una comunitat de frares dominics, d’on li ve el seu nom popular del Frare Blanc.

El 1903 va ésser adquirida per l’indià Teodor Roviralta, que va encarregar a Rubió i Bellver convertir-la en una torre residencial.

Primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.

La restauració va durar deu anys, fins al 1913. Hom va conservar l’estructura original de la masia però en va canviar totalment l’aspecte exterior: les finestres i portes, així com la façana, van rebre un aspecte molt del gust modernista, i se li va afegir una tribuna, una galeria, les golfes i una capella. El contrast entre el blanc de les parets i el maó i la ceràmica de les obertures li dóna un aire molt harmoniós i personal.

Actualment és la seu d’un restaurant, la qual cosa permet visitar-ne l’interior, on predomina la decoració en consonància amb els elements modernistes que també s’observen a l’exterior.

La Casa Roviralta és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Garriga de Cànoves i Samalús

Can Garriga està situat en la Plaça Sant Muç nº2, al costat de l’església al centre  del nucli de Cànoves, al municipi de Cànoves i Samalús.

No tenim dades històriques, però sobre la porta principal d’entrada, hi ha la data, 1890.

Com a restaurant , Can Garriga va obrir les seves portes en l’any 1939.

Actualment, ofereix una cuina tradicional excel·lent  i a bon preu, la gent queda molt contenta en aquesta nova etapa que fa mes d’un any va reobrir el restaurant de nou.

Us passo un enllaç per conèixer mes dades :

https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g1526061-d2074195-Reviews-Restaurant_Can_Garriga-Canoves_i_Samalus_Catalonia.html

Can Garriga ha sigut reformat a la llarg de la seva historia varies vegades.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Fe de Besalú

La Capella de Santa Fe de Besalú és coneguda des d’època moderna sota l’advocació de Sant Jaume. És situada davant l’església de l’antic Monestir de Sant Pere, a l’indret anomenat Prat de Sant Pere on, fins al començament del segle XIX, hi hagué un antic cementiri monacal del qual era capella del Monestir.

Us passo la seva història :

  • La primera notícia documental apareix en la delimitació de drets a Besalú acordada, l’any 1126, per Bernat, abat de Sant Pere, i Albert, prior de la canònica de Santa Maria de Besalú on s’afirma que la jurisdicció del primer s’estenia des de l’església de Santa Fe fins al riu Fluvià.
  • Durant casi cents anys, hi ha poques dades sobre l’església de Santa Fe.
  • L’any 1235, en el testament del clergue de Sant Martí de Capellada apareix «Sancta Fide».
  • En la venda d’una casa feta el 1524 per Isabel Oliver a Elionor Català s’esmenta l’església de Santa Fe com a afrontació.
  • L’any 1835, a causa del decret de desamortització, Santa Fe fou tancada al culte i esdevingué propietat de l’estat, que la vengué, juntament amb el monestir i els horts del claustre de Sant Pere a J. Bover per 3.771 duros el 1849.
  • A partir d’aquest moment passà per diversos propietaris, entre ells la Germandat de Pagesos i fou utilitzada com a magatzem.
  • Després de la guerra civil fou adquirida per la família Solà-Morales.
  • En l’actualitat curiosament, és un restaurant.

L’estructura original ha estat molt alterada per la supressió d’un probable absis de la façana de llevant, situat a l’indret on actualment s’obre la porta. L’edifici, de reduïdes dimensions, consta d’una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó i teulada de dues aigües.

A la façana sud s’obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt prop del lloc on sembla que s’obria la porta original, ara cegada, i que conserva encara el ràfec de pedra original.

L’aparell, en les parts visibles, i és de petits carreus no gaire escairats amb una talla més acurada en elements singulars com la finestra que, d’altra banda, sembla modificada com ho ha estat tot el conjunt. Amb certes reserves, se li atribueix una filiació corresponent a les formes senzilles de l’arquitectura del segle XII.

Santa Fe de Besalú és una antiga capella de Besalú declarada bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Besalú, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Borrell de Sant Cugat del Vallès

La Masia de Can Borrell esta situat en el camí de Sant Medir, prop ctra. Cerdanyola-Valldaura, en el km 3, del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

En l’interior de la masia, figura la data de 1783 en una porta. Però es creu que hi hagué una casa en el mateix lloc, en segle XIII.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

La seva situació al final de la vall de Gausac pot venir del fet que en trobar-se a l’antic camí de Sant Cugat a Barcelona fos utilitzada com a posada.

Camí molt freqüentat, per anar al Monestir de Sant Cugat, i actualment per fer ruta d’excursionistes , BTT, a cavall.

És una masia de planta rectangular amb teulat a dues vessants i estructura formada per planta baixa, pis i golfes.

La seva estructura és molt simple, cal destacar una característica molt freqüent en les masies d’aquesta zona que és la d’obrir una petita galeria a la part destinada a les golfes. Simetria longitudinal de la porta d’entrada, la finestra central i les golfes.

La Masia de Can Borrell, des de fa dècades és un important Restaurant, amb bona cuina , acollidor i amb gent amable

.

La Masia de can Borrell és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès  que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Generalitat de Catalunya i Can Borrell

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé, arxiu Rasola i varis col·laboradors

La Masia d’en Tito de Viladecans

La Masia d’en Tito esta situada en el carrer d’ Àngel Guimerà, 9 de Viladecans.

És una masia catalana de mes de 100 anys  d’antigueta, curiosament està en el cor de la població i a prop d’edificis públics i històrics, entre altres com l’Ajuntament.

Actualment és un destacat Restaurant de Viladecans.

El restaurant La Masia d’en Tito,  ha estat restaurat respectant completament el seu estil i estructura interior, conservant les seves gruixudes parets, l`arc, el seu pati, en resum, esta molt ben ambientada.

 

 

Text : Restaurant d’en Tito i propi

Fotografies : Ramon Solé

Masia Museu can Serra i Restaurant en Cornella de Llobregat

Avui destacaré una antiga masia molt a prop del centre històric de l’Hospitalet de Llobregat, La Masia de can Serra, que esta en el Municipi de Cornellà de Llobregat.

Esta situada entre el Passeig de la Campsa, 1  i cantonada amb la  Plaza Remunta de Cornellà  de Llobregat .

L’Edifici és una antiga casa de l’any 1672, te dos parts destacables El Museu Taller dels Serra i el seu Restaurant.

En el seu Blog, llegim :

“Els Serra, que cercaven establir el taller familiar, la van adquirir per utilitzar-la com a obrador a principis del s. XX. L’edifici és un exemple típic i ben conservat de masia catalana, l’ estructura de la qual s’ha conservat intacta fins avui. Al jardí s’hi van instal·lar els forns, la planta baixa es va utilitzar com a taller, la planta noble o primer pis com a habitatge i, finalment, la tercera planta, les golfes, amb el pas del temps també s’ha ocupat per a tasques de manufactura.

En l’espai actual d’exposició, la planta baixa s’ha destinat a explicar l’aportació de les tres generacions. A cada generació li correspon una sala diferent. Entrant a l’ala esquerra, se situa l’obra d’Antoni Serra i Fiter, iniciador del llinatge. La nau dreta està destinada als seus fills: Antoni, Josep i Enric Serra i Abella; la part central es reserva a Jordi Serra i Moragas i com a espai d’exposicions temporals. La sala noble, a la primera planta, conserva gairebé intactes les referències de l’habitatge original. “

El Museu Taller dels Serra es pot ser visitat prèvia sol·licitud, és fan visites guiades.

En quan al Restaurant us passo un enllaç per si voleu fer consulta :

https://www.masiamuseuserra.com/gastronomia/

I també :

https://bacoyboca.com/la-bodegueta-del-museu/

En 1990 es va portat a terme el Museo una vegada realitzada una important  restauració integral de l’edifici.

 

 

Recull de dades : Museu Taller dels Serra i Propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

De Masia a Restaurant, can Poal de Vallromanes

Can Poal està en l’ Avinguda  de Vilassar de Dalt de Vallromanes. És una masia situada a la dreta i al tocar de l’església parroquial, que segueix l’estructura típica de la casa rural catalana.

La masia de can Poal, és rectangular i conserva la mateixa estructura per la part posterior. Actualment no és simètrica, però possiblement, hi havia estat abans que se li afegís un cos a la dreta.

El carener és perpendicular a la façana, i la teulada és a doble vessant. Tota la façana és arrebossada, deixant al descobert les dovelles de la portalada d’arc de mig punt i les pedres que formen la llinda i els brancals de la finestra central. Les altres dues finestres foren obertes posteriorment i són sostingudes per una llinda de fusta. Quatre contraforts situats als angles sostenen els murs.

Actualment és un destacat restaurant de Vallromanes, us passo un enllaç al respecta :

https://etselquemenges.cat/restaurants/can-poal-com-a-casa

Can Poal és una obra del municipi de Vallromanes, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vallromanes

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé