Sant Feliu de Rocabruna de Camprodon

Avui us presento dos articles

Sant Feliu de Rocabruna és una església romànica del municipi de Camprodon (Ripollès), situada concretament del petit poble de Rocabruna, dins l’antic terme municipal de Beget, situat al vessant sud de la muntanya de Montfalgars, a la capçalera de la riera de Beget.

Us passo la seva historia :

  • El temple de Rocabruna s’esmenta per primera vegada l’any 1097 en una donació feta per Arnau de Petrio a l’abat i al monestir de Sant Pere de Camprodon, de tots els drets i honors que tenia a Sant Cristòfor de Beget i a Sant Feliu de Rocabruna.
  • Pel 1184 n’era rector Guerau de Fornells.
  • Se cita l’any 1279 amb el nom “d’ecclesia parrochialis sancti Felicis de Rochabruna”.
  • Va ser restaurada entre els anys 1469 i 1477 per Pere Des Bach, senyor de Rocabruna.
  • I de nou l’any 1929.

Temple romànic del segle XII, restaurat l’any 1929. Disposa d’una sola nau amb volta apuntada a l’interior i absis semicircular construït amb carreus ben escairats. Està adornat amb una cornisa sostinguda per mènsules damunt la qual hi ha una decoració de dents de serra. La finestra de l’absis, formada per tres arcs en degradació, és de doble biaix. Pel costat de migdia hi ha la porta i dues finestres, parcialment cegues, de doble esqueixada.

El campanar originari era d’espadanya, damunt la qual s’aixecà l’actual, de torre amb teulat a quatre vessants. Adossada a la part nord hi ha l’escala que mena a les campanes.

La porta d’accés al temple que mira al sud, presenta un conjunt d’arcs en degradació, llinda i timpà llisos. S’hi accedeix per quatre graons. Cal destacar-hi la ferramenta original romànica, en la qual sobresurt un forrellat en forma de cap de dragó i decorat amb diferents motius geomètrics.

En la façana sud, també hi ha dues finestres originàriament amb arc de mig punt i atrompetades. Actualment són parcialment cegues, en haver estat convertides en ull de bou.

Verge de la Salut

Cal destacar-hi la ferramenta original romànica, en la qual sobresurt un forrellat en forma de cap de dragó i decorat amb diferents motius geomètrics.

Pila Baptismal

A pocs metres del campanar hi trobem el comunidor.

Fotografia : Viquipèdia – el Comunidor

Sant Feliu de Rocabruna és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Casa front de l’Església

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Can Serratacó de la Garriga

Avui us presento dos articles 

Can Serratacó esta en el carrer Centre, 3 de La Garriga.

Casa unifamiliar entre parets mitgeres. Consta de planta baixa, pis i golfes.

El portal d’entrada és de pedra amb arc de mig punt adovellat.

Les obertures de la planta pis són rectangulars i formen balcons, la llinda és de pedra.

Les obertures de les golfes són de reduïdes dimensions, rectangulars. La coberta és a dues vessants.

Can Serratacó és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Garriga i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Coll de Vilassar de Dalt

Vilassar de dalt te moltes cases antigues, avui voldria destacar la de Can Coll, que esta situada en la cantonada del carrer Sant Antoni amb el carrer Sant Genís de Vilassar de Dalt. Va ser construïda en el segle  XVII – XVIII i reformada en XIX.

Es tracta d’una casa formada per quatre cossos adossats de diferents alçades. Les seves façanes no estan a la mateixa línia però formen un conjunt unitari. Els tres cossos principals estan coberts amb teulades de dos vessants i carener paral·lel a la façana; el cos lateral dret, té baixos, galeria porxada amb arcs de mig punt, i un sol vessant.

Malgrat la construccions dels cossos no són coetànies, presenten un caràcter bastant homogeni: totes les finestres tenen fets la llinda, els brancals i els ampits amb carreus de pedra, igual que els angles de l’edifici.

Conserva el portal rodó adovellat. Tot el conjunt està arrebossat i esgrafiat, amb sanefes sota la cornisa i resseguint la línia dels carreus.

Al mur exterior que dóna al carrer hi ha una tribuna o galeria amb arcs de mig punt de factura posterior i quatre arquets a les golfes.

Can Coll està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia i IPA. de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Llibre de Cardedeu

Can Llibre, està situat en la Plaça de Sant Joan, 10 cantonada amb carrer Dr. Ferran, de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • És una construcció del 1644 i successivament renovada.
  • El 1881 es va fer el jardí.
  • L’any 1882 es féu la vorera.
  • El 4 d’agost de 1912, Lluís Llibre reforma la façana de la seva casa al carrer del Forn (antic nom d’aquest carrer, ja que hi havia un forn). La reforma s’efectuà en un estil eclèctic i s’hi afegí una elevada cornisa.
  • Les tribunes són posteriors a aquesta data, es feren durant la dècada dels anys 30 del segle XX.
  • La construcció o reforma de la Torre Llibre s’inclou dins de la tasca de reforma de façanes de cases entre mitgeres, antigues.
  • Ha estat donada a la vila fa poc temps per la família Llibre.

És can Llibre un edifici de tres façanes que prové de la reforma d’una antiga masia amb planta baixa i dos pisos; tot el conjunt és de caràcter eclèctic.

La façana principal dóna a la Plaça Sant Joan, és asimètrica, de pedra picada amb obertures de diferents tipus: arc escarser a la planta baixa, finestres balconeres de llinda plana amb esgrafiats a la llinda, arcada al llarg de l’amplada de l’edifici en successió d’arc de mig punt.

La façana està coronada per una cornisa de perfil sinuós amb una finestra d’ull de bou al mig.

Les altres façanes, són també d’estructura asimètrica amb tribuna.

Can Llibre està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Boada del Pi de Terrassa

La masia de Can Boada del Pi, està situada en l’avinguda de Can Boada del Pi de Terrassa.

Us passo la seva llarga historia :

  • La primera menció documental del mas Boada apareix el 2 de desembre de 1237, quan Ramon de Solà i Bernat d’Argelaguet, batlles del rei a Terrassa, concedeixen a Pere de Boada i la seva família la meitat d’honor de Boada.
  • Aquest domini reial és el mas Boada, segons un document posterior datat el 2 de juliol de 1239.
  • Al 1673 hi visqué Francesc Boada, pare franciscà que tingué una activitat destacada i que és autor d’importants libres d’espiritualitat.
  • L’any 1772 la vídua d’un posterior Francesc Boada i l’hereu, Miquel Boada Perer, van fer inventari dels béns. La denominació del mas ja és Boada del Pi.
  • Miquel, fill hereu d’un altre Francesc Boada posterior, es va endeutar molt, sobretot amb la família d’industrials tèxtils dels Galí, que més endavant van construir el Vapor Galí. Varen anar arrossegant deutes i, finalment, el 1824 Can Boada ja era propietat de l’industrial terrassenc Francesc Galí i Galí.
  • Quan aquest va morir, el mas va passar al seu germà Pau Galí i Galí, que es convertí en el primer productor de vi escumós català.
  • Mort aquest, els seus hereus venen la propietat,
  • El 1865 ja pertanyia a l’industrial tèxtil Salvador Ballber Ferrer.
  • A finals de segle va passar a la néta, Dolors Ballber Casals, casada amb el fabricant Miquel Marcet i Poal.
  • Can Boada passà finalment a la família de Can Carbonell per herència de la filla Marcet, que s’havia casat amb l’hereu Carbonell.
  • El 1998, és el de taller, garatge i espai de magatzem de l’empresa constructora Copcisa.

De la masia de Can Boada del Pi , l’element més interessant de la masia és la façana principal, perpendicular al carener, amb portal adovellat.

Just per sobre del portal hi ha una finestra amb llinda i brancals de pedra. La cornisa del capcer presenta un curiós acabament molt senzill de línia abarrocada. La finestra de damunt del portal és gòtica i està flanquejada per columnetes amb capitells esculpits i brancals motllurats.

Presenta algunes construccions adossades, auxiliars, i està closa per un mur que forma un pati al davant, per on s’hi accedeix.

La masia dóna nom al barri actual de Can Boada, al nord-oest de la ciutat de Terrassa.

Can Boada del Pi és una masia al municipi de Terrassa protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Ganga de Tossa de Mar

La Masia de can Ganga, està situada en el carrer de Codolar, 4, està ubicat a llevant del barri de la Roqueta de Tossa de Mar

Carrer del poble antic de Tossa de Mar

Can Ganga , també va ser conegut per Can Leandro; es tracta d’un típic exemple de Masia fortificada del segle XVI construïda fora muralles, la qual consta de tres plantes i coberta d’una sola aigua de vessant a façana amb un ràfec de tres fileres: la primera de rajola plana, la segona i la tercera de teula.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa rep el nom de dos dels seus llogaters: Leandro Macaya Xiberta i una família el motiu de la qual era “Ganga”.
  • Es de les primeres cases construïdes fora del clos murallat. I
  • A la segona meitat del segle XVIII era propietat del patrici Tomàs Vidal i Rei, un dels primers “indianos” a enriquir-se mar enllà i en qui s’ha volgut trobar una descendència directa de Vitalis, el patrici romà de la vila dels Ametllers. Aquest fill de Tossa, que era tractat de “don” pels seus veïns, anà a Amèrica dues vegades i es convertí en el tossenc més ric. Tant, que la seva autoritat era superior a la del mateix batlle. Portava botons d’or als punys de les camises i a l’armilla, sivelles d’or a les sabates, lluïa xarrateres al vestit de cerimònia, corbatí i espasí amb guarniment i funda, tot d’or. Guardava rapè en capses d’or o d’argent, i eren de metall preciós també els guarniments dels seus cavalls.
  • És d’ell el llegat més gran que cap tossenc mai no hagi fet al seu poble: fundà l’Hospital dels pobres, que li va costar més de 17250 lliures.

La façana principal de Can Ganga, és la que dóna al carrer de la Roqueta i està estructurada internament basant-se en tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures, a destacar especialment el gran portal adovellat d’arc de mig punt amb unes dovelles de grans dimensions molt ben escairades.

En el primer pis o planta noble trobem tres obertures. La central, ubicada simètricament al portal d’entrada, és rectangular i està equipada amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Les dues impostes, estan ornades amb dos querubins respectivament.

Simultàniament aquesta finestra central es troba flanquejada per dues obertures – una per banda- les quals es troben en un estat avançat de deteriorament. La de la dreta és la que surt pitjor parada, com així ho evidencien tant els petits arcs lobulats com, sobretot, l’ampit.

El segon pis executaria les tasques d’altell. Simètricament al portal i a la finestra central, aflora de la façana una petita protuberància flanquejada per dues obertures -una per banda- les quals també es troben immerses en un estat avançat de corrupció i deteriorament. La de la dreta és una petita finestra amb dos arquets lobulats i un petit ocul en la llinda.

Actualment es seu del Museu etnogràfic de Tossa de Mar.

Can Ganga és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Duran del Pedregar de Sabadell

La Casa Duran fa cantonada entre el carrer del Pedregar, 7 i el carrer de Sant Joan de Sabadell.

Masia construïda entre 1578 i 1606 segons dues llindes existents a la casa, una al portal del jardí i l’altra en un dels balcons, damunt la porta exterior. A la llinda de la porta de la planta noble consta el nom del promotor i propietari, Feliu Duran, i la data de 1593. Durant aquesta època els Duran basaven la seva economia en l’activitat tèxtil i agrícola, amb una extensa horta que envoltava la casa.

Sembla força probable que l’any 1585 la masia estigués acabada, donat que en aquest any, segons un document que ha arribat fins a nosaltres, s’hi reuní, en el seu ampli saló, el Consell de la Vila amb un Comissionat de la Reial Audiència. Per tant, sembla força possible pensar que les dates de 1593 i 1606 fan referència a obres d’ampliació o d’embelliment de la masia.

Una altra intervenció a la casa dels Duran té lloc en el segle XVIII a mans d’en Josep Duran, d’ofici apotecari. Aquest s’encarregà de l’embelliment de la casa, introduint elements de gust barroc. Un altre personatge a destacar fou Anton Duran, el qual visqué a cavall entre el s. XVIII i el XIX, aquest fou batlle de la ciutat i precursor del tèxtil.

Per a mes informació d’aquest edifici podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Duran

I també a :

http://ca.sabadell.cat/Ahs/d/Introducci%C3%B3%20Esteve.pdf

L’any 1957 l’Ajuntament anuncià un plebiscit públic per a decidir si s’enderrocava o no la Casa Duran, donat que es considerava com un destorb per a l’urbanisme de la ciutat. El resultat d’aquest fou el decret, el 20 de juny de 1958, de la Casa Duran com a Monument Històric i Artístic.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Riera de l’Hospitalet de Llobregat

Can Riera està en el carrer del Xipreret, 99-103 de  L’Hospitalet de Llobregat .

No es té altres referències que la seva construcció al segle XVII. És una masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis i té la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.

La porta principal és d’arc de mig punt adovellada i al primer pis s’obren tres finestres amb la llinda i els brancals formats per carreus de pedra i l’ampit motllurat.

A la banda de ponent, hi ha un cos adossat amb coberta a una aigua; aquí també s’obre una finestra de característiques similars a les del cos principal.

Té un pati amb emparrat davant la porta i un antic safareig de tipus masia, fet d’obra sota un cobert, a la part esquerra del pati, recollia l’aigua que era utilitzada per regar l’hort i per rentar-hi la roba.

Can Riera va ser restaurada entre 2010 i  2011 i va passar a ser  El Museu d’Història de l’Hospitalet , i ocupa un dels espais de Can Riera.

Can Riera és una antiga masia de l’Hospitalet de Llobregat, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de Cardedeu

La Rectoria esta en el  carrer Lluís Llibre, 25 amb cantonada amb la crta. de Cànoves  a Cardedeu.

La Rectoria es un edifici senzill, per ho antic i amb historia :

  • En el plànol de Cardedeu del 1777 s’ubica fora del que era el nucli urbà en aquell moment.
  • És possible que fos una masia abans de convertir-se en rectoria, però al segle XVIII ja tenia aquest ús.
  • Com d’altres edificis religiosos, va ser confiscada per l’Ajuntament de Cardedeu a l’inici de la Guerra Civil (1936-1939).
  • El novembre de 1936 va ser seu del POUM i el març de 1937 la va ocupar la Creu Roja.
  • Aquestes ocupacions van fer malbé l’edifici en general i el mobiliari en particular.
  • Quan es va acabar la guerra, la Rectoria va ser restituïda a la parròquia i ha mantingut el seu ús fins avui.

La Rectoria, està situada fora del recinte antic de la vila i a un carrer entre mig de l’Església, es una antiga casa de pagès.

Consta de planta baixa, pis i golfa, està coberta a dues vessants amb teula àrab. La façana plana és asimètrica, amb el portal d’arc de mig punt dovellat de grans dovelles.

Al primer pis hi ha un balcó de llinda plana; presenta altres tipus de finestres, una d’elles a la planta baixa, imitant el portal de mig punt dovellat.

A la part nord hi ha una finestra molt vella, amb motllures d’estil gòtic.

La Rectoria està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Milans d’Arenys de Mar

Can Milans esta situada en la Riera del Bisbe Pol, 5 amb cantonada el carrer d’Avall. Arenys de Mar.

Can Milans també és coneguda com a Can Ramis.

És un edifici gran de tres plantes, del segle XVIII, amb elements aprofitats del segle XVII.

Les seves dimensions són considerables, la seva forma és rectangular, les obertures estan emmarcades amb pedra, simètricament col·locades, la teulada és a tres vessants.

Balcó amb la cadena reial

Té tres façanes, una de les quals dóna a un jardí interior que també té accés pel carrer lateral. Les cantonades de l’edifici també són de pedra. Està situat en la confluència del carrer d’Avall amb la Riera, i amb la façana principal a aquesta via, forma un bell conjunt i és representatiu dels edificis de tipus noble que va tenir la vila durant aquest segle.

A la planta baixa hi ha obertures que són finestres i altres portes, aquestes tenen una motllura cilíndrica que discorre per brancals i llinda.

Al segon pis les obertures són totes balcons, aquest també tenen aquesta decoració, al tercer i darrer pis les obertures són més petites i són finestres. Hi ha una cornisa que tanca la façana.

Can Ramis-Milans és una casa d’Arenys de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé