El Grau de L’Estany (Moianès)

El Grau esta situat al sortir del poble, per l’antic camí de Prats de Lluçanès, a l’esquerra.

Historia del Mas:

• Al Moianès, Grau sembla ser un llinatge molt antic: l’any 921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué terres “Infra terminus Modeliano” al comte Sunyer.
• Uns segles més tard, Pere Grau era canonge de l’Estany i prepòsit de Santa Maria de Caselles, església dels dominis del monestir de Santa Maria de l’Estany, vers l’any 1460.
• Sembla que els Fabrer, en adquirir el mas Grau a finals del segle XVII, incorporaren al seu cognom el de Grau, costum molt habitual entre les grans nissagues catalanes.
• Un dels edificis annexos al mas té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta d’entrada.
• Mentre que a la llinda de sobre la porta principal d’entrada al mas hi ha un motiu ornamental conopial i la data 1768 inscrita, que ens donen notícia d’una actuació important al conjunt edificat durant aquest període.
• El 1777 tenim constància encara d’un Josep Grau, pagès de l’Estany.
• Després, ja no tenim notícia de més Grau. En canvi, el cognom va tenir, i té, molt arrelament a Moià. [Costa, 2003].

Josep Salvany i Blanch / Viquipèdia

El Grau és una masia barroca al nord del poble de l’Estany (al Moianès). Aquest mas forma part d’un antic nucli de cases de pagès properes a la zona del monestir. Totes elles ja existien a l’any 1860 i, per tant, segons la inscripció de la llinda de la finestra situada sobre el portal de Can Grau, sabem que la casa ja existia durant el segle xviii (1768). Àdhuc, podria ésser anterior (del segle xvii) i reformada posteriorment.

Balnca Arisa i Jordi – Pallàs Gamundi – 1983 / Generalitat de Catalunya

És una masia disposada segons dos cossos perpendiculars i façana mirant el sud amb n gran portal adovellat de pedra. Finestres situades segons un eix irregular respecte a la portalada principal. Planta baixa, planta noble i segon pis.

Balnca Arisa i Jordi – Pallàs Gamundi – 1983 / Generalitat de Catalunya

Parament de pedra amb posterior emblanquinada. La façana de llevant presenta una galeria d’arcs de mig punt formant una bonica porticada. L’aspecte del conjunt és poc cuidat: el mateix propietari ens explicava els dificultant que presenta el manteniment adequat d’una masia de semblants proporcions.

Recull de dades : Viquipèdia i Diba.

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Santa Creu de Fonollosa de Fonollosa (Bages)

Santa Creu de Fonollosa està en la Pl. Església de Fonollosa.

Us passo la seva historia:

• L’església de Santa Creu de Fonollosa és situada dins l’antic terme casteller de Castelltallat, al lloc de Fonollosa i avui és l’església parroquial.
• El lloc de Fonollosa apareix esmentat l’any 955 (Funiliosa)
• I l’església el 1081.
• Abans del 1154 era ja parròquia.
• L’actual edifici no conserva res de la construcció Romànica i és obra del s. XVI.
• A la llinda d’entrada hi ha la data 2000.

És un edifici religiós, una església d’una sola nau, coberta a dos vessants i amb el presbiteri quadrat a llevant. Aquest és un cos de planta rectangular sense cap obertura a l’exterior.

El campanar de planta quadrada és adossat als peus de l’església i és cobert amb una teula de quatre vessants. Dos nivells amb obertures apuntades sostenen les campanes i l’últim (el més nou) el rellotge.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

A ponent la façana original és totalment perduda car s’hi va afegir un cos rectangular que forma part de la veïna rectoria. L’església és envoltada de construccions (ajuntament, masia, habitatges) i forma una petita plaça.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La Santa Creu de Fonollosa és l’església parroquial de Fonollosa (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies :Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Sant Narcís de Viver i Serrateix (Berguedà)

La Capella de Sant Narcís esta situada en la carretera de Navàs  a Viver i  Serrateix, poc després de Can Coromines en Viver i Serrateix .

Us passo la seva historia :

• La capella de Sant Narcís fou construïda l’any 1711 pel rector Puig en una època de gran proliferació de petites capelles de masia en tot el municipi de Viver i Serrateix.

És una capella rural de petites dimensions, d’una sola nau i coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.

La porta és estructurada per una llinda monolítica i brancals de grans carreus, amb les cantonades motllurades.

La llinda mostra gravats sobre la pedra un crismó i la data 1711. Al damunt mateix i sota el ràfec de la teulada s’obre una finestra de mig punt.

Davant la porta s’estén una mena de lliça, delimitada per un banc de pedra de poca alçada, amb lloses de pedra.

Sant Narcís de Viver és una església del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

L’ermita de Sant Felip Neri de les Ferreres de Rellinars (Vallès Occidental)

L’ermita de Sant Felip Neri de les Ferreres està a tocar de la Masia les Ferreres de Rellinars.

Us passo la seva historia:

• La data que apareix a la llinda (1660), marca l’antiguitat.
• Després de la guerra civil, mentre es recuperava i restaurava la parròquia del poble, se celebraven actes litúrgics.

És un edifici de planta rectangular i capçalera semicircular, amb coberta a dues vessants de teules àrabs amb el carener perpendicular a la façana principal. Tot al voltant, incipient voladís amb sanefes decoratives que a la façana principal, més pronunciat, es troba trencat al bell mig on s’aixeca un campanar d’espadanya d’una sola obertura i acabat en un coronament triangular, amb teuladet a dues aigües. Els murs són de paredat molt ben disposat i la façana principal, tota arrebossada, desenvolupa un tractament simulant carreus.

Hi ha pintures murals que encara s’hi conserven. Aquestes pintures murals dels voltants del 1811 descriuen la preparació de la batalla del Bruc i la resistència als francesos des de Manresa i sembla que foren pintades per un monjo cartoixà escapat de la confraria de Montalegre.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

La porta és rectangular, emmarcada per grans pedres als brancals i llinda d’una sola peça. Cap a l’intradós de la porta hi ha una motllura arrodonida. Per la part exterior presenta un guardapols motllurat que acaba amb elements de forma piramidal.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

Sant Felip Neri és una capella del municipi de Rellinars (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa de Pere Aldavert de Matadepera

La Casa de Pere Aldavert està en el carrer de Sant Joan, 28 de Matadepera.

Us passo la seva historia:

• Una placa a la façana commemora que aquesta casa fou la residència d’estiueig d’Àngel Guimerà. Va ser durant aquesta estada a Matadepera on l’escriptor va escriure Mª Rosa.
• En la llinda de la porta d’accés una inscripció diu “Fou feta l’any 1890”
• A l’ample dret de la casa hi ha un rellotge de sol fet de pedra, de l’any 1897.

Maria Antonia Vivancos – 1989 / Generalitat de Catalunya

La composició de la façana segueix una distribució simètrica. La part inferior és més austera, la càrrega decorativa s’ha concentrat en el primer pis i la teulada. L’eix de simetria el marca la porta i el balcó. Les obertures inferiors presenten una llinda de pedra amb unes petites mènsules que representen elements de suport de les finestres i de la cornisa. Els dos pisos tradueixen la seva separació en la façana mitjançant rajols de ceràmica de dos colors col·locats de forma romboïdal.

El pis superior i la teulada concentren la decoració més exuberant amb motius florals que decoren els balcons, les llindes, etc. La teulada està coronada en els vèrtexs per pinacles d’inspiració gòtica. El frontis presenta una barreja d’estils de factura classicista i gòtica. La teulada és de dues vessants amb el carener paral·lel a la línia de façana el coronament és amb merlets.

La Casa de Pere Aldavert és un edifici del municipi de Matadepera  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Monestir de Santa Maria de Riudaura

L’església de Santa Maria de Riudaura està situada en el Puig de l’Església a Riudaura (Garrotxa).

Imatge Google

Us passo la seva  historia:

• El monestir de Santa Maria de Riudaura fou un monestir benedictí radicat a l’actual església parroquial.
• Va ser fundat per Guifré I comte de Girona i Besalú vers el 852.
• La seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred.
• Malgrat les donacions inicials, fou un monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al monestir occità de la Grassa. Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos.
• Durant els segles següents va dependre d’aquest, fins que el 1431 fou unit al monestir de Sant Joan de les Abadesses.
• Decisió que fou revocada pel papa Nicolau V el 1452.
• Finalment, el 1592, el papa Climent VIII l’uní al monestir de Sant Pere de Camprodon.
• Aleshores ja no tenia comunitat. Malgrat això, la llista de priors arriba fins al 1835. 
• Al primer terç del segle XIX, amb la desamortització de Mendizábal, es produí l’abandó del conjunt.
• El 1918 el campanar de l’Església de Santa Maria va ser reformat.
• El 1919 s’hi va instal•lar un rellotge i dues campanes noves, tot plegat costejat per Joan Castanyer i Massegur.

L’església parroquial de Santa Maria de Ridaura, també coneguda com a abadia o monestir de Santa Maria, és un conjunt de gran impacte al paisatge. Va ser malmesa pels terratrèmols del segle XV, fou refeta posteriorment, i modificada novament el 1779 amb un portal barroc.

Olga Sacrest i Roca – 1988 / Generalitat de Catalunya

El 1918 es va reformar el campanar. Al costat de l’església, hi ha una casa anomenada “El Monestir” o “L’Abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que resta de l’antic monestir junt amb l’església. Conserva una torre de secció circular d’època medieval i tres llindes amb inscripcions del segle XVIII.

Situada a la façana de ponent, bastida en pedra del país poc treballada. A la part superior hi ha una fornícula que acull la imatge de la Verge amb l’Infant. Al carreu que fa de llinda es pot llegir la data inscrita de 1799 amb una forma decorativa al bell mig.

Olga Sacrest i Roca – 1988 / Generalitat de Catalunya

A l’interior del temple es pot llegir “NEMO PREZVMAT ACCE DERE INDIGNVS ANSELIMVS 1723” i “ACCENDE NVANDO PVRVN’TE IPSUM INVENERIS THEOPHYLACTUS 1723”.

Olga Sacrest i Roca – 1988 / Generalitat de Catalunya

Els púlpits conservats a l’interior de l’església, estan decorats amb estuc blanc i els detalls ornamentals de fullatges daurats. Estan coronats per un teuladet damunt del qual dos àngels sostenen la creu.

Olga Sacrest i Roca – 1988 / Generalitat de Catalunya

Disposen de cinc costats amb els següents motius ornamentals: En el primer púlpit hi apareix la inscripció “CURATO PARRAL DE. S. MARIA DE RIUDAURA”, i un brau com a símbol d’un evangelista. En el segon púlpit, hi apareix inscrit I H S, una àliga i un lleó com a símbols evangelistes, un escut d’armes, un cap d’àngel, la frase ALCALDIA NACIONAL DE RIUDAURA i un nus i unes mans.

Olga Sacrest i Roca – 1988 / Generalitat de Catalunya

L’església conté cinc campanes, tres s’ubiquen a la sala de campanes i dues a l’estructura metàl·lica de damunt del campanar. Dintre de la torre hi ha la campana “Climent”, creada el segle XVIII, i dues campanes més del segle XX que van ser donades per Joan Castanyer i Massegur.

A l’estructura metàl·lica, les dues campanes són del segle XVIII i anteriorment havien estat a l’espadanya de l’antiga capella de Sant Marçal, però es van traslladar recentment a l’Església de Santa Maria quan es va reformar l’edifici. S’anomenen campana dels quarts i campana de les hores, ja que marquen aquestes unitats del temps del rellotge, i estan dedicades a Maria i a Sant Marçal respectivament. Durant la Guerra Civil van desaparèixer tres campanes de l’Església.

L’església parroquial de Santa Maria de Ridaura està protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Arxiu Rasola i Imatge de Google

Masia de can Serra d’Alella

Can Serra esta situada en l’avinguda de Sant Josep de Calassanç, 4 d’Alella.

Viquipèdia

Us passo la seva historia :

• Es creu que al segle XIII s’anomenà “Mas Sprà” .
• L’any 1440 ja pertanyia a la família Serra, que la posseí fins a finals del segle passat. La reconstrucció i ampliació de la masia fou realitzada al segle XIX.
• Cal fer constar que al mateix edifici existeixen dos habitatges independents: una que ocupa el pis superior i que és utilitzada pels propietaris, i la planta baixa que és utilitzada pels masovers.

Antiga masia reformada, a la qual s’hi ha afegit molts annexos laterals. Especialment, s’ha vist transformada la façana. L’edificació, consta d’una planta baixa, un pis i un cos més elevat a la part central, cobert amb una teulada de dues vessants que es reflecteix en un frontó de tipus neoclàssic.

Destaca la balconada que ocupa tot el primer pis, així com la porta d’accés al mateix amb la llinda i els brancals de pedra, per bé que cal remarcar especialment el treball de forja de baranes i reixes, així com dels fanals exteriors, executats amb un llenguatge premodernista que combina coups de fouet i iconografia medievalitzant.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

De la primitiva construcció es conserva fonamentalment l’estructura interna de la planta baixa i la seva porta d’arc de mig punt dovellat. Alguns elements neoclàssics es poden observar especialment als afegits de la part superior, als annexos amb arcades, i a la decoració del jardí. Un rellotge de sol corona el cim o vèrtex del frontó.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

Can Serra és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Feliu de Rocabruna de Camprodon

Avui us presento dos articles

Sant Feliu de Rocabruna és una església romànica del municipi de Camprodon (Ripollès), situada concretament del petit poble de Rocabruna, dins l’antic terme municipal de Beget, situat al vessant sud de la muntanya de Montfalgars, a la capçalera de la riera de Beget.

Us passo la seva historia :

• El temple de Rocabruna s’esmenta per primera vegada l’any 1097 en una donació feta per Arnau de Petrio a l’abat i al monestir de Sant Pere de Camprodon, de tots els drets i honors que tenia a Sant Cristòfor de Beget i a Sant Feliu de Rocabruna.
• Pel 1184 n’era rector Guerau de Fornells.
• Se cita l’any 1279 amb el nom “d’ecclesia parrochialis sancti Felicis de Rochabruna”.
• Va ser restaurada entre els anys 1469 i 1477 per Pere Des Bach, senyor de Rocabruna.
• I de nou l’any 1929.

Temple romànic del segle XII, restaurat l’any 1929. Disposa d’una sola nau amb volta apuntada a l’interior i absis semicircular construït amb carreus ben escairats. Està adornat amb una cornisa sostinguda per mènsules damunt la qual hi ha una decoració de dents de serra. La finestra de l’absis, formada per tres arcs en degradació, és de doble biaix. Pel costat de migdia hi ha la porta i dues finestres, parcialment cegues, de doble esqueixada.

El campanar originari era d’espadanya, damunt la qual s’aixecà l’actual, de torre amb teulat a quatre vessants. Adossada a la part nord hi ha l’escala que mena a les campanes.

La porta d’accés al temple que mira al sud, presenta un conjunt d’arcs en degradació, llinda i timpà llisos. S’hi accedeix per quatre graons. Cal destacar-hi la ferramenta original romànica, en la qual sobresurt un forrellat en forma de cap de dragó i decorat amb diferents motius geomètrics.

En la façana sud, també hi ha dues finestres originàriament amb arc de mig punt i atrompetades. Actualment són parcialment cegues, en haver estat convertides en ull de bou.

Verge de la Salut

Cal destacar-hi la ferramenta original romànica, en la qual sobresurt un forrellat en forma de cap de dragó i decorat amb diferents motius geomètrics.

Pila Baptismal

A pocs metres del campanar hi trobem el comunidor.

Fotografia : Viquipèdia – el Comunidor

Sant Feliu de Rocabruna és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Casa front de l’Església

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Can Serratacó de la Garriga

Avui us presento dos articles 

Can Serratacó esta en el carrer Centre, 3 de La Garriga.

Casa unifamiliar entre parets mitgeres. Consta de planta baixa, pis i golfes.

El portal d’entrada és de pedra amb arc de mig punt adovellat.

Les obertures de la planta pis són rectangulars i formen balcons, la llinda és de pedra.

Les obertures de les golfes són de reduïdes dimensions, rectangulars. La coberta és a dues vessants.

Can Serratacó és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Garriga i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Coll de Vilassar de Dalt

Vilassar de dalt te moltes cases antigues, avui voldria destacar la de Can Coll, que esta situada en la cantonada del carrer Sant Antoni amb el carrer Sant Genís de Vilassar de Dalt. Va ser construïda en el segle  XVII – XVIII i reformada en XIX.

Es tracta d’una casa formada per quatre cossos adossats de diferents alçades. Les seves façanes no estan a la mateixa línia però formen un conjunt unitari. Els tres cossos principals estan coberts amb teulades de dos vessants i carener paral·lel a la façana; el cos lateral dret, té baixos, galeria porxada amb arcs de mig punt, i un sol vessant.

Malgrat la construccions dels cossos no són coetànies, presenten un caràcter bastant homogeni: totes les finestres tenen fets la llinda, els brancals i els ampits amb carreus de pedra, igual que els angles de l’edifici.

Conserva el portal rodó adovellat. Tot el conjunt està arrebossat i esgrafiat, amb sanefes sota la cornisa i resseguint la línia dels carreus.

Al mur exterior que dóna al carrer hi ha una tribuna o galeria amb arcs de mig punt de factura posterior i quatre arquets a les golfes.

Can Coll està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia i IPA. de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé