Fem una Ullada a fora de Catalunya : Assentament i conjunt Romà de Sadaba

Sádaba és un municipi d’Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas. Una mica apartat del centre es troba el mausoleu dels Atilis, d’època romana.

El mausoleu dels Atilis està situat a Sádaba (Saragossa), apartat del nucli urbà i molt proper a la carretera que porta a Uncastillo. Popularment és conegut com a “Altar de los Moros” i és un dels mausoleus d’època romana més importants, pel seu estat de conservació, de la península. Declarat Monumento Histórico-Artístico el 1931.

Aquest mausoleu fou construït per Atilia Festa com a lloc de sepultura de les restes del seu avi C. Atilius Quirina, del seu pare L. Atilius Festa i la d’ella mateixa, encara en vida. Cal situar aquesta construcció a l’època de la dinastia severa (193-235 dC), però també podria ser anterior. Aquesta família devia tenir un important pes polític i econòmic a la regió.

El jaciment iber-roma de los Bañales correspon a una ciutat que no ha sigut identificada. Presenta edificis públics en part tallats en la roca, dominant una acròpolis rodejada per cases.

Conserva dos columnes d’un pòrtic, una carrer ben pavimentat i amb aceres.

Us passo un article prou destacat sobre del Heraldo de l’any 2019:

https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2019/05/09/los-banales-afronta-una-nueva-campana-de-excavaciones-con-acento-internacional-1313631.html

També molt a prop, hi ha les columnes d’un aqüeducte de la mateixa època, on portava l’aigua la ciutat Romana.

Si esteu per Saragossa, no deixeu d’anar a veure tot aquest conjunt Romà de Sadaba.

 

Recull de dades : Ayuntamiento de Sadaba i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Museu d’Arqueologia de Catalunya – MAC de Barcelona

Avui us presento dos articles

El Museu d’Arqueologia de Catalunya, està situat en el Passeig de Santa Madrona, 39-41, al Parc de Montjuïc de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1879, l’Estat crea el Museu Provincial d’Antiguitats a la capella de Santa Àgata.
  • A partir de 1882 es crea al parc de la Ciutadella, per iniciativa municipal, un seguit d’instal·lacions museístiques, fins a la fundació.
  • L’any 1915, del Museu d’Art i del Museu d’Arqueologia a l’antic arsenal de la Ciutadella (actual Parlament de Catalunya).
  • El 1932, la Generalitat republicana funda el nou Museu d’Arqueologia de Catalunya a l’edifici on es troba actualment, el Palau d’Arts Gràfiques, un pavelló d’inspiració renaixentista de l’Exposició Universal del 1929, que s’inaugurà el 1935 amb Pere Bosch Gimpera com a director.
  • Després de la Guerra Civil l’any 1939, la gestió del Museu es transfereix a la Diputació de Barcelona, anomenant-se Museu Arqueològic de Barcelona.
  • La seu barcelonina del Museu d’Arqueologia de Catalunya ocupa l’anomenat Palau de les arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, construït entre 1927 i 1929, sota projecte de l’arquitecte Pelagi Martínez i Paricio, que comptà amb la col•laboració de Raimon Duran i Reynals.
  • El 1995, la Diputació va transferir la gestió del museu a la Generalitat de Catalunya i va passar a formar part del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El palau és un edifici de planta aproximadament triangular, que s’organitza al voltant d’un nucli hexagonal cobert amb una cúpula. Els dos braços del triangle que flanquegen la façana principal tenen al davant unes lògies amb arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes.

L’estructura i fesomia originària de l’immoble ha sofert nombroses modificacions d’ençà de la seva conversió en museu, l’any 1932. La principal de les reformes fou la projectada per l’arquitecte Josep Llinàs, durant els anys 80 del segle XX.

Actualment, el museu va iniciar un important procés de reforma de l’edifici, amb l’objectiu de recuperar i fer valdre la seva fesomia original i, alhora, adequar-lo a les necessitats i exigències d’un museu modern.

Si voleu molta mes informació, podeu consultar a l’enllaç que es adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Arqueologia_de_Catalunya_(Barcelona)

 

Recull de dades : Museu d’Arqueologia de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra de Sant Joan Despí

L’Antic mas de Can Serra esta situada en el carrer Major, 33-35 de Sant Joan Despí.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • Construïda el 1746 segons consta a la inscripció del capcer que resideix la façana principal.
  • Té planta rectangular i les façanes amb esgrafiats de tipus neoclàssic que duen les dates de 1851 i 1930 .
  • Van ser restaurats l’any 2003.
  • També, va ser coneguda com a can Sala.

Mas de planta rectangular. Edifici totalment aïllat de l’exterior. Es separa per l’accés principal un portal i un mur per a la part enjardinada que correspon al darrere de la casa.

Tant a la façana com els laterals són decorats amb regust neoclàssic. La part frontal és decorada amb un frontó emmarcat per columnes i fris també clàssics. A l’interior hi ha una capella.

Can Serra esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat municipal de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista o Mercat del Centre,  esta situat en la Plaça de la Constitució de Sant Joan Despí.

És una obra d’estil arquitectònic noucentista, va ser construït entre els anys 1930 al 1932. Edifici de planta rectangular, compost per tres cossos, el central d’ells, més elevat, dóna l’accés principal. Aquest és de coberta a dues vessants, mentre que els laterals, tenen la coberta planta.

Façana completament plana i suportada, en el seu cos central, per columnes totalment exemptes, de secció circulars amb fust estrangulat. La façana posterior també és plana. La llum entra pels laterals a través de vidrieres rectangulars. És un tipus d’obra que essent noucentista és ja totalment funcional.

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí i Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Església de Santa Anna de Mataró

L’Església de Santa Anna esta en la Plaça de Santa Anna, 1 de Mataró.

Aquesta església formava part d’un antic col·legi enderrocat en època recent, pertanyent a la congregació de les Escoles Pies.

És un edifici religiós on destaca la portada d’estil barroc, de tipus façana-retaule de perfil molt mogut.

La porta està flanquejada per dues columnes situades sobre un pedestal i coronades per un capitell corinti i un entaulament que semblen repetir-se en forma de baix relleu a la part del darrere per tal de donar mobilitat al conjunt.

Sobre aquest entaulament hi ha un frontó que combina les línies còncavo-convexes pròpies del període barroc, al centre del qual s’obre una fornícula que conté la imatge de la Verge. En conjunt hi ha una gran profusió d’elements decoratius.

La portada va ser realitzada el 1789 pel germà escolapi Josep Guàrdia segons traça atribuïda a Carles Moretó.

A l’interior destaca la Capella del sagrament amb pintures de Jordi Arenas i escultura de Jordi Puiggalí de1960.

L’Església de Santa Anna és una església del municipi de Mataró inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Coll de Cerdanyola del Vallès

La masia de can Coll està ubicada en la carretera  BV-1415 de Cerdanyola a Horta, en el  Km.2 de Cerdanyola del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • Abans de1495 era coneguda com a Manso Portell, però en aquest any un fogatge ja parla d’una persona amb el cognom Coll com a propietari.
  • Al llarg dels segles posteriors, la masia creix i s’amplia diverses vegades, fins a la construcció de la capella adossada a la casa el 1845.
  • Al llarg del temps se li va afegir tot un seguit de cossos i dependències agrícoles ordenades al voltant d’un gran pati i, al segle XIX, la capella.
  • A l’exterior hi ha l’era, font i una bassa.
  • Tot i el pes de les activitats forestals, el conreu de la vinya i la producció de vi van ser les activitats agrícoles més importants que s’hi desenvolupaven.
  • La família Coll va ser molt influent a Cerdanyola.
  • Va ser adquirida l’any 1928, quasi en estat de ruïna, per Joan Serra Sian, que hi va fer grans obres i la va convertir en una explotació agrícola moderna.
  • El 1987, la finca és adquirida per la Corporació Metropolitana de Barcelona.
  • Un any després, es rehabilita una part de la masia i s’inaugura el Centre d’Educació Ambiental Can Coll.
  • Ha sigut reformada en diverses ocasions, la darrera el 1992.
  • Avui, a més de centre d’educació ambiental del Parc Natural de la Serra de Collserola, que acull escolars d’educació infantil, primària i grups d’Eso i Batxillerat, funciona també com a centre d’informació i acollida del Parc els diumenges.

Can Coll, és formada per un conjunt d’edificis de diverses èpoques i estils. L’edifici principal té planta baixa, un pis i golfes, amb coberta de teula a quatre vessants.

La façana principal, a migdia, és formada per dos cossos unificats d’estructura simètrica i dues construccions laterals afegides. El cos esquerre presenta una gran porta d’accés adovellada d’arc de mig punt; la resta d’obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra a la planta i al pis, i d’arc escarser a les golfes. El cos dret té la porta d’arc escarser, i la resta d’obertures són de la mateixa tipologia que les de la banda esquerra.

A la part davantera hi ha un altre edifici de maó, unit a la construcció principal per una tanca que delimita un gran pati. Aquest segon edifici s’obre al paisatge de Collserola mitjançant una gran terrassa amb columnes salomòniques de maó.

Algunes de les activitats que es desenvolupen són:

  • visites a la masia
  • exposició ‘L’home i el medi a Collserola’
  • audiovisuals
  • itineraris senyalitzats
  • visites guiades a la granja
  • observacions d’aus

Un lloc per passar-hi tot un matí amb la família i amics.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, can Coll i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé

Monestir de Sant Joan les Fonts del municipi de Sant Joan les Fonts

Avui per ser el primer dia de l’Any, us presento dos articles

El Monestir de Sant Joan les Fonts està situada sobre un promontori, vora un meandre del riu Fluvià, prop de la població de Sant Joan les Fonts.

Us passo la seva història :

  • L’església és documentada l’any 958, en què fou consagrada amb la triple advocació de sant Esteve, sant Joan i sant Miquel.
  • L’any 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, la van cedir a l’abadia de Sant Víctor de Marsella, que hi fundà un priorat benedictí.
  • Aquesta donació fou confirmada el 1106 pel bisbe de Girona.
  • L’edifici actual és una mostra de romànic tardà, acabat potser ja entrat el segle XIII, per la qual cosa la consagració del 1117 correspon a un edifici anterior.
  • L’any 1424 el priorat passà a dependre del Sant Pere de Besalú,
  • Del 1592 a la desamortització de 1835 de Sant Pere de Camprodon.
  • Va fer funcions de parròquia fins al 1936, però després de la guerra la parroquialitat es traslladà a la nova església del poble.
  • Fou declarat monument nacional l’any 1981.
  • L’any 2013 es van portar a terme treballs de consolidació en la zona del presbiteri aixecant el darrer paviment col•locat sobre l’antic enllosat i eliminant el desnivell interior ocasionat per les obres realitzades a mitjans del segle XX.
  • Durant aquests treballs es va localitzar el paviment original de l’església romànica consagrada el 1117 als dos absis laterals i al principal.

És un edifici de planta basilical amb tres naus i tres absis decorats, a l’exterior, amb arcuacions llombardes i, el central, amb columnes adossades.

La nau central, més alta que no les laterals, és coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per arcs torals que arrenquen de pilars amb semicolumnes adossades amb capitells corintis.

Les naus laterals, més baixes, són cobertes amb voltes de quart de cercle.

La nau central comunica amb les laterals a través d’arcs formers de mig punt que recolzen sobre columnes adossades als esmentats pilars.

Fou bastida amb pedra vermellosa del país.

La porta d’accés, centrada al mur de ponent, té un timpà llis sobre llinda i muntants també llisos.

Les arquivoltes, decorades, descansen sobre dos parells de columnes (les del costat dret han desaparegut, però). Posteriorment s’hi adossà un atri amb teulada a doble vessant sobre encavallades de fusta.

A la façana oriental es va enderrocar un dels absis per construir-hi la sagristia el 1752.

L’altre absis lateral és senzill, decorat amb arquets de mig punt damunt els quals corre una cornisa adornada amb dents de serra i mènsules.

L’absis central és el més decorat, amb arcuacions cegues que recolzen sobre semicolumnes amb capitells, un fris de dents de serra i una cornisa sobre permòdols, damunt la qual recolza el ràfec de la teulada.

Al centre de l’absis s’obre una finestra amb una arquivolta sobre columnetes.

El campanar fou construït vers 1791-92, adossat al costat S de la façana.

Per fer la porta s’empraren les restes d’un antic retaule.

És una gran planxa de fusta on hi ha representat Sant Pere, amb vestit i túnica llarga, remarcada per grans plecs que donen a la figura volum i elegància.

A la mà esquerra porta les claus simbòliques i a la dreta un llibre. El seu estat de conservació és molt dolent.

Hi ha una pica baptismal situada a la nau lateral esquerra, d’immersió; amida 1,20 m de diàmetre i 82 cm d’alçada.

Antigament estava adossada a un mur lateral de l’església. va ser realitzada per un autor amb grans influències orientals (demostrades pels turbants i tocats que coronen les figures) i amb un estic arcaic.

Hi foren esculpits estilitzats fullatges, la degollació dels Sants Innocents, dos homes i una dona resant, Sant Pere amb la clau simbòlica a la mà esquerra i la dreta amb actitud de beneir; s’hi pot veure les lletres gregues alfa i omega, el nom del Salvador, i les lletres M N A que alguns estudiosos han volgut veure com les inicials de l’autor; d’ésser així seria de les poques signatures romàniques que han arribat fins a nosaltres.

També hi ha tres piques sense decoració que eren utilitzades per guardar l’oli de les llanternes aportat, com ofrena, pels fidels. Dues d’elles es conserven dins de l’església monacal; la tercera davant la porta d’accés a la casa rectoral.

 

Dues de les piques amiden 58 cm x 94,3 cm x 64 cm.[1] La tercera: 58 cm x 77 cm x 55,5 cm.

El retaule neoclàssic, trobat pels Amics de Sant Joan les Fonts, havia estat ubicat a la paret de la nau esquerra: acollida entre els seus capitells corintis, frontons i columnes estriades a l’antiga Majestat de Sant Joan, conservada actualment en el museu de Girona.

És de fusta, i fou daurat i enguixat al damunt. Actualment l’associació esmentada, té en projecte la seva restauració i possiblement ocupi, dins de l’església, el seu lloc primitiu.

Els capitells estan decorats amb fauna mitològica i els restants decorats amb fullatges (capitells corintis).

El Monestir de Sant Joan les Fonts és una obra del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Antiga església i convent de Sant Francesc de Granollers

Durant uns dies us estic presentant diferents Esglésies d’arreu de la província de Barcelona.

L’Antiga església de Sant Francesc, esta situada en el carrer d’Antoni Espí i Grau 1 amb carrer de Corró de Granollers.

Us passo la seva historia :

  • En la sessió del Consell del 25 de maig del 1571, s’exposa que la vila cada dia augmenta de focs i té necessitat de l’assistència als malalts, raó per la qual es feia necessari erigir un convent de frares
  • L’antic convent de Sant Francesc de frares mínims, fou fundada el 1578.
  • Fou desamortitzada el 1835 i oberta al culte com ha esglesia.
  • Durant l’any 1936, en què va esser incendiada.
  • El 1956, un cop restaurada, era convertida, sota el patrocini de Pere Maspons i Camarasa, en la Casa de Cultura Sant . Francesc,
  • Alberga actualment una sala d’actes, sales d’exposicions i l’hemeroteca municipal.

Es conserva l’església i part del convent, convertit en Casa de Cultura. Te dues portes gairebé iguals, una al frontis i una altra al lateral.

Les portalades, de columnes jònico-romàniques i basament amb decoració floral, són coronades per un frontispici triangular amb tres boles.

Al frontó hi ha un escut dels Perpinyà, donadors dels terrenys.

La planta és d’una sola nau sense creuer amb absis pla i quatre capelles, que segueix l’estil greco-romà. Te tres arcades inferiors i sis superiors de maons sense arrebossar.

La Casa de Cultura Sant Francesc és una obra neoclàssica de Granollers protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Columnes de l’antiga Fàbrica Albiñana Ribas o Vapor Albiñana de Terrassa

L’antiga Fàbrica Albiñana està formada per un complex de naus paral•leles que ocupen un parell d’illes de cases compreses entre els carrers de Sant Gaietà, Cervantes, Mare de Déu dels Àngels i Sant Valentí. Algunes de les naus de la Fàbrica Albiñana varen ser enderrocades.

Testimoni son les columnes que agrupades forment un monument situat a la Rambla d’Ègara, en un costat de l’edifici de BBVA a Terrassa.

La Fàbrica Albiñana Ribas,  va ser coneguda també com el Vapor Albiñana i popularment com la Farinera.

Us passo un enllaç amb mes detall sobre aquesta antiga Fabrica :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/04/fabrica-albinana-i-ribas.html

L’antiga Fàbrica Albiñana, és un conjunt d’edificis del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Mercat d’Hostafrancs de Barcelona

El Mercat d’Hostafrancs, està situat entre l’illa del carrer Creu Coberta  93, carrer d’Àliga , carrer d’Hostafrancs  i carrer de  Vilardell en el Districte de Sants de Barcelona.

El Mercat d’Hostafrancs és un mercat municipal de Barcelona ubicat al barri d’Hostafrancs.

Us passo la seva historia :

  • La construcció d’aquest mercat respon a la necessitat d’abastir un barri que va tenir un gran boom demogràfic gràcies a les fàbriques que hi havia.
  • L’ajuntament encarregà a Antoni Rovira i Trías la seva construcció en uns terrenys on hi havia hagut una bòbila.
  • Es va inaugurar l’any 1888. Cal dir que aquest arquitecte va fer per les mateixes dates el mercat de la Concepció i els dos edificis són pràcticament idèntics.
  • Ha estat objecte de reformes als anys 80 i 90 del segle XX .

El Mercat d’Hostafrancs  consta de tres naus, la central més ample i alta, amb coberta a doble vessant cadascuna d’elles.

L’edifici té una base de pedra on es recolzen les columnes de ferro que aguanten una biga. Entre les columnes hi ha una barana de ferro i el tancament es fa mitjançant unes planxes metàl·liques. La biga està aguantada per unes peces de ferro forjat que fan de mènsules i, sobre les columnes, amb mènsules de ferro fos amb decoració vegetal.

Mentre que en les naus laterals aquesta biga fa de suport de la teulada, a la nau central té a sobre una estructura de ferro de columnes amb arcs de mig punt tancat amb vidre. Sobre aquesta estructura hi ha una biga que aguanta la teulada.

Seguint les vessants de les teulades hi ha una sèrie d’obertures que permeten el pas de l’aire. Als extrems de les teulades hi ha uns escuts decoratius de ferro.

L’interior està actualment dividit en dos pisos, la qual cosa no deixa entrar la llum natural a les parades i distorsiona la visió de l’espai original. A la planta baixa, en un espai ample i sense separacions, les parades es disposen en carrers i una sèrie de columnes de ferro fos aguanten unes bigues que suporten el pes del terra del pis superior.

A la primera planta s’ha ubicat una botiga. El mercat té una superfície total de 3.495 m2 i una superfície comercial de 976 m2. Actualment, disposa de més de 90 establiments amb una variada oferta comercial :

  • 60 establiments d’alimentació
  • 34 establiments de roba i parament
  • 2 pagesos
  • Una botiga d’Abacus
  • Un supermercat Supercor- expres

El Mercat d’Hostafrancs , és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé