Capella situada a poca distancia de l’antic Hostal de la casa de Baix i a prop de la C-25 a Grub.
Una placa explica que està dedicada a Sant Miquel dels Sants
I la seva col·locació a una paret d’un pou.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Dora Salvador
El Castell de Voltrera està en la Urbanització de can Vilalta d’Abrera.
Situat el Castell a dalt d’un turó on es pot observar una gran vista del Baix Llobregat.
Us passo la seva història:
El castell de Voltrera d’Abrera són unes restes de murs, encara notables, amb la capella romànica de Sant Pere molt a prop, també en ruïnes.
Aquesta és la part més antiga del castell, datada vers el segle XI.
La resta ha estat molt modificada i reconstruïda en època moderna, quan n’eren senyors els Despalau i Amat.
La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades,
amb les parets bastides amb petits còdols i reble a les parts baixes i tàpia a les altes.
La capella és a la banda occidental, fora del recinte però adossada a aquest, fent muralla.
És una petita construcció característica del primer romànic.
Té una nau amb un absis semicircular i en els murs laterals, molt a prop de l’absis, hi ha excavades a la paret dues absidioles.
Al parament exterior té ornamentació llombarda però només a la façana de tramuntana.
Tocant a la capella hi ha un arc de pas força colgat que podria ser del segle XVI.
Des de fa un temps es realitzant obres de restauració importants.
El Castell de Voltrera és un edifici del municipi d’Abrera. És una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Altres
El mas Can Masferrer del Polígon industrial de Can Masferrer de Montornès del Vallès (Vallès Oriental)
Us passo la seva història:
És una masia de façana rectangular, en la que els seus elements es distribueixen de forma simètrica respecte a un eix central i vertical,
que ve marcat per la portalada d’accés, adovellada i de mig punt, i per una finestra central.
A dreta i a esquerra s’hi situen també formant dos eixos verticals, dues finestres, havent estat les inferiors ampliades posteriorment igual que les tres obertures d’ arran de la teulada (originàriament hi havia una porxada oberta amb arcs rebaixats).
Sobre el mur de la façana, encara es nota l’existència d’antics esgrafiats de formes simètriques, així com un rellotge de sol.
La teulada és de tres vessants.
Can Masferrer és una masia de Montornès del Vallès (Vallès Oriental) protegit com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Des del mas Sauleda, us cal agafar el camí cap als plans de la Sauleda, el primer trencall a l’esquerra, dins del municipi de Calldetenes. El Refugi elemental rep el nom perquè es troba a prop de la casa de la Sauleda.
L’existència d’aquests refugis es troba lligada a la presència de tropes republicanes al terme de Calldetenes durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
L’amplada total del túnel és de 60 cm. Als quatre metres de distància de la boca, el túnel gira fent un angle recte a la dreta, en sentit ponent.
Es tracta d’un refugi elemental molt ben conservat en el qual s’hi pot accedir fàcilment.
Important : Des de la masia, aconsellem que aneu a peu, el camí d’accés està molt ple de vegetació, roderes molt macades, algun roc, per tant, amb un vehicle normal tindríeu problemes per seguir fins aquest Refugi.
Recull de dades : Varis i propi
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Farinerç
El Molí fariner de Can Pedrosa està situat en la carretera de la Fatjol de Sant Just Desvern.
Us passo la seva història:
Molí fariner hidràulic que conserva gairebé la totalitat de la seva estructura.
Un molí fariner de bassa, que captava l’aigua de la riera. A la part superior hi ha part de la bassa soterrada.
L’aigua passava per un cup (pou) i amb la seva força movia el rodet del molí.
D’aquesta manera els pagesos molien el blat per fer farina.
Conserva la totalitat del cup, la volta sencera del carcabà amb les canalitzacions internes i externes.
No es conserven les pedres del molí.
El portal d’entrada, situat a la façana nord, té un arc gòtic apuntat.
L’antic molí fariner de Can Padrosa és un monument arquitectònic del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
L’Església de Sant Martí de Riudeperes està situada a l’est del terme, vora el torrent de Sant Martí, al peu de la carretera local BV-5201, que el connecta amb Sant Julià de Vilatorta per l’est i amb Calldetenes i Vic per l’oest. La carretera BV-5215 el connecta amb Folgueroles.
Us passo la seva història:
L’edifici original, aixecat al s.XI
Va ser ampliat amb una portada al mur oest durant el s.XII.
Anys més tard va ser protegida per un atri. Aquest atri va ser desmuntat posteriorment per allargar la nau de l’església.
Durant els ss.XVI i XVII s’hi van afegir dues capelles laterals, una a cada banda de la nau, es va fer una volta nova i es va construir un campanar de torre que, potser, en substituí un d’anterior.
L’església és d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular,
decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes.
la porta, encara situada sobre el mur de ponent, està coronada per un ull de bou.
De l’antiga portalada del s.XII se’n conserven algunes restes a l’interior de l’església.
Cal destacar una arquivolta decorada amb elegants motius vegetals.
Davant de la porta hi ha un recinte tancat que distribueix, mitjançant portes, l’accés a diferents llocs,
com el cementiri, l’hort veí, la porta de l’església, l’accés a l’espai que voreja el mur de tramuntana, i l’accés des de la carretera.
Recull de dades: Viquipèdia i Catalonia Sacra
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
La Capella de Sant Jeroni està situat al final del camí de Sant Jeroni, a tocar del cementeri de Sant Pere de Riudebitlles.
Capella edificada al s. XVII en honor a Sant Jeroni en motiu d’un vot del poble per haver-lo lliurat de la pesta.
La capella de Sant Jeroni és un edifici d’una sola nau amb absis poligonal i capelles a la banda lateral esquerra.
La coberta és a dues vessants.
La façana, d’estructura molt senzilla, presenta un portal frontal allindanat i amb un petit òcul.
Sobre la porta hi ha un escut i la data del 1762.
La capella fou bastida el 1762, segons consta a l’escut que hi ha a la façana.
La Capella de Sant Jeroni és una església del municipi de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Les Tines dels Manxons es troben a la sortida del poble, al costat esquer de la carretera BV 3003, direcció a Sant Mateu de Bages.
Als Manxons, un barri situat a l’oest del nucli de Callús al costat del riu Cardener hi trobem les Tines dels Manxons.
Aquestes antigues tines a peu de vinya són un testimoni històric de l’activitat vinícola que hi va haver al Pla de Bages al s.XIX.
La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX.
Quan el Bages posseïa una de les superfícies més extenses en vinya plantada de tot Catalunya.
La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d’assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport.
Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9.
Encara avui es conserven unes quantes tines agrupades en filera
i construïdes en tàpia que darrerament s’han rehabilitat i museïtzat parcialment per tal de poder-les visitar.
Cal dir que a la part exterior i a un breu cartell informatiu que les contextualitza.
És possible veure’n l’interior des de fora ja que s’hi ha instal·lat un polsador de llum per il·luminar-les.
També és possible accedir-hi demanant la clau a l’ajuntament prèviament.
Actualment, aquest conjunt patrimonial està catalogat en l’Inventari de Béns Culturals elaborat per la Diputació de Barcelona.
Recull de dades: Ajuntament de Callús i Altres.
Adaptació al Text . Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpìntero
S’arriba al Domus o Castell de Sala-d’Heures, per una pista que porta el seu nom des de Santa Eugènia de Berga.
Us passo la seva història:
Les llindes esculpides duen una inscripció llatina; el timpà, també esculpit, porta l’anagrama de l’alfa i omega amb una creu. Aquestes restes es guarden a l’interior de l’anomenat nou castell, penjades en una paret de cara a migjorn, prop de la capella de la Mare de Déu del Carme, la qual fou construïda per encabir les despulles de Santa Amància, nena màrtir romana portada de les catacumbes de Roma que abans havia descansat a la capella de Sant Joan.
La capella de Sant Joan d’Heures és un edifici romànic, de factura simple. Està orientada de migdia a nord, a causa del pendent del lloc on fou construïda. És de planta rectangular, construïda amb carreus grossos combinats amb carreuades. Al mur de migdia hi ha la porta, rectangular però amb llinda semicircular, una finestra d’arc de mig punt al damunt i un campanaret d’espadanya coronant la façana. La capella serveix avui de recer d’algunes pedres treballades procedents de l’antiga torre i de les velles ruïnes.
El casal actual fou construït prop de les ruïnes de l’antic casal, malmès pels francesos el 1809, que incloïen una torre rectangular i la capella de Sant Joan, l’única que ha pervingut. Tant el castell nou- ara una moderna mansió de pedra d’estil neoromànic- com la capella de la Mare de Déu del Carme foren construïts entre 1930 i 1934. L’antiga torre rectangular restà dempeus fins al 1937.
Les úniques restes que han pervingut de la torre romànica de Sala d’Heures són la capella de Sant Joan, dues llindes esculpides procedents del frontispici de la torre i un timpà, un conjunt declarat bé cultural d’interès nacional.
Nota: L’accés al Domus o Castell Sala-d’Heures, és totalment privat. !
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies: Araceli Peix i Ramon Badia
La masia de Can Parellada esta situada sobre la riera de la Salut de Sant Feliu de Llobregat.
Us passo dades de la seva historia:
Es tracta d’una masia de planta basilical de finals del segle XVIII en la qual, dins de la senzillesa de la façana destaquen la porta dovellada d’entrada, la finestra de la primera planta (amb brancals, ampit i llinda de pedra), i les espitlleres de la darrera planta.
Té un petit pati tancat al davant. Prop de la masia, en un nivell més baix, a prop del torrent hi ha la font de Can Parellada, amb un safareig.
Can Parellada és una masia de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero
Terra, aigua i racons 