Castell – Cartoixa de Vallparadís de Terrassa

El Castell – Cartoixa de Vallparadís és una antiga edificació de Terrassa, situada vora el torrent de Vallparadís, s’hi accedeix pel parc de Vallparadís i pel carrer Salmerón.

Des de 1959 és la secció principal de les sis que actualment conformen el Museu de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • El primer esment d’una fortificació vora el torrent de Vallparadís es troba en un document del 1110, quan Berenguer de Sanlà i la seva dona Ermessendis compren al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, unes terres per construir-hi la seva residència senyorial.
  • El castell de Vallparadís, doncs, pertanyerà a aquesta família, que van adoptar el cognom de Terrassa, fins al 1344, en què Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa, cedeix el castell a monjos cartoixans d’Escaladei i de la seva filial de Sant Pol de Mar
  • La seva nova funció de monestir van introduir reformes importants, com la creació del claustre a l’antic pati d’armes, la sala capitular i la capella.
  • Com a cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís subsistirà fins al 1413, en què la comunitat es trasllada a Tiana, a la nova cartoixa de Montalegre.
  • Aquell any passa a mans dels carmelitans de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i, més endavant, és adquirida per Jofre de Sentmenat el 1432.
  • Els Sentmenat van ser els senyors de la quadra de Vallparadís fins al 1830, en què aquest territori va passar sota la jurisdicció del municipi de Terrassa.
  • L’antic castell, aleshores esdevingut una gran masia, encara va ser adquirit, el 1852, per la família Maurí.
  • El 1944 fou declarat monument històric.
  • El 1947 els Maurí el van cedir a l’Ajuntament de la ciutat, que, després d’una intensa i fantasiosa campanya de restauració i reconstrucció duta a terme per l’arquitecte Alexandre Ferrant,
  • El any 1959, es va decidir instal·lar el Museu de Terrassa.

El Castell actual, que conserva poques restes de l’original, voltat d’un fossat i amb una gran torre central,  és de planta rectangular, de murs amb espitlleres i amb quatre torres quadrades als angles i tres bestorres al mig dels costats nord, est i sud.

Les transformacions arquitectòniques per adequar-lo a les funcions com a cartoixa encara es conserven.

Hi destaca el claustre, de dos pisos  l’inferior d’obertures bastant irregulars, i el superior més uniforme, d’arcs apuntats i capitells geomètrics sense decorar, amb l’antiga sala capitular al costat est, coberta amb volta de creueria.

L’antiga església del Monestir és la sala anomenada avui el Tinellet, de coberta plana aguantada per quatre arcs apuntats diafragmàtics.

Us passo un enllaç amb mes dades sobre el Castell – Cartoixa :

https://www.terrassa.cat/castell-cartoixa-vallparadis

En relació al Museu Municipal d’Art, alberga l’exposició permanent i disposa d’una sala d’exposicions on s’exhibeixen les col·leccions del seu fons, formades per peces arqueològiques i artístiques provinents de la ciutat, del terme municipal i de la comarca, que procedeixen de la col·lecció de l’antiga Biblioteca Museu Soler i Palet, creada el 1928 per l’advocat i historiador Josep Soler i Palet i situada al centre de Terrassa.

També conserva la col·lecció d’aparells de ràdio d’Eudald Aymerich, que va cedir-la a la ciutat el 1974, entre altres objectes.

El Castell i el seu fossat estan protegits pel Catàleg de Monuments Historicoartístics de Catalunya i classificats com a Béns Culturals d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia, i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Monestir de Santa Maria de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus està situat dins del poble de Santes Creus i que pertany al municipi de d’Aiguamúrcia.

Us passo punts de la seva historia :

  • Va ser fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial.
  • Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou van ser mecenes del monestir i van escollir ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major.
  • L’església, va ser oberta al culte el 1225, es un exemple de la transició del romànic al gòtic.
  • El claustre de l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de Santes Creus, construït entre el anys 1313 i 1336.

Tot i oferir sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster.

Contrasta amb l’esplendor del claustre, del segle XIV, el primer d’estil gòtic de la Corona d’Aragó.

Un estudi i restauració dels panteons reials, el 2010, van permetre descobrir les restes de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, els únics reis de la Corona d’Aragó les restes dels quals han pervingut intactes.

El Monestir està dins de la Ruta del Cister, i actualment no té vida monàstica.

Podeu visitar també, el Museu del Monestir de Santes Creus, on es conserva un conjunt de peces procedents de diversos indrets del cenobi i del claustre romànic.

Per a més informació us passo l’enllaç de la enciclopèdia catalana, on esta molt detallada la seva historia :

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0059700.xml

Del poble de Santes Creus, cal destacar  diversos llocs d’interès relacionats amb l’edifici monàstic :

El pont de pedra fet construir el 1549 per l’abat Jaume Valls, la creu de terme gòtica del segle XIV,

la petita església barroca de Santa Llúcia de mitjan segle XVIII i l’antic celler cooperatiu modernista.

El Monestir de Santes Creus, va ser declarat monument nacional  durant l’any1921.

 

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

Historia del Monestir de Santa Maria de Poblet

El Monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany i de l’Espluga de Francolí.

Us passo la seva llarga historia :

Ramon Berenguer IV va fer una donació de terres al monestir cistercenc de Fontfreda, a Occitània.

Aquests van enviar dotze monjos, que van fundar el monestir a Poblet el 1151 consagrant-lo a Santa Maria.

El principi era un petit monestir, que es va anar incrementant amb altres donacions del propi Ramon Berenguer IV i de nobles i senyors,

arribant a ser Poblet un dels grans propietaris del país amb unes possessions que abastaven des de pastures del Pre-Pirineu fins al nord del País Valencià.

Alfons el Cast i Jaume I van ser dels primers que van ser enterrats a Poblet.

Pere III el Ceremoniós, elegí el monestir com a Panteó Reial de la Corona Catalano-Aragonesa, per a ell i la seva descendència.

En poc temps, Poblet va ser important  a nivell de cultura de la zona, amb una biblioteca que encara conté avui llibres i manuscrits, tan significatius com el manuscrit més antic conservat de la Crònica de Jaume I el Conqueridor, fet copiar per l’abat Copons al segle

XIV.

L’esplendor del monestir es va apagar momentàniament al segle XIX, quan la Desamortització de Mendizabal va obligar als monjos a abandonar Poblet, venent-se les seves terres en pública subhasta i patint una greu espoliació.

A partir d’aquí, s’inicia una important degradació que va malmetre d’una forma significativa els edificis del Monestir, arribant a un nivell de destrucció tan gran que el monestir era quasi un conjunt de ruïnes.

Durant l’any 1930 es va crear un Patronat que vetllaria per la restauració i posterior conservació del Monestir.

A l’any 1940 Poblet torna a tenir comunitat monàstica.

Si violeu mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Poblet

També us detallo, la Web oficial del Monestir de Poble :

http://www.poblet.cat/index.php?&&&&Y2E%3D

Poblet és declarat Monument Nacional l’any 1921.

El Monestir de Poblet va ser reconegut per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.

 

 

Text adaptat : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona

El Monestir de Santa Maria de Valldonzella, esta situat entre el carrer Cister, 39-45 , la plaça de Calvó, 3, el carrer Claravall, 1-3, el carrer Jesús i Maria, 18-30 i el carrer de Vista Bella, 16-20 de Barcelona.

Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges de l’Orde del Cister.

Valldonzella ha estat, a través dels segles, una comunitat itinerant, perquè una sèrie de circumstàncies han fet que les monges haguessin de traslladar-se diverses vegades d’un lloc a un altre.

Us passo la seva llarga historia :

  • La comunitat es constituí a Santa Creu d’Olorde, el 4 de novembre de l’any1237, per la donació que féu el bisbe de Barcelona de l’església de la Santa Creu d’Olorde a una comunitat de monges que seguís la Regla de Sant Benet.
  • Ja formada la comunitat cistercenca, l’any1259, els conflictes bèl·lics del rei Jaume I amb els nobles catalans obligaran a les monges a refugiar-se a Barcelona i, quan pogueren tornar al monestir, el bisbe Arnau de Gurb, perquè visquessin més protegides, no volgué que residissin més en un despoblat.
  • Aleshores fou construït, fora de les muralles de la ciutat, un monestir nou prop de la Creu Coberta, gràcies a l’auxili dels fidels als quals el bisbe concedí indulgències si ajudaven a la comunitat.
  • La situació del monestir i l’observança monàstica de la comunitat van fer que, al s.XIV, els reis i la cort, en entrar o sortir de Barcelona, s’hostatgessin sovint a Valldonzella.
  • Fins i tot fou a Valldonzella on el 1410, va morir el rei Martí l’Humà.
  • Al s.XVII, aquest monestir fou destruït en la Guerra dels Segadors.
  • Al s.XVII, les monges anaren a residir al Priorat de Natzaret, a l’interior de la ciutat, prop del portal de sant Antoni de la muralla.
  • Aquest altre monestir fou cremat durant la Setmana Tràgica de 1909 i les monges foren acollides caritativament per la família Manuel Valls i Martí a la Torre dels Pardals, a la Sagrera.
  • Després d’aquest fet, l’abadessa Esperança Roca i Roca, aconsellada pel director espiritual de la comunitat, el futur bisbe Torras i Bages, emprengué la construcció del nou monestir, l’actual.
  • L’any 1913, la comunitat pogué habitar ja el monestir nou, bé que l’església no pogué ser acabada i consagrada fins al 1922.

L’actual edifici va ser obra de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, en l’estil més modern de l’època, actualment anomenat “modernisme català”.

És un estil amb reminiscències de l’art medieval.

Cal destacar, especialment l’església, la bastida, així com tota la resta del Monestir,  que estan formats amb maons vistos, la qual cosa dóna a l’exterior un cert aire “mudéjar”.

L’església és d’intenció general goticista però imaginativa, per exemple:

  • En els finestrals amb vitralls .
  • Els reforços ornamentals dels arcs dels creuer .
  • Té una estructura i una mecànica perfectament gòtiques, com el creuer i la nau central.

En conjunt, presenta una gran força arquitectònica i decorativa.

Us passo la seva Web, que crec està molt elaborada :

http://www.valldonzella.cat/

Per a mes dades podeu consultar a l’enllaç de Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Valldonzella

I de Monestir de Catalunya, us passo mes informació :

https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02vall.htm

Us puc dir que sols mirar el gran edifici, dona una gran tranquil·litat espiritual i com si haguéssim retrocedit uns segles en rere…

 

 

Recull de dades : Monestir de Valldonzella, Viquipedia, Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Margarida i jaciment arqueològic de Martorell

L’església de Santa Margarida, esta al costat del cementiri de Martorell.

S’accedeix des de la carretera de Martorell a Gelida (km. 0,5), seguint el desviament que condueix al cementiri municipal de Martorell, esta indicat per cartells.

De fet , l’església de Santa Margarida de Martorell és un jaciment arqueològic format per una basílica paleocristiana, una necròpolis paleocristiana i medieval, un nucli d’hàbitat, una sagrera medievals i una església romànica.

Dades històriques :

  • De l’església paleocristiana no es conserva documentació.
  • Datada al segle VI per la seva estructura tipològica.
  • No es sap, si en origen fou parròquia o, potser, monestir.
  • Sobre les restes de l’antiga al s. XII (finals) hi fou construïda una església romànica, que seria la parròquia de l’antic priorat de St. Genís de Rocafort, documentat el 1042 quan fou dotat per Guillem de Castellvell.

El jaciment és gestionat pel Centre d’Estudis Martorellencs, té la condició d’extensió del Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.

És objecte d’un projecte de recerca arqueològica que impulsa el Centre d’Estudis Martorellencs des de l’any 1972, al que s’incorporà el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona a partir de l’any 1981.

L’església de Santa Margarida és situada al centre de la plana de suau pendent que s’estén entre la serra de l’Ataix i el Montgoi i el riu Anoia, al terme municipal de Martorell.

Un espai que correspon a l’àmbit territorial de l’antic monestir de Sant Genís de Rocafort. Es tracta de terrenys dedicats al cultiu durant bona part de la seva història i avui fortament pressionats pel traçat de l’autopista AP-7 i per la presència d’algunes activitats extractives i industrials del ram de la construcció.

L’església és de tipus paleocristià construïda en època visigòtica només es conserva en planta.

És situada sota de l’església, que fou parròquia del priorat de Rocafort, de Santa Margarida (romànica).

L’església paleocristiana és de nau única, amb capçalera tripartida formada per tres cambres arrenglerades i adossades a un mur de fons recta.

L’abissis és de secció semi circular (dibuixa un arc de ferradura) i conté basament d’obra de l’altar. Les cambres laterals, segurament, sagristies, són de planta rectangular. Dins de l’absis hi ha tres nivells de paviment, l’inferior dels quals en fou arrencada la capa superficial, i les altres dos són d’ opus signinum.

L’aparell és fet amb còdols i pedres sense treballar, amb carreus bastant gran.

Per saber mes dades arqueològiques de Santa Margarida, podeu consultar a :

https://sites.google.com/a/intranetcem.net/santa-margarida/

L’església de Santa Margarida, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a altres fons consultades

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic monestir de Santa Maria de Lluçà

Santa Maria de Lluçà està situada al terme de Lluçà, als peus del Castell, voltada per masies, conreus, boscos i pastures que recorden el recent passat autàrquic de les cases de pagès.

Us passo la seva historia :

  • Fundada en l’antiga parròquia de Santa Maria de Lluçà (905), pels senyors del castell,
  • Fou el primer prior Pere de Sagàs (1168-1185).
  • Al gran moment d’esplendor de final del segle XIII, segueix la decadència del segle XIV i especialment del XV.
  • El 1592 va ser secularitzada com totes les canòniques regulars.
  • En una època incerta entre el 1581 i el 1661 hom construí el campanar, de planta quadrada i de tres pisos, d’estil barroc.
  • Al segle XVII, es va refer la façana de l’església reaprofitant la porta.
  • La ferramenta romànica, datada entre 1170 i 1300.
  • Des de mitjan segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de Vic.

L’antic monestir de Santa Maria de Lluçà,  és un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s’obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte.

La capella de migdia acaba amb un petit absis semicircular, mentre que a la de tramuntana l’absis va ser substituït per la capella del Santíssim del segle XVIII. La volta de canó apuntat, fou refeta després dels terratrèmols del segle XV.

Als peus de la nau hi ha el cor sobre un arc rebaixat, sota el qual el 1954 van ser descobertes les pintures murals del segle XIV que es poden contemplar en el petit museu annex.

A migdia de la nau hi ha el petit claustre, de planta irregular, els capitells del qual estan estretament relacionats amb els de Ripoll. La iconografia dels capitells és de motius zoomòrfics i vegetals, només hi ha un capitell amb una imatge antropomòrfica.

Al subsòl rocós sobre el qual s’assenta Santa Maria de Lluçà han aparegut gran nombre de tombes antropomòrfiques que es poden datar de principis del segle X.

Conserva una pica baptismal romànica procedent de l’església de Salcelles.

La Mare de Déu de l’altar major és una rèplica recent de la romànica, desapareguda l’any 1936. Al Museu Episcopal de Vic es conserva el frontal i laterals d’altar i una creu de fusta policromada del segle XIII dels que en podem veure les rèpliques in situ.

Santa Maria de Lluçà és una obra de Lluçà  declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lluça i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez

Pont de Pedret de Cercs

L’accés al Pont de Pedret, es fa des del Passeig del Vall de Berga, al final del qual en direcció al cementiri, en la carretera de Manresa a Berga en direcció Guardiola de Berguedà, tot passant per la variant de Berga, cal agafar l’entrada “Berga Centre” i seguir el camí que passa per davant l’institut Guillem de Berguedà, que de fet, és una pista senyalitzada i que al cap d’uns 3 quilòmetres, ens porta al Pont Medieval de Pedret.

És l’únic pont per accedir a l’església de Sant Quirze de Pedret.

L’origen del Pont de Pedret, és medieval, formaven part la major part dels fonaments de construccions, avui desaparegudes. Degut al caràcter segurament popular d’aquestes construccions, no tenim massa notícies històriques que ens en parlin.

Us passo la seva historia :

  • L’alou de Pedret és documentat des de l’any 983 com una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
  • L’any 1168 es va identificar amb l’actual església de Sant Quirze de Pedret, a precs de Bertran d’Avià.
  • La família Avià, aleshores residents a Berga devien protegir el lloc l’any 1286
  • Ramon d’Avià deixà en el seu testament sis diners per l’obra del pont de Pedret “et operi pontis de Pedreto. VI. denarios”. Gràcies a aquesta notícia s’ha pogut datar el pont.
  • Es creu que les parts més antigues del pont poden correspondre al segle XIII, coincidint amb el primer esment del monument a les fonts antigues.
  • A més, s’observen reformes importants probablement fetes a la centúria següent, i d’altres en època moderna, potser del segle XVII.
  • La intervenció arqueològica no afecta la caixa del pont sinó que es limita a la neteja de l’entorn immediat i a l’excavació aigües avall dels sediments de terres que podien haver quedat estratificades, com també als dos caps del pont on s’hi han acumulat terres.

És un Pont de pedra format per un gran arc apuntat central i altres tres, dos a la dreta i un a l’esquerra, de petits i de mig punt, un xic irregulars i rebaixats. És un element típic d’exemple de pont en esquena d’ase. S’eleva considerablement per sobre d’un estret obert sobre una plataforma rocosa on s’engorja el riu. Té una barana i un paviment de pedra.

En un paisatge clàssic de vora riu, en despoblat, condicionat per la carretera que hi duu, refeta i asfaltada, i pel traçat de la via del carrilet, avui desaparegut.

Sota el pont gòtic de Pedret hi ha una gran quantitat de forats que corresponen a diferents construccions medievals. Una primera sèrie de trenta forats col·locats paral·lelament i que travessen el riu a banda i banda. Podrien ser els orificis on s’encaixaven les bigues que sostenien un pont de fusta construït en època romànica.

Una mica més apartats d’aquest primer grup clarament diferenciat, trobem una altra sèrie de 12, 51 i 22 forats més que semblen correspondre a una reclosa d’un molí medieval de finals del segle X o començaments del segle XI. Es feien servir per encabir-hi les bigues d’una rústega resclosa de fusta.

Prop d’aquests forats hi ha restes del que deuria haver estat una canalització o  Consta que en aquest lloc hi havia un molí fariner al segle XVII i XVIII del que avui no en queden restes perquè les successives obres del ferrocarril les han destruït.

El pont i els forats que hi ha a sota són dues obres incloses en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera independent.

 

 

Recull de Dades : Ajuntaments de Cercs i Berga i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les de Terrassa

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les  està situat en el carrer Sant Ignasi, 1 de Terrassa.

Us passo dades de la seva historia :

  • És d’estil gòtic del segle XIV.
  • Aquest fragment prové del claustre del monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, destruït el 1873.
  • Va ser instal·lat al jardí de la casa Alegre del carrer del Nord, actualment desapareguda.
  • Posteriorment en l’emplaçament actual.
  • Algunes parts passaren al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu Santacana de Martorell i al museu d’art del Castell Cartoixa de Vallparadís de la mateixa ciutat de Terrassa, mentre que d’altres van anar a parar a col•leccions privades.

El fragment consta de deu arcs ogivals, d’un total de vint-i-cinc, sostinguts per columnes quadrilobulades i capitells decorats amb motius vegetals.

Els rosetons  en forma de rosassa muntades al basament on descansa l’arcada són de procedència desconeguda. N’hi ha quatre d’originals i els sis arcs restants són reproduccions.

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les és una construcció  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monestir de Sant Cugat del Vallès – 2ª Part #

El Monestir de Sant Cugat, conté elements preromànics, gòtics i renaixentistes, cal destacar el seu gran Claustre.

Construït entre els segles IX i XIV, a l’església hi trobarem la clàssica planta basilical de tres naus i tres absis, que s’assenten sobre les restes d’un castrum romà.

El temple es caracteritza per la sobrietat del romànic en la falta de decoració i la poca llum, i la grandiositat del gòtic gràcies al cimbori del segle XIII: una construcció de vuit cares amb grans finestres.

La prosperitat del segle XII va propiciar la construcció del primer pis del claustre, format per llargues galeries amb arcs de mig punt que descansen sobre parelles de columnes i diversos pilars, amb 144 capitells.

En un costat del Monestir , podem veure la gran font – cisterna, que ja em dedicat en el seu dia un article al Blog : Fonts naturals, aigua, muntanya i mes.

Per últim, cal destacar  el que roman avui en dia de les seves antiquíssimes muralles.

Per mes amplia informació, podeu consultar a :

https://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo16cuga.htm

i a :

https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-sant-pere-d-octavia-de-l-antic-monestir-benedicti-de-sant-cugat-del-valles/155/l_ca

Article de Totsantcugat sobre la restauració del rellotge del Campanar del Monestir :

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/cultura/l-ajuntament-restaura-el-rellotge-del-campanar-del-monestir_169933102.html

L’edifici Monestir de Sant Cugat del Vallès, va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1931 i forma part del Museu de Sant Cugat.

 

Dades : Ajuntament de Sant Cugat, Monestirs i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies

Monestir de Sant Cugat del Vallès – 1ª Part #

És una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès. El Monestir, va ser construït entre els segles IX i XIV, destaca pel seu claustre. Va ser el Monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona.

Per mes amplia informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Cugat

L’edifici Monestir de Sant Cugat del Vallès, va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1931 i forma part del Museu de Sant Cugat.

Nota : Altres elements destacats del Monestir, els oferirem amb l’article de demà.

 

Dades : Ajuntament de Sant Cugat, Monestir i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies