Trinxeres de Sant Miquel d’Abrera (Baix Llobregat)

Les Trinxeres de Sant Miquel estan situades a poc metres de la Urbanització de Sant Miquel d’Abrera.

A l’entrada d’aquesta Urbanització, cal seguir a peu per una pista de terra fins el jaciment arqueològic de les Trinxeres de la Guerra Civil Espanyola d’Abrera.

Aquest conjunt defensiu, format per diverses línies de trinxeres que s’enfilen pel vessant, quatre refugis annexos a la trinxera situada a la cota més baixa, i tres nius de metralladora dispersos pel flanc meridional, cal emmarcar-lo a les darreries de la Guerra Civil espanyola (1936-1939),

concretament, en el context de l’anomenada ofensiva de Catalunya,

una campanya militar ordenada pel cap de les forces faccioses rebels, el General Franco, que es va dur a terme entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer de 1939.

Aquest fou l’últim gran enfrontament del conflicte, i va sentenciar així la derrota de la legalitat republicana, que ja no fou capaç d’articular cap resistència.

L’objectiu d’aquesta operació era desfer el que quedava de l’exèrcit del Govern legítim de la República, en retirada cap al nord i Barcelona després de la derrota a la Batalla de l’Ebre, i tancar així la frontera amb França per evitar la fugida de persones…/…

Podeu continuar llegint a :

https://www.ajuntamentabrera.cat/serveis/accio-cultural/patrimoni-trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola-del-bosc-de-sant-miquel-d-abrera.htm

Us passo més dades sobre aquestes trinxeres :

https://www.llobregatdigital.cat/noticia/42554/les-trinxeres-de-la-guerra-civil-del-bosc-de-sant-miquel-dabrera-commemoren-els-82-anys-de#google_vignette

Recull de dades: Ajuntament d’Abrera i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Forn de Calç de Valldonzella de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)

Per anar al Forn de Calç de Valldonzella, cal sortir des de Sant Feliu de Llobregat, per la riera de la Salut, passareu molt a prop de l’ermita de La Salut, cal seguir per la pista que passat a prop de la Font i la masia de can Ferriol,

ara us cal seguir per la pista que puja a la dreta direcció a La Torre del Bisbe, i més tard les restes del monestir de Santa Maria de Valldonzella.

El Forn de Calç, està abans d’arribar a La Torre del Bisbe,

a l’esquerra del camí, un cartell indica on esta situat.

Aquest antic forn de calç és del segle XVIII.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Terme de Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat)

La Creu de Terme esta en un costat en el camí del cementiri o de Can Prats, de Sant Esteve de Sesrovires.

És una creu de ferro forjat composta per dos braços de secció quadrada rematats amb doble vora i decorats senzillament amb quatre peces de ferro recolzades sobre els quatre espais definits per l’intersecció perpendicular dels dos braços.

Aquesta està col·locada sobre un fust de pedra calcària quadrangular o prismàtica, feta de maçoneria amb arrebossat, la qual es sobreposa a una columna de secció quadrada feta de carreus de pedra.

Finalment, el conjunt descansa sobre una base de pedra de planta quadrada composta de tres nivells o graons de diferent alçada.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Torre Moruna de Castelldefels (Baix Llobregat)

La Torre Moruna esta situada en la Plaça de Torremoruna de Castelldefels.

Us passo la seva història:
• Originàriament era una torre de guaita que, situada en un turó davant del mar, als espadats del Garraf, formava part de la línia de vigilància entre la Torre Barona i la de Sant Salvador.
• El nom que porta actualment sembla que va ser posat per un dels propietaris del sector després de la Guerra Civil Espanyola.

És una torre de defensa, aïllada, de planta circular i cos cilíndric.


Està feta amb carreus irregulars disposats en filades i coberts en gran part d’heura que no deixa veure si es conserva alguna obertura.


L’alçada conservada és inferior als 3m.


La Torre Moruna és un edifici del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) declarat bé cultural d’interès nacional.


Recull de Dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Casino de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat)

L’antic Casino esta situat en el carrer de Sant Joan, 1 de Sant Esteve Sesrovires.

Us passo la seva historia:

  • El Casal Cultural El Casino es construeix entre els anys 1920 i 1925 per la societat el “Casino de San Esteban de Sasroviras”.
  • La façana, que data del 1921, és de finals del modernisme català.
  • L’any 1933 és arrendat a la Societat Coral Apolo com a seu de l’entitat.
  • Entre els anys 40 i 80, El Casino s’obre als socis cada dissabte, diumenge i vigílies de festius, que gaudeixen de balls i cinema. En aquest període, una colla d’associats hi representen muntatges teatrals.
  • El 1988 l’Ajuntament de Sant Esteve adquireix l’edifici.
  • Després de la seva rehabilitació, s’inaugura el 30 de desembre de 1990. En aquesta etapa El Casino, amb la Comissió de Cultura del Patronat Municipal al capdavant, veu néixer entitats i acull tot un seguit de noves propostes culturals.
  • L’any 2008, l’Ajuntament hi torna a fer importants obres de millora en seguretat i climatització. Es facilita l’accés pels camerinos, de nova construcció, i es canvia el pati de butaques. Amb una programació estable, amb activitat diària del teixit Associatiu Sesrovirenc i renovades il·lusions, El Casino s’obre a l’ús i gaudi de tots els veïns i veïnes.

És destacable la seva original façana, dividida en tres cossos, el central més elevat, emmarcats per pilastres rectangulars que s’eleven damunt del coronament ceràmic fent de peanya per sostenir esferes i gerros.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Angels Garcia – Carpintero

Castell i ermita de Voltrera d’Abrera ( Baix Llobregat)

El Castell de Voltrera  està en la Urbanització de can Vilalta d’Abrera.

Situat el Castell a dalt d’un turó on es pot observar una gran vista del Baix Llobregat.

Us passo la seva història:

  • Aquest castell va pertànyer a la baronia de Castellví de Rosanes.
  • El terme de Voltrera és esmentat des del 996.
  • Però el castell no és documentat fins al 1027; llavors n’era el senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví.
  • En fer testament el 1058 Ramon Guillem deixà el castell al seu fill Arbert.
  • Després fou senyor del castell Pere de Voltrera, fill de Guillem Ramon I de Castellví que l’hi havia deixat en el seu testament el 1110, tot consignant-hi que volia que fos clergue.
  • A la generació següent, el castell revertí de nou al llinatge troncal, ja que el senyor de Castellví, Guillem Ramon III, en testar el 1176 el deixà al seu fill Gombau. El llinatge posseïdor de la baronia s’esgota per línia masculina i passa per matrimoni als Montcada.
  • Des del segle XVI s’anomena castell de Vilalba.
  • Acabada la guerra de Successió els senyors que hi havien viscut per motius de seguretat, abandonen el castell per viure a la casa Vilalba, al peu d’aquest.

El castell de Voltrera d’Abrera són unes restes de murs, encara notables, amb la capella romànica de Sant Pere molt a prop, també en ruïnes.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Aquesta és la part més antiga del castell, datada vers el segle XI.

DGPC- 1983 / Generalitat de Catalunya

La resta ha estat molt modificada i reconstruïda en època moderna, quan n’eren senyors els Despalau i Amat.

Jordi Continjoch Boada / Generalitat de Catalunya

La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades,

Jordi Continjoch Boada / Generalitat de Catalunya

amb les parets bastides amb petits còdols i reble a les parts baixes i tàpia a les altes.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

La capella és a la banda occidental, fora del recinte però adossada a aquest, fent muralla.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

És una petita construcció característica del primer romànic.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Té una nau amb un absis semicircular i en els murs laterals, molt a prop de l’absis, hi ha excavades a la paret dues absidioles.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Al parament exterior té ornamentació llombarda però només a la façana de tramuntana.

Tocant a la capella hi ha un arc de pas força colgat que podria ser del segle XVI.

Des de fa un temps es realitzant obres de restauració importants.

El Castell de Voltrera és un edifici del municipi d’Abrera. És una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Altres

Molí fariner de Can Pedrosa de Sant Just Desvern (Baix Llobregat)

Farinerç

El Molí fariner de Can Pedrosa està situat en la carretera de la Fatjol de Sant Just Desvern.

Us passo la seva història:

  • En terrenys propietat de la masia de Can Padrosa es va edificar al segle XIV.
  • La primera referència documental sobre el molí la trobem el 1306, any de la seva construcció, però el molí canvià de mans constantment. Els seus propietaris útils o usuaris eren els santjustencs Ferrer Moragues i Arnau d’Horta.
  • A aquest mateix 1306 el senyor feudal, Guillem Durfort, era el propietari directe del molí.
  • El 1311 el senyor feudal ho va vendre a un mercader de Barcelona, Guerau Trilla.
  • El 1347 el molí apareix en un document de la catedral de Barcelona, citat com a molí mitjà, el que fa pensar en l’existència d’altres dos molins, propietat de Bonanat Teixidor.
  • El molí va deixar de funcionar aviat i no es va parlar d’ell fins al 1651, amb motiu de l’enterrament a la bassa del molí de tres morts de pesta que després van ser retirats.
  • A mitjan segle XVII el molí va deixar de funcionar.
  • A partir dels anys 60 del segle XX va servir de garatge d’una excavadora, i fins i tot d’abocador de runes.
  • L’any 1986 l’Ajuntament de Sant Just Desvern va decidir adquirir els terrenys.
  • El 1987 les restes es van incloure al Catàleg del Patrimoni Històric i Artístic Local. Tota la sala de les moles va quedar totalment coberta de terres i runes.
  • L’any 2001 l’Ajuntament va redescobrir el molí, iniciant un projecte de restauració per adequar-lo.
  • Fer-lo accessible, finalitzat l’abril de 2003.

Molí fariner hidràulic que conserva gairebé la totalitat de la seva estructura.

Un molí fariner de bassa, que captava l’aigua de la riera. A la part superior hi ha part de la bassa soterrada.

L’aigua passava per un cup (pou) i amb la seva força movia el rodet del molí.

Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya

D’aquesta manera els pagesos molien el blat per fer farina.

Conserva la totalitat del cup, la volta sencera del carcabà amb les canalitzacions internes i externes.

No es conserven les pedres del molí.

El portal d’entrada, situat a la façana nord, té un arc gòtic apuntat.

L’antic molí fariner de Can Padrosa és un monument arquitectònic del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Parellada de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)

La masia de Can Parellada esta situada sobre la riera de la Salut de Sant Feliu de Llobregat.

Us passo dades de la seva historia:

  • La masia de can Parellada va ser construïda durant el segle XII, al llarg dels segles, s’hi han fet moltes ampliacions i modificacions tal i com podem notar observant el seu aspecte exterior.
  • Una de les més importants es va produir el 1779, quan es va canviar la situació de l’accés principal.

Es tracta d’una masia de planta basilical de finals del segle XVIII en la qual, dins de la senzillesa de la façana destaquen la porta dovellada d’entrada, la finestra de la primera planta (amb brancals, ampit i llinda de pedra), i les espitlleres de la darrera planta.

Té un petit pati tancat al davant. Prop de la masia, en un nivell més baix, a prop del torrent hi ha la font de Can Parellada, amb un safareig.

Can Parellada és una masia de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre de Santa Llúcia de Martorell (Baix Llobregat)

La Torre de Santa Llúcia està situada en el Polígon de la Torre, en l’Av. Joaquim de Barnola i Bassols amb carrer del Vapor de Martorell.

Us passo la seva historia:

  • Data de començaments del segle XIII; el 1208 ja apareix citada en un document.
  • Anomenada Torre dels Crossos, a finals del segle XV va passar a la família Requesens, senyors de Martorell. Hi visqueren els Calders, procuradors seus.
  • Els Requesens posseïren la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes des del 1474, quan Joan II, després de la capitulació de Barcelona, malgrat l’antiga promesa que la vila no seria alienada de la corona i la continua oposició dels seus habitants, vengué la baronia a carta de gràcia a Lluís de Requesens i de Soler per 15.000 florins d’or d’Aragó.
  • Hi ha documents que indiquen que el febrer de 1519 hi va fer estada l’emperador Carles V.
  • Posteriorment, el 1551, també hi va pernoctar el seu fill i successor, Felip II, que era company d’infantesa de Lluís de Requesens i de Zúñiga, patge reial i lloctinent de Joan d’Àustria a la batalla de Lepant, que va ser qui va reconstruir la Torre de Santa Llúcia quan prengué possessió de la baronia a la mort de la seva mare, Estefania de Requesens, l’any 1549.
  • L’any 1641, durant la Guerra dels Segadors, els pagesos de la vila hi van calar foc revoltats contra el marquès de los Vélez, casat amb una Requesens, que aleshores era virrei de Catalunya i que havia entrat al poble a sang i foc.
  • La denominació Torre de Santa Llúcia és de l’any 1828, en què es va construir una petita capella a l’interior.
  • El 1871 es va bastir, annexa a la casa pairal,
  • La capella neoromànica dedicada a Santa Llúcia, l’interior de la qual va ser destruït l’any 1936.
  • Fins aleshores, cada 13 de desembre s’hi celebrava un famós aplec on acudien molts vilatans. Hi feien una ballada de sardanes a la gran era, una escudella general i s’hi compraven els torrons de Nadal a les parades que s’hi muntaven.
  • Al llarg de vuit segles, la hisenda agrària de la propietat va ser de les més importants i extenses del Baix Llobregat. La masoveria i multitud de parceries donaven vida a moltes famílies pageses en les terres més fèrtils del pla del Llobregat.
  • L’any 1963 els extensíssims terrenys de la finca es van expropiar i s’hi va construir un polígon industrial.
  • L’any 2004, les obres de l’AVE van fer enderrocar l’edifici de l’antic celler, construït a mitjan XIX i situat al costat del caseriu i de l’era.
  • Els últims masovers van habitar la casa i la van conservar fins a l’any 1981, però des que en van marxar s’ha anat deteriorant.
  • El 1991 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Local i el 2007 l’Ajuntament de Martorell la va adquirir a la família Barnola, els últims propietaris.
  • L’estat actual de l’edifici és d’abandonament. L’Ajuntament, actual propietari, no hi ha fet actuacions de protecció i conservació. La coberta té desperfectes greus i la pluja en va fent malbé tot l’interior.

La Torre de Santa Llúcia conserva elements gòtics, un pati d’estil renaixentista amb una doble galeria amb arcs i pilars,

celler – Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

i els antics celler i cavallerissa tenen pilars i voltes del segle XIV, a més de voltes catalanes del segle XVIII.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

L’edifici s’aixeca a l’entorn d’un pati rectangular, amb un pou, porticat en dos dels seus costats i amb escala recta exterior.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El pati té, als baixos, arcades escarseres sobre columnes de fust vuitavat i el pis té una galeria d’arcs el·líptics molt rebaixats sobre columnes de fust polilobulat.

Els únics detalls escultòrics són els escuts dels Requesens i dels Calders, els seus procuradors.

A la façana principal de la Torre hi ha el portal, fet amb grans dovelles, i diverses finestres gòtiques biforades tapiades.

Montserrat Pagès i Paretes – 1988 / Generalitat de Catalunya

N’hi ha algunes, també tapiades, a la façana lateral.

En aquesta façana hi ha dos altres cossos afegits: un és apaïsat, té balcons i finestres rectangulars i sembla obra posterior (segles XVII-XVIII)

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

i l’altre és la capella neoromànica del seu costat, construïda el 1871.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La Torre de Santa Llúcia és un edifici del municipi de Martorell (Baix Llobregat) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies: Ramon Solé

Molí d’Oli d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

El Molí d’Oli d’Olesa esta situat en el carrer de Clota, 30, d’Olesa de Montserrat.

Us passo dades de la seva historia :

  • L’any 1912, un conjunt de productors locals es van associar per construir el que seria el darrer molí d’oli Olesa, motivats pels problemes existents amb la resta de molins locals.
  • L’any 1992 es va crear la Fundació Agrícola Olesana, Fundació Privada que, amb la desaparició de les càmeres agràries, en va prendre el relleu en la gestió dels bens associats a la càmera local, entre ells el molí de l’oli.

Des d’aleshores s’han dut a terme diverses renovacions del molí, per tal d’adaptar el procés d’obtenció de l’oli a les noves tecnologies,

cercant sempre la màxima qualitat en l’oli obtingut, així com en la inclusió de nous equipaments com ara la rentadora d’olives.

El Molí d’oli es troba obert durant la campanya de recollida de l’oliva, entre finals d’Octubre i mitjans de Gener.

Per a més informació podeu consultar a :

http://www.molioliolesa.cat/normesUs.html

I també, us passo l’enllaç sobre l’Oli de Olesa :

https://www.olesademontserrat.cat/el-municipi/historia-cultura-i-festes/l-oli-d-olesa.htm

Recull de dades : Molí d’Oli Olesa i Ajuntament d’Olesa de Montserrtat

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé