Castellciuró de Molins de Rei (Baix Llobregat)

Castellciuró és un castell ubicat al municipi de Molins de Rei, al Baix Llobregat,

dins la serra de Collserola, a prop de l’ermita de Santa Creu d’Olorda i del Puig d’Olorda.

Us passo la seva historia:

  • Els basament pertanyen a l’alta edat mitjana.
  • Aquest edifici primerenc potser va ser destruït arran de la ràtzia d’Almansor de l’any 985.
  • Al segle XII els Cavallers Hospitalers de l’orde de Sant Joan de Jerusalem la van reconstruir.
  • Al segle XIII, Jaume II recuperà el domini directe de les ruïnes de Ciuró fins a l’any 1347 en què passà a mans del convent de Santa Clara d’Oristany.
  • L’any 1366, la reina Eleonor recuperà els drets de paratge, concedint a Bernat de Relat el castell amb termenat l’any 1368.
  • Al segle XVI passà a la família Requesens fins a l’any 1811 en què les Corts de Cadis aboliren els drets senyorials.
  • Documentat el 1066, la part més antiga de les restes d’aquest castell és un mur d’opus spicatum (obra de pedres inclinades, alternant el sentit de la inclinació en cada filada) molt ben construït, que podrien ser d’origen visigòtic (segle VIII) o preromànic (segle X) i van ser destruïdes cap a l’any 985 per les hordes sarraïnes d’Almansor. De les seves restes escasses destaquen un parell de murs i una cisterna enclavada en la roca.
  • El castell fou construït on hi havia la torre de Guadallo (esmentada l’any 998), a 155 metres d’alçada i en un lloc força estratègic. És situat en el turó més occidental del brancal que surt del turó de can Ribes unit, i a molt poca distància, amb el puig d’Olorda. Aquesta situació fa que tingui una bona perspectiva del curs del Llobregat i de la vila de Molins de Rei.
  • Fou concedit als hospitalers en el segle XII segons consta en un document del 1162 en el que és conegut com a «Cidró».
  • L’any 1202 era propietat de l’Orde del Temple. Un segle després el castell passaria al domini directe del rei Jaume el Just.
  • L’any 1320, el sobirà concedí permís a Simó des Llor (de Lauro) per edificar un nou castell a l’indret, i el 1332 Molins de Rei i el lloc de Ciuró foren venuts per 10.000 sous.
  • L’any 1347 passà a mans del convent de Santa Clara d’Oristany.
  • L’any 1366, la reina Eleonor recuperà els drets de paratge, i ven a Berenguer de Relat la vila de Molins de Rei, per 85.500 sous de Barcelona, l’any 1368 el rei Pere el Cerimoniós converteix el castell amb termenat (a la vila de Molins de Rei), tot concedint-lo a en Berenguer.
  • Al segle XVI passà a la família Requesens.
  • El 1632, «Molins de Rei» i «Santa Creu d’Olorda» consten com a llocs propietat de la comtessa Benavent si bé aleshores el castell ja devia trobar-se en molt mal estat de conservació.
  • Des de l’any 1971, forma part de la vila de Molins de Rei, a la donació, de la Sra. Mercè Balaguer Ros (Família Vila Balaguer de “Cal Lluís de les eres”).

Sols queden les ruïnes d’un castell situat en un petit turó.

Aquesta construcció té els seus orígens en una possible torre de defensa de planta circular al damunt de la qual es van aixecar construccions posteriors.

Actualment es poden veure les restes d’una torre de planta quadrada adossades a una construcció de planta rectangular.

Als basaments de ponent hi ha restes d’opus spicatum.

Avui en dia forma part de la vila de Molins de Rei.

Pere Català i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Castellciuró és un Bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Solior de Bruguers en Gavà (Baix Llobregat)

La Masia de Solior de Bruguers està al costa de la carretera de Gavà a Begues, BV – 2041 en el Km 4, 600, a prop de l’ermita de Bruguers de Gavà.

Un cartell a la paret de la façana d’edifici, ens indica que va ser construïda la masia en 1654.

Cal destacar dos pous, un de vent  a un costat de la masia,

I l’altre molt ben conservat amb 4 pedestals de ferro on en el centre es posava la corriola i la corda amb una galleda per pujar l’aigua,

i tancat per una tapa de ferro rodona per evitar algun accident.

Actualment la Masia Solior es un restaurant ubicat al peu del castell de Erampunyà amb vistes del mar

i del Parc Natural del Garraf.

Lloc ideal per fer un àpat en família i/o amics, bodes o altres celebracions.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de la Salut en el Papiol (Baix Llobregat)

L’Ermita de la Salut és una església ubicada a la serra de Collserola, vora el Puig Madrona, al municipi del Papiol.

Us passo la seva historia:

  • La seva existència, com a parròquia, està documentada des finals del segle XI (1060), dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida.
  • Però el 1315 es va traslladar la parroquia.
  • La dedicació a la capella del castell del Papiol, quedant l’ermita dedicada a Sant Pere fins que el 1717 es canvià per la Mare de Déu de la Salut.
  • Galceran Despapiol (senyor del lloc i del castell) autoritzà el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s’havia format vora el castell. Llavors l’antic edifici va romandre com a capella rural sota l’advocació de Sant Pere de Madrona.
  • Al s. XVIII fou dedicat a la Verge de la Salut com a santuari. Fou restaurada pel Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació.
  • També cada 12 d’octubre els ciutadans de Valldoreix hi celebren el seu Aplec.

Consta d’un edifici d’una sola nau, amb una part preromànica de cap al segle X que abasta les dues terceres parts de ponent de la nau i que se suposa que devia estar coberta amb encavallades de fusta.

La coberta és de volta de canó sostinguda per diversos arcs torals.

D’aquesta fase és la finestra geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta.

L’absis i les absidioles, semicirculars i amb decoració llombarda, són romàniques del segle XI, del mateix moment en què s’allargà la nau i es cobrí amb volta de canó amb arcs torals i s’hi afegiren els contraforts.

La porta d’accés, situada a migdia, és més tardana, possiblement de finals del segle XII,

i està resolta amb dos arcs dovellats i un timpà llis.

És romànica però se suposa que s’obre al mateix lloc que s’obria la porta original del temple preromànic.

Les parets de l’antiga construcció preromànica eren més primes i foren reformades interiorment a la reforma romànica.

Els pocs elements conservats d’època preromànica (a part de l’estructura de la planta) són dues finestres,

una de doble separada per una petita columna de capitell corinti

i una altra finestra que va quedar mig tapada per haver-s’hi afegit posteriorment un petit contrafort que en tapa just la meitat.

L’Ermita de la Salut que està protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre de Benviure de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

La Torre de Benviure està al carrer de Can Paulet, 40 de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • El terme de Benviure és documentat el 1023.
  • La torre de Benviure és mencionada el 1048 per primer cop, després hi ha d’altres esments durant tot el segle XI, en els quals se cita, també, una Villa Nova dins el terme, i l’església de Sant Miquel de Benviure.
  • Vora la torre de Benviure hi ha diversos ermitoris excavats a l’argila. No hi ha documentació però probablement foren construïts al segle IX, quan la zona era encara frontera amb els sarraïns.
  • La torre estava envoltada de construccions que van anar modificant la seva fesomia al llarg dels segles.
  • La Torre de Benviure va anar perdent importància com a lloc de residència al llarg del segle XIX i les construccions situades al nord van ser enderrocades aquell mateix segle.
  • Les situades al sud van perdurar fins ben entrat el segle XX.
  • Tot el conjunt de la torre fou objecte d’excavacions entre els anys 1996-1997 i 2002-2003, ja que l’Ajuntament volia recuperar l’espai per a ús públic.
  • Les últimes intervencions arqueològiques s’han portat a terme el 2010 motivades per la rehabilitació i museïtzació del conjunt.

La torre de planta circular, els murs baixos de la qual són més gruixuts que els superiors.

Es conserva una alçada d’uns 10-12 m. La porta és elevada, de mig punt.

No hi ha senyals de cap volta. L’aparell és de lloses primes i llagues de llicorella, travat amb morter.

A la part superior, al sector Nord, hi ha una filada de lloses inclinades, utilitzades com a motiu decoratiu.

S’obren dues portes i dues finestres rectangulars, posteriors a la construcció primitiva.

Actualment, la torre forma part del Museu de Sant Boi de Llobregat.

La Torre de Benviure és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades :Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Castell d’Esparreguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada al municipi d’Esparraguera

El Castell d’Esparreguera està en el camí de la Colònia Sedó al Puig d’Esparraguera.

Us passo la seva història:

  • El primer esment d’Esparreguera és del 899. En donen notícia el pare Ribas i el pare Pasqual, en una escriptura de donació d’unes vinyes al monestir de Santa Cecília de Montserrat, situades “als confins del castell de Guàrdia, prop d’Esparreguera”. Evidentment, aquest castell havia de ser l’actual castell d’Esparreguera.
  • El castell és esmentat el 963, quan Sança feu donació al monestir de Santa Cecília de l’església de Santa Coloma, del terme del castell d’Esparreguera.
  • Quan es va reconquerir el sector després de l’expedició de l’expedició d’Almansor, el comte Borrell II assignà l’indret a Berenguer d’Esparreguera, per tal que bastís un castell (any 985 o poc després).
  • Berenguer devia construir el castell vora el marge dret del Llobregat, sobre el Puig, lloc idoni per a vigilar les incursions dels sarraïns del cantó del Penedès. Aleshores hi havia població al lloc conegut com la Gorgonçana; i a l’extrem nord-est del terme ja hi hauria el castell més tard anomenat “de les Espases”, també inclòs en la senyoria del mateix Berenguer, la senyoria dels castells de les Espases i Esparreguera o la dels castells d’Esparreguera i les Espases, a partir de la fi del segle XII.
  • L’any 1188 era senyor d’Esparreguera en Ramon de Guàrdia, qui deixà el castell en testament a Guillem de Claramunt.
  • L’any 1229 el castell passà a mans dels vescomtes de Cardona, a través de Guillem de Cardona que va esdevenir senyor del castell d’Esparreguera i de les Espases.
  • Bernat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar (comprador el 1304), en feu venda als Sacosta l’any 1308.
  • Aquests el vengueren a Ramon de Tous, qui, al seu torn, el vengué l’any 1351 al prior de Montserrat, Jaume de Vivers, darrera senyoria exercida sobre la fortalesa. La baronia d’Esparreguera s’extingí durant el govern de l’abat Domènec Filgueira.
  • El cop mortal per al castell esdevingué l’any 1812 amb l’abolició dels drets senyorials.
  • El monestir el conservà fins a la desamortització de Mendizábal de 1836.

Restes situades a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat, al lloc del dipòsit de la colònia Sedó, al sud de Santa Maria del Puig, separada d’aquesta pel torrent del Puig, un declivi de terreny que se salva sense massa dificultats, prop de la desembocadura del riu Llobregat.

El Castell d’Esparreguera dominava per un costat el riu Llobregat, i per l’altre el camí que anava a Monistrol. Les úniques restes visibles del castell són un mur i una volta.

Respecte al mur és possible que es tracti de l’antiga muralla del castell, però les seves restes van ser destruïdes quan hom bastí en el segle XX el dipòsit d’aigua de la fàbrica Sedó, situada a sota del mateix.

El mur és tot ell bastit amb unes belles carreuades romàniques, amb carreus de mida petita i mitjana i de forma rectangular en la seva cara exterior, en una modalitat molt característica del primer romànic. Fa uns 4 metres de llarg i 0,9 metres de gruix. Destaca la seva similitud amb la muralla del castell d’Eramprunyà.

Pere Català i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

El mur evidencia una reforma substancial del castell que sembla que es podria datar cap a mitjan segle XI; aleshores es podria atribuir a Bernat de Gurb o algun dels seus successors immediats.

El Castell d’Esparreguera està declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Can Tobella del Cairat d’Esparreguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada al municipi d’Esparreguera

La Masia de Can Tobella del Cairat per accedir-hi, cal entrar per la carretera C-55, km 7,1, per la Puda, i seguir una pista forestal que porta fins la mateixa masia.

Can Tobella és una masia d’origen molt antic, documentada des del segle XIII i reformada en èpoques posteriors.

Marcel·lí Gausachs i Gausachs 1930 / Viquipèdia

És una masia de planta basilical amb coberta a dues vessants i alguns edificis anexos al voltant. Consta de planta baixa, pis i golfes.

Les obertures convinent l’arc de mig punt i allindanades. La façana està arrebissada i pintada excepte les pedres que emmarquen les obertures.

Can Tobella és un edifici del municipi d’Esparreguera inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i fotografíes : Ramon Solé

Monument als Terrissers d’Esparreguera (Baix Llobregat)

El monument al Terrissers esta en la Plaça de Santa Eulàlia s/n d’Esparreguera.

Escultura de bronze sobre un pedestal de marbre de forma quadrangular, on es pot veure a un terrisser treballant al torn, amb diverses peces de terrissa al seu voltant.

L’autor d’aquesta obra es Ramon Cuello i va ser inaugurada l’any 2006.

Us passo la informació sobre el Museu de la Terrissa d’Esparraguera:

https://www.esparreguera.cat/actualitat/noticies/id/4116.html

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Salvador de les Espases, el castell i l’església d’Esparreguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esparraguera

Sant Salvador de les Espases  està situat en el Cim de les Espases, a dalt d’un espadat aïllat, al punt de confluència entre els bisbats de Sant Feliu i Vic i dels termes municipals d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses.

L’accès es pop fer des de la Puda d’Esparreguera.

Us passo la seva historia:

  • El castell fou venut pel comte Borrell al seu fidel Guillem, de l’estirp dels Gurb-Queralt, en una data que s’hauria de situar a partir de 966 i abans del 985. EL comte i la seva muller Letgarda vengueren també a Guillem el castell d’Esparreguera, amb el qual formarà una mateixa senyoria.
  • El setembre del 985, Guillem, que havia acudit a la defensa de Barcelona on la seva muller, Emma, fou presonera per Almansor, donà a la seu de Vic els seus castells de les Espases i d’Esparreguera. En acabar la contesa Guillem es lliurava ell mateix i gran part dels seus béns, entre els que hi havia aquests castells, a Sant Pere de Vic. Mort Guillem, el 933, el bisbe Arnulf de Vic, amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d’Esparreguera per l’alou de Sant Boi de Lluçanès.
  • En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d’Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt.
  • Al començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diverses mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Santa Maria de Montserrat, que en conservà la senyoria fins al 1836.
  • L’església de Sant Salvador no és documentada fins al segle XIV.
  • Va ser reformada al segle XVI.
  • L’any 1924 va ser restaurada i es tornà a restaurar l’any 1985.

Està situat sobre el Congost del Cairat, a l’esquerra del riu, dalt d’una aresta espadada transversal al Llobregat. Queden, però, tan sols uns pocs vestigis al capdamunt de la roca més alta: una paret que ressegueix el seu perfil superior i part d’una mitja torre o bestorre a llevant.

Són construïdes amb petits carreus o llambordes travats amb morter, molt abundant en un conglomerat que s’adhereix als sortints i prominències de la roca.

Probablement daten dels primers temps del castell, no més tard del segle X.

La capella de Sant Salvador de les Espases té una estructura que ens indica que, malgrat es devia aixecar en època gòtica, respon a una reforma del segle XVI.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Està situada a ponent, en un lloc a redós, i conserva en la paret de migdia restes d’un paredat romànic de grans carreus que deu correspondre també a l’obra del castell de les Espases i que es podria datar cap al segle XII.

Té una sola nau, de volta baixa, i l’absis quadrangular.

Pere Català i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Sant Salvador de les Espases està declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Eulàlia d’Esparraguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada al municipi d’Esparraguera

L’Església de Santa Eulàlia d’Esparreguera està en la Plaça de Santa Eulàlia, 1 d’Esparreguera.

Us passo la seva historia:

  • L’any 1316 es bastí una església a la vila perquè la de Santa Maria del Puig era molt llunyana. Amb el temps, aquesta nova església dedicada a Santa Eulàlia va esdevenir la parròquia d’Esparreguera.
  • Aquesta, va ser substituïda per un nou edifici beneït el 1612. El temple sofrí danys en la guerra del Francès i serví com a caserna de les tropes isabelines en la primera Guerra Carlina, cosa per la qual restà molt malmesa.
  • La construcció de la majestuosa església de Santa Eulàlia d’Esparreguera al segle XVI fou possible, sobre tot, gràcies al desenvolupament demogràfic i econòmic que protagonitzà la vila en aquella època.
  • El dia 13 de desembre de 1587, el degà de Piera posà la primera pedra. La data de construcció la trobem inscrita en una làpida del lateral esquerre de l’interior de l’església. Les obres de construcció, en gran part finançades per la gent del poble mitjançant l’impost del quarantè, duraren aproximadament 25 anys.
  • El 27 de maig de 1612, l’abat de Montserrat, fra Antoni Jutge, amb llicència expressa del bisbe de Barcelona, efectuà la benedicció del temple.
  • El dia de la consagració de l’església, el campanar encara no estava construït; no va ser fins al 1636, quan es finalitza la construcció.
  • Va patir els estralls de la Guerra de la Independència (1808-1814), la primera Guerra Carlina (1833-1840) i la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
  • Durant la guerra de la Independència, es convertí en caserna de cavalleria i, durant la Guerra dels 7 anys també fou destinada a caserna.
  • Al principi de la Guerra Civil, va ser incendiada: es cremà l’orgue, els altars, els retaules i el mobiliari; es perderen les campanes i desaparegué l’arxiu parroquial. Degut a l’escalfor del foc caigueren part de les voltes de creuer i de les claus de volta. L’església es destinà a garatge, dipòsit de carros i productes agrícoles. A la darreria de la guerra, la nau i els laterals es van omplir de vehicles de la secció d’aviació.
  • Del 1866 consta un projecte de restauració d’Elies Rogent, però les obres serien interrompudes poc abans de la Revolució de Setembre de 1868.
  • Reoberta al culte el 1874, la façana era encara inacabada.
  • El 1936 un escamot foraster profanà l’edifici i cremà els retaules i la fusta de l’orgue -que era del segle XVII-, així com l’arxiu de la parròquia.
  • Durant la guerra civil espanyola de 1936-1939 l’església serví de garatge i magatzem.
  • Fou reconstruïda posteriorment pel rector Mn. Garriga i Armajach.

És una església d’una nau, molt àmplia, capçada per un absis de planta heptagonal i coberta per una volta de creueria, els nervis de la qual recolzen sobre pilastres, d’estil clàssic, adossades.

Les claus de volta presenten una ornamentació d’estil classicitzant.

Entre els contraforts hi ha capelles laterals.

Tant les portes nord i sud de l’església, com les de les sagristies, són renaixentistes, amb una estructura de columnes dòriques que sostenen sengles entaulaments.

El campanar, que no fou acabat fins al 1636, és de secció poligonal i realitzat en estil barroc,

tot esdevenint un autèntic mirador del Llobregat.

Tot l’edifici és fet amb pedra, construït en un estil que estructuralment segueix la tradició del gòtic català encara que en l’ornamentació incorpora un llenguatge renaixentista i barroc.

La façana de ponent va ser decorada amb un mural de ceràmica de Joan Vila – Grau, amb col-laboració amb Jordi Aguadé entre 1950 i 1954.

Santa Eulàlia d’Esparreguera és una església del municipi d’Esparreguera inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre Balcells el Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

Torre Balcells està en la Plaça Pau Casals, 3 de el Prat de Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta masia va ser construïda al segle XIX com a habitatge dels masovers que havien d’atendre la torre i les 40 mujades de terra de conreu.
  • Durant tres generacions van ser-ne el masovers de la família Casugues, per això també es coneix com a Torre Casugues.
  • La finca, propietat de diverses famílies barcelonines, va ser comprada per l’Ajuntament del Prat per a instal•lar-hi el Casal de Cultura, inaugurat el gener del 1974.
  • Actualment s’hi realitzen exposicions i és la seu de diverses entitats culturals del Prat.
Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

És una edificació de planta baixa i dos pisos, de clara referència historicista tant en les galeries posteriors, semblants a les de les galeries d’alguns casals, sostingudes amb columnetes de fosa i bigues de fusta,

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

com en l’abundància d’elements neobarrocs de la seva façana: ornaments als balcons del pis superior, ulls de bou, estucs, etc.

També té un cert regust historicista la torratxa com la de les masies del tipus 4-III de l’esquema de Danés i Torras.

Cal remarcar el joc entre horitzontals i verticals constant en la resolució estètica de l’edifici.

A la façana hi ha franges verticals d’estuc i pedra artificial a les cantonades i a cada banda de les obertures centrals, compensades per les franges que separen les tres plantes i el pintat horitzontal bicolor.

A la part de darrere les horitzontals de les galeries compensant les enèrgiques verticals del seu espai lateral remarcat amb carreus simulats. Al capdamunt de les galeries el toc d’un frontó neoclàssic.

La Torre Balcells és un edifici històric del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment és la seu del Museu del Prat.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero