Castell de Sacama d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Les poques restes del Castell de Sacama están al costat de l’ermita de Sant Pere Sacama dins del municipi d’Olesa de Montserrat. Per anar-hi cal pujar pel camí que surt prop del Km. 10 de la ctra. B-120 en direcció nord, a uns 2 quilometres.

Les restes arqueològiques de Sant Pere Sacama conegudes com “el Castell de Sant Pere Sacama” consten de la construcció defensiva, el castell pròpiament dit, la capella, i dos masos -un, adossat al castell i l’altre, al costat de les restes ibèriques.

El castell construït en l’època carolíngia era de dimensions reduïdes, amb capacitat per a deu soldats a tot estirar. Estava format per tres habitacions, la torre, un petit pati d’armes i la ferreria. Més tard es va construir l’estable. Al mas de Sant Pere, sota la capella, hi vivia una família camperola, dedicada a cuidar el bestiar i els conreus que podien tenir al voltat. L’activitat d’aquest mas va durar fins als anys 1970.

En direcció al camí de l’oest, hi ha diferents restes arqueològiques: un petit assentament iber, amb una masia al damunt, i una petita necròpolis, a 40 metres de l’assentament amb una vintena d’enterraments.

L’assentament iber consta de tres habitatges, sis sitges i un altre edifici que no ha estat estudiat. Durant l’edat mitjana es va construir la masia -que va utilitzar les sitges com a dipòsits d’aigua- i també es va construir una canalització per a l’aigua fins al mas de Puigventós, que és a uns 300 metres.

Viquipèdia

La funció de Sant Pere Sacama, en conjunt, era defensiva. Controlava el camí d’Olesa a Vacarisses i a Terrassa; a part, formava part d’un sistema d’alerta contra eventuals invasions musulmanes des de la banda sud del Llobregat. Aquest sistema s’utilitzava fent servir les campanes de les ermites: el senyal començava al Castell de Sant Salvador de les Espases -on hi ha una panoràmica del curs del riu Llobregat- i es dirigia cap al monestir de Montserrat passant per l’ermita de santa Margarida, o cap a Terrassa passant per Sant Pere Sacama, Sant Jaume de Castelló i Viladecavalls.

L’ermita de Sant Pere Sacama era l’antiga capella del castell de Sacama (o de Cama), conegut des del 963.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Sant Pere Sacama esta situat en el Turó de Sant Pere d’Olesa de Montserrat , és una capella dedicada a Sant Pere apòstol, construïda sobre uns rocs a l’extrem nord-est del terme municipal d’Olesa de Montserrat, en un punt culminant de la serra que separa el Baix Llobregat del Vallès Occidental.

Formava part del castell de Sacama (segles X – XII), del qual només queden, entre roques, trossos de paret de pedres col·locades en forma d’espiga (opus spicatum).

Per arribar-hi es pren la carretera B-120 d’Olesa a Viladecavalls i Terrassa, la carretera que va a Viladecavalls i Terrassa. Després de travessar el torrent de Sant Pere, i un xic abans de les Ribes Blaves, s’ha de girar en direcció nord-oest per una pista forestal que porta fins al peu de l’ermita. S’hi pot accedir amb cotxe.

 Us passo la seva història​:

• L’ermita de Sant Pere Sacama era l’antiga capella del castell de Sacama (o de Cama), conegut des del 963.
• El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n’adquirí el domini total per compra el 1261.
• Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama, fusionada al segle següent amb Olesa de Montserrat.
• Just a sota de la capella hi havia el mas de Sant Pere, reedificat l’any 1637 i enderrocat a finals dels anys setanta del segle XX.
• La capella posseïa un retaule barroc amb la imatge central de Sant Pere flanquejada per les imatges de Santa Llúcia i Santa Oliva, patrona d’Olesa. Aquest retaule estava separat de la paret l’absis insinuant una girola, espai que s’utilitzava com a sagristia. Es té constància que en aquest espai encara es conservava un antic retaule gòtic.
• Amb l’esclat de la guerra civil espanyola aquests retaules van ser cremats.
• Durant els anys 1985 i 1986 es dugué a terme la darrera restauració de la capella per part del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. En el transcurs d’aquests treballs es van descobrir dues petites fornícules a banda i banda de la finestra central de l’absis en les quals es conservaven fragments de pintura mural romànica.

És una capella d’una sola nau amb absis semicircular llombard i campanar en forma de cadireta.

L’absis és el que resta de l’antiga capella romànica, construïda entre els anys 963 i 966, sobre les restes d’un primitiu oratori visigòtic.

Presenta un aspecte magnífic, amb una obra de pedra molt neta (amb filades horitzontals regulars), arcuacions llombardes i una petita finestra central de mig punt i de doble esplandit.

La resta de la nau, també d’aspecte apreciable, és fruit d’una reconstrucció posterior.

La teulada és de teula a doble vessant.

A la façana lateral de la dreta hi ha una finestra de forma circular de petites dimensions.  La porta mira a ponent i és adovellada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de La Salut de Collbató (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

La Salut esta situada al costat del camí de les Coves del Salnitre de Collbató.

Us passo la seva història:

• Va ser reconstruïda després de la Guerra Civil.
• El dilluns de Pasqua s’hi celebra un aplec.

De planta rectangular i sostre a dues vessants.

Presenta un campanar d’espadanya que corona la façana. La sagristia es troba adossada a l’ermita. Davant l’entrada hi ha esglaons d’accés.

La porta és un arc ogival amb flors d’estil modernista al capitell. La façana està decorada per arcs cecs, tres a cada banda.

A sobre la porta i sota el campanar hi ha tres arcs ogivals.

Els actes de l’aplec comencen amb la processó des de l’església de Sant Corneli. Després hi ha missa, al final de la qual es canten els goigs en honor de la Mare de Déu de la Salut, ballada de sardanes i dinar popular. Des d’antic la gent del poble i dels voltants hi venia a demanar favors a la Mare de Déu i, en agraïment, després li portaven exvots.

La Salut de Collbató és una ermita de Collbató (Baix Llobregat) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mas Rosés de Gavà (Baix Llobregat)

Mas Rosés esta situat a prop del camí de Can Quatre, a poca distancia de la carretera C-245 en Gavà.

Us passo la seva història:

• Can Rosés és una de les masies més importants de Gavà.
• Al segle XVI era coneguda com a “can Riera del Serguerar” i fou centre d’una important explotació agrícola.
• És un excel•lent exemple de masia amb torre de defensa incorporada, característica de molts indrets de Catalunya litoral.
• Els orígens de la masia es remunten al segle XIV.
• A partir de 1326 es coneixen els noms dels propietaris, entre els quals hi va haver la noble família barcelonina dels Fiveller.
• El 1901 va ser adquirida per la família Rosés.
• La masia ha tingut reformes importants a mitjan segle XVIII
• I altres a principis del segle XX.

Es tracta d’un edifici aïllat, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Les portes i finestres, amb emmarcaments de pedra de marés, estan distribuïdes de manera asimètrica. A la dreta hi ha una porta amb arc de mig punt, mentre que a l’esquerra és amb llinda.

Un pont cobert uneix la façana est amb la torre de defensa del segle XVI. Presenta l’interior distribuït en tres pisos, amb una planta baixa d’accés independent. És coronada amb mènsules que en altre temps aguantaren un matacà continu.

Al centre de la façana hi ha un gran rellotge de sol que porta la inscripció “Masia Rosés” a la part inferior. Està envoltat per una orla de tipus vegetal i a banda i banda hi ha representats uns camperols. L’interior té la distribució d’una típica masia catalana. A la part dreta hi ha uns interessants arcs de mig punt del segle XV-XVI.

Viquipèdia

Mas Rosés és una obra del municipi de Gavà (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Jaciment arqueològic de la Vil-la romana i Cisterna de Can Valls de Gava (Baix Llobregat)

El jaciment arqueològic de la Vil·la romana de Can Valls es troba sobre del vessant marítim del turó de Caçagats, un lloc privilegiat i ben comunicat: cap a l’interior seguint el decurs del riu Llobregat, i cap a l’est gràcies a les rutes comercials marítimes.

Fa 2.000 anys, la línia de costa es situava uns kilòmetres a l‘interior respecte l’actual, a tocar de Can Valls. L’actual delta del Llobregat no existia i aquest riu desembocava en un estuari, i al nord de Can Valls, aquestes aigües devien formar una petita badia.

Aquest antic estuari del riu Llobregat va ser utilitzat a l’antiguitat com a port d’ancoratge, on els vaixells que s’hi acostaven podien fondejar i ser carregats i descarregats. En són prova les restes que hi han estat localitzades de diferents naus naufragades o abandonades, en l’anomenat jaciment de les Sorres.

Es té constància de que l’activitat en aquest port començà cap al segle IV aC, encara en època ibèrica, i devia tenir el moment àlgid d’activitat la segona meitat del segle I aC i la primera meitat del segle I dC, quan els habitants de Barcino van impulsar la producció i comercialització del vi de la Laietània, arribant potser a esdevenir, a finals del segle I aC, la seva activitat econòmica més important.

La producció comercial de vi al nord-est d’Hispània, fou especialment intensa a la regió de la Laietània, integrada per les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Vallès i el Baix Llobregat, i així anomenada per haver estat el país del poble ibèric preromà dels laietans.

L’origen del jaciment és precisament d’època romana. S’han trobat diferents elements construïts amb argamassa o morter de calç, que acompanyà als romans allà on Roma arribà. I els materials i tècniques utilitzades, denoten el caràcter governamental de l’arquitectura, ja que segueixen estrictament els de materials, tècniques i proporcions constructives dels cànons de l’arquitectura romana, ben descrits per Vitruvi a la seva obra De Architectura.

Entre les restes arquitectòniques localitzades, en destaquen les d’una cisterna inusualment gran, que provablement deuria servir per emmagatzemar aigua. Però també s’hi han localitzat restes de terrasses, canalitzacions i altres estructures la interpretació de les quals és encara incerta.

Les estructures arquitectòniques visibles a Can Valls podrien doncs correspondre a instal·lacions com les que es podien trobar a la pars rustica d’una vil·la. Però hi ha arguments que permeten pensar que Can Valls no només va ser una vil·la. És possible que allí hi existís algun tipus d’oficina portuària o de centre de suport logístic a l’ancoratge romà de les Sorres.

L’any 2018, va ser possible començar a consolidar i restaurar les estructures arquitectòniques conegudes del jaciment, que s’havien conservat en un estat més precari i que es veien més amenaçades. De forma simultània, es van dur a terme excavacions arqueològiques que resultaven imprescindibles per a poder fer-ho.

L’objectiu prioritari d’aquests treballs va ser, lògicament, la cisterna romana; però sense fer desaparèixer les transformacions posteriors, si no és que ho requerissin la conservació o la correcta comprensió de la primera. També es va adequar l’espai per tal que pogués ser visitat pel públic, minimitzant el risc tant pels visitants com pel monument.

Visita guiada cada tercer diumenge de mes. Places limitades

És necessari realitzar reserva a:

Museu de Gavà

T. 93 263 96 10 (de dimarts a diumenge de 10 a 13 h; i de dimarts a dissabte de 16 a 19 h) – museu@gava.cat

Per més dades sobre la Cisterna Romana, podeu consultar  a :

Feu clic per accedir a LA+CISTERNA+ROMANA+DE+CAN+VALLS+DE+LA+ROCA+GAVA.pdf

Recull de dades: Ajuntament de Gava i Museu

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre Muntadas de El Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

La Torre Muntadas està en el carrer de Jaume Casanoves, 80-82, El Prat de Llobregat .

Us passo la seva historia:

• Va ser construït el 1885 com a torre d’estiueig de la família Muntadas. En concret, la finca va ser adquirida per Josep Muntadas i Rovira, fill d’un dels fundadors de l’Espanya Industrial, Josep Antoni Muntadas i Campeny.
• Després de la Guerra Civil, va ser ocupada per la Falange Española i utilitzada com a centre d’interrogatoris dels detinguts.
• El desembre de 1947 va ser adquirida per l’Ajuntament del Prat de Llobregat i es convertí en seu del consell local del moviment franquista.
• Era coneguda llavors popularment com “el palacete”.
• El 1988 va ser rehabilitada com a equipament cultural.
•  Actualment és un centre d’arts modernes (Centre d’Art Torre Muntadas).

És un palauet historicista de la tipologia construïda al darrer terç del segle XIX. Consta de planta baixa, pis i un altre pis simulant golfes, just sota la teulada.

Té dues entrades, una és la principal i està marcada per un caminet des de la barana del carrer, i una és posterior i dona directament al jardí, que encara és accessible per la qualitat d’edifici públic, temps enrere reservat.

A la part posterior hi ha també una terrassa a l’altura del primer pis.

La façana presenta una profusió de finestres rectangulars, grans i amb motllures geomètriques de tipus clàssic que es complementa amb el frontó de sobre la porta principal i el que lluu al capdamunt a la banda del carrer Mariscal Jofre.

La Torre Muntadas, o el Palauet Municipal, és un edifici del Prat de Llobregat inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Pallejà (Baix Llobregat)

El Castell de Pallejà esta situat en l’ Av. Prat de la Riba, 10 de Pallejà.

Us passo la seva història:

• És un casal fortificat documentat el 1179, quan s’esmenta una primera torre o fortificació.
• També es documenta que dins del terme del castell de Cervelló, des d’abans del 1257, hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló.
• El 1315 els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar.
• El 1392, per via de matrimoni, la possessió passà als Torrelles, que serien senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys.
• Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau feu erigir l’actual castell de Pallejà, d’estil renaixentista l’any 1590 segons consta en l’escut de sobre el portal a la façana de migdia, adovellat i protegit per un matacà.
• El castell passà als Sentmenat pel matrimoni d’Elionor, filla de Ramon de Torrelles.
• Això no obstant, algun descendent continuà cognomenant-se Torrelles com Pere de Torrelles i de Sentmenat, senyor de Pallejà i membre de la Reial Junta d’Estat entre el 1701 i el 1714.
• A la segona meitat del segle XVIII, en temps de Carles III, quan hom construí la nova carretera general, el castell fou convertit en hostal.
• El 1809, durant la Guerra del Francès, fou caserna del general Josep Manso i Solà i del seu batalló de caçadors de Catalunya.
• Posteriorment el castell fou ocupat alternativament pels dos exèrcits. Finalment, però, les tropes del general Suchet ocuparen novament el castell i el poble de Pallejà.
• Al segle XX, pertanyia a Doña María de los Dolores de Chaves i Sentmenat, marquesa de Matilla.
• Quan aquesta morí l’any 1947, passà als seus nebots, el marquès de Sentmenat i a la seva germana la comtessa de Múnter; aquesta darrera, cedí part de la casa a la parròquia per fer-hi actes de caràcter cultural.
• Actualment, el castell és emplaçament de la biblioteca municipal i de sales polivalents per dur a terme diferents activitats culturals.

L’edifici conservat en l’actualitat fou construït sobre l’antic castell medieval, del qual només se’n conserva part de la base dels seus murs. L’edifici del segle XVI és de planta quadrada, amb torrelles circulars a la part superior dels angles de tancament i un matacà a la part superior de la porta d’accés. Aquesta està formada per un gran portal adovellat coronat per un escut. L’arc corresponent a la tercera planta o golfes actuals, les garites i el matacà foren afegits als segles XVIII-XIX. Durant la segona meitat del segle XVIII, l’edifici fou utilitzat com a hostal i durant la Guerra del Francès (1808-1814), com a caserna militar. Durant la dècada de 1950 s’hi construí un teatre.

L’entrada del castell de Pallejà és àmplia, amb una arcada que cobreix el vestíbul i l’escala al fons. És un edifici quasi quadrat de planta baixa i tres pisos, essent el superior amb garites d’època posterior, realitzat amb pedra i tàpia amb estuc superficial simulant l’aparellat; als angles hi ha carreus escairats. El portal és de punt rodó, adovellat lluint al capdamunt l’escut nobiliari dels Torrelles. A l’interior hi ha pintures del segle XVII, amb ornamentació vegetal.

El castell tenia adossades diverses construccions que van ser demolides els anys 60 del segle XX. Durant els anys 90 del segle XX fou acuradament restaurat i actualment acull diferents serveis municipals de l’Ajuntament de Pallejà, així com la Biblioteca Municipal.

El Castell de Pallejà és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpinterro

Forns de calç de cal Rogent de Collbató (Baix Llobregat)

Els Forns de calç de cal Rogent,  s´hi accedeix per la carretera B-112, un camí en el km 1 hi porta, esta a poca distancia.

Historia i dades generals :

• Van ser construïts en un indret molt adequat, tant per la proximitat de la carretera com per l’accessibilitat de matèria primera (roques calcàries) i de combustible (llenya) per l’hisendat local Joan Rogent per a l’obtenció de calç viva a gran escala, que era un producte molt utilitzat a l’agricultura, la ramaderia, la medicina i la construcció.
• Per fer-la s’utilitzava pedra calcària que era extreta dels tossals propers, en aquest cas de les pedreres de la serra del Rogent i del Castell, amb parpals i altres eines, i transportada fins als forns per ser cuita.
• Els fogainers agafaven els feixos de llenya, que havien estat tallats als boscos de la serra de cal Rogent, i els ficaven a l’interior del forn per la boca inferior, mentre que la pedra calcària esmicolada era col·locada per les boques superiors, damunt d’una volta molt artesana que s’havia de construir cada vegada. La combustió durava de tres a cinc jornades.
• Després s’havia de deixar refredar i ja es podia fer la descàrrega del producte.
• Finalment, la calç era transportada amb carros fins al seus punts de venda o consum.
• Aquests forns van estar en actiu fins als anys de 1950-1960, quan la calç va ser desplaçada pel ciment, les pintures i els productes químics.

Els forns de calç de cal Rogent formen un edifici de dos nivells amb tres grans cubelles excavades a la roca, que fan 30 m de diàmetre i 10 m d’alçària.

Els murs exteriors són de pedra unida amb morter de calç.

S’hi accedeix a través de sengles passadissos d’arc de mig punt construïts amb pedra i maons.

A la planta baixa hi ha l’accés a les olles i a la de dalt les boques superiors, que foren coronades amb filades de pedra seca.

S’hi arribava per una escala d’obra.

Al voltant hi ha la resta d’instal·lacions: cisterna, edificis de pedra seca del polvorí i la sala de màquines; escala de gat; i pedreres.

Al davant hi hagué un porxo i un tros més amunt la pedrera d’on s’extreia la matèria primera.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Maria i Sant Brici de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

Santa Maria i Sant Brici de la Palma està situada en la Plaça de l’Església de La Palma de Cervelló.

Forma un conjunt amb la casa rectoral i es troba emplaçada a l’extrem oest del nucli urbà, concretament a l’encreuament de la carretera de Corbera de Llobregat (BV-2421) amb el torrent de Santa Rita.

Torrent de Santa Rita

 Us passo la seva història:

• Els anys 964-965 consta el lloc de l’església com una quadra del terme del castell de Cervelló, uns terrenys que el comte Miró va cedir al Monestir de Sant Pere de les Puelles el 966.
• L’església pròpiament és documentada el 1231 com a sufragània de Sant Esteve de Cervelló i consta dedicada a Santa Maria i Sant Brici.
• L’ordinació del decret d’erecció data del 1319 (data en què el rector de Cervelló estima que Santa Maria de la Palma té suficients rèdits per independitzar-se), i va anar acompanyada de diverses disputes malgrat que existien drets i obligacions determinats amb anterioritat, per exemple, el rector de la Palma estava obligat a assistir a quatre festivitats a l’any a la missa major de Cervelló i havia de menjar amb el rector de Cervelló (que era qui havia de pagar els àpats).
• El rector de Cervelló va presentar al•legacions que no prosperarien i finalment va acabar presentant-les en darrera instància.
• L’any 1325 el bisbe va ordenar que s’apliqués la sentència arbitral dictada per un canonge de manera provisional, però obligava a què el rector de Cervelló mantingués els drets adquirits, com el dret a la verema de la Palma.
• De fet, l’any 1325 s’amenaçava amb l’excomunió a aquells pagesos de Sant Vicenç dels Horts i de Molins de Rei que treballessin terres a la Palma i paguessin al rector de la Palma en comptes de fer-ho al de Cervelló.
• Consta que s’hi varen fer obres de reforma els segles XVII-XVIII.
• El 1868 l’església era convertida en parròquia.
• L’església va reformar-se durant els segles XVII i XVIII.
• I va ser pràcticament derruïda durant la Guerra Civil motiu pel qual l’edifici actual és modern.
• A més de la pèrdua de l’edifici, mereix menció la crema d’un harmònium riquíssim que s’havia adquirit l’any 1888.
• Pel que fa a les troballes arqueològiques convé destacar que l’any 2004, amb motiu de la remodelació de la plaça de l’església i de la casa rectoral, va descobrir-se una sagrera possiblement dels segles X i XI. Les excavacions arqueològiques realitzades en aquesta sagrera el setembre i l’octubre de 2004 van permetre trobar-hi una sitja de l’època medieval, un esquelet íntegre d’un individu adult d’època moderna (s.XVI-XVIII) i el fons d’una ceràmica vidriada (s.XIV-XV).

R.M. Aragó / Generalitat de Catyalunya

L’església és un edifici de planta de creu llatina amb tres naus i transsepte. El creuer és cobert amb volta semiesfèrica que s’alça sobre tambor octogonal d’estil neoclàssic, amb un ull de bou a cada cara, pilars adossats als angles i cornisa correguda damunt dels capitells.

La façana principal, coronada per una creu, té un portal allindat amb pedra molar vermella i al damunt un òcul.

Sobre la llinda hi ha incises les dates 1696 (al mig), 1762 (a la dreta) i MCMXXXIX (a l’esquerra), aquesta darrera referent a la restauració que va dirigir l’arquitecte Alexandre Tintorer Oller.

Viquipèdia

El campanar és de torre quadrada i es troba emplaçat a l’angle esquerre de la façana. Té un rellotge a la façanan principal i una finestra d’arc rebaixat a cada una de les façanes.

R.M. Aragó / Generalitat de Catyalunya

Santa Maria i Sant Brici de la Palma és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Julià de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

L’antiga masia de Can Julià esta situada en la Baixada del Mas de les Flors, 1 amb carrer de Bonaventura Calopa, 26, de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia :

• No hi ha dades històriques concretes en referència a aquesta masia, està construïda, però als principis del segle XVIII un dels grans últims moments de Sant Boi, quan encara no s’havia construït el pont del Llobregat a Molins de Rei i el pont de Sant Boi o la seva barca eren el pas obligat per homes, bestiar i mercaderies per travessar el riu.
• Això va dur una forta importància estratègica per a la vila i un considerable moviment comercial, que va traduir-se en la creació d’hostals, carnisseries, i el desenvolupament de moltes activitats menestrals.

Gaspar Coll i Rosell -1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una masia que es pot incloure en el tipus II.5 de l’esquema de Danés i Torras. Conserva íntegra la seva estructura des de la seva data de construcció.

Està composta per planta baixa, un pis i golfes (graner). Té una petita modificació en la finestreta de les esmentades golfes, ja que es creu que era d’arc de mig punt.

Cal destacar la porta d’entrada, amb carreus alternats de mida i grans dovelles remarcant l’arc.

També són originals els graons de pedra que hi donen accés i les dues baranetes de ferro forjat una a cada banda de la porta.

La teulada, de teula àrab a dues vessants amb ràfec i amb una variant a quatre vents a la part de les golfes. La planta és basilical.

Al seu voltant i ha un jardí, on s’ubica un pou.

Can Julià és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero