Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2020… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, uns bons i altres no tant…avui fem un recull de com ha sigut en aquest Blog aquest any 2020, on han sortit un o més articles cada dia de l’any, amb :

Esglésies

Balnearis

Convents

Monestirs

Castells

Cases destacades i modernistes

Ponts

Creus de Terme

Ajuntaments

Masies

Ermites i Capelles

Mercats

Antigues industries

I molt mes …

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors del Blog, un Bon Any 2021.

Text : Ramon Solé

Fotografies gràcies a Fidel Rodríguez, Ramon Badia i Celia Peix, Dora Salvador, Oriol-Ramon Solé, Maria Àngels García-Carpintero i Ramon Solé

Sant Martí del Brull

Sant Martí del Brull és una església romànica situada en el centre de la població del Brull a peu de carretera BV- 5301.

Us passo la seva historia :

  • Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029).
  • Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny.
  • El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda.
  • Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d’accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament.
  • El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic
  • En el Museo Episcopal de Vic es conserven les pintures murals al fresc, datades a principis del segle XII, que decoraven l’absis i que foren arrencades l’any 1935.
  • També custodien dos candelers de ferro forjat del segle XII i una tapa d’un relligat hispano àrab.

Als peus del turó on s’alçava el castell del Brull, trobem l’església de Sant Martí. L’església actual és el resultat de grans modificacions efectuades sobre el volum inicial. És de nau única amb absis semicircular a llevant, tot i que originalment tenia capçal era trevolada, els dos absis laterals del transsepte van ser substituïts per capelles de planta quadrada.

A l’exterior, l’absis té decoració d’arcuacions, que emmarquen unes finestres cegues, en grups de tres, entre lesenes. A l’interior mostra cinc nínxols semicirculars separats per columnes adossades i tres finestres de doble esqueixada. L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera. La volta de canó de la nau té llunetes i està reforçada amb arcs torals.

L’interior ha estat transformat en època barroca, mentre que a l’exterior manté la decoració d’arcuacions entre lesenes als murs laterals, malgrat el sobre alçament que patí la nau. A la façana de ponent encara són visibles les lesenes, però ha perdut les arcuacions pel nou perfil de cornisa barroca.

La porta principal actual és en aquesta façana. L’original s’obria en el mur de migdia i estava protegida per un atri, del qual només es conserven els pilars i els arcs on es recolzava la coberta.

A l’angle nord-oest s’alça el campanar quadrat el 1791.

Sant Martí del Brull  està declarat com a Bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i arxiu Rasola

Vilassar de Mar, població molt santificada

Avui us presento dos articles

Vilassar de mar, no sols hi trobarem sant i santes a dins o  fora de la seva església,

en el seu barri mes antic, te moltes capelles , mosaics i carrers amb noms de Sants, Santes i Verges…,

sols fer-hi un tom per centre i posar la vista cap a munt, ens hi donarem.

Com en el carrer de Sant Ramon, trobareu la imatge amb rajoles a color,

També , amb llegua” espanyola”,  hi ha “La Calle de Nuetra Señora del Rosario”…,

Amb ceràmica, on llegim : Nuestra Señora del Rosario, Alcaldesa Honoraria Perpetua… , coses de l’època de la post – guerra civil espanyola..

Així, com ceràmica expressant, “la fiesta del Arbol…”

Amb altres carrers de la Vila de Vilassar de Mar hi trobarem mes capelles de Sants i Santes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església de Sant Martí de Vilallonga de Ter

Avui us presento dos articles

L’Església de Sant Martí esta situada en la Plaça dels Països Catalans de Vilallonga de Ter.

Us passo la seva historia :

  • Fou documentada des de l’any 1183 quan Arnau Descatllar cedeix els drets que té sobre l’església de Sant Martí el bisbe de Girona.
  • Però el lloc de Vilallonga ja existia d’abans, ja que entre les confirmacions de béns que el papa Benet VIII féu al monestir de Camprodon l’any 1017 hi consta un alou “et in Villalonga”.
  • La resta de documents que fan esment de la parròquia són dels anys 1237 i 1244 i són freqüents des de finals del segle XIII però no aporten notícies especials sobre l’edifici.
  • Es tracta d’un edifici molt modificat, sobretot el 1784 i desfigurat al llarg de la seva història.

De la construcció original, una estructura basilical de tres naus, avui només queda l’absis central, una absidiola, part dels murs de tramuntana i de migjorn i una possible base de campanar.

Quan el temple fou profundament modificat, passà a tenir una sola nau amb capelles laterals més baixes.

foto viquipèdia

L’absis central fou retallat i integrat al nou presbiteri cobert amb voltes ogivals.

L’absis de carreus ben tallats, exteriorment és ornamentat amb un fris continu d’arcuacions suportades per mènsules i un fris en dent de serra sota el ràfec.

L’absidiola és llisa exteriorment i ornamentada amb una motllura seguida que emmarca la finestra per dins.

L’Església de Sant Martí de Vilallonga és una obra del municipi de Vilallonga de Ter, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joaquim de Martorelles

L’Església de Sant Joaquim esta en la Plaça de l’Església, 1 de Martorelles.

Us passo la seva historia :

  • Fins l’any 1927, Martorelles, estava unida a Martorelles de Dalt, avui Santa Maria de Martorelles.
  • Amb la segregació es va plantejar la necessitat de construir un nou temple parroquial a Martorelles.
  • L’obra es va haver d’ajornar per la guerra civil
  • En l’any 1956 es va beneir la primera pedra de la nova església de Sant Joaquim,
  • El 1959 el bisbe auxiliar Mons. Narcís Jubany va beneir el temple, encara que les obres no estaven finalitzades.
  • Fins l’any 1976 no es va constituir com a parròquia.
  • L’arquitecte va ser Marià Romaní.

L’Església de Sant Joaquim es va construir amb maó com a material bàsic.

A la dreta de la façana hi ha el campanar, de secció quadrada i també de maó, amb buit quadrat a cada cara del polígon, per situar les campanes.

L’eix central de la façana queda remarcat per un vitrall allargat situat verticalment. La teulada és a dues aigües.

Té una nau central i dues de laterals, i el desnivell que existeix entre elles permet d’il·luminar l’interior amb vitralls. Interiorment es reflecteix la teulada de dues vessants, amb un entramat de maó i bigues de formigó armat; disposa de cinc trams i capelles a cada costat de la nau.

Sant Joaquim és una església de Martorelles (Vallès Oriental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2019… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, uns bons i altres no tant…avui fem un recull de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2018,

i on ha sortit un article cada dia de l’any, amb :

Esglésies

 Convents

 Castells

Cases destacades i modernistes

 Ponts

Creus de Terme

Ajuntaments

Masies

 Ermites i Capelles

 Recopilació de Postals antigues diversos temes

 Mercats

 Establiments de mes de 100 anys

 Antigues industries

 I molt mes …

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors del Blog, un Bon Any 2020.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Maria de Martorell

Els propers sis dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església parroquial de Santa Maria està ubicada en la plaça  de l’Església de Martorell.

Us passo la seva història :

  • L’església parroquial de Santa Maria de Martorell és documentada l’any 1033.
  • El primitiu edifici romànic va ser substituït per una nova església, d’estil gòtic-renaixentista, al segle XVI.
  • Va ser destruïda a l’inici de la Guerra Civil durant l’any 1936.
  • L’església actual fou construïda entre 1941 i 1944.
  • El projecte original de l’arquitectura no fou respectat plenament i un bona part de l’edifici resta per acabar.
  • La part baixa del mur nord és on es conserven les restes més nombroses de les edificacions anteriors.
  • L’altar actual fou consagrat el 5 de març de 1944.
  • La façana renaixentista del segle XVI, va set conservada al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell, després de la Guerra Civil, va retornar al seu lloc d’origen l’any 1992.

La nova església va ser obra de l’arquitecte Francesc Folguera, que era ajudant de Gaudí a les obres de la Sagrada Família.

L’edifici actual és construït amb pedra i maó, aprofitant part de les estructures de l’església anterior però sense respectar la construcció original.

Té una entrada frontal i una de lateral; el seu interior és de tres naus, separades per columnes de maó.

Solament te capelles lateral al cantó nord.

El campanar va ser reconstruït el 1992, coincidint amb el quatre-cents aniversari de l’església.

L’Església parroquial de Martorell és una obra del municipi de Martorell inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per saber mes d’aquesta església, podeu consultar a :

http://amartorell.com/html/public/portal?showContent=SECCIONS&content=74293

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martell, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Capelles il•luminades per les nits a Olot

Ahir dimarts, dia 5 de novembre pel capvespre, es va inaugurar la il·luminació especial de bona part de les mes de 20 capelletes que hi ha en els carrers antics d’Olot,

i que us volem presentar tot iniciant un recorregut per els diferents carrers :

Església Verge del Tura

Façana de l’Església –  Verge del Tura

Front Església – Verge del Tura

Plaça Major – Sant Crit

Front De la Església de Sant Esteve – Ecce Homo

Carrer Sant Rafel – Mare de Deu de la Llet

Carrer Sastres – Mare de Deu del Carme

Carreró de Sant Antoni – Sant Antoni

Carrer de l’Hospici – Santa Llúcia

Carrer del Roser – Verge del Roser

Plaça de la Mora – Verge Immaculada

Plaça de la Mora, hi ha la Font de l’Angel

Francisco de Sales patro periodistes col·locat a sobre del diari local la comarca.

Aquesta Il·luminació està present tota aquesta setmana i en alguns cassos tot l’any.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Casa de la Misericòrdia de Barcelona

La Casa de la Misericòrdia esta situada en una gran illa que forma el carrer de les Ramelleres, carrer d’Elisabets , carrer de Montalegre, de Barcelona.

La Casa de la Misericòrdia era un conjunt d’edificis conventuals que fins al segle XIX es va mantenir gairebé intacte.

Aquests últims anys, els vestigis de la Casa de la Misericòrdia han sofert una sèrie d’accions urbanístiques que han modificat l’estructura original del conglomerat d’edificis.

Us passo dades històriques sobre la Casa de la Misericòrdia i el seu conjunt d’edificis :

  • Aquest recinte obrir les portes l’any 1584,
  • La primera edificació fou ampliada al llarg del temps, i així a la primera meitat del segle XVII s’amplià cap a l’oest i cap al sud passant de dos departaments a vuit.
  • Entre 1673 i 1680 es tornà a ampliar el conjunt.
  • Seria novament ampliat l’any 1699, construint-se el convent de les Germanes Terciàries de sant Francesc i la construcció d’una capella d’ús privat per a les monges.
  • El tancament total del pati no es realitzà fins al 1776 quan es construí a la seva ala nord la infermeria.
  • A partir de 1775 la població masculina va ser traslladada a l’antic Seminari Conciliar o “Colegio Tridentino”, actual casa de la Caritat, convertint-se el Convent de la Misericòrdia en una institució íntegrament femenina.
  • L’any 1852 la Casa de la Maternitat ocupà part del recinte de la Misericòrdia, provocant noves redistribucions al interior i ocupant una part de l’hort adjacent, que es va edificar en gran part per donar cabuda a la nova institució .
  • A partir de 1881 es començà a construir un nou convent al carrer Montalegre.
  • Ja al segle XX, a la dècada de 1980 una part del conjunt fou enderrocada, sobretot gran part de les estructures vuitcentistes per adequar el Carrer Montalegre a una nova alineació.
  • L’edifici de la que actualment és la seu del Districte de Ciutat Vella va ser, en una altra època, l’hospici de la Casa de la Misericòrdia.
  • Des de l’estiu del 1999, però, comprèn les oficines municipals del Districte de Ciutat Vella, on es poden realitzar tota mena de tràmits, obtenir informació d’interès ciutadà i altres qüestions relacionades amb els barris.

Us passo altres dades de interès sobre aquest conjunt d’edificis :

En aquest gran conjunt d’edificis, ocupava el centre de la parcel·la, dos patis rectangulars que actuen com a distribuïdors de les diferents dependències,

la seva entrada principal en un petit pati amb palmeres al Carrer d’Elisabets, consistent en un arc pla amb l’escut de la ciutat.

En un dels extrems del pati l’any 1887 s’hi construir una capella neogòtica.

Afrontat al Carrer de les Ramalleres, el cos més occidental de l’antic conjunt,

que avui acull les dependències del Districte de Ciutat Vella, mostra una senzilla façana revestida de morter.

Les obertures, ben alineades, però ampliades durant les successives reformes de l’edifici, presenten llurs emmarcaments de pedra.

En l’actualitat aquesta façana destaca per la presència d’un portal renaixentista de pedra, flanquejat per dues pilastres dòriques ornades a quarterons que sostenen un frontó triangular amb un escut ovalat i la data 1578.

Aquest portal, com indica la inscripció de la llinda, prové de la veïna Casa dels Infants Orfes.

A part d’aquestes obertures, la façana de les Ramalleres 17, just davant de la plaça de Vicenç Martorel, destaca per conservar la guardiola on els vianants podien fer donacions a la institució i el torn on les mares sense mitjans podien dipositar els seus nounats.

Quan algú volia abandonar un nadó de manera anònima, el deixava a la part de fora del torn i feia girar la roda, de tal manera que el nadó entrava a l’hospici.

L’orifici que hi ha a la part superior esquerra del cèrcol, feia funció d’ull, i també de caixa d’almoines que les monges recollien i utilitzaven per finançar el funcionament de l’hospici, el torn va estar en funcionament des de mitjan segle XIX fins al 1931.

En un primer moment es construïren la casa del prior i els dormitoris; també de la primera època destaca la capella, encara avui existent, datada del 1603, alienada al carrer d’Elisabets; és una capella d’una sola nau i petites capelles laterals, amb coberta a dues vessants.

L’estructura d’aquell primer conjunt estava format per dos grans departaments, un per a homes i l’altre per a dones, a mes del refectori, la infermeria, l’església, l’hort i altres dependències menors.

Podeu consultar mes dades sobre la Casa de la Misericòrdia, a  :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Miseric%C3%B2rdia

Us invito a fer un passeig per aquests antics convents, església i altres dependències de La Casa de la Misericordia.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona, Barcelona entre muralles i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Feliu d’Alella

L’Església de Sant Feliu d’Alella  està situada en la Plaça de l’Església, 8 d’Alella.

Us passo la seva historia :

  • La primera pedra de l’edifici es col•locà el 9 de setembre de l’any 1454.
  • Les obres s’acabaren l’any 1463.
  • En aquest moment comprenia el presbiteri i les quatre capelles més properes.
  • A principis del segle XVII, l’església, construïda dos-cents anys abans, resultà petita: l’ampliació durà des de 1611 fins a 1613.
  • Fins al segle XIX no hi tornaren a haver més reformes, concretament, la capella del Santíssim realitzada l’any 1886.

Us passo aquest enllaç, on trobareu mes explicacions sobre la seva historia :

http://esglesiadalella.org/historia/

L’església de Sant Feliu d’Alella, és d’una sola nau rectangular encapçalada per un absis pentagonal, i flanquejada per sis capelles laterals, tres per banda, que corresponen als tres trams de volta.

Aquesta darrera és de creueria i al centre de la nau principal hi ha una de canó amb una torre llanterna a la part superior. Mentre que l’accés a les capelles des de la nau central es realitza a través d’un arc de mig punt, la volta de les mateixes és de creueria.

Totes elles estan comunicades entre si. Destaquen algunes claus de volta.

La façana, formada per un frontó triangular de tipus clàssic en la part superior, una rosassa en la part central i una portada barroca en la part inferior.

La portada destaca per la seva profusió d’elements; està flanquejada per dues columnes estriades en sentit espiral i decorades en la seva part inferior, que suporten un entaulament i un frontó entretallat per una fornícula clàssica, i decorat per volutes.

A banda i banda de la fornícula hi ha una pilastra adossada que suporta una petita cornisa i dos elements ornamentals, i a la part central allotja una imatge de Sant Feliu.

També és de notable interès la portada gòtica dovellada en forma d’arc de mig punt, lleugerament apuntat en la seva part superior.

En l’actualitat dóna pas a la capella del Santíssim, d’estil neogòtic, amb un finestral amb vitralls, i una imatge del Sagrat Cor.

El campanar, situat sobre la volta de la capella del Roser. Consta de dos cossos de planta quadrada.

A l’interior i primitiu s’observen uns arcs de factura romànica, sota els quals hi ha tres finestres on antigament s’hi situaven les campanes.

Aquest primer cos correspon a la primitiva església romànica dels segles XI i XII. El cos superior presenta quatre finestrals apuntats i està coronat per merlets escalonats.

Al cim de la torres un petit campanar de ferro sosté les actuals campanes de rellotge, en forma de mitja taronja. El campanar sencer presenta la pedra vista.

L’Església de Sant Feliu d’Alella, és una obra del municipi d’Alella declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Pròpia de l’església Parroquial, Ajuntament d’Alella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé