Església de Santa Eulàlia de Riuprimer

L’Església de Santa Eulàlia de Riuprimer esta situada en la Plaça del Beat Antoni Claret.

Us passo la seva història:

• El document més antic que parla de la parròquia data del 872.
• L’església surt esmentada al 946.
• Fou consagrada pel bisbe Oliva el 15 de maig de 1041.
• L’església està situada al mateix indret i conserva alguns murs del segle XI.
• L’antic portal de migdia està cegat.
• Fou ampliada i reformada durant els segles XVII i XVIII amb capelles laterals.
• Al 1805 va sofrir una reforma radical.
• La capella fonda conserva pintures de Llucià Costa (segle XX).

Església amb la façana orientada a ponent en la qual es marca un cos central cobert a dues vessants i dos cossos laterals coberts a una sola vessant. El portal és de forma rectangular amb un frontó al damunt, datat al 1805, on al damunt hi ha un ull de bou. Els cossos laterals tenen finestres rectangulars. L’interior de la nau central és coberta amb volta en la qual s’hi marquen quatre trams, el primer correspon al cor. Les naus laterals són cobertes amb volta de creueria. Es forma també un petit creuer.

Al mur exterior de migdia es marca l’antic portal de l’edificació romànica. A la part de la capçalera, a llevant, hi ha la capella fonada oberta a l’exterior amb òculs. Adossat a ponent hi ha un campanaret de planta quadrada de tres pisos i cobert a quatre vessants. La capella del Santíssim està decorada amb pintures de Llucià Costa.

L’Església de Santa Eulàlia de Riuprimer és una obra amb elements romànics, barrocs i eclèctics de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mare de Déu de Berà de Roda de Berà (Tarragonès)

L’ermita de la Mare de Déu està situada en la Plaça de l’Ermita de Roda de Berà.

L’ermita de la Mare de Déu es començà a construir a la segona dècada del 1700.

Té una nau amb capelles laterals, les dimensions de les quals són bastant reduïdes.

La volta de la nau és de canó amb llunetes.

A l’oest hi ha una petita porxada moderna amb una estela funerària procedent d’un antic cementiri que hi havia ubicat.

Davant l’ermita hi ha una residència del Banc d’Espanya on es conserven unes poques restes reutilitzades del que va ser l’antic castell de Berà.

La Mare de Déu de Berà és una ermita barroca de Roda de Berà (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Vicenç de Fals de Fonollosa (Bages)

Setmana dedicada a les Esglésies de Catalunya

Sant Vicenç de Fals esta a dins de les restes del Castell en Fonollosa.

Us passo la seva història:

• Dins el recinte del Castell de Fals, fou des de la seva construcció l’església parroquial de Fals.
• A causa del seu mal estat, cap als anys 90 el servei parroquial es va traslladar de lloc a un temple nou al raval de Fals.
• Cada gener s’hi celebra la festa d’hivern de Fals en honor de Sant Vicenç, donat que el temple està dedicat a Sant Vicenç d’Osca.
• L’església és documentada el 1016.
• Des de l’any 1220 és documentat l’altar de St. Nicolau.
• L’edifici data del segle XVII (1647) segons consta en la inscripció de la façana “TEMPLUM HOC REEDIFFICATU FUIT ANNO DOMINI 1647”, conserva elements gòtics.
• Fou ampliada a finals del segle XIX, segle en què es va construir el cementiri.

És un temple parroquial d’una sola nau, amb capelles laterals, sagristia i campanar al mur de tramuntana;

aquest és de planta quadrada amb quatre obertures per les campanes.

L’església no té absis i té la porta d’entrada al mur de migdia que compta amb la data gravada del 1656.

Al mateix mur, una mica més a llevant, s’obre una altra porta d’accés que devia ser tapiada poc després de fer-se i sobre la qual es llegeix la data de 1647.

Al costat de la capella de la banda nord s’alça el campanar.

Forma un conjunt amb la rectoria veïna.

S’hi distingeixen quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs amb sengles peanyes, que al seu dia – abans de la crema del 1936 – suportaren retaules i altars.

També cal esmentar el paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra, mentre que el de la nau central és de cairons.

A escassos metres a llevant de l’església es situa el cementiri.

Sant Vicenç de Fals és una església del municipi de Fonollosa (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Miquel de Castelladral de Navars o Navàs (Bages)

Setmana dedicada a Navàs

Sant Miquel de Castelladral esta en la ctra. de Súria a Castelladral, km 9 de Navars.

Us passo la seva historia:

• La primera església de Castelladral va sorgí als peus del castell i, com moltes esglésies catalanes situades en llocs elevats i dependents dels castells, s’advocà a sant Miquel.
• Les restes romàniques donen testimoni de l’existència d’aquesta església al segle XI.
• El topònim Castelladral (“Castro Erdal”) comença a aparèixer a la documentació l’any 941, dins el comtat de Berga, i hi serà present tant en la referent al castell com als seus successius senyors a partir de l’any esmentat.
• L’actual edifici és una construcció d’època moderna.

Es tracta d’una església d’una nau amb 3 capelles laterals a banda i banda.

Totalment coberta amb volta de creueria estrellada en els diferents trams i a les capelles.

Als peus de l’església s’obrí el baptisteri.

Construïda sobre l’estructura d’una primera església romànica, conserva encara al mur de llevant les arcuacions i bandes llombardes pròpies d’aquesta primera església romànica.

Presenta una decoració romànica típica del primer art romànic català, situada al mur de llevant de l’església, amb alternança de bandes llombardes i de grups de quatre arcuacions cegues.

Sant Miquel de Castelladral és una església del municipi de Navars, a la comarca catalana del Bages. És protegida com a Bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Maria d’Horta d’Avinyó (Bages)

Santa Maria d’Horta està situada en Horta d’Avinyó, per la ctra. Avinyó-Artés, km 48,5. / També, s’arriba per la C-25, sortida 151 d’Avinyó.

Us passo la seva historia:

• L’església de Santa Maria d’Horta està situada dins l’antic terme del castell d’Artés al lloc d’Horta; tant el lloc com l’església són esmentats ja al segle XII (1154) i l’església va tenir funcions parroquials que avui encara conserva.
• Al segle XVII fou totalment remodelada, es va ampliar afegint-hi capelles laterals (1686 i 1691), el campanar .
• Ja al segle XIX la nova façana.
• El territori de Santa Maria d’Horta o Horta, va ser un municipi des del 29 d’abril de 1636.
• El 25 de desembre de 1845, passa a formar part del municipi d’Avinyó.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

És una església de tres naus de petites proporcions, la central és coberta amb volta de canó rebaixada i les laterals amb volta de creueria en els seus dos trams. L’interior de l’església és totalment arrebossat i reprodueix una decoració típicament neoclàssica.

La porta actual és al mur de ponent i és un element més de les múltiples modificacions que afectaren l’edifici romànic primitiu. Aquesta porta fou refeta l’any 1863.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

A llevant i a tramuntana l’església es confon amb les dependències de la gran masia annexa construïda al segle XVII (1640) i, el cementiri.

L’absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes només és visible des de la rectoria. Les capelles laterals són obra del segle XVII (entre 1686 i 1691).

Santa Maria d’Horta és l’església parroquial d’Horta d’Avinyó (Avinyó), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Maria del Vilar de Castellbell i el Vilar

Setmana dedicada a les esglésies

L’Església de Santa Maria del Vilar està situada en l’antic poble del Vilar, en la seva part antiga, pertany al municipi de Castellbell i el Vilar.

Maria Alba Oliveras Rubiralta / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

• El lloc del Vilar és documentat des del 1294.
• Mentre que l’església és esmentada el 1047 i el 1057 amb el nom de Santa Mª de Castellbell.
• El 1294 amb el nom de St. Mª del Vilario de Castellbell.
• Es creu que almenys al segle XIII degué tenir categoria de parròquia.
• El 1685, malgrat que el rector encara vivia al Vilar, l’església era només surgagània.
• El 1859 fou feta definitivament parròquia.
• El 1793 fou ampliada, així com el 1888.
• Cap al 1910 s’hi edificà un campanar.

És una església d’una única nau amb quatre capelles laterals per banda.

Està coberta amb volta de totxo, reforçada per cinc arcs faixons que es recolzen sobre quatre pilastres, que per altra part han definit les capelles esmentades.

A la part superior del mur de la nau hi ha 10 finestres tapiades.

L’únic punt de llum és un ull de bou situat a la façana d’accés.

Sota les finestres hi ha una motllura de guix que recorre tota la nau.

Completen la decoració sis motllures adossades al sostre, un retaule de marbre darrere l’altar, una sèrie d’escultures situades en els capelles i la pintura de temàtica floral-sanefistica de les parets de l’església.

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

Al costat oest hi ha la capella fonda i a l’oposat la sagristia i un original campanar obrat en part amb totxo.

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

La porta presenta un arc escarser. L’aparell és força irregular.

Santa Maria del Vilar és l’església del poble del Vilar, al municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Església de Santa Eulalia del Papiol

L’església de Santa Eulalia està en la zona del nucli antic de la vila, concretament de l’anomenada plaça de l’Església de Papiol.

Us passo la seva historia:

• L’església actual fou inaugurada el 1950 al solar d’una església anterior.
• Les primeres obres de l’església parroquial daten del segle XIV.
• L’ermita de la Salut va deixar de ser la parròquia del terme del castell de Papiol quan Jaume II, atesa la demanada de Galzeran del Papiol, senyor del lloc i del castell, va autoritzar el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s’havia format vora el castell.
• El trasllat s’ha d’entendre en el sentit que, els intents de consolidació del poblament al lloc començaven a reeixir i que ja hi devia haver un incipient nucli agrupat entorn el castell. Com a conseqüència, el Santuari de la Salut va perdre la condició de parròquia.
• D’aquesta església, ja reconstruïda durant la segona meitat del s. XVI, i destruïda durant la Guerra Civil es conserven uns contractes entre els obrers de la parròquia i el mestre d’obres Bernat Bos de Vilafranca (1565).
• El 1751 s’hi va produir una forta reforma i el temple fou ampliat i s’hi va construir el campanar quadrat.
• L’ampliació va ser per la part de ponent i s’obria una porta al lloc on hi havia hagut l’altar major, passant aquest a ocupar el pany de paret situada al davant, construint-se el cor adossat a la paret de la façana.
• L’any 1936 l’església va ser enderrocada a cop de pic i pala. Les dimensions d’aquesta església eren de 20 metres de llarg, 6 m d’ample central (als quals cal afegir 6 m més que corresponen als 3 de fondària de cada una de les capelles laterals menys la primera entrant a mà dreta que té 4 m i mig.
• L’any 1944 es comença la nova església, la qual fou inaugurada l’any 1950.  És obra de Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos i el constructor va ser Joan Bou. Es van construir uns pous fins a tocar la roca, que es van omplir de formigó armat i el campanar es va col•locar al costat de la façana principal, on estava anteriorment a la reforma de 1751.

L’edifici és de tres naus. Les laterals són més aviat estretes i estan capçades per absidioles poligonals. La central, en canvi, és d’absis semicircular.

La separació entre els tres elements ve donada per pilastres amb capitells ornamentats per decoració vegetal i animal.

La façana principal té la porta resolta en arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells.

L’arcuació més exterior de les arcuacions cegues que conformen la portalada, està ornamentada amb motius florals, mentre que la línia d’imposta està decorada amb filigranes i motius animals.

Joana Marlès i Alemany / Generalitat de Catalunya

El campanar és de planta quadrada amb obertures i ornaments iguals als de l’església i coberta a quatre vessants amb teula àrab.

Destaca el rellotge situat just al pis inferior al de les campanes.

Santa Eulàlia del Papiol és l’església parroquial del Papiol i és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Campintero

Sant Feliu de Monistrol de Calders

Sant Feliu de Monistrol de Calders, o Sant Feliu de Monistrol, esta en La Sagrera.

Us passo dades de la seva historia:

• Església documentada des del 1105, tot i que sembla més antiga.
• Aquesta església va ser molt reformada a mitjans del segle XVIII, en afegir-hi capelles laterals, modificant-se totalment l’estructura original de l’edifici.
• Als voltants del 1780, segons una dovella d’una obertura, s’hi afegeix un esvelt campanar.
• A la façana de migdia hi ha un rellotge de sol, amb la data de 1640.
• L’església actual conserva la part exterior de l’absis romànic, però la planta actual és del segle VXIII, construïda en una arquitectura d’influència barroca, sobretot la façana i el campanar.
• L’absis, però, podria procedir d’una torre medieval.

Està situada a l’esquerra de la riera de Sant Joan, en el petit barri de la Sagrera, a migdia del sector principal del poble.

És molt a prop i a llevant de l’antiga església de Sant Joan Baptista de Monistrol de Calders.

Església parroquial de Monistrol, situada dins el nucli de Monistrol. Portal d’entrada a la façana de ponent, de forma rectangular i adovellat, amb elements decoratius barrocs.

Roser Serra i Coma 1982 / Generalitat de Catalunya

A la mateixa façana de ponent, petita capelleta amb la imatge del sant, i rosassa circular.

Interior de tres naus, dividides mitjançant pilars de pedra i arcs de mig punt. Coberta de volta de mig punt, amb pedra tosca, arrebossada posteriorment.

Campanar adossat sobre la nau dreta, amb influències barroques.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Adossat al Sud-Est de l’església hi ha la rectoria.

Rectoria

Sant Feliu de Monistrol de Calders, o Sant Feliu de Monistrol, és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Mare de Déu de Palau de Sant Llorenç de la Muga

L’església de la Mare de Déu de Palau  està situada en el veïnat de Palau de Sant Llorenç de la Muga.

Us passo la seva historia:

• El rei Carles II el Calb, l’any 878, al-ludeix al lloc anomenat ipsum Palatium, possessió del monestir de Sant Pere d’Albanyà, i en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Albanyà,
• L’any 957, es torna a anomenar.
• El 972 es comença a citar com a lloc de Sant Llorenç de la Muga.
• La capella sancte Marie de Palacio figura en les relacions per recaptar la dècima dels anys 1279 i 1280.
• A finals del segle XIV és una de les capelles no parroquials que tenien un sacerdot encarregat, que havia d’accedir als sínodes diocesans.
• En aquesta església s’hi feia una festa el dia 8 de setembre i s’hi beneïa el terme el dilluns de Pasqua.

L’església de Palau és d’una sola nau amb absis semicircular. La nau està coberta amb volta apuntada seguida, l’arc triomfal també és apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada.

La façana principal s’obre en el mur meridional i presenta un portal amb dos arcs de mig punt en degradació, sense llinda ni timpà.

La porta està aixoplugada per un guardapols de motllura en quart de cercle. La façana occidental té una finestra de doble esqueixada i punt rodó, a sobre de la qual s’alça el campanar, que és de cadireta amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle.

Una altra finestra s’obre a la façana de ponent i al mur sud hi ha dues grans finestres i una de petita. Sobre la façana de ponent s’aixeca un campanar d’espadanya, amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. En tot l’edifici l’aparell és de carreus ben escairats formant filades ben rectes.

La Mare de Déu de Palau és una església romànica del veïnat de Palau del municipi de Sant Llorenç de la Muga, protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Sant Cristòfol “ Vell” de Campdevànol

Sant Cristòfol “ Vell”  està situat en el carrer de Sant Cristòfol de Campdevànol.

Us passo la seva història:

• A la fi del segle XVIII es va construir una nova església parroquial entre la Vella i la població moderna al lloc on hi ha el cementiri actual, que fou consagrada el 1701.
• L’edifici, avui molt abandonat, té una nau i capelles laterals, un petit campanar i la rectoria adossada.
• Tingué culte fins al 1885.

L’antiga església parroquial del segle XVIII forma part, amb un mas i el cementiri, d’un conjunt d’una gran qualitat formal

i expressiva per la seva localització visible des de les valls del Freser i del Merdàs, i caracteritza la imatge de Campdevànol.

Antoni Puig i Castells – 1983 / Generalitat de Catalunya

L’edifici, avui molt abandonat, té una nau, capelles laterals i un campanar torre.

És de destacar la unitat del conjunt i el nexe d’unió entre ambdues construccions, on s’aixeca la torre campanar.

 L’edifici orientat al sud es troba perforat per una arcada que desemboca a la part davantera a l’antic camí, mentre que a la part posterior dona a un afegit on es troba el pou de la casa.

Aquest últim és de solució poc freqüent.

Informació sobre la seva recuperació :

http://www.ripollesdigital.cat/noticia/131595/comenca-una-segona-fase-de-remodelacio-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-campdevanol

Sant Cristòfol “Vell” de Campdevànol és una obra del municipi de Campdevànol (Ripollès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador