Monestir de Santa Maria de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus està situat dins del poble de Santes Creus i que pertany al municipi de d’Aiguamúrcia.

Us passo punts de la seva historia :

  • Va ser fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial.
  • Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou van ser mecenes del monestir i van escollir ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major.
  • L’església, va ser oberta al culte el 1225, es un exemple de la transició del romànic al gòtic.
  • El claustre de l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de Santes Creus, construït entre el anys 1313 i 1336.

Tot i oferir sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster.

Contrasta amb l’esplendor del claustre, del segle XIV, el primer d’estil gòtic de la Corona d’Aragó.

Un estudi i restauració dels panteons reials, el 2010, van permetre descobrir les restes de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, els únics reis de la Corona d’Aragó les restes dels quals han pervingut intactes.

El Monestir està dins de la Ruta del Cister, i actualment no té vida monàstica.

Podeu visitar també, el Museu del Monestir de Santes Creus, on es conserva un conjunt de peces procedents de diversos indrets del cenobi i del claustre romànic.

Per a més informació us passo l’enllaç de la enciclopèdia catalana, on esta molt detallada la seva historia :

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0059700.xml

Del poble de Santes Creus, cal destacar  diversos llocs d’interès relacionats amb l’edifici monàstic :

El pont de pedra fet construir el 1549 per l’abat Jaume Valls, la creu de terme gòtica del segle XIV,

la petita església barroca de Santa Llúcia de mitjan segle XVIII i l’antic celler cooperatiu modernista.

El Monestir de Santes Creus, va ser declarat monument nacional  durant l’any1921.

 

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

Anuncis

Historia del Monestir de Santa Maria de Poblet

El Monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany i de l’Espluga de Francolí.

Us passo la seva llarga historia :

Ramon Berenguer IV va fer una donació de terres al monestir cistercenc de Fontfreda, a Occitània.

Aquests van enviar dotze monjos, que van fundar el monestir a Poblet el 1151 consagrant-lo a Santa Maria.

El principi era un petit monestir, que es va anar incrementant amb altres donacions del propi Ramon Berenguer IV i de nobles i senyors,

arribant a ser Poblet un dels grans propietaris del país amb unes possessions que abastaven des de pastures del Pre-Pirineu fins al nord del País Valencià.

Alfons el Cast i Jaume I van ser dels primers que van ser enterrats a Poblet.

Pere III el Ceremoniós, elegí el monestir com a Panteó Reial de la Corona Catalano-Aragonesa, per a ell i la seva descendència.

En poc temps, Poblet va ser important  a nivell de cultura de la zona, amb una biblioteca que encara conté avui llibres i manuscrits, tan significatius com el manuscrit més antic conservat de la Crònica de Jaume I el Conqueridor, fet copiar per l’abat Copons al segle

XIV.

L’esplendor del monestir es va apagar momentàniament al segle XIX, quan la Desamortització de Mendizabal va obligar als monjos a abandonar Poblet, venent-se les seves terres en pública subhasta i patint una greu espoliació.

A partir d’aquí, s’inicia una important degradació que va malmetre d’una forma significativa els edificis del Monestir, arribant a un nivell de destrucció tan gran que el monestir era quasi un conjunt de ruïnes.

Durant l’any 1930 es va crear un Patronat que vetllaria per la restauració i posterior conservació del Monestir.

A l’any 1940 Poblet torna a tenir comunitat monàstica.

Si violeu mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Poblet

També us detallo, la Web oficial del Monestir de Poble :

http://www.poblet.cat/index.php?&&&&Y2E%3D

Poblet és declarat Monument Nacional l’any 1921.

El Monestir de Poblet va ser reconegut per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.

 

 

Text adaptat : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Montcada i Reixac, cases d’estiueig i aigua amb historia

Podeu trobar l’historia de les cases d’estiueig explicada gràcies a uns cartells que l’Ajuntament apropa a la gent de la vila i els que no ho son, i que jo us reprodueixo i amb fotografies de primers de segle XX :

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació : Ramon Solé

 

Sant Pol de Mar, carrers i cases amb historia

Avui viatgem a Sant Pol de Mar, per visitar uns carrers i cases amb historia :

Ara us toca a vosaltres en anar, descobrir-ho i gaudir… d’aquest bonic poble de la costa que es Sant Pol de Mar.

 

 

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

Antics Magatzems i la seva historia de Terrassa

Avui us passo 5 antics magatzems que van fer de Terrassa una vila prospera gràcies a la seva elaboració i comercialització de productes, arreu de Catalunya i a fora, tots ells estan dintre de la zona urbana d’aquesta ciutat :

Magatzem Joaquim Alegre

Magatzem Pasqual Sal

Magatzem i casa Emili Matalonga

Magatzem Emili Matalonga i Cia

Fabrica i Magatzem Marcel i Poal

Si aneu per Terrassa podreu veure mes d’aquests edificis amb la seva historia.

 

 

Dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació i Fotografies : Ramon Solé

La Porxada de Granollers, la seva historia

La Porxada és el monument més emblemàtic de la ciutat de Granollers, situada en la Plaça de La Porxada, antigament es denominava Plaza del blat.

Està situada al centre de la ciutat, al nucli històric, just davant de l’Ajuntament.

És una porxada constituïda per una plataforma de pedra, quinze columnes –tres d’interiors i dotze d’exteriors– i una teulada de teula àrab amb els careners esmaltats. Té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d’ample.

És un edifici renaixentista que es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d’un encàrrec del Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. Va ser concebuda inicialment com a llotja-magatzem de gra i cereals i va costar 739 “lliures barcelonines”. La pedra per a la seva construcció procedia de Puig Llunell de Mont-ras (Puiggraciós).

Originàriament s’utilitzava durant el mercat agrícola i servia per cobrir el blat que és vènia.

Posteriorment, des de 1872 i fins a la construcció del mercat de Sant Carles, es va utilitzar com a ubicació del mercat municipal diari pel que va estar enreixada i amb molts llocs de mercat fixos en el seu interior.

De la teulada en sortien una espècie de persianes que tapaven l’interior de la porxada per protegir el gènere, actualment ja no existeixen i queda completament oberta.

La Porxada és on se situen moltes de les fires, com antiguitats, artesania, Nadal, entre altres i lloc d’ubicació de diferents festejos i activitats a les festes de Granollers,

i actes Polítics…

La Porxada, va ser mitjà destruïda durant la “guerra civil” en el bombardeig del 31 de maig de 1938.

Us passo informació  amb imatges :

Porxada de Granollers és una obra del municipi de Granollers declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades gràcies a l’ Ajuntament de Granollers , Viquipèdia i pròpies.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Refugi Antiaeri del centre de Badalona

El Refugi Antiaeri es va construir  en la Plaça de la Vila durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest refugi va ser projectat per una capacitat de 600 persones i construït entre 1937 i 1938.

Una placa recorda el Refugi Antiaeri del centre de la ciutat, utilitzat pels badalonins durant els bombardejos de la Guerra Civil a Badalona, ara fa 80 anys.

El Diari de Badalona, feia així referencia de la inauguració amb un tòtem de senyalització d’aquest refugi :

http://www.diaridebadalona.com/el-refugi-antiaeri-que-va-salvar-la-vida-de-centenars-de-badalonins-durant-la-guerra-civil

Va ser recuperat  l’any 1982, com ha centre d’exposicions permanent de l’historia de Badalona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Carrer del Xipreret, un carrer amb poesia, de l’Hospitalet de Llobregat

El carrer del Xipreret és un dels carrers més emblemàtics de l’Hospitalet de Llobregat. Al llarg de poc més de 100 metres hi ha representada la història arquitectònica de la ciutat.

Hi ha 27 elements protegits al carrer pel Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic.

Us passo un article sobre aquest carrer de l’any 2006 aparegut al elpais :

https://elpais.com/diario/2006/10/15/catalunya/1160874447_850215.html

Per ho avui voldria que veieu i llegiu, els diversos poemes que hi trobareu en les façanes d’algunes de les cases del carrer del Xipreret :

Si no coneixeu aquest racó antic de l’Hospitalet de Llobregat, us el recomano.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ramon Solé

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de la Creu Alta de Sabadell

La Creu de la Creu Alta és un monument situat a la plaça de la Creu Alta de Sabadell, que dóna nom al barri.

Podeu consultar sobre el barri de la Creu Alta a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Creu_Alta

Us passo informació sobre l’historia d’aquesta Creu de Terme :

  • La seva història es remunta a principis del segle XVII, quan apareix citada en un document notarial.
  • Va ser col·locada en aquest lloc, abans que hi hagués cap poblat, perquè era un punt estratègic i el més transitat de la parròquia de Jonqueres, que pertanyia a l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa. Aquí era on es trobaven el camí ral de Terrassa a Barcelona i el de Castellar del Vallès. Aquests camins són avui l’avinguda de l’Onze de Setembre i el carrer Major.
  • Era una “creu alta”, la més alta del rodal.
  • Terrassa era una vila dividida en dos termes (el de la vila i el forà) i 7 parròquies, de les quals Sant Vicenç de Jonqueres n’era una.
  • Cap al 1772, es van començar a construir cases al voltant de la creu alta, i va ser aquesta, precisament, la que va donar nom a la petita població. Els primers carrers van ser el carrer Major i el carrer de Castellar.
  • L’any 1904, la Creu Alta deixava de pertànyer a l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa per a passar al de Sabadell com un barri més.
  • L’any 1933, amb la República, la creu va ser destruïda: primer van treure la imatge del Crist, després van tirar la creu a terra i es va trencar. Uns veïns la van portar al Museu per reparar-la.
  • La plaça va estar 6 anys sense creu, fins que els veïns n’hi van posar una de nova, que es va construir amb la mateixa forma i dimensions que l’anterior.
  • L’any 1954, la plaça es va urbanitzar i s’hi va col·locar una nova creu de 5,5 metres d’alçada. Era de base de pedra calcària i un pilar de pedra de llosa sorrenca en dos tons (roig i rosa) i a dalt una creu de ferro amb un Sant Crist.
  • Durant els anys 80 del segle XX, la plaça va ser remodelada i es va tornar a col·locar l’antiga, però ara més “baixa” que mai.

Ara és merament un monument de l’historia de Sabadell.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Església de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès

 

L’Església de Sant Genís, esta situada en la plaça de l’Església de L’Ametlla del Vallés.

Us passo un resum de la seva llarga historia :

  • A l’inici del segle Xè Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Gifré el Pilós i de Guinidilda, comandava la senyoria de L’Ametlla.
  • L’any 906 va fou present en un Sínode celebrat a Barcelona presidit per l’Arquebisbe Arnust de   Emma a través dels seus representants demanà a favor seu la confirmació de l’església de Sant Genís, situada a la població de L’Ametlla (aleshores anomenada Amigdala).
  • És, però, l’any 932 quan neix oficialment la parròquia. El bisbe Teodoric consagra solemnement l’església i la dedica al màrtir Sant Genís de Roma.
  • Durant el segle XIIè quan es va remodelar i ampliar el temple primitiu que fou de bell nou consagrat per l’arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer  l’any 1123.  D’aquella primitiva església romànica només en queda un pany de mur, situat a la cara sud de l’edifici actual, amb dues finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt.
  • Al 1679 per iniciativa del rector mossèn Joan Sanmartí començà la construcció del nou temple que s’edificà sobre l’antiga església.
  • Al costat sud-est de la façana s’aixecà una torre quadricular com a campanar, obres que duraran fins l’any 1692, per bé que més endavant se n’incrementà l’alçada. De la mateixa  època és la Rectoria, adossada a la cara posterior  del temple parroquial.
  • Al juliol de 1936, temps de revoltes i de crema d’esglésies, una hàbil maniobra de l’Ajuntament evità que el temple fos incendiat per part d’un escamot revolucionari foraster, al·legant que ja s’havia destinat l’edifici al Sindicat Agrícola de Rabassaires. Malgrat tot, van destrossar les imatges i els ornaments de l’església. També van derruir l’altar major amb el seu valuós retaule, una veritable escultura artística d’estil neoclàssic.
  • Acabada la Guerra Civil es féu una reforma exterior i interior del   Es va transformar l’escalinata modernista d’entrada al temple i es modificà l’estructura del campanar.
  • A la portada dues pilastres sostenen un arquitrau.  El fris  és decorat  amb motius florals i una cornisa senzilla. El cos superior  té una fornacina coronada amb una bola que encabeix les escultures de Sant Genís de Roma i de Sant Genís d’Arlès. Més amunt hi ha un ull de bou que proporciona il·luminació al cor.
  • Al 1943 es decorà l’absis amb unes magnífiques pintures murals, amb les imatges sobreposades dels Patrons de la Parròquia: Sant Genís de Roma i Sant Genís d’Arlès.

Per a mes dades sobre l’Església Parroquial de Sant Genís, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_de_l%27Ametlla

i a :

http://santgenis.org/

La Rectoria, està situada darrera de l’església.

L’Església de Sant Genís de l’Ametlla està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de l’Historia : Blog de la Parròquia de Sant Genís

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé