Qui era en Jaumet de flabiol de Sant Hilari de Sacalm ?

En Jaume Traveries i Riera de Sant Hilari Sacalm, va naixé en l’any 1871 i morir en l’any 1955 als 84 anys.

Era conegut a Sant Hilari i rodalies com a Jaumet del flabiol, fou un personatge popular tocant el seu vell flabiol on els nens de principis d’època del segle passat, anàvem sempre darrera seu…

Va néixer al Mas Claver i és considerat el primer venedor de l’aigua de Font Vella, tot arriant els cantis sobre el seu vell carro.

De fet, com era en Jaumet ? :

Era mut, menut , no massa guapo, cara arrugada, pantalons de pana i espardenyes de beta, sempre anava amb una barretina, tocava el flabiol

i amb un carret portava càntirs d’aigua de la Font Vella fins al poble

per vendre l’aigua a la gent, porta a porta… o ha estiuejants a l’estiu.

El flabiol parlava per ell…

Ja mes propers als nostres dies… :

D’ell s’han fet postals, poemes, figures i fins i tot, un dolç.

El seu nom va servir per batejar uns dolços, els Jaumets de Can Forné, fets d’avellana creats per la pastisseria Fornés de la plaça de l’església i que encara es venen a Sant Hilari.

El 2013 el Taller el Drac Petit va realitzar una cap gros inspirat en la seva figura

Fotografia de 1953,

i l’agost s’organitza «La ruta d’en Jaume», una sèrie de visites guiades dedicades a l’aigua, a través de d’itineraris que ell feia habitualment.

El 2014 es va estrenar una obra musical dedicada a la seva memòria Jaumet, “ La joguina de Sant Hilari”, creada per Jaume Fàbregas amb cançons de Toni Rossell.

De Naciógirona, us passo un article del dia 19 de març de 2019 sobre en Jaumet :

https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/29578/sant/hilari/sacalm/ret/homenatge/jaumet/flabiol

I també, un article on el poble de Sant Hilari Sacalm dedica una estàtua a en Jaumet del Flabiol :

https://www.diaridegirona.cat/selva/2019/03/24/sant-hilari-sacalm-dedica-estatua/970149.html

Per últim, us passo l’enllaç de la seva vida i historia d’en Jaumet :

https://lesguillerieskm0.cat/santhilari/jaumet-del-flabiol/

Podem afirmar que en Jaumet de Sant Hilari, va ser alegre, il·lusionat i content de tindre una vida entre l’aigua i el seu flabiol conegut i apreciat pel seu poble i arreu …!

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Historia de la Colònia tèxtil de Borgonya de Sant Vicenç de Torrelló

Avui us presento tres articles

Borgonyà, és una entitat de població i antiga colònia tèxtil del municipi de Sant Vicenç de Torelló, a la comarca d’Osona.

Es pot arribar per la C-17, o be, per la carretera BV-5226  de Torelló direcció a Borgonyà.

L’origen del nom de Borgonyà és desconegut, i així tant pot ser personal com topogràfic, ja que el trobem en altres indrets, com a Girona i la Cerdanya.

Va ser una de les colònies tèxtils més grans i emblemàtiques del Ter, amb una marcada singularitat pel que fa a l’urbanisme, la vida social de la colònia i oferta de serveis als treballadors durant els anys que va estar activa.

Popularment era coneguda com la colònia dels Anglesos, malgrat l’origen escocès dels fundadors de la colònia, els Coats, va començar vers 1890,

els quals es van associar posteriorment amb els catalans Fabra, conformant així la coneguda Fabra i Coats, fabricants de fil de cosir, en la qual l’any 1972 treballaven 948 obrers.

La fàbrica va tancar definitivament les portes l’any 1999, avui però està formada per petites empreses.

La colònia era com un petit poblet obrer que s’edificà conjuntament amb la fàbrica i està presidit per la capella neogòtica edificada sobre un antic santuari marià dedicat a la Mare de Déu de Borgonyà del qual es tenen notícies ja al segle XIII.

En aquest tipus de Colònies tant grans, disposaven de pràcticament de tots els serveis, com escoles per a nens i nenes, casa-bressol per als infants, economat, església, teatre, casinet, camp de futbol, zona esportiva, assistència mèdica i farmacèutica, estació de ferrocarril, etc.

La tipologia de les cases de la colònia és unifamiliar i de planta baixa,

el que dóna una certa independència entre les famílies,

a qui se’ls va donar la possibilitat d’adquirir les vivendes.

Resclosa de Borgonyà, és una presa sobre el riu Ter, d’uns 60 m de llargada aproximadament. El mur té forma de V.

Fins a la meitat de la presa hi ha un pont metàl·lic que s’aguanta sobre dues grans pilastres. La presa fa aproximadament uns 4 m d’altura.

El pont està força rovellat i la resclosa presenta algunes esquerdes.

La casa comporta es troba a la banda esquerra.

El 1863 hi ha una reial ordre a favor de Josep Callís i Puigrubí per a la utilització de dos salts d’aigua: Vila-seca i Borgonyà, concessió ratificada el 1873. Aquest mateix any, Callís cedeix el dret dels dos salts a Ferran Almeda, Francesc J. Sindreu i Esparó, Rafael Puget i Terrades i Pere Almeda i Viñas.

El 1893 es va vendre a Nuevas Hilaturas del Ter, transferència que va ser aprovada el 1894.  El 1923, la resclosa es va reformar a causa de l’ampliació de la fàbrica.

Es pot accedir des de la colònia Borgonyà, per un camí que surt en direcció nord i passa per sota la via del tren. També s’hi pot anar des de la C-17, km 77,700.

El canal de Borgonyà transcorre paral·lel al riu Ter, entre la resclosa de Borgonyà i el complex industrial de la colònia.

És una obra feta de pedra i formigó d’uns 950 metres de longitud i uns 10 metres d’amplada.

Al llarg del seu recorregut, passa paral·lel al carrer Canal i sota el pont de Borgonyà, per on segueix entre el camp de futbol i la fàbrica.

Font Camp de Futbol

En aquest punt, hi ha un sistema de bagants que controla l’entrada d’aigua.

A partir d’aquí el canal té menys amplada i arriba a l’edifici de les turbines, que s’accionen a través d’un salt d’aigua.

Des d’aquí comença el canal de desguàs, que aboca l’aigua de nou al riu Ter.

Abans de finalitzar l’article, cal dir que cada tercer diumenge de mes a les 11hores, podeu visitar part d’aquest antiga Colònia, amb una durada de 2h. 30 min.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Colònia Borgonyà, Consorci del Ter i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé – Arxiu Rasola

Història de la Vinya i varietats

Avui us presento dos articles

El cep prové d’una subespècie silvestre que va sobreviure l’era glacial a la zona entre la mar Càspia i el golf Pèrsic.

Aquesta planta va ser domesticada allà on era autòctona entre el 3500 i el 3000 aC i se’n van obtenir tres subespècies cultivades:

vitis vinifera pontica a Mesopotàmia, Armènia i Anatòlia.

Més tard, els fenicis les portarien a Europa i hi donaria origen a algunes de les varietats blanques actuals;

vitis vinifera occidentalis a la zona del Nil, origen de l’actual pinot noir; i vitis vinifera orientalis a la vall del riu Jordà, possiblement ancestre de la varietat moderna chasselas.

Durant l’imperi romà el conreu de les vinyes i l’elaboració del vi foren tractat pels agrònoms romans :

Cató el Censor , Varró , Columel·la , Pal·ladi.

Des del punt de vista comercial hi ha documentació del transport i venda de vi entre diversos punts de l’imperi.

Per als grecs i romans la vinya simbolitzava la bona vida i la fertilitat.

El darrer quart del segle XIX la plaga de la fil·loxera va fer reconvertir el conreu de la vinya a tot Europa.

Hi va haver zones productores que van especialitzar-se en vins blancs i d’altres en vins escumosos, a la moda de França.

La fil·loxera comportà la destrucció de moltes hectàrees de vinya, substituïda per altres conreus que eren més productius, com fruiters o cereals, o bé requerien menys feines de manteniment, com els forestals.

A principis del s. XX, en alguns llocs del País Valencià on hi havia hagut excedent de raïms se’n va començar a consumir per cap d’any.

Aquest costum s’estengué aviat a tot Espanya i s’hi instituí com una nova tradició menjar un gra de raïm cada campanada la mitjanit de cap d’any per tal d’atreure la sort l’any entrant.

Una varietat vinífera, varietat de vinya o varietat de cep, és una classificació de la planta Vitis vinifera segons l’ampelografia que descriu els trets morfològics (soca, sarment, pàmpol, gotim, gra…) i l’activitat biològica (maduració, resistència a malures…).

En termes botànics s’anomena cultivar, o varietat cultivada, que és diferent de les varietats biològiques.

Cada varietat dóna un raïm i una varietat de vi amb uns trets organolèptics concrets.

Des del punt de vista d’interès enològic hi ha unes 300 varietats emprades en l’elaboració de vi, tant varietats pures com varietats híbrides creades perquè els ceps siguin més resistents a les malures.

En general, cada denominació d’origen defineix les seves varietats recomanades, que són les autòctones o tradicionals que donen un caràcter concret al seu vi, i les varietats autoritzades, normalment les importades com a varietats millorants en el cupatge.

Són varietats autòctones:

  • Boval de la Plana d’Utiel.
  • Callet, fogoneu, manto negre i premsal blanc de Mallorca.
  • Macabeu, pansa blanca d’Alella, picapoll del Pla de Bages, trepat de la Conca de Barberà i xarel·lo del Penedès.
  • Són varietats tradicionals als Països Catalans, o bé no autòctones cultivades habitualment des de fa molt de temps, o bé d’origen antic imprecís:
  • Garnatxa, garnatxa roja, malvasia, messeguera, monestrell, moscatell, parellada, samsó, sumoll, trobat i ull de llebre.

Són varietats foranes importades i aclimatades:

  • Cabernet franc, cabernet sauvignon, carinyena, chardonnay, chenin, gewürztraminer, merlot, pedro ximenes, pinot noir, riesling, sauvignon i sirà.

Altres varietats només són conreades en zones d’on són autòctones com ara :

  • La godello i la mencía a Galíc

Per tal de garantir la qualitat del vi al consumidor s’han creat bon nombre de denominacions d’origen. De fet, la majoria de productors que aposten per vins de qualitat s’han acollit a una DO.

Una denominació d’origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l’origen i la qualitat d’un vi que està elaborat a partir d’unes determinades varietats i amb pràctiques vinícoles, enològiques i d’envelliment establertes prèviament.

Un consell regulador de la denominació d’origen vetlla pel compliment del reglament, porta el registre de viticultors i de cellers adherits, controla la producció i verifica la qualitat de les anyades i del vi.

Vins amb denominació d’origen de Vi de Catalunya :

  • DO Alella
  • DO Catalunya
  • DO Conca de Barberà
  • DO Costers del Segre
  • DO Empordà
  • DO Montsant
  • DO Penedès
  • DO Pla de Bages
  • DOQ Priorat
  • DO Tarragona
  • DO Terra Alta

Els productes aprofitables del conreu vitícola són prou coneguts:

  • El raïm, comercialitzat directament com a fruita; el raïm de taula
  • El most, suc de raïm madur sense fermentar, comercialitzat de manera semblant a altres sucs envasats
  • El vi (suc de raïm fermentat)
  • El vinagre de vi
  • Les panses
  • Els aiguardents derivats del vi
  • Confitures basades en el raïm
  • També, antigament s’usava molt l’agràs, suc de raïms verds

Us passo diferents usos :

  • Els sarments es poden usar com a ornament i com a combustible.
  • El fruit, el raïm, és un aliment que es menja tot sol o amb altres ingredients, cuinat o no cuinat.
  • El raïm es pot assecar de maneres diverses per a conservar-lo i poder-ne menjar tot l’any.
  • Les panses també es poden menjar soles o en diferents preparacions, dolces o salades, cuinades o no: en pastissos, amb verdures, amb peix, en amanides, etc.
  • Del raïm també se’n fa vi.
  • Els pàmpols es poden emprar també en preparacions culinàries.

Celler Avenc del Garraf

El cava  és el vi escumós produït segons el Mètode Tradicional a Catalunya, majoritàriament. Legalment, la Unió Europea reconeix el Cava com un VEQPRD, un Vi Escumós de Qualitat Produït en una Regió Determinada, i l’activitat del sector està regulada pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Cava.

Les fotografies actuals de vinyes i els productes que il·lustren aquest article, han sigut cedides per Celler Avenc del Garraf, us passo la seva Web :

http://www.avencdelgarraf.com/

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Celler Avenc del Garraf, Oriol- Ramon Solé i Ramon Solé – Arxiu Rasola

Modernisme a Cardedeu : casa Balvey

La casa Balvey esta ubicada en la ctra. de Cánoves, 9 cantonada Lluís Llibre de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • Joan Balvey i Bas era membre de la família Balvey que des del segle XVII varen ser farmacèutics de Cardedeu.
  • Havia heretat els terrenys on s’hi ubica aquest finca juntament amb una antiga casa al costat. La zona, coneguda en aquell moment com “el Puntarró”, se situava a la carretera de Cànovas en la sortida nord del nucli amb construccions de caràcter rural.
  • Va ser una de les primeres edificacions residencials d’una expansió urbanística que es concretaria en el «Pla de Reformes del sector Nord» de 1930.
  • Balvey va encarregar l’abril de 1915 la construcció de la casa a Joaquim Raspall, que era l’arquitecte municipal de Cardedeu des de 1905 i que seria l’autor del pla urbanístic esmentat.
  • L’any 1994 es varen fer reformes interiors.
  • Després d’uns anys d’abandonament, va ser rehabilitada cap al 2013.

Edifici de la casa Balvey,  en la part inferior esquerra de la imatge

Es tracta d’un edifici ubicat en una cantonada amb les façanes alineades al carrer i jardí a la resta del terreny, destinat a habitatge unifamiliar.

Consta de planta i un pis amb coberta a dues vessants. L’estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola.

Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L’escala interior està feta amb volta de maó de pla.

De planta rectangular compost de planta baixa lleugerament sobreaixecada del nivell del carrer i planta sotacoberta en la part central.

Està estructurat en dues crugies perpendiculars a la façana que dóna a la carretera de Cànoves. Accés lateral. Coberta a dues vessants i terrat pla no accessible. Escala de dos trams d’accés a la planta sotacoberta.

Fotografia Generalitat de la Catalunya

Les façanes són compostes sobre eixos verticals, caracteritzades per un guardapols en forma d’arc carpanell, que conté motius ornamentals en baix relleu consistents en una orla central i fullatges laterals simètrics.

El capcer té un ull de bou oval central i una motllura esglaonada que enllaça amb la cornisa perimetral que incorporava pilastres i regruixos de paraments coronats en certs punts per una barana de ferro forjat.

Casa Balvey és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases destacades de Sant Pol de Mar

Us passo cases destacades a la part baixa de Sant Pol de Mar, a tocar de la platja, i situades en la part antiga del municipi, us detallo la seva historia.

Podeu començar a caminar pel carrer Consolat del Mar :

Algunes de les cases senyorials a principis del segle XX, disposaven d’aigua i safareig propi.

Un passeig per el carrer Consolat del Mar de Sant Pol de Mar, realment us agradarà moltíssim en  qualsevol època de l’any.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga masia de Can Pau Torrents de Sant Joan Despí

La masia de Can Pau Torrents està situada en el carrer  de Creu d’en Muntaner, 5-7 de Sant Joan Despí.

És una masia, construïda entre el segle XV i el segle XVI, on al 1723 es va fundar el primer Jardí Botànic d’Espanya  creat per Jaume Salvador i Pedrol  i la seu del gabinet d’Història Natural del Principat.

La masia, reformada modernament, té un cos central amb galeria de solana i dos cossos laterals de galeries obertes, amb pintures murals del segle XVIII.  Al seu costat , hi ha una capella neogòtica.

Durant el segle XIX va pertànyer a la família Maluquer, a principis del segle XX va passar a la família Torrents.

Actualment La masia de Can Pau Torrents és un destacat  restaurant de cuina catalana.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monestir de Santa Maria de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus està situat dins del poble de Santes Creus i que pertany al municipi de d’Aiguamúrcia.

Us passo punts de la seva historia :

  • Va ser fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial.
  • Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou van ser mecenes del monestir i van escollir ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major.
  • L’església, va ser oberta al culte el 1225, es un exemple de la transició del romànic al gòtic.
  • El claustre de l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de Santes Creus, construït entre el anys 1313 i 1336.

Tot i oferir sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster.

Contrasta amb l’esplendor del claustre, del segle XIV, el primer d’estil gòtic de la Corona d’Aragó.

Un estudi i restauració dels panteons reials, el 2010, van permetre descobrir les restes de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, els únics reis de la Corona d’Aragó les restes dels quals han pervingut intactes.

El Monestir està dins de la Ruta del Cister, i actualment no té vida monàstica.

Podeu visitar també, el Museu del Monestir de Santes Creus, on es conserva un conjunt de peces procedents de diversos indrets del cenobi i del claustre romànic.

Per a més informació us passo l’enllaç de la enciclopèdia catalana, on esta molt detallada la seva historia :

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0059700.xml

Del poble de Santes Creus, cal destacar  diversos llocs d’interès relacionats amb l’edifici monàstic :

El pont de pedra fet construir el 1549 per l’abat Jaume Valls, la creu de terme gòtica del segle XIV,

la petita església barroca de Santa Llúcia de mitjan segle XVIII i l’antic celler cooperatiu modernista.

El Monestir de Santes Creus, va ser declarat monument nacional  durant l’any1921.

 

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

Historia del Monestir de Santa Maria de Poblet

El Monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany i de l’Espluga de Francolí.

Us passo la seva llarga historia :

Ramon Berenguer IV va fer una donació de terres al monestir cistercenc de Fontfreda, a Occitània.

Aquests van enviar dotze monjos, que van fundar el monestir a Poblet el 1151 consagrant-lo a Santa Maria.

El principi era un petit monestir, que es va anar incrementant amb altres donacions del propi Ramon Berenguer IV i de nobles i senyors,

arribant a ser Poblet un dels grans propietaris del país amb unes possessions que abastaven des de pastures del Pre-Pirineu fins al nord del País Valencià.

Alfons el Cast i Jaume I van ser dels primers que van ser enterrats a Poblet.

Pere III el Ceremoniós, elegí el monestir com a Panteó Reial de la Corona Catalano-Aragonesa, per a ell i la seva descendència.

En poc temps, Poblet va ser important  a nivell de cultura de la zona, amb una biblioteca que encara conté avui llibres i manuscrits, tan significatius com el manuscrit més antic conservat de la Crònica de Jaume I el Conqueridor, fet copiar per l’abat Copons al segle

XIV.

L’esplendor del monestir es va apagar momentàniament al segle XIX, quan la Desamortització de Mendizabal va obligar als monjos a abandonar Poblet, venent-se les seves terres en pública subhasta i patint una greu espoliació.

A partir d’aquí, s’inicia una important degradació que va malmetre d’una forma significativa els edificis del Monestir, arribant a un nivell de destrucció tan gran que el monestir era quasi un conjunt de ruïnes.

Durant l’any 1930 es va crear un Patronat que vetllaria per la restauració i posterior conservació del Monestir.

A l’any 1940 Poblet torna a tenir comunitat monàstica.

Si violeu mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Poblet

També us detallo, la Web oficial del Monestir de Poble :

http://www.poblet.cat/index.php?&&&&Y2E%3D

Poblet és declarat Monument Nacional l’any 1921.

El Monestir de Poblet va ser reconegut per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.

 

 

Text adaptat : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Montcada i Reixac, cases d’estiueig i aigua amb historia

Podeu trobar l’historia de les cases d’estiueig explicada gràcies a uns cartells que l’Ajuntament apropa a la gent de la vila i els que no ho son, i que jo us reprodueixo i amb fotografies de primers de segle XX :

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació : Ramon Solé

 

Sant Pol de Mar, carrers i cases amb historia

Avui viatgem a Sant Pol de Mar, per visitar uns carrers i cases amb historia :

Ara us toca a vosaltres en anar, descobrir-ho i gaudir… d’aquest bonic poble de la costa que es Sant Pol de Mar.

 

 

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé