Casino Club de Ritme de Granollers

El Casino de Granollers va ser fundat l’any 1880 com a societat per a reunir la classe benestant conservadora de la ciutat de Granollers i rodalies.

Amb el pas del temps, a l’any 1957 es produeixen canvis i es realitza una reestructuració de l’entitat, doncs es fusiona amb el Club de Ritme.

En aquest moment es transformen les bases i s’aconsegueix l’obertura a gent de tota mena de condició social.

A partir d’aquest moment, el Casino de Granollers dota a la ciutat de tota una sèrie d’activitats socials, culturals i recreatives sense cap ànim de lucre.

Us passo la seva amplia historia :

https://casinodegranollers.com/el-casino/

Per a mes informació sobre activitats podeu consultar a :

https://casinodegranollers.com/

 

Recull de dades : Casino Club de Ritme i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Pont de Besalú

El pont vell de Besalú és un pont romànic, que donava entrada d’accés a la fortificada població de Besalú, tot travessant el riu Fluvià.

Es tracta d’un pont de forma angular de vuit arcs desiguals, sobre pilars, molts d’ells fonamentats a la roca viva, amb tallamars.

Al final del primer tram, entre el quart i el cinquè arc, hi ha un eixamplament de la calçada, la «creu grossa», i més endavant, entre el sisè i el setè, n’hi ha un altre, anomenat la «creu petita».

El sector més antic del pont (que hom data del segle XI o XII) sembla que és el més proper a la vila de Besalú: s’hi poden observar filades irregulars de petits carreus, similars als que apareixien a les construccions més antigues de la vila.

El portal d’accés, fortificat, està sobreposat al primer pilar del pont. Damunt del cinquè pilar, s’alça la torre fortificada, de planta hexagonal amb dos arcs de mig punt sobreposats, per la banda de llevant, i amb un arc apuntat i espitlleres al cim, per la banda de ponent.

En un dels carreus del pilar central del segon tram, hi ha una pedra heràldica amb la data 1680, cosa que fa pensar en una restauració de gran envergadura o en una reconstrucció quasi total del pont.

Us passo dades destacades de la seva historia :

  • La primera notícia que se’n té és del 1075, en què s’esmenta un pont a Besalú.
  • L’any 1284 es torna a fer referència al pont, en vendre un hort. Pot ser que el traçat inicial fos un altre (aigües amunt hi ha restes d’un pilar amb carreus a la base similars als del pont).
  • Diversos aiguats (1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790) afectaren el pont de manera que calgué reparar-lo sovint.
  • L’any 1880 s’enderrocà la torre del centre i el portal d’accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per a la indústria local.
  • Durant la guerra civil, en l’any 1939 se’n volaren dos arcs.
  • Es va reconstruir el pont des dels anys 50 als 60 per l’arquitecte Pons Sorolla.

El pont vell de Besalú , durant l’any 1954 va ser declarat Monument Històric artístic d’Interès Nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Recopilació de Postals Antigues

Historia de Caldes de Montbui – 2 ª Part #

Aquesta segona part dedicada a l’Historia de Caldes de Montbui, la farem gràcies als cartells que hi ha en els llocs mes emblemàtics d’aquesta Població, que ens donen a conèixer fets, guerres i les muralles de Caldes.

Si no coneixeu aquesta part antiga de Caldes de Montbui, us recomano la seva visita i us perdreu per els carrers i carrerons d’aquesta Vila Medieval.

 

Recull de dades: Carles de Caldes de Montbui (Ajuntament)

Recull de Fotografies : Ramon Solé

 

El carrer de Sabadell de Sant Cugat del Vallès, perdura la dècada de 1830

Des de les hores quantes generacions deuen haver  viscut … i passat per aquest estret carrer de Sabadell , un dels mes importants del centre de Sant Cugat ?

Han passat 188 anys, de l’historia senzilla d’aquest carrer… !

Amb, vivències, festes, alegries, tristesa, enyorança … i molt mes.

És un carrer diferent, amb cases no gaire grans, per ho si va ser i és molt apreciat per la gent de Sant Cugat del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Historia de l’Estació de Tren (RENFE) de Molins de Rei

Us passo l’historia de l’antiga estació de Tren de Molins de Rei :

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_Molins_de_Rei

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga “Teneria Moderna Franco-Española” de Mollet del Vallès

L’antiga “Teneria Moderna Franco-Española” de Mollet del Vallès, estava i està,  situada en el carrer de la Indústria nº 2 , d’aquesta ciutat.

Ara de fet,  poc queda d’aquesta important empresa.

Els orígens de la Teneria,  es troben en una petita pelleria fundada l’any 1887 pel francès Octave Lecante, però no va ser fins a l’any 1911 quan es va constituir davant notari “ la Teneria Moderna Franco-Espanyola”, situada front  de l’estació de tren de les linees de Girona  i Port-Bou.

Destacant els mosaics de Bru, amb l’al·legoria del “comerç”i la “indústria”. 

Es creu que ha de ser posterior a la seva construcció inicial,  doncs ja recullen aquesta denominació mes actual.

L’any 2007 l’empresa va tancar portes definitivament entrant en general de l’edifici en un ràpid procés de degradació.

Us passo l’Historia d’aquesta empresa (està en pdf) , podeu veure aquí :

https://www.ccoo.cat/revistes/arxiu_historic/teneria_moderna.pdf

Altres dades en :

http://mnactec.cat/blog/patrimoni-industrial/trist-final-per-a-la-pelleria-de-mollet-del-valles/

Tot i així, l’any 2009, l’important conjunt del seu fons documental, format per documentació, imatges, pòsters, cartells publicitaris, dissenys, correspondència, llibres d’actes i comptabilitat, etc., va poder ser dipositat a l’arxiu municipal de Mollet.

Comença l’enderroc de la Teneria de Mollet a l’any 2010, amb polèmica i judici :

http://www.contrapunt.cat/noticia/14304/comenca-lenderroc-de-la-teneria-que-inclou-la-historica-nau-de-davant-de-lestacio-de-franc

Us dono un comentari de Ara Valles.Cat, de l’any 2010, que de fet no ha servit per massa, tot continua igual o ven pitjor :

“Esquerra ha anunciat que, de cara al proper Ple de l’Ajuntament de Mollet que es celebrarà el proper dilluns 29 de novembre, presentaran la moció per la preservació de l’edifici de la Teneria, antiga fàbrica de Mollet del Vallès. Afegeixen al comunicat que creiem amb fermesa que cal fer tot allò possible per preservar la Teneria, ja que massa vegades el patrimoni arquitectònic de Mollet ja ha desaparegut per sempre.

La Teneria Moderna Franco-Española es va instal·lar a Mollet del Vallès fa més de 100 anys i juntament amb Can Mulà i Can Fàbregas va ser una de les fàbriques tèxtils més importants de Mollet. És un edifici singular, un dels darrers vestigis del patrimoni industrial de la ciutat.

Segons Esquerra de Mollet, a la majoria de ciutats vallesanes el patrimoni industrial és conservat des de les institucions locals, però no a Mollet del Vallès, on gairebé res ens queda de Can Mulà i Can Fàbregas. És per aquesta raó que consideren de vital importància el manteniment de la Teneria. Afegeixen que no es pot deixar perdre un patrimoni industrial d’aquest tipus per manca de seguretat. Des del grup municipal creuen que es poden fer esforços per salvar-ne l’estructura si hi ha voluntat.”

Us he pogut presentar en imatges el poc que queda d’un industria que va ser molt important per la població de Mollet del Vallès…

Quin serà el seu futur del poc que queda ara…?

A vegades cal fer un gir a l’historia i aconseguir que perduri en la memòria de la gent present i al nostres fills o nets, una empresa que va donar treballs a molta gent en moltes dècades, no tindria d’acabar així…

 

Recull d’informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

Art a l’aire lliure al Parc de la Ciutadella

Historia i elements del Parc de la Ciutadella :

Està considerat com un museu a l’aire lliure per la profusió i la qualitat de les seves escultures.

  

Entre la vegetació del Parc de la Ciutadella les trobarem.

Hi ha obres antigues i modernes, dins d’aquest gran Parc de la Ciutadella

de  importants escultors, com :

  • Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim),
  • Eusebi Arnau (bust de marbre de Marià Aguiló),
  • Josep Clarà (nu de bronze dedicat als voluntaris catalans de 1914),
  • Josep Llimona (nu femení de marbre El desconsol),
  • Pau Gargallo (bust de marbre de Lleó Fontoba),
  • Manuel Fuxà (bustos de marbre de Milà i Fontanals),
  • Eduard B. Alentorn (grup de marbre La cigonya i la guineu), 

Entre altres escultors i escultures… hi podem veure dues molt fotografiades :

  • El mamut de pedra, primera i única de les reproduccions a mida natural d’animals extingits, que el 1907 la Junta de Ciències Naturals volia instal·lar al parc.

  • La cascada monumental, va ser dissenyada per Josep Fontserè el 1875, i inaugurada l’any 1881. Fontserè va tenir com a ajudant Antoni Gaudí, aleshores molt jove, i a qui s’atribueixen les rocalles de la cascada i alguns motius decoratius
  • .

Val molt la pena fer una passejada pel Parc de la Ciutadella,

sense preses i anar descobrint les escultures !

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon solé

L’Historia del retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès

Per arribar a la Font de Sant Pau de Cerdanyola de Vallès,  podem fer ho per varis llocs: un d’ells es des de can Coll,

un altre,  per un camí que passa per l’antiga bòbila

i per últim per Flor de Maig que us cal donar la volta per fora de les instal·lacions

i que us portarà fins la baixada d’una filera d’escales fins la mateixa Font.

Cal mirar en els tres casos els cartells instal·lats en cada itinerari.

Està situada a la llera dreta d’un petit torrent, rodejat d’una abundant vegetació de la qual en destaquen uns plàtans centenaris.

El broc i la pica, estan dins una construcció ornamental feta de pedra vista en forma de cova i no massa gran.

L’entorn és espaiós i molt ben conservat, format per una ampla vorera que per un costat té una gran bancada i per l’altre el torrent.

L’Historia va començar quan jo vaig valorar on podia estar aquesta Font de Sant Pau amb els plànols de la zona en els anys 1993-94.

El lloc era d’una abundant vegetació, casi… salvatge. !

Tres plàtans van donar la senyal on podia estar la Font de Sant Pau.

En Miquel Tormos, autor del llibre “Camins de l’Aigua – Passejades per 100 fonts de Collserola”, i el meu pare, en Domènec Solé, van ser els encarregats de fer el retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès.

Com diu el Llibre de Sr. Tormos :

“ Després de més de cinquanta anys d’haver estat perduda i soterrada per esllavissades”…

En Miquel i el meu pare, amb simplement unes eines de tallar branques, es van obrir pas fins arribar i trobar un banc de pedra d’uns 12 metres de llarg; això va comportar anar en varies ocasions fins localitzar-ne la Font de Sant Pau.

Ho varen notificar al Patronat de Collserola, el qual es va posar d’acord amb l’Ajuntament de Cerdanyola i van `portar a terme la recuperació de la Font de Sant Pau l’any 1996, amb un acte popular.

Després dels anys, puc dir, que ni al meu pare, ni a mi, sens va tindre cap consideració en l’acte de retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès, per part de les autoritats del Patronat de Collserola i ni per part de l’Ajuntament de Cerdanyola…

A pesar d’això estic orgullós de que es recuperés aquesta Font per de Sant Pau per la gent que els agrada visitar les fonts naturals de la Serra de Collserola i la seva natura.

Una mostra és el mirador d’Aus de Can Coll obert els diumenges al matí.

 

 

Text i dades generals : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Historia de l’Aigua de Vilajuïga, una embotelladora d’un petit poble

Avui us presento l’historia d’una aigua, la de Vilajuïga, segur que heu sentit nombrar-la, pot ser que a les grans ciutats no arribi…

Pues iniciem aquesta petita, per ho, important historia d’un aigua natural i pot ser fins i tot medicinal…:

  • S’explica que, en uns terrenys del petit poble de Vilajuïga hi havia un pou, del qual no se sap qui era el propietari, i la gent del poble baixava per unes escales a buscar aigua, que deien que era molt bona perquè de seguida se li van atribuir propietats mineromedicinals.
  • La mina de l’aigua de Vilajuïga neix, al peu de la serra de la Verdera, que forma el massís del Cap de Creus. La deu baixa, fins aquesta població, dins d’una finca.
  • Un home del poble, en Ramon Margineda, va ajuntar a sis famílies de dins i fora de la vila i va constituir una societat sota el nom d’Aigües de Vilajuïga.
  • El 15 de juliol de 1904 va ser declarada aigua d’utilitat mineromedicinal.
  • A partir de llavors, la societat va començar a comercialitzar el producte, que s’envasava en ampolla de vidre, i es distribuïa per Girona, Barcelona, Andorra i, un temps més tard, per gairebé tot Catalunya. Les ampolles d’aigua es portaven fins a Barcelona a través del port de Roses, en un vaixell de càrrega que es deia L’Empordanès
  • Curiosament aquella gent de Vilajuïga i dels afores anava a l’empresa a buscar aigua, des de les hores només els en donaven quatre ampolles per persona.
  • En els anys 1927 i 1928 l’aigua de Vilajuïga s’exportava també a Buenos Aires (Argentina).
  • El 1929 l’empresa canvia de societat i la presideix Martí Badosa com a accionista majoritari. No canvia res i tota la feina se segueix fent igual que en els primers temps.
  • Durant la Guerra Civil no va parar la producció i l’empresa va passar a mans d’un comitè, que gairebé la porta a la ruïna.
  • A la postguerra, l’any 1942, compraven vagons sencers d’ampolles de vidre, les omplien d’aigua i les tornaven a la seva destinació, sobretot Barcelona, La Corunya i Madrid.
  • Entrem a una era nova i moderna, l’any 1980 es va estrenar les màquines automàtiques per netejar, omplir, tapar i encaixar.
  • 5 abril 2017, l’empresa ha comunicat el seu tancament i que ja han aturat la distribució del producte. Set treballadors quedaran sense feina. L’Ajuntament confia que algun inversor s’interessi per la societat i l’aigua de Vilajuïga pugui tornar al mercat.

Molt de reso va tindre el tancament, com us mostro a continuació ,

  • El Puntavui

http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/1111913-aiguees-minerals-de-vilajuiga-tanca-despres-de-113-anys.html

  • Informatius TV3 i 324

http://www.ccma.cat/324/vilajuiga-es-queda-sense-la-seva-aigua-amb-gas-embotellada/noticia/2782126/

  • Homenatge a l’Aigua de Vilajuïga des de l’Hotel Duran

http://www.hotelduran.com/homenatge-laigua-de-vilajuiga-des-de-lhotel-duran/

Per fi, una solució  ….:

  • Reobre la producció d’aigua l’embotelladora de Vilajuïga gràcies a la firma Grifols :

https://www.gerio.cat/noticia/283411/grifols-compra-aigues-de-vilajuiga-amb-el-compromis-de-mantenir-lempresa

L’Hotel Central de Vilajuïga, va ser com un lloc d’estada com si fora un balneari sense ser-ho, donat la proximitat a la planta embotelladora del poble, molt gent principalment de Barcelona i Girona, anava a beure l’aigua de Vilajuïga !

Recordem que aquesta aigua, abans es venia a les farmàcies, ja que tenia un equilibri mineral molt particular i era, igual que ara, molt rica en calci i magnesi, esperem que segueixi produint en el be de tots i totes que ens agrada l’aigua de la nostra terra. !

 

Recull de dades, recull d’arxiu d’imatges i Text : Ramon Solé

Historia del Temple Expiatori de la Sagrada Família – 2ª Part #

Ahir vàrem deixar el recorregut de l’Historia del Temple Expiatori de la Sagrada Família, el 12 de juny de 1926, quan l’Antoni Gaudi va ser enterrat en la capella del Carme de la cripta del Temple de la Sagrada Família.

Avui en la segona part, comença una nova era en la construcció d’aquest Temple, fins fer-nos arribar en temps mes moderns i com ha crescut aquesta gran obra no finalitzada…! :

  • Al morir Gaudí, assumeix la direcció de les obres el seu pròxim col·laborador, Domènec Sugrañes, fins 1938
  • En 1930 es finalitza els campanars de la fatxada del Naixement .
  • En 1933 queden finalitzats el portal de la fe i el xiprés central.
  • Durant el Juliol de l’any 1936 i per causa de la Guerra Civil Española, uns revolucionaris incendiant la cripta, cremen les Escoles Provisionals de la Sagrada Família i destrueixen el obrador. Es va perdre plànols, dibuixos , fotografies maquetes de l’obra i projecte de Gaudi
  • Després de la Guerra Civil Española, se reinicia la construcció i entre 1939 y 1940, gràcies el arquitecte Francesc de Paula Quintana Vidal, col·laborador de Gaudí des de 1919, que fa restaurar la cripta i les maquetes danyades, que permetran continuar la construcció segons la idea original de Gaudí.
  • En 1952 , va ser un any important, te lloc en Barcelona el XXXV Congres Eucarístic Internacional, per aquest motiu és celebren varis actes en el temple.
  • També en el mateix any es construeix l’escalinata del Naixement y se procedí per primera vegada a la il·luminació de la fatxada.
  • En 1954 se inicien els ciments per a construir la fatxada de la Passió.
  • L’Any 1955, es porta a terme la primera col·lecta per a recollir fondos per sufragar les obres a realitzar.
  • El 19 de març de 1958, festivitat de San José, se instal·la el conjunto escultòric que representa a la Sagrada Família, realitzat per Jaume Busquets, en la fatxada del Naixement.
  • Des de 1978 i fins 1986 , es porta a terme : els ciments de la nau i el creuer, amb l’aïrament de les columnes, les bóvedes i les fatxades de la nau principal i els transceptors.
  • Des de 1986, el escultor Josep Maria Subirachs es fa càrrec de portar a terme de la obra escultòrica de la fatxada de la Passió, amb un estil molt personal estilo personal durant vint anys.
  • Des de el any 2000 fins l’actualitat es porta a terme un gran impuls en la construcció i acabament de diverses parts
  • Com : El finestral central de la fatxada de la Passió i  es posa un vitrall dedicat a la Resurrecció, obre de Joan Vila-Grau.
  • El 2002, es celebra l’any Gaudi amb nombrosos actes, en 2006 es construeix el cor de la fatxada de la Gloria segons els models de Gaudí.
  • 2010 les bovedes de creuer l’àbsida, la torre del cimbori central dedicada a la Verge María. La torre central estarà rodejada per altres quatre torres, dedicades als evangelistes.
  • I fins a 2017, una infinitats mes de treballs realitzats.

Sols cal dir dues coses per finalitzar, que “ mils de mils… de persones de tot el Mon”, han visitat el Temple Expiatori de la Sagrada Família, en tota la seva Historia.

I per últim, ens preguntem… :

 “ Veurem algun dia finalitzat completament aquest Temple ?…”

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé