Refugi Antiaeri del centre de Badalona

El Refugi Antiaeri es va construir  en la Plaça de la Vila durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest refugi va ser projectat per una capacitat de 600 persones i construït entre 1937 i 1938.

Una placa recorda el Refugi Antiaeri del centre de la ciutat, utilitzat pels badalonins durant els bombardejos de la Guerra Civil a Badalona, ara fa 80 anys.

El Diari de Badalona, feia així referencia de la inauguració amb un tòtem de senyalització d’aquest refugi :

http://www.diaridebadalona.com/el-refugi-antiaeri-que-va-salvar-la-vida-de-centenars-de-badalonins-durant-la-guerra-civil

Va ser recuperat  l’any 1982, com ha centre d’exposicions permanent de l’historia de Badalona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Carrer del Xipreret, un carrer amb poesia, de l’Hospitalet de Llobregat

El carrer del Xipreret és un dels carrers més emblemàtics de l’Hospitalet de Llobregat. Al llarg de poc més de 100 metres hi ha representada la història arquitectònica de la ciutat.

Hi ha 27 elements protegits al carrer pel Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic.

Us passo un article sobre aquest carrer de l’any 2006 aparegut al elpais :

https://elpais.com/diario/2006/10/15/catalunya/1160874447_850215.html

Per ho avui voldria que veieu i llegiu, els diversos poemes que hi trobareu en les façanes d’algunes de les cases del carrer del Xipreret :

Si no coneixeu aquest racó antic de l’Hospitalet de Llobregat, us el recomano.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ramon Solé

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de la Creu Alta de Sabadell

La Creu de la Creu Alta és un monument situat a la plaça de la Creu Alta de Sabadell, que dóna nom al barri.

Podeu consultar sobre el barri de la Creu Alta a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Creu_Alta

Us passo informació sobre l’historia d’aquesta Creu de Terme :

  • La seva història es remunta a principis del segle XVII, quan apareix citada en un document notarial.
  • Va ser col·locada en aquest lloc, abans que hi hagués cap poblat, perquè era un punt estratègic i el més transitat de la parròquia de Jonqueres, que pertanyia a l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa. Aquí era on es trobaven el camí ral de Terrassa a Barcelona i el de Castellar del Vallès. Aquests camins són avui l’avinguda de l’Onze de Setembre i el carrer Major.
  • Era una “creu alta”, la més alta del rodal.
  • Terrassa era una vila dividida en dos termes (el de la vila i el forà) i 7 parròquies, de les quals Sant Vicenç de Jonqueres n’era una.
  • Cap al 1772, es van començar a construir cases al voltant de la creu alta, i va ser aquesta, precisament, la que va donar nom a la petita població. Els primers carrers van ser el carrer Major i el carrer de Castellar.
  • L’any 1904, la Creu Alta deixava de pertànyer a l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa per a passar al de Sabadell com un barri més.
  • L’any 1933, amb la República, la creu va ser destruïda: primer van treure la imatge del Crist, després van tirar la creu a terra i es va trencar. Uns veïns la van portar al Museu per reparar-la.
  • La plaça va estar 6 anys sense creu, fins que els veïns n’hi van posar una de nova, que es va construir amb la mateixa forma i dimensions que l’anterior.
  • L’any 1954, la plaça es va urbanitzar i s’hi va col·locar una nova creu de 5,5 metres d’alçada. Era de base de pedra calcària i un pilar de pedra de llosa sorrenca en dos tons (roig i rosa) i a dalt una creu de ferro amb un Sant Crist.
  • Durant els anys 80 del segle XX, la plaça va ser remodelada i es va tornar a col·locar l’antiga, però ara més “baixa” que mai.

Ara és merament un monument de l’historia de Sabadell.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Església de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès

 

L’Església de Sant Genís, esta situada en la plaça de l’Església de L’Ametlla del Vallés.

Us passo un resum de la seva llarga historia :

  • A l’inici del segle Xè Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Gifré el Pilós i de Guinidilda, comandava la senyoria de L’Ametlla.
  • L’any 906 va fou present en un Sínode celebrat a Barcelona presidit per l’Arquebisbe Arnust de   Emma a través dels seus representants demanà a favor seu la confirmació de l’església de Sant Genís, situada a la població de L’Ametlla (aleshores anomenada Amigdala).
  • És, però, l’any 932 quan neix oficialment la parròquia. El bisbe Teodoric consagra solemnement l’església i la dedica al màrtir Sant Genís de Roma.
  • Durant el segle XIIè quan es va remodelar i ampliar el temple primitiu que fou de bell nou consagrat per l’arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer  l’any 1123.  D’aquella primitiva església romànica només en queda un pany de mur, situat a la cara sud de l’edifici actual, amb dues finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt.
  • Al 1679 per iniciativa del rector mossèn Joan Sanmartí començà la construcció del nou temple que s’edificà sobre l’antiga església.
  • Al costat sud-est de la façana s’aixecà una torre quadricular com a campanar, obres que duraran fins l’any 1692, per bé que més endavant se n’incrementà l’alçada. De la mateixa  època és la Rectoria, adossada a la cara posterior  del temple parroquial.
  • Al juliol de 1936, temps de revoltes i de crema d’esglésies, una hàbil maniobra de l’Ajuntament evità que el temple fos incendiat per part d’un escamot revolucionari foraster, al·legant que ja s’havia destinat l’edifici al Sindicat Agrícola de Rabassaires. Malgrat tot, van destrossar les imatges i els ornaments de l’església. També van derruir l’altar major amb el seu valuós retaule, una veritable escultura artística d’estil neoclàssic.
  • Acabada la Guerra Civil es féu una reforma exterior i interior del   Es va transformar l’escalinata modernista d’entrada al temple i es modificà l’estructura del campanar.
  • A la portada dues pilastres sostenen un arquitrau.  El fris  és decorat  amb motius florals i una cornisa senzilla. El cos superior  té una fornacina coronada amb una bola que encabeix les escultures de Sant Genís de Roma i de Sant Genís d’Arlès. Més amunt hi ha un ull de bou que proporciona il·luminació al cor.
  • Al 1943 es decorà l’absis amb unes magnífiques pintures murals, amb les imatges sobreposades dels Patrons de la Parròquia: Sant Genís de Roma i Sant Genís d’Arlès.

Per a mes dades sobre l’Església Parroquial de Sant Genís, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_de_l%27Ametlla

i a :

http://santgenis.org/

La Rectoria, està situada darrera de l’església.

L’Església de Sant Genís de l’Ametlla està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de l’Historia : Blog de la Parròquia de Sant Genís

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casino Club de Ritme de Granollers

El Casino de Granollers va ser fundat l’any 1880 com a societat per a reunir la classe benestant conservadora de la ciutat de Granollers i rodalies.

Amb el pas del temps, a l’any 1957 es produeixen canvis i es realitza una reestructuració de l’entitat, doncs es fusiona amb el Club de Ritme.

En aquest moment es transformen les bases i s’aconsegueix l’obertura a gent de tota mena de condició social.

A partir d’aquest moment, el Casino de Granollers dota a la ciutat de tota una sèrie d’activitats socials, culturals i recreatives sense cap ànim de lucre.

Us passo la seva amplia historia :

https://casinodegranollers.com/el-casino/

Per a mes informació sobre activitats podeu consultar a :

https://casinodegranollers.com/

 

Recull de dades : Casino Club de Ritme i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont de Besalú

El pont vell de Besalú és un pont romànic, que donava entrada d’accés a la fortificada població de Besalú, tot travessant el riu Fluvià.

Es tracta d’un pont de forma angular de vuit arcs desiguals, sobre pilars, molts d’ells fonamentats a la roca viva, amb tallamars.

Al final del primer tram, entre el quart i el cinquè arc, hi ha un eixamplament de la calçada, la «creu grossa», i més endavant, entre el sisè i el setè, n’hi ha un altre, anomenat la «creu petita».

El sector més antic del pont (que hom data del segle XI o XII) sembla que és el més proper a la vila de Besalú: s’hi poden observar filades irregulars de petits carreus, similars als que apareixien a les construccions més antigues de la vila.

El portal d’accés, fortificat, està sobreposat al primer pilar del pont. Damunt del cinquè pilar, s’alça la torre fortificada, de planta hexagonal amb dos arcs de mig punt sobreposats, per la banda de llevant, i amb un arc apuntat i espitlleres al cim, per la banda de ponent.

En un dels carreus del pilar central del segon tram, hi ha una pedra heràldica amb la data 1680, cosa que fa pensar en una restauració de gran envergadura o en una reconstrucció quasi total del pont.

Us passo dades destacades de la seva historia :

  • La primera notícia que se’n té és del 1075, en què s’esmenta un pont a Besalú.
  • L’any 1284 es torna a fer referència al pont, en vendre un hort. Pot ser que el traçat inicial fos un altre (aigües amunt hi ha restes d’un pilar amb carreus a la base similars als del pont).
  • Diversos aiguats (1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790) afectaren el pont de manera que calgué reparar-lo sovint.
  • L’any 1880 s’enderrocà la torre del centre i el portal d’accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per a la indústria local.
  • Durant la guerra civil, en l’any 1939 se’n volaren dos arcs.
  • Es va reconstruir el pont des dels anys 50 als 60 per l’arquitecte Pons Sorolla.

El pont vell de Besalú , durant l’any 1954 va ser declarat Monument Històric artístic d’Interès Nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Recopilació de Postals Antigues

Historia de Caldes de Montbui – 2 ª Part #

Aquesta segona part dedicada a l’Historia de Caldes de Montbui, la farem gràcies als cartells que hi ha en els llocs mes emblemàtics d’aquesta Població, que ens donen a conèixer fets, guerres i les muralles de Caldes.

Si no coneixeu aquesta part antiga de Caldes de Montbui, us recomano la seva visita i us perdreu per els carrers i carrerons d’aquesta Vila Medieval.

 

Recull de dades: Carles de Caldes de Montbui (Ajuntament)

Recull de Fotografies : Ramon Solé

 

El carrer de Sabadell de Sant Cugat del Vallès, perdura la dècada de 1830

Des de les hores quantes generacions deuen haver  viscut … i passat per aquest estret carrer de Sabadell , un dels mes importants del centre de Sant Cugat ?

Han passat 188 anys, de l’historia senzilla d’aquest carrer… !

Amb, vivències, festes, alegries, tristesa, enyorança … i molt mes.

És un carrer diferent, amb cases no gaire grans, per ho si va ser i és molt apreciat per la gent de Sant Cugat del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga “Teneria Moderna Franco-Española” de Mollet del Vallès

L’antiga “Teneria Moderna Franco-Española” de Mollet del Vallès, estava i està,  situada en el carrer de la Indústria nº 2 , d’aquesta ciutat.

Ara de fet,  poc queda d’aquesta important empresa.

Els orígens de la Teneria,  es troben en una petita pelleria fundada l’any 1887 pel francès Octave Lecante, però no va ser fins a l’any 1911 quan es va constituir davant notari “ la Teneria Moderna Franco-Espanyola”, situada front  de l’estació de tren de les linees de Girona  i Port-Bou.

Destacant els mosaics de Bru, amb l’al·legoria del “comerç”i la “indústria”. 

Es creu que ha de ser posterior a la seva construcció inicial,  doncs ja recullen aquesta denominació mes actual.

L’any 2007 l’empresa va tancar portes definitivament entrant en general de l’edifici en un ràpid procés de degradació.

Us passo l’Historia d’aquesta empresa (està en pdf) , podeu veure aquí :

https://www.ccoo.cat/revistes/arxiu_historic/teneria_moderna.pdf

Altres dades en :

http://mnactec.cat/blog/patrimoni-industrial/trist-final-per-a-la-pelleria-de-mollet-del-valles/

Tot i així, l’any 2009, l’important conjunt del seu fons documental, format per documentació, imatges, pòsters, cartells publicitaris, dissenys, correspondència, llibres d’actes i comptabilitat, etc., va poder ser dipositat a l’arxiu municipal de Mollet.

Comença l’enderroc de la Teneria de Mollet a l’any 2010, amb polèmica i judici :

http://www.contrapunt.cat/noticia/14304/comenca-lenderroc-de-la-teneria-que-inclou-la-historica-nau-de-davant-de-lestacio-de-franc

Us dono un comentari de Ara Valles.Cat, de l’any 2010, que de fet no ha servit per massa, tot continua igual o ven pitjor :

“Esquerra ha anunciat que, de cara al proper Ple de l’Ajuntament de Mollet que es celebrarà el proper dilluns 29 de novembre, presentaran la moció per la preservació de l’edifici de la Teneria, antiga fàbrica de Mollet del Vallès. Afegeixen al comunicat que creiem amb fermesa que cal fer tot allò possible per preservar la Teneria, ja que massa vegades el patrimoni arquitectònic de Mollet ja ha desaparegut per sempre.

La Teneria Moderna Franco-Española es va instal·lar a Mollet del Vallès fa més de 100 anys i juntament amb Can Mulà i Can Fàbregas va ser una de les fàbriques tèxtils més importants de Mollet. És un edifici singular, un dels darrers vestigis del patrimoni industrial de la ciutat.

Segons Esquerra de Mollet, a la majoria de ciutats vallesanes el patrimoni industrial és conservat des de les institucions locals, però no a Mollet del Vallès, on gairebé res ens queda de Can Mulà i Can Fàbregas. És per aquesta raó que consideren de vital importància el manteniment de la Teneria. Afegeixen que no es pot deixar perdre un patrimoni industrial d’aquest tipus per manca de seguretat. Des del grup municipal creuen que es poden fer esforços per salvar-ne l’estructura si hi ha voluntat.”

Us he pogut presentar en imatges el poc que queda d’un industria que va ser molt important per la població de Mollet del Vallès…

Quin serà el seu futur del poc que queda ara…?

A vegades cal fer un gir a l’historia i aconseguir que perduri en la memòria de la gent present i al nostres fills o nets, una empresa que va donar treballs a molta gent en moltes dècades, no tindria d’acabar així…

 

Recull d’informació, Text i Fotografies : Ramon Solé