Església de Santa Agnès de Malanyanes de La Roca del Vallès

La Església parroquial de La Roca del Vallès, ja us la vaig presentar fa temps,

avui, serà L’Església de Santa Agnès de Malanyanes  està situada en el carrer Jaume Cuyàs s/n a Santa Agnès de Malanyanes, dins del terme municipal de La Roca del Vallès.

Santa Agnès de Malanyanes es una població del municipi de La Roca del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental,

formada principalment per masies i xalets.

Aquest Nucli, està situada al NE del terme municipal, a l’esquerra del riu Mogent.

L’església parroquial, també dita Santa Agnès de Malanyanes, és d’origen romànic i conserva la façana i la porta romàniques.

Està documentada des del 932 i va ser ampliada al segle XVI.

És famós el retaule de Santa Agnès, d’estil renaixentista, que allí va estar exposat fins que va ser substituït per l’actual retaule barroc,

des de 1917, l’antic retaule es conserva en el Museu Diocesà de Barcelona.

Cal destacar  el Campanar del segle XVI amb una possible base romànica.

Coronat per un terrat amb barana de merlets esglaonats.

La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc de mig punt.

Des de l’Església s’arriba per medi d’una escala de cargol,

fins a dalt de la Torre o Campanar, on estant les campanes.

El campanar esta adossat a la façana lateral sud te una alçada de 26’35 metres.

Al costat de l’Església, hi ha un petit cementeri.

A les afores, trobareu l’ermita també dedicada a Santa Agnès de Malanyanes.

Si no ho coneixeu , val molt anar-hi.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de La Roca del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu de Sabadell

L’Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu està situada en la Plaça Sant Roc, s/n, front de l’Ajuntament de Sabadell.

L’església de Sant Fèlix, oficialment de Sant Feliu, és l’església arxiprestal de Sabadell. Es just al mateix indret on, al segle XV, hi havia hagut la capella de Sant Salvador d’Arraona.

Durant el segle XX, la capella es va enderrocar i se’n va erigir una de més gran, on es poguessin traslladar els altars de la capella de Sant Feliu d’Arraona actual capella de Sant Nicolau.

cartell

Us passo detall de l’historia d’aquest església :

  • Sobre la capella romànica de Sant Salvador (segle XI) es construeix una nova església (1403-1420) de la que destacava un portal de mig punt.
  • D’aquest temple, que es va consagrar l’any 1488, només en queda actualment l’absis amb els quatre finestrals que donen al carrer de l’Església i que allotja l’anomenada capella del Santíssim.
  • El 1578 es construeix la sagristia al costat de l’absis gòtic. El primer pis d’aquesta féu l’ofici de Casa dels Comú.
  • Entre 1615 i 1623 es feren diverses ampliacions, entre elles l’agregació de quatre noves capelles.
  • El campanar de l’església és d’estil barroc, va ser construït entre els anys 1738 i 1742, segons un projecte de l’arquitecte Joan Garrido.
  • De 1751 a 1775 es fan noves construccions, que gairebé fant una església de nova planta, amb un portal d’estil renaixentista.
  • Aquest temple fou cremat el 1909, després fou acabat d’enderrocar, respectant l’absis gòtic.
  • Enric Sagnier fou el responsable de la construcció d’arcs de reforç de la capella del Roser l’any 1910. Jeroni Martorell participà també, en dates semblants en les obres de reconstrucció.

L’actual església és d’estil gòtic acadèmic. Està formada per tres naus. La nau central mesura 11 metres i les laterals 4,5 metres.

S’ha conservat l’absis gòtic de l’any 1420, amb el seu finestral apuntat, la sagristia del 1578, amb les seves obertures i l’enreixat de l’època i el campanar barroc del 1724, de base octogonal, format per tres cossos de pedra un de terra cuita.

Al passadís central hi ha enterrat l’escriptor i eclesiàstic Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 1841 – 1916).

El campanar barroc de l’església, és de planta octogonal a partir de la base. Està situat en un dels angles de la façana.

Té quatre cossos; els tres primers obrats en pedra, amb un ull de bou al segon i amb fornícules el tercer. El quart és pujat en obra de terra cuita.

És acabat amb un pis protegit amb barana alçada amb obra construïda a propòsit, d’una alçària d’1,6 metres.

A dalt de la solera s’aixeca la torre de ferro, del 1856, ambles campanes de les hores i dels quarts, i l’àngel que assenyala d’on ve el vent. A les fornícules del tercer pis hi havia unes escultures de P. Moixí, avui desaparegudes. A la part de migdia, hi ha una làpida amb la data d’inici de les obres.

Us passo mes dades a facebook.com:

https://www.facebook.com/parroquia.santfeliusabadell

Us passo informació mes detallada sobre el Campanar de Sant Felix :

http://ca.sabadell.cat/Descobreix/p/campanarfelix_cat.asp

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Duran del Pedregar de Sabadell

La Casa Duran fa cantonada entre el carrer del Pedregar, 7 i el carrer de Sant Joan de Sabadell.

Masia construïda entre 1578 i 1606 segons dues llindes existents a la casa, una al portal del jardí i l’altra en un dels balcons, damunt la porta exterior. A la llinda de la porta de la planta noble consta el nom del promotor i propietari, Feliu Duran, i la data de 1593. Durant aquesta època els Duran basaven la seva economia en l’activitat tèxtil i agrícola, amb una extensa horta que envoltava la casa.

Sembla força probable que l’any 1585 la masia estigués acabada, donat que en aquest any, segons un document que ha arribat fins a nosaltres, s’hi reuní, en el seu ampli saló, el Consell de la Vila amb un Comissionat de la Reial Audiència. Per tant, sembla força possible pensar que les dates de 1593 i 1606 fan referència a obres d’ampliació o d’embelliment de la masia.

Una altra intervenció a la casa dels Duran té lloc en el segle XVIII a mans d’en Josep Duran, d’ofici apotecari. Aquest s’encarregà de l’embelliment de la casa, introduint elements de gust barroc. Un altre personatge a destacar fou Anton Duran, el qual visqué a cavall entre el s. XVIII i el XIX, aquest fou batlle de la ciutat i precursor del tèxtil.

Per a mes informació d’aquest edifici podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Duran

I també a :

http://ca.sabadell.cat/Ahs/d/Introducci%C3%B3%20Esteve.pdf

L’any 1957 l’Ajuntament anuncià un plebiscit públic per a decidir si s’enderrocava o no la Casa Duran, donat que es considerava com un destorb per a l’urbanisme de la ciutat. El resultat d’aquest fou el decret, el 20 de juny de 1958, de la Casa Duran com a Monument Històric i Artístic.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès està situat a la Plaça Francesc Layret, s/n, de Cerdanyola del Vallès.

L’edifici  va ser projectat per  Eduard Balcells en la seva etapa noucentista durant  l’any 1920. Durant 1945-47 es fan obres a l’edifici de l’Ajuntament  i s’hi afegeix un nou cos rectangular decorat amb plafons de ceràmica.

La façana principal és d’inspiració barroca, amb coronament mixtilini i un porxo a l’entrada que fa de balcó del pis de sobre i que es el principal, les finestres i l’escut estan envoltats amb esgrafiats, afegits durant els anys quaranta.

La història urbana de Cerdanyola s’inicia amb el segle XIX. El 1828 va començar-se a formar el nucli urbà. Dos camins que creuaven el terme i l’arribada del ferrocarril, l’any 1855, van determinar el seu desenvolupament inicial en dos barris, el de Dalt (1828) i el de Baix (1845). Al llarg del camí de Sant Cugat es van construir les primeres sis cases de Cerdanyola, i a la banda de l’antic camí de Barcelona a Terrassa va florir el barri de Baix. El ferrocarril hi va portar els primers estiuejants i les primeres indústries.

A començaments del segle XX, es van unificar el barri de Dalt i el de Baix. En el seu punt d’unió van aixecar-se la nova església de Sant Martí i la casa consistorial.  Però la guerra civil espanyola (1936-1939) i la postguerra van ser temps de penúria i repressió. No va ser fins als anys cinquanta que l’economia i la societat civil es van començar a recuperar.

Per a mes dades podeu consultar a la Web de l’Ajuntament, en l’apartat de l’historia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Francesc de Pàdua d’Olot, sobre d’un Volcà, al Montsacopa

Sant Francesc d’Olot esta situada a dalt del Volcà de Montsacopa, dins del municipi d’Olot, les cases estan a peu del volcà, on hi ha varis camins que si pot pujar fàcilment.

Us passo una cita del pioner de l’excursionisme Cèsar August Torras i Ferreri, on fa referencia de principis de l’ermita de Sant Francesc :

“ … …En el planell del cràter hi aixecaren els francesos, en 1814, a l’emparar-se d’Olot, el castell de Montsacopa, en el lloc que ocupaven fins aleshores tres capelles dedicades a Sant Francesch, al Sant Crist y a la Verde del Carme. A l’abandonar la població enderrocaren el castell. Aleshores fou quan se construí a l’actual capella del Sant Crist, alçada vora del cràter, en lo costat que mira a Olot… La capella, a la que precedeix un bon pati, és bastant capaç. El Sant Crist que s’hi venera és majestuós. En canvi, uns quadros que hi ha a les parets són molt dolents…”

Cal dir, amb les lleis del Comte-duc d’Olivares, Catalunya entrà al segle XVII en una crisi econòmica profunda. Com a conseqüència d’aquests trasbals no es pot parlar a Olot d’una penetració arquitectònica del Barroc.

Per tant, les construccions són escasses; es limiten pràcticament a la capella de Sant Francesc de Pàdua al Montsacopa, a compte de l’apotecari Gabriel Nadal, guarit de la pesta de 1629-30, i al convent de caputxins fundat el 1627.

Durant la primera meitat del segle XIX, després de la Guerra de la Independència Espanyola, es reedifica la capella (any 1817). És una capella d’una sola nau, amb creuer que es pronuncia a l’exterior, cobert amb cúpula i campanar de torre.

Els murs foren arrebossats. Annexes a la capella hi ha una masoveria.

Sant Francesc d’Olot és una obra del municipi d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Postals antigues

Masia de Can Maragall de Cornellà de Llobregat

La masia de Can Maragall, està situada en la Carretera d’Esplugues, 45  amb Gral. Prim de Cornellà de Llobregat.

Esta documentada des del 1276, l’edifici actual és del segle XVIII, fou originalment la casa pairal de la família del poeta Joan Maragall, al municipi de Cornellà de Llobregat, el qual hi estiuejà sovint.

La masia de Can Maragall  es de tres cossos de tipologia basilical, corresponent al tipus II-2 de Danés i Torras. El cos central comprèn tres naus estructurals d’una mateixa alçada i simètriques.

També simètrics són els cossos laterals, organitzats com dues naus laterals de dos pisos, essent el superior una galeria. La masia no tenia golfes ni graner, havent estat habitatge tot l’espai de la casa.

La coberta és de teulada a dues vessants al cos central i a una sola aigua als laterals. L’estil és clarament popular i es poden distingir estilemes barrocs propis de l’època, els muntants de les finestres amb pedres grans ben tallades i que estan disposades amb alternança vertical i horitzontal.

Posteriorment s’utilitzà com a oficines de l’empresa DADYA S.A., en l’actualitat una vegada fetes obres de consolidació, s’està a l’espera de quin us tindrà.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Església de Santa Maria de Caldes de Montbui

És l’Església parroquial de Caldes de Montbui,  és al centre del nucli urbà de Caldes de Montbui, a l’extrem meridional del centre històric, just al lloc on hi hagué el Portal de Barcelona, davant de la porta principal del temple s’obre la plaça de l’Església, en el costat nord el carrer de Roma

i la plaça de l’Om, i en el costat de llevant comença el carrer de Font i Boet i pel costat de ponent i sud-est, l’església dóna a una placeta damunt de la timba de la riera de Caldes.

Podem destacar de la seva historia :

  • En el 1002, hi ha el document més antic on apareix citada l’antiga església romànica de Sant Maria.
  • El 1589, i donat al mal estat d’aquesta, es començaren les obres de la nova i actual església, damunt i al voltant de l’antic Palau Reial.
  • El 1622 mancava encara la façana, diverses capelles laterals i la gran capella al capdavall de la nau, així com molts detalls interiors.
  • De 1623 al 1678 quasi no es construí res, ja que hi havia una gran manca, tant de diners, com de personal.
  • Més endavant s’enllestí el campanar començat 1614 i algunes capelles laterals.
  • El 1679 el mestre de cases Miquel Fiter reprengué les obres d’una manera seriosa.
  • Aquell mateix any el rei Carles II havia concedit a la vila una franquícia d’allotjament i contribució per poder acabar les obres de l’església.
  • El 1699 fou enllestida la capella de la Santa Majestat. Mentrestant el projectista i escultor francès Pere Ruppin deixava començat el portal barroc que seguí el Calderí Pau Sorell coronant-ho amb l’escut de la vila el 1701.
  • L’any 1714 el nou mestres d’obres Joan Fiter rematava els darrers detalls de l’edifici.
  • Es van portar a terme al 1800 els Vitralls
  • En 1907 es van fer els Esgrafiats
  • Dins la capella principal es conserva la Majestat de Caldes, talla policromada romànica del segle XII, que fou cremada durant la guerra de 1936 i només se salvà el cap, a partir del qual es va fer una rèplica.

L’església és d’una sola nau amb capelles laterals. L’estructura és amb voltes de creuer i contraforts. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants.

El campanar és de base octogonal i està adossat a l’absis.

La façana és de línies simples i llises, fonamentalment plana, fent ressaltar la portada i el coronament del parament.

Està rematada per un frontó i unes motllures, destacant-hi el rosetó i el portal barroc, format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb decoració vegetal, coronades amb capitells compostos que sostenen un entaulament sobre el que es recolza un arc trencat rebaixat.

El conjunt està rematat per l’escut de Caldes, flanquejat per dos lleons.

Tota la construcció és de pedra picada. Les estructures bàsiques de la nau, les capelles i l’absis, romanen fidels a les tècniques del gòtic.  

En tot el seu conjunt els elements estan tractats amb un gran equilibri de volums, forma i composició.

L’Església de Santa Maria de Caldes de Montbui  està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de Can Trabal de Cornellà de Llobregat

La Masia Can Trabal, està situada en el Ctra. Esplugues – camí de la Destraleta, el Fatjó, a tocar del Centre Comercial de Cornella Llobregat,  en l’actualitat es un destacat Restaurant.

La Masia va ser construïda entre el Segle XIV al XVII, en aquest principis,  havia sigut propietat del monestir de Montserrat  i posteriorment del priorat de Sant Miquel del Fai; segles mes tard, ja va passar a mans de propietaris particulars, que es van dedicar a l’agricultura en aquesta zona de grans camps.

Es tracta d’una edificació de tres cossos de tipus basilical; construïda amb materials senzills: maó arrebossat, pedra ben escairada a les obertures i a les cantonades i teula àrab a la teulada.

Les seves formes i volums són tradicionals i populars, destacant els valors de simetria centrats en l’eix vertical de tres pisos del cos central, més alt que les ales laterals, i en el balcó de la planta noble. Les pedres dels muntants de les finestres estan disposades alternant la verticalitat i l’horitzontalitat, dins una mobilitat de superfícies típica d’època barroca.

Can Trabal  està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades, adaptació al text i fotografies : Ramon Solé

La Masia de Can Tusquets de Gràcia a Barcelona

La masia de Can Tusquets construïda l’any 1793, d’acord amb la data que apareix inscrita al rellotge de sol, és una típica masia del segle XVIII, s’emplaça en una zona enjardinada, en contacte amb els jardins de Menéndez Pelayo, ara en remodelació , al xamfrà entre l’avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya 1 i la Travessera de Dalt 45-61, al districte de Gràcia.

Es tracta d’un edifici aïllat consistent en una masia de planta quadrada amb planta baixa i dues plantes pis, amb un pati tancat al seu lateral i part posterior.

En destaca la seva simetria, amb tres eixos horitzontals i verticals. La planta baixa, esgrafiada amb motius que reprodueixen un carreuat isòdom amb les línies horitzontals engruixides, presenta tres obertures: una portalada d’accés al mig, una porta cotxera a la dreta , i una finestra allindanada a l’esquerra, tot plegat emmarcat per carreus.

A les dues plantes superiors, quatre columnes jòniques esgrafiades divideixen la façana en tres espais, reproduint una decoració neoclassicitzant. Al primer pis s’hi obren tres balconades allindanades, d’iguals dimensions, coronades per un guardapols d’obra, amb baranes de ferro forjat suportades per mènsules del mateix material. Al pis de dalt hi trobem tres balcons més petits i senzills que els suara descrits.

Si bé les balconades del primer pis estan emmarcades per carreuats, els balcons del pis de dalt estan emmarcades per esgrafiats. Aquests esgrafiats són especialment rics en el frontó, rematat amb capcer ondulat d’influència barroca.

El frontó està presidit per un rellotge de sol, amb l’any 1793 esgrafiat i decorat amb una orla de motius vegetals d’influència modernista. Aquests motius vegetals, en forma de garlandes, uneixen aquest rellotge amb les figures de sengles nens esgrafiats que coronen les columnes jòniques abans esmentades, i aquests amb la decoració dels balcons laterals, presidits per sengles medallons amb les inicials “A” i “T” inscrites.

Les façanes laterals i posterior, sense decoració, combinen finestres allindades i rematades amb arc escarser i, en una de les façanes laterals hi ha una galeria afegida. A la façana hi ha dos portals de petites dimensions que donen a un pati porxat.

La masia, en conjunt, reuneix decoracions que podem considerar neoclàssiques, posteriors al moment de la seva construcció. Els esgrafiats i els murs de color verdós es van restaurar respectant el disseny del mas rural de la seva època.

Actualment en fan ús les Germanes de Sant Josep de la Muntanya, i és una continuïtat de l’asil de nens orfes, envoltada per jardins i zona esportiva.

Can Tusquets és una masia barroca de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé