La Cova de Sant Ignasi de Manresa

Avui us presento tres articles

La Cova  de Sant Ignasi esta en el camí de la Cova, Puig de Sant Bartomeu de Manresa.

A prop hi ha les Balmes de Manresa, on l’historia diu que Sant Ignasi pregava dins d’una Cova, era al principi tot molt humil…

Us passo dades de la seva historia real:

  • Edificat al puig de Sant Bartomeu, el conjunt va néixer per venerar el lloc on, segons la tradició, es va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523, en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, tornant del seu pelegrinatge a Montserrat, i on va escriure les parts essencials dels Exercicis Espirituals.
  • A finals del segle XVI es desperta l’interès pels llocs ignasians i es comença a venerar la Cova. Es col·loca una creu al cim de la roca i es tanca la balma amb una porta.
  • El 1603 es basteix al costat de la cova una capella dedicada a Sant Ignasi. La marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella.
  • La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n’augmentà la devoció dels fidels.
  • Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals i per acollir els pelegrins que venien a la Cova.
  • Després fou enriquit l’interior de la cova amb una fastuosa decoració en alabastre e l’any 1671, obra dels escultors manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i de llur deixeble Josep Sunyer, que esculpiren el retaule amb marbre blanc i negre a finals del segle xvii.
  • El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé.
  • L’arquitecte vigatà Josep Morató en construí l’església (1759-63), una mostra típica de l’arquitectura jesuítica i considerat el principal conjunt barroc del Bages, que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64).
  • El 1844 es beneí l’església.
  • Aleshores hom dedicà el lloc a tercera provació, segon noviciat dels jesuïtes.
  • L’any 1894 s’enderroca l’antiga residència i hi fou iniciada la construcció d’un gran edifici d’inspiració neoclàssica, segons un projecte de Ferran Martorell, una residència dels pares jesuïtes. Compta amb una important biblioteca especialitzada.
  • Entre 1915 i 1918 s’hi portà a terme una reforma al vestíbul que incloïa la decoració actual.
  • Entre el 1964 i el 1969 es van fer reformes a l’edifici conventual.
  • El conjunt va ser rehabilitat a principis de la dècada de 1990 per l’arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz.

La Cova de Sant Ignasi, continua se’n un important centre d’espiritualitat , és una casa de retir i d’exercicis.

Josep Giribet – Generalitat de Catalunya

Formen el conjunt una església barroca i un edifici modern neoclàssic.

Juntament amb el Pont Vell romànic i la silueta gòtica de la Seu, constitueix una de les imatges clàssiques de l’entrada a la ciutat de Manresa.

Us passo un projecte proposat l’any passat :

https://www.arquitectes.cat/ca/system/files/users/34235/2019-09-26-regio-7.pdf

A Manresa en el seu moment van sorgir moltes llegendes de Sant Ignasi al pas per la ciutat, una d’elles va ser el Pou de la Gallina.

La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

Ermita de la Mare de Déu de les Feixes de Cerdanyola del Vallès

Avui us presento dos articles

Santa Maria de les Feixes és una ermita barroca situada al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, situada al mig d’un camp a tocar el camí d’Horta de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • Santa Maria depenia de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes.
  • Podria ser originàriament romànica però no està documentada fins al S. XIV.
  • Concretament se sap que el 1316 i 1380 es van construir dos nous altars.
  • El 1654 la finca de can Canaletes, a la qual pertany la capella, va passar en herència a Isidre Bisbe Vidal, de la companyia de Jesús.
  • El 1767 els jesuïtes foren expulsats d’Espanya i la capella es va vendre en subhasta pública el 1770, i fou reconstruïda segons consta en una làpida.
  • El juliol de 1936 va patir un incendi i es destruí l’altar.
  • En aquest indret hi havia un projecte de construir un camp de golf.

Ermita de petites dimensions de planta de creu llatina i amb coberta de teula a doble vessant. Al davant hi ha un atri al qual s’accedeix per un arc apuntat; a les bandes trobem tres arcs rebaixats i dos pilars amb capitells a cada costat. A dins hi ha dos bancs d’obra.

Ermita abans de ser restaurada – Fotògraf : Roger Vinent Arnau -2008 – Generalitat de Catalunya

La façana de l’atri i el campanar són coronats per frontons corbs típics del barroc. A la façana de l’ermita hi ha un ull de bou i un òcul el·líptic.

A l’interior, la nau central està coberta amb voltes de canó amb llunetes i arcs torals recolzats sobre una cornisa amb mènsules decorades amb motius vegetals i volutes. Les parets són arrebossades i pintades imitant carreus de pedra, tant a l’exterior com a l’interior, i amb arrambadors pintats, a l’interior. Dues obertures de pedra motllurada comuniquen la nau central amb les capelles laterals.

Us passo informació de la revista Cerdanyola al dia – issuu.com,  del 23 de gener de 2013 que parla d’aquesta ermita :

https://issuu.com/cerdanyola_al_dia/docs/1493_web

Santa Maria de les Feixes és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Can Viver de Torrebonica de Terrassa

Can Viver de Torrebonica o Torrebonica,  l’accés està en la Carretera N-150 de Terrassa-Sabadell, en el km 15,7, a 300 m. per una pista del municipi de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • La menció documental que tenim com a més antiga és del segle XIII, quan se’n deia Can Barba.
  • Posteriorment va tenir diferents amos i per tant diferents noms, com Mas Botet, i mas Maduxer.
  • L’antic mas de Can Viver de Torrebonica fou modificat per l’arquitecte Josep Domènech i Mansana per al nou ús com a sanatori de tuberculosos Mare de Déu de Montserrat, creat el 1911, al voltant del qual s’hi van desenvolupar diversos horts i s’hi van aixecar algunes cases.
  • Tots aquests terrenys de l’antic mas de Can Viver de Torrebonica van ser cedits a l’obra social de la Caixa el 1922.
  • Un cop el sanatori va deixar de funcionar, el 1999 l’Ajuntament de Terrassa els va requalificar
  • L’any 2000 va ser adquirit pel Reial Club de Golf El Prat, que hi va construir les seves noves instal•lacions, ja que la seu original era als terrenys on ara hi ha la tercera pista de l’aeroport del Prat.
  • El 2010 la Fundació Sant Llàtzer de Terrassa va comprar la finca de Torrebonica a la Caixa, on és previst de fer-hi el campus universitari de ciències de la salut del Consorci Sanitari de Terrassa.

Actualment, es tracta d’un edifici de grans proporcions, de planta rectangular, format per planta baixa i tres pisos.

És de composició clàssica i simètrica.

El cos central presenta una part que sobresurt de la línia de la façana

i està flanquejat per dues grans torres de coberta piramidal.

Al cim sobresurt la coberta d’una lluerna amb cúpula que remata aquest cos central.

La planta baixa presenta una galeria d’arcs de mig punt, on es troba l’accés principal.

Les plantes superiors presenten obertures rectangulars de confecció contemporània.

L’edifici s’estén en ambdós costats amb altres cossos adjacents i de la mateixa factura;

Fotografia Ferran i Gomez, Domènec Moro, A. – Generalitat de Catalunya

a la part dreta s’hi aixeca una capella de regust barroc.

Fotografia Ferran i Gomez, Domènec Moro, A. – Generalitat de Catalunya

El tractament de les façanes és amb estuc de color cremat i esgrafiats,

sobretot a la capella, de factura contemporània.

Can Viver de Torrebonica es protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipedia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Anna de Mataró

L’Església de Santa Anna esta en la Plaça de Santa Anna, 1 de Mataró.

Aquesta església formava part d’un antic col·legi enderrocat en època recent, pertanyent a la congregació de les Escoles Pies.

És un edifici religiós on destaca la portada d’estil barroc, de tipus façana-retaule de perfil molt mogut.

La porta està flanquejada per dues columnes situades sobre un pedestal i coronades per un capitell corinti i un entaulament que semblen repetir-se en forma de baix relleu a la part del darrere per tal de donar mobilitat al conjunt.

Sobre aquest entaulament hi ha un frontó que combina les línies còncavo-convexes pròpies del període barroc, al centre del qual s’obre una fornícula que conté la imatge de la Verge. En conjunt hi ha una gran profusió d’elements decoratius.

La portada va ser realitzada el 1789 pel germà escolapi Josep Guàrdia segons traça atribuïda a Carles Moretó.

A l’interior destaca la Capella del sagrament amb pintures de Jordi Arenas i escultura de Jordi Puiggalí de1960.

L’Església de Santa Anna és una església del municipi de Mataró inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Agnès de Malanyanes de La Roca del Vallès

La Església parroquial de La Roca del Vallès, ja us la vaig presentar fa temps,

avui, serà L’Església de Santa Agnès de Malanyanes  està situada en el carrer Jaume Cuyàs s/n a Santa Agnès de Malanyanes, dins del terme municipal de La Roca del Vallès.

Santa Agnès de Malanyanes es una població del municipi de La Roca del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental,

formada principalment per masies i xalets.

Aquest Nucli, està situada al NE del terme municipal, a l’esquerra del riu Mogent.

L’església parroquial, també dita Santa Agnès de Malanyanes, és d’origen romànic i conserva la façana i la porta romàniques.

Està documentada des del 932 i va ser ampliada al segle XVI.

És famós el retaule de Santa Agnès, d’estil renaixentista, que allí va estar exposat fins que va ser substituït per l’actual retaule barroc,

des de 1917, l’antic retaule es conserva en el Museu Diocesà de Barcelona.

Cal destacar  el Campanar del segle XVI amb una possible base romànica.

Coronat per un terrat amb barana de merlets esglaonats.

La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc de mig punt.

Des de l’Església s’arriba per medi d’una escala de cargol,

fins a dalt de la Torre o Campanar, on estant les campanes.

El campanar esta adossat a la façana lateral sud te una alçada de 26’35 metres.

Al costat de l’Església, hi ha un petit cementeri.

A les afores, trobareu l’ermita també dedicada a Santa Agnès de Malanyanes.

Si no ho coneixeu , val molt anar-hi.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de La Roca del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu de Sabadell

L’Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu està situada en la Plaça Sant Roc, s/n, front de l’Ajuntament de Sabadell.

L’església de Sant Fèlix, oficialment de Sant Feliu, és l’església arxiprestal de Sabadell. Es just al mateix indret on, al segle XV, hi havia hagut la capella de Sant Salvador d’Arraona.

Durant el segle XX, la capella es va enderrocar i se’n va erigir una de més gran, on es poguessin traslladar els altars de la capella de Sant Feliu d’Arraona actual capella de Sant Nicolau.

cartell

Us passo detall de l’historia d’aquest església :

  • Sobre la capella romànica de Sant Salvador (segle XI) es construeix una nova església (1403-1420) de la que destacava un portal de mig punt.
  • D’aquest temple, que es va consagrar l’any 1488, només en queda actualment l’absis amb els quatre finestrals que donen al carrer de l’Església i que allotja l’anomenada capella del Santíssim.
  • El 1578 es construeix la sagristia al costat de l’absis gòtic. El primer pis d’aquesta féu l’ofici de Casa dels Comú.
  • Entre 1615 i 1623 es feren diverses ampliacions, entre elles l’agregació de quatre noves capelles.
  • El campanar de l’església és d’estil barroc, va ser construït entre els anys 1738 i 1742, segons un projecte de l’arquitecte Joan Garrido.
  • De 1751 a 1775 es fan noves construccions, que gairebé fant una església de nova planta, amb un portal d’estil renaixentista.
  • Aquest temple fou cremat el 1909, després fou acabat d’enderrocar, respectant l’absis gòtic.
  • Enric Sagnier fou el responsable de la construcció d’arcs de reforç de la capella del Roser l’any 1910. Jeroni Martorell participà també, en dates semblants en les obres de reconstrucció.

L’actual església és d’estil gòtic acadèmic. Està formada per tres naus. La nau central mesura 11 metres i les laterals 4,5 metres.

S’ha conservat l’absis gòtic de l’any 1420, amb el seu finestral apuntat, la sagristia del 1578, amb les seves obertures i l’enreixat de l’època i el campanar barroc del 1724, de base octogonal, format per tres cossos de pedra un de terra cuita.

Al passadís central hi ha enterrat l’escriptor i eclesiàstic Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 1841 – 1916).

El campanar barroc de l’església, és de planta octogonal a partir de la base. Està situat en un dels angles de la façana.

Té quatre cossos; els tres primers obrats en pedra, amb un ull de bou al segon i amb fornícules el tercer. El quart és pujat en obra de terra cuita.

És acabat amb un pis protegit amb barana alçada amb obra construïda a propòsit, d’una alçària d’1,6 metres.

A dalt de la solera s’aixeca la torre de ferro, del 1856, ambles campanes de les hores i dels quarts, i l’àngel que assenyala d’on ve el vent. A les fornícules del tercer pis hi havia unes escultures de P. Moixí, avui desaparegudes. A la part de migdia, hi ha una làpida amb la data d’inici de les obres.

Us passo mes dades a facebook.com:

https://www.facebook.com/parroquia.santfeliusabadell

Us passo informació mes detallada sobre el Campanar de Sant Felix :

http://ca.sabadell.cat/Descobreix/p/campanarfelix_cat.asp

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Duran del Pedregar de Sabadell

La Casa Duran fa cantonada entre el carrer del Pedregar, 7 i el carrer de Sant Joan de Sabadell.

Masia construïda entre 1578 i 1606 segons dues llindes existents a la casa, una al portal del jardí i l’altra en un dels balcons, damunt la porta exterior. A la llinda de la porta de la planta noble consta el nom del promotor i propietari, Feliu Duran, i la data de 1593. Durant aquesta època els Duran basaven la seva economia en l’activitat tèxtil i agrícola, amb una extensa horta que envoltava la casa.

Sembla força probable que l’any 1585 la masia estigués acabada, donat que en aquest any, segons un document que ha arribat fins a nosaltres, s’hi reuní, en el seu ampli saló, el Consell de la Vila amb un Comissionat de la Reial Audiència. Per tant, sembla força possible pensar que les dates de 1593 i 1606 fan referència a obres d’ampliació o d’embelliment de la masia.

Una altra intervenció a la casa dels Duran té lloc en el segle XVIII a mans d’en Josep Duran, d’ofici apotecari. Aquest s’encarregà de l’embelliment de la casa, introduint elements de gust barroc. Un altre personatge a destacar fou Anton Duran, el qual visqué a cavall entre el s. XVIII i el XIX, aquest fou batlle de la ciutat i precursor del tèxtil.

Per a mes informació d’aquest edifici podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Duran

I també a :

http://ca.sabadell.cat/Ahs/d/Introducci%C3%B3%20Esteve.pdf

L’any 1957 l’Ajuntament anuncià un plebiscit públic per a decidir si s’enderrocava o no la Casa Duran, donat que es considerava com un destorb per a l’urbanisme de la ciutat. El resultat d’aquest fou el decret, el 20 de juny de 1958, de la Casa Duran com a Monument Històric i Artístic.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès està situat a la Plaça Francesc Layret, s/n, de Cerdanyola del Vallès.

L’edifici  va ser projectat per  Eduard Balcells en la seva etapa noucentista durant  l’any 1920. Durant 1945-47 es fan obres a l’edifici de l’Ajuntament  i s’hi afegeix un nou cos rectangular decorat amb plafons de ceràmica.

La façana principal és d’inspiració barroca, amb coronament mixtilini i un porxo a l’entrada que fa de balcó del pis de sobre i que es el principal, les finestres i l’escut estan envoltats amb esgrafiats, afegits durant els anys quaranta.

La història urbana de Cerdanyola s’inicia amb el segle XIX. El 1828 va començar-se a formar el nucli urbà. Dos camins que creuaven el terme i l’arribada del ferrocarril, l’any 1855, van determinar el seu desenvolupament inicial en dos barris, el de Dalt (1828) i el de Baix (1845). Al llarg del camí de Sant Cugat es van construir les primeres sis cases de Cerdanyola, i a la banda de l’antic camí de Barcelona a Terrassa va florir el barri de Baix. El ferrocarril hi va portar els primers estiuejants i les primeres indústries.

A començaments del segle XX, es van unificar el barri de Dalt i el de Baix. En el seu punt d’unió van aixecar-se la nova església de Sant Martí i la casa consistorial.  Però la guerra civil espanyola (1936-1939) i la postguerra van ser temps de penúria i repressió. No va ser fins als anys cinquanta que l’economia i la societat civil es van començar a recuperar.

Per a mes dades podeu consultar a la Web de l’Ajuntament, en l’apartat de l’historia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Francesc de Pàdua d’Olot, sobre d’un Volcà, al Montsacopa

Sant Francesc d’Olot esta situada a dalt del Volcà de Montsacopa, dins del municipi d’Olot, les cases estan a peu del volcà, on hi ha varis camins que si pot pujar fàcilment.

Us passo una cita del pioner de l’excursionisme Cèsar August Torras i Ferreri, on fa referencia de principis de l’ermita de Sant Francesc :

“ … …En el planell del cràter hi aixecaren els francesos, en 1814, a l’emparar-se d’Olot, el castell de Montsacopa, en el lloc que ocupaven fins aleshores tres capelles dedicades a Sant Francesch, al Sant Crist y a la Verde del Carme. A l’abandonar la població enderrocaren el castell. Aleshores fou quan se construí a l’actual capella del Sant Crist, alçada vora del cràter, en lo costat que mira a Olot… La capella, a la que precedeix un bon pati, és bastant capaç. El Sant Crist que s’hi venera és majestuós. En canvi, uns quadros que hi ha a les parets són molt dolents…”

Cal dir, amb les lleis del Comte-duc d’Olivares, Catalunya entrà al segle XVII en una crisi econòmica profunda. Com a conseqüència d’aquests trasbals no es pot parlar a Olot d’una penetració arquitectònica del Barroc.

Per tant, les construccions són escasses; es limiten pràcticament a la capella de Sant Francesc de Pàdua al Montsacopa, a compte de l’apotecari Gabriel Nadal, guarit de la pesta de 1629-30, i al convent de caputxins fundat el 1627.

Durant la primera meitat del segle XIX, després de la Guerra de la Independència Espanyola, es reedifica la capella (any 1817). És una capella d’una sola nau, amb creuer que es pronuncia a l’exterior, cobert amb cúpula i campanar de torre.

Els murs foren arrebossats. Annexes a la capella hi ha una masoveria.

Sant Francesc d’Olot és una obra del municipi d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Postals antigues