Celler del Sindicat Agrícola de Terrassa (Vallès Occidental)

L’antic Celler del Sindicat Agrícola està en el carrer Colom, 97 cantonada amb el carrer Estanislau Figueres, situat al barri de Can Palet de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • Estàtua de Sant Galderic, patró de la pagesia catalana, a la façana de l’antic celler
  • L’obra fou realitzada per l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi entre els anys 1919 i 1920.
  • El Sindicat Agrícola de Terrassa es va fundar el 1920, per part d’una colla de vinicultors terrassencs que volien bastir un celler cooperatiu on elaborar-hi conjuntament el seu vi en una època de forta demanda a la ciutat.
  • L’edifici podia emmagatzemar 8.000 e de vi. El celler va anar eixamplant l’activitat cap a altres sectors agrícoles: s’hi va crear un molí d’oli, un de pinsos i un de farines, un servei de subministrament d’adobs i pinsos, etc., i tres anys després de la seva fundació ja es va ampliar amb dotze cups nous.
  • El 1936 l’entitat va ingressar a la Unió de Rabassaires com a Sindicat Agrícola Cooperatiu de Rabassaires. Un cop acabada la guerra civil va adoptar el nom de Sindicato Agro Pecuario de la Hermandad de Labradores de Terrassa, simplificat més endavant en Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos.
  • Amb l’aparició dels supermercats i, més endavant, dels centres comercials, l’activitat vitivinícola de la cooperativa va entrar en crisi i va desaparèixer definitivament el 1978.
  • El 1995, amb una activitat agrícola residual i una nova denominació (Serveis Terrassencs Sant Isidre, SCCL), l’entitat continuava tenint la seu en una part de l’edifici, mentre que les instal•lacions del celler pròpiament dit ara allotgen un supermercat.
Josep J Sanchez – 1993 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un conjunt d’edificis situat a la cantonada entre els carrers de Colom i d’Estanislau Figueres. El celler consta de naus ordenades en sentit paral·lel i perpendicular. Són de planta rectangular amb coberta a dos vessants, de teula.

El conjunt, que mostra moltes modificacions, especialment en la planta baixa, és d’una gran simplicitat decorativa. Cal destacar-ne les finestres d’arc apuntat i les cornises de dentellons.

L’antic Celler del Sindicat Agrícola de Terrassa és un edifici de Terrassa inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Barba de la Pedra Blanca de Terrassa (Vallès Occidental)

La Masia de Can Barba de la Pedra Blanca, esta front de l’entrada de la deixalleria, la entrada esta en la rotonda de la  Ctra. N-150 de Terrassa a Sabadell, km 15,5 de Terrassa.

Us passo la seva historia:

  • Documentada des del segle XIV.
  • El seu primer nom d’aquesta masia era de Ca n’Amat de la Font.
A. Moro i Domenec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

Masia formada per diversos cossos afegits al llarg del temps. El cos principal presenta planta baixa, pis i coberta a dos aigües.

La façana principal, a migdia, és perpendicular al carener. El portal d’accés és en arc de mig punt adovellat.

Al pis hi ha una finestra amb capitells i llinda esculturada de motius gòtics. Al costat esquerre s’afegeix un cos d’edifici cobert a un sol vessant i que presenta una finestra gòtica esculturada amb dos caps i llinda lobulada, immediatament al costat hi ha una galeria d’arcs de mig punt.

A. Moro i Domenec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

Tot el conjunt format per la masia i les seves dependències formen un clos al voltant d’un pati central, al que s’accedeix per un portal cobert.

A. Moro i Domenec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

Els brancals i les llindes estan fets amb pedra de gres.

Can Barba de la Pedra Blanca és una masia de Terrassa protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

L’antic Sanatori de Terrassa, o Hospital del Tòrax de Terrassa (Vallès Occidental)

L’antic Sanatori de Terrassa, o Hospital del Tòrax, estaba situat en la Ctra. BV-1274, km 1 de Terrassa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-12-28-19.26.50.png

Us passo la seva historia :

  • Va ser concebuda com una ciutat hospitalària pel Patronato Nacional Tuberculoso de la Direcció de Sanitat, dins del programa de propaganda del règim franquista. També va comptar amb el suport d’un grup de metges preocupats per l’extensió de la tuberculosi als anys 1940.
  • L’Ajuntament de Terrassa va comprar 100.000 m² dels terrenys de Can Carbonell l’any 1944, i els va cedir al Patronato per al seu ús.
  • L’arquitecte Mariano Morán y Fernández Cañedo va projectar l’edifici l’any 1947 amb unes característiques d’una certa modernitat.
  • No obstant això, la idea general es basava en una còpia dels hospitals sanatoris de l’Alemanya del segle XIX, de forma que quan es va inaugurar, l’any 1952, l’edifici ja estava funcionalment obsolet.
  • El complex arquitectònic comprenia un teatre, un cinema, una biblioteca i una capella, entre altres serveis comuns, per tal que, ni els malalts, ni el personal que hi treballava, així com tampoc les monges encarregades de les cures, tinguessin la necessitat de marxar-ne, i així poder garantir un aïllament total de la malaltia.
  • Al llarg dels anys a l’edifici se li han fet diverses rehabilitacions, entre les quals destaquen el nou cromatisme de la façana, la retirada de les cobertes de teula àrab i planxa galvanitzada a quatre aigües, canvis a la capella, i la construcció d’un accés al cos principal del claustre per mitjà d’escales i ascensor.
  • L’any 1963 es va tancar com a sanatori dedicat exclusivament a la tuberculosi .
  • L’any 1975 quan la tuberculosi no resultava una malaltia tan contagiosa pels avenços a la medicina i els malalts eren acceptats als hospitals generals, es va reconvertir en centre especialitzat també a altres malalties relacionades amb la cavitat toràcica. Va ser quan va canviar de nom per a denominar-se l’Hospital del Tòrax.
  • L’any 1991 es va fer una reforma a l’interior de l’edifici per a convertir-lo en “La Pineda”, un centre habilitat per a malalts mentals, que es va mantenir actiu fins a l’any 2009.

L’edifici, de nou plantes, comptava amb 1600 llits i va ser projectat per Mariano Morán y Fernández-Cañedo (1947). Es va inaugurar el 8 de juny de 1952, pel dictador Francisco Franco, José Antonio Palanca (director general de sanitat) i Pere Matalonga, alcalde de Terrassa, amb el nom de “Ciudad sanatorial de Tarrassa”.

S’estructura a partir de diferents cossos que parteixen d’una plaça porticada. A l’ala sud hi ha una capella amb decoracions de mosaics realitzats pel taller de Santiago Padrós.

L’any 2010 es va realitzar una reforma parcial de l’edifici central, del claustre i de la capella. Després d’alguns canvis funcionals i d’anys d’abandonament, el 2014 va ser totalment rehabilitat .

Actualment aquest complex allotja el Parc Audiovisual de Catalunya – PAC i compta amb espais dedicats a la indústria cinematogràfica com platós, serveis de producció, etc; un clúster empresarial i el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya.

L’antic Sanatori de Terrassa, o Hospital del Tòrax, és un edifici situat al municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local. Alguns elements del conjunt estan catalogats en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic-Ambiental de Terrassa (1986).

Recull de Dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé i Google

La masia de Ca n’Ustrell de Sabadell

Ca n’Ustrell està a tocar de la carretera de Sabadell a Matadepera; front de l’església de Sant Julià d’Altura.

Us passo la seva historia :

  • Ca n’Ustrell és una masia de Sabadell del segle XIII.
  • Esmentada al segle XIV, quan era propietari Guillem d’Uyastrel, que per voluntat del rei Pere II el Gran, fou ordenat lloctinent del batlle reial de Terrassa.
  • Als segles XIV i XV apareix com a Mas Prat de la Bassanta.
  • Al segle XV es parla d’Uyestrel,
  • Al XVI d’Ullestrell, en tenia la possessió Pere d’Ullestrell, pagès de Sant Julià d’Altura i familiar del Sant Ofici, és a dir, servidor laic de la Inquisició.
  • Al XVIII d’Ullastrell.
  • En el terme d’aquesta masia hi havia la font Rosella, situada en el torrent de la part superior del pla de Joncós, les aigües de la qual foren cedides a Sabadell pel rei Pere III, el Cerimoniós.
  • Al tombant del segle XIX-XX, n’era propietari Miquel Ustrell i Serrabogunyà.
  • En una de les vinyes de Ca n’Ustrell es van descobrir restes d’una necròpolis i d’un poblat romans, que van anar al Museu d’Història de Terrassa, d’on depenia Sant Julià d’Altura en aquella època.
  • El conjunt fou rehabilitat l’any 2007.

La masia, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Julià d’Altura, està documentada des del segle XIII, com a Mas de l’Hospital.

Masia, o casa forta, d’un pis amb vessants que donen aigües a les façanes laterals.

Destaquen la porta adovellada i, damunt, una finestra gòtica i una renaixentista.

El conjunt està dominat per una torre gòtica de defensa de 14,9 m d’alçada, amb quatre finestres per banda, menys per sol ixent, on només n’hi ha dues.

Isabel Argany i Comas – 1983 / Generalitat de Catalunya

El portal antic devia ésser per sol ixent, ja que és el lloc on hi ha la tronera, obrada amb pedra roja.

Isabel Argany i Comas – 1983 / Generalitat de Catalunya

A l’interior hi ha la llar de foc rodó, amb volta de pedra tosca i el “colguer” circular. A la planta pis cal destacar la sala de portes amb relleus barroquitzants fets de guix.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Miquel de Gonteres de Viladecavalls, a punt del seu enderrocament !

Sant Miquel de Gonteres o Sant Miquel de Guanteres és una urbanització al Vallès Occidental, a mig camí entre Viladecavalls i Terrassa i en terres repartides a ambdós municipis.

És entre la Riera de Gaià i el torrent de Can Gonteres i la travessa el ferrocarril Barcelona-Manresa, que hi té una estació de la línia de rodalies R-4. Té accés per la carretera C-58 o autovia de la Bauma, per una carretera que surt de Terrassa mateix (al barri de Can Boada) i per la carretera B-122, o carretera que mena a Rellinars.

Té 1.610 habitants (2011) la majoria dels quals, 1.257, en terme municipal de Viladecavalls. A Terrassa, on la urbanització es coneix amb el nom de Can Gonteres i ocupa 0,27 km², hi estaven censades les 353 persones restants.

Depèn de les parròquies de Sant Martí de Sorbet (la part de Viladecavalls) i la Sagrada Família de Ca n’Aurell (la part terrassenca).

L’església de Sant Miquel està situada al Camí de la Plana de Sant Miquel de Guanteres, fou construït pels propis veïns de la urbanització, amb la intenció de convertir-la en un recinte de culte, però mai va ser acreditat per l’Església i amb els anys es va anar deteriorant.

Us passo mes informació de l’església de Sant Miquel de Gonteres i del seu enderrocament :

https://www.viladecavalls.cat/actualitat/noticies/la-parroquia-de-sant-marti-de-sorbet-cedeix-lermita-de-sant-miquel-de-guanteres-a-l2019ajuntament-de-viladecavalls

Recull de dades: Viquipedia i Ajuntament de Viladecavalls.

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Cardús de les Orioles de Terrassa

Masia de can Cardús de les Orioles està des de la Ctra. B-122 de Terrassa a Rellinars, km 2,25, a 1.000 m. al costat de la B-40 i també hi ha un camí des del barri de can Boada de Terrassa.

Es una construcció del segle XVI, d’estil arquitectònic d’obra popular, gòtic-renaixement.

És una masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants. La façana principal és a migdia, perpendicular al carener i de composició simètrica.

A. Moro i Domènec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

La planta baixa té un portal d’accés en arc de mig punt adovellat i cobert per un atri de columnes toscanes de ciment, que suporten una tribuna del pis superior (actualment no hi es). Tot aquest conjunt és un afegit d’èpoques posteriors.

A. Moro i Domènec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

A la resta de la façana apareixen quatre finestres, dues a la planta baixa de factura molt senzilla i dues a la planta superior amb brancals de pedra i llindes motllurades que presenten uns relleus centrals amb les inscripcions de 1592 i 1588. Façana acaba amb una cornisa de teules i rajoles i amb una pedra de fil d’escaires. La resta amb estucat de color blanc. A la façana de llevant hi ha un seguit de finestres, també de pedra, amb la inscripció 1588.

Viquipèdia

Can Cardús de les Orioles és un edifici de Terrassa (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Margarida del Mujal de Terrassa

Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles, ermites i santuaris

Santa Margarida del Mujal esta situada en el carrer d’Àries, en el polígon industrial de Can Parellada de Terrassa,

al sud-est de la ciutat, l’ermita ha donat nom al polígon industrial de Santa Margarida, que s’estén al nord, a l’altra banda de l’autopista C-58.

Us passo la seva historia:

  • Està documentada des de l’any 1037.
  • Originalment estava dedicada a santa Eugènia.
  • A mitjan segle XIII s’hi establiren unes monges agustinianes que, pel que sembla, duien una vida poc exemplar ja que, cap al final d’aquell segle la priora i algunes monges van ser desterrades pel bisbe Ponç de Gualbes.
  • L’any 1421 ja no hi havia monges, la capella es trobava en un estat molt precari, i es recollien almoines per al seu manteniment.

L’edifici és una capella d’una nau amb absis definit per un arc triomfant apuntat, amb volta de canó seguit restaurada.

Està feta amb paredat comú fins al suport de la volta. La volta és de maó, feta a plec de llibre.

El portal d’accés és en arc de mig punt adovellat, a la façana de ponent, amb finestral superior i campanars d’espadanya de factura posterior.

Presenta importants contraforts al mur de migdia i una petita finestreta de doble esqueixada. El mur nord és mitger amb l’antiga casa de l’ermita.

Santa Margarida del Mujal és una ermita romànica del municipi de Terrassa, protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mercat del Triomf de Terrassa

El Mercat del Triomf està en la plaça del Triomf, situat al barri de Sant Pere de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • Les obres de construcció foren adjudicades en subhasta pública a Jaume Manyosa i Boadella, per un valor de cost de 101.000 pessetes, més 68.000 de les obres interiors.
  • S’hi va aplicar el mateix reglament ja vigent al Mercat de la Independència.
  • Fou inaugurat el 8 de desembre del 1928 i se li posà el nom de Mercat de Sant Pere, nom que conserva en la parla habitual.
  • Tanmateix, l’any 1934 l’Ajuntament acordà canviar aquest nom pel de Mercadal del Triomf, al•legant que es produïa confusionisme (potser perquè l’antic mercat del barri era a la placeta de la Creu) i que la plaça on hi ha situat el mercat duu aquest nom.
  • L’any 1966 es produeix una denúncia de deficiències en el manteniment i la neteja dels voltants del mercat; de fet, els carrers immediats encara van trigar anys a asfaltar-se.

L’edifici, construït per a mercat de queviures, es compon de dues naus, un pati central i soterranis. El soterrani aprofita el desnivell del terreny i inicialment s’hi instal·laren dipòsits de mercaderies i una quadra amb menjadores per a les cavalleries dels pagesos forans; a més, també ha allotjat la cambra frigorífica i una màquina per fabricar gel.

El mercat es proveïa d’aigua d’un pou construït al mateix soterrani. Totes quatre parets tenen finestrals amb persianes; els vidres de les finestres són d’un to blau fosc. Les parades d’aliments són revestides de rajola de València i amb taulells de marbre per al peix. A banda i banda de l’edifici hi ha voreres amples i porxada, prevista per a l’ampliació dels llocs de venda.

El 1975 el mercat tenia 96 parades i 150 metres cúbics de frigorífic. Als inicis, el mercat comptava amb 134 llocs de venda (71 a l’interior i 63 a l’exterior); actualment hi ha 42 parades distribuïdes en dues fileres centrals, circumval·lades per dos passadissos de dues alineacions laterals, 9 de les quals són mòduls de venda que es troben a l’exterior en uns porxos on els pagesos instal·len les seves parades de fruita i verdura.

El Mercat del Triomf és el segon mercat més antic de Terrassa, després del Mercat de la Independència. és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Can Mir de Viladecavalls

Can Mir esta situat a l’alçada del km. 3 de la carretera B- 120 de Terrassa a Viladecavalls,

I vora la riera de Gaià, mentre que el polígon s’estén a l’altre costat de la carretera.

La masia molt reformada que avui dia es troba en estat de ruïna molt avançat, després d’haver funcionat com a restaurant fins a principis del segle XXI.

Us passo imatges :

Aviat no quedarà ni rastre d’aquesta masia, donat que esta previst el seu enderrocament.

Recull de dades i Fotografies: Ramon Solé

Santa Maria de Toudell de Viladecavalls

Setmana dedicada a les esglésies

Imatge de Google

Santa Maria de Toudell de Viladecavalls esta a tocar de la masia Can Tries de Viladecavalls.

Fotografia: Ajuntament Viladecavalls

Us passo la seva història:

  • L’any 986, l’alou anomenat Toldello pertanyia a Sant Cugat.
  • L’església de Santa Maria es troba documentada l’any 1098
  • La data de consagració és de 1112.
  • L’església és esmentada per primera vegada l’any 1085 en un document de donació.
  • Va ser una de les parròquies que formaven el municipi de Sant Pere de Terrassa.
Fotografia: Ajuntament Viladecavalls

L’edifici actual podria ser de començament del segle XII.

Fotografia : Ramon Solé

Consta d’una nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó, un absis semicircular i un magnífic campanar de torre. La porta original, després tapiada, era a la façana de migdia.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

Es va substituir en època incerta per una porta adovellada, als peus de la nau. Al costat nord hi ha una construcció adossada que ara forma part de les dependències de la masia. L’element més destacat és el campanar, de planta quadrada. El campanar es comunica amb la masia per mitjà d’un passadís subterrani.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Originalment totes les finestres del dos pisos superiors eren geminades, però algunes han estat tapiades i altres modificades. Les dues que han pervingut conserven el mainell, amb capitell troncocònic.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Santa Maria de Toudell és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Nota : No es poc accedir sense permís, donat que esta dins de la finca de can Tries i està totalment vallada.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Varis