Antiga masia de Can Tirel de Cornella de Llobregat

L’antiga Masia de Can Tirel està situada al tocar de la via del ferrocarril  de Renfe. i l’ Avinguda de Can Corts, al barri Fatjó de Cornella de Llobregat.

És un mas del segle XVII modificat a la fi del XVIII.

Possiblement era una masoveria que depenia de Can Corbs, avui desapareguda.

Presenta una estructura atípica, amb tres plantes disposades a l’entorn d’un gran espai central. Un cos de planta baixa a llevant permet una gran terrassa al primer pis.

Amb coberta amb teulada a quatre vessants.

En un costat, encara es pot veure el molí de vent adossat a l’edifici.

Va ser restaurat el 2009 i actualment és la seu de la Societat Musical “La Unió”.

Can Tirel esta en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornellà de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

“La Pequeña”, una locomotora de tren molt apreciada per la gent de Terrassa

“La Pequeña” és una antiga maquina de tren, està situada a la Rambla, a la cruïlla amb el carrer de Galileu a Terrassa.

Des del 26 de juny de 1968 esta situada en aquest punt de la ciutat com a un monument i record de l’inici dels ferrocarrils a Catalunya.

La màquina de Tren la va construir Marcinillé Coullet, a Bèlgica.

Va sortir de fàbrica el 25 de febrer de 1886 amb el núm. 020-0234.

Les seves característiques tècniques són:

  • 6,422 metres de llarg.
  • 350 kg de pes.
  • capacitat d’aigua, 2,200 metres cúbics.
  • carbó 500 Kg.
  • potència 288.
  • esforç de tracció, 2,891 Kgs.
  • i un recorregut de 2.296.817 kms.

Es va comprar per subscripció popular patrocinat per l’Ajuntament de Terrassa i el diari Terrassa Informació.

De l’estació el Nord va ser traslladada al seu lloc definitiu i actual.

Per a mes dades, us passo aquest enllaç, on trobareu molta informació al respecta :

http://divulgandopatrimonioferroviario.blogspot.com/2017/07/la-historia-de-la-locomotora-020-0234.html

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i RENFE.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Columnes de l’antiga Fàbrica Albiñana Ribas o Vapor Albiñana de Terrassa

L’antiga Fàbrica Albiñana està formada per un complex de naus paral•leles que ocupen un parell d’illes de cases compreses entre els carrers de Sant Gaietà, Cervantes, Mare de Déu dels Àngels i Sant Valentí. Algunes de les naus de la Fàbrica Albiñana varen ser enderrocades.

Testimoni son les columnes que agrupades forment un monument situat a la Rambla d’Ègara, en un costat de l’edifici de BBVA a Terrassa.

La Fàbrica Albiñana Ribas,  va ser coneguda també com el Vapor Albiñana i popularment com la Farinera.

Us passo un enllaç amb mes detall sobre aquesta antiga Fabrica :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/04/fabrica-albinana-i-ribas.html

L’antiga Fàbrica Albiñana, és un conjunt d’edificis del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Teatre Principal de Terrassa

El Teatre Principal està situat en la Plaça Maragall, 4 de Terrassa.

Us passo dades històriques :

  • El Teatre Principal de Terrassa és una edificació teatral, els orígens de la qual es remunten al 1866, per a l’esbarjo de la burgesia industrial de la ciutat.
  • És va portar una obra de la reforma de 1911.
  • S’inaugura el 15 de desembre de 1911, amb la representació de l’opereta La Geisha.
  • Fou reformat el 1916 per Josep Maria Coll i Bacardí, que en va eliminar la decoració modernista de la façana.
  • El 10 de novembre de 2005, després de llargues negociacions amb els antics propietaris, l’Ajuntament de Terrassa va comprar l’edifici per convertir-lo en equipament cultural.

Actuacions destacades a la llarg de la seva historia :

  • El 29 de març de 1914, Enric Granados va fer-hi un concert en el qual va estrenar una improvisació sobre el tema de la seva obra El pelele, que encara no s’havia estrenat.
  • L’1 de gener de 1926, hi va actuar el cantant de tangos argentí Carlos Gardel, en un dels actes de la seva gira per l’Estat espanyol.
  • El 24 de març de 2011 i coincidint amb l’any del seu centenari, es va fer l’acte d’inauguració de les obres de remodelació del teatre, que havien començat el mes d’abril de 2007 a càrrec dels arquitectes Xavier Fabré i Lluís Dilmé
  • L’estrena després de la remodelació es va fer amb l’obra Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Sergi Belbel

És un edifici de caràcter monumental i eclèctic, amb decoració aplicada d’estil modernista, sobretot en les arts aplicades.

El cos central és coronat per una cúpula coberta de mosaics. A la façana principal, on hi havia escultures de Pau Gargallo, presenta vitralls policroms de temàtica vegetal.

Amb la remodelació última, el teatre té una superfície total de 4.530 m² (en diverses plantes) i 623 butaques entre platea i amfiteatre, a més d’un centenar de localitats més a la Sala de la Cúpula.

El Teatre Principal està inclòs al catàleg del patrimoni històric – artístic de la ciutat des del 1981.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Joan Barata de Terrassa

Casa Joan Barata esta en el carrer Sant Pere, 32-34 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • Es tracta d’una antiga casa senyorial del 1838 tres plantes reformada a la façana i a l’interior per Lluís Muncunill el 1905.
  • La façana presenta trets de la seva etapa modernista, amb els relleus florals a les llindes de les finestres, els gablets escalonats del coronament i els esgrafiats de la façana.
  • El propietari que va fer construir l’edifici, Joan Barata i Guitard, del mas de la Barata, era un terratinent adinerat que va bastir la seva casa pairal en uns terrenys del carrer de Sant Pere que li pertanyien per herència des del 1562.

És un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La façana és de composició vertical. La planta baixa és en forma de sòcol i està delimitada per una línia d’imposta. El primer pis té balcons amb obertures d’arc carpanell ornats amb motius florals. El segon pis presenta finestres. El coronament de l’edifici es caracteritza per la cornisa i els petits gablets dentats.

El tractament de la façana és, a la planta baixa, amb estucat tot perfilant línies de carreus. La resta és amb esgrafiats repetitius de motius florals sobre un fons estucat de color verd i un fris de rams de flors sota la cornisa.

Consulteu mes dades a :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/01/casa-joan-barata.html

La Casa Joan Barata és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Baumann de Terrassa

La Casa Baumann està situada en l’avinguda de Jacquard, 1 dins el barri de Vallparadís, de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • La casa fou habitada d’antuvi pel seu creador, l’arquitecte Coll i Bacardí, però morí el 1917.
  • A part de la família Masdeu, que reformaren l’edifici l’any 1926, un altre propietari fou en Baumann, industrial que li deixà el nom pel qual avui es coneix la casa.
  • S’havia proposat, de manera no oficial, que es canviés aquest nom pel de “Casa Coll i Bacardí”, prenent el nom del seu arquitecte.
  • Ernst Baumann, representant de llanes vingut de Suïssa, utilitzà la casa per a habitatge propi i per a despatxos fins que abandonà el negoci i la casa vora el 1960.
  • Aquesta casa senyorial, que tenia un bonic jardí, està situada a la vora del torrent de Vallparadís, dalt del marge esquerre i tocant el pont del Passeig, que configura típicament l’inici de l’avinguda de Jacquard.
  • Continuà aquell negoci de llanes en Josep Colomer i Montmany.
  • Però finalment quedà abandonada fins que l’adquirí l’Ajuntament de Terrassa per a fer-hi instal•lacions museístiques.
  • A la dècada del 1990, i després de ser convenientment restaurada, va començar a ser utilitzada com a seu del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa.

Casa Baumann, és un habitatge unifamiliar aïllat i de notables dimensions, situat sobre el parc de Vallparadís i envoltat de jardins.

És de planta rectangular i està constituït per diversos cossos. El cos posterior possiblement és resultat de l’ampliació del 1926 feta per Masdeu, que la va convertir en casa pròpia. Els cossos són de diferent alçada i forma i donen com a resultat un joc de volums interessant.

Les façanes són arrebossades i esgrafiades, amb influència de la Secessió de Viena, molt planes i amb una successió d’obertures verticals estretes que van creant un ritme perfecte entre els buits i el mur. Presenta teulades inclinades de teules vidriades, excepte al cos més alt, que pren la forma de torre quadrangular rematada per una terrassa. Cal destacar les teules de ceràmica de color negre i groc caramel, de disseny especial, així com la tortugada.

Decoració de trencadís de la tanca del jardí; a dalt a la dreta, Sant Josep de terracota amb pinacle de trencadís. També és interessant la tanca del jardí, amb uns pilars decorats amb trencadís policromat i units amb barana de forja.

La Casa Baumann està  protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Can Diumer o Casa Corbella de Cardedeu

Can Diumer o Casa Corbella, està ubicada en l’avinguda d’Eduard Corbella, 1 – ctra. de Cànoves – carrer Figueres de Cardedeu.

Us faig una resenya de la seva destacada historia :

  • En documents del segle XII es troben citats diversos Diumers, cosa que indica l’antiguitat de l’assentament.
  • A l’interior hi ha una capella en honor de Sant Josep Oriol, que passà temporades al mas els anys 1700-1702.
  • En el planell de 1777 s’hi veu dibuixada “Casa Diumer” com una típica masia dels segles XVII o XVIII, amb el molí i la bassa al costat.
  • Les propietats dels Diumer, que havien set petites, es van estendre de tal manera que quan es va reformar la casa en profunditat, el 1857, el propietari podia anar a la parròquia de Marata a la del Fou trepitjant sempre terra de la seva propietat.
  • Les construccions anteriors del mas Diumer, estan incloses dins les noves de 1857.

Can Diumer, és un edifici amb planta en forma de L i coberta a dues vessants.

Té un pati interior, tancat, i tot el conjunt fa una gran quadrat.

El mur que tenca el pati té una coberta i una barana coronament.

Hi ha un gran portal d’entrada amb la data de 1857, gravada a la pedra del coronament.

Hi ha una torrassa rodona cantonera d’un tres metres de diàmetre, amb una escala de cargol a l’interior que serveix per accedir a la terrassa.

Dins del pati tenim dues façanes, la frontal, plana amb portal de llinda plana i bancs de rajola ambdós costats.

Al primer pis hi ha quatre balcons-finestres de llinda plana, i dues orles enmig.

Al segon pis tenim tres finestres més senzilles i un balcó que distorsiona la simetria del conjunt, així com dues finestres de tipologia diversa.

La façana lateral, també de planta baixa i dos pisos, és molt més senzilla i destaca el segon pis,

format per una galeria oberta amb voltes de mig punt, donant-li un aire neoclàssic.

Donant a l’exterior, sobresurt un gran balcó al primer pis, cosa que reforça el llenguatge neoclàssic.

Nota : Actualment, la Casa Corbella de Cardedeu, és l’espai per a la cultura i recuperació de la història de Can Diumer. Els Familiars dels antics i actuals propietaris s’han unit per continuar escrivint la història de la casa.

L’Antiga masia de Can Diumer, ara Casa Corbella,  és una obra del municipi de Cardedeu inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Patrimoni de Cardedeu i Ajuntament, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Antic Magatzem Corcoy de Terrassa

El Magatzem Corcoy, esta situat en la Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, 18 de Terrassa.

Era un antic magatzem tèxtil de venda a l’engròs. Ara, és un edifici entre mitgeres de planta baixa i cos central més elevat, que dóna lloc a un altre pis.

Generalitat de Catalunya – Fotografia de 1983

Els elements de la façana presenten una distribució simètrica, amb la porta d’entrada al bell mig i una finestra vertical a cada costat. Damunt la porta s’obre una altra finestra que dóna accés al pis superior, tancat mitjançant una testera de línies corbes.

Dins la senzillesa de l’edifici, l’element decoratiu que el caracteritza ve donat per les formes de les finestres en arcs de ferradura, els remats modernistes i l’acurat acabament amb cornises i baranes.

Abans restauracio

El seu mal estat de conservació va fer que s’hi iniciessin obres de reforma l’any 2014.

El Magatzem Corcoy és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa Jacint Bosch de Terrassa

La  Casa Jacint Bosch, està en el carrer del Teatre, 4 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici fou bastit per l’arquitecte Josep Ros segons el projecte del 1912.
  • Des de 1988 és la seu dels Minyons de Terrassa.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos.

La façana està ordenada simètricament respecte a un eix central marcat per la tribuna del pis principal, que sobresurt del pla de la façana en un cos rectangular sostingut per columnes de capitells florals i amb una barana al damunt, aprofitada com a balcó del segon pis.

Presenta una marcada verticalitat de les obertures, en sentit ascendent, que s’emfatitza pel coronament amb gablets corresponent a cada línia de finestres.

Tot el tractament de la façana respon a un criteri clàssic d’ordenació dels elements, amb la incorporació d’altres de provinents del repertori modernista: brancals amb columnes, guardapols i timpans ceràmics, cornisa i capitells.

Us passo un article de Món.Terrassa, que fa referencia a aquesta casa :

https://elmon.cat/monterrassa/modernisme-a-terrassa/casa-jacint-bosch-modernista-dels-minyons-terrassa

La Casa Jacint Bosch, està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Petites biblioteques a l’aire lliure

Les Biblioteques  disposen  d’una bústia de devolucions per tal de facilitar als usuaris el retorn dels documents fora de l’horari d’atenció al públic, moltes de les qual son exteriors.

Però per fomentar l’interès a la lectura i als llibres, moltes ciutats i pobles de Catalunya, han implantat petites biblioteques exteriors i a l’aire lliure.

Situades en general, en parcs, places o jardins urbans i oberts al públic.

Estan formats per una certa o limitada quantitat de llibres, que l’usuari, agafa al mateix instant, el llegeix en el mateix lloc o se l’emporta durant uns dies i el torna al mateix indret.

Estan ubicats, en petits receptacles amb un vidre en la part frontal, i que impedeix que si plou es mullin els llibres.

Altres com el cas de Terrassa, s’han aprofitats els troncs d’arbres morts.

Us passo un article de El Pais, denominat, “ el llibre torna a l’arbre”:

https://cat.elpais.com/cat/2015/06/22/cultura/1435008089_056800.html

I també, podeu veure un informació apareguda en el any 2015, sobre Biblioteques a l’aire lliure :

https://terrassainforma.com/2015/06/el-nou-projecte-dintercanvi-de-llibres-arllibre-arriba-a-terrassa/

Us passo una informació apareguda l’abril del passat any :

https://www.hortanoticias.com/rocafort-celebra-la-lectura-en-el-mes-del-llibre-amb-biblioteques-en-els-carrers-del-poble/

El compromís és un de clar, respectar els llibres i les normes establertes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé