Masia de Can Parellada de Terrassa (Vallès Occidental)

La masia de Can Parellada  esta  en l’avinguda del Vallès, a 100 m, polígon industrial de Can Parellada, dalt d’un turó vora la riera de les Arenes, entremig de naus industrials i grans magatzems de Terrassa.

Us passo la seva història:

  • Masia del segle XVII.
  • Prop de la masia, a l’altre costat de la riera, van aparèixer restes d’un forn iberoromà, de ceràmica, destruït per la urbanització de Can Parellada, que es va començar a construir en terrenys del mas cap al final de la dècada del 1960.
Domènec Ferran i A. Moro – 1983 / Generalitat de Catalunya

Masia de grans proporcions i de planta rectangular. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dos vessants. La façana principal està orientada a migdia, és perpendicular al carener i de composició simètrica. Planta baixa amb portal d’accés en arc rebaixat adovellat. Les plantes superiors presenten, cadascuna, quatre balcons de ferro forjat seguint un ritme vertical en la seva col·locació. El graner té quatre finestres dins de la mateixa composició.

A la part central de l’edifici sobresurt una torre lluerna coberta a quatre vessants que dona llum al nucli d’escales. La façana està tractada amb estucat a dos colors, dibuixant cantells i línies de forjat, i s’acaba amb una cornisa de maó rom de secció plana i teules. Junt amb altres dependències forma un clos al voltant d’un pati amb una gran bassa voltada d’arbres. Actualment esta abandonada i no es pot accedir.

Per a més informació podeu consultar a :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2017/03/masia-de-can-parellada.html

Can Parellada és una masia del municipi de Terrassa, protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Jaume del Pla del Bon Aire de Terrassa

La Capella de Sant Jaume del Pla del Bon Aire està situada en el carrer de Jacint Badiella, 7, a la barriada del Pla del Bon Aire de Terrassa.

Us passo dades de la seva historia:

  • Va ser Salvador Carbonell qui va donar el terreny per edificar-hi un edifici de caire religiós en de del seu fill, Josep, assassinat durant la Guerra Civil.
  • La primera pedra es va posar el 25 de juny de l’any 1943.
  • La seva benedicció va anar a càrrec de mossèn Daniel Salvador, representant del bisbe de Barcelona, el 28 de maig del 1944.
  • En el 17 d’abril del 1956 s’inauguraven les obres d’eixamplament i aixi mateix de la col·locació de la campana.

La de Sant Jaume és un capella de construcció rectangular de 6 metres d’amplada per 14 de llargada amb una nau.

L’altar principal està presidit per una talla de Sant Jaume.

A les parets laterals hi ha dues absidioles; una dedicada ala mare de Déu del Carme i el Sant Crist i, altra, a Santa Cecília i Sant Antoni.

L’entrada de l’esglesiola està protegida per un petit porxo.

Actualment s’hi celebren les misses de diumenge i, també, s’hi celebren alguns casaments.

Per a més informació podeu accedia a :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2015/07/el-genui-pla-del-bon-aire-i-la-capella.html

Recull de dades: MónTerrassa i Bloc de Joaquim Verdaguer.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu Gran (original) de Terrassa (Vallès Occidental)

Creu de terme actual està  situada en la Plaça de la Creu Gran de Terrassa .

L’Original de la Creu Gran, està exposat al museu del castell de Vallparadís.

Història :

  • Correspon a la zona que separava els termes de Terrassa i Sant Pere en ple segle XVIII.
  • La creu original es troba a la seu central del Museu de Terrassa, situada al castell de Vallparadís, i és dels segles XIV-XV,
  • Mentre que la que es troba a la plaça de la Creu Gran n’és una reproducció de ciment.

És una creu molt ben tallada que se suposa que delimitava els termes de Terrassa i Sant Pere. Més endavant es va muntar sobre el basament d’una font de quatre dolls d’aigua amb abeurador circular. Els dolls estan decorats per cares de Medusa de ferro. La creu és d’estil gòtic, amb tendència a l’època del Renaixement. L’arbre és vuitavat i la iconografia del capitell presenta quatre figures atribuïdes a apòstols. A la creu hi ha el Crist i la Mare de Déu. Tota ella presenta un bon treball decoratiu que sembla una obra d’orfebreria. El fust és poligonal.

Us passo imatges de l’antiga Creu :

La Creu Gran és una creu de terme del centre de Terrassa, protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Gambús de Sabadell (Vallès Occidental)

Can Gambús està situat entre el carrer del Regne Unit, la Ronda de Jean Monet i carrer Hongria de Sabadell.

Us passo dades historiques :

  • Can Gambús és una masia de Sabadell, situada al barri de Can Gambús.
  • Es tracta d’una masia documentada a mitjans del segle XVI amb el nom de Mas Anglada; aleshores pertanyia al terme municipal de Sant Pere de Terrassa.
  • L’edifici actual és de finals del segle XIX, però, al seu entorn, prop del torrent de Vallcorba del Sot, s’hi ha documentat restes d’un mas més antic.
  • Al voltant de la masia s’ha urbanitzat el parc de Can Gambús.

Es tracta d’una masia de planta baixa, pis i golfa, amb coberta a dues vessants que donen aigües a les façanes laterals.

La golfa està rodejada per un porxo d’arcs de mig punt.

Sobresurt del conjunt una torre quadrada, coronada per un mirador amb balustres.

Adossada al mas hi ha la capella, que té un atri d’entrada.

L’any 2011 va ser objecte d’una profunda remodelació per mantenir l’edifici en bones condicions i convertir-lo en un restaurant.

El parc de Can Gambús amb prop de 116.000 metres quadrats és el segon parc més gran de la ciutat després del parc de Catalunya.

Disposa d’una amplia vegetació, amb un seguit de placetes, d’un gran nombre de bancs i altres serveis.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Celler del Sindicat Agrícola de Terrassa (Vallès Occidental)

L’antic Celler del Sindicat Agrícola està en el carrer Colom, 97 cantonada amb el carrer Estanislau Figueres, situat al barri de Can Palet de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • Estàtua de Sant Galderic, patró de la pagesia catalana, a la façana de l’antic celler
  • L’obra fou realitzada per l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi entre els anys 1919 i 1920.
  • El Sindicat Agrícola de Terrassa es va fundar el 1920, per part d’una colla de vinicultors terrassencs que volien bastir un celler cooperatiu on elaborar-hi conjuntament el seu vi en una època de forta demanda a la ciutat.
  • L’edifici podia emmagatzemar 8.000 e de vi. El celler va anar eixamplant l’activitat cap a altres sectors agrícoles: s’hi va crear un molí d’oli, un de pinsos i un de farines, un servei de subministrament d’adobs i pinsos, etc., i tres anys després de la seva fundació ja es va ampliar amb dotze cups nous.
  • El 1936 l’entitat va ingressar a la Unió de Rabassaires com a Sindicat Agrícola Cooperatiu de Rabassaires. Un cop acabada la guerra civil va adoptar el nom de Sindicato Agro Pecuario de la Hermandad de Labradores de Terrassa, simplificat més endavant en Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos.
  • Amb l’aparició dels supermercats i, més endavant, dels centres comercials, l’activitat vitivinícola de la cooperativa va entrar en crisi i va desaparèixer definitivament el 1978.
  • El 1995, amb una activitat agrícola residual i una nova denominació (Serveis Terrassencs Sant Isidre, SCCL), l’entitat continuava tenint la seu en una part de l’edifici, mentre que les instal•lacions del celler pròpiament dit ara allotgen un supermercat.
Josep J Sanchez – 1993 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un conjunt d’edificis situat a la cantonada entre els carrers de Colom i d’Estanislau Figueres. El celler consta de naus ordenades en sentit paral·lel i perpendicular. Són de planta rectangular amb coberta a dos vessants, de teula.

El conjunt, que mostra moltes modificacions, especialment en la planta baixa, és d’una gran simplicitat decorativa. Cal destacar-ne les finestres d’arc apuntat i les cornises de dentellons.

L’antic Celler del Sindicat Agrícola de Terrassa és un edifici de Terrassa inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Barba de la Pedra Blanca de Terrassa (Vallès Occidental)

La Masia de Can Barba de la Pedra Blanca, esta front de l’entrada de la deixalleria, la entrada esta en la rotonda de la  Ctra. N-150 de Terrassa a Sabadell, km 15,5 de Terrassa.

Us passo la seva historia:

  • Documentada des del segle XIV.
  • El seu primer nom d’aquesta masia era de Ca n’Amat de la Font.
A. Moro i Domenec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

Masia formada per diversos cossos afegits al llarg del temps. El cos principal presenta planta baixa, pis i coberta a dos aigües.

La façana principal, a migdia, és perpendicular al carener. El portal d’accés és en arc de mig punt adovellat.

Al pis hi ha una finestra amb capitells i llinda esculturada de motius gòtics. Al costat esquerre s’afegeix un cos d’edifici cobert a un sol vessant i que presenta una finestra gòtica esculturada amb dos caps i llinda lobulada, immediatament al costat hi ha una galeria d’arcs de mig punt.

A. Moro i Domenec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

Tot el conjunt format per la masia i les seves dependències formen un clos al voltant d’un pati central, al que s’accedeix per un portal cobert.

A. Moro i Domenec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

Els brancals i les llindes estan fets amb pedra de gres.

Can Barba de la Pedra Blanca és una masia de Terrassa protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

L’antic Sanatori de Terrassa, o Hospital del Tòrax de Terrassa (Vallès Occidental)

L’antic Sanatori de Terrassa, o Hospital del Tòrax, estaba situat en la Ctra. BV-1274, km 1 de Terrassa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-12-28-19.26.50.png

Us passo la seva historia :

  • Va ser concebuda com una ciutat hospitalària pel Patronato Nacional Tuberculoso de la Direcció de Sanitat, dins del programa de propaganda del règim franquista. També va comptar amb el suport d’un grup de metges preocupats per l’extensió de la tuberculosi als anys 1940.
  • L’Ajuntament de Terrassa va comprar 100.000 m² dels terrenys de Can Carbonell l’any 1944, i els va cedir al Patronato per al seu ús.
  • L’arquitecte Mariano Morán y Fernández Cañedo va projectar l’edifici l’any 1947 amb unes característiques d’una certa modernitat.
  • No obstant això, la idea general es basava en una còpia dels hospitals sanatoris de l’Alemanya del segle XIX, de forma que quan es va inaugurar, l’any 1952, l’edifici ja estava funcionalment obsolet.
  • El complex arquitectònic comprenia un teatre, un cinema, una biblioteca i una capella, entre altres serveis comuns, per tal que, ni els malalts, ni el personal que hi treballava, així com tampoc les monges encarregades de les cures, tinguessin la necessitat de marxar-ne, i així poder garantir un aïllament total de la malaltia.
  • Al llarg dels anys a l’edifici se li han fet diverses rehabilitacions, entre les quals destaquen el nou cromatisme de la façana, la retirada de les cobertes de teula àrab i planxa galvanitzada a quatre aigües, canvis a la capella, i la construcció d’un accés al cos principal del claustre per mitjà d’escales i ascensor.
  • L’any 1963 es va tancar com a sanatori dedicat exclusivament a la tuberculosi .
  • L’any 1975 quan la tuberculosi no resultava una malaltia tan contagiosa pels avenços a la medicina i els malalts eren acceptats als hospitals generals, es va reconvertir en centre especialitzat també a altres malalties relacionades amb la cavitat toràcica. Va ser quan va canviar de nom per a denominar-se l’Hospital del Tòrax.
  • L’any 1991 es va fer una reforma a l’interior de l’edifici per a convertir-lo en “La Pineda”, un centre habilitat per a malalts mentals, que es va mantenir actiu fins a l’any 2009.

L’edifici, de nou plantes, comptava amb 1600 llits i va ser projectat per Mariano Morán y Fernández-Cañedo (1947). Es va inaugurar el 8 de juny de 1952, pel dictador Francisco Franco, José Antonio Palanca (director general de sanitat) i Pere Matalonga, alcalde de Terrassa, amb el nom de “Ciudad sanatorial de Tarrassa”.

S’estructura a partir de diferents cossos que parteixen d’una plaça porticada. A l’ala sud hi ha una capella amb decoracions de mosaics realitzats pel taller de Santiago Padrós.

L’any 2010 es va realitzar una reforma parcial de l’edifici central, del claustre i de la capella. Després d’alguns canvis funcionals i d’anys d’abandonament, el 2014 va ser totalment rehabilitat .

Actualment aquest complex allotja el Parc Audiovisual de Catalunya – PAC i compta amb espais dedicats a la indústria cinematogràfica com platós, serveis de producció, etc; un clúster empresarial i el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya.

L’antic Sanatori de Terrassa, o Hospital del Tòrax, és un edifici situat al municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local. Alguns elements del conjunt estan catalogats en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic-Ambiental de Terrassa (1986).

Recull de Dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé i Google

La masia de Ca n’Ustrell de Sabadell

Ca n’Ustrell està a tocar de la carretera de Sabadell a Matadepera; front de l’església de Sant Julià d’Altura.

Us passo la seva historia :

  • Ca n’Ustrell és una masia de Sabadell del segle XIII.
  • Esmentada al segle XIV, quan era propietari Guillem d’Uyastrel, que per voluntat del rei Pere II el Gran, fou ordenat lloctinent del batlle reial de Terrassa.
  • Als segles XIV i XV apareix com a Mas Prat de la Bassanta.
  • Al segle XV es parla d’Uyestrel,
  • Al XVI d’Ullestrell, en tenia la possessió Pere d’Ullestrell, pagès de Sant Julià d’Altura i familiar del Sant Ofici, és a dir, servidor laic de la Inquisició.
  • Al XVIII d’Ullastrell.
  • En el terme d’aquesta masia hi havia la font Rosella, situada en el torrent de la part superior del pla de Joncós, les aigües de la qual foren cedides a Sabadell pel rei Pere III, el Cerimoniós.
  • Al tombant del segle XIX-XX, n’era propietari Miquel Ustrell i Serrabogunyà.
  • En una de les vinyes de Ca n’Ustrell es van descobrir restes d’una necròpolis i d’un poblat romans, que van anar al Museu d’Història de Terrassa, d’on depenia Sant Julià d’Altura en aquella època.
  • El conjunt fou rehabilitat l’any 2007.

La masia, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Julià d’Altura, està documentada des del segle XIII, com a Mas de l’Hospital.

Masia, o casa forta, d’un pis amb vessants que donen aigües a les façanes laterals.

Destaquen la porta adovellada i, damunt, una finestra gòtica i una renaixentista.

El conjunt està dominat per una torre gòtica de defensa de 14,9 m d’alçada, amb quatre finestres per banda, menys per sol ixent, on només n’hi ha dues.

Isabel Argany i Comas – 1983 / Generalitat de Catalunya

El portal antic devia ésser per sol ixent, ja que és el lloc on hi ha la tronera, obrada amb pedra roja.

Isabel Argany i Comas – 1983 / Generalitat de Catalunya

A l’interior hi ha la llar de foc rodó, amb volta de pedra tosca i el “colguer” circular. A la planta pis cal destacar la sala de portes amb relleus barroquitzants fets de guix.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Miquel de Gonteres de Viladecavalls, a punt del seu enderrocament !

Sant Miquel de Gonteres o Sant Miquel de Guanteres és una urbanització al Vallès Occidental, a mig camí entre Viladecavalls i Terrassa i en terres repartides a ambdós municipis.

És entre la Riera de Gaià i el torrent de Can Gonteres i la travessa el ferrocarril Barcelona-Manresa, que hi té una estació de la línia de rodalies R-4. Té accés per la carretera C-58 o autovia de la Bauma, per una carretera que surt de Terrassa mateix (al barri de Can Boada) i per la carretera B-122, o carretera que mena a Rellinars.

Té 1.610 habitants (2011) la majoria dels quals, 1.257, en terme municipal de Viladecavalls. A Terrassa, on la urbanització es coneix amb el nom de Can Gonteres i ocupa 0,27 km², hi estaven censades les 353 persones restants.

Depèn de les parròquies de Sant Martí de Sorbet (la part de Viladecavalls) i la Sagrada Família de Ca n’Aurell (la part terrassenca).

L’església de Sant Miquel està situada al Camí de la Plana de Sant Miquel de Guanteres, fou construït pels propis veïns de la urbanització, amb la intenció de convertir-la en un recinte de culte, però mai va ser acreditat per l’Església i amb els anys es va anar deteriorant.

Us passo mes informació de l’església de Sant Miquel de Gonteres i del seu enderrocament :

https://www.viladecavalls.cat/actualitat/noticies/la-parroquia-de-sant-marti-de-sorbet-cedeix-lermita-de-sant-miquel-de-guanteres-a-l2019ajuntament-de-viladecavalls

Recull de dades: Viquipedia i Ajuntament de Viladecavalls.

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Cardús de les Orioles de Terrassa

Masia de can Cardús de les Orioles està des de la Ctra. B-122 de Terrassa a Rellinars, km 2,25, a 1.000 m. al costat de la B-40 i també hi ha un camí des del barri de can Boada de Terrassa.

Es una construcció del segle XVI, d’estil arquitectònic d’obra popular, gòtic-renaixement.

És una masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants. La façana principal és a migdia, perpendicular al carener i de composició simètrica.

A. Moro i Domènec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

La planta baixa té un portal d’accés en arc de mig punt adovellat i cobert per un atri de columnes toscanes de ciment, que suporten una tribuna del pis superior (actualment no hi es). Tot aquest conjunt és un afegit d’èpoques posteriors.

A. Moro i Domènec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

A la resta de la façana apareixen quatre finestres, dues a la planta baixa de factura molt senzilla i dues a la planta superior amb brancals de pedra i llindes motllurades que presenten uns relleus centrals amb les inscripcions de 1592 i 1588. Façana acaba amb una cornisa de teules i rajoles i amb una pedra de fil d’escaires. La resta amb estucat de color blanc. A la façana de llevant hi ha un seguit de finestres, també de pedra, amb la inscripció 1588.

Viquipèdia

Can Cardús de les Orioles és un edifici de Terrassa (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé