Església de Sant Francesc d’Assis de Terrassa

Avui us presento dos articles sobre esglésies

L’Església de Sant Francesc d’Assis esta situada en la Plaça Doctor Robert, 1 de Terrassa.

Del convent de frares menors recol·lectes se’n conserva l’església i el claustre, va ser fundat el 1609 i la seva inauguració segons constat en l’any 1612.

Us passo informació del Convent de Sant Francesc :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_de_Sant_Francesc_(Terrassa)

Es església de façana molt senzilla amb un interior més equilibrat, d’estil gòtic-renaixentista.

Cal remarcar  els plafons ceràmics que decoren tot el seu perímetre del 1673.

És d’una sola nau amb capelles  als laterals, volta de creueria i absis poligonal.

El claustre està integrat dins l’Hospital de Sant Llàtzer, constituït posteriorment , en l’any 1869.

Actualment l’església de Sant Francesc esta adherida al conjunt d’edificis del complex sanitari de l’Hospital de Sant Llàtzer, l’edifici de la Clínica del Remei, l’edifici de l’antiga presó de Terrassa, el Cap, el claustre i l’antiga Torre d’Aigua.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Grans pintades a les parets – 7ª part #

Avui us presento dos articles

Els carrers de ciutats, poble, barris, suburbis d’arreu del mon, esta ple de Grafits produïts per la gent que vol expressar … on no pot fer-ho, en alguns llocs, se ha permès fer-ho o tolerat, avui us presento algun d’aquests :

Terrassa – Paret exterior de l’antiga masia de ca l’Anglada.

Sant Quirze del Vallès – Paret de l’edifici de La Biblioteca.

Sant Quirze del Vallès – Antiga porta d’entrada a una finca.

Terrassa  – Parets entre dues finques que mai s’uniran front el Parc Roc Blanc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de l’antiga Rellotgeria Castin de Terrassa

Avui us presento dos articles

L’Edifici de l’antiga Rellotgeria Castin, esta situat en Raval de Montserrat, 25 de Terrassa.

Actualment esta ubicada una casa de roba de vestir, que ha volgut respectar l’existència d’aquest popular rellotge situat en un extrem  la part superior, a prop d’un petita finestra.

Era un punt de referencia horària “oficial”, tal com ho posa dins l’esfera del rellotge, per moltíssima gent que al transcurs dels anys ha passat pel seu costat; quan es va tacar la rellotgeria, va deixar de funcionar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Vistes durant el confinament

Avui us presento dos articles

Des de casa (Terrassa) a La Mola i al monestir de Sant Llorenç de Munt (març-abril, 2020).

Des de casa, abocat a la finestra, albiro el món, és ben a prop.

La natura, la meva permanent estimada, m’acompanya, a ella em lliuro.

Història perduda entre roques mil•lenàries, vegetació que el misteri envolta.

L’ombra cau sobre les llums; com jo, ple de dubtes, pors, inquietuds.

Sé que hi ets, desig, vens amb la boira, dama d’aigua.

Núvol blanc, esperança que es farà amenaça o temor que el sol desfarà?

La llar, el nostre recer, em crida al seu sí, lloc de la cura i l’estima.

Rutines diàries, teixit que referma la pell i els fonaments.

Aviat passejaré pel teu cos encès, l’únic paisatge que ja vull; tu, només.

Finestrals, xarxes de comunicació, reproducció del que vam ser i fer.

La llar s’obrirà de nou i acollirà el meu últim amor.

Respira el cos i la muntanya, respira i es renova el món.

Text: Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fotografies: Ramon Solé (març-abril, 2020)

Gran Casino del Foment de Terrassa

Avui us presento dos articles

El Gran Casino del Foment esta situat en el carrer de la Font Vella, 78 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta obra de l’any 1920 correspon a l’última etapa de Lluís Muncunill, inspirada en el classicisme noucentista, molt allunyat del modernisme imaginatiu de la primera dècada del segle.
  • Fou construït a iniciativa de l’industrial Benet Badrinas, que va comprar diferents cases del carrer de la Font Vella en nom de la societat Fomento de Tarrasa per tal d’aixecar-hi el casino.
  • Fotografia : Rivasés, Manuel – 1983 Generalitat de Catalunya

  • El Fomento de Tarrasa s’havia fundat arran de l’escissió del sector més conservador de l’entitat recreativa Círcol Egarenc.
  • L’edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari com pels llums, els objectes artístics i les pintures de Joaquim Vancells i dels germans Pere i Tomàs Viver i Aymerich.
  • Actualment està ocupat per una botiga de la cooperativa Abacus i l’enginyeria DSL Pro.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i semisoterrani, amb jardí a la part posterior, on hi havia una pista de ball a l’aire lliure.

La façana principal, que dóna al carrer de la Font Vella, presenta quatre obertures per planta, formant arc rodó. La façana posterior és molt oberta, amb columnes i il·luminada per un llanternó. La façana del carrer de Sant Jaume correspon al magatzem Prat i Fills, obra de Muncunill amb projecte del 1895, que fou destruït el 1920.

És interessant el vestíbul interior, amb columnes clàssiques i il·luminat per una llanterna, al qual s’accedeix per una escalinata. A l’antic saló de ball hi ha pintures de Josep Obiols, que substitueixen les anteriors de Vancells i els germans Viver, malmeses durant la guerra.

Fotogradia : Viquipedia i Generalitat de Catalunya

El Gran Casino del Foment de Terrassa, conegut simplement com el Gran Casino, és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipedia i Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text i fotografies actuals : Ramon Solé

Fotografies antigues : Rivasés, Manuel – 1983 Generalitat de Catalunya

Xemeneia de la Terrassa Industrial, TISA de Terrassa

Avui us presento dos articles

Xemeneia de la Terrassa Industrial, TISA esta situada en la plaça de la Terrassa Industrial amb carrer de Prim i ctra. de Montcada de Terrassa.

Va ser construïda en l’any 1940. Xemeneia troncocònica de maó, de 35 m d’alçada i un diàmetre de 3 m a 2,3 m des de la base fins a la corona, rematada amb un collarí notable i protegida amb cèrcols per dalt i per baix. Té una base quadrada, amb motllures a les cantonades i a la part superior.

Al fust s’hi van adossar les lletres «TISA», acrònim de Terrassa Industrial, S.A., i s’aixeca en una plaça que ocupa el solar de l’antiga fàbrica tèxtil.

En destaca la nova tècnica que hi va aplicar l’autor, l’arquitecte Joan Baca i Reixach, per evitar que s’esboqués: va coronar-la amb dos anells de formigó que cenyien el forat per on surt el fum, mètode que tot seguit es va posar en pràctica en la construcció d’altres xemeneies.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els misteris del Pantà de Can Bogunyà o Pantà Petit de Terrassa

Com cada Diumenge us passo dos articles

El Pantà de Can Bogunyà o Pantà Petit de Terrassa, sempre ha portat mols de misteris i/o assassinats…

Es un Pantà maleït ???

Va ser construït l’any 1907, segurament com molts d’altres a reu de Catalunya, era per tindre un contingent d’aigua per regar els camps de la propietat Can Bogunyà.

Però quins van ser els episodis mes destacats que han succeït en aquest Pantà petit ?

Us passo cronològicament els mes destacats :

  • 26 de juliol de 1925, el jove Antoni Boada i Ballbè, de 27 anys, amb altre amics es trobaven banyant-se, ell va desaparèixer…
  • El setembre del 1957 es troba un altre cadàver surant, d’un home d’uns 60 anys, a qui no es va poder identificar.
  • En els anys 80, es va trobar un cadàver al costat d’una escopeta.
  • L’any 1991 es troba el cos d’una noia menor, de 16 anys, escanyada en el camí que anava al llac.
  • El 1992 es localitza un jubilat que havia desaparegut del seu domicili feia tres mesos i del qual ningú va poder explicar què hi feia allà.
  • El 1993 s’hi van trobar les despulles d‘Antoni Bruch, un mosso d’esquadra de Sant Cugat del Vallès a qui algú havia robat la pistola reglamentària. Tenia la mandíbula trencada per un fort cop i un tret al cap.
  • L’any 1994 la policia busca per les immediacions el cos desaparegut d’un joier assassinat, que segons els agents havia d’estar per la zona…
  • El 2 de setembre de 1999, un nen de 10 anys, s’ofega al voler fer un bany, mentrestant altres amics estaven fent una petita excursió.
  • El 12 d’abril de 2006 apareix un cadàver surant al llac era d’un home de 35 a 40 anys lligat de peus i mans, per tant havia estat assassinat.

Us passo retalls dels diaris amb diferents titulars sobre aquest fets :

Ens preguntem, que passa en aquest pantà…?

Jo personalment he estat moltes vegades … es un lloc tranquil, proper a Terrassa, amb llocs d’ombra o en llocs per prendre el sol,

punt de partida per fer una bona excursió i visitar fonts naturals properes.

Recopilació de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica de tèxtil Guardiola de Terrassa

Avui us presento dos Articles

Fotografia : Viquipèdia

L’antiga fàbrica tèxtil Guardiola, de tints i acabats, era una de les més grans de la ciutat i comptava amb quatre calderes i dues xemeneies.  També, es coneixia la fàbrica tèxtil, com a Montset i Guardiola.

Actualment forma part de les instal-lacions de l Sociosanitari i altres dependències de l’hospital de la Mútua de Terrassa.

S’han conservat els porxos de l’entrada a la fabrica i una de les dues xemeneies.

Xemeneia de maó troncocònica, amb base quadrada i fust coronat amb un potent collarí motllurat que recolza sobre dentells i protegida amb cercles metàl·lics.

Té una alçada total de 45 m i un diàmetre de 4 m a 2,8 m des de la base fins a la corona.

Per a més informació i dades històriques podeu visitar el bloc :

http://jplananieto.blogspot.com/2017/07/vapor-monset-i-guardiola.html

Un cartell recorda la data de la inauguració del centre de la Fundació Vallparadis i posteriorment va passar a Mutua Terrassa.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i Altres

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Magatzem Torras de Terrassa

Avui us presento dos articles

L’antic Magatzem Torras esta situat en el carrer de  Sant Pere, 61-65 amb el carrer de la Rasa de Terrassa.

A Domènec Ferran i A Moro 1983- Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • L’edifici és conegut popularment pel nom de Cal Sastre d’Olesa, ja que Pere Torras i Obiols, nascut a Castellar del Vallès, va treballar a Olesa de Montserrat com a teixidor d’una fàbrica de cotó.
  • Amb seva esposa Cecília Vilata, sastressa de professió, es van traslladar a Terrassa a principis del segle XX, on obriren una botiga de roba, ubicada on més tard seria Cal Farràs, al carrer de Gavatxons.
  • Pere Torras va fer enderrocar tres cases del carrer de Sant Pere per construir-hi aquest magatzem industrial, projectat per l’arquitecte municipal Melcior Viñals el 1914.
  • Era l’únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall.
  • L’edifici compta amb unes grans obertures a la planta baixa i està molt ben situat estratègicament, això ha fet perdurar la seva funció comercial de forma bastant continuada.

És un edifici de planta quasi triangular, consta de planta baixa i pis, la primera de les quals s’utilitza per a fins comercials i la superior com a habitatge dels propietaris. L’edifici, resolt en cantonada, presenta dos cossos horitzontals diferenciats per la gran balconada del primer pis que recorre tota la façana, i deixa la planta baixa i l’entresolat a manera de sòcol com a suport de la resta.

Les obertures de la planta baixa han estat reformades, encara que amb molta cura d’integració, mantenint la sanefa de trencadís que separa els aparadors de l’entresolat. Les obertures del primer pis conserven tota la decoració original, amb guardapols i relleus als muntants.

L’edifici és acabat amb gran èmfasi a la cantonada, amb un gablet motllurat on apareix un gran relleu floral amb el símbol d’Hermes o Mercuri, el déu del comerç, i l’any d’execució de l’obra, i flanquejat per dos pinacles. La resta de la decoració de l’edifici segueix el mateix tractament. La façana és feta d’estuc dibuixat amb línies de carreus

El Magatzem Torras, és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades  : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Dones del segle X a Cerdanyola del Vallés. Noms i fets que cal recordar

Avui us presento dos articles

Vista de Cerdanyola del Vallés. El que avui són boscos devia ser, a l’época alt medieval, camps. Foto: R. Solé.

En 942 es celebra un judici a Sant Cugat presidit pel seu abat, Barceló i pel jutge Homdedéu. Un tal Gustrimir en nom del seu fill Sendred acusa a la dona Escolàstica de retenir injustament una vinya, ella es defensa dient que la tenia en nom del seu senyor difunt, Riquer, com que no ho pot demostrar, evacua la vinya que era a Cercedol al terme de Sant Cugat del Vallés[1].

Els noms d’Escolàstica i de Sendred els trobem junts al 946 quan Sendred i la seva dona Elisabet “donen” a Sant Cugat un alou de terres i vinyes entre Palau d’Àries (Palaudaries, Lliçà d’Avall) Perafita (entre Granollers i la Roca) i Sant Julià de Lliçà d’Amunt[2]. A les afrontacions trobem, entre d’altres, a Escolàstica.

En una data no molt llunyana, al 964, Escolàstica signa com a marmessora del testament de Savigild que dóna a l’església de St. Miquel de Barcelona cases, corts i hort amb arbres fruitals al terme de Ventenac (Reixac)[3]

Seria la mateixa Escolàstica? ens podem preguntar, tot i que no ho podem saber del cert amb aquestes poques dades. Les tres zones d’actuació hi són properes, però sovint els noms dels documents alt-medievals l’únic que podem fer és situar-nos en uns llocs que, poc o molt canviats, encara existeixen.

Anem a la zona Nord-Est de la serra de Collserola entre Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i anirem comprovant com d’algunes de les referències de fa mil anys encara avui hi podem trobar vestigis i que les dones tenien, junt als homes, un paper important que ha estat menystingut i obviat.

Font dels Degotalls de Collserola, actualment seca. Més informació d’aquesta font a: https://fontsaigua.wordpress.com/2016/02/03/com-era-la-font-dels-degotalls-de-cerdanyola-del-valles/

En 964 Ermeniscle dona a l’església de St. Miquel una terra amb vinya i arbres fruiters per remei de l’ànima del seu germà Lot, difunt i de la seva pròpia al terme de St. Iscle de les Feixes[4], una ermita romànica que podem visitar al costat de Can Catà.

Sant Iscle de les Feixes. Foto: Fidel Rodríguez, proporcionada per R. Solé.

En 975 Eldelmar ven al seu germà Gotmar (ardiaca de la Seu) terres a Cerdanyola i a Palou[5] que limiten, entre d’altres, amb terra de: Riquildis, Preciosa, Ermengarda i Sant Pere de les Puel·les[6], no serà el primer cop que trobem dones soles arreplegades junt el monestir, potser formaven una petita comunitat agrícola, potser ajuntar-se era una manera d’emparar-se.

En 984 Miranulo, Ingilbert, Virgilia i Bella permuten amb Sant Cugat tres peces de terra junt al molí del riu Ripoll a Palau Auzit que ja estaven envoltades de propietats del monestir, el que ens indica com aquesta institució eclesiàstica s’anava fent amb aquestes terres fèrtils i ben irrigades. El mateix any na Margarida dóna a St. Cugat terra a Cerdanyola que afrontava amb terres de Singero, femina, de St. Cugat i amb “el prat”[7], afegint el preu d’una euga[8].

Riu Sec al seu pas per Ripollet (Palau Auzit). Foto: Ramon Solé.

En 985 na Spanla dóna a St. Cugat en usdefruit casa, cort, terra, hort i vinyes a Magerova i un camp a Pozolls, prop d’una important via de comunicació. Ricard i Flavia donen també en usdefruit terres que havien estat de Castellano i de Gonter a Cerdanyola, al lloc que diuen “Fero”[9], als límits, més dones soles: Berema i Ermengarda. Guadamir, Pere, Pulcra, Sendred i Cusca donen terra i vinya a St. Cugat seguint les disposicions que els donà el seu pare, Adalà,  quan anà a Barcelona “on morí quan aquesta va ser destruïda pels sarraïns”[10].

En 986 el rei franc confirma els bens del monestir, entre d’altres les terres que l’envolten, donant compte així de com el monestir s’havia fet amb amplis alous al Vallés. Els límits són: Terrassa, al Nord. Cerdanyola, a l’Est. Collserola, Agudells (Horta), l’alou de Sant Pere de les Puel·les i la via que va per la serra que és entre Gausac i Cercedol, al sud i Aquallonga (Valldoreix) i el Castell de Rubí a Ponent. Uns termes prou coneguts avui en dia.

Sant Adjutori o Santa Maria de Gausac. Una de les poques capelles de planta circular de Catalunya. Foto: R. Solé

Però nosaltres seguirem amb els noms de les nostres dones soles de les que no ha quedat prou constància a la història. El mateix 986 na Goltregodo dóna a St. Cugat terra a Mojó (Molione) que va ser del seu difunt marit Viviano i dels seus fills, un alou envoltat íntegrament per propietats del monestir[11].

Al 988 Simplicia, amb els seus fills Madeix (sots-diaca), Ausizia, Dazilo i Bonuç, ven a St. Cugat terra a Cercedol, al lloc dit “les Corts”. Berica e Igilo[12] donen a Cercedol i Aquallonga, als límits trobem el torrent prop de les cases anomenades “Corts”, Sant Cugat, Guitard, Sunyer i Eimo “Blancutia”[13]

En 990els marmessors de Matersinda: Vivas, Gustrimiro i Servodei donen a St. Cugat una terra a Cerdanyola a la vall de Codonyer (Codonarios). Quixilo, amb la seva filla Cusca, ven mig molí a per dotze sous i dóna l’altra meitat en memòria de la seva filla difunta Ermetruit i en 992 na Mel permuta amb el monestir terres a Sant Andreu per terres i casa al Vallés al lloc de Canalies[14].

Can Canaletes. Aqüeducte al torrent de Can Iscle. Foto: Ramon Solé

En uns temps on molts homes morien lluitant, les dones es fan càrrec de les feines del camp, tant com de la planificació de les obres necessàries i de les transaccions econòmiques, tot i que els poderosos (especialment els eclesiàstics) sempre abusaran més d’elles.

Sovint veiem les dones soles agrupades entre elles o amb familiars, com en aquesta última permuta de la que deixem constància: en 999 Cixela (home) i Ermengola amb Ermetruit permuten amb St. Cugat una vinya a Cercedol en els límits trobem a Ermengarda Deodicada.[15]

Interior de la capella romànica de St. Iscle i Sta. Victòria de les Feixes. Foto: Fidel Rodríguez, proporcionada per R. Solé

Al 1145 es consagra l’església de Sant Martí de Cerdanyola que ja té sota la seva adscripció moltes de les petites esglesioles de la zona. El document és una mostra dels topònims de l’època, uns d’origen romà, com Octavià[16], alguns d’origen musulmà, com Maguerova i d’altres francs com Gausac, tot plegat ens remet a la confluència de cultures i llengües entre unes persones que van treballar la terra abans de que l’església catòlica, el poder més estructurat, eliminés tot vestigi del que li era aliè, com les dones.

 

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Als i a les que han endreçat i endrecen camins i senyals per a que poguem reconstruir la nostra memòria.

————————————————————————————————————

[1] Salrach, J. M. i Montagut, T., dir. (2018). Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya Medieval. Col. Diplomàtica s. IX-XI. Fundació Noguera. Textos jurídics catalans, 2, plet 71.

[2] Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat (CSC). Vol. IV, n. XXI.

[3] Feliu i Montfort, Gaspar (1971).El dominio territorial de la sede de Barcelona: 800-1010. Tesis. UB. (Vol. II, documentación, doc. 31)

[4] Ibídem, doc. 37

[5] El terme “Palou”, de procedència andalusí, remet a un centre de cobrament d’impostos en nuclis agrícoles importants, prop de les vies, com “Palou Auzit” (St. Esteve de Ripollet)

[6] Mas, Josep (1909-1914). Notes històriques del bisbat de Barcelona. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona, vol. IX, n. 57.

[7] “El prat” o “el rec” que surt en una altra afrontació fan referència a espais comuns.

[8] Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat. Vol. IV, n. CXLVII i CXLIX.

[9] El nom “Fero” podria fer referència a “Far”, com els que hi havia als turons per comunicar-se.

[10] Mas, J. Cartulari de Sant Cugat, oc, n. CLII, CLIII, CLVI

[11] Ibídem, n. CLIX i CLXV

[12] Berica és nom d’home e Igilo de dona, recordem que alguns noms gots masculins acaben en a mentre que alguns femenins ho fan en o

[13] Mas, J. Cartulari de Sant Cugat, oc, n. CLXXXIV i CXCVI

[14] Ibídem, n. CCXI, CCXXIV i CCXXXIX

[15] Ibídem, n. CCCII

[16] “Castrum Octavià” era el nom que rebia el monestir de Sant Cugat.