Estació del Nord de Terrassa

L’estació del Nord esta situada en la Plaça de l’Estació del Nord Terrassa.

Us passo la seva història :

  • L’estació del Nord el 1920
  • L’antiga estació de la línia de Manresa va entrar en funcionament l’any 1856 quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona entre Sabadell 1855 i Terrassa.
  • El 29 de maig de 1994 es va inaugurar la nova estació subterrània i es va començar a eliminar les vies en superfície, donant pas a un nou passeig.
  • El 29 de juliol del 2015 es va inaugurar la connexió amb l’estació anomenada Terrassa Estació del Nord com a Intercanviador FGC-RENFE o RENFE-Parc del Nord al projecte constructiu de la Línia Barcelona-Vallès d’FGC, dins el tram anomenat Metro de Terrassa, amb el perllongament de la línia S1 des de Terrassa Rambla fins al nord de Terrassa, a Can Roca.
  • L’any 2016, l’estació d’ADIF va registrar l’entrada de 2.051.000 passatgers. L’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat va registrar-ne 544.004.

L’edifici de l’estació, es tracta d’un edifici singular aïllat, de caràcter públic, format per un cos central de dues plantes i dues ales laterals simètriques respecte a l’anterior, d’una planta. Les cobertes són inclinades a quatre aigües i estan rematades en la seva intersecció per cresteries de ferro. Totes les obertures de l’edifici són en arc de mig punt.

La construcció és estucada, imitant carreus, amb zones angulars, sòcol i perfils de finestres de pedra. Cal destacar els treballs de forja en balcons, baranes, columnes, etc., d’indubtable regust modernista. En destaca també la marquesina, en estructura de ferro sobre columnes, situada a la façana posterior.

L’edifici constitueix una fita visual en la confluència dels carrers que arriben radialment a la plaça. Fou un pol d’atracció per a l’expansió de la població a partir de la segona meitat del segle XIX, en direcció nord.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

Mercat de la Independència de Terrassa

El Mercat de la Independència és el mercat central de Terrassa, tradicionalment el més important.

Ocupa tota una illa de cases triangular que dóna al Raval de Montserrat, la Rambla d’Ègara i el carrer de la Goleta.

Us passo la seva historia :

  • A Terrassa ja hi ha documentada l’existència d’un mercat l’any 1207, que tenia lloc a la plaça Major, avui anomenada plaça Vella.
  • Com que amb el pas dels anys les parades ja no cabien a la plaça, es va decidir construir un edifici permanent on posar el mercat.
  • L’acord fou pres pel consistori l’11 de novembre de 1896 i es va decidir situar-lo a l’emplaçament de l’antic Hospital de Sant Llàtzer, que es va començar a enderrocar el 30 d’octubre de 1898.
  • La primera pedra del nou mercat es va col•locar el 4 de juliol de 1904 amb motiu de la Festa Major
  • Es va inaugurar el 14 de novembre de 1908.
  • Des de la seva inauguració, l’edifici ha sofert algunes reformes i obres de restauració, especialment el 1985 i 1998, any aquest darrer en què es va construir també un pàrquing adjacent per facilitar-hi l’accés.
  • El seu nom commemora el centenari de l’inici de la Guerra del Francès, coneguda també com la Guerra de la Independència espanyola, el 1808, si bé s’havia proposat dir-ne també «Mercat de la Llibertat». Una placa vora l’entrada principal ho evoca: «1808 homenatge a Sagrera Vinyals Viver i altres ciutadans que se sacrificaren per la independència de la pàtria. Terrassa, en el primer centenari, 1908.»

Es tracta d’un edifici modernista, obra dels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero (entre 1904 i 1906) i Melcior Vinyals i Muñoz, a partir d’aquell any i fins al 1908, en què es va inaugurar.

Té planta de tres naus en forma de ventall i de mida desigual (de 70, 65 i 28 m de llarg respectivament), que s’uneixen sota una gran lluerna.

Una superfície d’uns 3.400 m² a la planta principal i uns 1.500 m² a la planta subterrània, originàriament destinada a les cavalleries i actualment zona de serveis; la disposició en dues plantes s’explica pel desnivell existent entre el Raval i la Rambla.

La seva estructura està formada per 50 columnes de ferro colat que aguanten una coberta que afavoreix l’entrada de la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre. Es tracta de l’estructura de ferro més gran de la ciutat, un concepte molt innovador a l’època de la construcció de l’edifici, ja que aleshores el ferro tan sols s’utilitzava com a element decoratiu.

Actualment, de les tres naus, l’ala petita es destina bàsicament a la venda de peix i pesca salada, mentre que a les altres dues hi ha parades de carn, fruita, verdura, espècies, llegums, queviures, autoservei i restauració.

Us passo la Web del Mercat de la independència :

http://www.mercatdelaindependencia.cat/

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Recull de Postals Antigues

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de l’Antiga “Societat General d’Electricitat “ de Terrassa

La Societat General d’Electricitat estava situat en el carrer  Unió amb el carrer Joan Coromines de Terrassa.

Us passo la historia de La Societat General d’Electricitat :

  • Es va crear l’any 1896 al carrer Cremat, per produir electricitat i arrendar-la per a l’enllumenat públic, per a ús particular i per a altres usos. La societat es va constituir amb 60.000 pessetes de capital, en accions de 250 pessetes cada una, i el gerent n’era Jaume Parrot.
  • El 31 de gener la central elèctrica començà a subministrar fluid elèctric per a l’enllumenat als seus abonats, que eren famílies acomodades, ja que costava 70 cèntims el kWh. Funcionava a partir d’un generador de vapor, tres motors de gas Crossley i unes quantes dinamos Crompton; en total, 14.600 candeles a plena potència que generaven 34.080 watts.
  • La Societat va construir una nova central productora al carrer de la Unió, l’edifici actual, obra de Lluís Muncunill, inaugurat el 1908, amb elements característics d’algunes de les seves fàbriques industrials: coberta amb volta de maó pla i parament de maó vist.
  • La Societat va instal•lar el 1911 un nou motor amb dinamo de 100 CV per respondre a l’augment de la demanda de fluid local, i també contracta fluid de la Companyia Barcelonesa d’Electricitat.
  • És l’època en què comencen a demanar fluid elèctric les empreses tèxtils, que van abandonant les antigues màquines de vapor.
  • Fins aleshores la Societat General d’Electricitat tenia el monopoli de la producció del fluid elèctric a Terrassa, però el 1912 hi va entrar en competència la societat Energia Elèctrica de Catalunya i, més endavant, també Regs i Força de l’Ebre, que va acabar comprant les dues primeres societats amb què es repartia les zones entre Terrassa, Sabadell i Manresa.
  • L’any 1952 va ser adquirida per la FECSA.
  • Després d’estar tancat durant molts anys, durant el 2002 l’edifici fou reformat per transformar-lo en un establiment de restauració d’una important cadena.

A la façana té un rètol de trencadís amb el nom de la companyia. És un edifici de caràcter industrial format per dues naus de planta rectangular i unides longitudinalment, una de les quals de majors proporcions i qualitat que l’altra.

La nau principal, de doble alçada, és coberta amb voltes a la catalana, de revoltó, atirantades, que donen un joc de cobertes sinuoses que deixen a cada inflexió una eixida del baixant del desguàs. Als panys de paret que queden entre aquest ritme de baixants s’hi obren un finestral a nivell de planta i un grup de tres finestres de ventilació al cim.

Totes les obertures són d’arc carpanell i fetes amb maó, així com la cornisa de remat que segueix la sinuositat de les cobertes. Tot l’edifici està vestit amb maó vist. A l’interior resta un tros de sòcol original de ceràmica vidriada. La segona nau, de menys alçada, també és feta amb coberta a la catalana i maó vist.

Us passo un interessant article sobre l’arribada de la llum a Terrassa :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/11/larribada-de-lelectricitat-terrassa.html

La Societat General d’Electricitat és un edifici  protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa, està situat en el Raval de Montserrat, núm. 14-20 de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa és un edifici neogòtic , va ser una obra de Lluís Muncunill dels anys 1900-1902, construïda al solar de Can Galí en substitució de l’antiga casa de la vila, on va tenir posteriorment la seu el Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al número 13, davant per davant de l’actual Ajuntament. Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l’aleshores arquitecte municipal, que seguia les tendències historicistes medievals que més tard el van conduir cap al modernisme.

Us passo dades històriques de l’Ajuntament :

  • L’encàrrec data de 1900, any en què es va enderrocar l’edifici existent al solar.
  • Muncunill va presentar el projecte en tres fases: el projecte d’estructures, el 1900; la façana, la galeria i la decoració interior el 1902, i el plec de condicions i el pressupost per als acabaments interiors el 1903.
  • Quan, el 16 de juliol de 1903, Muncunill va ser destituït com a arquitecte municipal, ja estava construït fins al primer pis; el saló de sessions s’havia inaugurat oficialment el 6 de juliol d’aquell any.
  • L’obra la va continuar el nou arquitecte municipal, Antoni Pascual i Carretero. El projecte va ser respectat, en línies generals, si bé la galeria amb deu buits d’aire neogòtic que Muncunill havia dissenyat per al segon pis i el gablet central que havia de contenir un rellotge varen ser eliminats.
  • En una restauració de 1986 es va poder recuperar el pinacle central i els que coronen la façana.

El material principal és pedra sorrenca de la muntanya de Montjuïc, un material que es troba a tota la façana i a bona part de l’interior, especialment el vestíbul, l’escala i la sala de sessions. L’ornamentació, esculpida també en pedra, s’inspira en el moviment organicista que obté les seves referències a la natura i que va ser impulsada pels teòrics Viollet-le-Duc, clarament medievalista, i Ruskin, impulsor del simbolisme anglès.

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitectònics i ornamentals propis de l’estil gòtic com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de temàtica vegetal.

El primer pis compta amb una gran balconada a la qual s’obren cinc portes d’arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha només quatre finestres amb una decoració menys profusa i el gablet projectat originalment i construït el 1986, que al centre allotja l’escut de la ciutat i un rellotge.

A l’interior hi destaca la gran escalinata de pedra coronada amb una claraboia amb vitralls, així com els enteixinats de guix de Jeroni Ablabó que guarneixen els sostres del saló de sessions i la sala de l’alcaldia. Del saló de sessions cal esmentar-ne també la triple portalada gòtica d’ingrés, els treballs de fusteria de l’arrambador i les motllures apuntades de les portes d’accés, obra de Pau Güell i la Galeria de Terrassencs Il·lustres, amb els retrats dels personatges destacats de la ciutat, segons una iniciativa sorgida el 1914 amb motiu de l’homenatge a Joaquim de Sagrera. En aquesta zona noble del primer pis s’ubiquen, als dos costats del saló, l’alcaldia, la secretaria, el despatx de l’arquitecte municipal i la comptadoria.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Quadra del Vapor Ventalló de Terrassa

El Vapor Ventalló , esta situat al carrer de la Rasa 16, fent cantonada amb al carrer de  Sant Llorenç, 1 de Terrassa.

Fotografia : Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • El Vapor Ventalló fou construït per l’arquitecte Lluís Muncunill. Segons la fitxa del Catàleg d’Edificis d’Interès Històric i Artístic de Terrassa, data del 1897, mentre que els autors Francesc Bacardit i Josep Giner atribueixen l’obra l’any 1917.
  • És probable que la primera data sigui la de construcció i la segona la d’una remodelació feta pel mateix Muncunill, cosa molt freqüent en l’obra d’aquest arquitecte.
  • D’aquest vapor se’n van conservar tres quadres fins a l’any 1998.
  • Actualment només en queda la que és obra de Muncunill.
  • És una nau industrial de dues plantes on s’utilitzà l’estructura metàl•lica de pilars de fosa i bigues d’acer, la qual és fàcilment visible, ja que la nau només conserva les parets que donen als dos carrers, mentre que per les altres dues bandes està oberta i forma un espai públic, la plaça del Vapor Ventalló.
  • L’edifici actual és una nau industrial que forma part d’un conjunt fabril. És de planta rectangular i amb coberta a dos vessants.

El Vapor Ventallón consta de dos pisos, amb estructura de pilars de ferro fos a la planta baixa i el pis, que serveix de suport de les voltes atirantades de canó rebaixat de la planta baixa i de les jàsseres metàl·liques transversals.

A nivell de la coberta hi ha encavallades de fusta. Les façanes mostren finestrals dobles d’arc molt rebaixat separats per fines columnes de ferro.

A la façana del carrer de Sant Llorenç, abans de la remodelació actual, les obertures de la planta baixa havien estat tapiades.

Conjunt escultòric : Família Vapor – Autor : Xavier Corberó

El Vapor Ventalló és un antic edifici industrial del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les de Terrassa

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les  està situat en el carrer Sant Ignasi, 1 de Terrassa.

Us passo dades de la seva historia :

  • És d’estil gòtic del segle XIV.
  • Aquest fragment prové del claustre del monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, destruït el 1873.
  • Va ser instal·lat al jardí de la casa Alegre del carrer del Nord, actualment desapareguda.
  • Posteriorment en l’emplaçament actual.
  • Algunes parts passaren al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu Santacana de Martorell i al museu d’art del Castell Cartoixa de Vallparadís de la mateixa ciutat de Terrassa, mentre que d’altres van anar a parar a col•leccions privades.

El fragment consta de deu arcs ogivals, d’un total de vint-i-cinc, sostinguts per columnes quadrilobulades i capitells decorats amb motius vegetals.

Els rosetons  en forma de rosassa muntades al basament on descansa l’arcada són de procedència desconeguda. N’hi ha quatre d’originals i els sis arcs restants són reproduccions.

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les és una construcció  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu de Montserrat ( Capella) de Vilanova del Vallès

L’església de la Mare de Déu de Montserrat, està situada en el passeig del Centenari, 49 de Vilanova del Vallès.

Era una petita Capella dedicada a la Mare de Deu de Montserrat , quan a nivell de municipi depenia de La Roca del Vallès.

Ara per evitar el desplaçament fins l’església de Sant Esteve de Vilanova del Vallès, que està allunyada del centre de la població, es va atorgar que fora declarada com a segona església d’aquest municipi, depenent de l’església de Sant Esteve. (Santuari de Santa Quitèria). Pertany al Bisbat de Terrassa.

Es troba al costat de l’edifici de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès.

És de limitades dimensions, disposa sobre de la porta de l’entrada d’una sola campana i un mosaic de la Mare de Deu de Montserrat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Ganduxer, de masia a Centre Cultural en les Franqueses del Vallès

Can Ganduxer, esta situat en l’ Avinguda de Sagrera, 1, de Corró d’Avall en Les Franqueses del Vallès.

Can Ganduxer, era una antiga masia amb extensió de terrenys de conreu i cultiu.

Poc mes sabem, no hem pogut obtindré mes dades de la masia.

L’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, una vegada la va adquirir, va fer una remodelació molt amplia d’aquesta gran masia amb un annex al edifici nou, per ubicar El Centre Cultural can Ganduxer.

Cal destacar en un costat, una terrassa adossada al propi edifici, amb 4 arcades amb 3 columnes

.

La balconada  de la façana principal i alguna finestra conserven les línies antigues.

 

Nota : Si algun seguidor del Blog, disposa de mes informació podeu posar-vos en contacta per poder ampliar aquesta informació d’avui.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Masia del Jardí Botànic Històric de Barcelona

Aquesta masia molt ven conservada i situada en el fondal esquerd del Jardí Botànic Històric de Barcelona.

A molts fa exclamar : “ Quina Masia, que maca, deu de ser antiga“. La veritat que sols te cent anys, l’Autor va ser Eduard Balcells Buïgas. Encàrrec de  l’Associació de Ramaders com a granja model per a l’Exposició Universal de 1929.

Durant l’Exposició Universal de 1929, s’hi accedia per una glorieta-mirador  i un camí que feia baixada, fins on hi havia tot un plegat petits edificis o casetes per a l’exhibició de bestiar i per la compra i consum de productes.

Avui en dia, cal entrar per la porta d’accés al Jardí Botànic Històric (Montjuic)i agafar per on és passa per una arcada, i allí descobrireu aquesta masia.

Cal destacar un curiós rellotge de sol.

L’Escut sobre la porta principal.

Les finestres.

I en un lateral una terrassa.

Per últim, els horts que son d’admiració, tal com podríem trobar en una masia fora de ciutat

Un racó mes per anar a conèixer i fer nombroses fotografies de la Masia i el seu entorn.

 

Text i Fotografies . Ramon Solé