Fàbrica de tèxtil Guardiola de Terrassa

Avui us presento dos Articles

Fotografia : Viquipèdia

L’antiga fàbrica tèxtil Guardiola, de tints i acabats, era una de les més grans de la ciutat i comptava amb quatre calderes i dues xemeneies.  També, es coneixia la fàbrica tèxtil, com a Montset i Guardiola.

Actualment forma part de les instal-lacions de l Sociosanitari i altres dependències de l’hospital de la Mútua de Terrassa.

S’han conservat els porxos de l’entrada a la fabrica i una de les dues xemeneies.

Xemeneia de maó troncocònica, amb base quadrada i fust coronat amb un potent collarí motllurat que recolza sobre dentells i protegida amb cercles metàl·lics.

Té una alçada total de 45 m i un diàmetre de 4 m a 2,8 m des de la base fins a la corona.

Per a més informació i dades històriques podeu visitar el bloc :

http://jplananieto.blogspot.com/2017/07/vapor-monset-i-guardiola.html

Un cartell recorda la data de la inauguració del centre de la Fundació Vallparadis i posteriorment va passar a Mutua Terrassa.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i Altres

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Magatzem Torras de Terrassa

Avui us presento dos articles

L’antic Magatzem Torras esta situat en el carrer de  Sant Pere, 61-65 amb el carrer de la Rasa de Terrassa.

A Domènec Ferran i A Moro 1983- Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • L’edifici és conegut popularment pel nom de Cal Sastre d’Olesa, ja que Pere Torras i Obiols, nascut a Castellar del Vallès, va treballar a Olesa de Montserrat com a teixidor d’una fàbrica de cotó.
  • Amb seva esposa Cecília Vilata, sastressa de professió, es van traslladar a Terrassa a principis del segle XX, on obriren una botiga de roba, ubicada on més tard seria Cal Farràs, al carrer de Gavatxons.
  • Pere Torras va fer enderrocar tres cases del carrer de Sant Pere per construir-hi aquest magatzem industrial, projectat per l’arquitecte municipal Melcior Viñals el 1914.
  • Era l’únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall.
  • L’edifici compta amb unes grans obertures a la planta baixa i està molt ben situat estratègicament, això ha fet perdurar la seva funció comercial de forma bastant continuada.

És un edifici de planta quasi triangular, consta de planta baixa i pis, la primera de les quals s’utilitza per a fins comercials i la superior com a habitatge dels propietaris. L’edifici, resolt en cantonada, presenta dos cossos horitzontals diferenciats per la gran balconada del primer pis que recorre tota la façana, i deixa la planta baixa i l’entresolat a manera de sòcol com a suport de la resta.

Les obertures de la planta baixa han estat reformades, encara que amb molta cura d’integració, mantenint la sanefa de trencadís que separa els aparadors de l’entresolat. Les obertures del primer pis conserven tota la decoració original, amb guardapols i relleus als muntants.

L’edifici és acabat amb gran èmfasi a la cantonada, amb un gablet motllurat on apareix un gran relleu floral amb el símbol d’Hermes o Mercuri, el déu del comerç, i l’any d’execució de l’obra, i flanquejat per dos pinacles. La resta de la decoració de l’edifici segueix el mateix tractament. La façana és feta d’estuc dibuixat amb línies de carreus

El Magatzem Torras, és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades  : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Dones del segle X a Cerdanyola del Vallés. Noms i fets que cal recordar

Avui us presento dos articles

Vista de Cerdanyola del Vallés. El que avui són boscos devia ser, a l’época alt medieval, camps. Foto: R. Solé.

En 942 es celebra un judici a Sant Cugat presidit pel seu abat, Barceló i pel jutge Homdedéu. Un tal Gustrimir en nom del seu fill Sendred acusa a la dona Escolàstica de retenir injustament una vinya, ella es defensa dient que la tenia en nom del seu senyor difunt, Riquer, com que no ho pot demostrar, evacua la vinya que era a Cercedol al terme de Sant Cugat del Vallés[1].

Els noms d’Escolàstica i de Sendred els trobem junts al 946 quan Sendred i la seva dona Elisabet “donen” a Sant Cugat un alou de terres i vinyes entre Palau d’Àries (Palaudaries, Lliçà d’Avall) Perafita (entre Granollers i la Roca) i Sant Julià de Lliçà d’Amunt[2]. A les afrontacions trobem, entre d’altres, a Escolàstica.

En una data no molt llunyana, al 964, Escolàstica signa com a marmessora del testament de Savigild que dóna a l’església de St. Miquel de Barcelona cases, corts i hort amb arbres fruitals al terme de Ventenac (Reixac)[3]

Seria la mateixa Escolàstica? ens podem preguntar, tot i que no ho podem saber del cert amb aquestes poques dades. Les tres zones d’actuació hi són properes, però sovint els noms dels documents alt-medievals l’únic que podem fer és situar-nos en uns llocs que, poc o molt canviats, encara existeixen.

Anem a la zona Nord-Est de la serra de Collserola entre Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i anirem comprovant com d’algunes de les referències de fa mil anys encara avui hi podem trobar vestigis i que les dones tenien, junt als homes, un paper important que ha estat menystingut i obviat.

Font dels Degotalls de Collserola, actualment seca. Més informació d’aquesta font a: https://fontsaigua.wordpress.com/2016/02/03/com-era-la-font-dels-degotalls-de-cerdanyola-del-valles/

En 964 Ermeniscle dona a l’església de St. Miquel una terra amb vinya i arbres fruiters per remei de l’ànima del seu germà Lot, difunt i de la seva pròpia al terme de St. Iscle de les Feixes[4], una ermita romànica que podem visitar al costat de Can Catà.

Sant Iscle de les Feixes. Foto: Fidel Rodríguez, proporcionada per R. Solé.

En 975 Eldelmar ven al seu germà Gotmar (ardiaca de la Seu) terres a Cerdanyola i a Palou[5] que limiten, entre d’altres, amb terra de: Riquildis, Preciosa, Ermengarda i Sant Pere de les Puel·les[6], no serà el primer cop que trobem dones soles arreplegades junt el monestir, potser formaven una petita comunitat agrícola, potser ajuntar-se era una manera d’emparar-se.

En 984 Miranulo, Ingilbert, Virgilia i Bella permuten amb Sant Cugat tres peces de terra junt al molí del riu Ripoll a Palau Auzit que ja estaven envoltades de propietats del monestir, el que ens indica com aquesta institució eclesiàstica s’anava fent amb aquestes terres fèrtils i ben irrigades. El mateix any na Margarida dóna a St. Cugat terra a Cerdanyola que afrontava amb terres de Singero, femina, de St. Cugat i amb “el prat”[7], afegint el preu d’una euga[8].

Riu Sec al seu pas per Ripollet (Palau Auzit). Foto: Ramon Solé.

En 985 na Spanla dóna a St. Cugat en usdefruit casa, cort, terra, hort i vinyes a Magerova i un camp a Pozolls, prop d’una important via de comunicació. Ricard i Flavia donen també en usdefruit terres que havien estat de Castellano i de Gonter a Cerdanyola, al lloc que diuen “Fero”[9], als límits, més dones soles: Berema i Ermengarda. Guadamir, Pere, Pulcra, Sendred i Cusca donen terra i vinya a St. Cugat seguint les disposicions que els donà el seu pare, Adalà,  quan anà a Barcelona “on morí quan aquesta va ser destruïda pels sarraïns”[10].

En 986 el rei franc confirma els bens del monestir, entre d’altres les terres que l’envolten, donant compte així de com el monestir s’havia fet amb amplis alous al Vallés. Els límits són: Terrassa, al Nord. Cerdanyola, a l’Est. Collserola, Agudells (Horta), l’alou de Sant Pere de les Puel·les i la via que va per la serra que és entre Gausac i Cercedol, al sud i Aquallonga (Valldoreix) i el Castell de Rubí a Ponent. Uns termes prou coneguts avui en dia.

Sant Adjutori o Santa Maria de Gausac. Una de les poques capelles de planta circular de Catalunya. Foto: R. Solé

Però nosaltres seguirem amb els noms de les nostres dones soles de les que no ha quedat prou constància a la història. El mateix 986 na Goltregodo dóna a St. Cugat terra a Mojó (Molione) que va ser del seu difunt marit Viviano i dels seus fills, un alou envoltat íntegrament per propietats del monestir[11].

Al 988 Simplicia, amb els seus fills Madeix (sots-diaca), Ausizia, Dazilo i Bonuç, ven a St. Cugat terra a Cercedol, al lloc dit “les Corts”. Berica e Igilo[12] donen a Cercedol i Aquallonga, als límits trobem el torrent prop de les cases anomenades “Corts”, Sant Cugat, Guitard, Sunyer i Eimo “Blancutia”[13]

En 990els marmessors de Matersinda: Vivas, Gustrimiro i Servodei donen a St. Cugat una terra a Cerdanyola a la vall de Codonyer (Codonarios). Quixilo, amb la seva filla Cusca, ven mig molí a per dotze sous i dóna l’altra meitat en memòria de la seva filla difunta Ermetruit i en 992 na Mel permuta amb el monestir terres a Sant Andreu per terres i casa al Vallés al lloc de Canalies[14].

Can Canaletes. Aqüeducte al torrent de Can Iscle. Foto: Ramon Solé

En uns temps on molts homes morien lluitant, les dones es fan càrrec de les feines del camp, tant com de la planificació de les obres necessàries i de les transaccions econòmiques, tot i que els poderosos (especialment els eclesiàstics) sempre abusaran més d’elles.

Sovint veiem les dones soles agrupades entre elles o amb familiars, com en aquesta última permuta de la que deixem constància: en 999 Cixela (home) i Ermengola amb Ermetruit permuten amb St. Cugat una vinya a Cercedol en els límits trobem a Ermengarda Deodicada.[15]

Interior de la capella romànica de St. Iscle i Sta. Victòria de les Feixes. Foto: Fidel Rodríguez, proporcionada per R. Solé

Al 1145 es consagra l’església de Sant Martí de Cerdanyola que ja té sota la seva adscripció moltes de les petites esglesioles de la zona. El document és una mostra dels topònims de l’època, uns d’origen romà, com Octavià[16], alguns d’origen musulmà, com Maguerova i d’altres francs com Gausac, tot plegat ens remet a la confluència de cultures i llengües entre unes persones que van treballar la terra abans de que l’església catòlica, el poder més estructurat, eliminés tot vestigi del que li era aliè, com les dones.

 

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Als i a les que han endreçat i endrecen camins i senyals per a que poguem reconstruir la nostra memòria.

————————————————————————————————————

[1] Salrach, J. M. i Montagut, T., dir. (2018). Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya Medieval. Col. Diplomàtica s. IX-XI. Fundació Noguera. Textos jurídics catalans, 2, plet 71.

[2] Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat (CSC). Vol. IV, n. XXI.

[3] Feliu i Montfort, Gaspar (1971).El dominio territorial de la sede de Barcelona: 800-1010. Tesis. UB. (Vol. II, documentación, doc. 31)

[4] Ibídem, doc. 37

[5] El terme “Palou”, de procedència andalusí, remet a un centre de cobrament d’impostos en nuclis agrícoles importants, prop de les vies, com “Palou Auzit” (St. Esteve de Ripollet)

[6] Mas, Josep (1909-1914). Notes històriques del bisbat de Barcelona. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona, vol. IX, n. 57.

[7] “El prat” o “el rec” que surt en una altra afrontació fan referència a espais comuns.

[8] Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat. Vol. IV, n. CXLVII i CXLIX.

[9] El nom “Fero” podria fer referència a “Far”, com els que hi havia als turons per comunicar-se.

[10] Mas, J. Cartulari de Sant Cugat, oc, n. CLII, CLIII, CLVI

[11] Ibídem, n. CLIX i CLXV

[12] Berica és nom d’home e Igilo de dona, recordem que alguns noms gots masculins acaben en a mentre que alguns femenins ho fan en o

[13] Mas, J. Cartulari de Sant Cugat, oc, n. CLXXXIV i CXCVI

[14] Ibídem, n. CCXI, CCXXIV i CCXXXIX

[15] Ibídem, n. CCCII

[16] “Castrum Octavià” era el nom que rebia el monestir de Sant Cugat.

Arxiu Tobella o edifici Joaquim Alegre de Terrassa

Avui us presento tres articles

Arxiu Tobella o edifici Joaquim Alegre, esta situat en la Placeta de Saragossa, 2 de Terrassa.

Us passo la vega historia :

  • El promotor de l’edifici fou Joaquim Alegre, per fer-lo servir com a magatzem de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover.
  • La denominació popular de Magatzem Farnés li ve del nom dels llogaters i després propietaris fins a l’any 1972.
  • Va ser magatzem tèxtil fins que quedà abandonat.
  • Finalment, la propietat passà a una immobiliària de Barcelona.
  • L’extint Grup d’Arquitectes de Terrassa tingué una acció brillant i eficient per tal de salvar l’edifici de la destrucció.
  • Posteriorment, va ser adquirit per Manuel Tobella i Marcet l’any 1977 per instal•lar-hi l’arxiu que porta el seu nom.
  • Actualment, i des de 1978, allotja la Fundació Arxiu Tobella, que disposa d’un fons fotogràfic d’aproximadament 400.000 negatius que abasten entre 1875 i els nostres dies, centrada principalment en temàtica terrassenca, a part de programes i fulletons locals, a més de documentació diversa.
  • També compta amb una biblioteca amb uns 4.000 volums.
  • I una hemeroteca de 384 volums de diaris locals.
  • L’entitat està regida per una junta, té un equip de treball, organitza activitats culturals i publica obres d’interès local.

Us passo l’accés a la web de l’Arxiu Tobella, podeu consultar mes dades :

http://www.arxiutobella.cat/la-seu.html

L’edifici és un exemple destacat de l’arquitectura industrial modernista, conegut com a Magatzem Joaquim Alegre o Magatzem Farnés, és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill. És un exemple molt representatiu de l’adaptació que Muncunill fa de la clàssica tipologia de casal per convertir-lo en un edifici de caràcter industrial sense necessitat d’alterar la imatge de la ciutat.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, presenta una façana simètrica d’esquema vertical, aquest accentuat per la grandària, i el format de les obertures, en arcs parabòlics que van lligant en sentit ascendent fins a rematar en uns gablets escalonats en primer lloc i en arc al coronament.

La planta baixa presenta dos arcs parabòlics amb relleus de pedra arenisca buixardada. La primera planta té balconada de ferro i perfils motllurats de ciment als arcs. El segon pis presenta el mateix esquema i amb balcons. L’edifici està acabat amb un coronament de cornisa que ressegueix els gablets.

La façana presenta sòcol de pedra i la resta estucada de gris. La planta interior està partida en dues zones dividides per una escala monumental. Els pisos estan tapiats amb volta catalana típica, de revoltó amb subjecció per biguetes de ferro. La part posterior de la primera planta, que està sota teulat, està coberta per volta de maó subjectada per tirants. La tercera planta, construïda només en part, té una lluerna de cristalls de forma semblant a les dents de serra fabrils. Cal destacar-ne la fusteria i els treballs de forja.

Arxiu Tobella o edifici Joaquim Alegre es un edifici modernista protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Arxiu Tobella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella del Cementiri Vell de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Capella del Cementiri Vell  és situada a la plaça de Joan Miró, vora el carrer de Wagner, al barri del Cementiri Vell de Terrassa.

Us passo dades sobre la seva historia :

  • L’anomenat Cementiri Vell, situat vora el torrent de Vallparadís, era originàriament un cementiri militar de l’època de la Guerra del Francès
  • El 1809 es va utilitzar com a cementiri civil, coincidint amb l’epidèmia de tifus dels anys 1808-1810, que va provocar una gran mortaldat.
  • El 1834 es decideix construir un cementiri municipal just als mateixos terrenys.
  • El 1835 ja s’hi fa el primer enterrament.
  • El 1841 s’hi construeix el primer panteó, el de la família Maurí.
  • Aquest cementiri va quedar saturat i el 1926 es va projectar fer-ne un de nou als terrenys de Can Torrella del Mas, que es va inaugurar el 1932 i és l’utilitzat actualment.
  • Al Cementiri Nou s’hi van traslladar algunes edificacions escadusseres del recinte antic, com el panteó Alegre de Sagrera, en forma de temple clàssic, amb columnes i frontó.
  • El Cementiri Vell ser enderrocat i clausurat definitivament el 1964

La Capella és un petit edifici aïllat de planta rectangular bastit amb pedra de sauló. Presenta una nau quadrada coberta amb cúpula de maó i absis semicircular, a llevant, també de maó.

Monument funerari a Jaume Jover i Valentí Alagorda, de Melcior Viñals, l’únic vestigi conservat de l’antic recinte, juntament amb la capella

La façana principal presenta una gran portalada flanquejada per dues columnes toscanes amb arquitrau, cornisa de maó i frontó amb relleus estucats que representen unes ales desplegades. L’edifici està bastant deteriorat i hi manquen alguns elements ornamentals. Té una finestra semicircular a cada façana lateral.

A la façana principal de la capella hi ha una placa en memòria i reconeixement dels ciutadans morts als camps d’extermini nazis (1939 – 1945)

i a totes les persones injustament perseguides i represaliades per les seves idees i conviccions democràtiques. Sotasignada per l’Ajuntament de Terrassa i  Amical Mathausen.

La Capella del Cementiri Vell és un edifici de Terrassa  protegit com a bé cultural d’interès local.

Monument funerari a Jaume Jover i Valentí Alagorda, de Melcior Viñals, l’únic vestigi conservat de l’antic recinte, juntament amb la capella

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé

Casa Celedonio Badia Tort de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Casa Celedonio Badia Tort, esta situada a la Ctra. de Martorell, 54, amb cantonada el carrer Galileu, 2 de Terrassa.

Us passo dades Històriques :

  • La Casa Badia va ser construïda l’any 192.
  • L’arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Es tracta d’un habitatge plurifamiliar, entre mitgeres, que ocupa una parcel·la triangular situada a la cantonada entre el carrer de Galileu i la carretera de Martorell.

Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat.

Les façanes, unides per un parament arrodonit, mostren una composició simètrica, amb obertures allindanades que formen balconades cantoneres al primer i al segon pis, i profusió d’elements ornamentals com motllures, cornises, balustrades, pilastres adossades.

La part posterior de l’edifici és molt estreta i presenta terrasses amb barana de balustres al primer i al segon pis.

Fotografia – Josep J. Sanchez Clavero – 1993
Generalitat de Catalunya

La Casa Celedonio Badia Tort és un edifici inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades :Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Poal de la Costa de Terrassa

Avui us presento dos articles

Can Poal de la Costa esta situat en dels turons de la Costa, sobre la Ctra. C-243c de Terrassa a Martorell, km 13,5, a 1.000 m., al costat del camí vell de Ullastrell, en el municipi de Terrassa.

La masia està formada per diversos cossos que s’han anat afegint al llarg del temps.

Fotografia Generalitat de Catalunya

El cos principal presenta una façana plana, de dues plantes, paral·lela al carener, amb ràfec decorat amb imbricacions de teula àrab.

Al primer pis s’obren grans obertures verticals que donen a una gran balconada de ferro.

Domenec Ferran i A Moro – 1983

A la banda nord i llevant hi ha unes galeries d’arc de mig punt, obertes, a nivell de les dues plantes.

Al seu voltant es desenvolupen les dependències d’allotjaments i masoveria, graners, magatzems, amb un clos al davant de la porta principal.

Prop de la casa van aparèixer restes arqueològiques d’època romana.

Can Poal de la Costa és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Pous Cunill de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Casa Pous Cunill, està situada en el carrer de la Creu Gran, 39 de Terrassa.

Us passo detalls d’aquesta propietat :

  • La Casa Pous Cunill, també era coneguda per la Casa Mercè Pous Cunill.
  • Aquesta casa fou bastida pel mestre d’obres Josep Masdéu el 1915, com a residència particular del propietari de la masia de Can Bonvilar de Terrassa.
  • Can Bonvilar, és una masia situat a l’est de la ciutat, vora el nou camp de golf del Reial Club de Golf El Prat.

Es tracta d’una antiga casa senyorial, entre mitgeres, de planta baixa amb entresòl i dos pisos. La façana que dóna al carrer és simètrica, amb una tribuna central afegida al primer pis posteriorment, i balcons a la resta.

El remat superior és en forma de cornisa, amb un frontó semicircular de gran exuberància de detalls ornamentals amb motius florals.

La planta baixa té dos portals iguals, centrats. En un d’ells hi ha l’escala amb originals picaportes i més a l’interior un fanal de ferro forjat. A través de l’altre portal s’entrava a les antigues quadres, que estan realitzades en maó col·locat a plec de llibre.

L’obra és de maó i estucada. La utilització del llenguatge modernista s’observa en els elements decoratius i en els treballs de forja.

La Casa Pous Cunill, és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Bòbila Almirall II de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Bòbila Almirall II esta en la Ctra. d’Olesa, 59. de Terrassa .

És situada a la carretera d’Olesa (B-120), al barri del Roc Blanc.

És la segona bòbila que els Almirall van bastir el 1947.

La primera, la  Bòbila Almirall I, de la qual només se’n conserva la xemeneia, que és la més alta de la ciutat i la més alta del món de les que tenen escala de caragol, fou fundada el 1910 a la Maurina i ja us vaig presentar en un article fa poc temps.

la xemeneia de la Bòbila Almirall I,

Les naus de la Bòbila Almirall II, ara són ocupades per una empresa de construcció.

Es tracta d’un conjunt d’edificis construïts en obra vista, dels quals destaca el cos principal, de planta rectangular molt allargada, cobert a dues aigües, amb llanterna central sobre el carener. És de planta baixa i dos pisos.

Les façanes estan formades per ritmes de pilars i arcs rebaixats que diferencien la planta baixa del pis superior, ja que en aquest cas els pilars i els arcs es desdoblen respecte als de la planta. Interiorment té separacions de totxana i maó buit que formen gelosies al lloc on es col·locaven les galetes a assecar.

Destaca del conjunt l’alta xemeneia troncocònica de amb base quadrada i fust coronat amb doble collarí i plataforma metàl·lica amb barana, fins a la qual es puja mitjançant una escala de gat exterior amb proteccions circulars. Té una alçada total de 49 m i un diàmetre de 3,8 m a 1,8 m de la base fins a la corona.

Aquesta esvelta xemeneia, exempta del conjunt, es contraposa a l’horitzontalitat d’aquest i forma una composició de volums.

La Bòbila Almirall II és un edifici industrial de Terrassa protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull e dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Farmàcia Coll de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Farmàcia Coll esta en la Plaça Vella número 2 de Terrassa.

De façana molt senzilla podem destacar les lletres vermelles en relleu de la paraula farmàcia, disposa de dues línies de petits quadrats i la creu en un costat a la paret tot en vermell.

El mes interessat esta dins de l’establiment amb decoració del fusta i del segle passat.

Us passo l’enllaç del blog del Rafel, amb informació que crec que es molt interesant i elaborada :

https://pintorviver.blogspot.com/2017/02/laparador-de-la-farmacia-vidal-coll.html

Fotografia interior : Wikimedia Commons

 

Text i Fotografies exteriors : Ramon Solé

Fotografia interior : Wikimedia Commons