Santa Magdalena de Talamanca (Bages)

Santa Magdalena de Talamanca és una capella del municipi de Talamanca, està situada prop de la carretera de Navarcles a Terrassa, passat el km 28,7 a dalt d’un turó immediat, a mà esquerra, i a 3 km de la vila de Talamanca.

Us passo la seva historia:

• Hi ha notícies d’aquesta església des de finals del segle XIII, quan als anys 1282 i 1294 se li feren diversos llegats, tot i que l’edifici podria ser anterior.
• Fou una capella rural, que donava servei al sector ponent del terme (propera als límits de Navarcles).
• Aquesta situació és documentada el 1553 i el 1686 dins del mas Escayola, que tenia cura del temple. Els habitants del mas cuidaven el conreu de les vinyes del voltant de la capella alhora que feien la funció d’ermitans.
• El 1870 apareixen documents sobre l’existència d’aquesta església, que segons aquests es trobava en molt bon estat de conservació, i sobre l’existència d’un cementiri al costat, avui dia desaparegut.
• El seu mal estat de conservació no només es devia al pas dels anys sinó que també va ser causat per les repetides destruccions, les més importants a la Guerra Civil Espanyola.
• L’any 2009 l’església va ser cedida per Andrés Martín Sánchez al municipi de Talamanca.
• Des de llavors ha estat restaurada tota sencera, incloent-hi l’absis, la campana i una antiga cisterna al costat de l’edific principal. L’ermita restaurada es va inaugurar divendres 22 de juliol de 2016 amb la presència de diferents autoritats locals com un nou equipament municipal.
• També es va inaugurar més avall un centre d’interpretació sobre la Història de Talamanca i els episodis més remarcables, com els relacionats amb la Guerra de Successió.

Capella romànica tardana, possiblement de la primera meitat del segle XIII. L’estructura és senzilla, d’una única nau. Un absis semicircular a orient fa de capçalera. Al centre d’aquest hi ha una finestra de mig punt adovellada.

L’església ha estat bastant reformada i reestructurada. L’absis és lleugerament més baix que l’original. Es pot veure que fou rebaixat i cobriren la nau amb volta de totxo, avui esfondrada.

A l’interior de l’absis hi ha revestiments de guix i algunes petites restes de pintures murals.

En una època posterior, possiblement al segle XIV, s’afegí a la capella un porxo amb estructura de torre fortificada. Aquest recinte és cobert amb volta de canó i s’hi accedeix per una porta amb un arc escarser situada a ponent.

Fotografia: Viquipèdia

El seu estat de conservació ha estat ruinós durant molts anys fins al Ple de 29 d’octubre de 2014 en que s’aprova la reconstrucció de l’ermita amb un projecte d’obres de l’arquitecte Josep Mª Roca Marsinyach. Les obres comencen l’any 2015 i acaben l’any 2016.

Fotografia: Viquipèdia

Santa Magdalena de Talamanca és una capella del municipi de Talamanca  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de Dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Convent de les Germanes Josefines de Terrassa (Vallès Occidental)

El Convent de les Germanes Josefines, també conegut com la Casa del Malalt, és un edifici situat al barri de la Cogullada de Terrassa.

Es tracta d’un edifici de grans proporcions que ocupa tota una illa de cases, amb façanes a tres carrers (Concili Egarenc, on hi ha l’entrada principal, Pintor Fortuny i Pintor Torres; i pati tapiat al darrere, que dona al carrer de Lavoisier).

Us passo la seva història:

• Tant el convent com la capella, situada a la cantonada dels carrer del Concili Egarenc i del Pintor Fortuny, són obra de l’arquitecte Lluís Muncunill.
• Es coneix també com la Casa del Malalt, perquè l’activitat de les Germanes Josefines de Girona, instal•lades a Terrassa el 1878, era la cura de malalts; de fet, encara es fa servir com a residència per a gent malalta.
• L’edifici del convent va ser finançat per subscripció pública i per les donacions de l’industrial Alfons Sala i Argemí; es va inaugurar l’any 1901.
• La capella és una obra posterior, del 1906.
• Durant la Guerra Civil s’hi va excavar un soterrani que es va usar com a refugi antiaeri.
• Aquest refugi està ben conservat i dues vegades l’any es pot visitar mitjançant les rutes guiades que organitza l’Ajuntament.
• Algunes intervencions, basades en ampliacions i reformes, van tenir resultats poc afortunats.

És una construcció en paredat de filades i maó vist, a les obertures, les impostes i la cornisa. El convent té forma d’ela, tancat el cos rectangular de l’església en l’ala més llarga.

Totes les obertures del convent estan agrupades de dues en dues, formant un arc apuntat. La verticalitat marcada per les finestres contrasta amb l’horitzontalitat de la cornisa i la imposta.

A l’església s’utilitza com a element estructural la catenària, amb una successió d’arcs parabòlics sobre els quals descansen voltes de revoltó de clara influència gaudiniana.

La nau acaba en un absis poligonal a l’exterior. Les finestres i la porta formen arcs d’obra vista. Hi ha pintures d’època posterior als murs interiors.

El Convent de les Germanes Josefines de Terrassa esta protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Impremta Ventayol de Terrassa (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a edificis de Terrassa

La Impremta Ventayol, o Impremta Josep Ventayol, és un edifici situat a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, 9 de Terrassa.

Us passo la seva història:

• L’edifici, obra de Lluís Muncunill de 1895, va deixar la seva activitat com a impremta fa dècades.
• Va estar abandonat durant anys, en què es va degradar molt i fou ocupat com a centre social alternatiu.
• L’edifici va ser desallotjat i enderrocat, i se n’ha conservat la façana al mateix lloc, ara incorporada en un edifici de nova construcció que ocupa també el solar contigu.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa i pis, situat en una parcel·la d’estreta façana i gran profunditat. La façana que dona al carrer és de composició simètrica, feta de pedra, on es marquen només les juntes horitzontals. Presenta un important sòcol de pedra.

Cal destacar-ne la portalada, d’inspiració romànica, en arc rodó amb un extradós decorat amb les lletres de la impremta i una línia d’imposta també decorada amb motius florals. A la part superior hi ha interessants respiralls de la cambra d’aire de la coberta que formen un fris d’inspiració clàssica, amb mètopes i tríglifs.

La Impremta Ventayol, o Impremta Josep Ventayol, és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa Pere Romaní de Terrassa (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a edificis de Terrassa

La Casa Pere Romaní és un edifici situat al carrer del Nord, 81 de Terrassa.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, amb parets arrebossades imitant carreus de pedra. La façana és simètrica, amb tres obertures per planta, balconada de ferro al primer pis i exuberant decoració floral de tipus modernista als timpans de les llindes i als muntants.

Presenta una marcada línia d’imposta entre les dues plantes, resseguint les mènsules de la balconada. Remata l’edifici una cornisa de pedra que al centre forma un frontó ondulat amb decoració floral. El llenguatge modernista és emprat també a les cases veïnes, cosa que dona un conjunt unitari força interessant.

La Casa Pere Romaní és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Magatzem Corcoy de Terrassa (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a edificis de Terrassa

El Magatzem Corcoy és un edifici situat a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, 18 de Terrassa.

Aquest antic magatzem tèxtil de venda a l’engròs és un edifici entre mitgeres de planta baixa i cos central més elevat, que dona lloc a un altre pis. Els elements de la façana presenten una distribució simètrica, amb la porta d’entrada al bell mig i una finestra vertical a cada costat.

Damunt la porta s’obre una altra finestra que dona accés al pis superior, tancat mitjançant una testera de línies corbes. Dins la senzillesa de l’edifici, l’element decoratiu que el caracteritza ve donat per les formes de les finestres en arcs de ferradura, els remats modernistes i l’acurat acabament amb cornises i baranes.

El seu mal estat de conservació va fer que s’hi iniciessin obres de reforma l’any 2014.

Fotografia: Viquipèdia – L’edifici el 2012, abans de la rehabilitació

El Magatzem Corcoy esta protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa i magatzem Josep Casanovas de Terrassa (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a edificis de Terrassa

La casa i magatzem Josep Casanovas és un conjunt d’edificis situats al carrer de Sant Leopold 25 i 27, a la cantonada amb el carrer de Sant Isidre de Terrassa.

Es tracta d’un conjunt de dues edificacions contigües, casa i magatzem; la casa, a l’esquerra, consta de planta baixa, pis i golfes. El cos petit, el magatzem, està rematat per una sèrie de merlets escalonats, i el més alt per una coberta a quatre aigües amb potent ràfec que recolza sobre una cornisa motllurada i permòdols.

El pis superior forma una galeria amb una successió de finestres separades per columnes i capitells.

Les façanes combinen l’estucat amb el maó vist, material que s’empra també per ressaltar les obertures i les cornises.

Fotografia: Viquipèdia

La casa i magatzem Josep Casanovas és un conjunt d’edificis del centre de Terrassa, estan protegits com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa Francisca Masana i Figueres de Terrassa (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a edificis de Terrassa

Fotografia: Viquipèdia

La Casa Francisca Masana i Figueres, situat al carrer de Sant Leopold 29 de Terrassa.

És un habitatge plurifamiliar entre mitgeres, format per planta baixa i dos pisos. L’ordenació dels elements de la façana és en sentit vertical, amb composició simètrica i amb balconada de ferro als pisos superiors. Es fa ús d’elements modernistes a la decoració d’obertures (brancals i llindes), cornisa curvilínia i detalls de les baranes dels balcons. Els respiralls són de forma ovalada.

Donen accés a la planta baixa tres obertures en arc rebaixat, amb perfils arrodonits i motllurats suaument. El tractament de la façana és de pedra als elements angulars i al parament de la planta principal, i arrebossada a la resta.

La Casa Francisca Masana i Figueres és un edifici del centre de Terrassa (Vallès Occidental), situat al carrer de Sant Leopold, protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa Ignasi Escudé Galí de Terrassa (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a edificis de Terrassa

Fotografia : Viquipèdia

La casa Ignasi Escudé Galí està en el carrer del nord, 77 de Terrassa.

Fotografia: Viquipèdia

Us passo la seva història:

• És una obra de Lluís Muncunill de 1905.
• El 1910 hi va afegir el pis superior.
• L’any 1930, l’arquitecte Ignasi Escudé i Gibert va realitzar obres de remodelació a l’edifici.
• Al costat, al número 79, Lluís Muncunill hi va bastir una altra casa més petita i d’una tipologia semblant per al mateix propietari, també l’any 1930.

Edifici : número 79

Es tracta d’un edifici destinat a habitatge unifamiliar, de planta baixa i dos pisos, adossats mitjançant una mitgera per un costat i amb un jardí a l’altre cantó. La façana és simètrica, amb tres obertures per planta, les dues primeres en forma d’arc rebaixat de perfil arrodonit i al pis superior amb arcs de mig punt, que denoten l’ampliació posterior de la casa.

Les obertures del primer pis es comuniquen entre elles mitjançant una balconada de ferro amb forma lleugerament corbada. Remata l’edifici un ràfec senzill i d’escassa volada.

La Casa Ignasi Escudé Galí, o simplement Casa Escudé, és un edifici del centre de Terrassa (Vallès Occidental, protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa Puigarnau, o Casa Joaquima Pujals de Terrassa (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a edificis de Terrassa

La Casa Puigarnau, o Casa Joaquima Pujals, està es el carrer del Nord, 67 de Terrassa.

Us passo la seva historia:

• El 1897 es concedí el permís d’obres a Joaquima Pujals, vídua d’Alegre, per construir la casa segons els plànols de Muncunill.
• Posteriorment es conegué pel nom de Casa Puigarnau, ja que havia estat adquirida per aquesta família.
• A finals dels anys seixanta s’hi instal·là el Col·legi Airina, un centre femení d’estudis.
• L’edifici està situat a la zona de la unió del nucli històric amb l’estació del Nord, format per cases de tipus popular, la majoria de planta baixa i pis, alguns magatzems i afluència de noves edificacions en temps més recents.

És un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Presenta tres façanes i una mitgera. La façana principal, al carrer del Nord, és de pedra en planta baixa i d’obra vista la resta, seguint un esquema de composició simètrica. Té balcó corregut al primer pis i línia d’imposta al damunt.

Hi ha gran quantitat d’elements decoratius (llindes, brancals, barana de remat, permòdols) amb motius florals de llenguatge neogòtic, alguns dels quals són reproduccions d’elements d’uns finestrals gòtics del Mas de la Castlania de Terrassa (posteriorment al Museu Maricel de Sitges).

La façana lateral, al nord, és totalment llisa, estucada amb imitació d’obra vista i grans plafons dibuixats sobre estuc.

La Casa Puigarnau, o Casa Joaquima Pujals, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Duran de Sant Pere de Ribes (Garraf)

Setmana dedicada a cases destacades d’un municipi

Can Duran esta en la Plaça de l’ Església, 3 amb carrer Dr. Puig, 8 de Sant Pere de Ribes.

Us passo dades de la seva història:

• L’edifici de Can Duran fou construït entorn de 1920.
• Actualment ha perdut la seva funció original de primera residència.

Can Duran és un edifici aïllat, envoltat de jardí, que se situa entre la plaça de l’Església i els carrers Eduard Maristany i Doctor Puig. Té planta baixa, pis golfes i coberta de teulada a quatre vessants.

La façana principal que dona a la plaça de l’Església mostra una estructura simètrica respecte a un eix central; un porxo sostingut per columnes dobles dona accés a la porta principal i serveix de base a la terrassa superior envoltada per una barana de balustres. La façana posterior presenta una distribució similar però no té porxo, que si apareix, en canvi, a la façana que dona al carrer E. Maristany.

Totes les obertures de planta i pis són rectangulars. Una línia d’imposta perimetral assenyala el pas a les golfes, que mostren obertures circulars, amb excepció de la que centra la façana principal que és rombal. També en aquest eix central, el ràfec sobresortint de maó que corona l’edifici és trencat per un cos esglaonat elevat on se situa una imatge del Sagrat Cor en rajola.

Can Duran és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero