Antiga masia de can Viló d’Alella

L’Antiga masia de can Viló està situada en el carrer de la Riera Fosca, 8, amb cantonada al carrer de Dom Bosco d’ Alella.

Us passo detall de dades històriques :

  • Malgrat sigui una construcció recent, està situada on hi havia hagut una construcció antiga, potser del segle XIV o XV.
  • Algunes de les peces gòtiques podria pertànyer a l’antiga edificació.
  • Altres noms com se la coneixia : Mas Company de Vall; Can Colomer; Mas Roure; Can Ventura; Can Bord; Can Cassola.

Alella. Antiga Casa viló.

Masia de planta basilical. Formada per un cos central més elevat i cobert amb una teulada a quatre vessants poc inclinades; els cossos laterals són d’una sola vessant.

Destaquen les teules i els cairons dels ràfecs.

S’estructura en planta baixa i tres pisos, l’últim situat només al cos central.

La façana està formada per elements gòtics: porta dovellada, finestres amb arcs gòtics conopials, finestres bipartides amb arcs lobulats i un matacà. Es tracta possiblement de peces de diferent procedència, col·locades per donar un aire neogòtic a l’edifici.

Sobre la façana hi ha un rellotge de sol fet amb peces ceràmiques amb la data de 1927.

Per a mes dades i fotografies antigues de la masia podeu consultar a l‘enllaç que adjunto :

http://lescasesdalella.cat/casa/4193/can-vilo/historia

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

i també, sobre el jardí de la finca,  a :

http://lescasesdalella.cat/casa/4193/can-vilo/jardi

Can Viló és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga masia de Ca n’Oliver de l’Hospitalet de Llobregat

L’antiga masia de Ca n’Oliver, està ubicada en el carrer  Xipreret, 23-29. Fa cantonada amb la plaça Josep Bordonau de L’Hospitalet de Llobregat .

Us passo la seva historia :

  • És una casa de pagès del segle XVIII.
  • Originàriament era una casa de pagès
  • No es tenen notícies que els propietaris siguin els mateixos Oliver de l’heretat de la torre Blanca.
  • Va ser restaurada l’any 1976, moment en què es va afegir la finestra gòtica, d’un altre edifici que es va enderrocar, per tal de donar un aire més medieval a aquest edifici.

Formada per dos cossos juxtaposats de planta baixa i un pis. Cada cos té teulada a doble vessant, amb el carener perpendicular a la porta de cada cos, i col·locats en perpendicular una de l’altre.

A la façana de la plaça Josep Bordonau es troba una porta d’arc rebaixat adovellat, i un balcó amb finestra de pedra gòtica amb un arc trevolat, possiblement elements aprofitats d’una construcció anterior. A la façana del carrer Xipreret presenta una porta d’arc de mig punt i finestres rectangulars, realitzades en maó.

Ca n’Oliver és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet de Llobregat.

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia – Casal del Villar de Sant Feliu de Codines

Masia – Casal del Villar, esta ubicada a les afores de Sant Feliu de Codines, l entrada esta en la carretera BP-1432 que us portaria a Bigues i Riells.

És una propietat privada, no accessible ni visitable sense el permís del propietari.

Us passo la seva historia:

  • És una casa o masia fortificada documentada el 1007.
  • Es tenen notícies històriques de l’existència del Villar des del 18 de febrer de l’any 1007.
  • Era de propietat de la família dels Villar.
  • L’any 1617 Pere Montagut i de Vallgornera es va casar amb Margarita Villar, filla de Llorenç Villar, el darrer membre de la família. Aleshores va començar la genealogia Montagut-Villar, propietària del Mas, que durà fins al 1921.
  • El casal va ser ampliat el 1648 i en època modernista.
  • durà fins al 1921.
  • La capella de Santa Maria del Villar, davant el Mas i a l’altra banda de la riera, per tant en terme de Bigues, existia ja al segle XII i fou restaurada per Vicenç de Montagut i Villar el 1799. S’hi venera la Mare de Déu de la llet.

És un edifici civil d’estructura complexa, constituït per diversos cossos, enfront d’un gran pati tancat. El cos principal és de planta baixa i dues plantes, coberta a quatre vessants. A la façana principal hi ha una finestra conopial i una altra d’arc pla amb guardapols de forma conopial. La porta principal té un arc de mig punt adovellat i està situada en el cos adjunt. Es conserva encara una antiga torre rodona medieval del segle XII. Actualment, el Villar serveix de límit amb Bigues i Riells.

El Casal del Villar està declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Feliu de Codines i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia cal Bruixa, en els terrenys de can Batlló de Barcelona

La masia Cal Bruixa, és situada en un solar interior, al carrer Parcerisa número 8, de La Bordeta (Sants) Barcelona.

masia al fons

Us passo la historia de la masia de Cal Bruixa :

  • Abans era coneguda com Cal Paretó.
  • Va ser construïda el 1880 per Josep Elias i Anglí. La va habitar la seva família i després la del seu fill, Josep Elias i Andreu. I posteriorment Salvador Rovira i Arbós.
  • Aquesta masia i el seu entorn permet explicar el model agrícola català i entendre com funcionava una masia.
  • També es pot explicar el salt de l’agricultura de secà a l’agricultura de regadiu gràcies a un element com el Canal de la Infanta, que des del 1819 va convertir la vall del Llobregat en un dels territoris agrícoles més productius de Catalunya.

És un edifici de planta quadrangular amb un cobert adossat a la façana de gregal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. Damunt de la porta hi ha un finestral amb sortida a un petit balcó d’obra. A l’interior es conserven els sostres amb volta a la planta baixa i el paviment de tova.

En l’actualitat es troba en mal estat de conservació i no es destina a cap ús. La casa està afectada pel pla de remodelació de Can Batlló. Iniciats els enderrocs de l’espai de Can Batlló, els veïns intenten salvar la darrera masia existent en l’actualitat en el sector de La Bordeta del barri de Sants.

Si voleu saber mes d’aquesta antiga masia, podeu consultar a :

https://www.canbatllo.org/patrimoni/el-rebost-de-barcelona-passat-agricola-de-la-ciutat/

I també a :

http://memoriadesants.blogspot.com/2015/10/una-oportunitat-can-bruixa.html

 

Recull de dades : Web de Can Batlló i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga masia de Can Pau Torrents de Sant Joan Despí

La masia de Can Pau Torrents està situada en el carrer  de Creu d’en Muntaner, 5-7 de Sant Joan Despí.

És una masia, construïda entre el segle XV i el segle XVI, on al 1723 es va fundar el primer Jardí Botànic d’Espanya  creat per Jaume Salvador i Pedrol  i la seu del gabinet d’Història Natural del Principat.

La masia, reformada modernament, té un cos central amb galeria de solana i dos cossos laterals de galeries obertes, amb pintures murals del segle XVIII.  Al seu costat , hi ha una capella neogòtica.

Durant el segle XIX va pertànyer a la família Maluquer, a principis del segle XX va passar a la família Torrents.

Actualment La masia de Can Pau Torrents és un destacat  restaurant de cuina catalana.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Can Buxó de Ripollet

Can Buxó, està en el carrer  Padró, 1 de Ripollet . Es la mansió mes gran de Ripollet.

Us passo la seva historia :

  • No se sap si la persona responsable de la construcció de la casa pertanyia a la família Llobateres, però el fet és que aquesta família és la primera de la qual es té notícia com a propietaris de d’immoble, justament en
  • Mes tard, un document que els reconeix com a venedors d’aquesta propietat a un tal Miquel Puig.
  • Després de restar durant tres generacions a mans dels Puig
  • Va ser adquirit el 1712 per un prohom de Barcelona anomenat Joan Buxó, qui lluitaria com a capità a la guerra de Flandes.
  • Durant molts anys, l’immoble va estar cuidat per masovers, mentre la família propietària residia prop de la Plaça Reial barcelonina.
  • Els descendents d’en Joan Buxó, que més tard ja residirien a la casa, van conformar un llinatge amb un paper destacat en la història local.
  • Ripollet va tenir durant el segle XIX diversos batlles de la família Buxó.
  • Al seu darrera hi va haver el molí homònim o molí hidràulic, del qual se n’ha conservat nomé la xemeneia.

Construcció constituïda per tres cossos ben diferenciats. A mà dreta hi ha una torre de planta quadrada que surt de la línia de la façana i confereix un aspecte fortificat a l’edifici; consta de planta baixa, primer pis i golfes. L’obertura del pis és un balcó de finestra rectangular amb pedres d’emmarcament i motllurades a d’intradós.

Al registre de les golfes hi ha una galeria oberta de tres arcs de mig punt sobre pilastres amb motllures a la línia d’imposta. La coberta és de teula àrab a quatre vessants i voladís amb decoració de teules i cairons.

El cos central i principal manté la mateixa compartimentació. La planta baixa té dos portals d’arc de mig punt, el de la dreta, amb reixa de ferro i dovelles, és l’actual oratori. Aquest oratori està datat del 1946 i la reixa de ferro forjat i molt ornamentat es pot deduir que sigui de la mateixa època. El cos de la reixa és rectangular i està format per dues fulles. Cada una consta de quatre barres verticals en tirabuixó que acaben a l’extrem superior cargolats en espiral. Horitzontalment té un registre inferior i un altre que divideix la porta en dues meitats iguals.

A l’interior presenta una decoració d’elements ovalats. La part superior de la reixa té un acabament amb combinació de línies rectes per acabar en un element semicircular central. Tot el conjunt es troba ressaltat per l’emmarcament d’una gran porta d’arc rodó de mig punt dovellat.

Al primer pis hi ha dos balcons rectangulars amb pedres als marcs i motllures a d’intradós. Els dos presenten baranes de ferro, però el de la dreta està més decorat amb formes en tirabuixó i boles. Al nivell de les golfes, finestres hi ha demés petites.

Situat a l’esquerra es troba un cos més baix de tres balcons al nivell del primer pis i portals d’arc escarser. Les cobertes són de teula àrabs amb ràfec en voladís i decoració de teules i cairons. Parament arrebossat amb dibuix de carreus, dessota còdols. Existeixen les restes d’un rellotge de sol.

Can Buxó és un edifici catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Can Diumer o Casa Corbella de Cardedeu

Can Diumer o Casa Corbella, està ubicada en l’avinguda d’Eduard Corbella, 1 – ctra. de Cànoves – carrer Figueres de Cardedeu.

Us faig una resenya de la seva destacada historia :

  • En documents del segle XII es troben citats diversos Diumers, cosa que indica l’antiguitat de l’assentament.
  • A l’interior hi ha una capella en honor de Sant Josep Oriol, que passà temporades al mas els anys 1700-1702.
  • En el planell de 1777 s’hi veu dibuixada “Casa Diumer” com una típica masia dels segles XVII o XVIII, amb el molí i la bassa al costat.
  • Les propietats dels Diumer, que havien set petites, es van estendre de tal manera que quan es va reformar la casa en profunditat, el 1857, el propietari podia anar a la parròquia de Marata a la del Fou trepitjant sempre terra de la seva propietat.
  • Les construccions anteriors del mas Diumer, estan incloses dins les noves de 1857.

Can Diumer, és un edifici amb planta en forma de L i coberta a dues vessants.

Té un pati interior, tancat, i tot el conjunt fa una gran quadrat.

El mur que tenca el pati té una coberta i una barana coronament.

Hi ha un gran portal d’entrada amb la data de 1857, gravada a la pedra del coronament.

Hi ha una torrassa rodona cantonera d’un tres metres de diàmetre, amb una escala de cargol a l’interior que serveix per accedir a la terrassa.

Dins del pati tenim dues façanes, la frontal, plana amb portal de llinda plana i bancs de rajola ambdós costats.

Al primer pis hi ha quatre balcons-finestres de llinda plana, i dues orles enmig.

Al segon pis tenim tres finestres més senzilles i un balcó que distorsiona la simetria del conjunt, així com dues finestres de tipologia diversa.

La façana lateral, també de planta baixa i dos pisos, és molt més senzilla i destaca el segon pis,

format per una galeria oberta amb voltes de mig punt, donant-li un aire neoclàssic.

Donant a l’exterior, sobresurt un gran balcó al primer pis, cosa que reforça el llenguatge neoclàssic.

Nota : Actualment, la Casa Corbella de Cardedeu, és l’espai per a la cultura i recuperació de la història de Can Diumer. Els Familiars dels antics i actuals propietaris s’han unit per continuar escrivint la història de la casa.

L’Antiga masia de Can Diumer, ara Casa Corbella,  és una obra del municipi de Cardedeu inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Patrimoni de Cardedeu i Ajuntament, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Masia les Esmandies de Mataró

La masia les Esmandies està situada en el carrer Pintor Marià Andreu, 12 de Mataró.

Us passo la seva historia :

  • La masia les Esmandies, inicialment estava fora del nucli urbà de Mataró, ara està envoltada de moderns blocs de pisos.
  • Fou construïda pel llinatge del mateix nom, un dels més arrelats a la història de Mataró del segle XVIII, documentat des del 1702.
  • El 1720, Eulàlia Esmandia es va casar amb el pintor Antoni Viladomat. La base econòmica de la família era l’explotació hortícola i el comerç del sucre d’Amèrica. Una branca es va traslladar a Barcelona, on va ocupar càrrecs a la reial Junta de Comerç, l’altra branca va restar a Mataró i amb el temps es va decantar cap a l’estament militar.
  • La primera meitat del segle XIX, la casa va ser venuda a la família Vedruna, dins del mateix segle va passar als Andreu, que la van conservar fins al 1980 en què va ser comprada per l’Ajuntament de la ciutat.
  • Actualment s’utilitza com a local d’associació de veïns, i també s’hi ha projectat instal•lar-hi una biblioteca.

La masia les Esmandies és una casa de planta rectangular envoltada de jardí, clos per una tanca que a la part superior té una doble filera de peces ceràmiques en forma de meandre, que corresponen ja als primers anys del segle XX.

L’edifici bastit segurament, o reformat, el segle XIX amb un llenguatge de caràcter neoclàssic, és de planta rectangular ,amb cinc crugies a la planta baixa i tres als dos pisos, cobert amb teulada a quatre vessants, estructura per la qual pot classificar-se dins el grup VI de Danés. per sota la teulada corre un cornisa clàssica.

La façana dóna a un pati ampli, on hi ha una Font – estany presidit per un escultura de Sant Felip Neri, amb uns grans Pins pinyers, que ja us ho vaig presentar  en el Blog de Fonts Naturals, aigua Muntanya i mes…

A la part posterior hi ha un jardí, on es pot passejar lliurement.

Les crugies de la dreta i de l’esquerra de la planta baixa són cobertes per una terrassa que es prolonga a la part posterior de l’edifici.

La crugia central servia de cotxeres, la de l’esquerra i sota la terrassa, de capella, el sector dret de la planta baixa era l’habitatge dels masovers.

A la part posterior de l’edifici hi ha la caixa de l’escala que accedeix als pisos: fins al primer, els graons són de pedra, després de rajola, la barana és de ferro.

Els dos pisos superiors són estructurats segons la manera tradicional de les masies. una gran sala, que correspon a la crugia central, i cambres a les crugies laterals.

L’aparell constructiu és la pedra, ben escairada als carreus angulars i als que emmarquen les obertures-rectangulars en llur majoria-de la masia.

La masia les Esmandies, és una obra de Mataró protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Marcet de Terrassa

La Masia de can Marcet  està situada en l’avinguda de Can Boada del Pi de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • És una construcció de Lluís Muncunill de 1904 feta edificar per l’industrial tèxtil Miquel Marcet i Poal, propietari del mas veí de Can Boada del Pi.
  • Actualment es troba en un estat de degradació important.

Es tracta d’un edifici aïllat, construït al costat mateix del mas de Can Boada del Pi.

És de planta quadrada i consta de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants que resta amagada per una cornisa amb acabada amb cantells arrodonits i una discreta ornamentació que la ressegueix.

La façana principal, simètrica, amb una era de batre de lloses al davant, presenta un porxo d’accés suportat amb columnes de fosa i que forma una terrassa al pis. L’obra és de maó i està estucada, amb una ornamentació limitada a les llindes de les obertures. El llenguatge emprat a la masia és noucentista i d’inspiració barroca.

La Masia Can Marcet, és un mas del municipi de Terrassa , al barri de Can Boada del Pi, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Boada del Pi de Terrassa

La masia de Can Boada del Pi, està situada en l’avinguda de Can Boada del Pi de Terrassa.

Us passo la seva llarga historia :

  • La primera menció documental del mas Boada apareix el 2 de desembre de 1237, quan Ramon de Solà i Bernat d’Argelaguet, batlles del rei a Terrassa, concedeixen a Pere de Boada i la seva família la meitat d’honor de Boada.
  • Aquest domini reial és el mas Boada, segons un document posterior datat el 2 de juliol de 1239.
  • Al 1673 hi visqué Francesc Boada, pare franciscà que tingué una activitat destacada i que és autor d’importants libres d’espiritualitat.
  • L’any 1772 la vídua d’un posterior Francesc Boada i l’hereu, Miquel Boada Perer, van fer inventari dels béns. La denominació del mas ja és Boada del Pi.
  • Miquel, fill hereu d’un altre Francesc Boada posterior, es va endeutar molt, sobretot amb la família d’industrials tèxtils dels Galí, que més endavant van construir el Vapor Galí. Varen anar arrossegant deutes i, finalment, el 1824 Can Boada ja era propietat de l’industrial terrassenc Francesc Galí i Galí.
  • Quan aquest va morir, el mas va passar al seu germà Pau Galí i Galí, que es convertí en el primer productor de vi escumós català.
  • Mort aquest, els seus hereus venen la propietat,
  • El 1865 ja pertanyia a l’industrial tèxtil Salvador Ballber Ferrer.
  • A finals de segle va passar a la néta, Dolors Ballber Casals, casada amb el fabricant Miquel Marcet i Poal.
  • Can Boada passà finalment a la família de Can Carbonell per herència de la filla Marcet, que s’havia casat amb l’hereu Carbonell.
  • El 1998, és el de taller, garatge i espai de magatzem de l’empresa constructora Copcisa.

De la masia de Can Boada del Pi , l’element més interessant de la masia és la façana principal, perpendicular al carener, amb portal adovellat.

Just per sobre del portal hi ha una finestra amb llinda i brancals de pedra. La cornisa del capcer presenta un curiós acabament molt senzill de línia abarrocada. La finestra de damunt del portal és gòtica i està flanquejada per columnetes amb capitells esculpits i brancals motllurats.

Presenta algunes construccions adossades, auxiliars, i està closa per un mur que forma un pati al davant, per on s’hi accedeix.

La masia dóna nom al barri actual de Can Boada, al nord-oest de la ciutat de Terrassa.

Can Boada del Pi és una masia al municipi de Terrassa protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé