Masia de Can Colomer de Llinars del Vallès

Avui us presento dos articles

Per arribar a Can Colomer, podem sortir des de Llinars del Vallès per carrer Via Romana,  en uns minuts és fa un camí ample de terra, tot passant per sota del pont del tren arribarem a una cruïlla de camins,

seguirem tot recta i al poc, veurem tant la majestuosa casa com el roure al seu costat.

Sobre la porta d’entrada de ferro , hi ha escrit el com de can Colomer, també hi ha una torre de planta baixa en cada costat que disposa de pis i golfes, amb dues finestres de mig punt a la part baixa, totes amb l’emmarcament de totxo.

De fet, Can Colomer  esta dins i al fondo, per tant cal creuar el gran pati interior, fins la porta a la casa principal.

Al costat esquer de la façana i a l’altura del primer pis, hi trobem un rellotge de sol molt senzill.

En llinda d’una porta d’un edifici secundari  podem  llegir,

“ AVE MARIA SIN PECADO CON SEBIDA 1683”,  aquesta data podria ser de l’ampliació de la finca, axó ens fa dir que la masia seria molt mes antiga.

A la llarg dels segles a sigut una de les masies amb mes terreny agrícola i ramader de Llinars del Vallès.

Text i Fotografies : Ramon Solé  – Arxiu Rasola

 

Cal Músic d’Alella

Avui us presento dos articles

Cal Músic d’Alella esta situat en el passatge cal Músic que dona a la carretera BP-5002, al pas per Alella.

Casa no massa gran que en fa recordar a una masia, situada dins del casc urbà antic d’Alella.

Es al final del passatge, edifici arreglat i ven conservat, a dalt hi ha el nom de la casa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Prat de Dalt de Caldes de Montbui

Avui us presento dos articles

Hi ha constancia des de l’any 1319 d’aquesta important masia, també, se la coneixia com el mas del Prat de Sant Tomàs, fa referència a una antiga capella  propera a la masia i dedicada a Sant Tomàs, actualment esta en un estat ruïnós.

En Jaume Balmes va fer estada una temporada en aquesta masia, on va escriure entre altres obres, “El Criteri”, la biblioteca on va treballar es conserva pràcticament intacta.

Masia Prat de Dalt es de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües, desaiguant cap a les façanes laterals.

Construïda amb teula àrab. Les obertures  mes destacades són en la façana principal i el seu perímetre està resseguit per pedres carejades o carreus de major magnitud que els emprats a la paret. L’acabat de tota la masia és amb paredat irregular de pedra vista, lligat amb morter de calç, en el pas dels anys ha sofert modificacions, en general es conserva perfectament.

Us passo aquest enllaç on podreu conèixer una molt amplia i detallada informació relacionada amb Masia Prat de Dalt :

http://www.filosofia.org/lugares/001/g032.htm

 

Text, Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’antiga Masia de Can Puigoriol de Teià

Avui us presento dos articles

L’Antiga masia de Can Puigoriol esta situada en el carrer de Josep Puigoriol, 5-7 de Teià.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

La reforma de l’antiga masia fou duta a terme el 1899, data que apareix inscrita a la façana principal, sota el frontó que la corona, formada per un cos central elevat, cobert per una teulada a dues vessants, i dos cossos laterals més baixos, coberts amb una sola vessant. La façana, en canvi, es troba totalment reformada amb un estil neoclàssic. El cos central és coronat per un frontó triangular, que inscriu uns motius vegetals simples i sota del qual hi ha la inscripció “ANY 1899”, i separat dels cossos laterals per dues bandes estriades.

Consta de planta baixa i dos pisos, separats entre ells per una línia de cornises. La planta baixa presenta la porta d’accés i dos finestrals amb els elements estructurals destacats. El primer pis té tres balcons, amb llindes motllurades i resseguides per bordons plans tot al seu voltant. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, on s’obren dues finestres laterals de mida mitjana i una finestra central de doble cos, amb un parell de mainells de cantons aixamfranats.

A la banda esquerra de la casa hi ha un cos de dues plantes i teulada plana que condueix a la capella per l’interior d’aquesta. Els angles de la casa estan reforçats per carreus de pedra.

Fotografia : Rosa M. Andres 1984 – Generalitat de Catalunya

Can Puigoriol és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Rull de Sabadell

Avui us presento dos articles

Imatge de la Generalitat de Catalunya.

Can Rull esta en l’avinguda de Lluís Companys, 81, dins del Parc de Catalunya de Sabadell. Actualment la masia dóna nom al barri que l’envolta, iniciat al 1919.

Us passo l’enllaç per conèixer dades del Barri de can Rull :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Rull_(Sabadell)

A la part de migdia es conserva hi ha un arc que podria ser del segle xv. En el cup hi ha una pedra gravada que remet a l’any 1682.

Antigament anomenada Mas d’en Torrella i després Can Julià Ferrer.

El nom actual li donà Josep de Rull que fou regent del Reial Consell de Catalunya, de la conselleria del Consell Suprem d’Aragó i canceller del Consell Reial.

Masia basilical amb vessants que donen aigües a les façanes laterals.

La façana principal està excepcionalment orientada a llevant, té golfa amb finestres d’arquets, porta adovellada i finestres d’estil renaixentista.

Cal destacar la seva Font natural, ara dins del Parc, que temps  en rere, va ser punt de trobada de la gent de Sabadell per recollir aigua i fer Fontades.

Can Rull és una masia renaixentista a la ciutat de Sabadell protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola i Generalitat de Catalunya.

Masia de mas Duran de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articles

L’antiga masia de Mas Duran, està al mig de la Rambla Lluís Companys, l’Av. camí del Mas,  el carrer Mercè Rodoreda i el carrer Vallcorba de Sant Quirze del Vallès.

Us passo alguna dades històrica :

• Està documentada des de 1641 en els fogatges.
• Disposava d’una gran extensió de terres de conreu.
• En la finca disposava de molta aigua en el seu aqüífer, tenia dues fonts molt importants, la font de la Taula Rodona, i la font del Canó, per les contrades se les coneixia com Les fonts de les Morisques.
• Amb el anys es va parcel·lar les terres es va fer malbé tota la zona agrícola i arbres , deixant-la completament plana amb l’abocament de terres, de manera que l’aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la de la font del Canó va ser tapada amb les terres abocades.

En la part frontal, podem destacar l’entrada, es d’adovellada i mig punt.

Les 3 finestres del primer pis, estan semi tapiades.

Amb 4 petites finestres a les golfes.

Cal destacar, que al costat de l’entrada, sembla que hi ha un pou.

S’ha refet el rellotge de sol.

Mas Duran fa de punt de separació del barri vell amb un nou barri que porta el seu nom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia La Granja del Pas de Sabadell

Avui us passo tres articles

La Granja del Pas és un mas situat al límit del terme municipal de Sabadell amb el de Barberà del Vallès (fins a l’any 1959, íntegrament dins de Barberà), en unes terres que anteriorment incloïen diverses masies i que ara en gran part són ocupades per l’Aeròdrom de Sabadell.

Abans del segle XVIII s’havia anomenat mas Castellar i mas Murtra i, de llavors ençà, Granja del Pas o can Font del Pla.

L’edifici és format per un pis i unes golfes amb vessants d’aigües laterals. Era una granja dedicada a l’activitat ramadera.

Destaca el Molí de vent, molt arranjat.

Actualment la granja és la seu del Centre de Divulgació Mediambiental.

Masia La Granja del Pas de Sabadell, esta declarada com a Bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Marfà de Castellcir

Marfà és una masia i antiga fortificació del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Data 1628 sobre entrada

Us passo dades històriques :

• A la masia de Marfà establí el seu quarter general Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, cap de l’exèrcit català de l’interior, el 1714.
• Tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827, abans d’unir-se en primera instància amb Santa Coloma Sasserra.
• El 1847, es va annexionar amb Castellcir.
• Durant la Guerra del Francès, Marfà fou en més d’una avinentesa refugi dels moianesos que fugin de l’arribada de les tropes napoleòniques; així mateix ho fou durant les Guerres carlines, al llarg del segle XIX.

S’arriba a Marfà per diversos camins :

D’una banda, la pista rural en força bon estat que enllaça per la vall de la Golarda el poble de Monistrol de Calders amb la vila de Moià.

De l’altra, la pista rural que des del Pont de la Fàbrega, al límit dels termes de Moià i Castellterçol, segueix aigües avall el torrent de la Fàbrega, i mena a les Feixes Roges, a llevant de Marfà,

i la casa que centra la Vall de Marfà,  equidista de totes les poblacions, d’uns 5 quilòmetres de cadascuna d’elles.

Us passo un enllaç del Blog de les biblioteques públiques de Terrassa que detallant molt be el recorregut per conèixer la Vall de Marfà, tot passant per la masia de Marfà :

http://blogs.terrassa.cat/biblioteques/2017/03/14/ruta-per-la-vall-de-marfa-salt-de-la-tosca-moli-de-brotons-masia-de-marfa/

Darrera de la masia hi ha l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà.

La Masia Marfà esta rodejada de bonics boscos, val molt la pena fer caminades per aquestes contrades, hi ha nombrosos cartells.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / arxiu Rasola

Que és la Mola o roda de molí ?

Se la denomina per varis noms,  mola de molí, roda de molí, mola de moldre o simplement mola, és una pedra molt dura i rodona amb un forat al mig que forma part del mecanisme de moldre d’un molí.

En un molí clàssic hi havia dos cossos sòlids de pedra abrasiva, un de fix i un que hom feia girar al voltant del seu eix.

Les moles servien generalment per moldre grans de cereals de diversos tipus.

Normalment eren de grans dimensions, amb un diàmetre mitjà superior a 1 metre i de diferents grossors.

La mola de molí va esdevindré un element prou comú a l’heràldica municipal catalana. Una mola de molí és l’Escut de Molins de Rei.

En l’actualitat podem trobar visible alguna mola de molí, en diferents llocs i per diferents utilitats

Per indicar el nom d’una masia, situada al costat de la porta a la finca.

O simplement com objecta de decoració rústic.

En moltes fonts d’arreu de Catalunya s’han empleat per adaptar-les com a taula rodona.

Alguna masia, al seu exterior també la utilitzant com a taula de pedra.

Moltes pobles l’han posat  com a font decorativa i en el centre una aixeta, on surt aigua municipal.

També, n’hem trobat en algun jardí municipal,

així com en el jardí d’algun xalet.

Us passo un enllaç de la Generalitat de Catalunya, on hi ha unes Moles troncocòniques :

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/122671

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Can Valldaura de Barcelona

Avui us presento dos articles

La masia de Can Valldaura, esta dins del Parc de Collserola a prop de la carretera d’Horta(Barcelona) a Cerdanyola del Vallès.

Us passo dades de la Masia :

• Als començaments del segle XX, en aquella època era el propietari Francesc Guardiola Juvany, va edificar la masia sobre o a prop de les restes d’una mes antiga.
• En Francesc Guardiola només va fer que aprofitar que la finca antiga i terrenys, que va servir per instaurar a Catalunya l´ordre del Cister al segle XII, propietat després dels comptes catalans Martí l´Humà i Jaume I, estava a la venda després de la desamortització i l´abandonament de la zona.
• Tenia la finca més de 131 Ha. Amb terrenys Forestals i agrícoles amb part de vinya i arbres fruiters amb una zona d’hort.
• La masia, consta de dos plantes i unes golfes, amb un adossat a dos plantes d´uns 5 metres d´amplada, un pati davanter, i un de lateral i un altre darrera; construït amb murs mixtes de pedra i totxo cuits en una bòbila.

Des de fa uns anys la masia forma part de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), us passo un enllaç al respecta :

https://www.comunicae.es/nota/el-instituto-de-arquitectura-avanzada-de-1154429/

Us passo mes informació d’un article de la Vanguardia de l’any 2016 :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160825/404172315627/can-valldaura-fab-lab-collserola-autosuficiencia.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona- Districte d’Horta i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé –Arxiu Rasola