Castell de Torroella i mas Torroella de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)

El castell termenat de Torroella, s’alçava damunt un turó al sud-est del terme.

Quan el castell va perdre la seva funcionalitat residencial els senyors s’instal·laren a la domus situada a l’oest del castell primitiu, a la riba dreta de la riera de Muntanyola, davant de l’aiguabarreig amb el riu Mèder, o riera de Santa Eulàlia, envoltat de boscos i camps de conreu.

Actualment és un gran mas fortificat anomenat Mas de Torroella.

Us passo la seva història:

• Aquest castell sorgí en el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer que és el que primerament s’utilitzà per a anomenar aquesta zona.
• Tots dos topònims es documenten a partir del 904 com a vall de Santa Eulàlia i la Torroella.
• Mentre que el primer s’imposà per a anomenar tot el terme, el segon fou emprat només pels voltants del lloc on es trobava.
• A partir del 1099 apareix el castell de Torroella plenament organitzat, ja que en aquest any, el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, llegà el castell de Torroella a la canònica de Sant Pere de Vic.
• Les notícies posteriors indiquen que el tingueren successivament infeudat a diverses famílies.
• Així, el 1130, Bernat de Talamanca cedí a Pere Udalard de Sentfores el castell de Torroella. Per damunt dels Talamanca hi havia el bisbe de Vic com a senyor eminent.
• Així consta en alguns juraments de fidelitat com el que el 1203 feu Guillem Bernat de Manlleu a la mitra de Vic. Tant els Talamanca, com els Manlleu i després els Malla, no perduraren gaire en el domini del castell.
• Posteriorment, el bisbat concedí el castell a famílies poc rellevants i el 1367 ja no era clar si era un castell o un mas i si havia de fer serveis militars com a castell o no.
• Actualment és un gran mas fortificat dels segles XV-XVI, si bé té al costat un petit puig on es troben restes de murs o fonaments de construccions medievals.

La seva planta era rectangular, amb una torre de planta quadrada.

Actualment, és un gran mas fortificat dels segles XV-XVI , va ser restaurat als anys 70 del segle XX), que ha respectat la planta de la domus, així com algun dels seus elements defensius, integrats a l’edificació.

La resta de murs i estructures se situen al subsòl, juntament amb les restes de la seva evolució i ús.

A l’entrada principal, un portal adovellat i alguns finestrals amb arcs conopials de tradició gòtica.

La sala del casal té portals amb interessants motllures gòtiques i al sostre hi ha tortugues o plaques de guix molt motllurat que formen com un teginat.

A despit del seu caràcter de masia, l’edifici deixa entreveure la seva antiga importància com a centre civil del terme.

Mas Torroella és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia i Diba.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Crapintero

Masia de Garraf o Can Güell de Sitges (Garraf)

La Masia de Garraf o Can Güell és situada al costat de la carretera C-246 (Barcelona-Calafell) km. 27,

actualment conegut com El Celler Güell és una edificació modernista al nucli de Garraf, en el municipi de Sitges (comarca del Garraf).

L’any 1871, Eusebi Güell i Bacigalupi adquirí al Patrimoni de l’Estat l’antiga masia del Garraf amb els seus terrenys per fer-hi edificar un pavelló de caça, que no s’arribà a fer. Temps després encarregà un celler amb habitatge annex.

És un conjunt d’edificacions -celler, residència i capella- en estil gaudinià. D’autoria i datació discutida, alguns historiadors l’atribueixen a Francesc Berenguer i Mestres, que l’hauria bastit en la darrera dècada del 1800, i altres autors, com l’expert gaudinià Joan Bassegoda i Nonell, en fan coautor el mateix Gaudí.

En destaquen els arcs parabòlics, l’ús del ferro forjat i l’obra vista, l’asimetria i diverses referències medievalistes.

De composició orgànica, mur lateral i teulada es fonen en un únic prisma triangular ajagut sobre una de les cares.

La construcció ha esdevingut modernament un establiment de restauració.

El 1882 Gaudí havia projectat per a la família Güell, i per ser ubicats en aquests terrenys, un pavelló de caça que no va arribar a construir-se.

La Masia de Garraf o Can Güell forma part del Bé integrant del patrimoni cultural català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Julià de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

L’antiga masia de Can Julià esta situada en la Baixada del Mas de les Flors, 1 amb carrer de Bonaventura Calopa, 26, de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia :

• No hi ha dades històriques concretes en referència a aquesta masia, està construïda, però als principis del segle XVIII un dels grans últims moments de Sant Boi, quan encara no s’havia construït el pont del Llobregat a Molins de Rei i el pont de Sant Boi o la seva barca eren el pas obligat per homes, bestiar i mercaderies per travessar el riu.
• Això va dur una forta importància estratègica per a la vila i un considerable moviment comercial, que va traduir-se en la creació d’hostals, carnisseries, i el desenvolupament de moltes activitats menestrals.

Gaspar Coll i Rosell -1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una masia que es pot incloure en el tipus II.5 de l’esquema de Danés i Torras. Conserva íntegra la seva estructura des de la seva data de construcció.

Està composta per planta baixa, un pis i golfes (graner). Té una petita modificació en la finestreta de les esmentades golfes, ja que es creu que era d’arc de mig punt.

Cal destacar la porta d’entrada, amb carreus alternats de mida i grans dovelles remarcant l’arc.

També són originals els graons de pedra que hi donen accés i les dues baranetes de ferro forjat una a cada banda de la porta.

La teulada, de teula àrab a dues vessants amb ràfec i amb una variant a quatre vents a la part de les golfes. La planta és basilical.

Al seu voltant i ha un jardí, on s’ubica un pou.

Can Julià és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Ca la Cilia d’Abrera (Baix Llobregat)

La masia de Ca la Cilia està en la carretera BV-1202 d’Ullastrell en el trencall  entre els km. 9-10 en el municipi d’Abrera.

Masia encimbellada en un turó, de planta rectangular, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana.

Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç).

El portal està format per un arc de mig punt adovellat. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. Encara conserva tines de planta quadrada revestides amb cairons per trepitjar el raïm.

Actualment és un restaurant amb una carta selecta.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL – Natàlia Salazar

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Les esquerdes de la Torre Gran de L’Hospitalet de Llobregat

Torre Gran al camí de la «Carretera de la Vora del Riu» AGC, 2022

Entre la Gran Via i la Feixa Llarga, a tocar de Bellvitge, s’alça la majestuosa, però abandonada, Torre Gran. La veiem quan, venint des de El Prat, entrem al vial de la Gran Via que duu a Bellvitge. Era una gran masiaque fins fa poc explotava les terres del voltant i que actualment està en un estat lamentable. Està situada a la Carretera de la Vora del Riu, que actualment és un “no-carrer” tan deplorable com la mateixa masia.

La part posterior de la masia, tota esquerdada, es veu entrant al lateral de la Gran Vía.

Des del 2001 està catalogada com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), A la fitxa n. 99 del “Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat” (PEPPA) trobem poques dades d’aquesta imponent masia que en aquells moments continuava sent explotada agrícolament.

…/…

Podeu seguir aquesta interesant historia i d’altres a :

https://historiasdebellvitge.wordpress.com/

Autora del Text i Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Can Gros de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat)

La Masia de Can Gros és situada en el Polígon industrial de l’ Anoia en el carrer del Comerç.

Historia:

• Podria ser una obra popular dels segles XVII-XVIII.
• Reformada dins la segona meitat del segle XIX.

La masia de can Gros està situada al costat de l’inici del camí de can Bargalló, davant el bosc de Can Margarit a la banda sud de la carretera B-224 que va de Martorell a Capellades. La finca dona façana al carrer del Comerç del Polígon industrial Anoia.

Construcció de planta rectangular, amb un cos annex que forma un pati a la part anterior de la construcció. La coberta és de teules a un vessant. Destaca la torre mirador, de planta quadrada, amb coberta piramidal i detalls ornamentals de caràcter historicista dins d’una tendència neoromànica.

Can Gros és un edifici del municipi de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Viquipèdia

Autors de la fitxa Diba.: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

La Pleta de Sitges (El Garraf)

La Pleta és situada en la Carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 de Sitges.

L’oficina se situa a la masia de la Pleta, obra atribuïda a l’arquitecte modernista Francesc Berenguer i Mestres aixecada l’any 1894 i destinada inicialment a activitats ramaderes.

Masia formada per un cos central i dos laterals. Tots ells de planta baixa, pis i golfes. La porta principal d’entrada formada per dovelles de pedra, seguint la mateixa forma que les finestres, les quals no son de pedra, si no de maó vist.

De maó vist també són les impostes que recorren l’edifici assenyalant el començament de cada pis. Cobertes a dos vessants, els cossos laterals de forma una mica corbada. El cos central és recte.

Va ser adquirida per la Diputació de Barcelona per rehabilitar-la i destinar-la a equipament del parc. L’oficina actua de suport administratiu per facilitar la relació entre els ajuntaments, els habitants del parc i l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals, i també amb els habitants del massís.

Recull de dades : Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Can Parellada de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)

La masia de Can Parellada esta situada sobre la riera de la Salut de Sant Feliu de Llobregat.

Us passo dades de la seva historia:

• La masia de can Parellada va ser construïda durant el segle XII, al llarg dels segles, s’hi han fet moltes ampliacions i modificacions tal i com podem notar observant el seu aspecte exterior.
• Una de les més importants es va produir el 1779, quan es va canviar la situació de l’accés principal.

Es tracta d’una masia de planta basilical de finals del segle XVIII en la qual, dins de la senzillesa de la façana destaquen la porta dovellada d’entrada, la finestra de la primera planta (amb brancals, ampit i llinda de pedra), i les espitlleres de la darrera planta.

Té un petit pati tancat al davant. Prop de la masia, en un nivell més baix, a prop del torrent hi ha la font de Can Parellada, amb un safareig.

Can Parellada és una masia de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa nova de Can Vilardebó de Lliçà de Vall (Vallès Oriental)

La casa nova de Can Vilardebó esta en el Passeig de l’Església, front d’aquesta, en l’altre costat del carrer de Lliça de Vall.

Història

• Referències en diferents document daten la seva construcció no abans de 1744.
• Se sap que durant alguns anys de principis del segle XX s’hi va instal•lar l’escola.

Jordi Martin i Princep – 1990 / Generalitat de Catalunya

Masia amb cos central de planta superior i golfes.

La casa té dues entrades contraposades, una a migdia i l’altra al nord, amb portes de volta de pedra i finestres superiors amb ornamentacions.

S’han anat succeint diverses reformes, però tot i així es conserva l’estructura bàsica de la masia amb elements annexes adossats.

Jordi Martin i Princep – 1990 / Generalitat de Catalunya

La Casa nova de Can Vilardebó és una masia de Lliçà de Vall (Vallès Oriental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpinterio i Ramon Solé

Torre de la Llebre de Rubí (Vallès Occidental)

La masia de la Torre de la Llebre està situada en el carrer Art s/n de Rubí.

Historia:

• Les primeres notícies recopilades son del segle X, en que al Cartulari de Sant Cugat, es fa menció del nom de “Libra”, i en el segle XI hi consta “Arnalli Guillelmi de Libra”, que podria relacionar-se amb una casa del paratge de Rubí-Sant Cugat., encara que no es segur.
• A partir del segle XIII ja s’havia transformat en “turricella”, citat pel cartulari.
• Un document que porta la data del 14 d’agost de 1299, cita un tal Arnau de Turricella, de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que estableix Jaume Noguera, de la vila de Sant Cugat, al molí de Turricella, situat al marge de la riera de Rubí (després, Molí de la Noguera).
• Més endavant, l’any 1346, Arnau fa donació de tot el molí, dit Turricella. S’ha suposat que el primitiu casal o masia responia a una casa o torre fortificada per a la defensa. La hisenda pertanyia al Monestir de Sant Cugat del Vallès, per ésser terres alodials, i adscrita a la parròquia de Santa Maria de Campanyà.
• En el segle XIII era coneguda per Mas Pla, i per Mas Caldes, que es conservà fins a la meitat del segle XVII, quan fou adquirida per Joan Llebra, mercades de Barcelona, de qui prové l’actual denominació.
• En el segle XVI s’anomena Mas Caldés del Pla i es diferenciava del Mas Caldés de la Muntanya (avui Llobet), tots dos de la mateixa parròquia, en aquell moment, Valldoreix.
• L’any 1575 hi consta Pere Caldés del Pla. El 1666 es traspassà a Jaume Porta i Ferran i en el segle XVIII hi sorgeix un nou propietari, també mercades barcelonès: Antoni Trullàs i Aymerich, possible constructor de l’edifici actual i de la capella. Aquesta hisenda arribà a ésser molt gran, perquè en formaven part les propietats del Molí de la Noguera, el Molí de la Via (avui desapareguts), el Mas Jornet, el Mas Alvi i el Mas Arnau (aquests dos últims també inexistents).
• L’ermita, que ja existia l’any 1659, segons documents de l’arxiu de la parròquia de Valldoreix, està emplaçada davant mateix de la casa de pagès i sota l’advocació de la Immaculada Concepció, avui, i en temps passats era dedicada al Sant Crist.
• L’any 1724, l’il·lustre doctor Alemany, arxidiaca i canonge de Tarragona, amb permís del bisbe de Barcelona, va batejar en l’esmentada capella un fill del propietari, senyor Trullàs.
• L’any 1781 s’hi construí el nou altar i s’hi col·locaren les imatges de la verge Immaculada, dels Dolors i de sant Antoni de Pàdua (RUFÉ, 1984a; 1997a).
• El segle XIX, la masia i les terres foren annexionades al terme i parròquia de Rubí (SIERRA, 1989).
• Al tombant del segle XX, adquirí la propietat de la Torre de la Llebre la família Massana, de Barcelona, empresaris de la construcció.
• A la dècada de 1920, bastiren cinc torres de gran categoria en els terrenys pròxims a la masia, amb camps de tennis, piscina i magnífics jardins. D’aquí prové el nom genèric de les Torres i el de Passeig de les Torres. En part d’aquestes construccions es van allotjar refugiats de la guerra madrilenys i, en acabar-se la contesa, soldats voluntaris alemanys de la Legión Cóndor.
• L’any 1936 s’hi va establir una “Colònia d’assistència Infantil”, que en la seva majoria eren madrilenys. La solidaritat amb ells va ser gran i les nenes de les escoles Ribas, els hi teixien roba, inclús paneretes pels nadons (MORO, RIALP, 1989).
• L’any 1944 té lloc la cerimònia de la restitució de la capella al culte amb la restauració dels altars.
• A la actualitat, la masia és un restaurant (RUFÉ, 1984a; 1997a).

Masia del tipus V destinada actualment a restaurant per la qual cosa ha sofert modificacions, no sempre d’acord amb l’estil de les masies.

Té un pati davant configurat per la pròpia masia, els annexos que s’adelanten des d’ells i una tanca.

Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de totxo, menys les ales laterals de la planta baixa i el celler, que queda semisoterrat, i que tenen una gran volta cadascun. A l’interior, les finestres presenten festejadors.

A l’exterior destaca la façana i una petita capella exempta així com una era (PLA, s.d.). L’era, enrajolada, presenta la següent inscripció “M P / ANY / 1903”. L’ermita està emplaçada davant mateix de la casa de pagès en una era que es fa servir com aparcament del restaurant. Està dedicada a la Immaculada i al Sant Crist (INVENTARI, 1999).

Resulta interessant un celler situat a la part posterior de la casa, en bon estat de conservació i que, avui encara es fa servir com a celler del restaurant.

El sostre presenta una gran volta amb les parets de totxo massís i pedra, conservant-se dues boixes. El nivell del terra és inferior al de la resta de l’edifici.

En un forat de la paret es conserva una petita imatge de la Immaculada trobada dins la mateixa. Es conserven, a més, dos grans cups enrajolats accessibles de 3 x 3 x 3 metres. (INVENTARI, 1999).

Observacions:

Hi havia una font de la torre de la Llebre, al costat del torrent de l’Alber, que sembla que està inundada, però s’ha recuperat també amb la mina (TURU et alií, 2000).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero