Can Ganduxer, de masia a Centre Cultural en les Franqueses del Vallès

Can Ganduxer, esta situat en l’ Avinguda de Sagrera, 1, de Corró d’Avall en Les Franqueses del Vallès.

Can Ganduxer, era una antiga masia amb extensió de terrenys de conreu i cultiu.

Poc mes sabem, no hem pogut obtindré mes dades de la masia.

L’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, una vegada la va adquirir, va fer una remodelació molt amplia d’aquesta gran masia amb un annex al edifici nou, per ubicar El Centre Cultural can Ganduxer.

Cal destacar en un costat, una terrassa adossada al propi edifici, amb 4 arcades amb 3 columnes

.

La balconada  de la façana principal i alguna finestra conserven les línies antigues.

 

Nota : Si algun seguidor del Blog, disposa de mes informació podeu posar-vos en contacta per poder ampliar aquesta informació d’avui.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Anuncis

Antiga masia de can Lledó de Mollet del Vallès

La masia de can Lledó està situada en el carrer de Comte d’Urgell, 26, de Mollet del Vallès.

Es una masia molt antiga de Mollet, era de gran extensió les terres de la seva propietat, eren pràcticament conreades en la major part.

Els primers propietaris varen ser la família Lledó, d’aquí ve el nombre de la masia. Anys mes tard, va ser la família Monger que la restaura i va portar a terme la divisió en habitacions i altres dependencies.

A partir del any 1920 la masia passa a dir-se popularment “ El Quartelillo” perquè fou La Caserna dels Mossos d’Esquadra.

Es una casa de planta quadrada, de dos pisos, destaca la fatxada amb arc de mitja punta. Te la característica particular que es la única masia de Mollet que disposa d’un pati central amb un pou.

Hi ha constància que es van realitzar canvis estructurals en la masia en els anys: 1920, 1930,1992 y 2007.

Llegim en una pagina Web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès :

“El safareig de Can Lledó, en que al principi fora privat, va passar a ser un  safareig públic en la zona de camps de Mollet a principis del segle XX. Fou reformat als primers mesos de l’any 1910 per en Miquel Rosés i els seus paletes, i d’immediat assolí gran acceptació entre les dones del poble, que entre cops de picador i ensabonada a la roba s’explicaven tot el que havia passat, el que passava i l’esdevenir en veu prou alta per tal de que tothom en quedés assabentat. Va ser enderrocat a la dècada de 1960. 

SOLÉ TURA, J. (1981) Mollet, la història que segueix. Gràfiques Aster. 219 p. Mollet del Vallès.”

Una vegada rehabilitada la masia de Can Lledó, va obrir el gener del 2007 com a centre de serveis per a la ciutadania de Mollet i del Baix Vallès. Acull serveis d’àmbit comarcal de sectors ben diversos, i dels quals us passo informació :

https://www.molletvalles.cat/index.php/continguts/la-ciutat/equipaments/cvics-culturals-i-de-serveis/show/1276

Va donar a mitjans del segle passat el nom a un nou Barri, que és diria “de la Plana Lledó”, situat on havans foren els camps, horts i granges que antigament gestionava la masia de Can Lledó.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Ermita de Sant Hilari de Cardedeu

Ermita situada al Mas de Sant Hilari o can Ros, on havia un assentament d’un reducte romà, dins del municipi de Cardedeu.

No és pot precisar  la data del seu origen, per ho hi ha constància escrita de l’existència d’una capella en l’ant 1347, també, a la llinda d’entrada, s’hi llegeix la data de 1795, que indica l’any d’una de les reformes de l’Ermita de Sant Hilari.

Les pintures de l’interior són obra del pintor local Josep Castells i Planas.

Cal destacar que s’hi celebra l’Aplec de Sant Hilari el segon diumenge de gener, congregant molta gent  del Municipi i de la Comarca.

Si voleu saber mes de la masia i l’ermita podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal_Ros_de_Sant_Hilari

Lloc esta envoltat d’arbres destacables, és un lloc molt tranquil la resta de l’any.

I podem anar caminant des de Cànoves, Cardedeu i Corro d’Amunt, entre altres lloc.

Desposa d’una pista d’accés molt ben conservada des dels municipis indicats.

És una bona excursió a peu per poder fer amb tota la família.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Vallhonrat de Cornellà de Llobregat

La Masia de Can Vallhonrat, esta situada en el carrer Jacint Verdaguer, 9-13, de Cornellà de Llobregat, molt a prop de l’Ajuntament i de l’Església.

La Masia Can Vallhonrat fou construïda entre 1620-25. Probablement  en substitució d’una edificació anterior. A mitjan segle XVII va ser adquirit pels senyors del castell de Cornellà al tornar de la Guerra de Successió. No es coneix la trajectòria posterior i en els anys vuitanta del segle passat estava mig en runes. Va ser adquirida per l’Ajuntament de Cornellà, que procedirà a la seva restauració i a donar-li utilitat pública.

Aquesta Masia, és de planta quadrada amb coberta de teulada a quatre aigües, consta de planta baixa, pis noble i golfes obertes a l’exterior per una filera de finestres disposades a manera de pòrtic d’arcades de mig punt, sobre la cornisa i cobrint tota l’amplada de la façana.

La porta principal, de mig punt, és adovellada amb pedra ben escairada, igual que les pedres que formen les llindes i els muntants de les finestres de la façana. Estilema força barroc coherent amb l’època de construcció de l’edifici.

L’antic jardí ha estat substituït per una plaça pública. Can Vallhonrat esta  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Masia de Can Colomer de Canovelles

Can Colomer  de Canovelles és una masia situada en un dels extrems de la urbanització de can Duran, situada al pla de Can Duran,

a ponent del torrent de Fangues i al sud del torrent de Can Xirau i a prop de l’antiga església de Sant Felix.

Can Colomer és considerat com un mas molt antic, entre els segles XVII-XVIII; altres diuen que podria ser de l’any 1554, però no hi ha cap document i no es coneix cap data de construcció exacta.

Tampoc hi ha res que ens pugui donar una idea de la seva història.

És de planta, pis i golfes a la part central. La teulada és a dues aigües, de teula àrab, amb el tram central més elevat que els laterals.

A la façana principal, a la planta baixa i al primer pis, hi ha tres obertures per pis disposades en el mateix eix; aquestes obertures són enllandades excepte la porta d’accés que és un arc de mig punt adovellat.

A les golfes hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt, el central més gran que els laterals.

De la teulada sobresurt una gran xemeneia.

El parament és de pedra sense picar amb morter. Als costats hi ha dos petits cossos adossats amb coberta a un vessant.

Front la porta hi ha un magnífic i antic pou.

Actualment està abandonada en estat ruinós

i te una balla per impedir l’accés.

Can Colomer és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Informació Viquiopèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Masia de Can Maragall de Cornellà de Llobregat

La masia de Can Maragall, està situada en la Carretera d’Esplugues, 45  amb Gral. Prim de Cornellà de Llobregat.

Esta documentada des del 1276, l’edifici actual és del segle XVIII, fou originalment la casa pairal de la família del poeta Joan Maragall, al municipi de Cornellà de Llobregat, el qual hi estiuejà sovint.

La masia de Can Maragall  es de tres cossos de tipologia basilical, corresponent al tipus II-2 de Danés i Torras. El cos central comprèn tres naus estructurals d’una mateixa alçada i simètriques.

També simètrics són els cossos laterals, organitzats com dues naus laterals de dos pisos, essent el superior una galeria. La masia no tenia golfes ni graner, havent estat habitatge tot l’espai de la casa.

La coberta és de teulada a dues vessants al cos central i a una sola aigua als laterals. L’estil és clarament popular i es poden distingir estilemes barrocs propis de l’època, els muntants de les finestres amb pedres grans ben tallades i que estan disposades amb alternança vertical i horitzontal.

Posteriorment s’utilitzà com a oficines de l’empresa DADYA S.A., en l’actualitat una vegada fetes obres de consolidació, s’està a l’espera de quin us tindrà.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ca n’Amat de Viladecans, de masia a museu

Ca n’Amat esta situat al carrer de Sitges, 1-3, Viladecans.

L’edifici és un exemple de casa rural benestant típica del segle XIX, construïda per la família Amat, amb elements lligats a la vida agrícola, l’activitat bàsica del Viladecans del segle XIX i part del XX.

Així, les estances i dormitoris dels propietaris amb mobiliari de tipus isabelí i modernista conviuen amb la cuina i les sitges de l’interior de la casa i els cups del pati.

Actualment , Ca n’Amat és la seu d’un equipament museístic de titularitat municipal de Viladecans, i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Periòdicament, l’Ajuntament hi organitza un seguit d’activitats lúdiques i culturals per tal de donar a conèixer la història i el patrimoni de la ciutat, com ara visites guiades a l’edifici, exposicions temporals i xerrades.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text I Fotografies : Ramon Solé

La masia de Can Ramoneda d’Esplugues de Llobregat

Can Ramoneda és una masia que  està situat en el carrer de l’Església, 99-103 d’Esplugues de Llobregat.

És una casa pairal de tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes, i amb coberta de dos vessants. La façana fou simètrica originàriament fins que s’afegí un cos a cada banda de la casa. El cos central, situat a un nivell més alt del sòl, hi ha la porta principal amb arc de mig punt i marc de pedra adovellat.

Les finestres de la planta noble tenen un marc de pedra. Les golfes són obertes a l’exterior mitjançant tres arcs escarsers de pedra treballada, recolzats en sengles pilars.

El rellotge de sol es troba lleugerament desplaçat a la dreta de l’eix central.

Us passo la seva història :

• Can Ramoneda podria datar del s. XIV.
• El primer document que en fa referència és del 1471, on es diu que la casa pagava censos a les monges del monestir de Sant Pere de les Puelles.
• El primer propietari documentat és en Pau Ramoneda, que fou jurat del poble el 1597.
• Va ser engrandida el 1642, sempre s’ha dedicat a les feines agrícoles i així ho denoten els graners i cellers d’aquests.
• El 1770, el Baró de Maldà cita aquesta casa tot dient que el seu propietari és el pagès més ric del poble.
• L’ any 1938, Gaspart Calvet comprà la casa que, més endavant, passà a mans de la família Tarragona i es convertí en seu del Museu Estrada i on s’ exposava una important col·lecció d’art contemporani.
• Conserva l’estructura primitiva, llevat que el 1940-41 foren derruïts els tres porxos d’accés i el pou.
• El 1972, ha estat restaurada esment seu del Museu Estrada-Salarich.

Can Ramoneda és una masia d’Esplugues de Llobregat està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Masia – Torre de Can Coll de Lliçà de Vall

Can Coll és una casa forta al municipi de Lliçà de Vall , situada a l’enfront de les carreteres de Parets a Bigues i de Granollers a Sabadell.

És una antiga casa senyorial dels Llança, amb una majestuosa Torre de defensa, amb una inscripció que diu que fou edificada per “Pere Coll el 1576”.

S’hi va beneir el 1600 una capella dedicada a sant Joan, que va reemplaçar-ne una altra que hi havia prop del lloc des del segle XI.

Durant el 1797, foren portats a Can Coll els cossos de sant Vicenç i santa Clara, que es guardaren a la casa fins que al cap de poc es van traslladar a la Capella de la Torre.

La gran Torre de defensa quadrada annexa al mas feta el 1576,  és de quatre pisos d’alçada, amb edificis annexos.

A la primera planta hi ha un baix relleu amb la figura de dos àngels que sostenen un escut i als peus d’aquest un altre cap.

El sòcol de la torre i els emmarcaments dels angles són de grans carreus. Les finestres tenen ampit de poc voladís.

La Torre està coberta amb teulada a quatre vessants i està coronada per una campanar d’espadanya.

Té adossat un cos rectangular cobert a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. Té dues grans portes adovellades i quantitat de finestres rectangulars.

Era la casa senyorial de la família Llançà. Ha sigut fins l’actualitat un important restaurat del Vallès.

L’any passat es va comprar per part de l’Ajuntament l’edifici com els terrenys; ara s’està a l’espera de l’ús públic d’aquesta Masia – Torre de can Coll…

 

Text, recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia de Can Carabassa, ara Col•legi de la Sagrada Família a Horta de Barcelona

Primer us presento el Torrent de Carabassa, que recorria les terres de Can Carabassa i els conferia gran fertilitat. Queda el tram que passava per sota el pont de la carretera d’Horta  ara passeig Maragall, al costat del carrer Peris Mencheta.

Aquest torrent és un dels pocs vestigis que queden dels espais per on corria l’aigua que s’escorre des dels turons. Estava format per l’aigua que baixava del torrent del Carmel i del torrent del Paradís.

La masia de Can Carabassa,  data com a mínim del segle XVII. N’eren propietaris a començaments del XVIII, Llúcia Melgar i Ignasi Carabassa. El 1909 la va comprar Carles Marés i Robert, que s’havia enriquit a Amèrica, el qual va convertir la vella casa en un palauet d’estil neoclàssic, molt del gust del temps i de la classe social del propietari.

La finca tenia terres agrícoles molta part dedicades bàsicament a la vinya. Tenien cup, bótes i trull. A més disposaven de totes les facilitats de regatge amb aigua abundant. La terra era treballada per masovers. Fins el 1954 hi van residir els fills de Carles Marés, (Joaquim Pere Marés va ser el cèlebre violinista).

A partir d’aleshores la finca va ser venuda a l’ordre religiós dels germans de la Sagrada Família que hi van establir un col·legi. Amb els anys s’ha anat ampliant el centre escolar i han desaparegut gran part dels seus jardins, el torrent i les casetes de pagès.

Esta situada en el carrer de Peris Mencheta, 26

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé