Masia de Sant Iscle de Sant Fruitós de Bages (Bages)

Mas de Sant Iscle de Bages és un poble rural de masies disperses del terme municipal de Sant Fruitós de Bages.

L’església, el mas i altres cases de Sant Iscle formen un petit nucli, a l’extrem NW del terme de Sant Fruitós,

entre la carretera i la via del tren de Manresa a Santpedor, a tocar de la urbanització de la Pineda de Bages.

El mas, al bell mig del Pla de Bages, està en una situació que va ser estratègica durant molts anys,

actualment  en l’encreuament de l’Eix Transversal (C-25) i el camí reial Barcelona-Cardona.

per allà passa el Camí Ral que va de Barcelona a Cardona, i també la Sèquia, que porta l’aigua de Balsareny a Manresa.

La història del Mas de Sant Iscle es remunta fins a l’any 950, època en què es funda el monestir de Sant Benet de Bages.

La propietat cultiva la vinya, ha estat una constant en aquest indret i encara actualment existeix un celler d’elaboració de vins i cava.

Dins la propietat hi ha l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria.

També hi ha un Celler i un destacat restaurant i berenador,

on sobre tot es reuneixen els festius, senderistes, ciclistes, famílies es reuneixen per gaudir de bons àpats.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Xercavins de Rubí (Vallès Occidental)

La masia de Can Xercavins està a 1 km de Rubí prop del castell de Rubí,

un camí asfaltat porta directa a la masia.

Us passo la seva historia:

  • El nom de Xercavins surt en un plet entre el veguer Seniofred de Rubí i l’abat de Sant Cugat per l’ús de les aigües de la riera i les fonts.
  • El primer membre de la família de qui es té notícies és Guillem de Xercavins, el qual va signar l’any 1152 un testament sacramental.
  • A la primera meitat del segle XX es dugué a terme una profunda restauració de tota la masia, que sembla que va fer que canviés la configuració original de la mateixa.

Masia molt reformada amb planta baixa, primer pis i golfes que s’obren a l’exterior en la façana principal mitjançant tres arcades de tres arcs cadascuna, fetes amb totxo vist.

Al pis central, on anteriorment havia balconades, hi ha finestres sense cap mena de decoració.

La porta d’entrada és de portal d’arc de mig punt adovellat.

La coberta és a dues aigües i la façana està arrebossada en blanc.

Prop de la masia, al costat d’una de les façanes laterals, hi ha una construcció que antigament denominaven “la frança”.

Des de la masia, podem fer diferents itineraris per les rodalies que estant indicats per cartells.

Per a més informació podeu consultar a:

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/can-xercavins

Can Xercavins és una obra del municipi de Rubí (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Can Tobella del Cairat d’Esparreguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada al municipi d’Esparreguera

La Masia de Can Tobella del Cairat per accedir-hi, cal entrar per la carretera C-55, km 7,1, per la Puda, i seguir una pista forestal que porta fins la mateixa masia.

Can Tobella és una masia d’origen molt antic, documentada des del segle XIII i reformada en èpoques posteriors.

Marcel·lí Gausachs i Gausachs 1930 / Viquipèdia

És una masia de planta basilical amb coberta a dues vessants i alguns edificis anexos al voltant. Consta de planta baixa, pis i golfes.

Les obertures convinent l’arc de mig punt i allindanades. La façana està arrebissada i pintada excepte les pedres que emmarquen les obertures.

Can Tobella és un edifici del municipi d’Esparreguera inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i fotografíes : Ramon Solé

Masia de Torreblanca de Vacarisses (Vallès Occidental)

La Masia de Torreblanca esta entre el Passeigs de la Torre i el carrer de la Pineda de Vacarisses.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una masia pairal localitzada fora del nucli de la població, posteriorment envoltada per una urbanització del mateix nom.

Gran casal que consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta amb teulada a dues vessants de teules àrabs, poc inclinada i ràfec inexistent. Al tram posterior de la teulada, que presenta carener perpendicular a la façana, s’aixeca una torratxa amb teulada a quatre vessants i bola decorativa al bell mig on s’uneixen els tremujals (solució decorativa).

La façana està repartida simètricament quant als seus elements, malgrat el cos adossat en la part dreta com a galeria d’arcades rodones, i amb coberta d’una sola vessant que trenca la visió simètrica.

Al pis hi ha una balconada correguda amb dues sortides, una d’elles amb pedres d’emmarcament i que comunica amb la galeria. El balcó està sostingut per una llosana.

A la planta baixa hi ha una porta d’entrada d’arc de mig punt adovellat. Al davant s’obre un pati, que envolta la casa per la mateixa configuració del terreny, reforçat per un mur, igual que l’existència de contraforts en el mur de la casa.

Queden restes d’un rellotge de sol, de tipologia circular, al costat esquerre sobre les obertures del pis.

La portalada d’entrada al pati interior, s’obre davant la façana principal de la masia. La seva tipologia és d’arc rodó de mig punt i adovellat. Les dovelles són mitjanes i tallades amb regràs poc pronunciat. Per la part interior que dona al pati, la portalada té una teuladet d’una sola vessant de teules àrabs.

El cos annex a la masia, té una tipologia rectangular amb teulada a dues vessants de teules àrabs i carener perpendicular a la façana, la qual presenta dues obertures de portes d’arc rodó a la planta baixa i dues finestres rectangulars al pis.

Aquest cos es troba comunicat amb la masia mitjançant un tanca de maó que envolta un pati interior al que des de l’exterior s’hi té accés a través d’una portalada, també de fàbrica de maó i conformada per dos pilars de planta quadrada, on a la seva part superior s’hi dibuixa una sanefa decorativa i un coronament de motllura semicircular a cada una de les cares.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

La porta d’entrada de dues portes, està tancada per un reixa de ferro i protegida per un teuladeta de pronunciat voladís a dues vessants i de teules de tipologia flamenca, de forma rectangular i secció ondulada.

Al patí podem veure un pou i una torre d’aigua.

La Masia de Torreblanca va ser declarada com a be cultural de interès local :

https://www.europapress.es/catalunya/noticia-declaran-masia-torreblanca-vacarisses-barcelona-nuevo-bien-cultural-interes-local-20190206133249.html

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Masia de Can Roig de Rubí (Vallès Occidental)

La Masia de Can Roig està en el camí de Can Ramoneda de Rubí.

Us passo la seva historia:

  • L’any 1160 apareix documentat el primer membre d’aquesta família, Pere Roig.
  • Posteriorment, l’any 1300 trobem la firma d’un establiment amb els amos del castell.
  • La masia va ser restaurada el 1891.
  • El celler edificat el 1901.

És una masia d’estructura tradicional amb teulat a dues vessants i façana arrebossada de blanc.

Les finestres són rectangulars i mantenen una disposició simètrica a la façana.

Disposa d’un celler.

A prop hi han les seves dues fonts naturals,

Tot el seu conjunt actualment esta molt abandonat.

Can Roig és un edifici del municipi de Rubí (Vallès Occidental) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Vinyers de Matadepera

La Masia de can Vinyers està en el carrer de Pompeu Fabra, s/n de Matadepera.

Us passo la seva historia :

  • La primera referència documental de la masia és de 1426 i la trobem a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt amb la denominació de “mas Vinyés”. “Definició feta per Pere bassa, de Sant Joan de Matadepera, amb els seus pares i muller, a fra valentí, abat de Sant Llorenç del Munt, d’una peça de terra prop de la riera de Matadepera. Termena a sol naixent amb el torrent de Vilanova. A migjorn amb honor del mas de Font. A ponent amb el torrent i honor de dit mas. A tramuntana amb honor de dit mas, i es conclou en dit torrent de Vilanova. Per la qual definició dit abat li ha definit la tasca d’unes terres seves que termenen des del torrent del mas Font, en el mas de Fexes, i en els honors del mas Pedrós, i d’altra part termenen amb els honors del amb Blancafort i en el pedró de pedres, i baixen devers el torrent en les oliveres del mas Vinyés. A ponent i tramuntana amb el torrent que discorre del amb de la Bassa i amb el mas Font dels quals ha de donar dècima. S’han retingut però tasca de quatre vinyes o peces de terra, ara plantades, ja termenades, en el Prat, que també paguen dècima. Fet el 26 de gener de 1426. Clos per Galceran de Riches, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, nº 90” (Fernando:1987)
  • La parcel·lació  de part de les antigues propietats de Can Vinyers a partir de mitjan segle XIX, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre.
  • La font de Can Vinyers va ser un punt de trobada social i cultural durant la primera meitat del segle XX.
  • Recentment la masia i el seu entorn han estat objecte d’importants modificacions per tal de condicionar-la al nou ús.

Can Vinyers és una masia amb les seves dependències annexes amb un barri tancat al seu entorn. La masia és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis.

És un cos molt compacte amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant amb una lleugera inclinació a migdia. La seva composició no és simètrica i l’eix principal format pel portal i el balcó està lleugerament desviat a la dreta del carener.

El parament és arrebossat llis i pintat de color vermellós clar. El portal és adovellat.

La finestra del balcó, amb barana de ferro, està emmarcada amb llinda i dentells de pedra amb motllura. Igual que una de les finestres de la planta pis, que porta gravat l’any de 1594 a la llinda.

Destacant els seus dos rellotges.

Al seu davant hi trobem una altra construcció dedicada en el seu moment a tasques agrícoles. És una construcció també de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a les façanes curtes.

Per la part posterior, donat el desnivell del terreny guanya una planta de soterrani. A la façana de ponent, en el capcer, hi ha un esgrafiat amb les inicials W.G Actualment és la recepció del camp de golf municipal. A la façana de llevant d’aquest edifici hi ha l’era.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diva

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Can Barba de la Pedra Blanca de Terrassa (Vallès Occidental)

La Masia de Can Barba de la Pedra Blanca, esta front de l’entrada de la deixalleria, la entrada esta en la rotonda de la  Ctra. N-150 de Terrassa a Sabadell, km 15,5 de Terrassa.

Us passo la seva historia:

  • Documentada des del segle XIV.
  • El seu primer nom d’aquesta masia era de Ca n’Amat de la Font.
A. Moro i Domenec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

Masia formada per diversos cossos afegits al llarg del temps. El cos principal presenta planta baixa, pis i coberta a dos aigües.

La façana principal, a migdia, és perpendicular al carener. El portal d’accés és en arc de mig punt adovellat.

Al pis hi ha una finestra amb capitells i llinda esculturada de motius gòtics. Al costat esquerre s’afegeix un cos d’edifici cobert a un sol vessant i que presenta una finestra gòtica esculturada amb dos caps i llinda lobulada, immediatament al costat hi ha una galeria d’arcs de mig punt.

A. Moro i Domenec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

Tot el conjunt format per la masia i les seves dependències formen un clos al voltant d’un pati central, al que s’accedeix per un portal cobert.

A. Moro i Domenec Ferran – 1983 / Generalitat de Catalunya

Els brancals i les llindes estan fets amb pedra de gres.

Can Barba de la Pedra Blanca és una masia de Terrassa protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

Mas de Sant Joan de Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

Mas de Sant Joan està en el carrer de les Alzines de Sant Joan de Vilatorrada.

Us passo la seva història :

  • La masia de Sant Joan sempre vinculada a la parròquia i església de Sant Joan de Vilatorrada, degué consolidar-se definitivament com a mas al perdre la categoria de parròquia l’església de Sant Joan.
  • L’any 1553 no és esmentat al fogatge i hem de pensar que fins al segle XVIII no adquireix les funcions pròpies d’una masia.
  • Recordem que l’any 1908 fou totalment abandonat el culte a l’església de Sant Joan al construir-se el nou edifici al mig del poble que començava a créixer a un lloc més pla i proper al camí de Manresa.

És una construcció Civil, es tracta d’una masia que s’amplià a partir de l’església romànica de Sant Joan de Vilatorrada

que avui ha quedat totalment inserida dins l’obra de la casa i no és visible des de l’exterior.

El mas veí i annex a la primera església s’amplià al segle XVIII amb la construcció d’un esquema de masia clàssic,

amb planta basilical, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia.

Al costat de llevant s’hi varen construir les dependències annexes del graner, corts, pallisses, etc.

En una de les seves està l’Escola Municipal de Música.

El Mas de Sant Joan és una masia del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Can Llong de Sabadell (Vallès Occidental)

La masia de Can Llong està en la Rda. d’Europa, 522 de Sabadell.

Us passo la seva historia:

  • Sembla que l’origen de la masia de Can Llonch es pot situar en els segles XV-XVI.
  • És documentada diverses vegades durant els segles XVII-XVIII.
  • Sector afectat per un projecte d’urbanització, Zona Residencial Can Llonch.
Isabel Argany i Comes – 1983 / Generalitat de Catalunya

Masia d’estructura complexa, formada per diverses construccions amb cobertes a una i dues vessants.

El cos principal, de planta i un pis, mostra obertures de tipologia diversa.

L’accés es realitza per una porta d’arc de mig punt de maó.

El conjunt és unit per una tanca perimetral, amb porta metàl·lica entre pilars situada a la banda de migdia, que s’obre a un pati davant la façana d’accés.

A la part superior del pilar esquerre hi ha una inscripció del 1649 amb el nom de Joan Llonch.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4906_01.jpg

Can Llong és una masia de Sabadell (Vallès Occidental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de Ca n’Ustrell de Sabadell

Ca n’Ustrell està a tocar de la carretera de Sabadell a Matadepera; front de l’església de Sant Julià d’Altura.

Us passo la seva historia :

  • Ca n’Ustrell és una masia de Sabadell del segle XIII.
  • Esmentada al segle XIV, quan era propietari Guillem d’Uyastrel, que per voluntat del rei Pere II el Gran, fou ordenat lloctinent del batlle reial de Terrassa.
  • Als segles XIV i XV apareix com a Mas Prat de la Bassanta.
  • Al segle XV es parla d’Uyestrel,
  • Al XVI d’Ullestrell, en tenia la possessió Pere d’Ullestrell, pagès de Sant Julià d’Altura i familiar del Sant Ofici, és a dir, servidor laic de la Inquisició.
  • Al XVIII d’Ullastrell.
  • En el terme d’aquesta masia hi havia la font Rosella, situada en el torrent de la part superior del pla de Joncós, les aigües de la qual foren cedides a Sabadell pel rei Pere III, el Cerimoniós.
  • Al tombant del segle XIX-XX, n’era propietari Miquel Ustrell i Serrabogunyà.
  • En una de les vinyes de Ca n’Ustrell es van descobrir restes d’una necròpolis i d’un poblat romans, que van anar al Museu d’Història de Terrassa, d’on depenia Sant Julià d’Altura en aquella època.
  • El conjunt fou rehabilitat l’any 2007.

La masia, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Julià d’Altura, està documentada des del segle XIII, com a Mas de l’Hospital.

Masia, o casa forta, d’un pis amb vessants que donen aigües a les façanes laterals.

Destaquen la porta adovellada i, damunt, una finestra gòtica i una renaixentista.

El conjunt està dominat per una torre gòtica de defensa de 14,9 m d’alçada, amb quatre finestres per banda, menys per sol ixent, on només n’hi ha dues.

Isabel Argany i Comas – 1983 / Generalitat de Catalunya

El portal antic devia ésser per sol ixent, ja que és el lloc on hi ha la tronera, obrada amb pedra roja.

Isabel Argany i Comas – 1983 / Generalitat de Catalunya

A l’interior hi ha la llar de foc rodó, amb volta de pedra tosca i el “colguer” circular. A la planta pis cal destacar la sala de portes amb relleus barroquitzants fets de guix.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero