Casa nova de Can Vilardebó de Lliçà de Vall (Vallès Oriental)

La casa nova de Can Vilardebó esta en el Passeig de l’Església, front d’aquesta, en l’altre costat del carrer de Lliça de Vall.

Història

  • Referències en diferents document daten la seva construcció no abans de 1744.
  • Se sap que durant alguns anys de principis del segle XX s’hi va instal•lar l’escola.
Jordi Martin i Princep – 1990 / Generalitat de Catalunya

Masia amb cos central de planta superior i golfes.

La casa té dues entrades contraposades, una a migdia i l’altra al nord, amb portes de volta de pedra i finestres superiors amb ornamentacions.

S’han anat succeint diverses reformes, però tot i així es conserva l’estructura bàsica de la masia amb elements annexes adossats.

Jordi Martin i Princep – 1990 / Generalitat de Catalunya

La Casa nova de Can Vilardebó és una masia de Lliçà de Vall (Vallès Oriental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpinterio i Ramon Solé

Torre de la Llebre de Rubí (Vallès Occidental)

La masia de la Torre de la Llebre està situada en el carrer Art s/n de Rubí.

Historia:

  • Les primeres notícies recopilades son del segle X, en que al Cartulari de Sant Cugat, es fa menció del nom de “Libra”, i en el segle XI hi consta “Arnalli Guillelmi de Libra”, que podria relacionar-se amb una casa del paratge de Rubí-Sant Cugat., encara que no es segur.
  • A partir del segle XIII ja s’havia transformat en “turricella”, citat pel cartulari.
  • Un document que porta la data del 14 d’agost de 1299, cita un tal Arnau de Turricella, de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que estableix Jaume Noguera, de la vila de Sant Cugat, al molí de Turricella, situat al marge de la riera de Rubí (després, Molí de la Noguera).
  • Més endavant, l’any 1346, Arnau fa donació de tot el molí, dit Turricella. S’ha suposat que el primitiu casal o masia responia a una casa o torre fortificada per a la defensa. La hisenda pertanyia al Monestir de Sant Cugat del Vallès, per ésser terres alodials, i adscrita a la parròquia de Santa Maria de Campanyà.
  • En el segle XIII era coneguda per Mas Pla, i per Mas Caldes, que es conservà fins a la meitat del segle XVII, quan fou adquirida per Joan Llebra, mercades de Barcelona, de qui prové l’actual denominació.
  • En el segle XVI s’anomena Mas Caldés del Pla i es diferenciava del Mas Caldés de la Muntanya (avui Llobet), tots dos de la mateixa parròquia, en aquell moment, Valldoreix.
  • L’any 1575 hi consta Pere Caldés del Pla. El 1666 es traspassà a Jaume Porta i Ferran i en el segle XVIII hi sorgeix un nou propietari, també mercades barcelonès: Antoni Trullàs i Aymerich, possible constructor de l’edifici actual i de la capella. Aquesta hisenda arribà a ésser molt gran, perquè en formaven part les propietats del Molí de la Noguera, el Molí de la Via (avui desapareguts), el Mas Jornet, el Mas Alvi i el Mas Arnau (aquests dos últims també inexistents).
  • L’ermita, que ja existia l’any 1659, segons documents de l’arxiu de la parròquia de Valldoreix, està emplaçada davant mateix de la casa de pagès i sota l’advocació de la Immaculada Concepció, avui, i en temps passats era dedicada al Sant Crist.
  • L’any 1724, l’il·lustre doctor Alemany, arxidiaca i canonge de Tarragona, amb permís del bisbe de Barcelona, va batejar en l’esmentada capella un fill del propietari, senyor Trullàs.
  • L’any 1781 s’hi construí el nou altar i s’hi col·locaren les imatges de la verge Immaculada, dels Dolors i de sant Antoni de Pàdua (RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • El segle XIX, la masia i les terres foren annexionades al terme i parròquia de Rubí (SIERRA, 1989).
  • Al tombant del segle XX, adquirí la propietat de la Torre de la Llebre la família Massana, de Barcelona, empresaris de la construcció.
  • A la dècada de 1920, bastiren cinc torres de gran categoria en els terrenys pròxims a la masia, amb camps de tennis, piscina i magnífics jardins. D’aquí prové el nom genèric de les Torres i el de Passeig de les Torres. En part d’aquestes construccions es van allotjar refugiats de la guerra madrilenys i, en acabar-se la contesa, soldats voluntaris alemanys de la Legión Cóndor.
  • L’any 1936 s’hi va establir una “Colònia d’assistència Infantil”, que en la seva majoria eren madrilenys. La solidaritat amb ells va ser gran i les nenes de les escoles Ribas, els hi teixien roba, inclús paneretes pels nadons (MORO, RIALP, 1989).
  • L’any 1944 té lloc la cerimònia de la restitució de la capella al culte amb la restauració dels altars.
  • A la actualitat, la masia és un restaurant (RUFÉ, 1984a; 1997a).

Masia del tipus V destinada actualment a restaurant per la qual cosa ha sofert modificacions, no sempre d’acord amb l’estil de les masies.

Té un pati davant configurat per la pròpia masia, els annexos que s’adelanten des d’ells i una tanca.

Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de totxo, menys les ales laterals de la planta baixa i el celler, que queda semisoterrat, i que tenen una gran volta cadascun. A l’interior, les finestres presenten festejadors.

A l’exterior destaca la façana i una petita capella exempta així com una era (PLA, s.d.). L’era, enrajolada, presenta la següent inscripció “M P / ANY / 1903”. L’ermita està emplaçada davant mateix de la casa de pagès en una era que es fa servir com aparcament del restaurant. Està dedicada a la Immaculada i al Sant Crist (INVENTARI, 1999).

Resulta interessant un celler situat a la part posterior de la casa, en bon estat de conservació i que, avui encara es fa servir com a celler del restaurant.

El sostre presenta una gran volta amb les parets de totxo massís i pedra, conservant-se dues boixes. El nivell del terra és inferior al de la resta de l’edifici.

En un forat de la paret es conserva una petita imatge de la Immaculada trobada dins la mateixa. Es conserven, a més, dos grans cups enrajolats accessibles de 3 x 3 x 3 metres. (INVENTARI, 1999).

Observacions:

Hi havia una font de la torre de la Llebre, al costat del torrent de l’Alber, que sembla que està inundada, però s’ha recuperat també amb la mina (TURU et alií, 2000).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Can Parellada de Terrassa (Vallès Occidental)

La masia de Can Parellada  esta  en l’avinguda del Vallès, a 100 m, polígon industrial de Can Parellada, dalt d’un turó vora la riera de les Arenes, entremig de naus industrials i grans magatzems de Terrassa.

Us passo la seva història:

  • Masia del segle XVII.
  • Prop de la masia, a l’altre costat de la riera, van aparèixer restes d’un forn iberoromà, de ceràmica, destruït per la urbanització de Can Parellada, que es va començar a construir en terrenys del mas cap al final de la dècada del 1960.
Domènec Ferran i A. Moro – 1983 / Generalitat de Catalunya

Masia de grans proporcions i de planta rectangular. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dos vessants. La façana principal està orientada a migdia, és perpendicular al carener i de composició simètrica. Planta baixa amb portal d’accés en arc rebaixat adovellat. Les plantes superiors presenten, cadascuna, quatre balcons de ferro forjat seguint un ritme vertical en la seva col·locació. El graner té quatre finestres dins de la mateixa composició.

A la part central de l’edifici sobresurt una torre lluerna coberta a quatre vessants que dona llum al nucli d’escales. La façana està tractada amb estucat a dos colors, dibuixant cantells i línies de forjat, i s’acaba amb una cornisa de maó rom de secció plana i teules. Junt amb altres dependències forma un clos al voltant d’un pati amb una gran bassa voltada d’arbres. Actualment esta abandonada i no es pot accedir.

Per a més informació podeu consultar a :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2017/03/masia-de-can-parellada.html

Can Parellada és una masia del municipi de Terrassa, protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia el Relat d’Avinyó

La masia el Relat està a 450 m al sud de Les Casetes de Relat d’Avinyò.

Us passo la seva historia :

  • La família Relat ha estat important des de finals del s XVIII, i fóu un segle més tard quan van anar adquirint un seguit de masies circumdades al voltant de Santa Eugènia de Relat.
  • Aquestes masies van ser molt reformades a principis del segle XX.

Conjunt de cinc edificis, el volum principal és un edifici de planta baixa i dos pisos amb una superfície aproximada de 570 m2, al costat hi té adossada una torre de planta baixa i tres pisos i a l’altra banda hi té adossada la casa dels masovers de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 405 m2.

La casa és feta amb maçoneria de pedra, parcialment arremolinada i amb la coberta de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. A la façana principal té un cos de tres galeries horitzontals a cada planta. L’acabat exterior de la casa dels masovers és arremolinada i pintada de color blanc.

Les obertures són amb pedra carejada, amb pedra sense carejar i amb rajoles ceràmiques. L’era es troba situada a dins la lliça, la meitat de la qual és de pedra natural. Al costat i al davant de la casa hi ha quatre edificis complementaris, coberts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Marc Cucurella Pinilla

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Palet de la Quadra de Vallparadís(Vallès Occidental)

Can Palet de la Quadra de Vallparadís, o Can Palet de la Quadra, és una masia  situada en l’Avinguda de les Glòries Catalanes, 119-121 de Terrassa.

Us passo la seva historia:

  • Originària del segle XIII, està situada més a l’est del barri, fora dels seus límits administratius, dins el polígon industrial de Can Palet.
  • L’apel•latiu «de la Quadra» fa referència a la quadra de Vallparadís, que era on s’aixecava la masia i els seus terrenys.
  • Va donar nom al barri de Can Palet, al sud-est de la ciutat.
  • Actualment allotja un restaurant.
Domènec Ferran i Gomez – A. Moro 1983 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una antiga masia molt transformada, amb construccions auxiliars als voltants. Presenta una àmplia zona enjardinada. Tot el conjunt està tancat amb un filat. És situada damunt un petit turó i restà aïllada de la zona industrial i del barri que prengué el nom de la masia.

El cos principal presenta planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia, amb portal adovellat i rellotge de sol. Les parets són arrebossades. La coberta és a doble vessant, sota la qual es desenvolupen unes àmplies golfes.

Domènec Ferran i Gomez – A. Moro 1983 / Generalitat de Catalunya

Entre les construccions auxiliars destaca una torre d’aigües de factura moderna.

Can Palet de la Quadra de Vallparadís, o Can Palet de la Quadra, està protegida com a bé cultural d’interès local.

Fotografia : Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Masia de can Robert de Matadepera (Vallès Occidental)

El seu accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, abans d’arribar a la Torre de l’Àngel, a mà dreta de la carretera ha un aparcament i on comença un camí que travessa la riera de les Arenes, cal seguir sempre el camí principal, fins l’aparcament de can Can Robert, a poca distancia esta aquest antic Mas.

Masia situada a la cota 650, als peus dels Cingles de Cavalls, a tocar de la Riera de les Arenes. I com totes les masies d’aquests verals es troba closa, no per un mur circumdant, però sí pels cossos que la configuren.

És envoltada d’un barri que conserva un portal amb un arc rebaixat de maons.

Sembla que el nom actual no es documenta fins el segle XVIII i no es coneix el nom anterior.

És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El vèrtex del carener de la teulada és coronat  per un petit pinacle amb forma de creuer.

Presenta un interessant finestral de pedra amb arc pla i llinda decorada, també replanell motllurat.

També hi observem elements constructius arcaics com el desaigua de la façana de ponent.

S’intueix la boca d’un forn de pa. Destaca l’era, davant la façana de migdia.

Es troba deshabitada i abandonada des de fa molt de temps.

Teulades ensorrades, la vegetació creix sense control. Ha calgut posat una tanca de filat per evitar accidents de possibles curiosos.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Can Xixiol o casa gran del Bori de Sant Boi de Llobregat

La Masia de Can Xixiol o casa gran del Bori  esta situada en la carretera de Sant Climent, 30 (Barri Marianao) de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia :

  • El segle XVII, el llinatge del Benviure emparentà amb els Boria i a poc a poc l’indret va ser conegut com el Bori.
  • El 1700 l’antiga construcció del Benviure va deixar de ser la residència principal del llinatge.
  • Sent Pere de Lacavalleria el senyor del Bori construí la Casa Gran del Bori, situada a la carretera de Sant Climent.
  • Durant un temps va ser una restaurant.

És un casal orientat a migdia, amb planta baixa i dos pisos, tres tramades i coberta a quatre aigües.

Cal remarcar la rotunditat de la planta quadrada i de les façanes, on destaca el portal adovellat amb pedra sorrenca tipus Montjuïc i les finestres amb brancals, escopidors i llindes del mateix material.

El ràfec de coberta és compost de sis nivells de rajola i teula cera mica que remata molt austerament la casa.

El segle XIX sofrí una gran reforma i és aleshores que s’afegeixen els balcons del cantó de llevant.

A la façana nord hi ha una galeria d’arcades de gran bellesa, protegida per una balustrada i composta per arcs rebaixats i columnes.

Mapa de patrimoni arquitectònic de Sant Boi de Llobregat    

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de Sant Andreu de Genescà de Gaià (Bages)

Sant Andreu de Genescà  s’arriba per la Ctra. de Navàs a Gaià, km 3,5 prop de la masia i granja de Genescà de Gaià.

Us passo la serva historia:

  • Sembla ser una construcció del s. XII o XIII.
  • Originàriament l’absis era semicircular i es desconeix per quin motiu i en quin moment es va canviar; tal vegada al segle XV.
Albert Benet i Clarà – 1981 / Generalitat de Catalunya

En l’actualitat és una església d’una sola nau sense absis i coberta a doble vessant.

Albert Benet i Clarà – 1981 / Generalitat de Catalunya

La porta de mig punt i amb grans dovelles s’obre a migdia.

A ponent, una obertura am forma de creu il·lumina la petita església i a llevant un petit campanar d’espadanya, d’una sola obertura corona l’església.

Viquipèdia

Al W porta tapiada i a llevant un mur sembla substituir el primer absis. Al centre de la volta sobre l’altar es conserva un vestigi minúscul d’una pintura amb data de 1793.

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Sant Andreu de Genescà és una església del municipi de Gaià (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural-Diba.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé i Altres

Masia de Solior de Bruguers en Gavà (Baix Llobregat)

La Masia de Solior de Bruguers està al costa de la carretera de Gavà a Begues, BV – 2041 en el Km 4, 600, a prop de l’ermita de Bruguers de Gavà.

Un cartell a la paret de la façana d’edifici, ens indica que va ser construïda la masia en 1654.

Cal destacar dos pous, un de vent  a un costat de la masia,

I l’altre molt ben conservat amb 4 pedestals de ferro on en el centre es posava la corriola i la corda amb una galleda per pujar l’aigua,

i tancat per una tapa de ferro rodona per evitar algun accident.

Actualment la Masia Solior es un restaurant ubicat al peu del castell de Erampunyà amb vistes del mar

i del Parc Natural del Garraf.

Lloc ideal per fer un àpat en família i/o amics, bodes o altres celebracions.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Sant Iscle de Sant Fruitós de Bages (Bages)

Mas de Sant Iscle de Bages és un poble rural de masies disperses del terme municipal de Sant Fruitós de Bages.

L’església, el mas i altres cases de Sant Iscle formen un petit nucli, a l’extrem NW del terme de Sant Fruitós,

entre la carretera i la via del tren de Manresa a Santpedor, a tocar de la urbanització de la Pineda de Bages.

El mas, al bell mig del Pla de Bages, està en una situació que va ser estratègica durant molts anys,

actualment  en l’encreuament de l’Eix Transversal (C-25) i el camí reial Barcelona-Cardona.

per allà passa el Camí Ral que va de Barcelona a Cardona, i també la Sèquia, que porta l’aigua de Balsareny a Manresa.

La història del Mas de Sant Iscle es remunta fins a l’any 950, època en què es funda el monestir de Sant Benet de Bages.

La propietat cultiva la vinya, ha estat una constant en aquest indret i encara actualment existeix un celler d’elaboració de vins i cava.

Dins la propietat hi ha l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria.

També hi ha un Celler i un destacat restaurant i berenador,

on sobre tot es reuneixen els festius, senderistes, ciclistes, famílies es reuneixen per gaudir de bons àpats.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero