Antiga masia casa Bru de Teià

Avui us presento dos articles

Casa Bru es en el Torrent de Casa Bru, 9, esta situat en la part antiga de Teià .

Us passo la seva historia:

  • La part més primitiva de la masia correspon a la torre de l’angle SE, que en part data del segle X.
  • Els altres elements de la casa ja són dels segles XV, XVII i XX.
  • A finals del segle XV i principis del XVI els Bru, ja propietaris de la casa per enllaç amb els Roudors, incorporen un cos central a la torre.
  • Al segle XVII els Bru enllacen per matrimoni amb els Fiveller i al segle XIX amb els Martorell, actuals propietaris de la casa.
  • A la part posterior de la casa destaca una finestra d’estil goticitzant que conserva una llinda del segle XVI.
  • Els brancals són de factura recent i corresponen a un estil “revival” neogòtic.
  • Una nova construcció va ser edificada vers l’any1960.
  • Compta amb un important arxiu històric privat.

Edifici format fonamentalment per un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants, amb una torre també de planta quadrada col·locada a l’extrem dret de la façana i coronada per merlets.

Consta de planta baixa i dos pisos, encara que la seva distribució interna és de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb un cos transversal a la part posterior, antigament destinat a celler.

Destaquen les proporcions del cos central de l’entrada de la casa, amb l’escala al fons i les grans arcades adovellades en pedra, tant de l’antiga cuina com de l’antic celler.

A la façana destaca el portal d’arc de mig punt dovellat, un matacà a les golfes i l’escut dels Lapilla.

Les finestres són totes estructurades amb llindes i brancals de carreus de pedra.

D’estil goticista, formada per una llinda monolítica treballada amb traceria, obra del segle XVI. Els extrems de les petites arcuacions mostren quatre caps humans esculpits.

Els brancals també són de pedra tallada i, a l’alçada de les impostes, mostren uns rostres i uns elements vegetals esculpits.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Adossat al sector lateral esquerre i posterior de l’antiga casa Bru hi ha una construcció posterior d’estructura irregular, que en alguns casos recobreix exteriorment antigues estructures i en d’altres crea espais actualment inútils, com ara un pati d’armes que no s’utilitza.

S’ha intentat reconstruir d’una manera un tant “kitsch” la típica estructura d’un castell medieval coronat amb merlets de pedra picada i de secció quadrangular.

Hi ha una petita capella coronada amb una espadanya per a la campana i dues petites torretes cobertes amb una teulada de quatre vessants, una a cada banda de la teulada. La façana està formada per una petita rosassa amb vitralls emplomats (nous) i el portal gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres rectangulars a mitjana alçada. Realitzada en pedra. Hi ha una imatge de Sant Andreu provinent de la Torre Tavernera.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Encarregada per Francesc Bru a Esteve Pasquet, mestre de Cases de Sant Pere de Premià, el 1612.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Casa Bru és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era la masia de Ca l’Alegre de Baix de Barcelona?

Avui us presento dos articles

Buscant documentació sobre el naixement de la vila de Gràcia, m’he pogut assabentar que va haver una important masia on ara es la Plaça de Lesseps.

El seu nou era ca l’Alegre de Baix, documentada sobre el segle XVII, podria ser que s’hagués aixecat en el lloc on havia estat el Mas Pla de Cassoles.

Ca l’Alegre de Baix, tenia en aquell moments moltes terres que cultivava i animals de granja.

Per el que sembla disposava de diverses  basses i alguna font o mina…, axo feia que poguessin fer una bona horta.

Al costat del Mas, tenia una petita capella d’estil renaixentista; ens consta que va ser derruïda en l’any 1934.

A prop del Mas, es va construir el convent dels carmelites descalços, que avui ja no en queda res i en l’any 1688  l’església de Santa Maria de Gràcia i Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets.

Però, com el temps passa, i Gràcia va creixa amb la construcció de cases, mes tarda camins i carrers pel pas de carros, pocs anys mes tard el tramvia,

i va creixa en els anys la flota de cotxes… va ser imparable…

Axó va dur la decisió en l’any 1958 que l’ajuntament enderroques el que quedava de la finca i del mas de Ca l’Alegre de Baix, passant a ser la Plaça Lesseps, sols com a humil testimoni quedaren les tres palmeres d’aquell Mas formant part dels jardins de la nova plaça.

En aquest enllaç, veureu pas per pas com es va anar dibuixant la plaça de Lesseps:

https://www.labarcelonadeantes.com/lesseps.html

Us passo un enllaç on podreu veure la comparació fotogràfica de masies i cases antigues de Gràcia i com esta actualment :

https://docplayer.es/93317428-Masia-ca-l-alegre-de-baix-placa-lesseps.html

 

Recull de dades : Arxiu Municipal del Districte de Gràcia de Barcelona

Adaptació al Text i algunes imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’antiga Masia de la Casa de Guanta o Castellet de Guanta de Sentmenat

Avui us presento dos articles

No hi ha que confondre amb el Castell de Guanta, que estan situades les seves restes en el Turó del Corb,

(*) en diversos escrits es troba una considerable confusió entre la casa de Guanta i el castell de Guanta o del Moro.

La Casa de Guanta és d’abans del segle XV.  la documentació sobre l’existència d’aquesta masia hi ha notícies dels llinatges Guanta i Castellet de Guanta des del segle XIII.

La casa esta a dalt d’una gran roca, segons es creu, es va construir sobre les parets d’una masia més antiga.

Part de les pedres de l’edifici antic van ser reaprofitades en el nou.

Es indiscutible que disposa d’una gran vista de la vall amb bosc de pins, cal destacar que quant plou molt cau al vuit un salt d’aigua important.

Entre la casa i la pista dins de la finca, hi ha una Bar – Restaurant amb una cuina destacada.

(*) El Castell de Guanta

Molt a prop hi ha el castell de Guanta, també anomenat castell de Moro, es creu que podria datar de l’any 1012. És una fortalesa documentada en el 1113 per la família Montcada. Actualment el castell està en ruïnes, i és pràcticament impossible determinar quina hauria estat la seva extensió. Només es conserven dos murs paral·lels, amb restes d’un mur transversal que els unia. L’orientació dels murs és E-O i estan separats per uns 4 m. Presenten un aparell format per pedres lligades amb morter de calç disposades en filades irregulars.

Pere Catalá i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

El Castell de Guanta és un castell medieval del municipi de Sentmenat declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Sant Oleguer de Sabadell

Avui us presento dos articles

La masia de  Sant Oleguer esta situada en el carrer d’Osaka, 10 amb el carrer d’Alcoi de Sabadell.

Imatge Google

Us passo la seva historia :

  • L’any 1277 aquest mas era anomenat Auleguer, al segle XIV formava part de les restes del Mas Verger, que s’estenien vers el sud-est del terme sabadellenc i que també incloïen el molí del mateix nom.
  • En el segle XVII, l’Oleguer era propietat de Pau Feu, on fou en aquest temps que el mas passà a anomenar-se Sant Oleguer, doncs es deia que aquest Sant bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona reconquerida, durant la seva estada en aquestes terres, residí en aquesta pagesia.
  • Segons textos de Bosch i Cardellach al segle XVIII s’hi fabricava paper en el molí.
  • El 1792 es facultà al propietari per fer servir les aigües de la séquia Monar, però aquestes no foren suficients.
  • El 1833 es convingué en obrir una nova séquia fins al molí de les Tres Creus.
  • També es van utilitzar les aigües dels torrents Gambús i Verger, i de la séquia del Molí d’en Gall.
  • A mitjans de segle XIX fou rentador de llana.
  • Vers l’any 1885 s’hi establí una fàbrica de paper de cartró i d’estrassa.
  • Els fulls es posaven a assecar en els dos cossos de porxades i en un paratge proper, conegut per Pla dels Cartrons.
  • La Masia de Sant Oleguer des del 1977 és la seu de l’entitat cultural i esportiva Club Falcons.

Giménez i Ruiz, Maria Empar 1983

Masia de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants que donen aigües a les façanes laterals. La pedra utilitzada en la seva construcció era de la vella pedrera de Sant Oleguer. Les dovelles del portal d’accés i els arcs de les finestres són de grossos maons de terra cuita.

Ajuntament de Sabadell

Sobre la masia sobresurt una estructura a un vessant.

Ajuntament de Sabadell

Durant els anys 60 va ser objecte de diverses reformes, amb l’obertura de noves finestres a les façanes, com les bessones amb arc de sobre el portal i convertint l’era de davant en un jardí esglaonat.

Molí de Sant Oleguer

La Masia de Sant Oleguer és un monument del municipi de Sabadell protegit com a bé cultural d’interès local.

Viquipèdia

 

Recull de dades : Viquipèdia,  Ajuntament de Sabadell

Adaptació del Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Ajuntament de Sabadell i Google

Can Delme de Sant Antoni de Vilamajor

Avui us presento dos articles

L’antiga masia de Can Delme esta situada en la Plaça de la Vila, 1 de Sant Antoni de Vilamajor.

Es tracta d’una antiga casa de pagès formada per diferents edificacions i espais. Destaquen els elements de la façana nord que ajuden a conformar l’aspecte de la plaça de la Vila.

L’edificació principal es compon de planta baixa i dos plantes pis amb coberta a dues aigües amb un interessant ràfec.

La façana està ordenada per tres eixos verticals i destaca el contrast entre el mur llis i el balcó corregut de la primera planta, entre les dues finestres podem veure un rellotge de sol que era pintat i està molt desdibuixat.

Entre les diferents dependències destaca la destinada a ferreria, una de les més antigues de la comarca i l’antiga era.

Can Delme és una antiga masia de Sant Antoni de Vilamajor protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia can Diví de l’Ametlla del Vallès

Avui us presento dos articles

Can Diví del Sot és una masia històrica de l’Ametlla del Vallès documentada el 1307 amb el nom de Mas Canal, denominació que canvià posteriorment a Can Daví i Canal, al segle XIX a Can Daví del Sot i, actualment Can Diví.

Està situada al sud del terme municipal de l’Ametlla del Vallès, a la plana vallesana entre Can Camp, Can Draper i Can Plantada.

És a la dreta del torrent de Can Reixac.

L’aspecte actual ajunta dos cossos: l’antiga masia i una ampliació de finals del segle XIX, quan es va construir una casa senyorial d’estiueig amb la torre per a vigilar els treballadors de la propietat.

Està envoltada d’una urbanització del mateix nom, construïda als anys 80.

i actualment integrada a la trama urbana de l’Ametlla del Vallès.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Masia de Casa Palet de Rubí

Avui us presento dos articles

Casa Palet està en la Plaça de Doctor Guardiet amb carrer de Terrassa, de Rubí (Vallès Occidental).

Us passo la seva historia :

  • Al voltant del 1700 la família Palet va comprar la casa que pertanyia als monjos del monestir de Sant Cugat i van pagar durant un temps determinat el cens al monestir.
  • Antigament, la masia estava formada per grans terrenys d’horta.
  • En l’última reforma del segle XX, es van trobar unes pedres inscrites amb la data de 1561.
  • Un antic membre dels Palet, Josep Palet i Ribas va participar en el moviment de 1868 i més tard, va acollir a casa seva a Alejandro Lerroux.
  • Havia estat l’antiga rectoria.

És una casa molt reformada que ha perdut la seva estructura original. Només conserva el portal d’entrada adovellat de punt rodó i dues finestres gòtiques on apareix la data de 1616.

Gemma Estarda i Pinell – Any 1982 / Generalitat de Catalunya

La façana està arrebossada i a l’interior es conserva un envà de pedra de l’època que la casa pertanyia al monestir de Sant Cugat.

La Casa Palet és un edifici del municipi de Rubí protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Vilar de Sabadell

Avui us presento dos articles

Can Vilar o can Vilà de Jonqueres, és una masia situada a peu del camí de Sabadell a Castellar del Vallès passant per Togores, dins del municipi de Sabadell, i dins d’una zona de bosc.

Us passo la seva historia :

  • Sobre aquesta masia hi ha la hipòtesi de si pertanyia al fogar de Togores Sobiranes.
  • Els Vilar ja eren establerts a les seves terres al segle XV, segons constava en uns vells pergamins avui desapareguts.
  • Aquestes terres comprenien boscos de part dels termes de Sabadell i part del de Castellar del Vallès.
  • Els Vilar exerciren, en diferents ocasions, el càrrec de regidors per la part forana de Sant Pere de Terrassa.
  • Les extenses vinyes de Can Vilar sofriren la plaga de la fil-loxera a les darreries del segle XIX, i al seu lloc s’hi plantaren pins.

Masia de planta baixa, pis i golfa. A l’interior la cuina presenta una àmplia llar de foc. A l’aigüera hi ha majòliques del segle XVIII. Al fons hi ha cellers amb gruta. Té una àmplia façana i coberta a dues vessants. Darrere del cos principal hi ha l’annex d’un cos transversal. A l’angle nord-oest s’alça una edificació quadrada que podria ser una torre de defensa no acabada i que fou perforada amb finestres d’obra.

A ponent hi ha un porxo sostingut per una petita columna. Les arestes de l’edificació són carreus de pedra i els murs també, fins més amunt de la porta, després se segueix de tàpia.

Té un balcó amb una reixa que tanca completament la galeria per les tres dimensions.

Hi ha tres finestres renaixentistes amb l’anagrama “IHS” dins d’un escut, les espitlleres i festejadors corresponents, una finestra gòtica i un rellotge de sol.

Can Vilar és una masia de Sabadell protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text : Ramon Solé

Masia de Can Colomer de Llinars del Vallès

Avui us presento dos articles

Per arribar a Can Colomer, podem sortir des de Llinars del Vallès per carrer Via Romana,  en uns minuts és fa un camí ample de terra, tot passant per sota del pont del tren arribarem a una cruïlla de camins,

seguirem tot recta i al poc, veurem tant la majestuosa casa com el roure al seu costat.

Sobre la porta d’entrada de ferro , hi ha escrit el com de can Colomer, també hi ha una torre de planta baixa en cada costat que disposa de pis i golfes, amb dues finestres de mig punt a la part baixa, totes amb l’emmarcament de totxo.

De fet, Can Colomer  esta dins i al fondo, per tant cal creuar el gran pati interior, fins la porta a la casa principal.

Al costat esquer de la façana i a l’altura del primer pis, hi trobem un rellotge de sol molt senzill.

En llinda d’una porta d’un edifici secundari  podem  llegir,

“ AVE MARIA SIN PECADO CON SEBIDA 1683”,  aquesta data podria ser de l’ampliació de la finca, axó ens fa dir que la masia seria molt mes antiga.

A la llarg dels segles a sigut una de les masies amb mes terreny agrícola i ramader de Llinars del Vallès.

Text i Fotografies : Ramon Solé  – Arxiu Rasola

 

Cal Músic d’Alella

Avui us presento dos articles

Cal Músic d’Alella esta situat en el passatge cal Músic que dona a la carretera BP-5002, al pas per Alella.

Casa no massa gran que en fa recordar a una masia, situada dins del casc urbà antic d’Alella.

Es al final del passatge, edifici arreglat i ven conservat, a dalt hi ha el nom de la casa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé