Masia de can Montllor de Terrassa

La masia de can Montllor , esta situada molt a prop de la Ctra. C-1415a de Terrassa a Castellar, km 18,8, a 150 m. prop del paratge i barri de la Grípia de Terrassa .

Aquesta antiga i reformada masia, ja existia en el segle XII i era conegut com el Mas Isarn.

Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants.

La façana principal, de composició simètrica i clàssica, és perpendicular al carener i està orientada a migdia.

Planta baixa amb portal d’accés cobert per un atri d’entrada, que a la vegada fa de suport del balcó del primer pis mitjançant columnes de maó.

Al primer pis s’obren balcons d’idèntiques proporcions. A les golfes s’obren tres finestres centrades i dues laterals segons el ritme vertical de forats.

Tota la façana està delimitada per línies d’imposta i lesenes verticals que mostren els tres cossos estructurals de l’edifici.

Tractament de la façana amb relleus de maó vist a totes les obertures, motllures de ciment amb línies d’imposta i lesenes, i la resta estucat de color clar. Hi ha altres dependències afegides al costat.

Actualment esta en un estat d’abandó al haber-se tancat com a Restaurant fa uns quant anys.

Us passo l’enllaç del Blog de Joaquim Verdaguer de Terrassa on podeu consultar i veureu mes dades de molt d’interès sobre aquest Mas de can Montllor :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/10/masia-de-can-montllor.html

Can Montllor és una masia que esta protegida com a bé cultural d’interès local de Terrassa.

 

Recull de dades : Viquipèdia i del blog de Joaquim Verdaguer de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de Can Falguera en Les Fonts de Terrassa

La masia de Can Falguera és ubicada en la Plaça Gran, les Fonts de Terrassa,  al sud de la ciutat, dalt d’un turó, enmig de la urbanització de les Fonts.

Us passo la seva historia :

  • És una masia originària del segle XV, època en què era coneguda com el mas de la Font del Riu-sec.
  • L’any 1616, per enllaç matrimonial de la pubilla del mas, va passar a ser propietat de la família Falguera de Plegamans.
  • Sgons dades, era una explotació agrícola i ramadera important, la que al cens del 1832 hi consta que hi vivien 19 persones.
  • A la dècada del 1920, a causa de la riquesa de les aigües de la rodalia, molts industrials terrassencs hi van establir una segona residencia i així es va començar a construir al seu voltant la urbanització de les Fonts,
  • en terrenys que la Societat Ribes i Cia. va comprar al voltant precisament de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril, i més endavant en terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet.
  • D’aquesta època és la reconversió del mas en hostal, quan se’n va transformar completament l’interior per adaptar-lo als nous usos, tant a la planta baixa com al primer pis.

Fotografia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i graner. La coberta és a dos vessants i hi ha una torre de defensa incorporada, d’una planta més d’alçada i amb coberta a quatre vessants.

La façana de ponent és de composició irregular i conté un portal en arc de mig punt, adovellat, finestres amb brancals i llindes de pedra, i obertura superior en forma de galeria.

La façana principal, d’accés a llevant, paral·lela al carener, és de composició irregular i conté un portal d’arc de mig punt adovellat.

porta de carros o cotxes

A la façana de la torre apareixen dues finestres filigranades. Tota aquesta façana s’obre damunt d’una era o mirador, actualment urbanitzada entorn de la plaça Gran de les Fonts.

La façana presenta estuc de color blanc i està acabada amb una cornisa de rajola amb tortugada ceràmica.

Al costat té adossada una capella consagrada a la Mare de Déu del Roser.

Actualment la masia està en desús i en procés de degradació.

Us passo aquest enllaç sobre la masia de can Falguera que crec que es molt interessant :

https://www.facebook.com/can.falguera/posts/1871285986427417/

Can Falguera és una masia del terme de Terrassa protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : Can Bertran d’Alella

Aquesta setmana l’hem dedicat  a Torres i Cases senyorials !

Can Bertran o Villa Bertran, esta situada en l’Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 15 d’Alella.

En els terrenys d’aquesta finca havia estat  la masia de Mas Sayol, estem parlant del segle XVI.

A la fi del segle XIX es va construir l’actual torre Can Bertran, era un habitatge d’estiueig.

Té planta quadrada i coberta a quatre vessants amb una torratxa central que fa de llanterna. Les façanes s’ornamenten amb mènsules i llindes esculpides dins un estil general de caràcter eclèctic.

Us passo detallada informació de la Web de les casesd’alella.cat :

http://lescasesdalella.cat/casa/4182/can-bertran/historia

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Po Cardona de Sant Joan Despí

La masia de Can Po Cardona està situada en el Camí del Mig, disseminat , 54 amb el carrer de la Creu d’en Muntaner de Sant Joan Despí.

Us passo la seva història :

  • La masia data del 1750.
  • Comprada per Josep Cardona, masover de la finca quan era propietat de la família Manso-Vidal, l’any 1850, en subhasta pública.
  • Agafà el nom del masover pel diminutiu de Josep, Josepó i d’aquí l’abreviació familiar de “Po”.
  • El promotor de les obres de remodelació del 1927, fou Miquel Cardona Duran.
  • La data de la petició de la llicència municipal d’obres és el 19 de juliol de 1927.

Fotografia Generalitat de Catalunya

Es reformà a la façana, es construí una escala interior rematada per una torre i es completà la part lateral dreta.

La línia de la façana principal es repeteix al darrere, la qual gaudeix de la mateixa línia harmònica i de disseny que l’esmentada.

Els laterals estan formants per dos cossos afegits al cos principal i que són voltats per galeries arcades, que si bé el nivell d’alçada el tenen a mitja línia del cos principal, segueixen les línies harmòniques de l’edificació.

Hi ha magnífics esgrafiats amb gust iconogràfic que varia, perquè a la façana principal, que hom suposa la més antiga, hi trobem temes populars com les estacions de l’any i en canvi, per exemple en el lateral dret que és de nova planta, de l’any 1927,

hi trobem preferències intel·lectuals i el que hi ha representat són personatges de la vida pública catalana, com diversos músics famosos, al costat d’instruments musicals, i a personatges públics catalans com Cambó, Guimerà o Mossèn Cinto.

La masia de Can Po Cardona esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia, Ajuntament de Sant Joan Despí i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia antiga : Generalitat de Catalunya

Masia El Saiol de Moià

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

La masia El Saiol, està en el carrer del Saiol amb el carrer Mn. Josep Passerissa, a 2 km al sud-oest del centre de Moià.

Us passo la seva historia :

  • Edifici del segle XVI que segons alguns fou palau d’esbarjo dels comtes de Barcelona, i segons altres versions “era la casa-habitació d’un empleat dels comtes i després dels reis d’Aragó”.
  • Se’l coneix també, com El Saiol Comtal.
  • En el 1819 la “reverenada comunitat” (comunitat de presbíters) de Moià comprà aquesta finca.
  • Actualment aquest casal és utilitzat com a casa de colònies.

Masia El Saiol, és encarada al llevant. El parament és de pedra, presentant diverses obertures en les que podem veure fins treballs escultòrics.

L’accés es fa a través d’un arc de mig punt de grans dovelles de pedra. Destaca la seva part central damunt de l’eix de l’arc d’accés. Així mateix, hi ha, al costat sud, una altra torre un xic més baixa que l’anterior, també de planta quadrada. La coberta del conjunt és de teula a un vessant.

El Saiol és una masia del municipi de Moià declarada bé cultural d’interès nacional.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text i Fotografies : Generalitat de Catalunya i Ramon Solé – Arxiu Rasola

Castell de Mogoda – Masia fortificada de Santa Perpètua de Mogoda

El Castell de Mogoda – Masia fortificada està en el carrer de la Mogoda, en al barri de La Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda. Concretament al sud-est del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de la RENFE.de Granollers del Vallès a Martorell.

Us passo la seva destacada historia :

  • L’origen del Castell és als segles XII – XIII.
  • Actualment, el conjunt del castell està format per la masia fortificada (dels segles XII-XIII), la capella (del XIV) –que compta amb una façana que fou reformada el 1739-, les cavallerisses (del 1730) i l’edifici residencial, de dues plantes, construït l’any 1737 i reformat el 1859
  • El castell i la capella foren construïts pels senyors de Mogoda. El 1278 passà de mans de Jaume de Sant Martí a la família Sant Vicenç, senyors de Cabanyes, que l’any 1343 van obtenir del rei Pere el Cerimoniós la baronia de Mogoda.
  • L’any 1356, en temps de Berenguer de Sant Vicenç, fou assaltat i incendiat per les tropes de la ciutat de Barcelona que veia amb recel tenir un poder feudal tan a prop. Aquest, en el seu testament, deixà el castell i les seves terres a la Pia Almoina de Barcelona en herència.
  • Més tard, el 1434, tot el conjunt, integrat per més de 300 Ha –juntament amb els seus drets feudals-, fou adquirit per la Cartoixa de Montalegre que n’exercí l’explotació agrícola.
  • Arran d’una desamortització, al segle XIX passà a ser propietat del Marquès de Comillas i, més tard, del seu hereu el comte de Güell.
  • Durant la Guerra Civil, la Generalitat el confiscà. Més tard passà a mans de l’estat i, finalment, de la Generalitat que la gestiona a través de l’Institut Català del Sòl.

Aquesta antiga masia fortificada té tres plantes; la part més antiga té elements romànics, i la més nova, gòtics, entre els quals algunes finestres del segle XV.

La torra que s’alça al mig de les edificacions possiblement fos, inicialment, una talaia de sentinella. Perpendicularment a la torre i a la capella hi ha l’edifici residencial, el palau de l’any 1737, de planta rectangular i de dos pisos d’alçada, que va ser reformat l’any 1859 amb estil modernista.

A l’exterior hi ha el conjunt de les cases dels treballadors de les propietats del castell, construïdes a finals del segle XIX, i disposades en rengleres formant una L on viuen unes 200 persones. Cada casa té el seu petit hort. Aquests i els jardins senyorials són els únics que en resten.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Deu de Sabadell

Can Deu és una masia del rodal de Sabadell, situada  al carrer de la Prada, s/n,  al nord-est del terme municipal, al capdavall del bosc de Can Deu.

Dóna nom al barri de Can Deu de Sabadell, que hi ha just a tocar.

Us passo un enllaç sobre la creació del Barri a partir de la masia de can Deu, publicat el 6 de maig de 2018 en isabadell.cat i escrit per Antonio Santamaria periodista i escriptor:

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/construccion-can-deu/

Us passo la seva historia :

  • Antigament aquesta propietat es coneixia per mas Sallent, documentat des de la primeria del segle XI.
  • El mas Sallent va tenir un període d’expansió entre els segles XIV i XVI.
  • Però al començament del XVI aquesta bonança s’estroncà. La mort prematura dels hereus per causa de la pesta va deixar la casa en una situació crítica. Hi quedà només una filla, Isabel, que es casà amb Jaume Deu, de Sant Feliu de Codines.
  • El 1637 la propietat ja apareix amb el nom de Can Deu.
  • La filla del matrimoni, Isabel Deu i Sallent, l’any 1673 hagué de vendre el mas i el molí d’en Sallent a Josep de Ferrer i Vinyals de la Torre, noble barceloní, “oïdor” de la Reial Audiència de Catalunya.
  • El fill d’aquest, Manuel de Ferrer i Sitges, amplià la propietat, tot i que pel fet de ser austriacista va veure segrestats els seus béns per ordre del rei borbó Felip V de Castella.
  • L’any 1776 Can Deu era venut en encant públic per voluntat de la propietària, Mariana de Ferrer.
  • La compradora fou Anna Maria Derrer per 22.500 lliures catalanes. En mans de la nova propietària i dels seus descendents, els Amat –ascendents de Fèlix Amat de Palou– i els Mornau, es va construir un molí –el molí d’en Mornau–, s’amplià la casa i augmentaren els establiments de rabassa morta de vinya.
  • Comprada el 1964 per la Caixa de Sabadell, la masia és avui propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.

Durant anys va albergar un Museu d’Eines del Camp, reconvertit l’any 2000 en Museu de la Vida al Camp, que inclou una exposició d’eines dedicades al conreu del blat, de la vinya i de l’olivera i estances moblades i amb els estris de la vida quotidiana del món rural tradicional.

La masia avui també allotja el Centre d’Activitats Ambientals i té una finca de 86 ha, majoritàriament de bosc, que funciona com a parc periurbà.

Tots tres equipaments configuren l’Espai Natura Fundació Sabadell 1859.

Molí de vent

El casal molt reformat, està orientat a migdia, respon a una de les formes típiques de masia vallesana, amb teulada a dues vessants i porta adovellada. Construït amb tàpia i pedra, té baixos, pis i golfes, amb tres cossos a cada planta. A la part del darrere hi ha adossat, a manera d’ampliació, un cos modern que li dóna més profunditat.

El 1969, la Caixa d’Estalvis de Sabadell la va renovar i modificar força. Hi situà, per exemple, pedres amb inscripcions a les finestres, les quals no són originàries de la casa, sinó del Solà de Sant Esteve, masia de Santa Maria d’Oló.

Us passo informació per fer una visita guiada :

http://www.fundaciosabadell.cat/espai-natura/visita-can-deu-dinar-pages/

 

Recull de dades :  Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Masia de can Coll de Cerdanyola del Vallès

La masia de can Coll està ubicada en la carretera  BV-1415 de Cerdanyola a Horta, en el  Km.2 de Cerdanyola del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • Abans de1495 era coneguda com a Manso Portell, però en aquest any un fogatge ja parla d’una persona amb el cognom Coll com a propietari.
  • Al llarg dels segles posteriors, la masia creix i s’amplia diverses vegades, fins a la construcció de la capella adossada a la casa el 1845.
  • Al llarg del temps se li va afegir tot un seguit de cossos i dependències agrícoles ordenades al voltant d’un gran pati i, al segle XIX, la capella.
  • A l’exterior hi ha l’era, font i una bassa.
  • Tot i el pes de les activitats forestals, el conreu de la vinya i la producció de vi van ser les activitats agrícoles més importants que s’hi desenvolupaven.
  • La família Coll va ser molt influent a Cerdanyola.
  • Va ser adquirida l’any 1928, quasi en estat de ruïna, per Joan Serra Sian, que hi va fer grans obres i la va convertir en una explotació agrícola moderna.
  • El 1987, la finca és adquirida per la Corporació Metropolitana de Barcelona.
  • Un any després, es rehabilita una part de la masia i s’inaugura el Centre d’Educació Ambiental Can Coll.
  • Ha sigut reformada en diverses ocasions, la darrera el 1992.
  • Avui, a més de centre d’educació ambiental del Parc Natural de la Serra de Collserola, que acull escolars d’educació infantil, primària i grups d’Eso i Batxillerat, funciona també com a centre d’informació i acollida del Parc els diumenges.

Can Coll, és formada per un conjunt d’edificis de diverses èpoques i estils. L’edifici principal té planta baixa, un pis i golfes, amb coberta de teula a quatre vessants.

La façana principal, a migdia, és formada per dos cossos unificats d’estructura simètrica i dues construccions laterals afegides. El cos esquerre presenta una gran porta d’accés adovellada d’arc de mig punt; la resta d’obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra a la planta i al pis, i d’arc escarser a les golfes. El cos dret té la porta d’arc escarser, i la resta d’obertures són de la mateixa tipologia que les de la banda esquerra.

A la part davantera hi ha un altre edifici de maó, unit a la construcció principal per una tanca que delimita un gran pati. Aquest segon edifici s’obre al paisatge de Collserola mitjançant una gran terrassa amb columnes salomòniques de maó.

Algunes de les activitats que es desenvolupen són:

  • visites a la masia
  • exposició ‘L’home i el medi a Collserola’
  • audiovisuals
  • itineraris senyalitzats
  • visites guiades a la granja
  • observacions d’aus

Un lloc per passar-hi tot un matí amb la família i amics.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, can Coll i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé

Masia de Can Borrell de Sant Cugat del Vallès

La Masia de Can Borrell esta situat en el camí de Sant Medir, prop ctra. Cerdanyola-Valldaura, en el km 3, del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

En l’interior de la masia, figura la data de 1783 en una porta. Però es creu que hi hagué una casa en el mateix lloc, en segle XIII.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

La seva situació al final de la vall de Gausac pot venir del fet que en trobar-se a l’antic camí de Sant Cugat a Barcelona fos utilitzada com a posada.

Camí molt freqüentat, per anar al Monestir de Sant Cugat, i actualment per fer ruta d’excursionistes , BTT, a cavall.

És una masia de planta rectangular amb teulat a dues vessants i estructura formada per planta baixa, pis i golfes.

La seva estructura és molt simple, cal destacar una característica molt freqüent en les masies d’aquesta zona que és la d’obrir una petita galeria a la part destinada a les golfes. Simetria longitudinal de la porta d’entrada, la finestra central i les golfes.

La Masia de Can Borrell, des de fa dècades és un important Restaurant, amb bona cuina , acollidor i amb gent amable

.

La Masia de can Borrell és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès  que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Generalitat de Catalunya i Can Borrell

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé, arxiu Rasola i varis col·laboradors

Antiga masia de Cal Barquer d’Alella

La masia de Cal Barquer està ubicada en la plaça de l’Ajuntament, 7-9 d’Alella.

Us passo la seva historia :

  • La construcció potser dels segles XV o XVI.
  • La data que ofereix a la façana:”1774″, será d’alguna restauració realitzada.
  • Hi ha constancia escrita que Jaume Soler va ser el primer apotecari, cirurgià i barber d’ofici que va habitar la casa.
  • Joan Soler, nét de l’anterior i també apotecari, va vendre la casa i el negoci l’any 1659 a Lluís Arbues.
  • El fill i el nét d’aquest també van continuar amb l’ofici.
  • Tenim notícia que el 1785 hi vivia Jaume Carbí.
  • El 1833, Josep Segur, d’ofici barquer, va adquirir la propietat de la casa, i aquesta va prendre el nom de Cal Barquer.
  • Actualment es un petit Restaurant , on esmorzar, dinar, berenar o sopar, que dona gust anar-hi, podeu quedar

Us adjunto informació mes detallada de la seva historia, en aquest enllaç :

http://lescasesdalella.cat/casa/4186/cal-barquer/historia

La masia és coberta amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis, i unes golfes. La vessant esquerra de la teulada i de la casa és més llarga que la dreta i per tant més inclinada; d’aquesta manera es trenca l’eix de simetria. No queden restes de llindes i llindars de pedra, encara que possiblement n’hi havia hagut.

Externament, la planta baixa ha estat molt malmesa degut a les transformacions que ha sofert, amb la finalitat d’obrir noves portes per a comerços.

Pintat sobre la façana hi ha un rellotge de sol i la data “1774”.

Cal Barquer

Cal Barquer és un edifici d’Alella protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella, Viquipedia, Cases d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé