Masia de can Ganga de Tossa de Mar

La Masia de can Ganga, està situada en el carrer de Codolar, 4, està ubicat a llevant del barri de la Roqueta de Tossa de Mar

Carrer del poble antic de Tossa de Mar

Can Ganga , també va ser conegut per Can Leandro; es tracta d’un típic exemple de Masia fortificada del segle XVI construïda fora muralles, la qual consta de tres plantes i coberta d’una sola aigua de vessant a façana amb un ràfec de tres fileres: la primera de rajola plana, la segona i la tercera de teula.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa rep el nom de dos dels seus llogaters: Leandro Macaya Xiberta i una família el motiu de la qual era “Ganga”.
  • Es de les primeres cases construïdes fora del clos murallat. I
  • A la segona meitat del segle XVIII era propietat del patrici Tomàs Vidal i Rei, un dels primers “indianos” a enriquir-se mar enllà i en qui s’ha volgut trobar una descendència directa de Vitalis, el patrici romà de la vila dels Ametllers. Aquest fill de Tossa, que era tractat de “don” pels seus veïns, anà a Amèrica dues vegades i es convertí en el tossenc més ric. Tant, que la seva autoritat era superior a la del mateix batlle. Portava botons d’or als punys de les camises i a l’armilla, sivelles d’or a les sabates, lluïa xarrateres al vestit de cerimònia, corbatí i espasí amb guarniment i funda, tot d’or. Guardava rapè en capses d’or o d’argent, i eren de metall preciós també els guarniments dels seus cavalls.
  • És d’ell el llegat més gran que cap tossenc mai no hagi fet al seu poble: fundà l’Hospital dels pobres, que li va costar més de 17250 lliures.

La façana principal de Can Ganga, és la que dóna al carrer de la Roqueta i està estructurada internament basant-se en tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures, a destacar especialment el gran portal adovellat d’arc de mig punt amb unes dovelles de grans dimensions molt ben escairades.

En el primer pis o planta noble trobem tres obertures. La central, ubicada simètricament al portal d’entrada, és rectangular i està equipada amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Les dues impostes, estan ornades amb dos querubins respectivament.

Simultàniament aquesta finestra central es troba flanquejada per dues obertures – una per banda- les quals es troben en un estat avançat de deteriorament. La de la dreta és la que surt pitjor parada, com així ho evidencien tant els petits arcs lobulats com, sobretot, l’ampit.

El segon pis executaria les tasques d’altell. Simètricament al portal i a la finestra central, aflora de la façana una petita protuberància flanquejada per dues obertures -una per banda- les quals també es troben immerses en un estat avançat de corrupció i deteriorament. La de la dreta és una petita finestra amb dos arquets lobulats i un petit ocul en la llinda.

Actualment es seu del Museu etnogràfic de Tossa de Mar.

Can Ganga és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Masia de Can Bofí Vell de Badalona

La Masia de Can Bofí Vell  esta situada en la Travessera de Montigalà , per sobre el carrer Sant Fermí , situada molt a prop dels límits amb Sant Crist i Nova Lloreda.

Us passo la seva història :

  • La masia data dels segles XV-XVI, era la casa pairal de la família Busquets.
  • Durant els segles XVI-XVII, i també en menor mesura en el segle XVIII Badalona és víctima de la pirateria, i les masies es fortifiquen, com el cas de Can Bofí Vell.
  • Tanmateix, el sistema de masoveria s’imposà i els propietaris de la finca viuran normalment a Barcelona i, per tant, durant molts anys la masia estigué activa gràcies als masovers que se n’ocupaven. Aquesta situació durà fins als anys setanta del segle XX, en què deixaren d’habitar-hi a causa de l’afectació del Pla Parcial de Montigalà-Batllòria.
  • El Pla no es realitzà del tot en aquella època i la masia quedà envoltada pels dos vials de la travessera de Montigalà, deixant-la aïllada i, sobretot, abandonada sense habitants, provocant una total deixadesa que es veié agreujada pels actes de vandalisme i robatoris que la deixaren totalment en ruïnes, i sobrevisqueren només dos murs i la torre de defensa.
  • Aquesta situació es va mantenir fins al 2001, quan es va anunciar el projecte de restauració i rehabilitació de la masia a través del projecte de l’Insititut Municipal de Promoció de l’Ocupació en l’Escola Taller Torre de Defensa de Can Bofí Vell, per formar a joves.
  • L’any 2011 es va proposar que la masia fos un viver d’empreses, però el projecte no va fructificar
  • El 2015, l’ajuntament l’ha cedit a la Fundació Privada Llegat Roca i Pi, per a dos projectes adreçats a persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social.
  • Segons la llegenda, quan Cristòfor Colom, a la seva tornada de la descoberta d’Amèrica, anava en camí de ser rebut pels Reis Catòlics a Sant Jeroni de la Murtra, es diu que es va aturar a Can Bofí Vell a descansar-hi.

Segons la descripció feta per l’equip de treball de l’Ajuntament el 1980, Can Bofí Vell va ser una de les múltiples masies badalonines, de la mateixa manera que Can Canyadó, que va bastir una torre de defensa.

Aquest és el seu element més destacat, té tres pisos, i al pis superior exterior hi ha gàrgoles de canó als angles.

L’edifici en si tenia com a elements característics la porta dovellada, les finestres emmarcades en pedra amb espitlleres. Destacava també un rellotge de sol.

Com dèiem, la masia es convertí en un munt runes i es va perdre tota l’estructura, a excepció d’alguns elements. Amb el projecte de restauració i rehabilitació, a banda dels elements restants, bàsicament la torre i els seus adjacents, la masia ha estat refeta totalment, amb l’aparença que havia tingut antigament.

El Puntdiari, va fer un article del projecte  Angels d’insercvió Laboral en can Bofi Vell :

http://www.elpuntavui.cat/article/868191-can-bofi-vell-de-badalona-seu-del-projecte-angels-dinsercio-laboral-i-social.html

Can Bofí Vell és una masia i monument històric protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional del barri de Montigalà de Badalona.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Museu can Serra i Restaurant en Cornella de Llobregat

Avui destacaré una antiga masia molt a prop del centre històric de l’Hospitalet de Llobregat, La Masia de can Serra, que esta en el Municipi de Cornellà de Llobregat.

Esta situada entre el Passeig de la Campsa, 1  i cantonada amb la  Plaza Remunta de Cornellà  de Llobregat .

L’Edifici és una antiga casa de l’any 1672, te dos parts destacables El Museu Taller dels Serra i el seu Restaurant.

En el seu Blog, llegim :

“Els Serra, que cercaven establir el taller familiar, la van adquirir per utilitzar-la com a obrador a principis del s. XX. L’edifici és un exemple típic i ben conservat de masia catalana, l’ estructura de la qual s’ha conservat intacta fins avui. Al jardí s’hi van instal·lar els forns, la planta baixa es va utilitzar com a taller, la planta noble o primer pis com a habitatge i, finalment, la tercera planta, les golfes, amb el pas del temps també s’ha ocupat per a tasques de manufactura.

En l’espai actual d’exposició, la planta baixa s’ha destinat a explicar l’aportació de les tres generacions. A cada generació li correspon una sala diferent. Entrant a l’ala esquerra, se situa l’obra d’Antoni Serra i Fiter, iniciador del llinatge. La nau dreta està destinada als seus fills: Antoni, Josep i Enric Serra i Abella; la part central es reserva a Jordi Serra i Moragas i com a espai d’exposicions temporals. La sala noble, a la primera planta, conserva gairebé intactes les referències de l’habitatge original. “

El Museu Taller dels Serra es pot ser visitat prèvia sol·licitud, és fan visites guiades.

En quan al Restaurant us passo un enllaç per si voleu fer consulta :

https://www.masiamuseuserra.com/gastronomia/

I també :

https://bacoyboca.com/la-bodegueta-del-museu/

En 1990 es va portat a terme el Museo una vegada realitzada una important  restauració integral de l’edifici.

 

 

Recull de dades : Museu Taller dels Serra i Propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Borrell de Mollet del Vallès

La Masia de Can Borrell està situada al barri de Can Borrell, entre l’avinguda de Rívoli, la rambla de Salvador Espriu, el carrer de Jaume Coll i el carrer de Francesc Layret a Mollet del Vallès.

Us passo les dades que es te constància d’aquesta antiga i única masia fortificada que es conserva al municipi :

  • Datada en el segle XIV.
  • Però la seva imatge actual es deu a la reforma que patí en els segles XVI i XVII.
  • El seu ús original era d’una masia, habitatge amb dependències pel treball del camp.
  • El Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Mollet del Vallès, aprovat provisionalment el 1984 la incorporava com un element a protegir.

És una masia de planta baixa i pis, de tipus basilical, amb torre i cos lateral adossats.

S’accedeix a la casa per un portal adovellat de mig punt situat a l’eix central de la façana.

Al pis hi havia els dormitoris i les golfes a les parts més baixes.

L’estructura de l’edifici està formada per murs de càrrega de paredat comú.

El sostre està construït amb bigues i costelles de formigó.

La coberta, a dues vessants amb carener central perpendicular a la façana,

està feta amb bigues, cabirons de fusta i teula àrab a l’exterior.

Conserva un paviment de lloses de pedra a la planta baixa i elements constructius i decoratius notables a la façana principal.

Destaca la torre, de planta quadrada, amb planta baixa i tres pisos, coberta també amb teula àrab.

El projecte va conservar l’antiga masia del segle XIII, avui reconvertida en un centre cívic municipal, un antic pilar de pedra del paller,

el pou i l’antiga bassa de reg , actualment un parterre de gespa.

Can Borrell és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Mollet del Vallès.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga masia de Can Carrencà de Canovelles

L’Antiga masia de Can Carrencà, està situada al costat de la carretera  a Caldes des de Canovelles, a l’altre costat de la barriada que porta  el mateix nom.

Antigament s’arribava a l’antiga casa de pagès pet un camí  propi de Can Carrencà, on ara hi ha un Parc i la seva font.

També, es va conèixer com la Torre de les Àguiles, perquè a l’entrada de la carretera de Caldes hi havia dues grans àguiles metàl·liques.

Realment de la masia queda poc, va tindre una gran remodelació estructural, convertint-se en una edifici que ens recorda a una fortificació, en cada cantonada te una garita de guaita, i una torra en la seva cara de davant.

Tenia molta terra de conreu, que encara queda en part en el seus voltants, sense ser cultivada.

 

Actualment, aquesta casa està tancada , les portes i finestres segellades per evitar que es converteixi en un edifici “Okupa”, per tant, no està habitada.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Canovelles i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia can Masdéu de Barcelona

La Masia can  Masdéu, està situada a la carretera Alta de Roquetes al costat de l’antic camí de Sant Iscle propietat del l’Hospital de Sant Pau.

Us passo dades de la seva historia :

  • Can Masdéu és una masia documentada des de l’edat mitjana construïda sobre una antiga domus romana, algunes de quines restes encara es conserven.
  • El nom pel qual es coneix correspon al del propietari que tingué durant la segona meitat del segle XVII, Enric Masdéu i Farrera.
  • L’aspecte que presenta avui dia és fruït d’una reforma important que es va fer sobre l’antiga masia al segle XIX.
  • A principis del XX va ser adjudicada por subhasta al Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, que la utilitzar com residencia para leprosos.

A la façana de gregal hi ha esgrafiats amb verges cristianes com motiu principal.  Davant d’aquesta façana hi ha una antiga bassa que està molt ben conservada.

La masia te la Font de Sant Llatzer i la seva gran bassa i mines d’aigua pel torrent i una gran extensió d’horts, antigament de vinyes.

Com tantes altres masies de la vall de Barcelona, prop del camí de Sant Iscle, camí important en l’època medieval molt transitat per accedir al que ara és coneix com el Vallès Occidental.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/06/can-masdeu-i-lhospital-de-sant-llatzer.html

Va ser Okupada durant l’any 2001,  però el jutje va concedir la gracia que si portavent una feina positiva per la societat i el barri , és podien quedar a Masdéu, i així ha sigut ja fa mes de 17 anys que es porten a terme moltes activitats i uns horts ven cuidats de la gent i per la gent del barri, sobre tot gent que ho necessita.

Per a mes dades podeu consulta al Blog La Vall de Masdéu :

https://www.canmasdeu.net/la-nostra-historia/

Per últim us passo l’enllaç d’un interessant reportatge sobre la masia de Masdéu :

https://www.elcritic.cat/blogs/sostrecritic/2018/05/29/can-masdeu-de-locupacio-al-projecte-de-vida/

Si no coneixeu Masdéu, podeu fer un passeig o excursió des de Barcelona, esta ven a prop.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia, altres i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Llança de Sant Antoni de Vilamajor

La Masia de can Llança, està situada entre el carrer de Romani, carrer del Bruc i l’avinguda Alfou, a Sant Julià d’Alfou (Urbanització), del municipi de Sant Antoni de Vilamajor.

De fet la masia està situada  al costat de l’església de Sant Julià d’Alfou.

Cal destacar la gran era rodona , situada en un costat de la masia i les escales que pujant fins l’església.

Aquest espai de terra, aplanat i ferm, on damunt el qual es posaven els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.

Can Llançà actualment és un destacable restaurant de la Comarca,  hi ha 5 salons d’ambient rústic de diferents capacitats per a celebrar tot tipus d’esdeveniments.

En un costat i fora del recinte de la masia, hi ha un corral on podeu veure diversos animals, sobre tot aus de granja.

Durant els mesos d’estiu, a Can Llançà  disposa de piscines, que compten amb tobogans aquàtics, un parc infantil i una zona esportiva.

Es una masia molt bonica i rústica.

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Antiga masia de ca n’Amell Gran de Barcelona

L’ Antiga masia de ca n’Amell Gran de Barcelona està situada sobre el carrer de Marie Curie de Barcelona, darrera de la Seu de districte de Nou Barris.

Popularment aquesta masia reformada, també és coneguda com “La Masia de la Guineueta “.

En ple funcionament d’aquesta masia, antigament estava rodejada de camps conreats i de vinyes. En la mateixa masia, s’elaborava vi per ser repartit entre als amos i masovers.

 

Antiga masia de ca n’Amell Gran

Curiosament un error va canviar el nom de la masia de ca n’Amell Gran com a Ca N’Ensenya, podem veure un article referent a aquest fet :

http://www.noubarris.net/web40/?p=66498

Actualment la masia de ca n’Amell Gran és propietat de l’Ajuntament de Barcelona, es va portar a terme la seva rehabilitació i així, ser la seu d’un casal infantil, la de joves i en la seu d’entitats, com ara, els Diables de la Guineueta,  l’Ateneu de la Guineueta, entre d’altres.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i altres.

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Celler de la Masia de Can Carrencà de Martorelles

La masia de Can Carrencà, esta situat a l’entrada de Martorelles(a l’esquerra), per la BV- 5006 o Avinguda d’en Piera, carrer de can Carrencà de Martorelles, a prop de la carretera de Sant Adrià a la Roca.

Dins de la gran propietat disposava de molta terra de camp agrícola on destacava la vinya.

Per aquest motiu, en la mateixa finca hi havia el Celler, per l’elaboració de vi.

El Celler, a principis del segle XXI estava molt malmès, l’Ajuntament de Martorelles va portar a terme la remodelació entre els anys 2010 al  2012.

La reconversió del Celler s’emmarcava en un projecte integral de reforma de l’espai de can Carrencà.

Es va transformar en una sala polivalent amb una capacitat d’entre 120 i 250 persones, per acollir espectacles de petit format i exposicions temporals, a més d’una mostra museogràfica permanent sobre la tradició vitivinícola de Martorelles.

Poprta d’entrada del raïm

Can Carrencà està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorelles, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Carrencà de Martorelles

La masia de Can Carrencà, esta situat a l’entrada de Martorelles(a l’esquerra), per la BV- 5006 o Avinguda d’en Piera, carrer de can Carrencà de Martorelles, a prop de la carretera de Sant Adrià a la Roca.

Us passo la seva historia :

  • L’única data que hi apareix, a la llinda del balcó lateral, és de 1667, any en què es va fer la reforma que deixà la casa tal com la veiem actualment.
  • No obstant la documentació situa la família Carrencà al municipi ja al Segle XII, es tracta d’un document en que el rei Jaume I agraeix al propietari del mas la seva participació en la conquesta de l’illa de Mallorca.
  • L’ermita, consagrada a Sant Domènec, fou construïda a mitjan segle XVIII.
  • Diferents generacions de la família es succeïren en la propietat de la finca, transmetent-la en més d’una ocasió per via matrilineal, fins que a mitjan segle XIX, els darrers hereus, hagueren de malvendre llurs propietats.
  • La casa es dividí en dos, i anys més tard es tornà a unificar.
  • Durant la guerra civil Espanyola fou expropiada, i diferents foren les personalitats que hi feren estada abans d’exiliar-se, tot fugint de Barcelona.
  • A la dècada dels anys 80 del segle XX, els darrers propietaris la cediren al municipi, a canvi de poder urbanitzar uns terrenys propers.
  • Un dels propietaris més remarcables fou Jaume Bosquets i Carrencà, germà del Coronel de Miquelets Francesc Bosquets i Mitjans, que durant la guerra de successió ocultà en aquesta casa els fills del seu germà dels exèrcits Borbònics.

Can Carrencà és una masia de teulada de dues aigües i amb carener perpendicular a la façana. Té dos annexes laterals de planta rectangular.

El cos central és dividit en tres pisos i presenta una distribució simètrica respecte a l’eix que ve marcat pel carener.

La porta central d’accés és adovellada.

Excepte dos balcons del cos central i un del lateral dret, totes les finestres han estar retocades a principis del segle XX.

Les parets es presenten arrebossades i hi destaca el rellotge pintat.

Hi ha un passadís amb estructura de pont que connecta directament amb la capella.

Dels elements decoratius en destaquen les rajoles de ceràmica catalana, amb mostra de nombrosos oficis.

El rellotge de sol. I els panys de la porta principal i de la capella,

en els que s’hi pot veure l’àguila bicèfala (símbol de la família Hasburg) fet que mostra que la família Carrencà fou partidària d’aquesta família durant la guerra de successió a la corona Espanyola.

La Torre correspon al pou de la masia de Can Carrencà , al qual s’hi accedeix per una porta d’arc de mig punt. Correspon a un tipus constructiu endegat a finals del segle XIX.

Actualment, és la seu on están ubicats : l’Associació cultural juvenil “Los Verdes”,  el Casal d’Avis, la Unión Cultural Andaluza, Asociación Las Balas Rojas, Carrancà-Rock – Associació de Músics de Martorelles.

Can Carrencà està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorelles, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé