Masia de Can Petit està situada en l’Avinguda de Font i Sagué, 24 de Terrassa.
Can Petit és una masia del nord-est de Terrassa (Vallès Occidental), s’hi accedeix per un trencall que surt de l’avinguda de Font i Sagué, dins el polígon industrial de Can Petit.
Es tracta d’una estructura típica de masia vallesana del pla, que consta d’un cos principal de planta baixa i pis i construccions adjacents com són els graners, les corts i els corrals. Té un portal adovellat i teulat a dues aigües, rellotge de sol i pallissa coberta. La façana presenta una composició asimètrica.
Domènech Ferran i Gomez A. Moro – 1983 / Generalitat de Catalunya
Els edificis annexos al mas són, a la banda oriental, dos magatzems; a l’angle nord-est, un altre magatzem i la casa del vigilant; i, al nord, el celler.
Encara presenta activitat agrícola i ramadera.
Domènech Ferran i Gomez A. Moro – 1983 / Generalitat de Catalunya
D’aquest surt una ala cap a l’oest, l’habitatge actual dels masovers, i al sud l’era és tancada per un cobert. Més a vall hi ha una gran bassa.
Can Petit és una masia del nord-est de Terrassa protegida com a bé cultural d’interès local.
Aquesta és l’única masia supervivent de la Marina de Sants, al barri nascut als anys 50 que porta el seu mateix nom (Can Clos), situat en una antiga pedrera.
Era una finca agrícola envoltada d’horts
va ser cedida a l’Ajuntament en 1997 amb la condició que fos una granja-escola,
Actualment forma part dels horts urbans de la Masia Can Mestres de l’ajuntament de Barcelona, on es poden visitar així com la seva granja d’animals domèstic.
En un costat de la casa podem veure una font i un pou.
Us passo un video sobre la masia de can Mestres fet per beteve :
La masia de Can Soler o de Mas Güell es situada en l’Avinguda de Ferran Alsina, 1, de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.
Us passo la seva historia :
El municipi de Santa Coloma de Cervelló ha estat tradicionalment un terme agrícola.
La industrialització no va arribar-hi fins que Eusebi Güell hi va instal•lar, als terrenys de la seva propietat, la colònia tèxtil.
És per això que en el terme hi ha força quantitat de masies i cases rústiques senyorials des de l’Edat Mitjana.
Aquesta és una de les més conegudes. Anomenada en un principi Can Soler de la Torre, va passar a mans dels Güell a principis del segle XIX,
Tot i així, va mantenir el seu nom antic fins que s’hi va instal•lar la fàbrica de teixits de cotó, quan per identificació amb la colònia, se la va començar a anomenar Mas Güell.
Les úniques referències anteriors que hi ha són les dates de les llindes de les finestres (1622 dreta i 1700 esquerra) i el nom gravat a la del mig : Antoni Solé.
Es tracta d’una masia tradicional dins dels diferents tipus del II de l’esquema de Danés i Torras, amb teulada a dues vessants, amb aigües als costats i una petita visera ràfec a la façana.
No hi ha documentada la data de la seva construcció però de les dues dates que hi consten a la façana, a la llinda de les finestres del primer pis, la més antiga correspon a 1622, l’altra 1700 i podria ser d’una remodelació posterior.
Al centre, a la llinda del balcó hi ha el nom: “Antoni Solé”.
Aquest nom es va mantenir fins i tot quan ja era en poder del senyor Güell, li deien Can Soler de la Torre.
Tota la colònia està construïda en els terrenys que corresponien a l’heretat de la masia.
El 1914, Antoni Gaudí la va decorar totalment sense desfigurar gens la seva estructura ni l’aspecte extern.
A la part dreta de la casa hi ha la capella
i en angle, les instal·lacions i magatzems amb una cisterna seca on hi ha una escultura de pedra en forma de sol anomenada “el Soley” que fa pensar en un vell rellotge de sol, si bé el seu emplaçament és dubtós, car pràcticament tot el dia està a l’ombra.
El Soley es una curiosa escultura en forma de sol que s’associa des de temps immemorial a la Masia de Can Güell, però de la que no hi ha cap més referència.
En principi, el fet de tenir un forat en el lloc on hi hauria la boca, fa pensar en un rellotge de sol. En aquest cas l’emplaçament actual no seria aquest, car li toca l’ombra.
També es podria aventurar una mena de distintiu-blasó improvisat del propietari inicial que es deia, tal com es llegeix a la façana de la masia, Antoni Solé i que donà nom a la casa, a tal punt que quan la finca era propietat d’A. Güell encara es deia Can Soler de la Torre.
La masia de Can Soler o de Mas Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Ca l’Esquerrer esta situada en la carretera del Mig, 267 de L’Hospitalet de Llobregat.
Us passo la seva historia :
Ca l’Esquerrer va ser edificat el 1572 .
Es va reformar el 1796.
Els Esquerrer eren una de les famílies que tenien el poder del Consell local, a la dècada de 1570-79.
Pere Esquerrer era jurat quan el 1577 es va construir l’església.
També el 1579 quan es va instituir el trentè.
També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, el 1620, la construcció d’un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII.
Es tracta d’una masia amb teulada a tres vessants, dues plantes i golfes.
Del llibre L’Hospitalet de LLobregat, Guía del patrimoni històrico-artístic,, CEDIP (Centre d’estudi i divulgació del patrimoni), Ajuntament L’Hospitalet de Llobregat, 1996. Fotos de Josep Mª Ardèvol.
La porta principal té un arc de mig punt rebaixat adovellat, i una finestra a banda i banda.
Gaspar Coll i Rosell – any 1985 / Generalitat de Catalunya.
Al primer pis hi ha tres balcons amb molt poc voladís i les obertures tenen una llinda d’un sol bloc de pedra, a les golfes hi ha una finestra d’arc rebaixat, feta amb maó, al centre i una finestra quadrangular a banda i banda.
Gaspar Coll i Rosell – any 1985 / Generalitat de Catalunya.
Sobre el balcó central hi ha un escut i la data “1572”.
Gaspar Coll i Rosell – any 1985 / Generalitat de Catalunya
Sobre la porta es llegeix la data de reforma de l’edifici: “1796”.
En una façana lateral hi ha una finestra de pedra amb dos arquets conopials molt treballats i quatre caps humans.
Gaspar Coll i Rosell – any 1985 / Generalitat de Catalunya
El nivell del terra de la masia se situa per sota del de l’exterior perquè les successives inundacions del riu l’han fet pujar.
Ca l’Esquerrer és una masia de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
La masia de La Remunta està en el carrer Major, 94 de L’Hospitalet de Llobregat .
La Remunta, nom popular – en haver estat inclòs dins dels terrenys de l’antiga caserna de La Remunta- del mas conegut antigament per Ca l’Agustí , Ca n’Angulo i can Fatjó. Altres antics propietaris van ser Nadal, Melic o Guinart.
Història
Inicialment fou masia o casa senyorial.
Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta del darrere.
La documentació més antiga que es conserva és del 1740.
El Ministeri de la Guerra la va comprar l’any 1886 a la seva propietària, Mercedes Amat, descendent del Virrei Amat, per la quantitat de 75.000 rals de billó, junt amb el terreny que l’envolta d’una superfície de 8,5 hectàrees.
Va ser destinada al cos d’artilleria fins al 1902, en què va passar a Dipòsit de Sementals d’Artilleria.
Així es mantingué fins a l’any 1926, data en la qual va passar a dipòsit de Sementals de Cavalleria.
El Propietari actual és l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
La masia és de planta basilical amb coberta a dues vessants en el cos central i a una sola al costat esquerre.
El costat dret presenta un terrat.
A la façana principal s’obren tres obertures a la planta baixa i altres tres al primer pis, però la porta principal està situada al centre del primer pis i s’accedeix a ella mitjançant una escala doble.
Totes les obertures, excepte les de la planta baixa, tenen la llinda i els brancals de carreus de pedra vista.
La façana posterior és similar a la principal excepte a nivell de les golfes on s’obre una galeria de cinc arcs de mig punt.
El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades a cuidar del bestiar de la caserna: quadres, infermeria veterinària, obrador per a ferrar, etc.
Són edificacions d’una o dues plantes realitzades en maó pintat o arrebossat i cobertes de terrat o de teulada a doble vessant, com al mòdul de magatzem.
Les obertures són d’arc de mig punt o d’arc rebaixat i es troben alguns elements decoratius com pilastres adossades als murs, frontons corbats als terrats, motllures llises a la part superior de les obertures, etc.
Destaca la galeria de les golfes on s’obren dues finestres amb l’ampit motllurat i el seu rellotge de sol.
La masia de La Remunta és una antiga masia de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
L’antiga masia de cal Gotlla està situada en el carrer Salvador Espriu, 54-58 i carrer de les Ciències de L’Hospitalet de Llobregat.
Imatge de Gabriel Cazado apareguda a la publicació L’Hospitalet de 27-11-2006, on podem apreciar el deteriorament que tenia en aquells moments
Imatge de Gabriel Cazado
Us passo la seva historia:
No es coneix la data concreta de construcció
La primera referència escrita de la masia data del 1863, es tracta d’un llistat de masies que va fer l’ajuntament, on es diu que es troba cap a orient, a 45 minuts de l’Ajuntament.
Va estar en ús fins que a principi de la dècada del 1990 la van abandona.
Els tècnics que van fer el pla de protecció del patrimoni de l’Hospitalet reclamaren el 2001 una intervenció urgent a la teulada, façana, obertures, etc.
Va entrar en un procés de decadència fins que l’any 2007 la van restaurar per convertir-la en un centre de serveis per les empreses que s’instal•lessin en el districte de negocis de Gran Via.
Del Llibre Cop d’ull als motius de l’Hospitalet (1991) de Matilde Marcé i Piera. Ateneu de Cultura Popular.
És una masia de planta basilical, típic dels segles XVII i XVIII, abans molt corrent a la contrada, amb el cos central més alt que els laterals i amb coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Té un cos annex d’una sola planta.
Totes les obertures són amb llindes excepte una galeria d’arcs de mig punt a les golfes.
No fa molts anys que estava tota envoltada de camps. A la pàgina 607 del llibre de 2003 de la Mireia Mascarell i Llosa: L’Abans de L’Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic (1890-1965), editat al Papiol per Efadós, trobem una imatge de 1926 on veiem a Alfons Ferrer Soldevila i Joan Soldevila menjant raïm envoltats de ceps al costat de la masia.
Per cert, segons ens explica Luís Bagan al seu blog gotlla és el nom que reben les guatlles a algunes comarques. Una guatlla és un au amb un aspecte similar a una perdiu però més petita. Potser el nom de la masia vingui d’aquest ocell .
Del Llibre Una mirada a la marina d’ahir. (1980) de Francesc Marcé. Museu d’Història de la Ciutat.
Lluís Bagan: L’Hospitalet de Llobregat Imatges retrospectives d’una ciutat:
L’Església Parroquial de Sant Cristòfor esta situada en la Plaça de Ca n’Anglada, 31de Terrassa.
L’Església va ser aixecada el 1956 i acabada en 1965.
El sant titular prové de l’ermita de Sant Cristòfor, del segle XI, ubicada al costat de la masia de Ca n’Anglada, que dóna nom al barri, un s’ubica la parròquia.
Consta d’una àmplia nau rectangular; té cor i una gran cripta, l’arquitecte va ser el terrassenc Joan Baca Reixac.
Cal destaca el Campanar, te planta gairebé quadrada, està coronat per una minsa cornisa i un terrat amb barana metàl-lica,
damunt del qual s’aixeca una torrella quadrada coberta per una teulada piramidal recoberta amb peces de ceràmica vidriada de color verd fosc
Des del seu principi és una parròquia amb molta activitat.
Com la processó de Setmana Santa, de la qual es conserven alguns passos a la cripta, amb “manolas y saetas”.
Can Riera està en el carrer del Xipreret, 99-103 de L’Hospitalet de Llobregat .
Observem a mà dreta del pati d’aquesta masia, un safareig i el seu pou, on s’extreia l’aigua necessària per rentar la roba.
Molta de l’aigua que es feia servir a les cases per rentar-se, i cuinar provenia dels pous que s’alimentaven de l’aigua de pluja que queia a les teulades i que amb una canonada es desviava cap al pou.
L’Hospitalet, al estar a la part baixa del riu Llobregat és ric en aqüífers, encara avui dia. Els safareigs acostumaven a tenir aigua d’algun rec o canalització, sobre tot aquells on es rentaven la roba dels malalts.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultura – Diputació de Barcelona
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
La masia de can Julià de la Muntanya, és situada a la part alta de la Colònia Güell, és de les poques masies existents actualment en aquesta zona del municipi i segueix la tipologia de casa pairal catalana.
Us passo la seva historia:
Data de construcció Segles XVII-XIX
Al llarg del temps ha tingut diferents usos. Va acollir una congregació de religioses que més tard es van traslladar a l’edifici del carrer de Claudi Güell.
També va ser l’habitatge provisional dels obrers que arribaren a la colònia, fins que se’ls hi adjudicava una casa.
Al pati hi havia safareig on les dones rentaven la roba encara que normalment ho feien als de la fàbrica.
Podeu saber més d’aquesta masia consultant a l’enllaç que us adjunto de Aleix Font Colònia Güell :
