Can Mir esta situat a l’alçada del km. 3 de la carretera B- 120 de Terrassa a Viladecavalls,
I vora la riera de Gaià, mentre que el polígon s’estén a l’altre costat de la carretera.
La masia molt reformada que avui dia es troba en estat de ruïna molt avançat, després d’haver funcionat com a restaurant fins a principis del segle XXI.
Us passo imatges :
Aviat no quedarà ni rastre d’aquesta masia, donat que esta previst el seu enderrocament.
La Masia de Torre Figueres està situada al carrer de Pau Claris, 14 i carrer de Torre Figueres de Sant Boi de Llobregat. ( A tocar del Parc de la Serreta).
Casal senyorial orientat a llevant compost per planta baixa, pis i golfes amb façanes asimètriques que acusen quatre tramades flanquejades lateralment per dues galeries d’arcades de mig punt amb pilars quadrats protegits amb baranes de terra cuita.
El portal d’accés és adovellat amb pedra de marés vermella als brancals i a l’arc rebaixat. A les façana principal hi ha quatre balcons iguals amb reixes de ferro que es corresponen amb obertures de la planta baixa.
La coberta és a dues vessants, aquesta i el trespol són de bigues de fusta. A la planta baixa hi ha voltes rebaixades i al celler trobem una estructura d’arcs i pilars de maó. La casa conserva dos pous, un d’ells al vestíbul.
Santa Maria de Toudell de Viladecavalls esta a tocar de la masia Can Tries de Viladecavalls.
Fotografia: Ajuntament Viladecavalls
Us passo la seva història:
L’any 986, l’alou anomenat Toldello pertanyia a Sant Cugat.
L’església de Santa Maria es troba documentada l’any 1098
La data de consagració és de 1112.
L’església és esmentada per primera vegada l’any 1085 en un document de donació.
Va ser una de les parròquies que formaven el municipi de Sant Pere de Terrassa.
Fotografia: Ajuntament Viladecavalls
L’edifici actual podria ser de començament del segle XII.
Fotografia : Ramon Solé
Consta d’una nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó, un absis semicircular i un magnífic campanar de torre. La porta original, després tapiada, era a la façana de migdia.
Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya
Es va substituir en època incerta per una porta adovellada, als peus de la nau. Al costat nord hi ha una construcció adossada que ara forma part de les dependències de la masia. L’element més destacat és el campanar, de planta quadrada. El campanar es comunica amb la masia per mitjà d’un passadís subterrani.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Originalment totes les finestres del dos pisos superiors eren geminades, però algunes han estat tapiades i altres modificades. Les dues que han pervingut conserven el mainell, amb capitell troncocònic.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Santa Maria de Toudell és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.
Nota : No es poc accedir sense permís, donat que esta dins de la finca de can Tries i està totalment vallada.
La masia de Ca n’Estaper està en el Polígon industrial Ca n’Estapé de Castellbisbal.
Es tracta d’una gran masia del segle XVII, és de planta rectangular en ruïnes coberta a dues aigües formada per planta baixa i primer pis.
La façana principal està orientada a ponen. La porta principal d’accés està situada al centre presidida per una llinda monolítica i dos brancals també monolítics.
A banda i banda s’obren dues finestres rectangulars similars a la porta i al primer pis tres obertures semblants.
Ca n’Estaper és una masia de Castellbisbal protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Masia de Can Petit està situada en l’Avinguda de Font i Sagué, 24 de Terrassa.
Can Petit és una masia del nord-est de Terrassa (Vallès Occidental), s’hi accedeix per un trencall que surt de l’avinguda de Font i Sagué, dins el polígon industrial de Can Petit.
Es tracta d’una estructura típica de masia vallesana del pla, que consta d’un cos principal de planta baixa i pis i construccions adjacents com són els graners, les corts i els corrals. Té un portal adovellat i teulat a dues aigües, rellotge de sol i pallissa coberta. La façana presenta una composició asimètrica.
Domènech Ferran i Gomez A. Moro – 1983 / Generalitat de Catalunya
Els edificis annexos al mas són, a la banda oriental, dos magatzems; a l’angle nord-est, un altre magatzem i la casa del vigilant; i, al nord, el celler.
Encara presenta activitat agrícola i ramadera.
Domènech Ferran i Gomez A. Moro – 1983 / Generalitat de Catalunya
D’aquest surt una ala cap a l’oest, l’habitatge actual dels masovers, i al sud l’era és tancada per un cobert. Més a vall hi ha una gran bassa.
Can Petit és una masia del nord-est de Terrassa protegida com a bé cultural d’interès local.
Aquesta és l’única masia supervivent de la Marina de Sants, al barri nascut als anys 50 que porta el seu mateix nom (Can Clos), situat en una antiga pedrera.
Era una finca agrícola envoltada d’horts
va ser cedida a l’Ajuntament en 1997 amb la condició que fos una granja-escola,
Actualment forma part dels horts urbans de la Masia Can Mestres de l’ajuntament de Barcelona, on es poden visitar així com la seva granja d’animals domèstic.
En un costat de la casa podem veure una font i un pou.
Us passo un video sobre la masia de can Mestres fet per beteve :
La masia de Can Soler o de Mas Güell es situada en l’Avinguda de Ferran Alsina, 1, de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.
Us passo la seva historia :
El municipi de Santa Coloma de Cervelló ha estat tradicionalment un terme agrícola.
La industrialització no va arribar-hi fins que Eusebi Güell hi va instal•lar, als terrenys de la seva propietat, la colònia tèxtil.
És per això que en el terme hi ha força quantitat de masies i cases rústiques senyorials des de l’Edat Mitjana.
Aquesta és una de les més conegudes. Anomenada en un principi Can Soler de la Torre, va passar a mans dels Güell a principis del segle XIX,
Tot i així, va mantenir el seu nom antic fins que s’hi va instal•lar la fàbrica de teixits de cotó, quan per identificació amb la colònia, se la va començar a anomenar Mas Güell.
Les úniques referències anteriors que hi ha són les dates de les llindes de les finestres (1622 dreta i 1700 esquerra) i el nom gravat a la del mig : Antoni Solé.
Es tracta d’una masia tradicional dins dels diferents tipus del II de l’esquema de Danés i Torras, amb teulada a dues vessants, amb aigües als costats i una petita visera ràfec a la façana.
No hi ha documentada la data de la seva construcció però de les dues dates que hi consten a la façana, a la llinda de les finestres del primer pis, la més antiga correspon a 1622, l’altra 1700 i podria ser d’una remodelació posterior.
Al centre, a la llinda del balcó hi ha el nom: “Antoni Solé”.
Aquest nom es va mantenir fins i tot quan ja era en poder del senyor Güell, li deien Can Soler de la Torre.
Tota la colònia està construïda en els terrenys que corresponien a l’heretat de la masia.
El 1914, Antoni Gaudí la va decorar totalment sense desfigurar gens la seva estructura ni l’aspecte extern.
A la part dreta de la casa hi ha la capella
i en angle, les instal·lacions i magatzems amb una cisterna seca on hi ha una escultura de pedra en forma de sol anomenada “el Soley” que fa pensar en un vell rellotge de sol, si bé el seu emplaçament és dubtós, car pràcticament tot el dia està a l’ombra.
El Soley es una curiosa escultura en forma de sol que s’associa des de temps immemorial a la Masia de Can Güell, però de la que no hi ha cap més referència.
En principi, el fet de tenir un forat en el lloc on hi hauria la boca, fa pensar en un rellotge de sol. En aquest cas l’emplaçament actual no seria aquest, car li toca l’ombra.
També es podria aventurar una mena de distintiu-blasó improvisat del propietari inicial que es deia, tal com es llegeix a la façana de la masia, Antoni Solé i que donà nom a la casa, a tal punt que quan la finca era propietat d’A. Güell encara es deia Can Soler de la Torre.
La masia de Can Soler o de Mas Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
