Masia de Can Draper de l’Ametlla del Vallès

La gran masia de Can Draper és un mas fortificat al municipi de l’Ametlla del Vallès, està al sud del terme municipal, a tocar de l’accés des de la C-17.

Podeu anar pel carrer del camí de can Draper.

Can Draper és una propietat molt antiga, cal dir que era originaria del 1152, coneguda en aquell moment com a Mas Barceló, nom que conservaria fins al 1393 en què Ramon Draper es casa amb la pubilla de la casa.

Us passo la seva llarga i interessant historia :

  • Molt abans de la construcció del Mas Draper i al mateix lloc hi existia un petit edifici voltat de terres pròpies anomenat Mas Barceló.
  • Aquest mas, el més antic documentat a l’Ametlla, consta que existia en documents dels anys 1151 , 1172 i 1393.
  • A l’any 1393 és anomenat marmessor de l’herència Ramon Draper, casat amb una filla de Barceló, i aquest nom ha romàs als documents fins ara.
  • La construcció del Mas fortificat respon a les necessitats de defensa a la vida del camp suscitada des del segle XV amb la revolta dels remences.
  • El patrimoni del mas fou augmentat i a mitjan segle XVI, en vida del propietari Jaume Draper, es construeix el gran edifici de l’actual mas,

amb la seva torre de defensa separada per un pont que podia aïllar completament el Casal de la Torre en els moments de perill.

La masia de can Draper, està formada per diverses construccions que formen un complex a l’entorn d’un gran pati tancat i amb una torre a la línia exterior.

Aquesta torre, originàriament de defensa, és de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos, coronada per una balustrada.

A la planta baixa es troba una capella espaiosa amb pintures molt deteriorades. La capella havia posseït ornaments i un retaule gòtic que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936.

Al cim de la torre hi manca la campana, que fou prestada l’any 1939 a la parròquia de l’Ametlla i no fou tornada.

A les façanes hi ha finestres gòtiques, una d’elles amb l’escut i l’any 1551.

Hi ha un relleu situat a la façana de migdia de la torre, sota la finestra del primer pis. És una pedra de forma rectangular la llegenda de la qual està emmarcada per una garlanda de fulles i fruites i sostinguda per unes figures infantils esculpides en alt relleu, totalment nues.

A la part superior i inferior de la llegenda hi ha una carota. La inscripció diu així: “FONCH EDIFICADA LA PRESETN TORRA A XXVI DE MAIG DE L’ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER”.

Destaca una escultura en alt relleu situada sota la finestra de la Torre, a la banda de llevant, que representa un guerrer de mida natural, amb capa, empunyant una arma i amb un escut amb la inscripció “IHS”.

Hi ha dues inscripcions més, una en la cinta que té al voltant amb la inscripció en llatí que diu: “Amb aquest signe venceràs”.

L’altra al peu de la figura on es pot llegir: “A l’edat de LV anys”.

S’ha dit que l’escultura del guerrer fou trobada enterrada en algun lloc proper al mas, per la seva forma podria ser la tapa d’una tomba…

A banda, és tradició en la família Draper,  que la pedra esculpida fou l’obsequi que feren els picapedres a Jaume Draper un cop acabades les obres del casal i la torre.

Aquest Masia està envoltada encara avui en dia, de terres de cultiu amb oliveres i a prop en la riera hi ha la font del seu nom.

 Can Draper, és una magnifica masia – fortificada, que cal veure-la per donar-se de la seva importància monumental. !

La gran masia de Can Draper, està catalogada com a bé cultural d’interès nacional des del 1949.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Antiga masia de Cal Teixell seu de Radio Ripollet

Avui us presento una masia que s’ha conservat i adequat  com emissora de Radio Ripollet, situada en la Rambla de Sant Jordi de Ripollet, cal Teixell.

Cal destacar el mural que figura en una de les parets , on hi ha una frase de Neus Català, i es pot llegir :

“L’única mort que ens preocupa és la de la memòria”.

Cal Teixell, va ser una casa col·lectivitzada durant la revolució social de 1936.

L’acompanyen tres rostres de persones, d’edats diferents, entre elles un retrat de Neus Català, l’única supervivent espanyola del camp nazi de Ravensbrück i la frase del artista RocBlack Block 2015:

“No deixem de lluitar quan envellim, envellim quan deixem de lluitar” .

És un reconeixement a totes les dones lluitadores i anònimes, un crit a la convivència entre generacions i a combatre l’amnèsia històrica.

 

 

 Recull de dades : Ajuntament de Ripollet  i Info-Ripollet

Adaptació al Text : Ramon Solé

Masia – can Palauet i Torre de Mataró

Aquesta antiga masia de can Palauet i Torre, esta situada la seva entrada per un camí de terra des de la Ronda President Tarradellas de Mataró i sobre la vora de la riera d’Argentona, prop del límit amb aquest terme municipal.

La masia consta de dues parts diferenciades:

De la casa, amb el celler, els estables,  els corrals, i la magnífica torre.

La masia està formada per una planta baixa i un pis. Està coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, en la qual destaca el portal rodó adovella i el finestral principal del segle XVI amb un guardapols rematat lateralment per dos petits caps esculpits i una espitllera sota el llindar.

A la façana posterior, on hi ha el celler, destaca la llinda granítica amb la data de construcció gravada: “A 6 DE MARS 1568”. A l’interior sobresurt un pilar de pedra tallada que suporta la jàssera de fusta o biga mestra de l’entrada. Un accés directe des del primer pis condueix a la torre de defensa.

La torre, de planta circular, consta de planta baixa, dos pisos i terrat emmerletat, amb matacans a tot el volt. A la planta baixa, coberta amb volta esfèrica de cassetons, s’hi instal·là posteriorment una capella. L’accés a la torre, exempta, es feia originàriament per una de les finestres del pis, i després s’hi féu un pas cobert que relligà la torre a la casa. Les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, presentant les llindes de les finestres guardapols a dalt i als llindars hi tenen una espitllera.

Can Palauet  amb la torre de defensa, estan  protegides com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mataró

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Manent de Cardedeu

La Masia de can Manent, està situada en el camí Antic d’Alfou, entre el carrer Dr. Klein i en la part de darrera del camp de futbol Municipal.

A prop dels antics terreny agrícoles que van ser utilitzats com a camp d’aviació durant  la Guerra Civil.

Es una antiga masia, situada dins de l’àrea urbana Cardedeu, i la última que encara te animals de granja, com a nombroses vaques,

per aquest motiu veureu moltes bales de palla a les rodalies de l’entrada.

També disposa d’un hort de temporada.

Per axó, si el dia es bo, les veurem pasturar pels camps propers a aquesta masia.

Can Manent, es tracta d’una de les poques masies edificades al municipi de Cardedeu en el transcurs del segle XX,

juntament amb Can Viader, Can Montells Nou, Can Revicans i Can Guinart.

A poca distancia, en el carrer d’Arquitecte Gaudí, 25 i el camí Antic d’Alfou, es va edificar l’Escola de Can Manent;  aquesta escola va establir vincle amb l’entorn urbà, rural i natural de Cardedeu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Freixa de Terrassa

La masia Freixa està en la Pl. de Josep Freixa i Argemí, 11, concretament situat  dins al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n’Aurell de Terrassa.

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa, construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa.

L’arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d’on sobresurt una alta torre.

Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell.

Actualment acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament,

i també és la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

Cal destacar :

La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l’aparença d’un gris brillant.

Els arcs parabòlics inspirats en l’obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d’entrada i del costat sud i oest.

L’arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.

La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l’antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d’obertures de la façana.

La torre de l’angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l’últim dels quals voltat d’una balconada mirador.

La façana d’accés, la part nord, és la més austera, amb els finestrals parabòlics, on sobresurt el gran pòrtic d’entrada concebut com un dels trams de la galeria, i seguint les formes sinuoses generals de l’edifici.

L’interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.

El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l’època, és d’estil romàntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX.

El seu estat de conservació, pel que fa a les característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric de Terrassa.

Per a mes dades :

http://visitaterrassa.cat/es/visita-la-masia-freixa/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia de Ca l’Oliveres de Lliçà d’Amunt

La masia de Ca l’Oliveres, està ubicada en el carrer de Castelló de la Plana, 11 de Lliçà d’Amunt.

La Biblioteca Ca l’Oliveres era una masia construïda l’any 1872 per Joan Sala i Riera, descendent de la família Oliveres, documentada des del segle XIII; d’aquí el nom de la Biblioteca.

Aquest edifici històric  un cop rehabilitat està distribuït en tres plantes.

En la reforma de l’edifici s’ha mantingut la pedra original del terra, les escales; així com el pou, el forn de pa i la volta de tova catalana.

La Biblioteca va ser inaugurada el 10 de setembre de 2010;

depèn de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.

Els horaris de la Biblioteca són :

Hivern: Tardes de dilluns a divendres de 16h a 20.30h

Matins: dimecres, divendres i dissabte de 10h a 14h

Estiu : Tardes de dilluns a divendres de 16h a 20.30h

Matins: dimecres i divendres de 10h a 14h

Front la masia – biblioteca, es disposa d’una zona enjardinada, amb bancs i una font.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lliçà d’Amunt

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Togores de Sabadell

L’Ermita de Togores està en una zona bosc a l’esquerra del riu Ripoll, a la vall del riu Tort, en una esplanada envoltada d’alzines.

S’arriba per camins rurals, des de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • L’Ermita de Togores és diu que hagi estat bastida damunt les restes d’una vella construcció romana.
  • La dada documental més antiga que fa referència en aquesta zona, al topònim Togores, és de l’any 986.
  • Les primeres dates documentals però ens remeten a 1323.
  • En els segles XII i XIII s’hi venerava la Mare de Déu de Togores, advocada per a sortir indemne dels fets d’armes i per a la pluja.
  • Durant els segles XIV i XV Togores fou estatge de monges, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt.
  • Un cop desaparegudes les monges, alguns abats de la Mola habitaren aquesta casa.
  • Togores va pertànyer al terme municipal de Terrassa fins aquest segle.
  • Des de l’any 1922, cada any, se celebra l’últim diumenge de maig l’aplec de Togores.

És un conjunt de dos edificis, format per l’ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell.

L’ermita té l’absis vuitavat, que dóna a migdia i a la paret de llevant, amb aparell de pedra, s’hi veuen dues voltes de formigó encanyissat.

La gran té un gruix d’1,10 metres i un diàmetre de 2,25 m, que ara fa l’ofici d’arc botant, unint la capella, per la banda ponent amb la masia.

L’arc més petit uneix la capella amb la masia per ran de pou i té un gruix d’1,35 m i una volta d’uns 2 m.

L’Ermita de Togores és un monument del municipi de Sabadell protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Can Feu de Sabadell

El Castell de Can Feu és una mansió senyorial del segle XIX situada al barri de Can Feu de Sabadell, al Vallès Occidental.

Es va aixecar aprofitant les restes d’una antiga masia, la masia en qüestió podria ser la Masia Sobarber, la qual ja està documentada el 1055,

també, es coneixia amb el nom de Casa Cremada a causa d’un incendi.

Us passo la historia del Castell de Can Feu :

  • Aquesta hisenda que s’estenia pels termes de Jonqueres i Sant Julià d’Altura va ser adquirida i rehabilitada per la família Feu durant el segle XV.
  • Més endavant, la masia va canviar d’amo, passant a mans de la família Olzina, la qual havia esdevingut noble l’1 de febrer de 1513 de mans del rei Ferran II.
  • El primer document conegut que relaciona aquesta família amb la finca data de finals del segle XVIII.
  • L’obra constructiva del conjunt arquitectònic en la forma actual, inclosa la torre, s’inicià l’any 1816 i no va finalitzar fins a començaments del segle XX.
  • Aquest castell deu la seva construcció a una juguesca entre tres cosins, Josep Nicolau d’Olzina, Ignasi de Puig i el marquès de Montsolís.
  • L’any 1937 el Castell de Can Feu va esdevenir residència d’estudiants de l’Institut Obrer d’Ensenyament, creat a Sabadell el 10 de març de 1937.
  • La titularitat última de la finca era de la societat MAS DURAN SA de Sant Quirze del Vallès.
  • L’any 2012 l’Ajuntament va aprovar la creació d’un parc de 6 hectàrees al voltant del castell, on antigament s’ubicava el bosc de Can Feu, completament talat.
  • Des de 2018 és propietat de l’Ajuntament de Sabadell.

Per ha mes informació històrica,  podeu consultar a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/el-castell-de-can-feu-1882/

El maig del 2017 l’Ajuntament de Sabadell va anunciar que expropiaria el Castell.

L’Ajuntament executaria una expropiació de mutu acord i es signarà un conveni, que deixarà sense efecte l’anterior.

Finalment, el conveni signat el 2018 va establir que s’expropiava el Castell i la zona verda que l’envolta, amb la condició que estigués lliure de càrregues i d’ocupants.

El preu de l’expropiació fou de 24.798,07 euros, xifra que l’antic propietari devia a l’Ajuntament per l’impagament d’impostos endarrerits.

Actualment ja s’han iniciat els treballs d’ habilitar una zona verda al seu voltant un cop acabades les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Esperem que en poc temps també es faci la restauració de l’edifici i es  doni un bon ús del Castell de can Feu de Sabadell.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Can Bonhivern de Vilassar de Dalt

L’Antiga masia de Can Bonhivern, està situada en la Baixada Font de la Teula, 6-9, dins del nucli urbà de Vilassar de Dalt.

Us passo les ressenyes històriques d’aquesta masia :

  • Masia documentada des del 1229, era amb el nom de can Malhivern.
  • Durant els segles, va anar canviant d ‘amos i de nom, com Can Blanch, Can Mogues, Can Bonhivern.
  • El segle XV va ser propietat de la família Blanch.
  • A començaments del s. XVI la pubilla del mas Bonhivern es casà amb Jame Blanch.
  • Després , segle XVII dels Vives.
  • També dels Barnadas  en el segle XIX.

L’Antiga masia de Can Bonhivern , conserva el portal de punt rodó amb grans dovelles i dues finestres gòtiques d’arc conopial amb lobulacions.

Cal dir que la tercera finestra va ser afegida més modernament.

La finestra al damunt del portal presenta impostes esculpides amb uns rostres.

 

 

Recull de dades : Museu Vilassar de Dalt i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Ganga de Tossa de Mar

La Masia de can Ganga, està situada en el carrer de Codolar, 4, està ubicat a llevant del barri de la Roqueta de Tossa de Mar

Carrer del poble antic de Tossa de Mar

Can Ganga , també va ser conegut per Can Leandro; es tracta d’un típic exemple de Masia fortificada del segle XVI construïda fora muralles, la qual consta de tres plantes i coberta d’una sola aigua de vessant a façana amb un ràfec de tres fileres: la primera de rajola plana, la segona i la tercera de teula.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa rep el nom de dos dels seus llogaters: Leandro Macaya Xiberta i una família el motiu de la qual era “Ganga”.
  • Es de les primeres cases construïdes fora del clos murallat. I
  • A la segona meitat del segle XVIII era propietat del patrici Tomàs Vidal i Rei, un dels primers “indianos” a enriquir-se mar enllà i en qui s’ha volgut trobar una descendència directa de Vitalis, el patrici romà de la vila dels Ametllers. Aquest fill de Tossa, que era tractat de “don” pels seus veïns, anà a Amèrica dues vegades i es convertí en el tossenc més ric. Tant, que la seva autoritat era superior a la del mateix batlle. Portava botons d’or als punys de les camises i a l’armilla, sivelles d’or a les sabates, lluïa xarrateres al vestit de cerimònia, corbatí i espasí amb guarniment i funda, tot d’or. Guardava rapè en capses d’or o d’argent, i eren de metall preciós també els guarniments dels seus cavalls.
  • És d’ell el llegat més gran que cap tossenc mai no hagi fet al seu poble: fundà l’Hospital dels pobres, que li va costar més de 17250 lliures.

La façana principal de Can Ganga, és la que dóna al carrer de la Roqueta i està estructurada internament basant-se en tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures, a destacar especialment el gran portal adovellat d’arc de mig punt amb unes dovelles de grans dimensions molt ben escairades.

En el primer pis o planta noble trobem tres obertures. La central, ubicada simètricament al portal d’entrada, és rectangular i està equipada amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Les dues impostes, estan ornades amb dos querubins respectivament.

Simultàniament aquesta finestra central es troba flanquejada per dues obertures – una per banda- les quals es troben en un estat avançat de deteriorament. La de la dreta és la que surt pitjor parada, com així ho evidencien tant els petits arcs lobulats com, sobretot, l’ampit.

El segon pis executaria les tasques d’altell. Simètricament al portal i a la finestra central, aflora de la façana una petita protuberància flanquejada per dues obertures -una per banda- les quals també es troben immerses en un estat avançat de corrupció i deteriorament. La de la dreta és una petita finestra amb dos arquets lobulats i un petit ocul en la llinda.

Actualment es seu del Museu etnogràfic de Tossa de Mar.

Can Ganga és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé