Masia de mas Duran de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articles

L’antiga masia de Mas Duran, està al mig de la Rambla Lluís Companys, l’Av. camí del Mas,  el carrer Mercè Rodoreda i el carrer Vallcorba de Sant Quirze del Vallès.

Us passo alguna dades històrica :

  • Està documentada des de 1641 en els fogatges.
  • Disposava d’una gran extensió de terres de conreu.
  • En la finca disposava de molta aigua en el seu aqüífer, tenia dues fonts molt importants, la font de la Taula Rodona, i la font del Canó, per les contrades se les coneixia com Les fonts de les Morisques.
  • Amb el anys es va parcel·lar les terres es va fer malbé tota la zona agrícola i arbres , deixant-la completament plana amb l’abocament de terres, de manera que l’aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la de la font del Canó va ser tapada amb les terres abocades.

En la part frontal, podem destacar l’entrada, es d’adovellada i mig punt.

Les 3 finestres del primer pis, estan semi tapiades.

Amb 4 petites finestres a les golfes.

Cal destacar, que al costat de l’entrada, sembla que hi ha un pou.

S’ha refet el rellotge de sol.

Mas Duran fa de punt de separació del barri vell amb un nou barri que porta el seu nom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia La Granja del Pas de Sabadell

Avui us passo tres articles

La Granja del Pas és un mas situat al límit del terme municipal de Sabadell amb el de Barberà del Vallès (fins a l’any 1959, íntegrament dins de Barberà), en unes terres que anteriorment incloïen diverses masies i que ara en gran part són ocupades per l’Aeròdrom de Sabadell.

Abans del segle XVIII s’havia anomenat mas Castellar i mas Murtra i, de llavors ençà, Granja del Pas o can Font del Pla.

L’edifici és format per un pis i unes golfes amb vessants d’aigües laterals. Era una granja dedicada a l’activitat ramadera.

Destaca el Molí de vent, molt arranjat.

Actualment la granja és la seu del Centre de Divulgació Mediambiental.

Masia La Granja del Pas de Sabadell, esta declarada com a Bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Marfà de Castellcir

Marfà és una masia i antiga fortificació del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Data 1628 sobre entrada

Us passo dades històriques :

  • A la masia de Marfà establí el seu quarter general Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, cap de l’exèrcit català de l’interior, el 1714.
  • Tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827, abans d’unir-se en primera instància amb Santa Coloma Sasserra.
  • El 1847, es va annexionar amb Castellcir.
  • Durant la Guerra del Francès, Marfà fou en més d’una avinentesa refugi dels moianesos que fugin de l’arribada de les tropes napoleòniques; així mateix ho fou durant les Guerres carlines, al llarg del segle XIX.

S’arriba a Marfà per diversos camins :

D’una banda, la pista rural en força bon estat que enllaça per la vall de la Golarda el poble de Monistrol de Calders amb la vila de Moià.

De l’altra, la pista rural que des del Pont de la Fàbrega, al límit dels termes de Moià i Castellterçol, segueix aigües avall el torrent de la Fàbrega, i mena a les Feixes Roges, a llevant de Marfà,

i la casa que centra la Vall de Marfà,  equidista de totes les poblacions, d’uns 5 quilòmetres de cadascuna d’elles.

Us passo un enllaç del Blog de les biblioteques públiques de Terrassa que detallant molt be el recorregut per conèixer la Vall de Marfà, tot passant per la masia de Marfà :

http://blogs.terrassa.cat/biblioteques/2017/03/14/ruta-per-la-vall-de-marfa-salt-de-la-tosca-moli-de-brotons-masia-de-marfa/

Darrera de la masia hi ha l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà.

La Masia Marfà esta rodejada de bonics boscos, val molt la pena fer caminades per aquestes contrades, hi ha nombrosos cartells.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / arxiu Rasola

Que és la Mola o roda de molí ?

Se la denomina per varis noms,  mola de molí, roda de molí, mola de moldre o simplement mola, és una pedra molt dura i rodona amb un forat al mig que forma part del mecanisme de moldre d’un molí.

En un molí clàssic hi havia dos cossos sòlids de pedra abrasiva, un de fix i un que hom feia girar al voltant del seu eix.

Les moles servien generalment per moldre grans de cereals de diversos tipus.

Normalment eren de grans dimensions, amb un diàmetre mitjà superior a 1 metre i de diferents grossors.

La mola de molí va esdevindré un element prou comú a l’heràldica municipal catalana. Una mola de molí és l’Escut de Molins de Rei.

En l’actualitat podem trobar visible alguna mola de molí, en diferents llocs i per diferents utilitats

Per indicar el nom d’una masia, situada al costat de la porta a la finca.

O simplement com objecta de decoració rústic.

En moltes fonts d’arreu de Catalunya s’han empleat per adaptar-les com a taula rodona.

Alguna masia, al seu exterior també la utilitzant com a taula de pedra.

Moltes pobles l’han posat  com a font decorativa i en el centre una aixeta, on surt aigua municipal.

També, n’hem trobat en algun jardí municipal,

així com en el jardí d’algun xalet.

Us passo un enllaç de la Generalitat de Catalunya, on hi ha unes Moles troncocòniques :

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/122671

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Can Valldaura de Barcelona

Avui us presento dos articles

La masia de Can Valldaura, esta dins del Parc de Collserola a prop de la carretera d’Horta(Barcelona) a Cerdanyola del Vallès.

Us passo dades de la Masia :

  • Als començaments del segle XX, en aquella època era el propietari Francesc Guardiola Juvany, va edificar la masia sobre o a prop de les restes d’una mes antiga.
  • En Francesc Guardiola només va fer que aprofitar que la finca antiga i terrenys, que va servir per instaurar a Catalunya l´ordre del Cister al segle XII, propietat després dels comptes catalans Martí l´Humà i Jaume I, estava a la venda després de la desamortització i l´abandonament de la zona.
  • Tenia la finca més de 131 Ha. Amb terrenys Forestals i agrícoles amb part de vinya i arbres fruiters amb una zona d’hort.
  • La masia, consta de dos plantes i unes golfes, amb un adossat a dos plantes d´uns 5 metres d´amplada, un pati davanter, i un de lateral i un altre darrera; construït amb murs mixtes de pedra i totxo cuits en una bòbila.

Des de fa uns anys la masia forma part de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), us passo un enllaç al respecta :

https://www.comunicae.es/nota/el-instituto-de-arquitectura-avanzada-de-1154429/

Us passo mes informació d’un article de la Vanguardia de l’any 2016 :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160825/404172315627/can-valldaura-fab-lab-collserola-autosuficiencia.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona- Districte d’Horta i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Masia de Can Figueres del Mas de Terrassa

Can Figueres del Mas situada a prop de la Ctra. N-150 de Terrassa a Sabadell, km 15,7, a 100 m.de Terrassa.

Concretament  és a la part oriental del municipi, a l’antic camí de Sant Quirze a Matadepera, actual carretera de Torrebonica , darrere mateix de l’Hospital de Terrassa i vora el torrent de la Betzuca.

Us passo la seva historia :

  • És un mas molt poc documentat, si bé sembla que té un origen molt antic.
  • Salvador Cardús, en el seu inventari dels fogatges de 1455 i de 1558, no l’esmenta, ni tampoc cap propietat anomenada Figueres.
  • Ha tingut diverses reformes, al segle XVII, el 1758 i el 1848.
  • Els Figueres van perdurar al llarg de centúries fins que, a mitjan segle XIX, la pubilla del mas es va casar amb un fadrí de Can Avellaneda de Ribatallada.
  • L’últim hereu la va vendre a un indiano.
  • En terrenys de Can Figueres del Mas es va construir l’Hospital de Terrassa.

És una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i graner. La coberta és a dues aigües.

La façana principal, orientada a migdia, és perpendicular al carener i, en un inici, de composició simètrica, però a causa dels afegitons posteriors el carener ha quedat desplaçat lateralment de l’eix de simetria de l’edifici.

A la planta baixa hi ha el portal d’accés, en arc de mig punt, adovellat amb carreus de pedra picada.

Al primer pis hi ha una finestra central amb motllures de perfils gòtics flanquejada per dues finestres més, afegides posteriorment; també hi ha diverses finestres a les golfes. En una de les finestres del primer pis, a l’angle dret de la façana, hi ha gravada la data de 1589.

A l’alçada del graner hi ha un rellotge de sol amb la data del 1848, just per sota del carener , molt deteriorat actualment.

Són interessants les troneres que apareixen als escaires de l’edifici i el ràfec de la teulada.

Can Figueres del Mas és una masia  de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Canya de Terrassa

La masia de can Canya, esta situada en els plans de Can Canya al costat del camí antic de Quirze a St. Julià d’Altura

en un entorn agrícola planer d’amples panoràmiques i a prop del torrent de la Betzuca.

La masia de Can Canya durant moltes dècades ha estat molt malmesa però les terres de la seva finca, en mig d’una plana força extensa,

acullen encara una forta activitat agropecuària, incloent-hi el darrer ramat d’ovelles del nostre municipi.

La finca Can Canya és una finca agrícola de 17 hectàrees.

Durant els últims mesos de 2019, es va començar l’arranjament de l’edifici i col·locar una tanca,

donat que hi ha molt de moviment en aquest antic camí de Quirze del Vallès a Sant Julià d’Altura.

      

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa – Anella Verda

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Boquet d’Alella

Masia de can Boquet està situada a tocar del nucli urbà d’Alella i rodejada de vinyes i bosc.

Us passo la seva historia :

  • Documentada al s.XIV.
  • Durant els segle XV al XVII va ser propietat de la família Fontanilles.
  • Després va passar a la família Boquet, que s’ha mantingut en mans de la mateixa família de forma ininterrompuda al llarg de més de cinc segles

L’edifici té tres cossos paral·lels a la façana principal, aquesta té portal adovellat de punt rodó. El tram central té un arc de pedra a cada planta, recolzat sobre capitells esculturats. Al darrera hi ha adossada la torre. La coberta de la casa és a dues aigües. Al seu damunt hi ha una finestra coronella gòtica, flanquejada per dues finestres lobulades més petites.

finestra coronella gòtica

El cos lateral és un afegit modern.

Per mes amplia informació podeu cercar l’enllaç que us adjunto:

http://lescasesdalella.cat/casa/4181/can-boquet/arquitectura

Cal dir que la Masia de can Boquet de Vilassar de Dalt, també és de la mateixa Família. Les seves terres ofereixen vins d’agricultura ecològica on s’utilitzen les varietats autòctones de la Denominació d’Origen d’Alella.

 

Recull de dades : Can Boquet, Ajuntament d’Alella i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Ca n’Anglada de Terrassa

La masia de Ca n’Anglada, esta situada en el carrer de la Mare de Déu del Mar, 49, de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La masia de Ca n’Anglada, antigament coneguda com la masia de Sant Cristòfol, per la capella homònima vora la qual es va construir, té l’origen vers el segle XV.
  • El conjunt format per la capella i la masia ha donat nom al barri de Ca n’Anglada, desenvolupat des dels anys quaranta del segle XX.
  • El 1933 ja es van començar a aixecar unes quantes cases vora el mas.
  • A començament dels anys cinquanta els camps de conreu de la masia es comencen a vendre com a solars per aixecar-hi cases per als immigrants que arriben a Terrassa a buscar feina, moltes de les quals foren d’autoconstrucció.
  • El 1962, arran de la riuada que va fer desbordar la riera de les Arenes, que limita el barri per la banda est, la masia és cedida a les Germanes de l’Assumpció, que s’hi instal-len per donar-hi serveis d’assistència social.
  • Actualment la masia és un equipament municipal.

Aquesta antiga masia durant els anys i sobre tot en el segle XX, ha anat experimentant diverses obres de remodelació i ampliació.

Està constituïda per un cos principal i diverses dependències annexes.

L’edifici és de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula, a dos vessants.

La façana d’accés, situada a migdia, té a la planta baixa la porta d’entrada, d’arc de mig punt, dos balcons amb ampit al primer pis i nou obertures de punt rodó a les golfes.

Cal destacar-ne la finestra gòtica situada a la façana de llevant, amb llinda lobulada i brancals amb capitells decorats amb relleus.

Ca n’Anglada és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Torre de Mossèn Homs de Terrassa

La Torre de Mossèn Homs esta en la carretera. C-1415a de Terrassa a Castellar, km 18,8, a 150 m. de Terrassa.

La Torre de Mossèn Homs, també coneguda com la Torre de Mossèn Doms, és una masia del nord-est del municipi de Terrassa S’hi accedeix per un trencall de la carretera C-1415a, vora el quilòmetre 19, prop de l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç.

Aquesta antiga masia típica catalana és del segle XIV.

Edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular.

Consta de planta baixa i dos pisos a dos vessants.

La façana principal és paral·lela al carener i de composició molt regular.

La porta d’accés, a la planta baixa, està desplaçada a l’esquerra i és d’arc de mig punt adovellada. La resta d’obertures són molt regulars, amb brancals i llindes de pedra.

La resta de la façana és arrebossada sense pintar.

Al mur de llevant també s’obren finestres disposades regularment seguint el mateix criteri que a la façana principal.

Façana guardonada en l’any 1990 per l’Ajuntament de Terrassa.

Actualment acull una escola d’hostaleria.

Per a mes informació podeu consultar al Blog de Joaquim Verdaguer, us passo l’enllaç :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2017/04/la-torre-de-mossen-homs.html

La Torre de Mossèn Homs esta protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé