El Parc- Bosc del Guinardó de Barcelona

El gran Parc del Guinardó, esta situat en el mateix barri del Guinardó de Barcelona.

Aquest Parc te nou entrades,  per ho, la mes usual , esta on trobem l’escultura “ El nen de la rutlla”

obra realitzada per Joaquim Ros i Bofarull l’any 1961, en l’avinguda de la Verge de Montserrat.

Des d’allà, trobarem  un seguit de bancs, escales i zones de jocs infantils, que s’obren com a avantsala d’un espai natural, és com un Parc – Bosc.

Esdevé un espai natural molt ben cuidat, que permet passar en pocs minuts del context urbà a un bosc quasi frondós.

Trobarem primer, l’antiga Font del Quento, que ja vàrem fer menció fa unes setmanes en el blog  Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes…,  

i tot pujant  ens situarem en els jardins històrics, travessats com per un torrent canalitzat amb salts d’aigua, s’organitzen en terrasses que conviden a passejar i gaudir de la vegetació forestal, fins on hi ha un estany,

des de aquí és on baixa l’aigua, que de forma permanent fa el circuit d’anar i tornar…

El Parc del Guinardó, que ocupa uns terrenys que antigament s’havien destinat principalment a ús agrícola i s’enfila turó amunt, direcció al Turó de la Rovira, és un dels espais verds més grans de Barcelona.

Disposa de  tres zones ben diferenciades :

  • La part inferior correspon a un parc urbà;
  • La mitjana, a uns jardins històrics,
  • i La superior, a un bosc forestal que sorprèn enmig de la ciutat

Al carenar, podríem anar als barris de la Nostra Senyora del Coll, i/o a Horta.

És un dels Parcs que son molt visitats per Escoles amb infants petits, famílies al passar part del dia i gent que camina tant per fer un tom o mantenir-se en forma al mig d’una gran Ciutat com és Barcelona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Sa Font de Santa Margalida de Felanitx a Mallorca, entre la realitat i la llegenda…

Si aneu a Mallorca us recomano visitar la població de Felanitx, està situada al sud-est de Mallorca, i forma part de la comarca de Migjorn.

Sa Font de Santa Margalida, està situada al centre de la plaça del mateix nomen, en un extrem de l’explanada i front a l’Església de Sant Miguel.

Es molt antiga, ja en època romana, subministrava aigua a la petita població d´aquells temps.

En 1940, va haver una gran sequera, es va tindre que profunditzar mes en la captació d’aigua, podent-se solucionar en bona part aquella manca d’aigua que es tenia a Felanitx.

     

En l’actualitat, us caldrà baixar unes escales per accedir a la font, on presideix la imatge de Santa Margalida, situada com si fora un altar, l’aigua surt d’una pica amb quatre dolls.

     

Les Llegendes :

Segons una antiga llegenda, na Maria Enganxa que es una malèfica  “ dona d’aigua”, i que la podem trobar vivint tant en pous, cisternes, aljubs i fonts. I se diu, pobre d’aquell que la miri, serà agafat per na Maria Enganxa i estirant cap al fons d’on viu i ja no sortirà mes.

En Felanitx habita en sa Font de Santa Margalida, on diuen que en dies de lluna plena i a mitja nit, se reflexa nítidament la seva imatge en l’aigua així atreu amb la seva bellesa als homes.

Una altra llegenda, explica que el rei en Jaume, en l’any de la conquista, se trobava a Felanitx el dia de Santa Margalida, i anant a cavall, aquest pega una potada a terra tant forta que va brollar una Font abundosa. I que es va nombrar “Sa Font de Santa Margalida”.

Fotografia d’abans de la neteja – 2016

Cada any és celebra la seva Festa, Informació  dbalears :

https://dbalears.cat/part-forana/2010/07/20/238754/felanitx-520-anys-de-santa-margalida.html

Per a conèixer mes la població de Felanitx, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Felanitx#Hist.C3.B2ria

Espero que us agradi la Font i el conjunt monumental d’aquesta antiga població.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

L’Hort Urbà de can Cadena del barri de Sant Martí a Barcelona

L’hort urbà de la masia can Cadena, esta situat al carrer Menorca 25, entre el parc i l’església de Sant Martí de Provençals, edificada en el S. XV sobre les restes de la capella de Sant Marti de Tous, ja documentada en el S. XI.

Masia can Cadena de les moltes masies urbanes que hi ha al Districte de Sant Martí.

El horts estan dividits en unes 16 parcel•les que conreen gent gran del districte dins del projecte xarxa d’horts urbans de Barcelona, té uns 800 metres quadrats

Can Cadena es una antiga masia del s. XVIII, situada en el barri de la Verneda, a Barcelona.

Aquesta Masia va ser integrada en el parc de Sant Martí, junt amb dues altres masies, la de ca l’ Arno i can Planas.

De Radio- Clot TV, us passo un video de l’any 2016 sobre la remodelació d’aquests horts :

https://www.youtube.com/watch?v=zBl_perU1N8

 

A sigut un bon treball de l’Ajuntament de Barcelona !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

CONFERÈNCIA : “LES FONTS DEL MONTSENY DE VILADRAU” A CÀRREC D’OSCAR FARRERONS.

Dissabte, 2 de setembre de 2017
Sala Can Sià
17:30 hores

 Organitza: Associació amics del Montseny

Cartell Conferència “Les Fonts del Montseny de Viladrau”

Lloc:  Can Sià

preu:  Gratuït

Hora: 17.30 hores

catagenda: Xerrada

 

Recull de la Informació : Ramon Solé i Amadeu Pons

On estem …?

No es un poble, no es una ciutat, no es un barri…. Per ho, on estem?

Senzillament, ens trobem al Turo de la Rovira de Barcelona, on hi ha el carrer de Marià Alvèrnia.

Aquest petit carrer, ens pujaria directament al Turó de la Rovira on havia estat les bateries durant la guerra civil espanyola.

Aquest carrer es com si estigues congelat en el pas del temps… !

Casetes unifamiliar senzilles construïdes en la post guerra. Van ser construïdes amb el suor dels veïns que van voler viure a dalt del Turó de la Rovira.

Actualment, son d’un gran interès urbà, pot ser que sols tinguin cent anys, per ho, la carga social ven segur es molta.

Ens crida l’atenció, varies coses a part de les casetes baixes, una que diu que la va construir un discipol de Gaudí.

Una casa amb una creu semblant a construccions de Gaudi…

Algun carreró, molt curt.

Realment estem a Barcelona, per ho casi tocant el cel, els veïns gaudeixen de pau i tranquil·litat  durant tot el dia !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font del Lleó d’Aiguafreda, va tindre un passat, te un present, per ho… tindrà un futur?

Faig especial menció a l’Amadeu Pons i de la Laia, perquè ells em van invitar a fer un recorregut el passat 17/08/2017 per les Fonts per Aiguafreda i poder fer aquest article d’avui.

Paratge La Llobeta – any 1915

Si voleu visitar, La Font del Lleó, us caldrà anar al carrer de La Llobeta,16 d’Aiguafreda, si aneu amb el vostre vehicle el deixareu en aquest punt.

D’una Web de l’Ajuntament d’Aiguafreda, descriu així, La Font del Lleó :

“ Situada al costat dret del torrent de la Llobeta. L’aigua rajava d’un gros cap de Lleó i que avui encara endevinem malgrat haver estat trencada la ceràmica.

També era anomenada la Font del Xato, sembla ser perquè l’animal representat tenia el morro pla. La seva imatge va ser tant popular, que fins i tot serví per al paper moneda d’Aiguafreda.” (durant la guerra civil)

En la corba que fa el carrer, teniu que entrar pel mateix torrent de la Llobeta, en generat està sec.

A poca distancia trobareu arran de paret La Font del Lleó, des de fa anys ven seca.

L’Amadeu, a part que em va fer de guia, va desbrossar bona part de la font de la vegetació que la tapava, donat que per fer les fotografies calia fer-ho així. En poca estona, ja és podia veure com estava i com havia sigut de bonica la font. Vàrem comprendre que en el transcurs del temps i per falta d’aigua, la gent va deixar d’anar, apoderant-se la vegetació i tapant la font.

Disposa del un banc d’obra a cada costat i al centre hi ha la sortida de l’aigua i una pica semi rodona gran, tot adornat amb rajoles de colors, actualment molt malmeses. Per ho, …i el cap de Lleó, on era ?

Cal fitxar-se be, per endevinar que sobre la sortida de l’aigua hi és allí, tot deteriorat i de color verd, poc queda de la ceràmica del cap…

A un nivell superior, hi trobem tot l’antic conjunt de cases que formaven a principis del segle passat “ la colònia de La Llobeta”,

i que ven segur la font era un punt d’anada a fer Fontades…com veiem en la fotografia d’època.!

He pogut aconseguir dues Fotografies antigues, on podem apreciar com era en la Font del Lleó coneguda per aquell temps per La Font del Torrent.

Tal com us deia amb el titular, va tindre un passat, te un present, per ho, quin futur tindrà…?

Amb bona voluntat, algunes fonts s’han recuperat la seva estructura original i s’ha conduit aigua de xarxa pública al no disposar-ne, mantenint així el record de la font, com en el cas d’alguna Font d’Argentona, Cerdanyola del Vallès i altres llocs d’arreu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La masia de can Carol a Vallcarca de Barcelona, entre okupació, reivindicació i futur…!

Can Carol és una masia que data de 1860, situada en el carrer de Cambrils, número 26, a la part mes antiga de Vallcarca de Barcelona.

L’edifici va ser casa pairal, amb conreus fins a principis del segle XX, i després, seu de l’escola “El Colegio Nuevo”.

En l’actualitat com es pot veure esta en total abandonament, ha sigut reivindicada moltes vegades popularment per la gent que hi viu en aquest barri en les últimes dècades, perquè sigui propietat municipal i oberta un cop rehabilitada a l’interès del barri de Vallcarca.

Podeu veure un petit reportatge sobre can Carol, realitzat l’any 2016, per beteve :

http://beteve.cat/l%E2%80%99ajuntament-compra-can-carol-per-fer-un-equipament-a-vallcarca/

El col·lectiu “okupa”, també ha participat amb pintades, ocupacions, manifestacions, va fer un jardí comunitari front a l’antiga masia….en “favor” de la millora de can Carol.

Ara sí !, un cop comprada can Carol per part de l’Ajuntament de Barcelona, es troba a l’espera de ser remodelada i podria albergar un equipament Municipal pel Barri, com un centre Cívic.! Cal simplement donar temps al temps…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat

Les termes romanes de Sant Boi són un conjunt de cambres de bany dotades d’un sofisticat sistema de calefacció.

A les termes públiques hi tenien lloc, a banda del bany, activitats com l’esport, tractaments d’estètica, el joc o negocis.

Les termes romanes de Sant Boi eren privades i formaven part de l’àmbit domèstic d’una vila romana.

Estan situades en l’Avinguda Maria Girona, cantonada carrer Hospital

08830 Sant Boi de Llobregat

Com arribar-hi

FGC: Estació FGC Sant Boi. Línies S8, S33, R5

Horaris

Divendres de 17 a 20 h., Dissabtes de 11 a 14 i de 17 a 20 h., Diumenges de 11 a 14 h

Preus

Visita a les Termes Romanes: 1 €

Ticket 3 x 1 d’accés als 3 espais museístics: 3 €

Descomptes el 50%: estudiants, membres d’entitats culturals i d’associacions socioculturals i professionals.

Entrada gratuïta: Tots els primers diumenges de mes, menors de 12 anys, majors de 65 anys i membres de l’ICOM.

 

Recull de dades  i Fotografies : Ramon Solé

Troben un cap de marbre en les excavacions a les termes romanes de Caldes de Montbui

Així apareixia aquesta important noticia el 26/05/2017, a traves de Naciódigital, i que avui voldria reproduir el text pel vostra interès :

“ La troballa, que podria tenir més de 2.000 anys d’antiguitat, se suma a les descobertes fetes durant l’excavació a l’entorn de les restes romanes de la plaça de la Font del Lleó

Segons les primeres hipòtesis, es podria tractar d’una divinitat vinculada amb les aigües termals

Aquesta setmana, en el decurs de les excavacions arqueològiques que s’estan realitzant a les termes romanes de Caldes de Montbui, l’equip d’arqueòlegs dirigit per Pere Lluís Artigues ha descobert un cap de marbre blanc de mida natural que havia format part d’una escultura romana i que podria tenir més de 2.000 anys d’antiguitat. Les excavacions, finançades per l’Ajuntament de Caldes sota la supervisió del Departament de Cultura, s’estan realitzant amb motiu de la reurbanització de la plaça de la Font del Lleó.

El cap ha estat trobat en bon estat de conservació en el rebliment de la piscina termal que hi ha al davant del conjunt visitable i suposa el primer cap d’escultura romana que surt a Caldes de Montbui associat a una estratigrafia.

Segons ha explicat Per Lluís Artigues, aquesta troballa acaba de desmentir la imatge d’austeritat que es tenia del conjunt termal calderí, i reafirma que hi havia espais decorats.

Fins al moment s’ha fet una primera neteja de la peça, a càrrec de Gamarra i Garcia. Conservació i Restauració. Isabel Rodà de Llanza, catedràtica de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB (del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana), serà l’encarregada d’estudiar aquesta peça històrica i determinar la procedència, datació i identificació. Tot i així, com a primera hipòtesi de treball, es podria tractar d’una divinitat vinculada amb les aigües termals que, per l’erosió a una de les parts del rostre, estaria exposada en contacte constant amb un degoteig d’aigua.

La descoberta ha estat anunciada aquest matí durant una visita al jaciment de l’alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé; la cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Maite Miró; l’arqueòleg director de l’excavació, Pere Artigues; el regidor de Patrimoni, Isidre Pineda, i el regidor d’Espais Públics, Jaume Mauri.

La troballa, excepcional per les rares vegades en què es pot celebrar l’aparició d’un cap conservat d’escultura romana, ha estat celebrada àmpliament per tots els agents que intervenen en aquest projecte de recuperació del patrimoni arqueològic de Caldes de Montbui.

Excavacions arqueologiques-foto ajuntament de caldes de montbui

El cap d’escultura i la nova piscina, dues troballes importants al jaciment

Aquesta troballa se suma a la descoberta d’una nova piscina romana en el subsòl de la plaça i davant el Museu Thermalia, de dimensions més reduïdes. Amb aquesta, ja són 4 les piscines localitzades en aquest àmbit, la més important la natatio de davant les Termes Romanes, una bassa rectangular de 9 x 15 metres considerada una de les més grans de Catalunya i de tota la península ibèrica.

 Aspecte que ofereixen els excavacions arqueològiques s’estan fent a Caldes de Montbui Foto: Ajuntament de Caldes de Montbui

 La tasca feta fins ara permet tenir una planimetria de les piscines romanes i també veure quina ha estat la intervenció urbanística que hi ha hagut en aquesta zona amb el pas dels segles. Així, s’ha pogut datar restes de l’urbanisme baix medieval de la vila termal i també dels segles XIV fins al XX. També es conclou que les piscines que hi havia a Caldes de Montbui tenien una finalitat salutífera, a diferència de les piscines que hi havia a les ciutats (que eren usades com a acte social, a més del motiu higiènic).

La informació que s’està obtenint amb aquesta intervenció permetrà crear un espai amb imatges en 3D i una maqueta a escala que s’ubicaria al museu Thermalia.”

Logo de Termalia -Museu de Caldes de Montbui

És una bona excusa per que visiteu el Museu de Thermalia”.

 

Autor de la informació : Naciódigital

Recerca de la Informació : Ramon Solé

La tempesta seca i les conseqüències !

La tempesta seca :

Tendeixen a estar present a l’estiu, quant l’ambient te unes condicions d’aire sec i càlid i a les capes baixes i mitjanes de l’atmosfera hi ha poca o molt poca humitat.

De sobte el cel es tapa amb una nuvolositat molt negre produïda en general per cumulonimbes, amb moltes descàrregues elèctriques amb poc espai de temps i amb poca pluja o nul·la.

Molt sovint la pluja s’evapora abans d’arribar a tocar el terra, per tant no s’aprecia que plogui.

Les conseqüències :

Quan impacten els llamps, sobre tot a l’estiu, tot el terreny està molt sec,  terres de conreu i/o en els boscos que pateixen una gran sequera de setmanes o inclòs mesos sense rebre aigua, la baixa vegetació i els mateixos arbres o camps secs, son un verdader polvorí.

En el cas de ploure tot seguit amb consideració, l’incendi si sagues produït, es pot apagar fàcilment; però amb les tempestes seques quan no hi ha ni humitat ni aigua… l’incendi es pot propagar ràpidament, augmentat per el vent existent en la zona, que és, sec i fort.

Per tant, a l’estiu, les tempestes seques són una verdadera amenaça per als boscos,

que estan molt secs i podent devanir amb un desastre natural si no es para a temps…

És preveu que les temperatures màximes a reu de Catalunya tornaran a ser molt elevades, amb humitats molt baixes i abans de finals de mes podria haver una altra onada de calor…

Podeu veure la descripció detallada de Tempesta Elèctrica, a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tempesta_el%C3%A8ctrica

Penseu que la tempesta seca, sols és dona aproximadament en un 5% dels casos… La resta es per causes humanes directament i de forma provocada criminalment o per accident o incident involuntari.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé