La Brutau, central elèctrica de Vilallonga de Ter

Avui us presento dos articles

La Central elèctrica està a la sortida del poble de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases, a la dreta de la carretera.

Us passo la seva historia :

  • Jaume Brutau i Manent, gerent de la societat Sucesores de B. Brutau, a la tardor del 1907 va demanar autorització per instal•lar una línia de transport d’energia elèctrica des de la central de Vilallonga fins a la fàbrica que tenia establerta a Sant Jaume de Llierca.
  • Va entrar en funcionament al 1909 i va ser una de les primeres centrals hidroelèctriques que van transmetre energia a llarga distància.
  • L’extensió de la línia era de 32,469 m i la tensió elèctrica de transport seria de 25.000 volts.
  • L’11 de novembre de 1911 es va començar a donar llum a Vilallonga i a altres poblacions.
  • El 1935 va passar a mans de la Hidroelèctrica de l’Empordà.

Josep M. Moreno Lucas – 1981- Generalitat de Catalunya

El seu funcionament és molt senzill :

  1. agafa l’aigua del riu Ter al poble de Setcases, situat més amunt, i per un canal, la transporta fins a Vilallonga.
  2. A Vilallonga la fa baixar a través d’un tub, aprofitant el desnivell i la força de caiguda de l’aigua per fer moure les turbines i produir l’energia, que es transmet pels cables de la línia elèctrica.

Josep M. Moreno – 1981- Generalitat de Catalunya

Us passo més dades d’aquesta Central Elèctrica del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/produccio/central-de-vilallonga

La Central elèctrica Brutau és un edifici del municipi de Vilallonga de Ter que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Consorci del Ter, Ajuntament de Vilallonga del Ter i Viquipèdia.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Capella de Santa Maria de Jesús de Centelles

Avui us presento dos articles

La Capella de Santa Maria de Jesús esta ubicada en el carrer de Jesús, 3, de Centelles.

Us passo la seva història :

  • La primera citació d’aquesta capella es dóna el 26 de juny de l’any 1539 en un testament fet per Na Marçona.
  • La seva edificació anà a càrrec de la casa baronial centellenca.
  • L’any 1620 s’hi establí la confraria del Ciri de Nostra Senyora de Jesús, per la qual cosa sembla que ja s’establia un ús públic d’aquesta església.
  • Vers l’any 1729 s’hi reunia el Consell general de la vila a la parròquia de Centelles.
  • També durant el segle XVII servia d’estudi, amb mestres convocats i escollits per oposicions.
  • Durant el segles XVII-XVIII s’hi va reunir el consell de la vila i va funcionar com a escola pública i com a església parroquial.
  • Actualment s’hi donen manifestacions d’art.

Situada davant del Portal, d’estil gòtic amb influència renaixentis-ta. La capella de Santa Maria de Jesús la va fer construir Guillem Ramon II de Carrós-Centelles entre 1536 i 1539 i era la construcció més important fora muralles.

La façana principal de la capella de Jesús és l’única part de l’església que ha conservat la seva fisonomia originària. És una construcció bastant asimètrica.

Al frontis de l’esglesiola s’hi esculpí un escut que representa l’heràldica familiar dels Centelles – Canós.

Inclou un portal de pedra treballada sostingut per dues columnes de figura geomètrica. Hi ha d’altres elements que es presenten, dins de l’estil gòtic, com a derivacions de les solucions romàniques: les dues finestres i el campanar. Dintre de l’església no hi ha cap element important i està molt modificada.

La capella de Santa Maria de Jesús és una església del municipi de Centelles inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació a Text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari de Caldes de Músser de Lles

Com cada diumenge us presento dos articles

Músser  és una entitat de població del municipi cerdà de Lles de Cerdanya. El 2005 tenia 44 habitants. Juntament amb Travesseres va formar un municipi fins a la seva integració a Lles de Cerdanya el 1970.

Foto de Viquipèdia

Tenia un balneari d’aigua sulfurosa del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), al terme de Músser a 1.130 metres d’alçada. Situat a la dreta del riu d’Arànser, prop del balneari de Senillers. L’aigua de la seva deu, brolla a 24°C.

Les Caldes de Músser, actualment en ruïnes, fou abandonat al segle passat.

 

Recull de dades : Enciclopèdia Catalana

Adaptació al Text : Ramon Solé

( No tenim imatges d’aquest Balneari) 

Llibre recomanat – Fonts i Masies, naturalment, de les Fonts

Com cada Diumenge us presento dos articles

Avui en lloc de presentar-vos una masia, el que us vull és destacar-vos un antic llibre sobre Fonts i Masies dels municipis de Sant Quirze del Vallès i Terrassa.

El seu títol és,  Fonts i Masies, naturalment, de les Fonts.

Aquest llibre va sorgir amb motiu de La Festa Major de la Mare de Déu del Roser, celebrada el mes d’Octubre de 1997, es va realitzar una exposició que recollia gràfic sobre les Fonts i Masies de Les Fonts.

L’autor i organitzador de l’exposició va ser el Sr. Artur Travesa , a portant la majoria de les fotografies i dades generals.

I durant l’any 1998, va sorgir l’edició d’aquest llibre, per part de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, amb la col·laboració de la Caixa d’Estalvis de Terrassa i Cespa.

Es pot gaudir de masies i fonts, algunes d’elles, ja no existeixen.

 

Recull del llibre i adaptació al Text : Ramon Solé

Santuari de la Nostra Senyora de la Cisa de Premia de Dalt

Avui us presento dos articles

El Santuari de la Nostra Senyora de la Cisa esta situat al costat del camí que va de Premià de Dalt a Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia :

  • La seva història és mil·lenària, doncs el terme ja es troba citat en un document de l’any 995.
  • Del mas se’n tenen referències al 1190 i es situa cap al segle XIV la construcció de l’ermita i la casa dels ermitans.
  • El 1543 es construí un temple nou que fou incendiat per les tropes de Felip V l’any 1713.
  • L’actual temple data del segle XVIII.
  • La imatge de la Verge Bruna s’atribueix als segles XIII-XIV.
  • És la patrona de l’Arxiprestat de la Cisa, format per 12 de les parròquies properes al Santuari.
  • La petita imatge de la Mare de Déu de la Cisa, del segle XIV, va ser restaurada després de 1936.

Església d’una sola nau coberta amb una teulada de dues vessants. Ha estat reformada en diverses ocasions.

L’obra major és de maçoneria, i totes les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, de la mateixa manera que els angles de l’edifici.

Fotografia : J.Contijoch Generalitat de Catalunya

En el conjunt destaca fonamentalment la façana de tipus barroc, encara que de gran simplicitat: una gran portada allindada amb motllures;

petita fornícula a la part superior amb una imatge de la Mare de Déu; i tres finestres, dues laterals i una rodona al centre.

El tester és típicament barroc.

Els esgrafiats de la façana són de l’any 1925 i dibuixen orles i garlandes.

Us explico la seva Llegenda :

“La llegenda explica que la imatge de la verge fou trobada per una pastora del Mas Cisa quan el bou que pasturava va enfonsar els peus a l’interior d’una petita cova de la que sortia aigua que desprès va ser la font. La imatge va tornar al lloc de la troballa, fet que es va repetir tres vegades, la gent va entendre que es tenia de fer un ermitatge en aquell lloc a prop de la font…”

Com a fruit de la devoció popular que al Maresme suscita aquesta Mare de Déu, se li demana la protecció dels navegants i pescadors del maresme i disposa de nombrosos goigs i pregàries populars.

Us passo l’enllaç del Blog de mn. Josep Maria, on podreu gaudir de diversos “Goigs” que fan referencia al Santuari de la Cisa :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/06/goigs-i-pregaries-la-mare-de-deu-de-la.html

Nostra Senyora de la Cisa és una església protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text , Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé –Arxiu Rasola

L’antiga Masia de Can Puigoriol de Teià

Avui us presento dos articles

L’Antiga masia de Can Puigoriol esta situada en el carrer de Josep Puigoriol, 5-7 de Teià.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

La reforma de l’antiga masia fou duta a terme el 1899, data que apareix inscrita a la façana principal, sota el frontó que la corona, formada per un cos central elevat, cobert per una teulada a dues vessants, i dos cossos laterals més baixos, coberts amb una sola vessant. La façana, en canvi, es troba totalment reformada amb un estil neoclàssic. El cos central és coronat per un frontó triangular, que inscriu uns motius vegetals simples i sota del qual hi ha la inscripció “ANY 1899”, i separat dels cossos laterals per dues bandes estriades.

Consta de planta baixa i dos pisos, separats entre ells per una línia de cornises. La planta baixa presenta la porta d’accés i dos finestrals amb els elements estructurals destacats. El primer pis té tres balcons, amb llindes motllurades i resseguides per bordons plans tot al seu voltant. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, on s’obren dues finestres laterals de mida mitjana i una finestra central de doble cos, amb un parell de mainells de cantons aixamfranats.

A la banda esquerra de la casa hi ha un cos de dues plantes i teulada plana que condueix a la capella per l’interior d’aquesta. Els angles de la casa estan reforçats per carreus de pedra.

Fotografia : Rosa M. Andres 1984 – Generalitat de Catalunya

Can Puigoriol és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé