Convent de Sant Sebastià de la Bisbal d’Empordà

El Convent de Sant Sebastià, també anomenat Convent dels Franciscans, es troba en un petit turó a l’extrem sud-oest de la Bisbal d’Empordà on antigament hi hagué una petita capella dedicada a Sant Sebastià.

Tot i que el Convent va ser fundat el 1850, l’església del Convent dels Franciscans va ser iniciada el 1590, i el temple va ser ampliat el 1791. El conjunt arquitectònic està format per l’església i el claustre. Benedetto di Tocco, bisbe de Girona és considerat el seu fundador, i des dels seus inicis albergava la comunitat franciscana.

Durant la guerra civil fou saquejat i els objectes de culte i els altars foren cremats i quatre frares assassinats. També va ser refugi de fugitius de la zona franquista. Més endavant els frares hi pogueren tornar. A partir de donacions de famílies i subvencions de les autoritats, el convent i el calvari van poder ser restaurats.

Però l’any 2003 hi va haver un canvi d’activitat molt important, ja que els últims franciscans varen cedir a la Fundació Acollida i Esperança l’edifici per a ús social, i és a partir de llavors que és un centre d’acollida. La missió de la fundació és promoure espais d’acollida per a persones en situació d’exclusió social, amb la finalitat d’acompanyar-los i donar-los oportunitat de canvis.

Com a anècdota intrigant,  el 4 d’octubre del 2007, coincidint amb la festivitat del seu patró, Sant Francesc d’Asís, i també que l’últim franciscà que hi quedava, en Francesc Costa, que aquell dia l’havien traslladat a un altre indret, un llamp va caure al cim del seu campanar, el qual va quedar totalment destrossat, així com altres dependències del recinte, havent-se de construir de cap a peus.

  • Fotografia molt antiga del convent, extreta de la publicació del llibre L’Abans. És la comunitat de franciscans a principis del segle XX en el claustre de l’edifici.

Us passo un enllaç de Monestirs de Catalunya, on podreu veure fotografies interiors del Convent de Sant Sebastià  :

https://www.monestirs.cat/monst/baemp/bp04seba.htm

Poema : El convent

 Dalt d’un petit turó,

a redós de les muntanyes,

tu, el convent dels franciscans,

tot altiu i orgullós,

la nostra vila acompanyes.

No fa gaire temps,

un llampec esgarriat,

tot cercant el seu camí,

al teu cim va aterrar.

Campanes i campanar,

a fer punyetes se’n van anar.

Fou la caiguda d’un llampec

turmentat pel desamor,

defallit per la manca d’esperança.

Fou un llampec enamorat,

de quelcom que tu tenies.

Ell, per tu, va perdre l’erma.

Avui, per fi, el mal d’amor està arranjat,

i, el convent, de nou, tot altiu ens acompanya.

Avui, ja repiquen les campanes.

 

 

Text, Fotografies, Pintura i Poema : Joaquima Pellicer  i Solà

 Agraeixo aquest bonic article del dia d’avui que ens a regalat al Blog i a tots els seus seguidors,  la Joaquima.

Ramon Solé

Anuncis

Mas Banyeres de Centelles

L’antiga masia de Mas Banyeres, actualment esta destinada a Casa de Colònies,  gestionada per Eix Estels, amb tota una gran varietat de serveis i oferta, tant educatius,  com esportius i de lleure.

Per arribar-hi, cal prendre la carretera C17 (antiga N-152) direcció Vic i agafar la Sortida 46 -Centelles Nord – Hostalets de Balenyà -. A l’entrada de Centelles trobareu el trencall amb les indicacions de Mas Banyeres a la vostra dreta. Cal seguir el camí fins a la pròpia Casa de Colònies.

Us passo la seva historia :

  • Es una Masia senyorial del S.XV.
  • El lloc de Mas Banyeres és citat des del any 1042 quan Guardall (del llinatge dels Centelles) va comprar una peça de terra amb arbres plantats.
  • Segons el capbreu de 1337 pagava el cens per terres al monestir canonical de Sant Llorenç del Munt.
  • Al fogatge de 1553 ja figura aquesta masia.
  • Una inscripció a la font de l’entrada conté la data de 1884 que devia ser l’any de la reconstrucció del mas que podem veure avui dia.
  • Va ser residència de Jacint Verdaguer, antic fortí de guerra i també, convent.

L’edifici es de planta baixa, amb dos pisos i una torre fruit d’una reforma-reconstrucció realitzada a finals del segle passat.

Destaquen les grans finestres tant a la planta baixa com al primer pis, al segon en canvi, hi ha tres finestres per banda molt més petites.

La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos primitiu i a tres vessants les ampliacions.

La coberta de la torre, té teula plana i cau a quatre vessants.

Disposa d’una petita Capella annex a la casa.

Situada en plena natura i davant del Parc Natural del Montseny, està envoltada de boscos de roures, alzines, til•lers i camps de cultiu.

La Casa de Colònies disposa d’un ampli ventall d’equipaments i instal·lacions,

com, circuit de quads, kars, rocòdrom, tirolina, tir amb arc i

Circuit d’aventura sobre arbres, així la granja, amb més de 100 animals.

Exteriors amb àmplies esplanades de joc, sorral, zones de pic nic i lavabos exteriors. Piscina exterior en recinte tancat, etc.

Si voleu mes informació podeu consultar a :

http://www.turismoescolar.es/cat/mas-banyeres/p/147

Mas Banyeres de Centelles esta a prop de la Via Ferrada i del camí de les Bruixes.

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles, Mas Banyeres, i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de la Independència de Terrassa

El Mercat de la Independència és el mercat central de Terrassa, tradicionalment el més important.

Ocupa tota una illa de cases triangular que dóna al Raval de Montserrat, la Rambla d’Ègara i el carrer de la Goleta.

Us passo la seva historia :

  • A Terrassa ja hi ha documentada l’existència d’un mercat l’any 1207, que tenia lloc a la plaça Major, avui anomenada plaça Vella.
  • Com que amb el pas dels anys les parades ja no cabien a la plaça, es va decidir construir un edifici permanent on posar el mercat.
  • L’acord fou pres pel consistori l’11 de novembre de 1896 i es va decidir situar-lo a l’emplaçament de l’antic Hospital de Sant Llàtzer, que es va començar a enderrocar el 30 d’octubre de 1898.
  • La primera pedra del nou mercat es va col•locar el 4 de juliol de 1904 amb motiu de la Festa Major
  • Es va inaugurar el 14 de novembre de 1908.
  • Des de la seva inauguració, l’edifici ha sofert algunes reformes i obres de restauració, especialment el 1985 i 1998, any aquest darrer en què es va construir també un pàrquing adjacent per facilitar-hi l’accés.
  • El seu nom commemora el centenari de l’inici de la Guerra del Francès, coneguda també com la Guerra de la Independència espanyola, el 1808, si bé s’havia proposat dir-ne també «Mercat de la Llibertat». Una placa vora l’entrada principal ho evoca: «1808 homenatge a Sagrera Vinyals Viver i altres ciutadans que se sacrificaren per la independència de la pàtria. Terrassa, en el primer centenari, 1908.»

Es tracta d’un edifici modernista, obra dels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero (entre 1904 i 1906) i Melcior Vinyals i Muñoz, a partir d’aquell any i fins al 1908, en què es va inaugurar.

Té planta de tres naus en forma de ventall i de mida desigual (de 70, 65 i 28 m de llarg respectivament), que s’uneixen sota una gran lluerna.

Una superfície d’uns 3.400 m² a la planta principal i uns 1.500 m² a la planta subterrània, originàriament destinada a les cavalleries i actualment zona de serveis; la disposició en dues plantes s’explica pel desnivell existent entre el Raval i la Rambla.

La seva estructura està formada per 50 columnes de ferro colat que aguanten una coberta que afavoreix l’entrada de la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre. Es tracta de l’estructura de ferro més gran de la ciutat, un concepte molt innovador a l’època de la construcció de l’edifici, ja que aleshores el ferro tan sols s’utilitzava com a element decoratiu.

Actualment, de les tres naus, l’ala petita es destina bàsicament a la venda de peix i pesca salada, mentre que a les altres dues hi ha parades de carn, fruita, verdura, espècies, llegums, queviures, autoservei i restauració.

Us passo la Web del Mercat de la independència :

http://www.mercatdelaindependencia.cat/

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Recull de Postals Antigues

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Material antic Ferroviari en l’Estació de Les Franqueses del Vallès

En l’Estació de  Les Franqueses del Vallès i en un lateral de l’andana de la via 2, hi ha diversos elements ferroviaris situats a mode d’exposició.

Alguns son propis d’aquesta Línia de tren de Barcelona – Vic – Ripoll – Puigcerdà, altres son procedents d’altres línies Catalanes.

Molts d’aquests materials estant en desús.

Us passo dades d’aquesta Estació :

  • L’estació de Les Franqueses del Vallès (PK 31,4 de la línia Barcelona-Vic-Ripoll- Puigcerdà) .
  • Es situa en el terme municipal de Les Franqueses, a l’oest del centre urbà de Corró d’Avall.
  • Com a dada significativa, podem indicar quel tren va arribar a Les Franqueses en l’any 1875 amb la inauguració del tram de Granollers a Vic.

Mentrestant que  espereu el vostre tren podeu donar una ullada a aquesta exposició a l’aire lliure.

 

 

Recull de dades : Renfe – Adif

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de l’Antiga “Societat General d’Electricitat “ de Terrassa

La Societat General d’Electricitat estava situat en el carrer  Unió amb el carrer Joan Coromines de Terrassa.

Us passo la historia de La Societat General d’Electricitat :

  • Es va crear l’any 1896 al carrer Cremat, per produir electricitat i arrendar-la per a l’enllumenat públic, per a ús particular i per a altres usos. La societat es va constituir amb 60.000 pessetes de capital, en accions de 250 pessetes cada una, i el gerent n’era Jaume Parrot.
  • El 31 de gener la central elèctrica començà a subministrar fluid elèctric per a l’enllumenat als seus abonats, que eren famílies acomodades, ja que costava 70 cèntims el kWh. Funcionava a partir d’un generador de vapor, tres motors de gas Crossley i unes quantes dinamos Crompton; en total, 14.600 candeles a plena potència que generaven 34.080 watts.
  • La Societat va construir una nova central productora al carrer de la Unió, l’edifici actual, obra de Lluís Muncunill, inaugurat el 1908, amb elements característics d’algunes de les seves fàbriques industrials: coberta amb volta de maó pla i parament de maó vist.
  • La Societat va instal•lar el 1911 un nou motor amb dinamo de 100 CV per respondre a l’augment de la demanda de fluid local, i també contracta fluid de la Companyia Barcelonesa d’Electricitat.
  • És l’època en què comencen a demanar fluid elèctric les empreses tèxtils, que van abandonant les antigues màquines de vapor.
  • Fins aleshores la Societat General d’Electricitat tenia el monopoli de la producció del fluid elèctric a Terrassa, però el 1912 hi va entrar en competència la societat Energia Elèctrica de Catalunya i, més endavant, també Regs i Força de l’Ebre, que va acabar comprant les dues primeres societats amb què es repartia les zones entre Terrassa, Sabadell i Manresa.
  • L’any 1952 va ser adquirida per la FECSA.
  • Després d’estar tancat durant molts anys, durant el 2002 l’edifici fou reformat per transformar-lo en un establiment de restauració d’una important cadena.

A la façana té un rètol de trencadís amb el nom de la companyia. És un edifici de caràcter industrial format per dues naus de planta rectangular i unides longitudinalment, una de les quals de majors proporcions i qualitat que l’altra.

La nau principal, de doble alçada, és coberta amb voltes a la catalana, de revoltó, atirantades, que donen un joc de cobertes sinuoses que deixen a cada inflexió una eixida del baixant del desguàs. Als panys de paret que queden entre aquest ritme de baixants s’hi obren un finestral a nivell de planta i un grup de tres finestres de ventilació al cim.

Totes les obertures són d’arc carpanell i fetes amb maó, així com la cornisa de remat que segueix la sinuositat de les cobertes. Tot l’edifici està vestit amb maó vist. A l’interior resta un tros de sòcol original de ceràmica vidriada. La segona nau, de menys alçada, també és feta amb coberta a la catalana i maó vist.

Us passo un interessant article sobre l’arribada de la llum a Terrassa :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/11/larribada-de-lelectricitat-terrassa.html

La Societat General d’Electricitat és un edifici  protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Maria del Socós de Centelles

 

La Capella de Santa Maria del Socós, està situada en el carrer de la Mare de Déu del Socós, 32, de Centelles.

Us passo dades de la seva  historia :

  • Va ser construïda entre el 1536 i 1539.
  • Ha patit molts desperfectes a l’assalt dels partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria el 28 de febrer de 1714.
  • Restaurada l’any 1983 i el 1989 .

Es una Capella de petites dimensions, de planta rectangular i petit absis, amb tres austeres columnes a banda i banda.

En la façana principal hi ha un portal amb columnes rectangulars estriades molt deteriorades, i a sobre, un frontó de forma triangular sustentat per una llinda.

El pis superior és acabat per un campanaret a la part central.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Església de Sant Martí de Teià

L’església de Sant Martí de Teià està situada en el carrer de La Rampa, 1 i amb la plaça de Sant Jaume i Plaça de Sant Martí de Teià.

Us passo la seva historia :

  • La vil•la de “Taliano”, que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961,
  • I quatre anys més tard (965) s’esmenta l’església de “Taliano”, que fou donada a la seu de Barcelona.
  • L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu.
  • De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d’agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d’una petita església tot tenint com a model l’església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es féu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.
  • El contracte es troba guardat a l’Arxiu del Col•legi de Notaris de Barcelona.
  • Durant l’any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s’estucà l’interior de la nau, s’hi construïren les baranes de les tribunes i s’obrí el gran finestral de la façana principal.
  • El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l’edifici.

Edifici d’una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d’arc. Exteriorment, l’església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l’altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d’arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l’edifici.

Destaca, a l’exterior, l’estranya composició de la façana principal, amb una porta d’estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.

L’interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L’absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l’acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l’alçada de l’arrencament dels arcs.

Precedida per una escalinata que fa d’accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).

Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d’estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que fou afegit en època moderna.

El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.

Sant Martí de Teià està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 1ª Part

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 20 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, estacions de tren… arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Es important que a vegades mirem detalladament un edifici i podrem apreciar elements destacables d’aquest, com el cas de les Xemeneies.

 

Nota : No us indico el lloc on estan situades per preservar la intimitat de l’edifici majoritàriament privat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Manent de Premià de Mar

L’antiga masia de Can Manent, és situada en la Ctra. N-II, 60 en Premià de Mar.

Us passo la seva historia :

  • El 1616 se sap que can Manent, feia funcions d’hostal.
  • Uns primers documents en 1618, ens parlen de Can Manent van estretament lligats als orígens de Premià de Mar, ja que al seu voltant s’establí una petita població de pescadors i pagesos.
  • El 1719, els límits de Can Manent eren, d’una banda, el mar, i de l’altra, Vilassar. La família Manent va jugar un paper important a la formació del nou poble de pescadors, arran de mar.
  • La masia de Can Manent, malgrat les notícies de començaments del segle XVII referents a la família propietària, és un edifici de ple segle XVIII, aprofitant potser alguna dependència anterior i amb annexos posteriors (casa dels masovers).
  • L’any 1984 va ser restaurada per l’Ajuntament.
  • El Museu Municipal d’Estampació Tèxtil va ocupar la planta baixa de la masia des de1986 fins el 2001
  • I com a biblioteca fins a 2010.

És una masia d’estructura basilical, de tres crugies, corresponent al tipus IV, amb planta baixa, pis i golfes a nivell de la crugia central, coberta per una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana.

La porta principal d’accés, a la crugia central, és d’arc de mig punt dovellat. La resta d’obertures són quadrangulars, amb brancals, llindes i ampits realitzats amb carreus de pedra. Les dues portes laterals de la planta baixa foren obertes amb posterioritat. L’interior està reformat i no conserva gaires elements originals. Fent angle (E) amb la façana, s’alça un porxo obert per un arc, de planta baixa i pis, obra del segle XIX.

A la part posterior hi ha una nau adossada, de planta baixa i coberta amb una terrassa a la qual s’accedeix des del primer pis de la masia, possiblement feia les funcions de caseta de les eines o aixopluc de les bèsties de càrrega.

Can Manent,  ha estat destinat com a seu de la Coordinadora de colles de Cultura Popular de Premia de Mar.

Can Manent és una masia de Premià de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Premià de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de la Creu o dels Ous de Sant Joan Despí

La Torre de la Creu és un edifici d’estil modernista a Sant Joan Despí , construïda per Josep Maria Jujol entre els anys 1913 i 1916, situat en el Passeig de Canalies, 14,  està entre mig de l’estació de Tren i de Vil-la Elena.

És coneguda popularment és com : Torre dels ous, Casa dels ous, Torre Parellada, i originalment anomenada Torre Gibert.

Us passo la seva historia :

  • Es va projectar com a casa d’estiueig per encàrrec de la seva tia Josefa Romeu i Grau vídua de Gibert. L’encàrrec deixava llibertat a l’arquitecte llevat del fet que havien de ser dues cases parelles per als seus fills Joan i Lluís.
  • El projecte de la torre ser aprovat per l’ajuntament de Sant Joan Despí l’11 d’octubre de 1913.
  • La construcció es va aturar amb la primera guerra mundial, però es va finalitzar el 1916.
  • El procés de construcció va tenir una forta desviació pressupostària degut als constants canvis introduïts sobre la marxa per l’arquitecte. Com ja el va succeir a Roser Segimon a la casa Milà, on Jujol va col-laborar amb Gaudí, la propietària va tenir dificultats per a moblar-la en no tenir les parets rectes. Tot i el caràcter d’estiueig original, Josefa Romeu va acabar passant cada cop més temporades gràcies a la proximitat de l’estació del ferrocarril.
  • L’any 1966 l’arquitecte Lluís Bonet i Garí va reformar la torre i la va convertir en un edifici d’un únic habitatge. En aquest temps també es va reemplaçar l’original revestiment de les cúpules per un de gresite.
  • Als darrers anys l’edifici va estar destinat a equipament municipal de l’ajuntament de Sant Joan Despí.
  • El 2006 l’ajuntament el va cedir al Col-legi d’Arquitectes de Catalunya per establir-hi la seu de la seva delegació al Baix Llobregat.
  • 2015 és la seu de la Universitat de Barcelona.

L’edifici està format a base de la intersecció de cinc cilindres de diferents diàmetres i alçades, dividits per una eix que separa els dos habitatges que s’hi van instal·lar originalment. En aquest conjunt els dos cilindres més petits es van fer servir per les escales amb forma d’hèlix. Es tracta d’un dels pocs edificis d’obra nova de Jujol.

Mentre que el cos constructiu és d’una geometria molt clara —quasi simètrica— el teulat és d’un disseny força expressiu. Hi destaquen les emblemàtiques cúpules i xemeneies que li donen el nom popular de «Torre dels ous». Originalment es van ultimar amb una capa de mosaics de vidre trencat, i que fan referència als treballs que Jujol estava realitzant al mateix temps al Parc Güell.

Una creu de ferro forjat corona el punt més alt de l’edifici i li dóna el nom de «Torre de la creu». El contrast entre les dues parts de la construcció s’accentua pel color blanc de l’edifici, adornat només amb alguns pocs elements blaus —com les sanefes de l’entrada i dues cintes que segueixen tota la façana a l’altura del primer pis— i els mosaics policroms del teulat que al·ludeixen a formes del món animal o floral.

El jardí de la torre està tancat amb una reixa de ferro forjat i l’entrada a l’edifici està formada per un porxo amb dos arcs parabòlics que duen a les entrades dels dos habitatges. A l’interior es troben treballs de fusteria en els ampits de les portes així com de ferro forjat a les baranes de les escales molt delicats i d’un estil inequívocament personals de Jujol.

Entre els anys 2006 i 2008 el Col·legi d’Arquitectes va dur a terme una nova reforma de la torre a càrrec de l’arquitecte Josep Llovet, que va recuperar part de l’estructura original perduda en la darrera reforma. En aquest procés es va eliminar p.e. el sostre fals per restablir l’antic sostre de voltes entre bigues de ferro. També es va instal·lar un nou terra —semblant a l’original— en forma d’escaquer amb rajoles de color crema i gris.

Us passo un itinerari modernista per conèixer el patrimoni de Sant Joan Despí, podeu accedir a :

http://sjdespi.net/wca/ciutat-modernista/el-patrimoni-modernista/itinerari-modernista

Des del 22 de juliol de 2003,  La Torre de la Creu està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sant Joan Despí

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé