Masia El Saiol de Moià

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

La masia El Saiol, està en el carrer del Saiol amb el carrer Mn. Josep Passerissa, a 2 km al sud-oest del centre de Moià.

Us passo la seva historia :

  • Edifici del segle XVI que segons alguns fou palau d’esbarjo dels comtes de Barcelona, i segons altres versions “era la casa-habitació d’un empleat dels comtes i després dels reis d’Aragó”.
  • Se’l coneix també, com El Saiol Comtal.
  • En el 1819 la “reverenada comunitat” (comunitat de presbíters) de Moià comprà aquesta finca.
  • Actualment aquest casal és utilitzat com a casa de colònies.

Masia El Saiol, és encarada al llevant. El parament és de pedra, presentant diverses obertures en les que podem veure fins treballs escultòrics.

L’accés es fa a través d’un arc de mig punt de grans dovelles de pedra. Destaca la seva part central damunt de l’eix de l’arc d’accés. Així mateix, hi ha, al costat sud, una altra torre un xic més baixa que l’anterior, també de planta quadrada. La coberta del conjunt és de teula a un vessant.

El Saiol és una masia del municipi de Moià declarada bé cultural d’interès nacional.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text i Fotografies : Generalitat de Catalunya i Ramon Solé – Arxiu Rasola

Fleca Vella de Cardedeu

Edifici de La Fleca Vella esta ubicada en la Plaça Anselm Clavé, 11amb cantonada amb el carrer de Teresa Oller de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • Edifici de l’any 1550 amb modificacions.
  • Amb unes magnífiques finestres conopials historiades del segle XVII i escut.
  • El promotor de la reforma de la façana de la Fleca Vella, redactat per Narcís Mundet Farreras, mestre d’obres, el 1885:
  • Pere Sabatés, flequer de Cardedeu, va ser el primer elaborador dels típics borregos cardedeuencs
  • L’any 1878 va ser nomenat proveïdor de la casa reial; segurament per aquest motiu va fer instal·lar l’escut reial a la finestra el qual va ser destrossat el 1939.
  • El 1898 la Fleca Vella es va traspassar a J. Juvany continuant com a forn de pa com llavors.
  • També és coneguda com a Can Puig i Can Nissos

Es un dels edificis més antics de la vila que conserva l’estructura de casa torre, és de planta rectangular, amb dues crugies paral·leles a la façana del carrer de Teresa Oller, compost de planta baixa, planta primera i golfa a la part davantera, i de planta baixa i una planta pis a la part posterior.

A la façana de la plaça, conjunt format per una finestra cega d’arc conopial trevolat i un balcó d’arc carpanell, els dos ornamentats. A la primera planta de la façana del carrer de Teresa Oller hi podem veure una finestra allindanada amb ampit de pedra ornamentat amb tres caps d’àngel i dues flors i una sanefa ondulada.

Hi ha unes petites finestres de proporció vertical i d’arc escarser a la planta golfes. La façana posterior està sense compondre, amb finestrals de vidre i porta a la planta baixa i amb finestres petites a la planta primera.

La planta baixa està destinada a dependències industrials i comerç, la planta primera està destinada a habitatge i la planta golfa està en desús. Finestra d’arc conopial trevolat format per una motllura sense ornamentar, una motllura ornamentada amb flors i un fistó de quatre lòbuls que sostenen el cap de quatre infants.

La Fleca Vella està l’edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Rovellat o casa Golferichs de Cardedeu

Casa Rovellat o casa Golferichs  està situada al carrer de l’Hospital, 26 amb el carrer Pere Mercader de  Cardedeu.

Us passo la seva història :

  • Va ser encarregada per Carme Golferichs Losada, vídua de Masó i germana de Macari Golferichs i Losada, enginyer, dibuixant i col·leccionista, promotor de la casa Golferichs de Barcelona.
  • Raspall ja havia fet unes reformes a l’habitatge habitual de Carme Golferichs a Barcelona, el 1904.
  • A la mort de Carme Golferichs, la casa va passar a la seva filla Rita Masó Golferichs, vídua de Rovellat, d’on pren el nom pel qual és coneguda actualment.
  • La casa Rovellat, també coneguda com a «casa Golferichs» o «casa Masó» va ser construïda cap al 1908 per encàrrec de Carme Golferichs Losada vídua de Masó com a casa d’estiueig.
  • Va ser un dels primers encàrrecs de Joaquim Raspall a Cardedeu i pertany al període modernista de la seva obra.
  • Va ser reformada el 1917, també per Raspall.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dues crugies perpendiculars a la façana. Consta de planta, dos pisos i golfes, a la part central, sota una coberta a dues vessants fet de teula aràbiga sobre llates de fusta i solera de rajola. L’estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola. Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L’escala interior està feta amb volta de maó de pla.

La façana principal està arrebossada i composta segons quatre eixos a la planta baixa, que es redueixen a dos al primer pis, amb l’entrada desplaçada. Està coronada per una barana que enllaça amb els ornaments de les finestres de la segona planta. Destaca el treball de ferro forjat a coup de fouet, tant a les reixes de les finestres com a la barana de la balconada.

La planta baixa està distribuïda en vestíbul, biblioteca, menjador-sala i cuina. A les plantes superiors hi ha dormitoris. Es conserven els banys de l’època. De l’interior cal destacar el conjunt de vidrieres amb vitralls emplomats de finestres i portes, amb dibuixos de motius geomètrics i florals, compostos simètricament, així com la varietat dels paviments de mosaic hidràulic.

També es conserven mobles, llums i elements decoratius modernistes, alguns d’ells dissenyats per Joaquim Raspall.

Casa Rovellat o casa Golferichs, és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem un cop d’ull a fora de Catalunya : Saint Bertrand de Comminges de França

Sant Bertran de Comenge (occità: Sent Bertran de Comenge, Saint-Bertrand-de-Comminges en francès) és un municipi del departament francès de l’Alta Garona, a la regió de Migdia-Pirineus a França.

Ciutat situada al peu dels Pirineus, a Comenge, a 18 km al sud-oest de Sant Gaudens. El poble és part de l’associació Els pobles més bells de França.  És una ciutat de la frontera, en el departament dels Alts Pirineus.

Entrada a

Entrada a Saint Bertrand de Comminges

Està situada a 515 m sobre el nivell del mar, en un aflorament rocós, Sant Bertran de Comenge està en condicions de veure el pic de Cagire, el pic de Gar, el mont Sacon, i contempla la conca de la Garona. De manera més general, els controls de la ciutat faciliten els accessos a Espanya, Toulouse i Tarbes, la xarxa viària actual derivada de les antigues vies romanes.

casa tipica

La zona propera al Pirineu, que és la que ens interessa destacar, es configura essencialment com una gran plana, limitada al sud per la mateixa carena muntanyosa, a l’oest per l’oceà Atlàntic, a l’est per la Mediterrània i al nord pels primers contraforts del massís Central.

Si la mirem des d’una certa altura, observem que aquesta gran plana està clarament marcada per la llera del drenatge principal, el riu Garona, que fa una gran corba des del seu naixement fins a la desembocadura, passant per Tolosa.

Pràcticament en el centre de l’arc pirinenc, es troba el lloc que avui anomenem Sant Bertran de Comenge. La seva situació és extremadament estratègica.

Us passo informació de Catedral de Nostra Senyora de Saint Bertrand de Comminges :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Saint-Bertrand-de-Comminges

Catedral de Nostra Senyora de Saint Bertrand de Comminges

 

Recull de dades Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Nous monuments al carrer – 4ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il-lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

Mataró

En aquests últims anys s’ha instal-lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu. Fem avui un petit mostrari de dotze poblacions amb monuments de nova creació :

Alella – carrer Riera Fosca

Barcelona – Parc de l’Espanya Industrial

Barcelona – Parc de l’Espanya Industrial

Canovelles – Rotonda de BV-1439 amb la C-352

Granollers – Pavelló Municipal d’Esports (“El parquet”)

Mataró – Jardins entre la N-II cantonada carrer de Jaume Balmes

Mollet del Vallès – Plaça Major amb Avinguda de Burgos i Avinguda de Badalona

Ripollet – Parc del riu Ripoll

Sant Antoni de Vilamajor – Plaça entre la BP-5107 i el carrer Enric Granados

Terrassa – Rotonda entre el Passeig del Vint-i-dos de Juliol i la carretera de Rellinars

Terrassa – Unió del Carrer del Camí de Castellar amb Avinguda de Jaume I

Tossa de Mar – Plaça de les Nacions sense Estat

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Anna de Mataró

L’Església de Santa Anna esta en la Plaça de Santa Anna, 1 de Mataró.

Aquesta església formava part d’un antic col·legi enderrocat en època recent, pertanyent a la congregació de les Escoles Pies.

És un edifici religiós on destaca la portada d’estil barroc, de tipus façana-retaule de perfil molt mogut.

La porta està flanquejada per dues columnes situades sobre un pedestal i coronades per un capitell corinti i un entaulament que semblen repetir-se en forma de baix relleu a la part del darrere per tal de donar mobilitat al conjunt.

Sobre aquest entaulament hi ha un frontó que combina les línies còncavo-convexes pròpies del període barroc, al centre del qual s’obre una fornícula que conté la imatge de la Verge. En conjunt hi ha una gran profusió d’elements decoratius.

La portada va ser realitzada el 1789 pel germà escolapi Josep Guàrdia segons traça atribuïda a Carles Moretó.

A l’interior destaca la Capella del sagrament amb pintures de Jordi Arenas i escultura de Jordi Puiggalí de1960.

L’Església de Santa Anna és una església del municipi de Mataró inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases Barates de Mataró

En moltes ciutats podem trobar carrers que es destacant pels seus edificis, com en el cas de la ciutat de Mataró. Us presento dos carrers paral·lels i no massa llargs, però que es destacant per les seves cases i jardins de cada una d’elles.

Les Cases Barates  estan situades  principalment en el carrer Francesc Moragas, no obstant,  en el carrer Maluquer i Viladot  son similars, estan entre el carrer de Goya i carrer de Benet i Serra de Mataró.

Us passo la seva historia :

  • El conjunt anomenat Grup Goya de 33 habitatges unifamiliars aparellats i en filera que es van acollir a la tercera “Ley de casas baratas” de l’any 1923.
  • Inaugurat l’any 1926 i finançat per la caixa d’estalvis de Mataró

Edificacions de planta baixa i pis amb pati frontal i posterior; es tracta d’un conjunt amb tipologia de ciutat jardí.

Destaca la verticalitat acusada de les obertures de la planta baixa que es compon de porta d’accés i tribuna pentagonal damunt la qual se situa la balustrada del balcó.

Un frontó triangular corona els edificis. La tanca dels jardins combina el sòcol de pedra amb els pilars de totxo i la reixa metàl-lica.

Les Cases Barates del carrer Moragas és una obra de Mataró protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mataró

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Mogoda – Masia fortificada de Santa Perpètua de Mogoda

El Castell de Mogoda – Masia fortificada està en el carrer de la Mogoda, en al barri de La Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda. Concretament al sud-est del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de la RENFE.de Granollers del Vallès a Martorell.

Us passo la seva destacada historia :

  • L’origen del Castell és als segles XII – XIII.
  • Actualment, el conjunt del castell està format per la masia fortificada (dels segles XII-XIII), la capella (del XIV) –que compta amb una façana que fou reformada el 1739-, les cavallerisses (del 1730) i l’edifici residencial, de dues plantes, construït l’any 1737 i reformat el 1859
  • El castell i la capella foren construïts pels senyors de Mogoda. El 1278 passà de mans de Jaume de Sant Martí a la família Sant Vicenç, senyors de Cabanyes, que l’any 1343 van obtenir del rei Pere el Cerimoniós la baronia de Mogoda.
  • L’any 1356, en temps de Berenguer de Sant Vicenç, fou assaltat i incendiat per les tropes de la ciutat de Barcelona que veia amb recel tenir un poder feudal tan a prop. Aquest, en el seu testament, deixà el castell i les seves terres a la Pia Almoina de Barcelona en herència.
  • Més tard, el 1434, tot el conjunt, integrat per més de 300 Ha –juntament amb els seus drets feudals-, fou adquirit per la Cartoixa de Montalegre que n’exercí l’explotació agrícola.
  • Arran d’una desamortització, al segle XIX passà a ser propietat del Marquès de Comillas i, més tard, del seu hereu el comte de Güell.
  • Durant la Guerra Civil, la Generalitat el confiscà. Més tard passà a mans de l’estat i, finalment, de la Generalitat que la gestiona a través de l’Institut Català del Sòl.

Aquesta antiga masia fortificada té tres plantes; la part més antiga té elements romànics, i la més nova, gòtics, entre els quals algunes finestres del segle XV.

La torra que s’alça al mig de les edificacions possiblement fos, inicialment, una talaia de sentinella. Perpendicularment a la torre i a la capella hi ha l’edifici residencial, el palau de l’any 1737, de planta rectangular i de dos pisos d’alçada, que va ser reformat l’any 1859 amb estil modernista.

A l’exterior hi ha el conjunt de les cases dels treballadors de les propietats del castell, construïdes a finals del segle XIX, i disposades en rengleres formant una L on viuen unes 200 persones. Cada casa té el seu petit hort. Aquests i els jardins senyorials són els únics que en resten.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de Sant Roc d’Olot

El Molí de Sant Roc està situat en el carrer de Sant Narcís, barri de Sant Roc d’Olot, a tocar al riu Fluvià.

Us passo la seva historia :

  • El Molí de Sant Roc és un dels més antics del municipi d’Olot.
  • Segons els propietaris del Molí de Sant Roc, l’any 1601, el notari d’Olot -el Senyor Bassols-, va donar permís per la construcció del canal que menaria les aigües del molí.
  • Aquest, es va iniciar primer, amb la fabricació de paper i més tard s’especialitzaria en cereals.
  • El Molí va resultar molt malmès durant l’aiguat de l’any 1940 i a partir d’aleshores es va encetar la remodelació de tota la façana.
  • El Molí de Sant Roc va estar en funcionament fins fa uns trenta anys, moment en què va morir l’avi de la casa i cap dels seus fills va seguir amb l’ofici.

Disposa de planta baixa i dos pisos superiors, més els soterranis on hi estan ubicades les moles, el trull i altres eines necessàries per un molí fariner.

Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus ben tallats als cantoners.

Té teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals.

El Molí de Sant Roc és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

Fotografia d’Olga Sacrest i Roca – Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador / Fotografies antigues : Arxiu Rasola

Cartells als carrers cèntrics de Sabadell

En els carrers mes cèntrics de Sabadell i propers a l’Església de Sant Felix, hem trobat varis cartells de ceràmica curiosos, i dels  que us he seleccionat tres :

Carrer de la Rosa

Carrer de Sant Antoni

Carrer de Sant Antoni

 

Text i Fotografies : Ramon Solé