Sant Joan de Bergús de Cardona (Bages)

Aquesta setmana dedicada a les Esglésies, Capelles i Ermites

Sant Joan de Bergús podem trobar al barri de Bergús a tocar de la masia de La Garriga de Cardona.  

Notícies històriques:

• Molts cops s’ha identificat a St. Joan de Bergús amb una cel•la que l’any 889 depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
• Estudis recents semblen demostrar que aquesta cel•la correspon a Sant Joan de Montdarn (Berguedà).

Resten alguns vestigis com el tros de volta de canó, arcuacions als murs, base del campanar, … de la construcció medieval de l’església.

Posteriorment, al s. XVIII, l’església de Sant Joan de Bergús fou ampliada considerablement en estil barroc.

S’anul•la l’absis romànic i s’allargà la nau en direcció a llevant on fou organitzada la façana neoclàssica;

dues pilastres decorades amb elements geomètrics sustenten un frontó triangular equilàter on es refugià una petita fornícula coronada per una venera.

També s’obrí un òcul per il•luminar l’interior.

L’Església de Sant Joan de Bergús és un monument que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la vila de Cardona (Bages).

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Creu de Sant Joan de La Granada del Penedès ( Alt Penedès)

La Creu de Sant Joan està situada en una petita placeta amb arbres del carrer Sant Joan amb el camí del Pou Major de La Granada del Penedès.

Creu monumental, es composa d’una base esglaonada, és formada per tres nivells circulars; el fust s’alça sobre un capitell i la Creu no apareix cap imatge.

Es desconeix la seva antiguitat.

Text i fotografies: Ramon Solé

Mas Verdaguer d’Avinyó (Bages)

Mas Verdaguer  està situada en la Pl. Major, 27 d’ Avinyó.

Us passo la seva historia:

• La masia de Cal Verdaguer, situada molt a prop de l’església parroquial de Sant Joan d’Avinyó, és una de les cases més interessants del terme municipal.
• La masia és documentada ja al segle XVI car en el fogatge de l’any 1553 hi són referenciats “Jaume Verdaguer, Benent Verdaguer i en Miquel en casa d’en Barraquer” com a homes de la parròquia i terme d’Avinyó. Cal pensar en la casa i en fills de la mateixa que habitaren altres masos dins el terme.
• La gran obra de la masia correspon molt probablement al segle XVII; la llinda de la porta de la façana de tramuntana porta la data de 1610 al mig del nom del propietari “Joan Verdaguer 1610 “.
• L’any 1775 fou construïda la nova façana de migdia amb la galeria porxada i la decoració d’esgrafiats per Pau Verdaguer.

És una masia de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant i tancada per un clos que al sector de tramuntana, per una gran porta de mig punt adovellada, comunica amb la plaça de l’església d’Avinyó.

Aquesta façana de tramuntana presenta uns balcons, mentre que la façana de migdia s’obre en una gran galeria amb tres nivells ben proporcionats d’obertures d’arc de mig punt; aquesta façana de migdia.

La principal presenten restes d’esgrafiats a les parts superiors i durant els anys 80 del segle XX es va fer la reconstrucció dels esgrafiats de la façana de les galeries tal com eren originàriament.

Recuperant un rellotge de sol que signa que els esgrafiats foren fets el 1722.

A ponent fou construït un terrat a nivell de primer pis, on destaca un pou.

El Mas Verdaguer és una masia del municipi d’Avinyó protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Joan d’Avinyó (Bages)

L’Església parroquial de Sant Joan està en la plaça Major d’Avinyo.

Us passo la seva historia:

• L’església de Sant Joan, situada dins l’antic terme del castell d’Avinyó, fou sempre parròquia; des del 932 és mencionada documentalment sota l’advocació de Sant Andreu i la primera església fou construïda per iniciativa del comte Sunyer de Barcelona.
• A partir del segle XI l’església és advocada ja a Sant Joan i a Santa Maria.
• Sabem que l’any 1232 fou construïda i novament consagrada una església a Avinyó, amb el nom de Sant Joan.
• A partir del segle XVII l’església romànica comença a modificar-se: baptisteri, campanar, sagristia i capelles.
• Al segle XIX el conjunt romànic gairebé va desaparèixer en unificar-se externament el conjunt de les dependències que l’envolten i al construir-se la nova façana.

Sant Joan és una església romànica modificada a la vila d’Avinyó protegida com a bé cultural d’interès local. De la part romànica solament en resta part dels murs de la nau. A l’esquema romànic inicial li foren afegides unes capelles laterals i la façana moderna.

Per tal de retornar-li la fisonomia romànica en el segle XX se li referen de nou els tres absis que es van decorar amb un fris d’arcuacions llombardes i amb finestres de doble esqueixada. Tot l’interior de l’edifici fou enguixat en les successives modificacions dels segles XVII i XIX.

L’església és un edifici de tres naus (amb la porta actual orientada a ponent) separades per pilars rectangulars que sostenen les voltes de creueria. Tot l’interior és arrebossat.

En un costat s’aixeca el campanar de forma quadrangular amb obertures d’arc de mig punt per les campanes.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Antic Espai o Casa del Comú de Matadepera (Vallès Occidental)

L’Antic Espai del Comú les seves restes estan front la porta d’entrada de l’Església de Sant Joan i cementeri de Matadepera.

Us passo la seva historia:

• La casa del Comú, segons acta del Ple municipal del 2 de setembre de 1883, a causa del seu mal estat, es va desmuntar per reutilitzar els materials en la nova església construïda al nou nucli del pobla, al carrer de Sant Joan.

El que es coneix com a Casa del Comú és l’espai habilitat pels primers propietaris per instituir la primera municipalitat “el Comú”.

Estava ubicat davant l’actual entrada del cementiri, on encara s’hi poden veure algunes parets i estructures.

L’espai entre la Casa del Comú i l’església formava una plaça batejada com a plaça de la Constitució.

Molt a prop hi havia un altre espai comunitari amb el safareig del Comú i més allunyat, el safareig dels malalts, on només es rentava la roba de malalts i difunts, per evitar contagis amb la roba dels vius.

Actualment està completament cobert per la vegetació.

L’any 1883 s’abandona i es reaprofiten moltes de les pedres per a la construcció de la nova església del carrer de Sant Joan.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text  i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Mare de Déu del Prat de Sant Joan de les Abadesses

Josep Salvany i Blanch – 1916 / Viquipèdia

La Mare de Déu del Prat està a prop del carrer de Joan Corominas al costat d’un bosc en Sant Joan de les Abadesses.

Us passo la seva historia:

• L’oratori de la Mare de Déu del Prat és erigida vers el 1435 per iniciativa de dos menestrals de la població.
• S’hi venerava una imatge d’alabastre de tipus gòtic, donada pel canonge del monestir Enric Valeric.
• La capella fou construïda durant el 1602.
• Restà sense culte entre 1936 i el 1970.

Antoni Puig i Castells – 1982 / Generalitat de Catalunya

És una capella de reduïdes mides situades als afores de Sant Joan. És de planta quadrangular amb un petit porxo obert a migdia i ponent. La fàbrica és de pedra treballada i pedres de riu, la coberta és a dues aigües.

Antoni Puig i Castells – 1982 / Generalitat de Catalunya

L’any 1935 inicia les obres de restauració l’arquitecte Raimon Duran i Reynals que queden parades fins que a finals dels anys 60 del segle XX es torna a refer amb una fidelitat admirable (Ramon Vila, Francesc Fajulas…). A partir del 1970 fou novament oberta al culte.

La Mare de Déu del Prat és una capella de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Arxiu Rasola.

Sant Joan del Pla de la Palma de Cervelló

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites i Santuaris

Sant Joan del Pla o Sant Joan de l’Erm de la Palma està situada al poble de la Palma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat,

A uns 700 m del cementiri de La Palma de Cervelló.

Us passo la seva història

• El lloc de la Palma de Cervelló és documentat el 964.
• La capella és esmentada com Sant Joan i Sant Feliu de la Plana el 1270, any en què el rector de Sant Esteve de Cervelló n’era procurador.
• El 1347 a la capella de Sant Joan de l’Erm hi havia un altar dedicat a la Mare de Déu.
• A partir del segle XIV la capella apareix sovint esmentada en les visites pastorals.
• Consta situada al lloc de la Plana Sant Joan, prop de Can Llopart, mas que posteriorment es diria Can Mascaró i que al segle XVIII va adquirir de les monges la finca de la Palma.

La capella és d’una nau, coberta amb volta de canó, i un absis semicircular amb arcuacions i lesenes.

Vora l’absis, al mur nord, hi ha una absidiola practicada en el gruix del mur de factura posterior a l’edifici.

Al davant mateix, al mur sud, hi havia una altra absidiola igual però fou enderrocada.

L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues agrupades de quatre en quatre entre lesenes.

L’aparell és de carreus petits.

A migdia s’obre la porta originària del conjunt; és de mig punt i extradossada per una filada de dovelles primes; ran seu hi ha un esvoranc.

A ponent s’obre una altra porta que és de construcció moderna.

M. Pagès / Generalitat de Catalunya

Anys en rere estava molt envoltat de vegetació.

Us passo informació de les obres realitzades en aquesta ermita :

http://www.lapalmadecervello.cat/raco-fotografic/inauguracio-de-les-obres-de-rehabilitacio-de-l-ermita-de-sant-joan-del-pla-29-6-19

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Joan de Benviure de Castellbisbal

Sant Joan de Benviure està en el carrer del Retorn s/n. en el Polígon industrial de Ca n’Estaper de Castellbisbal, a prop de la masia de Ca n’Estaper.

Jordi Contijoch – 2006 / Generalitat de Catalunya

Es tracta de les escasses restes de l’ermita del segle XI, es va construir l’any 1040 i va ser reconstruïda al segle XVII.

Es un edifici de planta rectangular dels qual, avui en dia, només en queden els murs: tres parets laterals i una frontal, amb teulada a dues aigües i una motllura.

A l’interior de l’ermita, s’hi van localitzar tombes romanes i en un radi de 40 metres quadrats, es van trobar 50 sepultures i dos ossaris dels segles VI i VII.

Podeu consultar mes dades a :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-joan-de-benviure

Sant Joan de Benviure és una obra del municipi de Castellbisbal protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Castellbisbal

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joan de Matadepera

Setmana dedicada a les esglésies

L’església de Sant Joan està en el carrer de Joan Paloma amb plaça de Jaume Torras de Matadepera.

Us passo dades de l’església :

• L’església parroquial de Sant Joan va ser bastida a inicis del segle XX en temps del rector Mossèn Jaume Torras.
• Va ser construïda per substituir a l’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista, situada vora la masia de Can Roure i documentada des de l’any 1040.

Església Vella de Sant Joan Baptista

L’església de Sant Joan és un edifici neogòtic amb teulada a dues vessants. La façana d’accés té porta d’arc ogival d’inspiració gòtica, amb timpà decorat amb relleus florals i l’anagrama “JHS”.

A la part superior hi ha una rosada calada.

El coronament és a dues vessants, amb arquets ornamentals ogivals sostinguts per petites carteles florals.

El campanar, situat a la banda esquerra de la façana, presenta planta quadrada i està format per tres cossos separats per cornises.

Jordi Contijoch Boada – 2005 / Generalitat de Catalunya

El cos inferior és llis, el central té obertures circulars amb quadrifolis i el superior amb finestres ogivals.

Jordi Contijoch Boada – 2005 / Generalitat de Catalunya

Els dos pisos superiors són de maó vist.

Sant Joan de Matadepera és l’església parroquial de Matadepera inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya : Monestir de Sant Joan de la Penya d’Osca

El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d’a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).

Us passo la seva historia:

• Regnant Garcia I de Pamplona, rei de Pamplona i Asnar I Galí, comte d’Aragó, comencen a afavorir el monestir. El rei Garcia II Sanxes I de Navarra concedeix als monjos el dret de jurisdicció, i els seus successors fins a Sanç I d’Aragó i Pamplona continuen aquesta política de protecció. Allí va passar els seus primers anys Sant Íñigo. En el regnat de Sanç I d’Aragó i Pamplona assoleix el cim del seu protagonisme i arriba a ser panteó dels reis d’Aragó.
• Els incendis del 1494 i el 1675 van ser devastadors. Arran de l’últim incendi es va construir el monestir nou.
• El monestir vell és Monument Nacional des del 13 de juliol del 1889, mentre que el monestir nou ho és des del 1923.

Al pis superior del monestir, separat de l’església, es troba el Panteó Reial, on reposen les restes de persones reials de les cases d’Aragó i de Navarra. El panteó ocupa les dependències de l’antiga sagristia de l’església alta, que data del segle XI.

Les tombes són excavades al mur de pedra i estan col·locades en tres ordres superposats. Els fèretres s’hi introduïen de manera transversal, deixant a la vista només la part dels peus, que després era coberta amb una làpida amb la inscripció corresponent.

L’aspecte original devia ser com el del veí Panteó de Nobles, excavat a la roca i amb decoració romànica. El panteó reial actual va ser totalment reformat el 1770, en estil neoclàssic, per ordre de Carles III, i per indicació de José Nicolás de Azara i del comte d’Aranda.

La reforma només va modificar la decoració: davant la paret on hi havia els sepulcres es va aixecar una nova paret on es col·locaren plaques de bronze amb les inscripcions corresponents, decorant la sala amb estucs i marbres i, a la paret del davant, uns medallons amb relleus de batalles llegendàries.

Moltes de les inscripcions del panteó són fictícies i corresponen a persones que no hi són enterrades: alguns reis navarresos que regnaren sobre Aragó, els comtes d’Aragó i dels primers tres reis d’Aragó de la dinastia de Ramir.

Així, és possible que hi hagi les tombes de:

• Garcia I de Pamplona (852-882), rei de Pamplona
• Garcia II el Tremolós (994-1004), rei de Pamplona

I només hi ha la seguretat que hi ha les restes dels tres primers reis d’Aragó i les seves esposes:

• Ramir I (1006-1063), primer rei d’Aragó, comte de Sobrarb i Ribagorça, i la seva esposa Ermesinda de Coserans
• Sanç I d’Aragó i Pamplona (1042-1049), fill de l’anterior, també rei de Pamplona (Sanç V), i la seva esposa Elisabet d’Urgell
• Pere I el d’Osca (1068-1104), fill de l’anterior, rei d’Aragó i de Pamplona, i la seva esposa Maria Rodríguez, filla del Cid.

Fou el monestir més important d’Aragó a l’alta edat mitjana.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies; Fidel Rodríguez