El Caseriu o Hostal del Lledoner de Granollers

L’Hostal del Lledoner esta en el carrer de Corró, 275 amb el carrer del Lledoner de Granollers.

Situat al nord del carrer Corró, és el barri Lledoner, que fou segregat de les Franqueses l’any 1922, i pertany des d’aleshores a Granollers.

L’Hostal del Lledoner és una antiga masia al costat del camí ral. El caseriu del Lledoner de baix, és denominat popularment “L’Hostal”, i és possible que s’utilitzés com a tal.

També val dir que en aquesta casa va néixer Anna Maria Mogas i Fontcuberta  el 13 de gener de 1827, religiosa, fundadora de la Congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor.

Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i un cos central que sobresurt degut possiblement a que és el resultat de la reforma d’una masia de planta basilical.

Limitat per una balustrada a la façana i amb coberta plana, la teula emprada és l’àrab. El portal d’entrada, amb arc rebaixat, dues finestres a la planta baixa, tres al primer pis i una al segon, té carreus als cantons i la façana és, de pedra i maó, arrebossada.

L’Hostal del Lledoner és una obra del municipi de Granollers protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Església Santa Maria de Martorelles

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l´Església, 2 de Santa Maria de Martorelles.

Santa Maria de Martorelles, antigament  és deia “Martorelles de Dalt”.

Us passo l’historia d’aquesta important església :

  • De l’existència de Santa Maria de Martorelles, són de l’any 992, que és esmentada com a Martorelles de Dalt.
  • El 1105, el bisbe de Barcelona Berenguer Bernat, va consagrar l’església parroquial del poble, la qual cosa significà que l’anterior terme va ser renovat.
  • Més tard, el 1161, el bisbe Guillem de Torroja dóna la parròquia, amb els seus alous, béns i la sagrera, a la Canònica de Barcelona.
  • Al Segle XVIII, el territori del municipi de Martorelles, els dos actuals municipis, va abraçar el mateix territori que la parròquia de Santa Maria de Martorelles, però en augmentar cada cop més la població de Martorelles de Baix s’hi trasllada la capitalitat.
  • Segles més tard, el 1927, Martorelles de Dalt es segrega de Martorelles de Baix i forma un municipi propi, recuperant el nom de Santa Maria de Martorelles, que és també el de la parròquia.

El 1005, el poble ja va ser format al voltant de l’església parroquial, situada dins el terme del castell de Castellruf.

L’església de Santa Maria de Martorelles ja es va documentar com a parròquia en aquesta època.

També hi ha notícies d’una capella situada vora de Can Sunyer i dedicada a Sant Martí, restaurada el segle XVIII i enderrocada cap al 1920.

L’església de Santa Maria de Martorelles, pertany al Bisbat de Terrassa.

Us detallo l’enllaç, que dona una explicació molt mes amplia de l’església :

https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/262022/349214

Si no coneixeu aquest petit poble, us recomano que el visiteu, cadereu meravellats com encara avui, i tat a prop de Barcelona, Granollers, Mollet, entre altres, es conserva com un verdader poble de muntanya, un recó per ser visitat i anar a veure les nombroses fonts naturals.

També, en el costat drets de l’entrada principal a l’església,

h

i ha una antiga masia, i observareu un gran roc i unes rajoles que explicant la seva existència.

.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, Viquipédia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Refugi antiaeri de Parets del Vallès

El Refugi antiaeri esta situat en l’Avda. Catalunya, 201 de Parets del Vallès, és un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil Espanyola .

Aquest Refugi, està  just davant l’escola municipal Lluís Piquer, va ser construït l’any 1938 en terrenys de la masia Can Pau Moragues, en les feixes de la casa i va ser construït per la gent del poble, era una gran sala circular amb volta de maons que disposava de 3 entrades amb un passadís a cadascuna d’elles,  era el més gran de Parets.

Aquest refugi estava comunicat amb un de més petit que hi havia a uns 100 metres, en terrenys de Can Corder. Un altre refugi es va construir en terrenys de la masia Can Serra a l’altura de l’actual carrer Empordà.

El refugi va ser construït pel veïnat de Parets del Vallès, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya local i va servir per a protegir als paretans dels possibles bombardejos que en aquells moments afectaven el Baix Vallès, especialment de les bombes caigudes a les ciutats veïnes de Mollet del Vallès i Granollers.

Les obres es van iniciar l’abril de 1938 i es van acabar a finals de setembre del mateix any, les despeses ocasionades per a la seva construcció es van sufragar principalment amb donatius de la gent del poble. En total es varen recaptar 15.617 pessetes i l’ajuntament va aportar 5.230,90 pessetes en total el refugi va costar 20.937,90 pessetes.

L’any 2011 l’ajuntament va decidir reconstruir el refugi, ja que es trobava en bon estat, però per interessos urbanístics es va decidir d’enfonsar i només deixar per a la memòria una de les tres entrades, que va ser rehabilitada i adequada com a monument de la guerra civil.

El refugi antiaeri de Parets és una obra inclosa en el Pla especial de Protecció de Patrimoni i Catàleg de Parets del 2011.

 

Recull de dades : Ajuntament de Parets del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers

L’Antiga Fàbrica de Roca Umbert, està ubicada en el carrer d’Enric Prat de la Riba, 77, de Granollers.

És una antiga fàbrica tèxtil de la ciutat de Granollers i ocupa una superfície de 20.000 m².

Us passo la seva historia :

  • Josep Umbert i Ventura (1844-1917) va fundar la Fàbrica Roca Umbert l’any 1871 a Sant Feliu de Codines,
  • Coneix un creixement molt ràpid, el que la portà l’any 1904 a traslladar-se a Granollers, a l’actual Fàbrica de les Arts.
  • L’any 1917 mor Josep Umbert, però els seus familiars segueixen la seva tasca i la fàbrica segueix endavant, amb centres productius a Granollers, Sant Feliu de Codines, Monistrol de Montserrat, Ripollet i magatzems i oficines a Barcelona.
  • La seva principal producció eren les pisanes, teixits de fil o cotó amb tafetà de diversos colors utilitzat per la confecció de roba per vestits de dona i nens.
  • El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, l’empresa és decomissada pels obrers i és rebatejada amb el nom d’Espartacus.
  • El gener de 1939 sofrí una greu destrucció a causa d’un incendi provocat.
  • Acabada la Guerra Civil va ser recuperada pels seus antics propietaris.
  • A la dècada dels anys 1950 es va construir la Tèrmica, un espai que permetia l’autonomia de subministrament elèctric per tal d’evitar les parades de producció a causa dels talls elèctrics constants. En aquest període es fabriquen gran quantitat de teixits i l’empresa es modernitza.
  • El 1971 es tanquen les naus de Sant Feliu de Codines i els seus propietaris s’acullen al Plan de Reestructuración Textil.
  • L’any 1976 s’inicia el trasllat de la fàbrica de Granollers a La Batllòria (Sant Celoni), on es construeix un nou edifici de 9.000 m²
  • L’any 1978 s’acomiaden 450 persones dins del pla de reestructuració de l’empresa.
  • Finalment, la Fàbrica Roca Umbert tanca les seves portes l’any 1991
  • l’Ajuntament de Granollers va adquirir les instal·lacions de la fàbrica l’any el 1993.

L’any 2002 l’Ajuntament de Granollers rehabilita una de les naus de la fàbrica per instal·lar-hi una escola-taller, el Centre Tecnològic i Universitari

Així, la fàbrica inicia el procés per convertir-se en un gran espai cultural per la ciutat que queda reflectit l’any 2003 amb l’aprovació del Pla d’Usos del projecte Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

Posteriorment s’inaugura la Biblioteca Roca Umbert i s’hi instal·la «la Troca», el Centre de Cultura Popular i Tradicional de Granollers.

S’hi van instal·lar una cinquantena d’empreses culturals i audiovisuals, a més d’entitats d’imatgeria festiva, artistes plàstics, músics, com a, entre molts d’altres, el Taller Sarandaca d’imatgeria festiva.

Actualment, segueix creixen tant d’espais, com d’activitats cada vegada mes assídues, s’està pintant amb motius diversos algunes fatxades de les naus de la fabrica.

Molt concorreguda per la gent de Granollers i rodalies, de totes les edats.

Va ser un gran encert que l’Ajuntament disposes d’un gran espai per la gent i endegues activitats de divers ordre a L’Antiga Fàbrica de Roca Umbert.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua de Granollers

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7, l’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, de Granollers.

En 1905,és l’ any en que els franciscans conventuals es van establir a Granollers, fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua.

ç

Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.

Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

És un edifici de planta basilical que es troba integrat dins d’un conjunt més ample d’instal·lacions educatives i conventuals

L’església presenta planta de creu llatina, amb una nau principal i laterals ocupats per capelles. Els vanos i l’estructura en general són de composició vertical, combinant en els seus paraments la maçoneria de pedra irregular i el totxo.

A la façana principal destaca una rosassa circular al centre de la mateixa sobre la porta principal, així com dues estructures de falses pilastres fetes de totxo que ajuden a donar verticalitat a la composició de la mateixa.

L’any 1986, l’església va assolir la categoria de parròquia oberta als feligresos d’aquest barri de Granollers.

 

Recull de dades : Els Franciscans conventuals i Relats en Català

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Ajuntament de l´Ametlla del Vallès

L’Ajuntament està situat en la Plaza de l’Ajuntament, nº 1 de l’Ametlla del Vallès. Forma part dels edificis del Modernisme de principis del segle XX en aquesta població.

És una de les obres de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall que hi ha en la població, de la que va ser arquitecte municipal, i va projectar aquest edifici durant l’any 1910,  seguint l’estètica modernista del moment.

S’estructura en tres cossos, el central de planta baixa, pis i golfes i amb coberta de dues vessants, mentre que els laterals, originàriament  van ser destinats a les escoles municipals, són d’un únic pis i de carener paral·lel, era una edificació per a noies i un altra per a nois.

El porxo d’accés és d’arcs de mig punt i el maó vist separa els pisos i emmarca les obertures i les sanefes al coronament.

De fet, conformava un conjunt molt propi i característic de principis del segle XX.

L’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, va seguir el model propi de construcció de cases, també en altres poblacions com Figaro, Cardedeu, Granollers i  La Garriga.

L’Ajuntament  va ser reformat durant l’any 1991. Cartell al costat de l’Ajuntament.

 

Recull de dades: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica Isidre Comas de Granollers

El lloc on estava ubicada La Fàbrica Isidre Comas, era en l’espai dels carrers actuals de carrer de Sant Jaume, 60 , carrer d’ Anníbal , carrer Molí, carrer de Menéndez Pelayo, carrer Princesa i carrer Fontanella de Granollers.

La Fàbrica Comas, va ser coneguda com Ca l’Isidro,  va dedicar-se fins a l’any 1967 a la indústria tèxtil, estava situada al voltant del nucli històric, seguint la tendència de la indústria tèxtil del segle passat, situada en aquell temps, en el nucli exterior de Granollers.

Aviat però, aquesta indústria, degut al creixement urbà, quedà inclosa al primer eixample.

Us dono informació d’aquesta important empresa a la llarg de la seva historia :

  • La firma Buenaventura e Isidro Comas apareix l’any 1890 amb 40 telers.
  • L’edifici, però, no es basteix fins a l’any 1899.
  • Elaborà principalment cotó, i, l’any 1919, ja hi havia 168 telers mecànics en una secció de tintoreria.
  • Durant la Guerra Civil, l’empresa es col•lectivitza, seguint la mateixa dinàmica que la resta de fàbriques de Granollers i de tot el país.
  • L’any 1937, dos dels fills de Bonaventura Comas, Peret i Ventura, són assassinats. Quan acaba la guerra, una part de la gestió de la fàbrica passa a ser de Josep Comas, l’únic fill viu de Bonaventura Comas, que també és conegut com a Pepet o Pepitu Co-mas.
  • Després de la Guerra Civil, la indústria experimenta un nou creixement. Hilados y Tejidos Comas SA és una de les principals empreses tèxtils de Granollers i una de les dues fàbriques granollerines que fan el cicle complet de fabricació tèxtil.

Era un edifici industrial de planta i pis cobert a dues vessants, en un espai quadrangular, amb dues façanes: una al carrer St. Jaume, l’altre a l’interior. La façana exterior està composta per una successió lineal de finestres que, al plànol original, són obertures el•líptiques, però que ara presenten el mar pla. La porta d’accés està rematada per un gran frontó d’estil clàssic.

L’enderrocament  i construcció d’un edifici de protecció oficial entre els carrers Annibal i Molí, amb un pàrquing públic i la corresponent plaça de Can Comas, anomenada actualment Jardins de Salvador Casanova i a la part sud de l’antiga fabrica blocs de pisos amb el seu corresponent pàrquing privat.

De la gran fàbrica tèxtil només es conserva la xemeneia 

i la portalada de l’entrada al recinte tèxtil.

La Fàbrica Isidre Comas és una obra eclèctica de Granollers  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Nous monuments al carrer – 2ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de vuit poblacions amb monuments de nova creació :

Arenys de Mar – Nacional II amb Rambla

Barcelona – Plaça del Diamant

Caldes de Montbui – Centre

Granollers – Plaça Josep Berengué

Llinars del Vallès – Carrer Frederic Marés

Montcada – Església

Montmeló –  Carrer Lluis Companys amb carrer Major

Viladecans – Plaça Torre Roja

No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casino Club de Ritme de Granollers

El Casino de Granollers va ser fundat l’any 1880 com a societat per a reunir la classe benestant conservadora de la ciutat de Granollers i rodalies.

Amb el pas del temps, a l’any 1957 es produeixen canvis i es realitza una reestructuració de l’entitat, doncs es fusiona amb el Club de Ritme.

En aquest moment es transformen les bases i s’aconsegueix l’obertura a gent de tota mena de condició social.

A partir d’aquest moment, el Casino de Granollers dota a la ciutat de tota una sèrie d’activitats socials, culturals i recreatives sense cap ànim de lucre.

Us passo la seva amplia historia :

https://casinodegranollers.com/el-casino/

Per a mes informació sobre activitats podeu consultar a :

https://casinodegranollers.com/

 

Recull de dades : Casino Club de Ritme i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica de la Font de l’Escot de Granollers

La Fàbrica de la Font de l’Escot de Granollers, sols es un record per la ciutat de Granollers.

Estava situada on ara son els carrers de La Font de l’Escot, Ramon Llull i de Corró a Granollers, i que ocupant els que forent els terrenys de la Fabrica tèxtil.

En 1850 havia una fabrica que es subministrava per fer girar una gran roda, de l’aigua d’una font, per aquest motiu popularment es deia “la Fabrica de la Font”.

Temps mes tard, en 1864 va passar se a dir, La Fàbrica de la Font de l’Escot , donat que per tenir aigua suficient per la seva industria tèxtil va posar en funcionament maquinaria a vapor, per aquest motiu, Francisco Ciuró va arrendar l’aigua de l’abundant Font de l’Escot a M.Sans.

L’any 1880, formaven l’empresa la unió de diversos propietaris, com Clariana, Ciuró i Auge i Cia., per així, poder ser mes competitius en el mercat tèxtil.

Als anys 20 del segle passat,  s’hi va instal·lar de manera provisional  un forn de vidre, propietat de Josep Sans important empresari de Barcelona.

En l’any 1925, dintre del recinte havien diverses empreses, com  una fusteria, un magatzem de fustes, de coles, diverses petites empreses de teixits i de confecció de camises, entre altres.

En els últims cent anys, van ser el propietaris de l’edifici de la Fabrica Font, la família Tomas Salvany, anys mes tard les germanes Alsina i per últim van ser els senyors Valls.

Es va portar a terme l’enderroc de tot el conjunt de la Fabrica La Font en l’any 2004.

Actualment sols queda el record  de la Fabrica La Font, amb la Xemeneia 

i l’espai Porxat.

 

 

Recull de Dades : Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé