Nous monuments al carrer – 2ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de vuit poblacions amb monuments de nova creació :

Arenys de Mar – Nacional II amb Rambla

Barcelona – Plaça del Diamant

Caldes de Montbui – Centre

Granollers – Plaça Josep Berengué

Llinars del Vallès – Carrer Frederic Marés

Montcada – Església

Montmeló –  Carrer Lluis Companys amb carrer Major

Viladecans – Plaça Torre Roja

No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Casino Club de Ritme de Granollers

El Casino de Granollers va ser fundat l’any 1880 com a societat per a reunir la classe benestant conservadora de la ciutat de Granollers i rodalies.

Amb el pas del temps, a l’any 1957 es produeixen canvis i es realitza una reestructuració de l’entitat, doncs es fusiona amb el Club de Ritme.

En aquest moment es transformen les bases i s’aconsegueix l’obertura a gent de tota mena de condició social.

A partir d’aquest moment, el Casino de Granollers dota a la ciutat de tota una sèrie d’activitats socials, culturals i recreatives sense cap ànim de lucre.

Us passo la seva amplia historia :

https://casinodegranollers.com/el-casino/

Per a mes informació sobre activitats podeu consultar a :

https://casinodegranollers.com/

 

Recull de dades : Casino Club de Ritme i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica de la Font de l’Escot de Granollers

La Fàbrica de la Font de l’Escot de Granollers, sols es un record per la ciutat de Granollers.

Estava situada on ara son els carrers de La Font de l’Escot, Ramon Llull i de Corró a Granollers, i que ocupant els que forent els terrenys de la Fabrica tèxtil.

En 1850 havia una fabrica que es subministrava per fer girar una gran roda, de l’aigua d’una font, per aquest motiu popularment es deia “la Fabrica de la Font”.

Temps mes tard, en 1864 va passar se a dir, La Fàbrica de la Font de l’Escot , donat que per tenir aigua suficient per la seva industria tèxtil va posar en funcionament maquinaria a vapor, per aquest motiu, Francisco Ciuró va arrendar l’aigua de l’abundant Font de l’Escot a M.Sans.

L’any 1880, formaven l’empresa la unió de diversos propietaris, com Clariana, Ciuró i Auge i Cia., per així, poder ser mes competitius en el mercat tèxtil.

Als anys 20 del segle passat,  s’hi va instal·lar de manera provisional  un forn de vidre, propietat de Josep Sans important empresari de Barcelona.

En l’any 1925, dintre del recinte havien diverses empreses, com  una fusteria, un magatzem de fustes, de coles, diverses petites empreses de teixits i de confecció de camises, entre altres.

En els últims cent anys, van ser el propietaris de l’edifici de la Fabrica Font, la família Tomas Salvany, anys mes tard les germanes Alsina i per últim van ser els senyors Valls.

Es va portar a terme l’enderroc de tot el conjunt de la Fabrica La Font en l’any 2004.

Actualment sols queda el record  de la Fabrica La Font, amb la Xemeneia 

i l’espai Porxat.

 

 

Recull de Dades : Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Asil, previ a L’Hospital General de Granollers

El projecte de l’edifici de l’antic Asil, va ser de l’arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau.

El conjunt d’edificis de reconegut interès arquitectònic es disposen a l’entorn d’un jardí en forma d'”U”, obert al migdia.

El cos central destaca per l’accés reforçat per dues torres mirador que sobresurten de la resta d’edificis;

s’havia anomenat pavelló de Sant Enric i acullia el convent de les carmelites de la caritat-Vedruna, la capella i avui és l’accés al nou edifici de consultes.

El pavelló de la dreta, que havia esta anomenat de Santa Faustina en principi era dedicat a asil. L’ala oest en un principi acollia pròpiament l’hospital.

La coberta és composta. Els elements formals i decoratius són representatius del llenguatge modernista.

Us passo una breu historia de l’evolució de l’Asil :

  • Per l’any 1328 va fundar un petit Asil el senyor Bertran de Seva .
  • Durant docents anys, el centre va ser regentat per la familia del fundador.
  • L’any 1521 l’establiment va passar a dependre del municipi.
  • L’any 1844, l’hospital es va traslladar a l’antic convent de Caputxins de Granollers.
  • El 25 de juliol de 1923, es va inaugurar un nou Hospital al peu de la carretera de Cardedeu, amb una capacitat per a 80 llits.
  • L’any 1971 s’inaugurava un nou pavelló de tres plantes,
  • L’any 1978 s’ampliaria en alçada amb quatre plantes mes.
  • L’any 1984 va entrar en funcionament el Centre geriàtric Adolfo Montañá, que substituïa l’antic asil.
  • L’any 1995 el centre va renovar i ampliar amb avenços tecnològics, noves plantes d’hospitalització, una unitat de cures intensives, nous quiròfans, sales de part i central d’esterilització, ..
  • El 20 de novembre de 2009 es va inaugurar el nou edifici de Consultes Externes, la darrera ampliació de l’Hospital.
  • L’any 2010 es van fer les darreres reformes que van introduir millores estructurals i funcionals en el Servei d’Urgències.

La Fundació Privada Hospital Asil de Granollers és el gestió d’aquest centre sanitari, on podem admirar l’edifici antic i el modern.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Hospital i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de l’Escola Pia de Granollers, sols és un record…!

Església de l’Escola Pia de Granollers, esta situada en el carrer de Sant Josep de Calassanç de Granollers.

També és coneguda per la Capella del Col•legi dels Escolapis.

Els pares Escolapis arribaren a Granollers l’any 1933 i s’instal•laren a l’antic Col•legi de Germans de la Doctrina Cristiana (Maristes). El 1936 aquesta residència quedà totalment destruïda. El rector P. Julián Centelles, aconseguí de l’Ajuntament la venda de l’actual edifici per un preu molt baix. Es tractava d’un edifici llogat per l’Ajuntament per a l’Institut de Segona Ensenyança, que passà a un local de l’actual Biblioteca. les classes l’1 de setembre del 1939 a l’antic edifici de l ‘Institut i es projectà la capella per al nou Col•legi Escolapi (1940), que fou beneït el 3 de juliol del 1945. La creació dels Escolapis fou impulsada per la burgesia industrial de Granollers, de manera que noms com Estebanell, Trullàs i Roca Umbert van cooperar econòmicament.

La Capella del Col·legi dels Escolapis és un oratori a la ciutat de Granollers, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella del Col·legi de segona ensenyança dels pares Escolapis és em un angle de la part posterior de l’edifici.

Es tracta d’una estructura quadrangular, amb una torre a la cantonada, envoltada per arcs de tipus llombard. Presenta finestres geminades, una gran arquivolta de poca profunditat i una columna que sosté el timpà amb dues finestres d’ull de bou a sobre.

Tot el conjunt és un revival de l’arquitectura religiosa romànica. Per altra banda, és l’única part de tot el Col·legi que guarda semblança amb el projecte original.

Va sorgir la noticia som Granollers,  que amb les obres aquest estiu de l’Escola Pia de Granollers, s’enderrocaria l’Església :

https://www.somgranollers.cat/noticia/42806/lesglesia-dels-escolapis-senderrocara-aquest-estiu

Església Escola Pia de Granollers, sols es un record !

Us passo un petit article de el9nou del Vallès Oriental, on podem veure l’enderroc d’aquesta Església :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/lescola-pia-de-granollers-enderroca-lesglesia-del-centre/

Foto som Granollers – Fotografia: Xavier Solanas

Amb les obres, l’escola Pia guanyarà 2.000 metres quadrats d’aules.

 

 

Recull de dades i Informacions : Viquipèdia, som Granollers, 9nou del Vallès Oriental.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Sole

Fotografia de l’enderroc inicial : som Granollers – Fotografia: Xavier Solanas

Can Sanpera de l’Hostal, actualment Escola Anna Mogas a Granollers

L’edifici en l’any 1926 es coneixia com “Can Sanpera de l’Hostal”, casa modernista de Joan Sanpera, obra d’Albert Juan de l’any 1912, i va ser casa d’estiueig.

És des de fa dècades  l’escola Anna Mogas,  situada en el carrer de Corró, 321.

Concretament, l’any 1958 s’inaugura com col•legi Maria Anna Mogas i Fontcuberta, situada en Les Franqueses del Vallès, posteriorment va passar a ser del municipi de Granollers.

Té planta baixa, dues plantes pis i coberta composta a vàries vessants. Les façanes estucades estan decorades amb motius florals que, juntament amb la porta d’entrada, la coberta de teula vidriada, els merlets de les baranes del terrat i els elements de ferro forjat, són representatius del llenguatge modernista.

A la cantonada de ponent sobresurt una torre mirador amb coberta de pavelló a quatre vessants, al seu costat la capella.

La Congregació de Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor són una congregació religiosa de germanes, fundada el 1872 per la beata de Granollers Maria Anna Mogas. Les seves membres, també anomenades Franciscanes de la Divina Pastora, fan servir les sigles F.M.M.D.P., conegut popularment per les “monges grises”.

Si voleu saber mes sobre aquesta Congregació de Franciscanes de la Divina Pastora, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Franciscanes_Missioneres_de_la_Mare_del_Div%C3%AD_Pastor

Per les rodalies de l’antic edifici, es van construir noves i modernes instal·lacions del col·legi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Conjunt de Cases modernistes de can Mònic de Granollers

Can Mònic és un conjunt d’edificacions de cases baixes del municipi de Granollers amb el limiti de Les Franqueses del Vallès. Estan situades en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 123-145. Granollers.

Van ser construïdes en l’any 1923, pel Arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Aquest conjunt d’habitatges aïllats de la tipologia ciutat jardí estan alineades al carrer en planta baixa. Tenen sòcol de pedra, mentre que la resta és arrebossada. Cobertes dues vessants amb el capcer trencat. Les finestres, d’estil modernista, estan emmarcades per maó

.

Els elements formals, ferro, sanefes i llindes, pertanyen al llenguatge modernista. Cada casa disposa d’una entrada i un petit jardí.

Les Torres de Can Mònic, tal com es coneixien popularment,  pertanyen al barri del Lledoner, situat a l’extrem Nord de Granollers, molt a prop de Les Franqueses del Vallès.

El barri del Lledoner estava situat a la vora del Camí Reial, prolongació de l’actual carrer de Corró granollerí, on hi havia un hostal.

El conjunt d’edificacions de Can Mònic, estan protegides com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de La Torreta de La Roca del Vallès

La Creu de Terme de La Torreta de La Roca del Vallès, està situada en el carrer costa Brava, que es lo mateix, la carretera de Granollers a La Roca i altres direccions C- 1415c.

Concretament venint de Granollers esta a la dreta, al costat de l’entrada al Parc de la Creu de la Torreta. No he trobat informació al respecta.

La Creu de Terme de La Torreta, esta a prop de la divisòria dels municipis de La Roca del Vallès i Granollers.

Com moltes de les Creus de Terme, en una de les cares esta Jesucrist crucificat i l’altre hi ha la Verge Maria.

Te una base rodona de quatre nivells i a dalt la creu.

Observem varis escuts en aquesta base i una pedra arrodonida al costat amb relleu.

Cal dir que els xipresos son declarats d’interès local.

Hi ha un cartell que diu :

“Creu de Terme del Marquès Santa Isabel” respecteu l’entorn.

En la rotonda propera,

hi ha un monument que ens indica la divisòria dels Termes municipals  de La Roca del Vallès i de Granollers.

 

Nota : Si disposeu de informació d’aquesta Creu de Terme, us prego m’ho feu saber per poder ampliar dades.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de can Gili que va donar nom a tot un barri de Granollers

La masia de can Gili esta situada en el  Camí Vell de Lliçà d’Amunt, 1, prop de  la carretera de Lliçà d’Amunt a Granollers i Canovelles.

Va ser una masia totalment agrícola, gracies a l’abundant aigua que disposava,  fins a mitjans del segle XX, que va entrar en un estat d’abandó i ruïna.

La masia va donar nom al que seria tot un gran barri a les a fores de Granollers, “El  barri  de  Can  Gili”

.

Va  ser  projectat  per  primera  vegada per l’empresa : Financiaciones Insobe l’any 1965.

L’objectiu era construir un conjunt residencial a la carretera de Caldes.

Inicialment es van construir cinc blocs de 416 habitatges en total, que es van identificar amb noms de diverses verges: Montserrat, amb 44 habitatges; Bonanova I, II i III, amb 126 habitatges; Mercè I i II, amb 80 habitatges; Núria I, II i III, amb 126 habitatges; i Assumpció, amb 40 habitatges. Posteriorment, es construeixen tres blocs més: el bloc Can Gili, el Victòria, al costat de l’escola, i el del costat de la carretera de Caldes.

Us passo l’enllaç per a mes informació sobre aquesta barri de Can Gili :

http://www.granollers.cat/sites/default/files/usuaris/usuari1/canjonch/memoria_historica_can_gili.pdf

Gràcies a la pressió veïnal, es va salvar la masia de can Gili de ser enderrocada.

Podem destacar un període de rehabilitació de la masia i que va passar a ser Centre Cívic :

  • 13 d’octubre  de  1988, se  signa  el  conveni  per  rehabilitar  la  masia de Can Gili.
  • 5 de  maig  de  1991, s’inaugura  parcialment  el  centre  cívic  Can Gili, després d’una primera fase d’obres.
  • 3 de maig de 1992. S’inaugura definitivament el centre cívic.

La verneda de Can Gili ocupa els marges del tram final del torrent de Can Gaili, entre els barris granollerins de Terra Alta i Can Gili, Antigament, l’espai formava part de les terres de la masia de Can Gili.

Els grans arbres de la Verneda, àlbers, oms, plàtans i pollancres, que són l’element més destacable, van ser plantats pels propietaris de la masia de can Gili.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Fàbrica de Can Torras i les dues xemeneies de Granollers

La Fàbrica de Can Torras, va ser fundada  per Pau i Francesc Torras, va ser una de les màximes exponents de la indústria tèxtil a Granollers.

La Fabrica va establir-se amb unes modernes instal·lacions, per aquelles èpoques,  al carrer de l’Aurora, on actualment hi ha la Rambla de Josep Tarradellas i on trobareu les dues antigues  xemeneies de la fàbrica.

L’emplaçament permetia estar a prop de l’estació del tren, per la rebuda o enviament dels teixits i altres materials.

El temps va passar i van morir els fundadors, la fàbrica fou dividida en dues fabriques :

Una d’elles, la va portar la direcció de fill de Frederic Torras, fill i hereu de Pau Torras, que fou coneguda com can Federico. Aquesta part va ser adquirida mes tard per Roca Umbert, que hi instal·là la seva filatura pròpia.

La segona,  ho van portar la saga familiar : Viuda de Joan Torras, fill i hereu de Francesc Torras, va ser gestionada pel fill i hereu de Joan Torras, Francesc Torras i Villà (que dóna nom al parc contigu) i el seu germà Paulí.

A la dècada de 1940, can Torras va canviar la raó social per Industrial Torras SA, essent propietat de la família Torras.

Al no disposar de filatura a Granollers, n’adquirí una a Guardiola de Berguedà. A Granollers disposava de les seccions de teixit, tint, blanqueig, acabats i manteniment; i s’hi fabricaven sarges, setens i teixits a quadres, entre d’altres productes. 

Can Torras no va poder aguantar i va tancar en 1988. Motiu per el qual es va edificar en la zona que havia ocupat la fàbrica.

A l’actual Rambla de Josep Tarradellas hi trobem les dues xemeneies de la fàbrica que encara es conserven, com a símbol de l’industria a Granollers.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé