El Monument commemoratiu als morts de la Guerra Civil està situat a un costat de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), en la collada de Parpers, a prop de l’antiga gasolinera (tancada), en La Roca del Vallès.
El monument de fet es una petita capella sobre un petit desnivell i consta de dos línies de bancs, molt senzills, construïts amb pedra a la base i lloses a la part superior. Front seu una bancs de pedra, per estar asseguts per si s’oficiés missa.
A sobre la porta es pot apreciar una creu llatina que conté una placa metàl·lica on es pot llegir :
“PER TOTS ELS MORTS / DE LA GUERRA CIVIL , sobre d’aqueta es llegeix la data 1936 i per sota la data 1939.”
Can Vilaró està situada en l’avinguda de l’Onze de Setembre, 61 de Montornès del Vallès.
Historia:
Hi ha documents del segle XV que donen fe de l’existència de la casa.
Prova també que és molt antiga, el fet que a l’interior hi ha un arc d’estil àrab.
Des de temps molt remots, era una masia de l’heretat dels Vilaró, una família benestant amb propietats, masos i cases, a Barcelona, Granollers, Montornès i Mollet, principalment. Una pubilla de la nissaga, Paula Vilaró Font, va contraure matrimoni amb Llogari d’Argila de Quadras que va ser qui va empendre la reforma de la casa, acabada l’any 1783.
Des d’aleshores, can Vilaró ha estat regentada per la família Argila.
La finca, una de les més grans i riques del marge esquerre del riu Mogent, havia tingut 200 hectàrees. La producció agrícola, de regadiu i de secà, es combinava amb l’activitat ramadera. Havia estat una reconeguda hisenda fragmentada en diverses masoveries.
El rellotge del campanar va ser col·locat amb l’objectiu de marcar els torns del canvi de reg entre els arrendataris.
Si bé la masia sempre havia estat residència d’estiu, a partir dels anys 30 del segle XX els propietaris van optar per viure-hi permanentment, de manera que quan va esclatar la Guerra Civil, els Argila eren els únics terratinents del terme que residien a Montornès.
Gran edifici civil amb la disposició clàssica de planta quadrada de 20 x 20 m, planta baixa amb celler a la part nord, planta noble amb capella inclosa i golfes.
La casa és molt antiga, però la configuració actual data de la reforma de finals del segle XVIII. Posteriorment s’hi van anar afegint els cossos laterals.
El conjunt és una construcció en forma de “u” amb un magnífic pati central, l’antiga era. L’edifici antic i principal, amb coberta a quatre vents, presenta una façana amb un clar eix central de composició i dos laterals que són visibles a les plantes primera i segona.
La porta forana està emmarcada amb grans carreus que mostren que en origen havia estat d’arc de punt rodó amb dovelles. Amb el temps, l’arc de la porta va esdevenir escarser perquè just a sobre s’hi va construir un gran balcó amb barana de brèndoles de ferro i una coberta d’arc pla.
Maria Cinta Cantarell Aixendri 1990 / Generalitat de Catalunya
La llinda d’aquest balcó presenta la inscripció “LLOGARI ARGILA 1783”. A la planta superior hi ha una altra finestra d’arc pla, flanquejada per altres dues de més petites que formen el coronament dels eixos de composició lateral.
Maria Cinta Cantarell Aixendri 1990 / Generalitat de Catalunya
A l’altura de la primera planta, les finestres que emfasitzen els eixos laterals estan cobertes amb arcs conopials amb traceria calada d’elements vegetals. Remata la façana un curiós campanar de traçat curvilini amb dues obertures, una a sobre de l’altra.
Maria Cinta Cantarell Aixendri 1990 / Generalitat de Catalunya
El rellotge que fa anar les campanes data de 1904 i va ser muntat per Tomàs Colomer del Portal de l’Àngel. Avui encara funciona. Les golfes conserven l’embigat original de fusta, instal·lat l’any 1783.
Annexes a la masia, s’hi troba una ala esquerra, d’estil colonial, i una ala dreta d’estil neogòtic, amb els finestrals característics respectius. Aquesta darrera compta amb un pati interior de planta quadrada i perímetre cobert, una mena de claustre amb una font al mig. Hi ha una font, la de Sant Antoni, al pati de l’era, que oferia i ofereix al mas, encara avui, aigua corrent provinent d’una mina.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès.
L’ Ermita de Santa Justa i Rufina està a prop de la Ctra. C-1415, km 8, a 100 m, prop de Ca l’Amell Gros. Lliçà d’Amunt.
És a la carretera de Caldes de Montbui a Granollers, prop de la riera de Tenes i en el km. 8 d’aquesta carretera, hi ha un trencall a mà esquerra vers tramuntana, on es pot agafar una pista.
A uns 100 m. s’ha de deixar el vehicle i arribar-hi a peu (el pas està barrat per una cadena), i continuar uns 100 m, més a peu.
Us passo la seva història:
Edifici romànic de tipus llombard dels s. XI-XII.
El lloc on es troba la capella és molt antic i fou habitat ja en època romana.
Esmentada el 1072, es troba documentació del 1101 i del 1125.
L’any 1039 Guislabert I de Barcelona feu donació a la seva filla Arsenda de l’església de Santa Justa.
El 1159 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, empenyora a Guillem Mainart el que té a Santa Justa per 2.500 morabatins, (equivalent al dinar d’or musulmà dels almoràvits).
L’any 1328 apareix en el registre dels comuns com una de les parròquies més antigues de la zona, en aquells moments estava unida Santa Eulàlia de Romança.
Durant el segle XIV degut al despoblament de la zona, s’agregaren a aquesta parròquia els fidels de la veïna de Sant Cristòfol de Pallars, ja que en aquell terme, el 1457 només hi constaven dues famílies.
El s. XV perd part de la seva feligresia, per aquest motiu s’uneix a la parròquia de Lliçà d’Amunt.
No es coneix l’origen exacte de la seva edificació, però si algunes de les seves reformes: el 1502 es reformà la teulada, la portada i el campanar.
L’any 1600 es va construir una capella lateral.
El 1936 Santa Justa va ser cremada.
El 1982 es va fer reconstruir general i es va aterrar la sagristia.
L’edifici és d’una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant i cobert amb volta de quart d’esfera.
Està decorat amb faixes llombardes i arquets cecs amb conjunts de quatre.
Enmig de cada tram hi ha centrada una finestra de doble esqueixada.
Al mur nord hi ha adossada la capella del Roser, de forma quadrada, aprofitant el mur de contrafort, afegida al segle XVI, igual que el portal de migdia.
A la cara sud hi ha la porta dovellada, d’accés actual.
Aquest portal, d’arc pla de pedra, té una petxina i dos petits pilars al damunt de la llinda i els angles treballats.
A la façana principal hi ha la porta primitiva que estava tapiada enmig de runes.
La coberta és a dues vessants i a la façana s’aixeca una espadanya de dues parets formant angle,
que té dues fileres d’obertures, amb dues finestres al primer nivell i quatre al segon.
Sembla que inicialment fou una cadireta amb dues obertures per a les campanes.
Dins de la capella del Roser hi ha un retaule gòtic al·lusiu a la vida i martiri de les Santes Justa i Rufina.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
«Les ermites romàniques, entre elles Santa Justa, esdevenen oasis de silenci i de pau entre boscos i sembrats, enmig del brogit del Vallès Oriental.»
Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya
Per entrar-hi, s’ha de demanar la clau al rector de Lliçà d’Amunt.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Santa Justa és una ermita romànica al terme de Lliçà d’Amunt, al Vallès Oriental, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Casa Torrabadella està situada en el carrer d’Anselm Clavé, 29 amb cantonada al carrer Marià Maspons de Granollers.
Carmen Lara i Navas – 1982 / Generalitat de Catalunya
Us passo informació de la seva història:
L’activitat industrial del segle XIX portà la indústria tèxtil a Granollers, que començà la seva creixença amb les manufactureres cotoneres i llurs indústries auxiliars, que van estendre la trama urbana fora del recinte emmurallat i prop de les vies de comunicació, tot iniciant l’allargament del nucli urbà, entre el Congost i el ferrocarril de França.
És així com la carretera de Barcelona a Ribes es converteix en l’eix de la ciutat, zona d’eixample al final dels darrers cent anys, amb la casa Torrabadella, la casa Paula Pinyol, la casa Trullàs, el Museu, etc.
La casa rep el nom del seu primer propietari, el farmacèutic Tomàs Torrabadella i Fortuny, autor de les primeres fotografies conegudes sobre Granollers.
Durant la guerra civil, el comitè local la va ocupar i hi va instal-lar l’emissora de ràdio.
En les primeres setmanes de la guerra, la casa va servir també com a dipòsit d’obres d’art procedents d’esglésies i cases particulars.
Actualment l’edifici és conegut com a Can Ramoneda.
És una obra de Francesc Mariné i Martorell, edifici amb una mitgera, dues façanes alineades al carrer i una tercera al jardí. Consta de planta baixa i pis i façanes de composició simètrica, molt ornamentada. L’element formal més significatiu és una tribuna a l’angle, de planta circular, limitada per vidrieres de forma poligonal i coberta piramidal.
Les façanes queden limitades per una cornisa amb permòdols i una balustrada. És de composició simètrica, amb tres eixos principals que emfatitzen el portal d’accés. Els elements formals i decoratius són representants de l’eclecticisme. Els forjats dels balcons, d’un decorativisme exuberant, són obra de Joan Bellavista “Guidons”.
La Casa Torrabadella, o Can Ramoneda, és un edifici del municipi de Granollers, protegit com a bé cultural d’interès local.
Us presento mes imatges de grans pintades en edificis i murs. Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada o mur, que a la vista no seria de bon veure ? :
La línia R3 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d’ample ibèric propietat d’Adif.
El servei connecta les estacions de l’Hospitalet de Llobregat i Vic, i alguns amb destí final a Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà o la Tor de Querol, passant totes per Barcelona.
És coneguda com la línia de Puigcerdà, línia del Nord, o el Transpirinenc.
El nou ferrocarril entrà en servei en successives etapes: de Granollers a Vic (1875), de Vic a Torelló i de Torelló a Sant Quirze de Besora (1879), de Sant Quirze de Besora a Ripoll i de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (1880).
Fotos Lucien RoisinCol·lecció Ajuntament de Granollers. Arxiu Municipal de Granollers.
A la llarg d’aquesta línia, te de passar per desnivells molt notables, per axo es van construir ponts per superar-los.
Avui us presento aquest que ven segur he passat per sobre o l’he vist des del vostre vehicle.
Aquest Pont uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès, es fet totalment de ferro, i un dels mes llargs de la línia, es d’una sola via, com tot el trajecte des de Montcada a Puigcerdà.
Pont construït amb dotze pilars rodons, units de dos en dos, amb sis divisions de pilars bessons que sustenten el pas de la via del tren sobre el riu Congost.
Recull de Dades : Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, Renfe – Adif, Viquipèdia i altres.
Us presento mes imatges de grans pintades en edificis i murs. Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada o mur, que a la vista no seria de bon veure ?,
avui en la escola Eb Privada Els Rossinyols de C/ Menéndez Pelayo, 2-4 de Granollers ,
És una manera diferent, el d’envellir la façana per alegrar als infants que van a l’escola i identificar-la i a la gent que passa pel carrer,
us invito a veure aquestes fotos tant alegres amb motius de diferents Festes populars de Granollers i de Catalunya…
Des del Blog, felicitem aquest iniciativa de l’escola la escola Eb Privada Els Rossinyols !
Durant uns dies us estic presentant diferents Esglésies d’arreu de la província de Barcelona.
L’Antiga església de Sant Francesc, esta situada en el carrer d’Antoni Espí i Grau 1 amb carrer de Corró de Granollers.
Us passo la seva historia :
En la sessió del Consell del 25 de maig del 1571, s’exposa que la vila cada dia augmenta de focs i té necessitat de l’assistència als malalts, raó per la qual es feia necessari erigir un convent de frares
L’antic convent de Sant Francesc de frares mínims, fou fundada el 1578.
Fou desamortitzada el 1835 i oberta al culte com ha esglesia.
Durant l’any 1936, en què va esser incendiada.
El 1956, un cop restaurada, era convertida, sota el patrocini de Pere Maspons i Camarasa, en la Casa de Cultura Sant . Francesc,
Alberga actualment una sala d’actes, sales d’exposicions i l’hemeroteca municipal.
Es conserva l’església i part del convent, convertit en Casa de Cultura. Te dues portes gairebé iguals, una al frontis i una altra al lateral.
Les portalades, de columnes jònico-romàniques i basament amb decoració floral, són coronades per un frontispici triangular amb tres boles.
Al frontó hi ha un escut dels Perpinyà, donadors dels terrenys.
La planta és d’una sola nau sense creuer amb absis pla i quatre capelles, que segueix l’estil greco-romà. Te tres arcades inferiors i sis superiors de maons sense arrebossar.
La Casa de Cultura Sant Francesc és una obra neoclàssica de Granollers protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia
La Casa de la Papallona està situada en el carrer Llançà 20 de Barcelona, conegut aquest edifici com Can Fajol.
La casa propietat de Salvio Fajol, va ser construïda entre 1911 i 1929 per l’arquitecte Josep Graner Prat. Es tracta d’una molt bona reproducció ceràmica d’aquest animal amb diverses vetes policromes fetes amb trencadís i amb les antenes metàl·liques que coronen l’edifici.
La Casa de la Papallona de Granollers :
La Casa de la Papallona, està situada en el carrer Enric Prat de la Riba núm. 8, de Granollers.
L’autor és desconegut, és més estilitzada i que és de pedra, sense trencadís i també coronada per les antenes.
Terra, aigua i racons 