Ermita de Santa Justa i Rufina de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental)

L’ Ermita de Santa Justa i Rufina està a prop de la Ctra. C-1415, km 8, a 100 m, prop de Ca l’Amell Gros. Lliçà d’Amunt.

És a la carretera de Caldes de Montbui a Granollers, prop de la riera de Tenes i en el km. 8 d’aquesta carretera, hi ha un trencall a mà esquerra vers tramuntana, on es pot agafar una pista.

A uns 100 m. s’ha de deixar el vehicle i arribar-hi a peu (el pas està barrat per una cadena), i continuar uns 100 m, més a peu.

Us passo la seva història:

  • Edifici romànic de tipus llombard dels s. XI-XII.
  • El lloc on es troba la capella és molt antic i fou habitat ja en època romana.
  • Esmentada el 1072, es troba documentació del 1101 i del 1125.
  • L’any 1039 Guislabert I de Barcelona feu donació a la seva filla Arsenda de l’església de Santa Justa.
  • El 1159 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, empenyora a Guillem Mainart el que té a Santa Justa per 2.500 morabatins, (equivalent al dinar d’or musulmà dels almoràvits).
  • L’any 1328 apareix en el registre dels comuns com una de les parròquies més antigues de la zona, en aquells moments estava unida Santa Eulàlia de Romança.
  • Durant el segle XIV degut al despoblament de la zona, s’agregaren a aquesta parròquia els fidels de la veïna de Sant Cristòfol de Pallars, ja que en aquell terme, el 1457 només hi constaven dues famílies.
  • El s. XV perd part de la seva feligresia, per aquest motiu s’uneix a la parròquia de Lliçà d’Amunt.
  • No es coneix l’origen exacte de la seva edificació, però si algunes de les seves reformes: el 1502 es reformà la teulada, la portada i el campanar.
  • L’any 1600 es va construir una capella lateral.
  • El 1936 Santa Justa va ser cremada.
  • El 1982 es va fer reconstruir general i es va aterrar la sagristia.

L’edifici és d’una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant i cobert amb volta de quart d’esfera.

Està decorat amb faixes llombardes i arquets cecs amb conjunts de quatre.

Enmig de cada tram hi ha centrada una finestra de doble esqueixada.

Al mur nord hi ha adossada la capella del Roser, de forma quadrada, aprofitant el mur de contrafort, afegida al segle XVI, igual que el portal de migdia.

A la cara sud hi ha la porta dovellada, d’accés actual.

Aquest portal, d’arc pla de pedra, té una petxina i dos petits pilars al damunt de la llinda i els angles treballats.

A la façana principal hi ha la porta primitiva que estava tapiada enmig de runes.

La coberta és a dues vessants i a la façana s’aixeca una espadanya de dues parets formant angle,

que té dues fileres d’obertures, amb dues finestres al primer nivell i quatre al segon.

Sembla que inicialment fou una cadireta amb dues obertures per a les campanes.

Dins de la capella del Roser hi ha un retaule gòtic al·lusiu a la vida i martiri de les Santes Justa i Rufina.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

«Les ermites romàniques, entre elles Santa Justa, esdevenen oasis de silenci i de pau entre boscos i sembrats, enmig del brogit del Vallès Oriental.»

Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya

Per entrar-hi, s’ha de demanar la clau al rector de Lliçà d’Amunt.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Santa Justa és una ermita romànica al terme de Lliçà d’Amunt, al Vallès Oriental, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa Torrabadella de Granollers

Avui us presento dos articles

Casa Torrabadella està situada en el carrer d’Anselm Clavé, 29  amb cantonada al carrer Marià Maspons de  Granollers.

Carmen Lara i Navas – 1982 / Generalitat de Catalunya

Us passo informació de la seva història:

  • L’activitat industrial del segle XIX portà la indústria tèxtil a Granollers, que començà la seva creixença amb les manufactureres cotoneres i llurs indústries auxiliars, que van estendre la trama urbana fora del recinte emmurallat i prop de les vies de comunicació, tot iniciant l’allargament del nucli urbà, entre el Congost i el ferrocarril de França.
  • És així com la carretera de Barcelona a Ribes es converteix en l’eix de la ciutat, zona d’eixample al final dels darrers cent anys, amb la casa Torrabadella, la casa Paula Pinyol, la casa Trullàs, el Museu, etc.
  • La casa rep el nom del seu primer propietari, el farmacèutic Tomàs Torrabadella i Fortuny, autor de les primeres fotografies conegudes sobre Granollers.
  • Durant la guerra civil, el comitè local la va ocupar i hi va instal-lar l’emissora de ràdio.
  • En les primeres setmanes de la guerra, la casa va servir també com a dipòsit d’obres d’art procedents d’esglésies i cases particulars.
  • Actualment l’edifici és conegut com a Can Ramoneda.

És una obra de Francesc Mariné i Martorell, edifici amb una mitgera, dues façanes alineades al carrer i una tercera al jardí. Consta de planta baixa i pis i façanes de composició simètrica, molt ornamentada. L’element formal més significatiu és una tribuna a l’angle, de planta circular, limitada per vidrieres de forma poligonal i coberta piramidal.

Les façanes queden limitades per una cornisa amb permòdols i una balustrada. És de composició simètrica, amb tres eixos principals que emfatitzen el portal d’accés. Els elements formals i decoratius són representants de l’eclecticisme. Els forjats dels balcons, d’un decorativisme exuberant, són obra de Joan Bellavista “Guidons”.

La Casa Torrabadella, o Can Ramoneda, és un edifici del municipi de Granollers,  protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Grans pintades en edificis i murs – 5ª Part #

Us presento mes imatges de grans pintades en edificis i murs. Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada o mur, que a la vista no seria de bon veure ? :

Barberà del Vallès

Barcelona – Sants

Barcelona – La Farinera

Barcelona – Vallcarca

Cardedeu

Granollers

Granollers

Olot

Sabadell

Terrassa

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

 

 

 

El Pont del Tren que uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès

La línia R3 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d’ample ibèric propietat d’Adif.

El servei connecta les estacions de l’Hospitalet de Llobregat i Vic, i alguns amb destí final a Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà o la Tor de Querol, passant totes per Barcelona.

És coneguda com la línia de Puigcerdà, línia del Nord, o el Transpirinenc.

El nou ferrocarril entrà en servei en successives etapes: de Granollers a Vic (1875), de Vic a Torelló i de Torelló a Sant Quirze de Besora (1879), de Sant Quirze de Besora a Ripoll i de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (1880).

Fotos Lucien RoisinCol·lecció Ajuntament de Granollers. Arxiu Municipal de Granollers.

A la llarg d’aquesta línia, te de passar per desnivells molt notables, per axo es van construir ponts per superar-los.

Avui us presento aquest que ven segur he passat per sobre o l’he vist des del vostre vehicle.

Aquest Pont uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès, es fet totalment de ferro, i un dels mes llargs de la línia, es d’una sola via, com tot el trajecte des de Montcada a Puigcerdà.

Pont construït amb dotze pilars rodons, units de dos en dos, amb sis divisions de pilars bessons que sustenten el pas de la via del tren sobre el riu Congost.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, Renfe – Adif, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Grans pintades en edificis i murs – 4ª Part #

Us presento mes imatges de grans pintades en edificis i murs. Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada o mur, que a la vista no seria de bon veure ?,

avui en la escola Eb Privada Els Rossinyols de C/ Menéndez Pelayo, 2-4 de Granollers ,


 És una manera diferent, el d’envellir la façana per alegrar als infants que van a l’escola i identificar-la i a la gent que passa pel carrer,

us invito a veure aquestes fotos tant alegres amb motius de diferents Festes populars de Granollers i de Catalunya…

Des del Blog, felicitem aquest iniciativa de l’escola la escola Eb Privada Els Rossinyols !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga església i convent de Sant Francesc de Granollers

Durant uns dies us estic presentant diferents Esglésies d’arreu de la província de Barcelona.

L’Antiga església de Sant Francesc, esta situada en el carrer d’Antoni Espí i Grau 1 amb carrer de Corró de Granollers.

Us passo la seva historia :

  • En la sessió del Consell del 25 de maig del 1571, s’exposa que la vila cada dia augmenta de focs i té necessitat de l’assistència als malalts, raó per la qual es feia necessari erigir un convent de frares
  • L’antic convent de Sant Francesc de frares mínims, fou fundada el 1578.
  • Fou desamortitzada el 1835 i oberta al culte com ha esglesia.
  • Durant l’any 1936, en què va esser incendiada.
  • El 1956, un cop restaurada, era convertida, sota el patrocini de Pere Maspons i Camarasa, en la Casa de Cultura Sant . Francesc,
  • Alberga actualment una sala d’actes, sales d’exposicions i l’hemeroteca municipal.

Es conserva l’església i part del convent, convertit en Casa de Cultura. Te dues portes gairebé iguals, una al frontis i una altra al lateral.

Les portalades, de columnes jònico-romàniques i basament amb decoració floral, són coronades per un frontispici triangular amb tres boles.

Al frontó hi ha un escut dels Perpinyà, donadors dels terrenys.

La planta és d’una sola nau sense creuer amb absis pla i quatre capelles, que segueix l’estil greco-romà. Te tres arcades inferiors i sis superiors de maons sense arrebossar.

La Casa de Cultura Sant Francesc és una obra neoclàssica de Granollers protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Grans pintades en edificis i murs – 2ª Part #

Us presento mes imatges de grans pintades en edificis i murs.

En preparació

Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada que a la vista no seria de bon veure.

Pintura realitzada

Sols us indicaré el nom del municipi on corresponent, donat que en general son en edifici i murs privats :

  • Granollers
  • Mataró
  • Ripollet
  • Sant Eulalia de Ronçana
  • Terrassa – 1
  • Terrassa – 2
  • Terrassa – 3

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Cases de la Papallona, de Barcelona i de Granollers

La Casa de la Papallona de Barcelona :

La Casa de la Papallona  està situada en el carrer Llançà 20  de Barcelona, conegut aquest edifici com Can Fajol.

La casa propietat de Salvio Fajol,  va ser construïda entre 1911 i 1929 per l’arquitecte Josep Graner Prat. Es tracta d’una molt bona reproducció ceràmica d’aquest animal amb diverses vetes policromes fetes amb trencadís i amb les antenes metàl·liques que coronen l’edifici.

La Casa de la Papallona de Granollers :

La Casa de la Papallona, està situada en el carrer Enric Prat de la Riba núm. 8, de Granollers.

L’autor és desconegut, és  més estilitzada i que és de pedra, sense trencadís i també coronada per les antenes.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Biblioteca Can Pedrals de Granollers

Ahir us vaig donar a conèixer les petites Biblioteques a l’aire lliure, avui serà una important biblioteca:

La Biblioteca Can Pedrals, està situada en el carrer d’ Antoni Espí i Grau, 6  i la Plaça de Josep Maluquer i Salvador de Granollers.

Us passo la seva historia :

  • Es tracta d’una construcció edificada fora del antic recinte emmurallat, aprofitant la muralla en la façana del carreró.
  • En 1675 es detecta la primera construcció d’un edifici en aquest indret on actualment hi ha Can Pedrals; i a partir d’aquest moment s’hi van fent reformes, ampliacions, reduccions, redistribucions i arranjaments interns, que fan modificar el seu aspecte amb el pas del temps.
  • Segons A. Gallardo, l’edifici data del 1750 i tenia una bonica capella barroca a la façana.
  • En el Boletín Oficial de Barcelona del dia 27 d’agost de 1841, s’anunciava la subhasta pública d’una casa de Granollers que havia estat propietat de la Cartoixa de Montalegre.
  • L’avís de la subhasta de can Pedrals va aparèixer publicat el 4 de setembre de 1841 al Boletín Oficial de Barcelona, amb el preu de sortida fixat en 111.721 rals.
  • El beneficiari real va ser en Domènec Santamaria que donà a la seva filla la casa de Granollers. Dominga Santamaria mor el 22 de desembre del 1868.
  • En aplicació al seu testament la casa passa a la seva filla Isabel, casada el 1871 amb un metge de la Garriga, Francesc d’Assís Pedrals i Cisternes. La propietat es va conèixer a partir de llavors amb el nom de «Can Pedrals».
  • El 31 de maig de 1938, la ciutat de Granollers va ser bombardejada; un dels projectils va caure a Can Pedrals i la casa va quedar inhabitable.
  • El 1967, la familia Pedrals va vendre l’edifici a la Mútua de Nostra Senyora del Carme d’Accidents de Treball.
  • Finalment, el 1971, l’edifici es va convertir en propietat municipal.
  • L’any 1988, en resposta a una petició de l’Ajuntament de Granollers, interessat a convertir l’edifici en una biblioteca pública, la Diputació de Barcelona a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, va dur a terme un seguit de tasques arqueològiques abans de realitzar les obres de rehabilitació de l’edifici.
  • Durant les excavacions realitzades l’any 1990 es va confirmar parcialment la hipòtesi de la a coincidència de la façana de migdia de Can Pedrals amb el traçat de la muralla, documentant un tram de muralla i part del fossat (es tracta de l’horitzó cronològic A, entre els anys 1366-1376).
  • El 6 de maig de 1995 fou oficialment inaugurada com a Biblioteca Can Pedrals. Els arquitectes autors del projecte i la direcció d’obres van ser Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez i

Hi ha una interessant Fornícula barroca amb data, damunt del portal de la façana del carrer d’Espí i Grau.

L’ edifici es de planta rectangular amb tres façanes. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a dues aigües, limitada per una gran barbacana.

Té carreus a les cantonades, portals d’arc rebaixat i finestres de pedra d’arc de llinda. La façana està arrebossada. Els ferros dels balcons s’alteren en llisos i entorcillats

Al primer pis hi ha un nínxol amb coronament a manera d’arquitrau.

Can Pedrals és un edifici del municipi de Granollers, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Palau dels Tagamanent o Casa del Conestable de Granollers

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable, esta situada en el carrer de Sant Roc, 10 de Granollers; és on morí el rei Pere el Conestable en el 1466. Actualment hi ha una acadèmia de llengües estrangeres.

Us passo detall de la seva historia :

  • La propietat del Palau passà de la família Tagamanent als Montbui durant el segle XV, ja que la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui.
  • En Joan de Montbui i de Tagamanent (fill dels anteriorment citats) i d’altres nobles catalans i portuguesos, assistiren en aquesta residència (del mateix Joan de Montbui) a la mort del rei Pere (1466).
  • Posteriorment, acompanyaren el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar a Barcelona.
  • El 1813 la comunitat de Caputxins que havia perdut el seu convent de dalt la serra de la Torreta passà a la casa del Conestable, cedida pel Marquès de Barberà.
  • El palau ha sofert greus danys en els últims anys: a començaments del s. XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna.
  • El 1940, l’Ajuntament donà permís per a derruir-ne la part oriental i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many.
  • Al seu lloc es construí un altre edifici modern.
  • L’any 1980-1981 va ser restaurat segons un projecte de Joan Valls i Ribas .

De l’antiga casa dels Tagamanent, només en resta la part central del Palau del segle XV. Es tracta d’un edifici civil, de façana i cos central de l’antic palau senyorial dels Montbui.

La casa del conestable es troba entre mitgeres i consta d’una planta baixa i dos pisos, amb una façana de pedra vista sense picar.

La porta es caracteritza per esser de mig punt adovellada amb grans dovelles radials. Al primer pis es presenta una finestra coronella de tres ulls, mentre que, al segon, la finestra és conopial trilobulada. Tipològicament correspon al gòtic civil català.

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable,  és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé